res - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): (pronom, nom 1)

• Rimes: -ɛs
• Pronúncia(i): (nom 2/3, verb) /ˈres/
• Rimes: -es
• Etimologia: [Pronom] Del llatí rēs ‎(‘cosa’) en nominatiu, segle XII. Es va unificar aviat el cas recte amb valor de subjecte i el cas oblic re (de l’acusatiu rem) amb valor de complement. Del sentit una cosa passà a alguna cosa o ninguna cosa traspassant el valor de substantiu a cosa provinent de causa. Cognat del francès rien.
• Etimologia: [Nom] Deverbal de resar, segle XIX.

res 1

1. (negatiu) Cap cosa, buit o absència.
   A l’armari no hi ha res.
2. (condicional, interrogatiu) alguna cosa, quelcom
   Que voldreu res?
   En saps res de l’avi?
   Si saps res de nou, truca’m.

• re

• Quan res va darrere el verb, sempre va acompanyat de l’adverbi no.

• Quan res va davant el verb, aquest tradicionalment porta l’adverbi no; en el llenguatge parlat sovint se suprimeix el no.

• En frases negatives el·líptiques, pot anar amb no o sense (menys comú). «¿Què vols? —No res». «¿Què vols? —Res». I quan és el subjecte d’una oració de verb sobreentès, va sense el no.

• com si res

• de res

• no haver-hi res a fer

• no res

• no-res

• res de res

Cap cosa

• Afrikaans: niks (af)
• Albanès: asgjë (sq)
• Alemany: nichts (de)
• Anglès: nothing (en), anything (en)
• Àrab: لَا شَيْء (ar)
• Armeni: ոչինչ (hy) ‎(votxintx)
• Belarús: нішто́ (be) ‎(nixtó)
• Bengalí: কিছু না (bn)
• Birmà: ဘာမြှ (my)
• Búlgar: ни́що (bg) ‎(nixto)
• Castellà: nada (es)
• Cors: nunda (co)
• Danès: intet (da)
• Eslovac: nič (sk)
• Eslovè: nič (sl)
• Esperanto: nenio (eo)
• Francès: rien (fr)
• Friülà: nuie (fur)
• Gallec: nada (gl)
• Gal·lès: dim (cy)
• Georgià: არაფერი (ka) ‎(aràperi)
• Grec: τίποτε (el) n. ‎(típote), τίποτα (el) n. ‎(típota)
• Grec antic: οὐδέν (grc) ‎(oudén), μηδέν (grc) ‎(mēdén)
• Hebreu: כְּלוּם‎ (he)
• Hindi: कुछ नहीं (hi)
• Hongarès: semmi (hu)
• Ido: nulo (io)
• Indonesi: nol (id)
• Irlandès: neamhní (ga)
• Islandès: ekkert (is), neitt (is)
• Italià: niente (it)
• Japonès: 別に (ja)
• Javanès: boten (jv)
• Kazakh: ештеңе (kk) ‎(eşteñe/ieixtengue)
• Letó: nekas (lv)
• Lituà: niekas (lt)
• Llatí: nihilum (la), nihil (la)
• Llengua de signes catalana: RES (csc)
• Maltès: xejn (mt)
• Neerlandès: niets (nl)
• Noruec: intet (no)
• Persa: هیچ (fa)
• Polonès: nic (pl)
• Portuguès: nada (pt)
• Retoromànic: nagut (rm), nuot (rm)
• Romanès: nimic (ro)
• Rus: ничто́ (ru) ‎(nitxtó)
• Serbocroat: ништа (sh), ništa (sh)
• Sicilià: nenti (scn)
• Suec: inget (sv)
• Tagal: wala (tl)
• Tai: ไม่มีอะไร (th)
• Tàmil: எதுவும் (ta)
• Telugu: ఏమిలేదు (te)
• Turc: hiç (tr)
• Txec: nic (cs)
• Ucraïnès: ніщо́ (uk) ‎(nisxò)
• Urdú: کچھ نہیں‎ (ur)
• Való: rén (wa)
• Vènet: gnent (vec)
• Vietnamita: không có gì (vi)
• Xhosa: lutho (xh)
• Xinès: 沒什麼 (zh) ‎(没什么, mòshímá)

res 1 m. ‎(només en singular)

1. (pilota valenciana) zero

res 2 m. ‎(plural resos)

1. Acte de resar.

• rés (grafia obsoleta)

• oració, pregària

res 2 ‎(infinitiu resar)

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de resar.

• rés (grafia obsoleta), reso, rese, resi

res 3 m. pl.

1. Forma plural de re.

• Síl·labes: 1

• Anagrames: ers (alfagrama), ser (revers)

• Obres de referència: DIEC, GDLC

• Pronúncia(i):

Peninsular: septentrional /ˈres/, meridional /ˈreh/

Americà: alt /ˈres/, baix /ˈreh/, austral /ˈres/

• Rimes: -es

res m. ‎(plural reses)

1. cap de bestiar

• Pronúncia (AFI): /reːs/

rēs f. ‎(genitiu reī)

1. en general, cosa, fet
   Res humanae, natura humana, allò humà
2. ser, objecte
   Maxima rerum Roma, Roma és la millor
3. esdeveniment, circumstàncies
   Res adversae, circumstàncies adverses, l'adversitat
4. acte, fet
   Re, non verbis, fets, no paraules
   De re et de causa, de fet i de dret
5. béns, fortuna
   Res familiaris, patrimoni familiar
6. assumpte, tema
   Quid ad rem?, què importa?
7. res publica, administració pública, la política

5a declinació -es, -eī

• Pronúncia(i): /ˈres/

res inv.

1. res

• ren, arren (gascó)

• arrés (gascó)