insultar - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Pronúncia(i):

Oriental:	/in.suɫˈta/
Occidental:	nord-occidental /in.suɫˈta/
valencià /in.suɫˈtaɾ/, /in.suɫˈta/

Rimes: -a(ɾ)
Homòfon: insultà
Etimologia: Del llatí insultare ‎(‘saltar per sobre’).

insultar trans.

Ofendre a algú provocant-lo o irritant-lo amb paraules o accions.

Primera conjugació regular

Formes no normatives o col·loquials

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... insultat
			havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... insultar
	vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... insultat
passat anterioro perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... insultat
vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
	vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... insultat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... insultat
haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... insultar
vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... insultat
haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... insultat
	haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anteriorperifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... insultat
vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: insulto, insulta, insultem

afrontar
agreujar, befar, escarnir, faltar, infamar, injuriar, ofendre, ultratjar
anar curt (figurat), injuriar, mancar, pecar
insult, insultador, insultant

Traduccions

Albanès: fyej (sq)
Alemany: beleidigen (de)
Anglès: insult (en)
Àrab: سَبَّ (ar)
Armeni: վիրավորել (hy) ‎(viravorel)
Belarús: абража́ць (be) ‎(abrajats)
Búlgar: оскърбя́вам (bg) ‎(oskarbiàvam)
Castellà: insultar (es)
Coreà: 모욕하다 (ko) ‎(moyokhada)
Eslovac: urážať (sk), uraziť (sk)
Eslovè: užaliti (sl), žaliti (sl)
Esperanto: insulti (eo)
Francès: insulter (fr)
Gallec: insultar (gl)
Georgià: შეურაცხყოფა (ka) ‎(xeuratskhkopa)
Grec: προσβάλλω (el) ‎(prosval·lo)
Grec antic: ὑβρίζω (grc) ‎(hybrízō)
Hindi: निन्दा करना (hi)
Irlandès: maslaigh (ga)
Islandès: skamma (is)
Italià: insultare (it)
Japonès: 侮辱する (ja)
Llatí: insultare (la)
Llengua de signes catalana: INSULTAR (csc)
Macedoni: навредува (mk)
Mongol: доромжлох (mn)
Neerlandès: beledigen (nl)
Noruec: skjelle ut (no)
Occità: insultar (oc)
Polonès: obrażać (pl), obrazić (pl)
Portuguès: insultar (pt)
Romanès: insulta (ro)
Rus: оскорбля́ть (ru) ‎(oskorbliat), оскорби́ть (ru) ‎(oskorbit)
Serbocroat: вређати (sh), vređati (sh), вријеђати (sh), vrijeđati (sh)
Suahili: kutukana (sw)
Suec: förolämpa (sv)
Tai: ดูถูก (th)
Turc: aşağılamak (tr)
Txec: urážet (cs), urazit (cs)
Vietnamita: làm nhục (vi)
Xinès: 侮辱 (zh) ‎(wǔrǔ)
Síl·labes: in·sul·tar (3)
Heterograma de 8 lletres (ailnrstu)
Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: insultar
Pronúncia(i):

Peninsular: septentrional /in.sulˈtaɾ/, meridional \iŋ.sulˈtaɾ\

Americà: alt /in.s(u)lˈtaɾ/, baix \iŋ.sulˈtaɾ\, austral /in.sulˈtaɾ/

Rimes: -aɾ

insultar ‎(present insulto, passat insulté, futur insultaré)

insultar

Síl·labes: in·sul·tar (3)
Heterograma de 8 lletres (ailnrstu)