roba - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Homòfon: rova
• Etimologia: Del verb robar, en el sentit etimològic de «espoliació o botí de guerra», segle XIII.

roba f. ‎(plural robes)

1. Nom genèric per designar els teixits que serveixen per cobrir les persones.
2. tela

• drap, teixit, tela

• enrobat

• guarda-roba

• malrobat

• penja-robes

• poca-roba

• robada

• robavellaire

• robaveller

• rober

• talla-robes

• hi ha roba estesa = hi ha gent que no pot sentir el que es diu, especialment infants

Traduccions

• Afrikaans: klere (af)
• Albanès: veshje (sq) f.
• Alemany: Kleidung (de) f.
• Anglès: clothes (en)
• Armeni: հագուստ (hy) ‎(hagust)
• Basc: arropa (eu)
• Búlgar: облекло́ (bg) n. ‎(oblekló)
• Castellà: ropa (es)
• Coreà: 옷 (ko) ‎(ot)
• Danès: klæder (da) pl., tøj (da) n.
• Eslovac: oblečenie (sk) n., odev (sk) m.
• Eslovè: obleka (sl) f.
• Esperanto: vesto (eo)
• Estonià: riided (et)
• Feroès: klæði (fo) n. pl.
• Finès: vaate (fi)
• Francès: vêtements (fr)
• Georgià: ტანსაცმელი (ka) ‎(tansàtsmeli)
• Grec: ρούχο (el) n. ‎(rukho)
• Grec antic: ἐσθής (grc) f. ‎(esthḗs)
• Hebreu: בְּגָדִים‎ (he) m. pl.
• Ido: vesti (io)
• Irlandès: éadach (ga) m.
• Italià: vestiti (it)
• Japonès: 衣服 (ja)
• Javanès: panganggo (jv)
• Kazakh: киім (kk) ‎(kïim/kim)
• Letó: drebes (lv) f. pl.
• Llatí: vestis (la) f., vestitus (la) m., vestimenta (la) f.
• Llengua de signes catalana: ROBA (csc)
• Macedoni: о́блека (mk) f.
• Neerlandès: kleren (nl) pl.
• Noruec: klær (no) pl.
• Occità: vestit (oc) m.
• Polonès: odzież (pl) m.
• Portuguès: roupa (pt)
• Romanès: haine (ro) f. pl.
• Rus: оде́жда (ru) f. ‎(odejda)
• Serbocroat: одећа (sh), odeća (sh) f.
• Suec: kläder (sv) c. pl.
• Tadjik: либос (tg)
• Tagal: damit (tl)
• Tàtar: кием (tt)
• Turc: giysi (tr)
• Txec: oblečení (cs) n., šaty (cs) pl.
• Xinès: 衣服 (zh) ‎(yīfú)

roba

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de robar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb robar.

• Síl·labes: ro·ba (2)

• Anagrames: abró, Arbó, baró, Baró, bora, borà, braó, obra, obrà, orba, orbà, rabo

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: roba

• Pronúnciaⓘ: /ˈrɔː.ba/

• Etimologia: Del llatí rauba, d'origen germànic roub o raup, «espoliació o botí de guerra».

roba f. ‎(plural robe)

1. Familiarment, cosa que es posseeix en general. En especial, de vestuari, roba.
2. Col·loquialment, droga.

• Síl·labes: rò·ba (2)

• Vocabolario Etimologico di Pianigiani, 1903.