mirall - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i):
| Oriental: | central /miˈɾaʎ/ⓘ |
|---|---|
| balear /miˈɾaʎ/, /miˈɾaj/ | |
| Occidental: | /miˈɾaʎ/ |
- Rimes: -aʎ
- Etimologia: Del llatí vulgar mīrāculum, de mīrārī (‘mirar, admirar’), segle XIV. Doblet de miracle. En llatí vulgar va prendre el sentit de mirall (de mirar) mentre que en llatí clàssic era de prodigi (d’admirar, meravellar-se).
mirall m. (plural miralls)
- Material polit que reflecteix imatges.
- (peixos) peix rellotge
Mirall o mirall de popa: Part exterior de la popa d'un vaixell quan aquesta és plana. Sovint té pintat el nom de l’embarcació.
Material polit que reflecteix
Viquipèdia