fama - Wikcionario, el diccionario libre (original) (raw)
De Wikcionario, el diccionario libre
| fama | |
|---|---|
| pronunciación (AFI) | [ˈfama] |
| silabación | fa-ma |
| acentuación | llana |
| longitud silábica | bisílaba |
| rima | a.ma |
Del castellano antiguo fama ('fama'), y este del latín fama y el griego antiguo φήμη; a su vez del griego antiguo φημί.
fama ¦ plural: famas
1
Opinión pública que la gente tiene de una persona.[1]
- Ejemplo:
Bien les pareció, a los que escuchado habían, la canción de Grisóstomo, puesto que el que la leyó dijo que no le parecía que conformaba con la relación que él había oído del recato y bondad de Marcela, porque en ella se quejaba Grisóstomo de celos, sospechas y de ausencia, todo en perjuicio del buen crédito y buena fama de Marcela.?.Miguel de Cervantes Saavedra. El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha. Parte 2, capítulo XIV. 1605.
2
Opinión común de la excelencia de algún sujeto en su profesión o arte.[1]
3
Noticia de una cosa.
- Ejemplo:
¡Oh , querido Ájax! ¡Oh, motivo luminoso de fraternal alegría! ¿Es verdad que te has ido como la fama pregonaSófocles. Sofocles: Teatro completo (440 A.C.). Capítulo Ájax. Página 71. Editorial: Bruguera. 1973. OBS.: trad. de Julio Pallí Bonet
Traducciones [▲▼]
- Alemán: Ansehen (de) (neutro); Reputation (de) (femenino); Ruf (de) (masculino); Renommee (de) (neutro); Berühmtheit (de) (femenino); Glorie (de) (femenino)
- Irlandés: fama (ga) (femenino)
- Catalán: fama (ca) (femenino)
- Francés: réputation (fr) (femenino); renommée (fr) (femenino)
- Hebreo: תהילה (he)
- Inglés: fame (en)
- Italiano: fama (it) (femenino)
- Latín: fama (la) (femenino); gloria (la) (femenino)
- Neerlandés: faam (nl)
- Polaco: sława (pl) (femenino)
- Portugués: fama (pt) (femenino)
| fama | |
|---|---|
| pronunciación (AFI) | [ˈfama] |
| silabación | fa-ma |
| acentuación | llana |
| longitud silábica | bisílaba |
| rima | a.ma |
Del latín fāmam ('fama').
fama ¦ plural: fames
1
2
Del latín fāmam ('fama').
1
Fama.
| fama | |
|---|---|
| central (AFI) | [ˈfa.mə] |
| valenciano (AFI) | [ˈfa.ma] |
| baleárico (AFI) | [ˈfa.mə] |
| acentuación | llana |
| longitud silábica | bisílaba |
Del provenzal antiguo fama ('fama').
fama ¦ plural: fames
1
Fama.
Sinónimos: anomenada, aurèola, celebritat, consideració, notorietat, popularitat, renom, reputació.
Del latín fāmam ('fama').
1
Fama.
| fama | |
|---|---|
| pronunciación (AFI) | [ˈfamɐ] |
| silabación | fa-ma |
| acentuación | llana |
| longitud silábica | bisílaba |
| rima | a.ma |
Del galaicoportugués fama ('fama').
fama ¦ plural: famas
1
- Sinónimo: reputación.[3]
2
Fama.
| fama | |
|---|---|
| pronunciación (AFI) | /ˈfa.ma/ |
| silabación | fa-ma |
| acentuación | llana |
| longitud silábica | bisílaba |
| rima | a.ma |
Del italiano antiguo fama ('fama').
fama ¦ plural: fame
1
Fama.
2
- Sinónimos: nome, reputazione.
3
Derivado: famigerato.
Del latín fāmam ('fama').
1
Fama.
| fama | |
|---|---|
| clásico (AFI) | /ˈfa.ma/ ⓘ |
| eclesiástico (AFI) | /ˈfa.ma/ |
| silabación | fa-ma |
| acentuación | llana |
| longitud silábica | bisílaba |
| rima | a.ma |
Si puedes, incorpórala: ver cómo.
1
Fama.
2
3
descendientes [▲▼]
- Albanés: famë (sq)
- Catalán: fama (ca)
- Español: fama
- Francés: fame (fr)
- Francés antiguo: fame (fro)
- Francés medio: fame (frm)
- Galaicoportugués: fama (roa-opt)
- Gallego: fama (gl)
- Inglés: fame (en)
- Italiano: fama (it)
- Italiano antiguo: fama (roa-oit)
- Neerlandés: faam (nl)
- Occitano: fama (oc)
- Portugués: fama (pt)
- Provenzal antiguo: fama (pro)
- Rumano: faimă (ro)
Declinación de fāma, fāmae tipo: primera declinación [▲▼]
| Singular | Plural | |
|---|---|---|
| Nominativo | sg. fāma | pl. fāmae |
| Genitivo | sg. fāmae | pl. fāmārum |
| Dativo | sg. fāmae | pl. fāmīs |
| Acusativo | sg. fāmam | pl. fāmās |
| Ablativo | sg. fāmā | pl. fāmīs |
| Vocativo | sg. fāma | pl. fāmae |
Del provenzal antiguo fama ('fama').
1
Fama.
| fama | |
|---|---|
| brasilero (AFI) | /ˈfã.mɐ/ |
| europeo (AFI) | /ˈfɐ.mɐ/ |
| silabación | fa-ma |
| acentuación | llana |
| longitud silábica | bisílaba |
| rimas | ã.mɐ, ɐ.mɐ |
Del galaicoportugués fama ('fama').
fama ¦ plural: famas
1
2
Fama.
Del latín fāmam ('fama').
1
- 1 2 «fama» en Diccionario de la lengua castellana (RAE). Página 468. Editorial: Sucesores de Hernando. 14.ª ed, Madrid, 1914.
- 1 2 «fama» en Diccionariu de l’Academia de la Llingua Asturiana. Editorial: Academia de la Llingua Asturiana. Oviedo. ISBN: 9788481682083.
- 1 2 «fama» en Dicionario da Real Academia Galega. Editorial: Real Academia Galega. Coruña, 2017. ISBN: 9788487987809.