ren - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Potser volíeu: Ren

Ren (caribú)

• Pronúncia(i): oriental /ˈrɛn/, occidental /ˈren/
• Rimes: -ɛn
• Homòfon: rent ‎(nord-occidental)
• Etimologia: Del francès renne.

ren m. ‎(plural rens)

1. Cèrvid de l'espècie Rangifer tarandus que habita a la tundra i a la taigà.

• caribú (Amèrica del Nord)

Traduccions

• Albanès: renë (sq) f.

• Alemany: Rentier (de) n., Ren (de) n.

• Anglès: reindeer (en)

• Àrab: رَنَة (ar) f.

• Asturià: renu (ast) m.

• Basc: elur-orein (eu)

• Bretó: karv-erc'h (br) m.

• Castellà: reno (es)

• Danès: ren (da) c.

• Eslovac: sob (sk) m.

• Esperanto: rangifero (eo)

• Estonià: põhjapõder (et), poro (et)

• Feroès: reindýr (fo) n.

• Finès: peura (fi)

• Francès: renne (fr)

• Gallec: reno (gl) m.

• Grec: τάρανδος (el) m. ‎(tàrandos)

• Hindi: रेनडियर (hi)

• Hongarès: rénszarvas (hu)

• Ido: rentiro (io)

• Irlandès: réinfhia (ga) m.

• Islandès: hreindýr (is) n.

• Italià: renna (it) f.

• Letó: ziemeļbriedis (lv) m.

• Llatí: tarandrus (la) m., tarandus (la) m.

• Luxemburguès: Rendéier (lb)

• Macedoni: ирвас (mk) m.

• Mongol: буга (mn)

• Neerlandès: rendier (nl) n.

• Noruec: rein (no) m., reinsdyr (no) n.

• Polonès: renifer (pl) m.

• Portuguès: rena (pt) f.

• Romanès: ren (ro)

• Suec: ren (sv)

• Tagal: reno (tl)

• Txec: sob (cs) m.

• Vietnamita: tuần lộc (vi)

• Xinès: 馴鹿 (zh) ‎(驯鹿, xùnlù)

• Síl·labes: 1

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia (AFI): /reːn/

rēn m. ‎(genitiu rēnis)

1. (Terminologia Anatomica) ronyó

3a declinació -, -is (tema cons.)

• nephros

• ren. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].