Cèlia Cuenca - Academia.edu (original) (raw)
Conference Presentations by Cèlia Cuenca
Francesc Dalmau va ser el primer òptic modern de Catalunya, protagonista, entre d'altres, de l'ar... more Francesc Dalmau va ser el primer òptic modern de Catalunya, protagonista, entre d'altres, de l'arribada del telèfon i del fonògraf a Espanya. Si la història de la ciència li ha reservat un paper destacat pel seu protagonisme en la segona Revolució Industrial, aquesta mostra vol recuperar una faceta menys coneguda avui però d'igual notorietat a la seva època del primer òptic català: endinsar-se a la botiga de Dalmau suposava descobrir tot un univers d'espectacles òptics que estaven revolucionant la manera de veure i de representar el món mig segle abans de l'arribada del cinema. El seu aparador es va convertir així en un punt de trobada indispensable dels amants de la ciència i de l'art que volien conèixer de primera mà les últimes novetats en el camp de les il·lusions òptiques, des de les populars vistes òptiques fins a les animades fantasmagories, tot passat per les primeres imatges en 3D. Aquesta mostra és doncs un homenatge a la figura que va modelar i expandir l'univers visual en el qual estaven immersos els nostres avantpassats del segle XIX.
Partint de les col·leccions del Museu del Cinema, així com de diferents arxius i col·leccions catalanes (MUHBA, AHCB, la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona, Fundació Rocamora), aquesta exposició vol reivindicar aquesta faceta menys coneguda però de gran incidència de la seva activitat professional. A partir del seu cas, aquesta és una oportunitat per fer descobrir al visitant l'univers visual en què estaven immersos els espectadors del segle XIX. Un univers ric i fascinant en recursos i formes expressives, moltes de les quals segueixen plenament
This paper approaches the construction of the image of a modern Barcelona at the mid-ninetheen ce... more This paper approaches the construction of the image of a modern Barcelona at the mid-ninetheen century, a time when multiple imagery discourses of the city were emerging. Illustrated books were publishing repertoirs of the great monuments of the city, specially those linked to the medieval heritage, contributing to the rise of a national feeling. On the other side, painters were starting to focus their attention to the signs of a modern (european) urban life. In between these two main imagery discourses, we will turn our attention to examine a rare serie of vistas of Barcelona created by the Catalan artist Onofre Alsamora (c. 1810-1880).
That which is singular of the series of Alsamora is its capacity to melt the past and present of the city in a coherent and organized gaze. We will look closer to these series in order to grasp the novelty of such a proposal — in comparison with the panorama mentioned above — and the impact that it had to the collective image of the city. We will then question the materiality of these series to elucidate that, if Alsamora was capable of such a new conception, it was specially thanks to or because of the very media he was putting into action: optical views.
Other questions will be addressed in order to complete some of the axes of this proposal: how urban changes affected Alsamora’s project?, in which context where these new images displayed? Did optical shows contribute to create a specially powerful imagery discourse? Until when did they remain as an icon of new (and old) places of the city? When did they lost its ‘effect’?, and more.
XI Seminari internacional sobre els antecedents i orígens del cinema, Museu del Cinema de Girona, Universitat de Girona, Mar 2017
L'article que presentem té com objecte d'estudi dues sèries de vistes òptiques de l'artista catal... more L'article que presentem té com objecte d'estudi dues sèries de vistes òptiques de l'artista català Onofre Alsamora (c. 1810 - 1880) publicades per entregues a mitjans del segle XIX a Barcelona sota el nom de Viaje Óptico por España.
El 1847, en un moment en què els espectacles s'omplien de vistes de París, Itàlia o Londres, Onofre Alsamora inicia la publicació per entregues de la sèrie Viatge òptic per Espanya que reunia vistes amb efectes diürns i nocturns (per perforació) eminentment de Barcelona. Després d'un primer èxit, el pintor s'associarà amb l'òptic Francesc Dalmau per emprendre la publicació d'una segona sèrie de vistes òptiques – de mida més gran i efectes per transparència– sempre sota el mateix títol i amb la mateixa temàtica. A més, des de la seva aparició el 1851, Dalmau va introduir les noves vistes en els espectacles que regentava en el seu Gabinet òptic del carrer Ferran VII i la Rambla. Dos anys més tard però, la sèrie desapareix de l'aparador de Dalmau –perdent-se al seu torn el seu rastre a la premsa i als arxius– deixant pas, entre d'altres, a la nova moda òptica de la fotografia estereoscòpia.
Aquest estudi vol també reflexionar a la importància dels punts de vista representats per Alsamora als ulls dels espectadors de l'època. Les vistes recullen moments i escenes de la vida barcelonina – l'estrena de Norma al Liceu, l'interior cafè de les Delícies, una passejada nocturna per la plaça Nova o un ball de disfresses al Saló de Llotja – on la càmera encara no podia accedir, convertint-se així en un retrat indispensable tant urbà com social de la capital catalana de mitjans del segle XIX. Un dels últims retrats, d'altra banda, de la ciutat abans de la demolició de les muralles medievals i l'únic retrat que ens resta, en definitiva, de Barcelona en vistes òptiques.
Papers by Cèlia Cuenca
Presències i representacions de la dona en els primers anys del cinema, 1895-1920 =: Presences and representations of women in the early years of cinema, 1895-1920 = Presencias y representaciones de la mujer en los primeros años del cine, 1895-1920, 2018, ISBN 978-84-8496-261-8, págs. 369-380, 2018
L’article que presentem té com a objecte d’estudi dues sèries de vistes òptiques de l’artista cat... more L’article que presentem té com a objecte d’estudi dues sèries de vistes òptiques de l’artista català Onofre Alsamora (c. 1810-1880), publicades per entregues a mitjans del segle XIX sota el títol de Viaje óptico por España. La primera va aparèixer el 1846, i associat amb l’òptic Francisco Dalmau, Alsamora publicaria la segona el 1851, exposada com a espectacle en el gabinet òptic de Dalmau a la Rambla. Les vistes que les conformen despleguen un retrat tant urbà com social de la ciutat encara emmurallada i l’únic retrat que ens ha arribat de Barcelona en vistes òptiques.
This paper is intended to give an example of the impact of optical shows in relation to the disse... more This paper is intended to give an example of the impact of optical shows in relation to the dissemination of stereoscopy in Spain. Concretely, I will be focusing on a stereoscopic show run by the optician Francisco Dalmau, established in La Rambla in Barcelona, which remained open from 1853 to 1863. Evidence seems to point to the fact that it was the first time that stereo photography was presented as part of an optical show in the city. By analyzing this case, I will attempt to illustrate the visual novelty, the level of acceptance and then great popularity of the stereoscope compared to other entertainment in this period. Finally, I will present new data concerning a stereo photography studio that Dalmau opened in 1854.
![Research paper thumbnail of March, Eva y Carme Narváez, eds. Los mundos del arte. Estudios en homenaje a Joan Sureda. Barcelona: Universitat de Barcelona Edicions, 2019 [ISBN 978-84-9168-377-3]](https://attachments.academia-assets.com/85178979/thumbnails/1.jpg)
](
Fonseca: Journal of Communication, Jun 1, 2018
Fecha de recepción del artículo: 31/03/2018 Fecha de aceptación definitiva: 16/04/2018 RESUMEN El... more Fecha de recepción del artículo: 31/03/2018 Fecha de aceptación definitiva: 16/04/2018 RESUMEN El presente artículo trata con detalle los espectáculos de linterna mágica que el óptico Francisco Dalmau (1810-1886) presentó al público barcelonés en la década de los años cuarenta del siglo XIX, explorando así una de las facetas menos conocidas del futuro introductor del teléfono y del fonógrafo en España. A partir de su caso, este artículo aporta nuevos datos sobre el desarrollo y la presencia de la linterna mágica en la Ciudad Condal, como la introducción de los cuadros disolventes.
La Dona Visible. Presències de la feminitat a la pantalla. 1895-1920, 2020
During the International Exposition of 1929, the use of dioramas to complement the exhibitions, b... more During the International Exposition of 1929, the use of dioramas to complement the exhibitions, both artistic and industrial,d istributed around the various pavilions and spaces at the Great Exhibition, was very common. a series of fifty-five dioramas with emblematic views of Spanish cities, within the Poble Espanyol enclousure, had particular importance. They were commissioned from famous scenograhpic painters such as Vilorama, Junyent, Alarma and Fontanals, who together created a "national" journey. Based on the docuemntation and graphic material of the dioramas preserved in several archives in Barcelona, and in particular, the private archive of the Junyent family, heir to the artist's personal collection, we have been able to discover more about this device and the lighting effects, identifying the represented views, those who created them, and hightlighting the involvement of the artists themselves in their conceptual and material management.
Presències i representacions de la dona en els primers anys del cinema. 1895-1920, 2019
L’article que presentem té com a objecte d’estudi dues sèries de vistes òptiques de l’artista cat... more L’article que presentem té com a objecte d’estudi dues sèries de vistes òptiques de l’artista català Onofre Alsamora (c. 1810-1880), publicades per entregues a mitjans del segle XIX sota el títol de Viaje óptico por España. La primera va aparèixer el 1846, i associat amb l’òptic Francisco Dalmau, Alsamora publicaria la segona el 1851, exposada com a espectacle en el gabinet òptic de Dalmau a la Rambla. Les vistes que les conformen despleguen un retrat tant urbà com social de la ciutat encara emmurallada i l’únic retrat que ens ha arribat de Barcelona en vistes òptiques.
International Journal on Stereo & Immersive Media, 2019
This paper is intended to give an example of the impact of optical shows in relation to the disse... more This paper is intended to give an example of the impact of optical shows in relation to the dissemination of stereoscopy in Spain. Concretely, I will be focusing on a stereoscopic show run by the optician Francisco Dalmau, established in La Rambla in Barcelona, which remained open from 1853 to 1863. Evidence seems to point to the fact that it was the first time that stereo photography was presented as part of an optical show in the city. By analyzing this case, I will attempt to illustrate the visual novelty, the level of acceptance and then great popularity of the stereoscope compared to other entertainment in this period. Finally, I will present new data concerning a stereo photography studio that Dalmau opened in 1854.
Fonseca Journal of Communication,, 2018
This article will present the magic lantern shows that the Catalan optician Francisco Dalmau (181... more This article will present the magic lantern shows that the Catalan optician Francisco Dalmau (1810-1886) offered in his establishment between 1844 and 1848. Being a key figure on the introduction of the telephone and phonograph in Spain, his interest in optical shows has been obscured by his scientific activities. I will first discuss the presence of the magic lantern in Barcelona at the beginning of the century, to then consider Dalmau’s shows and his interplay with the media landscape of his time. By focusing on Dalmau's shows, this article also casts a new light on the presence and development of the magic lantern in Barcelona, such as the introduction of the dissolving views.
Books by Cèlia Cuenca
En actiu des de 1839, Francesc Dalmau (1810-1886) va ser el primer òptic modern de la ciutat de B... more En actiu des de 1839, Francesc Dalmau (1810-1886) va ser el primer òptic modern de la ciutat de Barcelona. Però lluny de vendre únicament ulleres i binocles, la seva botiga va esdevenir tota una referència gràcies a una activitat ben popular a l’època: els espectacles òptics.
Fantasmagories, cosmorames, poliorames, quadres dissolvents, fotografies estereoscòpiques, i fins i tot, aparells de física recreativa van animar durant més de vint anys les vesprades dels barcelonins a la botiga de Dalmau. El seu aparador es va convertir en un punt de trobada indispensable dels amants de la ciència i de l’art que volien conèixer de primera mà les últimes novetats que arribaven d’Europa en el camp de les il·lusions òptiques.
Exposant per primera vegada peces inèdites de les col·leccions del Museu del Cinema i amb la participació de diferents arxius i col·leccions catalans (MUHBA, RACAB, AHCB, Fundació Rocamora), aquesta exposició us convida a endinsar-vos a la botiga de l’òptic Francesc Dalmau per descobrir l’univers visual en el qual estaven immersos els nostres avantpassats del segle XIX. Un univers ric i fascinant en recursos i formes expressives que estava revolucionant la manera de veure i de representar el món mig segle abans de l’arribada del cinema.
Talks by Cèlia Cuenca
28 de setembre de 2022 a les 18:30h al Convent de Sant Agustí (Barcelona). Al segle XIX té ll... more 28 de setembre de 2022 a les 18:30h al Convent de Sant Agustí (Barcelona).
Al segle XIX té lloc un augment inèdit d’imatges sobre la ciutat de Barcelona, gràcies a la proliferació de suports gràfics i dispositius òptics diversos. Aquesta nova atenció iconogràfica per la ciutat no és arbitrària. Respon al rol central que a partir d’ara juga la visualitat en l’assimilació de les noves formes materials i culturals que comencen a imperar a Barcelona, arran de la revolució industrial i dels processos de modernització capitalista. Així, l’oci burgès, les reformes urbanes, les innovacions tecnològiques o els vestigis del passat medieval esdevenen temes recorrents en la cultura visual del període, tot manifestant-se en diferents tipus d’imatge i involucrant a l’espectador en sentits molt diversos a través del cos, la imaginació o la identitat social, entre d’altres vies.
En aquesta sessió es debatran alguns dels temes urbans i de les estratègies visuals més comunes a l’època, així com també el paper que juga la visualització de Barcelona en la difusió del nou ordre promogut per les elits econòmiques i polítiques de la ciutat. Es farà a partir de la discussió de tres tipus d’imatges: les vistes òptiques, les vistes fotogràfiques i la imatge impresa en la premsa il·lustrada del vuit-cents.
Organització: Arxiu Fotogràfic de Barcelona amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra, en el marc de l'exposició "La ciutat davant la càmera. Imaginaris urbans al s. XIX" comissariada per Núria F. Rius a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona (16/06/2022 - 03/10/2022).
Video Presentations by Cèlia Cuenca
Gravació de la taula rodona que va tenir lloc el 28 de setembre de 2022 a l'Arxiu Fotogràfic de B... more Gravació de la taula rodona que va tenir lloc el 28 de setembre de 2022 a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Al segle XIX té lloc un augment inèdit d’imatges sobre la ciutat de Barcelona, gràcies a la proliferació de suports gràfics i dispositius òptics diversos. Aquesta nova atenció iconogràfica per la ciutat no és arbitrària. Respon al rol central que a partir d’ara juga la visualitat en l’assimilació de les noves formes materials i culturals que comencen a imperar a Barcelona, arran de la revolució industrial i dels processos de modernització capitalista. Així, l’oci burgès, les reformes urbanes, les innovacions tecnològiques o els vestigis del passat medieval esdevenen temes recorrents en la cultura visual del període, tot manifestant-se en diferents tipus d’imatge i involucrant a l’espectador en sentits molt diversos a través del cos, la imaginació o la identitat social, entre d’altres vies.
En aquesta sessió es debatran alguns dels temes urbans i de les estratègies visuals més comunes a l’època, així com també el paper que juga la visualització de Barcelona en la difusió del nou ordre promogut per les elits econòmiques i polítiques de la ciutat. Es farà a partir de la discussió de tres tipus d’imatges: les vistes òptiques, les vistes fotogràfiques i la imatge impresa en la premsa il·lustrada del vuit-cents.
Organització: Arxiu Fotogràfic de Barcelona amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra, en el marc de l'exposició "La ciutat davant la càmera. Imaginaris urbans al s. XIX" comissariada per Núria F. Rius a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona (16/06/2022 - 03/10/2022).
Interviews by Cèlia Cuenca
Hernández, S., Cuenca, C., Soulez, G., Ferragut, D.: "Pasado y presente de los mundos virtuales. Ilusión e inmersión en el cine de los orígenes". L'Atalante. Revista de estudios cinematográficos, 35 (2023), 177-204
La presente sección de (Des)encuentros tiene como objetivo explorar el modo en que podemos entend... more La presente sección de (Des)encuentros tiene como objetivo explorar el modo en que podemos entender lo virtual en (y desde) el cine de los orígenes. El diálogo que hemos mantenido con Guillaume Soulez (Universidad París III – La Sorbona) y Sonsoles Hernández (Universitat de les Illes Balears) nos ha permitido, por una parte, desarrollar un trabajo de reflexión y definición de los conceptos fundamentales que permiten entender la construcción de los mundos virtuales (inmersión, simulación, ficción, ilusión, así como lo propiamente virtual) y, por otra parte, trazar puntos de encuentro, reconocer sus estrategias y establecer filiaciones entre el cine de los orígenes, las tecnologías actuales (la realidad virtual, la realidad aumentada, los videojuegos) y los dispositivos ópticos del pasado (los panoramas, el Mareorama, las vistas ópticas).
Francesc Dalmau va ser el primer òptic modern de Catalunya, protagonista, entre d'altres, de l'ar... more Francesc Dalmau va ser el primer òptic modern de Catalunya, protagonista, entre d'altres, de l'arribada del telèfon i del fonògraf a Espanya. Si la història de la ciència li ha reservat un paper destacat pel seu protagonisme en la segona Revolució Industrial, aquesta mostra vol recuperar una faceta menys coneguda avui però d'igual notorietat a la seva època del primer òptic català: endinsar-se a la botiga de Dalmau suposava descobrir tot un univers d'espectacles òptics que estaven revolucionant la manera de veure i de representar el món mig segle abans de l'arribada del cinema. El seu aparador es va convertir així en un punt de trobada indispensable dels amants de la ciència i de l'art que volien conèixer de primera mà les últimes novetats en el camp de les il·lusions òptiques, des de les populars vistes òptiques fins a les animades fantasmagories, tot passat per les primeres imatges en 3D. Aquesta mostra és doncs un homenatge a la figura que va modelar i expandir l'univers visual en el qual estaven immersos els nostres avantpassats del segle XIX.
Partint de les col·leccions del Museu del Cinema, així com de diferents arxius i col·leccions catalanes (MUHBA, AHCB, la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona, Fundació Rocamora), aquesta exposició vol reivindicar aquesta faceta menys coneguda però de gran incidència de la seva activitat professional. A partir del seu cas, aquesta és una oportunitat per fer descobrir al visitant l'univers visual en què estaven immersos els espectadors del segle XIX. Un univers ric i fascinant en recursos i formes expressives, moltes de les quals segueixen plenament
This paper approaches the construction of the image of a modern Barcelona at the mid-ninetheen ce... more This paper approaches the construction of the image of a modern Barcelona at the mid-ninetheen century, a time when multiple imagery discourses of the city were emerging. Illustrated books were publishing repertoirs of the great monuments of the city, specially those linked to the medieval heritage, contributing to the rise of a national feeling. On the other side, painters were starting to focus their attention to the signs of a modern (european) urban life. In between these two main imagery discourses, we will turn our attention to examine a rare serie of vistas of Barcelona created by the Catalan artist Onofre Alsamora (c. 1810-1880).
That which is singular of the series of Alsamora is its capacity to melt the past and present of the city in a coherent and organized gaze. We will look closer to these series in order to grasp the novelty of such a proposal — in comparison with the panorama mentioned above — and the impact that it had to the collective image of the city. We will then question the materiality of these series to elucidate that, if Alsamora was capable of such a new conception, it was specially thanks to or because of the very media he was putting into action: optical views.
Other questions will be addressed in order to complete some of the axes of this proposal: how urban changes affected Alsamora’s project?, in which context where these new images displayed? Did optical shows contribute to create a specially powerful imagery discourse? Until when did they remain as an icon of new (and old) places of the city? When did they lost its ‘effect’?, and more.
XI Seminari internacional sobre els antecedents i orígens del cinema, Museu del Cinema de Girona, Universitat de Girona, Mar 2017
L'article que presentem té com objecte d'estudi dues sèries de vistes òptiques de l'artista catal... more L'article que presentem té com objecte d'estudi dues sèries de vistes òptiques de l'artista català Onofre Alsamora (c. 1810 - 1880) publicades per entregues a mitjans del segle XIX a Barcelona sota el nom de Viaje Óptico por España.
El 1847, en un moment en què els espectacles s'omplien de vistes de París, Itàlia o Londres, Onofre Alsamora inicia la publicació per entregues de la sèrie Viatge òptic per Espanya que reunia vistes amb efectes diürns i nocturns (per perforació) eminentment de Barcelona. Després d'un primer èxit, el pintor s'associarà amb l'òptic Francesc Dalmau per emprendre la publicació d'una segona sèrie de vistes òptiques – de mida més gran i efectes per transparència– sempre sota el mateix títol i amb la mateixa temàtica. A més, des de la seva aparició el 1851, Dalmau va introduir les noves vistes en els espectacles que regentava en el seu Gabinet òptic del carrer Ferran VII i la Rambla. Dos anys més tard però, la sèrie desapareix de l'aparador de Dalmau –perdent-se al seu torn el seu rastre a la premsa i als arxius– deixant pas, entre d'altres, a la nova moda òptica de la fotografia estereoscòpia.
Aquest estudi vol també reflexionar a la importància dels punts de vista representats per Alsamora als ulls dels espectadors de l'època. Les vistes recullen moments i escenes de la vida barcelonina – l'estrena de Norma al Liceu, l'interior cafè de les Delícies, una passejada nocturna per la plaça Nova o un ball de disfresses al Saló de Llotja – on la càmera encara no podia accedir, convertint-se així en un retrat indispensable tant urbà com social de la capital catalana de mitjans del segle XIX. Un dels últims retrats, d'altra banda, de la ciutat abans de la demolició de les muralles medievals i l'únic retrat que ens resta, en definitiva, de Barcelona en vistes òptiques.
Presències i representacions de la dona en els primers anys del cinema, 1895-1920 =: Presences and representations of women in the early years of cinema, 1895-1920 = Presencias y representaciones de la mujer en los primeros años del cine, 1895-1920, 2018, ISBN 978-84-8496-261-8, págs. 369-380, 2018
L’article que presentem té com a objecte d’estudi dues sèries de vistes òptiques de l’artista cat... more L’article que presentem té com a objecte d’estudi dues sèries de vistes òptiques de l’artista català Onofre Alsamora (c. 1810-1880), publicades per entregues a mitjans del segle XIX sota el títol de Viaje óptico por España. La primera va aparèixer el 1846, i associat amb l’òptic Francisco Dalmau, Alsamora publicaria la segona el 1851, exposada com a espectacle en el gabinet òptic de Dalmau a la Rambla. Les vistes que les conformen despleguen un retrat tant urbà com social de la ciutat encara emmurallada i l’únic retrat que ens ha arribat de Barcelona en vistes òptiques.
This paper is intended to give an example of the impact of optical shows in relation to the disse... more This paper is intended to give an example of the impact of optical shows in relation to the dissemination of stereoscopy in Spain. Concretely, I will be focusing on a stereoscopic show run by the optician Francisco Dalmau, established in La Rambla in Barcelona, which remained open from 1853 to 1863. Evidence seems to point to the fact that it was the first time that stereo photography was presented as part of an optical show in the city. By analyzing this case, I will attempt to illustrate the visual novelty, the level of acceptance and then great popularity of the stereoscope compared to other entertainment in this period. Finally, I will present new data concerning a stereo photography studio that Dalmau opened in 1854.
Fonseca: Journal of Communication, Jun 1, 2018
Fecha de recepción del artículo: 31/03/2018 Fecha de aceptación definitiva: 16/04/2018 RESUMEN El... more Fecha de recepción del artículo: 31/03/2018 Fecha de aceptación definitiva: 16/04/2018 RESUMEN El presente artículo trata con detalle los espectáculos de linterna mágica que el óptico Francisco Dalmau (1810-1886) presentó al público barcelonés en la década de los años cuarenta del siglo XIX, explorando así una de las facetas menos conocidas del futuro introductor del teléfono y del fonógrafo en España. A partir de su caso, este artículo aporta nuevos datos sobre el desarrollo y la presencia de la linterna mágica en la Ciudad Condal, como la introducción de los cuadros disolventes.
La Dona Visible. Presències de la feminitat a la pantalla. 1895-1920, 2020
During the International Exposition of 1929, the use of dioramas to complement the exhibitions, b... more During the International Exposition of 1929, the use of dioramas to complement the exhibitions, both artistic and industrial,d istributed around the various pavilions and spaces at the Great Exhibition, was very common. a series of fifty-five dioramas with emblematic views of Spanish cities, within the Poble Espanyol enclousure, had particular importance. They were commissioned from famous scenograhpic painters such as Vilorama, Junyent, Alarma and Fontanals, who together created a "national" journey. Based on the docuemntation and graphic material of the dioramas preserved in several archives in Barcelona, and in particular, the private archive of the Junyent family, heir to the artist's personal collection, we have been able to discover more about this device and the lighting effects, identifying the represented views, those who created them, and hightlighting the involvement of the artists themselves in their conceptual and material management.
Presències i representacions de la dona en els primers anys del cinema. 1895-1920, 2019
L’article que presentem té com a objecte d’estudi dues sèries de vistes òptiques de l’artista cat... more L’article que presentem té com a objecte d’estudi dues sèries de vistes òptiques de l’artista català Onofre Alsamora (c. 1810-1880), publicades per entregues a mitjans del segle XIX sota el títol de Viaje óptico por España. La primera va aparèixer el 1846, i associat amb l’òptic Francisco Dalmau, Alsamora publicaria la segona el 1851, exposada com a espectacle en el gabinet òptic de Dalmau a la Rambla. Les vistes que les conformen despleguen un retrat tant urbà com social de la ciutat encara emmurallada i l’únic retrat que ens ha arribat de Barcelona en vistes òptiques.
International Journal on Stereo & Immersive Media, 2019
This paper is intended to give an example of the impact of optical shows in relation to the disse... more This paper is intended to give an example of the impact of optical shows in relation to the dissemination of stereoscopy in Spain. Concretely, I will be focusing on a stereoscopic show run by the optician Francisco Dalmau, established in La Rambla in Barcelona, which remained open from 1853 to 1863. Evidence seems to point to the fact that it was the first time that stereo photography was presented as part of an optical show in the city. By analyzing this case, I will attempt to illustrate the visual novelty, the level of acceptance and then great popularity of the stereoscope compared to other entertainment in this period. Finally, I will present new data concerning a stereo photography studio that Dalmau opened in 1854.
Fonseca Journal of Communication,, 2018
This article will present the magic lantern shows that the Catalan optician Francisco Dalmau (181... more This article will present the magic lantern shows that the Catalan optician Francisco Dalmau (1810-1886) offered in his establishment between 1844 and 1848. Being a key figure on the introduction of the telephone and phonograph in Spain, his interest in optical shows has been obscured by his scientific activities. I will first discuss the presence of the magic lantern in Barcelona at the beginning of the century, to then consider Dalmau’s shows and his interplay with the media landscape of his time. By focusing on Dalmau's shows, this article also casts a new light on the presence and development of the magic lantern in Barcelona, such as the introduction of the dissolving views.
En actiu des de 1839, Francesc Dalmau (1810-1886) va ser el primer òptic modern de la ciutat de B... more En actiu des de 1839, Francesc Dalmau (1810-1886) va ser el primer òptic modern de la ciutat de Barcelona. Però lluny de vendre únicament ulleres i binocles, la seva botiga va esdevenir tota una referència gràcies a una activitat ben popular a l’època: els espectacles òptics.
Fantasmagories, cosmorames, poliorames, quadres dissolvents, fotografies estereoscòpiques, i fins i tot, aparells de física recreativa van animar durant més de vint anys les vesprades dels barcelonins a la botiga de Dalmau. El seu aparador es va convertir en un punt de trobada indispensable dels amants de la ciència i de l’art que volien conèixer de primera mà les últimes novetats que arribaven d’Europa en el camp de les il·lusions òptiques.
Exposant per primera vegada peces inèdites de les col·leccions del Museu del Cinema i amb la participació de diferents arxius i col·leccions catalans (MUHBA, RACAB, AHCB, Fundació Rocamora), aquesta exposició us convida a endinsar-vos a la botiga de l’òptic Francesc Dalmau per descobrir l’univers visual en el qual estaven immersos els nostres avantpassats del segle XIX. Un univers ric i fascinant en recursos i formes expressives que estava revolucionant la manera de veure i de representar el món mig segle abans de l’arribada del cinema.
28 de setembre de 2022 a les 18:30h al Convent de Sant Agustí (Barcelona). Al segle XIX té ll... more 28 de setembre de 2022 a les 18:30h al Convent de Sant Agustí (Barcelona).
Al segle XIX té lloc un augment inèdit d’imatges sobre la ciutat de Barcelona, gràcies a la proliferació de suports gràfics i dispositius òptics diversos. Aquesta nova atenció iconogràfica per la ciutat no és arbitrària. Respon al rol central que a partir d’ara juga la visualitat en l’assimilació de les noves formes materials i culturals que comencen a imperar a Barcelona, arran de la revolució industrial i dels processos de modernització capitalista. Així, l’oci burgès, les reformes urbanes, les innovacions tecnològiques o els vestigis del passat medieval esdevenen temes recorrents en la cultura visual del període, tot manifestant-se en diferents tipus d’imatge i involucrant a l’espectador en sentits molt diversos a través del cos, la imaginació o la identitat social, entre d’altres vies.
En aquesta sessió es debatran alguns dels temes urbans i de les estratègies visuals més comunes a l’època, així com també el paper que juga la visualització de Barcelona en la difusió del nou ordre promogut per les elits econòmiques i polítiques de la ciutat. Es farà a partir de la discussió de tres tipus d’imatges: les vistes òptiques, les vistes fotogràfiques i la imatge impresa en la premsa il·lustrada del vuit-cents.
Organització: Arxiu Fotogràfic de Barcelona amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra, en el marc de l'exposició "La ciutat davant la càmera. Imaginaris urbans al s. XIX" comissariada per Núria F. Rius a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona (16/06/2022 - 03/10/2022).
Gravació de la taula rodona que va tenir lloc el 28 de setembre de 2022 a l'Arxiu Fotogràfic de B... more Gravació de la taula rodona que va tenir lloc el 28 de setembre de 2022 a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Al segle XIX té lloc un augment inèdit d’imatges sobre la ciutat de Barcelona, gràcies a la proliferació de suports gràfics i dispositius òptics diversos. Aquesta nova atenció iconogràfica per la ciutat no és arbitrària. Respon al rol central que a partir d’ara juga la visualitat en l’assimilació de les noves formes materials i culturals que comencen a imperar a Barcelona, arran de la revolució industrial i dels processos de modernització capitalista. Així, l’oci burgès, les reformes urbanes, les innovacions tecnològiques o els vestigis del passat medieval esdevenen temes recorrents en la cultura visual del període, tot manifestant-se en diferents tipus d’imatge i involucrant a l’espectador en sentits molt diversos a través del cos, la imaginació o la identitat social, entre d’altres vies.
En aquesta sessió es debatran alguns dels temes urbans i de les estratègies visuals més comunes a l’època, així com també el paper que juga la visualització de Barcelona en la difusió del nou ordre promogut per les elits econòmiques i polítiques de la ciutat. Es farà a partir de la discussió de tres tipus d’imatges: les vistes òptiques, les vistes fotogràfiques i la imatge impresa en la premsa il·lustrada del vuit-cents.
Organització: Arxiu Fotogràfic de Barcelona amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra, en el marc de l'exposició "La ciutat davant la càmera. Imaginaris urbans al s. XIX" comissariada per Núria F. Rius a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona (16/06/2022 - 03/10/2022).
Hernández, S., Cuenca, C., Soulez, G., Ferragut, D.: "Pasado y presente de los mundos virtuales. Ilusión e inmersión en el cine de los orígenes". L'Atalante. Revista de estudios cinematográficos, 35 (2023), 177-204
La presente sección de (Des)encuentros tiene como objetivo explorar el modo en que podemos entend... more La presente sección de (Des)encuentros tiene como objetivo explorar el modo en que podemos entender lo virtual en (y desde) el cine de los orígenes. El diálogo que hemos mantenido con Guillaume Soulez (Universidad París III – La Sorbona) y Sonsoles Hernández (Universitat de les Illes Balears) nos ha permitido, por una parte, desarrollar un trabajo de reflexión y definición de los conceptos fundamentales que permiten entender la construcción de los mundos virtuales (inmersión, simulación, ficción, ilusión, así como lo propiamente virtual) y, por otra parte, trazar puntos de encuentro, reconocer sus estrategias y establecer filiaciones entre el cine de los orígenes, las tecnologías actuales (la realidad virtual, la realidad aumentada, los videojuegos) y los dispositivos ópticos del pasado (los panoramas, el Mareorama, las vistas ópticas).