esclau - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i): oriental /əsˈkɫaw/ⓘ, occidental /esˈkɫaw/
- Rimes: -aw
- Parònim: és clau
- Etimologia: Del grec bizantí Σκλάβος (Sklábos, ‘presoner eslau, esclau’), segle XIII, de Σκλαβηνός (Sklabēnós, ‘sud-eslau’), del protoeslau *slověninъ (‘eslau’), perquè era un poble sotmès a esclavitud en l’alta edat mitjana. Doblet de eslau. Cognat del llatí medieval sclavus, d’on deriven altres llegües romàniques, mentre que en català és manlleu directe del grec bizantí per la participació en el comerç marítim.[1]
esclau m. (plural esclaus, femení esclava)
- Persona sotmesa al domini d'una altra i sense llibertat.
- Persona allistada en alguna confraria d'esclavitud.
- Persona subjecta als seus desitjos, vicis i passions desordenades.
Persona sotmesa al domini d'una altra i sense llibertat
- Afrikaans: slaaf (af)
- Alemany: Sklave (de) m.
- Anglès: slave (en)
- Àrab: عَبْد (ar) m.
- Asturià: esclavu (ast) m.
- Àzeri: qul (az)
- Belarús: раб (be) m. (rab)
- Bengalí: দাস (bn)
- Bretó: sklav (br) m.
- Castellà: esclavo (es) m.
- Coreà: 노예 (ko) (noye)
- Danès: slave (da) c.
- Eslovac: otrok (sk) m.
- Eslovè: suženj (sl) m.
- Esperanto: sklavo (eo)
- Estonià: ori (et)
- Feroès: trælur (fo) m.
- Finès: orja (fi)
- Francès: esclave (fr), captif (fr)
- Friülà: sclâf (fur)
- Gallec: escravo (gl) m.
- Gal·lès: slaf (cy) m.
- Georgià: მონა (ka) (mona)
- Grec: δούλος (el) m. (dulos), σκλάβος (el) m. (sklavos)
- Grec antic: δοῦλος (grc) m. (doûlos)
- Hebreu: עֶבֶד (he) m.
- Hindi: दास (hi) m.
- Hongarès: rabszolga (hu)
- Ídix: שקלאַף (yi) m.
- Ido: sklavo (io)
- Indonesi: hamba (id)
- Irlandès: sclábhaí (ga) m.
- Islandès: þræll (is) m.
- Italià: schiavo (it) m.
- Japonès: 奴隷 (ja)
- Kirguís: кул (ky) (kul)
- Laosià: ຂ້າ (lo)
- Letó: vergs (lv) m.
- Lituà: vergas (lt) m.
- Llatí: servus (la), sclavus (la) m.
- Malai: hamba (ms)
- Marathi: दासी (mr) f.
- Mongol: боол (mn)
- Neerlandès: slaaf (nl) m.
- Noruec: slave (no) m.
- Occità: esclau (oc) m.
- Persa: برده (fa)
- Polonès: niewolnik (pl) m., rab (pl) m.
- Portuguès: escravo (pt) m.
- Romanès: sclav (ro) m.
- Rus: раб (ru) m. (rab), нево́льник (ru) m. (nevólnik)
- Sànscrit: दासी (sa) f.
- Sard: isciabu (sc)
- Serbocroat: poб (sh), rob (sh)
- Sicilià: schiavu (scn) m.
- Suahili: mtumwa (sw)
- Suec: slav (sv) c.
- Tagal: alipin (tl)
- Tai: ทาส (th)
- Tàmil: அடிமை (ta)
- Tàtar: кол (tt)
- Turc: köle (tr)
- Txec: otrok (cs) m.
- Vènet: sciavo (vec)
- Volapük: slafan (vo)
- Xinès: 奴隸 (zh) (奴隶, núlì)
Persona subjecta als seus desitjos, vicis i passions desordenades
esclau m. (femení esclava, plural masculí esclaus, plural femení esclaves)
- Sotmès a algun domini, a esclavitud.
- Que implica dedicació exclusiva.
Síl·labes: es·clau (2)
Heterograma de 6 lletres (acelsu)
Anagrames: acules, aculés, ascleu, calues, caules, Caules, escula, esculà
Article corresponent a la
Viquipèdia
- ↑ Coromines, Joan; et al. «DECat. III, 522a32-38». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. III: D-FI, p. 522. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1982.
- Etimologia: [1] Del grec bizantí Σκλάβος (Sklábos, ‘presoner eslau, esclau’). Vegeu el català esclau.
- Etimologia: [2] De l'occità antic esclau, del llatí vulgar *sclagus, del gòtic 𐍃𐌻𐌰𐌷𐍃 (slahs, ‘cop’),[1] del protogermànic *slagiz.
esclau m. (plural esclaus, femení esclava)
- esclau
«Comprá l' amat a sos honramens un home sclau e sotsmés a pensamens, languiments, suspirs e plors.» (Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna, 1283) - eslau
«Millàs armats capitaneja, he patroneja castells e naus. Turchs, tartres, sclaus fa obeyr.» (Jaume Roig, Spill, 1460)
esclau
- esclau
«Com juheus e infeels qui habiten en terra de crestians no són esclaus, ans han vera senyoria de so que posseexen.» (Francesc Eiximenis, Dotzè llibre del Crestià, 1385-1386)
esclau m. (plural esclaus)
- ↑ Coromines, Joan; et al. «DECat. III, 522b38-49». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. III: D-FI, p. 522. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1982.