déu - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): /ˈdew/ⓘ
• Rimes: -ew
• Parònim: deu
• Etimologia: Del llatí deus, de l'arrel indoeuropea *dhēs ‎(‘allò que és sagrat’), segle XII.

déu m. ‎(plural déus, femení deessa o dea)

1. Divinitat, ésser suprem i immortal dotat de poders i característiques sobrenaturals que influeix en la vida dels homes.

• deïtat, divinitat

• mortal, dimoni

• Com a ésser suprem únic s'escriu en majúscula: Déu.

• déu-n'hi-do

• diví

• divinitzar

• pregadeu

• redeu

• tot déu

Traduccions

• Anglès: god (en)

• Aragonès: dios (an)

• Asturià: dios (ast)

• Baix alemany: Gott (nds)

• Basc: jainko (eu)

• Bretó: doue (br)

• Castellà: dios (es)

• Cors: diu (co)

• Danès: gud (da)

• Francès: dieu (fr)

• Gallec: deus (gl)

• Italià: dio (it)

• Noruec: gud (no)

• Occità: dieu (oc)

• Portuguès: deus (pt)

• Retoromànic: dieu (rm) m.

• Romanès: dumnezeu (ro) m.

• Romaní: devel (rom) m.

• Sicilià: diu (scn)

• Suec: gud (sv)

• Tahitià: atua (ty)

• Síl·labes: 1

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: déu