forquilla - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -iʎa
• Etimologia: De forca i el sufix -illa, calc del castellà horquilla, segle XVII.

forquilla f. ‎(plural forquilles)

1. Cobert per menjar dotat de vàries puntes.
2. Rang de variació d'un fenomen
   Forquilla de possibles escons.

• forqueta

Cobert

• Alemany: Gabel (de) f.

• Anglès: fork (en)

• Basc: sardexka (eu)

• Castellà: tenedor (es) m.

• Danès: gaffel (da) c.

• Eslovac: vidlička (sk) f.

• Eslovè: vilice (sl) f. pl.

• Esperanto: forko (eo)

• Francès: fourchette (fr) f.

• Friülà: piron (fur) m.

• Gallec: garfo (gl) m.

• Grec: πιρούνι (el) n. ‎(piruni)

• Hebreu: מַזְלֵג‎ (he) m.

• Ido: forketo (io)

• Italià: forchetta (it) f.

• Llatí: furca (la) f.

• Llengua de signes catalana: FORQUILLA (csc)

• Neerlandès: vork (nl) f.

• Occità: forqueta (oc) f.

• Polonès: widelec (pl) m.

• Portuguès: garfo (pt) m.

• Retoromànic: furtgetta (rm) f., furchetta (rm) f.

• Romanès: furculiță (ro) f.

• Rus: ви́лка (ru) f. ‎(vilka)

• Sard: furchita (sc) f.

• Suec: gaffel (sv) c.

• Turc: çatal (tr)

• Txec: vidlička (cs)

• Xinès: 叉子 (zh) ‎(chāzǐ)

• Síl·labes: for·qui·lla (3)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

• Petit Atles Lingüístic del Domini Català