senyor - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i):
| Oriental: | central /səˈɲo/ⓘ, balear /səˈɲo/ |
|---|---|
| septentrional /səˈɲu/ | |
| Occidental: | nord-occidental /seˈɲo/, valencià /seˈɲoɾ/ |
| Informal: | nord-occidental /siˈɲo/, valencià /siˈɲoɾ/ |
- Rimes: -o(ɾ)
- Etimologia: Del llatí seniōre(m), acusatiu de senior (‘ancià, persona d'autoritat’), de l'adjectiu senior (‘vell’), segle XII. Doblet de sènior.
senyor m. (plural senyors, femení senyora)
- Tractament de cortesia donat als homes, cavaller.
- (usat especialment pels nens) Home gran o desconegut.
- Amo, cap.
Home gran o desconegut
Grec antic: μακάριε (grc) m. (makárie)
Síl·labes: se·nyor (2)
Heterograma de 6 lletres (enorsy)