Gabriel Martin Roig - Academia.edu (original) (raw)
Books by Gabriel Martin Roig
Revista del Baix Empordà, núm. 84, març del 2024, pàgs. 58-65.
Com succeeix en altres llocs de l’Empordà, a Palamós el fenomen de la bruixeria i la superstició ... more Com succeeix en altres llocs de l’Empordà, a Palamós el fenomen de la bruixeria i la superstició va estar molt arrelat al territori. Fa uns anys vaig iniciar un article que recollia històries i llegendes de bruixeria a Palamós, i a aquest va seguir un segon amb més aportacions documentals i testimonis de transmissió oral. La recerca constant i el recull de noves citacions m’ha permès escriure un tercer capítol que no només posa en evidència la forta implantació de la bruixeria palamosina des de l’Edat Mitjana, sinó també la perdurabilitat d’aquestes pràctiques fins ben entrat el segle XX.
Revista del Baix Empordà, núm. 82, setembre del 2023, pàgs. 96-105.
La llista de pintors paisatgistes i pleinairistes que durant l’últim quart del segle XIX van sojo... more La llista de pintors paisatgistes i pleinairistes que durant l’últim quart del segle XIX van sojornar a la vila de Palamós va ser considerable. El seu testimoni pictòric ens ha deixat les primeres representacions de la vila, amb platges encara verges i una trama urbana que combinava els escenaris industrials amb altres de plenament rurals o d’ambient mariner. L’aparició de la casa de banys de mar i la construcció de noves infraestructures com el tret petit van apropar Palamós als artistes estiuejants reafirmant les seves platges i, en general, el seu entorn com un punt de gran interès artístic. Aquest article tracta de recollir les primeres manifestacions de modernitat importades per pintors forans que van esdevenir referents immediats pels artistes locals.
La consulta de les fonts documentals no sempre resol tots els enigmes ni ens explica tot el que e... more La consulta de les fonts documentals no sempre resol tots els enigmes ni ens explica tot el que ens preguntem del passat. És evident que la troballa d’alguna dada esparsa ja és motiu d’una certa satisfacció tenint en compte que, juntament amb altres troballes i el pas del temps, es pot anar configurant una mica més la nostra història, la de Palamós. La presència de músics ha estat sempre latent en un escenari o altre. Això vol dir que tant a les estances del palau reial, a l’església, en el convent, en els carrers, a les places, a les sales de ball, en els teatres i a les llars de la burgesia, en major o menor mesura, la música era fonamental per acompanyar les festes i els rituals col·lectius.
Revista del Baix Empordà, núm. 80, 2022, pàgs. 17-24.
El mateix estiu del 1914, quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, el Govern espanyol presidit... more El mateix estiu del 1914, quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, el Govern espanyol presidit pel conservador Eduardo Dato es va declarar neutral. Palamós no va quedar al marge d’aquesta guerra i agents i espies dels dos costats van reclutar col·laboradors que passessin informació del pas de vaixells i mercaderies pel port. Uns reports molt valuosos pels submarins alemanys que navegaven a prop de la nostra costa i que tenien l’objectiu de perjudicar els subministrament de matèries primeres a la rereguarda dels aliats francesos. La declaració de neutralitat no implicava cap restricció en el comerç amb Europa, tant de matèries primeres com de productes agraris o manufacturats, amb l’única excepció d’armes i municions. Durant aquells anys els principals ports de l’Empordà com Roses, Palamós o Sant Feliu de Guíxols van esdevenir nius d’espies i contraespies.
Revista del Baix Empordà, núm. 79, 2022, pàgs. 93-99.
El passat mes d’octubre del 2022, coincidint amb la celebració de la festivitat de Tots Sants, l’... more El passat mes d’octubre del 2022, coincidint amb la celebració de la festivitat de Tots Sants, l’Associació Clau de Volta va organitzar l’exposició “La Mirada Pòstuma” a la sala d’exposicions del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de Palamós. La mostra va aplegar 26 fotografies post mortem que formaven part d’un marc temporal que s’iniciava l’any 1860 i arribava fins el 1920 procedents e col·leccions de L’Escala, Palafrugell, Figueres i Palamós. Amb aquest article pretenc que el lector deixi de veure aquest gènere fotogràfic com un acte morbós, macabre, entengui quina va ser la motivació que va promoure aquestes representacions i les vegi com allò que realment foren: un acte d’amor, de superació del dol i d’afecte.
Revista del Baix Empordà, núm.77, juny del 2022, pàgs. 41-47.
Palamós atresora uns jardins històrics, que avui coneixem amb el nom d’1 d’Octubre i que tenen el... more Palamós atresora uns jardins històrics, que avui coneixem amb el nom d’1 d’Octubre i que tenen el seu origen als anys 30-40 del segle XX, durant el moment àlgid del Noucentisme. Al llarg del temps han sofert algunes transformacions, mutilacions i ocupacions de terrasses de restaurants, de voreres i de quioscs que han amagat o desfet part dels seus elements originals i distintius (com parterres, pilastres o pèrgoles). No obstant això, el seu traçat i disseny clàssic és encara evident i clarament identificable. Davant la possibilitat que planteja l’Ajuntament de reformar l’actual passeig seria bo tenir present el valor patrimonial d’aquests jardins i la seva història per a poder-ne afrontar una rehabilitació amb garanties. No només per tal de preservar els criteris noucentistes que els van veure néixer si no, fins i tot, per ampliar-ne el seu espai seguint el mateix esperit i, si fos el cas, recuperant alguns elements que s’han perdut en el transcurs dels anys.
Revista del Baix Empordà, núm. 76, març del 2022, pàgs. 12-17.
A l’Empordà coneixem molts pocs noms de dones artistes anteriors al segle XIX. Aquesta mancança v... more A l’Empordà coneixem molts pocs noms de dones artistes anteriors al segle XIX. Aquesta mancança ve condicionada pel fet que no va ser fins a finals d’aquest segle que es va permetre a les dones l’accés a la formació artística, a la professionalització, a les exposicions i als ambients artístics dominats pel gènere masculí. Afortunadament, hi ha algunes excepcions. La pintora palamosina Àngela Dalmau va ser una artista, docent i escriptora pionera. Amb la seva obra i la seva empenta va contribuir a donar visibilitat a la creació artística femenina a principis del segle XX i es va fer un lloc als ambients artístics de Madrid i de Girona de manera molt activa. Al llarg de la seva vida va conrear la pintura costumista, el retrat, el paisatge i també va destacar per ser una bona copista de quadres.
Revista del baix Empordà, núm. 74, 2021, pàgs. 61-68.
A Reus hi podem anar atrets per la seva història i arquitectura modernista: va ser la ciutat que ... more A Reus hi podem anar atrets per la seva història i arquitectura modernista: va ser la ciutat que va veure néixer Antoni Gaudí, un dels grans genis de l’arquitectura. Però una mirada atenta ens permet descobrir que aquesta ciutat té molt més per oferir, i que el vermut s’ha convertit en una beguda imprescindible, un element destacat de la seva oferta turística. Gaudir-ne és ja un plaer ineludible quan es visita aquesta encantadora ciutat tarragonina. Palamós també té el seu propi beuratge, la tisana, un combinat de cava fresc que es serveix en una gerra i es consumeix en grup. Va néixer en el moment demés efervescència del boom turístic a la Costa Brava. La seva elaboració va ser obra de tres germans de Vic establerts a Palamós: Jordi, Carles i Josep Maria Riba, i està estretament lligada a El Castellet, un local nocturn emblemàtic d’aquesta localitat.
Revista del Baix Empordà, num. 73, 2021, pàgs. 40-53.
La parròquia de Santa Maria de Palamós atresora diverses peces d’orfebreria religiosa que formen ... more La parròquia de Santa Maria de Palamós atresora diverses peces d’orfebreria religiosa que formen part del patrimoni artístic i cultural de la vila. Aquest conjunt es mostra a la capella del Santíssim des de finals dels anys 1980 sota el nom de Museu Parroquial mossèn Pau Camós; és per sí mateix el document viu de la història de Palamós, l’herència de l’activitat i la devoció d’una comunitat de preveres i fidels que encarregaren creus processionals, calzes, copons, ostensoris, canelobres i altres elements que envoltaven les diferents celebracions de l’església. Entre les obres exhibides hi ha un nombre important de peces d’orfebreria que abasten diferents èpoques i estils artístics que enriqueixen notablement el patrimoni local. Aquest tresor, excepte alguna menció en un article d’una publicació local , no ha estat mai objecte d’un estudi profund i raonat.
Revista del Baix Empordà, núm. 72, abril del 2021, pàgs. 4-17.
Es coneix com a Setmana Tràgica el conjunt de les revoltes populars que es van dur a terme a dive... more Es coneix com a Setmana Tràgica el conjunt de les revoltes populars que es van dur a terme a diverses ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d’agost de 1909. Tot i que els fets més transcendents de la insurrecció van succeir a Barcelona, diversos pobles i ciutats de la geografia catalana van viure de prop els esdeveniments de la revolta. Aquest va ser el cas de Palamós, que tenia llavors un destacat teixit industrial i una massa obrera que era majoritària entre la població ocupada de la vila. Aquest article pretén ser una crònica d’aquella setmana fatídica; ofereix una successió ordenada dels fets i aporta respostes a diferents qüestions com: qui hi havia darrere dels aldarulls? Quines van ser les conseqüències de la revolta? Quin paper van tenir les institucions locals en el conflicte? Com va ser la repressió? I qui la va dur a terme? En definitiva, conèixer els fets de la Setmana Tràgica a Palamós de manera molt exhaustiva, analitzant tant la cronologia com donant veu als seus protagonistes.
Revista del Baix Empordà, núm. 71, desembre del 2020, pàgs. 13-19.
A partir del segle XV a Palamós, en un context de valoració constant de la medicina com a eina pe... more A partir del segle XV a Palamós, en un context de valoració constant de la medicina com a eina per assolir el benestar social, davant l’augment de la població i la consolidació de la ruta marítima es va generar una situació propícia per l’establiment de professionals mèdics. Fou a partir de llavors quan, juntament amb els cirurgians, van trenar un necessari paraigua sanitari en una societat on els metges encara eren escassos i només a l’abast dels que tenien més recursos. Des de llavors la presència d’apotecaris a Palamós va ser nombrosa i constant al llarg del temps a causa de la rellevància del port i la necessitat de satisfer una clientela tant local com itinerant.
Revista del Baix Empordà, núm. 69, juny, 2020, pàgs. 58-66.
Aquest estudi té com a objectiu explicar la realitat de Palamós entre els segles VIII-XIII, molt ... more Aquest estudi té com a objectiu explicar la realitat de Palamós entre els segles VIII-XIII, molt temps abans de la publicació de la carta de poblament del 1279. Pretén demostrar que la seva fundació és molt anterior de les dades oficials que coneixem i que l’establiment podria haver tingut un paper estratègic tant en època andalusina com en el període carolingi i comtal. Parteix d’un estudi onomàstic i d’una base eminentment documental, davant la mancança d’excavacions arqueològiques concloents. La recerca s’ha centrat en l’anàlisi del topònim de Palamós (ben representat diacrònicament en diversos documents alt medievals) per valorar la seva dimensió arqueològica i històrica. La hipòtesi de l’origen àrab d’algunes localitats de la Catalunya Vella, entre les que es troba Palamós, enunciada ja fa més d’una dècada per diversos historiadors, té molta solidesa i ha estat aplicada amb èxit tant al Principat com a la Septimània francesa i ja compta amb més de 200 casos ben documentats per especialistes.
Revista del Baix Empordà, núm. 68 , març del 2020, pàgs. 57-62.
L’any 1613 Pere Morera dels Tarongers de la parròquia de Sant Andreu de Llavaneres, davant de div... more L’any 1613 Pere Morera dels Tarongers de la parròquia de Sant Andreu de Llavaneres, davant de diversos testimonis i del propi notari de Palamós, va exigir verbalment a Guillem Bonafont, hostaler d’ofici, que fes el favor de pagar-li 50 lliures que li devia feia un any. El citat Bonafont aïrat li va respondre “que no tenia sinó una capa i una espasa”. Aquesta expressió apareix amb molta freqüència en moltes novel·les d’autors del “Siglo de Oro” espanyol. La capa i l’espasa eren els garants de l’honradesa dels cavallers, embolcallaven la penyora en un braç per aturar els cops mentre feien anar l’espasa amb l’altra. Lluitar a capa i espasa significava una defensa decidida fins a les últimes conseqüències. Durant els segles XVI i XVII hi va haver al Principat un gran desenvolupament de l’ús de l’espasa com a arma de vestir i un gran interès per la pràctica de l’esgrima, coincidint amb l’època de plenitud de l’Imperi Espanyol. Palamós no va ser aliè a aquesta moda i durant moltes dècades hi van conviure mestres d’esgrima, espasers, militars i cavallers que no dubtaven en batre’s en duel per dirimir les seves diferències.
Revista del Baix Empordà, núm. 66, setembre del 2019, pàgs. 43-47.
A la plaça del Forn passa desapercebut un casal antic que durant les últimes dècades ha quedat pa... more A la plaça del Forn passa desapercebut un casal antic que durant les últimes dècades ha quedat parcialment ocult. Als anys 60 del segle passat es va alçar el cos d’una edificació al seu davant que n’ha amagat bona part de la seva façana. Es caracteritza per tenir els murs coberts per un revestiment amb esgrafiats barrocs que daten del segle XVIII; un edifici que ja té prop de 290 anys d’història i amb un inestimable valor patrimonial. L’immoble va ser la residència dels Prats, una família notable i opulenta de la nostra vila tot i que avui en dia es coneix més per can Bardera per ser-ne el nom del darrer propietari. El casal Prats és un dels edificis civils més antics del barri vell i, no obstant el pas del temps i la deixadesa que ha patit, encara manté el seu encant i atresora un evident interès històric que val la pena remarcar. Heus aquí la seva petita història.
Revista del Baix Empordà, núm. 65, juny del 2019, pàgs. 71-77.
Cada any Palamós es vesteix de gala per celebrar el seu tradicional carnestoltes, possiblement la... more Cada any Palamós es vesteix de gala per celebrar el seu tradicional carnestoltes, possiblement la manifestació pagana que més persones gaudeixen arreu del món. El Carnaval de Palamós és una folgança ineludible del calendari local que s’ha acabat convertint en la festa d’hivern més important de la vila i un dels carnavals pioners de la Costa Brava. Les primeres referències documentals referides a dit carnaval es remunten a la premsa escrita de finals del segle XIX, quan el 1878, el periodista i historiador local Ignasi Pagès explicava com es desenvolupaven els actes d’aquesta celebració al Semanario de Palamós i també a la prestigiosa Revista de Girona. El propòsit d’aquest article és recular molt més en el temps, doncs em proposo demostrar que hi ha referències anteriors en fonts manuscrites que permeten parlar d’un dels carnavals documentalment més antics de les comarques gironines.
Revista del Baix Empordà, núm. 64, març del 2019, pàgs. 43-51.
Els avenços tècnics, les millores en la construcció naval, el pilotatge i el major coneixement de... more Els avenços tècnics, les millores en la construcció naval, el pilotatge i el major coneixement dels relleus submergits és evident que van contribuir a evitar moltes tragèdies marítimes, però no van dissipar tots els perills. Les forces naturals i els elements meteorològics sempre han tingut un paper desestabilitzador en el medi marí, alterant i perjudicant greument la navegació de cabotatge, fins hi tot quan aquesta es trobava a l’empara i protecció d’un port tant segur com el de Palamós. En aquest article es recullen alguns naufragis destacats que tingueren lloc en aquesta rada. S’hi explica com s’organitzava la població local per efectuar les accions de rescat i s’analitzen els motius de les disputes entre La Junta de Sanitat de Palamós i el Reial Tribunal de la Capitania General per a fer-se amb el control econòmic de les mercaderies recuperades dels navilis enfonsats. Tot plegat ens ajudarà a comprendre els interessos econòmics, la picaresca i els actes d’espoli que hi havia a l’entorn d’un naufragi.
Revista del Baix Empordà, núm. 63, desembre-març del 2018, pàgs. 65-70.
L'església de Santa Maria de Palamós és un temple parroquial bastit als segles XV i XVI. Presenta... more L'església de Santa Maria de Palamós és un temple parroquial bastit als segles XV i XVI. Presenta una sola nau i quatre capelles laterals per banda seguint les premisses del gòtic català. A la quarta capella de l’esquerra, actualment sota d’advocació de Sant Josep, hi ha una mènsula que presenta uns caps esculpits molt curiosos que mereixen un estudi més atent. Es tracta de dues figures entrellaçades on es pot veure el mig cos d’un personatge masculí, que sembla vestit amb un gipó i que porta una corona triomfal al cap. Darrere seu emergeix, en sentit contrari, el bust d’una figura femenina amb el cap cobert amb una còfia. L’espai intermedi es completa amb el relleu d’una flor de quatre pètals acompanyada d’algunes fulles disposades radialment. Qui són aquests dos personatges misteriosos i per què ocupen un lloc preeminent a la dita capella? Tot això es desvetlla en el present article
Revista del Baix Empordà, núm. 62, setembre del 2018, pàgs. 27-36., 2018
Els antics habitants de Palamós, com succeïa en altres poblacions de l’Empordà, van conservar dur... more Els antics habitants de Palamós, com succeïa en altres poblacions de l’Empordà, van conservar durant segles un sentiment religiós molt profund que sovint es confonia amb les supersticions i certes creences molt arrelades al passat. Aquesta devoció es manifestava en forma de signes i grafismes que es pintaven o gravaven en determinades zones visibles dels habitatges. La utilització de signes o monogrames epigràfics als immobles tenien una finalitat apotropàica, és a dir: atorgaven a les cases i als seus habitats una protecció sagrada. Aquestes formes simbòliques actuaven com una mena de sortilegi que protegia la llar de tot tipus de malvestats, tant naturals com sobrenaturals: fred, calor, pluja, pedregades i tempestes, però també encanteris, atacs de bruixes i mals esperits que podien malbaratar la vida de les persones que hi habitaven.
Revista del Baix Empordà, num. 59, pàgs. 58-63. Setembre del 2017, 2017
El mestre d’obres Tomàs Barça, que a partir de l’any 1521 va reprendre i dirigir els treballs de ... more El mestre d’obres Tomàs Barça, que a partir de l’any 1521 va reprendre i dirigir els treballs de finalització de l’església parroquial de Santa Maria de Palamós, va requerir d’un pertret lleuger per omplir l’espai interior de les voltes del campanar. Havia de ser un material que tingués poc pes i fos capaç de generar cambres d’aire. Seguint una tècnica recorrent en l’època, va utilitzar peces de ceràmica que va inserir a l’interior de les voltes. Després de quatre segles i mig, unes obres de rehabilitació efectuades el 1974 van permetre que tot aquest utillatge veiés de nou la llum. Els objectes trobats es composaven de poals, olles, munyidores i altres vasos de diferents formes i usos que ens permeten tenir una valuosa mostra de la tipologia de les peces que van tornejar el obradors locals de terrissa en aquell temps. Tot plegat conformava un petit tresor de més d’una quarantena de peces comparable a molts pocs casos, atès que no s’han trobat massa col·leccions com aquestes a les comarques gironines. Una mostra de les peces extretes es troben avui guardades al Museu de la Pesca de Palamós. Aquest article pretén donar a conèixer aquesta troballa que testimonia una tradició terrissera palamosina i l’ús que es feia de la ceràmica de rebuig com a material constructiu.
Fundación Juanelo Turriano, Madrid 2014, pàgs. 178-187., 2014
La monarquia hispánica siempre tuvo gran interés por los puertos del norte de Cataluña a causa de... more La monarquia hispánica siempre tuvo gran interés por los puertos del norte de Cataluña a causa de su relevancia comercial, situados en medio del trayecto de la ruta de cabotaje que conducia a Francia y a Italia, y gracias a su particular situación estratégica cerca de la frontera francesa. Este breve artículo forma parte de un ambisioso trabajo dedicado a la obra de Mariano Ramón Sánchez, pintor de la corte de finales del siglo XVIII, y ofrece un análisis de las vistas de los puertos de Arenys, Sant Pol de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós i Roses pintados por este mismo autor por encargo de la corona, con aportaciones biográficas sobre su periplo por tierras catalanas entre los años 1787-1788.
Revista del Baix Empordà, núm. 84, març del 2024, pàgs. 58-65.
Com succeeix en altres llocs de l’Empordà, a Palamós el fenomen de la bruixeria i la superstició ... more Com succeeix en altres llocs de l’Empordà, a Palamós el fenomen de la bruixeria i la superstició va estar molt arrelat al territori. Fa uns anys vaig iniciar un article que recollia històries i llegendes de bruixeria a Palamós, i a aquest va seguir un segon amb més aportacions documentals i testimonis de transmissió oral. La recerca constant i el recull de noves citacions m’ha permès escriure un tercer capítol que no només posa en evidència la forta implantació de la bruixeria palamosina des de l’Edat Mitjana, sinó també la perdurabilitat d’aquestes pràctiques fins ben entrat el segle XX.
Revista del Baix Empordà, núm. 82, setembre del 2023, pàgs. 96-105.
La llista de pintors paisatgistes i pleinairistes que durant l’últim quart del segle XIX van sojo... more La llista de pintors paisatgistes i pleinairistes que durant l’últim quart del segle XIX van sojornar a la vila de Palamós va ser considerable. El seu testimoni pictòric ens ha deixat les primeres representacions de la vila, amb platges encara verges i una trama urbana que combinava els escenaris industrials amb altres de plenament rurals o d’ambient mariner. L’aparició de la casa de banys de mar i la construcció de noves infraestructures com el tret petit van apropar Palamós als artistes estiuejants reafirmant les seves platges i, en general, el seu entorn com un punt de gran interès artístic. Aquest article tracta de recollir les primeres manifestacions de modernitat importades per pintors forans que van esdevenir referents immediats pels artistes locals.
La consulta de les fonts documentals no sempre resol tots els enigmes ni ens explica tot el que e... more La consulta de les fonts documentals no sempre resol tots els enigmes ni ens explica tot el que ens preguntem del passat. És evident que la troballa d’alguna dada esparsa ja és motiu d’una certa satisfacció tenint en compte que, juntament amb altres troballes i el pas del temps, es pot anar configurant una mica més la nostra història, la de Palamós. La presència de músics ha estat sempre latent en un escenari o altre. Això vol dir que tant a les estances del palau reial, a l’església, en el convent, en els carrers, a les places, a les sales de ball, en els teatres i a les llars de la burgesia, en major o menor mesura, la música era fonamental per acompanyar les festes i els rituals col·lectius.
Revista del Baix Empordà, núm. 80, 2022, pàgs. 17-24.
El mateix estiu del 1914, quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, el Govern espanyol presidit... more El mateix estiu del 1914, quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, el Govern espanyol presidit pel conservador Eduardo Dato es va declarar neutral. Palamós no va quedar al marge d’aquesta guerra i agents i espies dels dos costats van reclutar col·laboradors que passessin informació del pas de vaixells i mercaderies pel port. Uns reports molt valuosos pels submarins alemanys que navegaven a prop de la nostra costa i que tenien l’objectiu de perjudicar els subministrament de matèries primeres a la rereguarda dels aliats francesos. La declaració de neutralitat no implicava cap restricció en el comerç amb Europa, tant de matèries primeres com de productes agraris o manufacturats, amb l’única excepció d’armes i municions. Durant aquells anys els principals ports de l’Empordà com Roses, Palamós o Sant Feliu de Guíxols van esdevenir nius d’espies i contraespies.
Revista del Baix Empordà, núm. 79, 2022, pàgs. 93-99.
El passat mes d’octubre del 2022, coincidint amb la celebració de la festivitat de Tots Sants, l’... more El passat mes d’octubre del 2022, coincidint amb la celebració de la festivitat de Tots Sants, l’Associació Clau de Volta va organitzar l’exposició “La Mirada Pòstuma” a la sala d’exposicions del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de Palamós. La mostra va aplegar 26 fotografies post mortem que formaven part d’un marc temporal que s’iniciava l’any 1860 i arribava fins el 1920 procedents e col·leccions de L’Escala, Palafrugell, Figueres i Palamós. Amb aquest article pretenc que el lector deixi de veure aquest gènere fotogràfic com un acte morbós, macabre, entengui quina va ser la motivació que va promoure aquestes representacions i les vegi com allò que realment foren: un acte d’amor, de superació del dol i d’afecte.
Revista del Baix Empordà, núm.77, juny del 2022, pàgs. 41-47.
Palamós atresora uns jardins històrics, que avui coneixem amb el nom d’1 d’Octubre i que tenen el... more Palamós atresora uns jardins històrics, que avui coneixem amb el nom d’1 d’Octubre i que tenen el seu origen als anys 30-40 del segle XX, durant el moment àlgid del Noucentisme. Al llarg del temps han sofert algunes transformacions, mutilacions i ocupacions de terrasses de restaurants, de voreres i de quioscs que han amagat o desfet part dels seus elements originals i distintius (com parterres, pilastres o pèrgoles). No obstant això, el seu traçat i disseny clàssic és encara evident i clarament identificable. Davant la possibilitat que planteja l’Ajuntament de reformar l’actual passeig seria bo tenir present el valor patrimonial d’aquests jardins i la seva història per a poder-ne afrontar una rehabilitació amb garanties. No només per tal de preservar els criteris noucentistes que els van veure néixer si no, fins i tot, per ampliar-ne el seu espai seguint el mateix esperit i, si fos el cas, recuperant alguns elements que s’han perdut en el transcurs dels anys.
Revista del Baix Empordà, núm. 76, març del 2022, pàgs. 12-17.
A l’Empordà coneixem molts pocs noms de dones artistes anteriors al segle XIX. Aquesta mancança v... more A l’Empordà coneixem molts pocs noms de dones artistes anteriors al segle XIX. Aquesta mancança ve condicionada pel fet que no va ser fins a finals d’aquest segle que es va permetre a les dones l’accés a la formació artística, a la professionalització, a les exposicions i als ambients artístics dominats pel gènere masculí. Afortunadament, hi ha algunes excepcions. La pintora palamosina Àngela Dalmau va ser una artista, docent i escriptora pionera. Amb la seva obra i la seva empenta va contribuir a donar visibilitat a la creació artística femenina a principis del segle XX i es va fer un lloc als ambients artístics de Madrid i de Girona de manera molt activa. Al llarg de la seva vida va conrear la pintura costumista, el retrat, el paisatge i també va destacar per ser una bona copista de quadres.
Revista del baix Empordà, núm. 74, 2021, pàgs. 61-68.
A Reus hi podem anar atrets per la seva història i arquitectura modernista: va ser la ciutat que ... more A Reus hi podem anar atrets per la seva història i arquitectura modernista: va ser la ciutat que va veure néixer Antoni Gaudí, un dels grans genis de l’arquitectura. Però una mirada atenta ens permet descobrir que aquesta ciutat té molt més per oferir, i que el vermut s’ha convertit en una beguda imprescindible, un element destacat de la seva oferta turística. Gaudir-ne és ja un plaer ineludible quan es visita aquesta encantadora ciutat tarragonina. Palamós també té el seu propi beuratge, la tisana, un combinat de cava fresc que es serveix en una gerra i es consumeix en grup. Va néixer en el moment demés efervescència del boom turístic a la Costa Brava. La seva elaboració va ser obra de tres germans de Vic establerts a Palamós: Jordi, Carles i Josep Maria Riba, i està estretament lligada a El Castellet, un local nocturn emblemàtic d’aquesta localitat.
Revista del Baix Empordà, num. 73, 2021, pàgs. 40-53.
La parròquia de Santa Maria de Palamós atresora diverses peces d’orfebreria religiosa que formen ... more La parròquia de Santa Maria de Palamós atresora diverses peces d’orfebreria religiosa que formen part del patrimoni artístic i cultural de la vila. Aquest conjunt es mostra a la capella del Santíssim des de finals dels anys 1980 sota el nom de Museu Parroquial mossèn Pau Camós; és per sí mateix el document viu de la història de Palamós, l’herència de l’activitat i la devoció d’una comunitat de preveres i fidels que encarregaren creus processionals, calzes, copons, ostensoris, canelobres i altres elements que envoltaven les diferents celebracions de l’església. Entre les obres exhibides hi ha un nombre important de peces d’orfebreria que abasten diferents èpoques i estils artístics que enriqueixen notablement el patrimoni local. Aquest tresor, excepte alguna menció en un article d’una publicació local , no ha estat mai objecte d’un estudi profund i raonat.
Revista del Baix Empordà, núm. 72, abril del 2021, pàgs. 4-17.
Es coneix com a Setmana Tràgica el conjunt de les revoltes populars que es van dur a terme a dive... more Es coneix com a Setmana Tràgica el conjunt de les revoltes populars que es van dur a terme a diverses ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d’agost de 1909. Tot i que els fets més transcendents de la insurrecció van succeir a Barcelona, diversos pobles i ciutats de la geografia catalana van viure de prop els esdeveniments de la revolta. Aquest va ser el cas de Palamós, que tenia llavors un destacat teixit industrial i una massa obrera que era majoritària entre la població ocupada de la vila. Aquest article pretén ser una crònica d’aquella setmana fatídica; ofereix una successió ordenada dels fets i aporta respostes a diferents qüestions com: qui hi havia darrere dels aldarulls? Quines van ser les conseqüències de la revolta? Quin paper van tenir les institucions locals en el conflicte? Com va ser la repressió? I qui la va dur a terme? En definitiva, conèixer els fets de la Setmana Tràgica a Palamós de manera molt exhaustiva, analitzant tant la cronologia com donant veu als seus protagonistes.
Revista del Baix Empordà, núm. 71, desembre del 2020, pàgs. 13-19.
A partir del segle XV a Palamós, en un context de valoració constant de la medicina com a eina pe... more A partir del segle XV a Palamós, en un context de valoració constant de la medicina com a eina per assolir el benestar social, davant l’augment de la població i la consolidació de la ruta marítima es va generar una situació propícia per l’establiment de professionals mèdics. Fou a partir de llavors quan, juntament amb els cirurgians, van trenar un necessari paraigua sanitari en una societat on els metges encara eren escassos i només a l’abast dels que tenien més recursos. Des de llavors la presència d’apotecaris a Palamós va ser nombrosa i constant al llarg del temps a causa de la rellevància del port i la necessitat de satisfer una clientela tant local com itinerant.
Revista del Baix Empordà, núm. 69, juny, 2020, pàgs. 58-66.
Aquest estudi té com a objectiu explicar la realitat de Palamós entre els segles VIII-XIII, molt ... more Aquest estudi té com a objectiu explicar la realitat de Palamós entre els segles VIII-XIII, molt temps abans de la publicació de la carta de poblament del 1279. Pretén demostrar que la seva fundació és molt anterior de les dades oficials que coneixem i que l’establiment podria haver tingut un paper estratègic tant en època andalusina com en el període carolingi i comtal. Parteix d’un estudi onomàstic i d’una base eminentment documental, davant la mancança d’excavacions arqueològiques concloents. La recerca s’ha centrat en l’anàlisi del topònim de Palamós (ben representat diacrònicament en diversos documents alt medievals) per valorar la seva dimensió arqueològica i històrica. La hipòtesi de l’origen àrab d’algunes localitats de la Catalunya Vella, entre les que es troba Palamós, enunciada ja fa més d’una dècada per diversos historiadors, té molta solidesa i ha estat aplicada amb èxit tant al Principat com a la Septimània francesa i ja compta amb més de 200 casos ben documentats per especialistes.
Revista del Baix Empordà, núm. 68 , març del 2020, pàgs. 57-62.
L’any 1613 Pere Morera dels Tarongers de la parròquia de Sant Andreu de Llavaneres, davant de div... more L’any 1613 Pere Morera dels Tarongers de la parròquia de Sant Andreu de Llavaneres, davant de diversos testimonis i del propi notari de Palamós, va exigir verbalment a Guillem Bonafont, hostaler d’ofici, que fes el favor de pagar-li 50 lliures que li devia feia un any. El citat Bonafont aïrat li va respondre “que no tenia sinó una capa i una espasa”. Aquesta expressió apareix amb molta freqüència en moltes novel·les d’autors del “Siglo de Oro” espanyol. La capa i l’espasa eren els garants de l’honradesa dels cavallers, embolcallaven la penyora en un braç per aturar els cops mentre feien anar l’espasa amb l’altra. Lluitar a capa i espasa significava una defensa decidida fins a les últimes conseqüències. Durant els segles XVI i XVII hi va haver al Principat un gran desenvolupament de l’ús de l’espasa com a arma de vestir i un gran interès per la pràctica de l’esgrima, coincidint amb l’època de plenitud de l’Imperi Espanyol. Palamós no va ser aliè a aquesta moda i durant moltes dècades hi van conviure mestres d’esgrima, espasers, militars i cavallers que no dubtaven en batre’s en duel per dirimir les seves diferències.
Revista del Baix Empordà, núm. 66, setembre del 2019, pàgs. 43-47.
A la plaça del Forn passa desapercebut un casal antic que durant les últimes dècades ha quedat pa... more A la plaça del Forn passa desapercebut un casal antic que durant les últimes dècades ha quedat parcialment ocult. Als anys 60 del segle passat es va alçar el cos d’una edificació al seu davant que n’ha amagat bona part de la seva façana. Es caracteritza per tenir els murs coberts per un revestiment amb esgrafiats barrocs que daten del segle XVIII; un edifici que ja té prop de 290 anys d’història i amb un inestimable valor patrimonial. L’immoble va ser la residència dels Prats, una família notable i opulenta de la nostra vila tot i que avui en dia es coneix més per can Bardera per ser-ne el nom del darrer propietari. El casal Prats és un dels edificis civils més antics del barri vell i, no obstant el pas del temps i la deixadesa que ha patit, encara manté el seu encant i atresora un evident interès històric que val la pena remarcar. Heus aquí la seva petita història.
Revista del Baix Empordà, núm. 65, juny del 2019, pàgs. 71-77.
Cada any Palamós es vesteix de gala per celebrar el seu tradicional carnestoltes, possiblement la... more Cada any Palamós es vesteix de gala per celebrar el seu tradicional carnestoltes, possiblement la manifestació pagana que més persones gaudeixen arreu del món. El Carnaval de Palamós és una folgança ineludible del calendari local que s’ha acabat convertint en la festa d’hivern més important de la vila i un dels carnavals pioners de la Costa Brava. Les primeres referències documentals referides a dit carnaval es remunten a la premsa escrita de finals del segle XIX, quan el 1878, el periodista i historiador local Ignasi Pagès explicava com es desenvolupaven els actes d’aquesta celebració al Semanario de Palamós i també a la prestigiosa Revista de Girona. El propòsit d’aquest article és recular molt més en el temps, doncs em proposo demostrar que hi ha referències anteriors en fonts manuscrites que permeten parlar d’un dels carnavals documentalment més antics de les comarques gironines.
Revista del Baix Empordà, núm. 64, març del 2019, pàgs. 43-51.
Els avenços tècnics, les millores en la construcció naval, el pilotatge i el major coneixement de... more Els avenços tècnics, les millores en la construcció naval, el pilotatge i el major coneixement dels relleus submergits és evident que van contribuir a evitar moltes tragèdies marítimes, però no van dissipar tots els perills. Les forces naturals i els elements meteorològics sempre han tingut un paper desestabilitzador en el medi marí, alterant i perjudicant greument la navegació de cabotatge, fins hi tot quan aquesta es trobava a l’empara i protecció d’un port tant segur com el de Palamós. En aquest article es recullen alguns naufragis destacats que tingueren lloc en aquesta rada. S’hi explica com s’organitzava la població local per efectuar les accions de rescat i s’analitzen els motius de les disputes entre La Junta de Sanitat de Palamós i el Reial Tribunal de la Capitania General per a fer-se amb el control econòmic de les mercaderies recuperades dels navilis enfonsats. Tot plegat ens ajudarà a comprendre els interessos econòmics, la picaresca i els actes d’espoli que hi havia a l’entorn d’un naufragi.
Revista del Baix Empordà, núm. 63, desembre-març del 2018, pàgs. 65-70.
L'església de Santa Maria de Palamós és un temple parroquial bastit als segles XV i XVI. Presenta... more L'església de Santa Maria de Palamós és un temple parroquial bastit als segles XV i XVI. Presenta una sola nau i quatre capelles laterals per banda seguint les premisses del gòtic català. A la quarta capella de l’esquerra, actualment sota d’advocació de Sant Josep, hi ha una mènsula que presenta uns caps esculpits molt curiosos que mereixen un estudi més atent. Es tracta de dues figures entrellaçades on es pot veure el mig cos d’un personatge masculí, que sembla vestit amb un gipó i que porta una corona triomfal al cap. Darrere seu emergeix, en sentit contrari, el bust d’una figura femenina amb el cap cobert amb una còfia. L’espai intermedi es completa amb el relleu d’una flor de quatre pètals acompanyada d’algunes fulles disposades radialment. Qui són aquests dos personatges misteriosos i per què ocupen un lloc preeminent a la dita capella? Tot això es desvetlla en el present article
Revista del Baix Empordà, núm. 62, setembre del 2018, pàgs. 27-36., 2018
Els antics habitants de Palamós, com succeïa en altres poblacions de l’Empordà, van conservar dur... more Els antics habitants de Palamós, com succeïa en altres poblacions de l’Empordà, van conservar durant segles un sentiment religiós molt profund que sovint es confonia amb les supersticions i certes creences molt arrelades al passat. Aquesta devoció es manifestava en forma de signes i grafismes que es pintaven o gravaven en determinades zones visibles dels habitatges. La utilització de signes o monogrames epigràfics als immobles tenien una finalitat apotropàica, és a dir: atorgaven a les cases i als seus habitats una protecció sagrada. Aquestes formes simbòliques actuaven com una mena de sortilegi que protegia la llar de tot tipus de malvestats, tant naturals com sobrenaturals: fred, calor, pluja, pedregades i tempestes, però també encanteris, atacs de bruixes i mals esperits que podien malbaratar la vida de les persones que hi habitaven.
Revista del Baix Empordà, num. 59, pàgs. 58-63. Setembre del 2017, 2017
El mestre d’obres Tomàs Barça, que a partir de l’any 1521 va reprendre i dirigir els treballs de ... more El mestre d’obres Tomàs Barça, que a partir de l’any 1521 va reprendre i dirigir els treballs de finalització de l’església parroquial de Santa Maria de Palamós, va requerir d’un pertret lleuger per omplir l’espai interior de les voltes del campanar. Havia de ser un material que tingués poc pes i fos capaç de generar cambres d’aire. Seguint una tècnica recorrent en l’època, va utilitzar peces de ceràmica que va inserir a l’interior de les voltes. Després de quatre segles i mig, unes obres de rehabilitació efectuades el 1974 van permetre que tot aquest utillatge veiés de nou la llum. Els objectes trobats es composaven de poals, olles, munyidores i altres vasos de diferents formes i usos que ens permeten tenir una valuosa mostra de la tipologia de les peces que van tornejar el obradors locals de terrissa en aquell temps. Tot plegat conformava un petit tresor de més d’una quarantena de peces comparable a molts pocs casos, atès que no s’han trobat massa col·leccions com aquestes a les comarques gironines. Una mostra de les peces extretes es troben avui guardades al Museu de la Pesca de Palamós. Aquest article pretén donar a conèixer aquesta troballa que testimonia una tradició terrissera palamosina i l’ús que es feia de la ceràmica de rebuig com a material constructiu.
Fundación Juanelo Turriano, Madrid 2014, pàgs. 178-187., 2014
La monarquia hispánica siempre tuvo gran interés por los puertos del norte de Cataluña a causa de... more La monarquia hispánica siempre tuvo gran interés por los puertos del norte de Cataluña a causa de su relevancia comercial, situados en medio del trayecto de la ruta de cabotaje que conducia a Francia y a Italia, y gracias a su particular situación estratégica cerca de la frontera francesa. Este breve artículo forma parte de un ambisioso trabajo dedicado a la obra de Mariano Ramón Sánchez, pintor de la corte de finales del siglo XVIII, y ofrece un análisis de las vistas de los puertos de Arenys, Sant Pol de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós i Roses pintados por este mismo autor por encargo de la corona, con aportaciones biográficas sobre su periplo por tierras catalanas entre los años 1787-1788.
Annals de Medicina, Vol 102, núm. 1, Gener-març, 2019, pàgs. 27-36., 2019
La major part de pobles de Catalunya han tingut, en un o en un altre moment de la seva història, ... more La major part de pobles de Catalunya han tingut, en un o en un altre moment de la seva història, una petita institució caritativa a la qual han anomenat hospital. Fins hi tot es dona el cas que molts d’ells han compartit avenir i vivències comunes, però mentre uns amb el pas dels anys van quedar abandonats, destruïts per conflictes militars o relegats a petits asils d’ancians, altres com l’Hospital de Palamós van sobreviure i van créixer per a convertir-se en una de les empreses sociosanitàries més destacades de les comarques gironines. La transcendència i la situació actual de l’Hospital de Palamós és el fruit d’una llarga tradició assistencial en la història d’aquesta vila empordanesa. L'article que aquí es presenta recull de manera sintètica la història de tots els hospitals i institucions caritatives o sanitàries que ha tingut Palamós al llarg dels segles.
Revista del Baix Empordà, nú. 46, setembre de 2014, pàgs. 16-25., 2014
Al llarg d’aquest any del tricentenari de la fi de la Guerra de Successió s’ha parlat molt del co... more Al llarg d’aquest any del tricentenari de la fi de la Guerra de Successió s’ha parlat molt del conflicte successori, les confrontacions bèl·liques, les batalles, els setges més rellevants i de les conseqüències polítiques de la pèrdua de les institucions polítiques catalanes després del 1714. En aquest article parlo d’ altres aspectes menys comentats com ara les causes econòmiques, no gaire difoses, que van inclinar els catalans a donar suport a l’arxiduc Carles d’Àustria i valorar quina repercussió directa va tenir aquesta decisió en el comerç portuari de Palamós. També faig una repassada de la simbologia, tant borbònica com austriacista, que encara ha perdurat en alguns edificis antics de la vila o en un objecte molt singular que es conserva al Museu de la Pesca i que representa una sorprenent història.
Revista del Baix Empordà, núm. 53, pàgs 27-31., 2016
Durant el Neolític Antic o el Calcolític, els grups humans que freqüentaven el tram de costa comp... more Durant el Neolític Antic o el Calcolític, els grups humans que freqüentaven el tram de costa comprés entre la platja de Castell i la cala Estreta van aprofitar les condicions naturals que oferia una petita cavorca situada al damunt dels cingles de cala Senià per habilitar-la i transformar-la en un hipogeu o cèl·lula funerària. Aquesta tipologia de coves naturals modificades per la mà humana van ser descrites per primera vegada per Josep Pella i Forgas l’any 1883, en el seu llibre dedicat a la història de l’Empordà. Es curiós constatar com la cova de la cala Senià, possiblement un dels sepulcres més antics del terme de Palamós, és una gran desconeguda i no ha merescut mai un estudi profund en cap publicació especialitzada d’àmbit local o comarcal. L’única bibliografía existent es redueix a un breu article publicat pels membres del GESEART en el butlletí del Centre Excursionista d’Olot de l’any 2012. Per tant, valgui aquest article per a donar a conèixer més profundament aquesta espluga prehistòrica tan curiosa
Revista del Baix Empordà,núm 49, juny del 2015, pàgs. 19-23., 2015
A la vall de Bell-lloc de Palamós i a la de Vall-Llobrega apareixen un conjunt de creus amagades ... more A la vall de Bell-lloc de Palamós i a la de Vall-Llobrega apareixen un conjunt de creus amagades al bell mig de la boscúria que evoquen el silenci, el misteri, l’espiritualitat. Són signes que assenyalen un enclavament funest que es relaciona amb accidents mortals i amb crims inconfessables que el temps s’ha encarregat de cobrir amb un vel de llegenda. Aquestes creus isolades estan doncs lligades a històries reals, amb arguments fidedignes, veritables i ben documentats. A l’article que aquí presento pretenc precisament recuperar la història dels fets i les motivacions que van propiciar l’aparició d’aquestes esteles de pedra i marques que s’erigeixen en mig de branques de bruc i alzines com a símbols evocadors de la mort.
Estudis del Baix Empordà, Sant FEliu de Guíxols, 2015, núm. 34, p. 101-151, 2015
En els últims mesos s’ha posat al descobert l’existència d’un veritable nucli megalític a l’inter... more En els últims mesos s’ha posat al descobert l’existència d’un veritable nucli megalític a l’interior de la vall de Bell-lloc i en les seves zones més properes. Això ha estat possible gràcies a tota una sèrie de prospeccions realitzades per arqueòlegs de la Universitat de Girona i historiadors de Palamós, que han identificat la presència de noves roques amb gravats d’època megalítica en aquest sector de les Gavarres després del devastador incendi forestal del mes de març de 2014. En aquest article us presentem els resultats de tots aquests treballs.
The recent discovery of a complex of megalithic
monuments in Bell-lloc Valley and its immediate surroundings resulted from a series of prospections carried out by historians from Palamós and archaeologists from the Universitat de Girona. A set of rocks featuring undocumented engravings from the megalithic period was identified in this sector of the Gavarres Massif after the devastation caused by a large forest fire in March 2014. This article presents the
findings of their studies.
Estudis del Baix Empordà, Sant Feliu de Guíxols, 2014, num. 33, p 273-315., 2014
La Guerra de Successió (1701-1715) va ser un conflicte bèl·lic de dimensions excepcionals per l’è... more La Guerra de Successió (1701-1715) va ser un conflicte bèl·lic de dimensions excepcionals per l’època. La seva transcendència per a la història de Catalunya és innegable i ens ha deixat gravats a la memòria episodis tan importants com el setge de Barcelona. El present article pretén explicar com el conflicte va afectar Palamós i el seu comtat, que van tenir-hi una participació molt rellevant degut, entre altres factors, a la importància estratègica del port. Es tracta d’examinar no solament la mobilització militar palamosina durant la guerra, que es va traduir en la contribució de tropes regulars per a l’exèrcit de l’arxiduc Carles, sinó també quines misèries, desgràcies i repercussions va tenir la ersistència de la guerra sobre la gent de Palamós, molt castigada pels segrestos reials, les confiscacions de blat i els impostos extraordinaris destinats a mantenir l’estatge de les tropes.
Revista del Baix Empordà, núm. 59, setembre del 2017, p. 83-88., 2017
A principis del 2017 es va tenir notícies d’unes restes megalítiques associades a una necròpolis ... more A principis del 2017 es va tenir notícies d’unes restes megalítiques associades a una necròpolis altmedieval. Estan situades al damunt d’un petit pujol que s’alça just al davant del veïnat de Bevià, al municipi de Madremanya (Gironès). La necròpolis altmedieval ja havia estat esmentada el 1966 per Jaume Marquès, que va ser arxiver de la catedral de Girona i director del museu diocesà de la mateixa ciutat. Segurament, també, els vestigis megalítics ja eren localment coneguts, però fins al dia d’avui mai s’havien documentat ni havien estat objecte de cap estudi. Article: Enric Carreras, Gabriel Martín i Josep Tarrús.
Revista del Baix Empordà, núm. 57, 2017, pàg. 66-71., 2017
La carassa és una representació esculpida d’un cap humà, sovint grotesc, que apareixia en les lli... more La carassa és una representació esculpida d’un cap humà, sovint grotesc, que apareixia en les llindes de portes, portals, cantonades, fonts, trulls i altres elements arquitectònics. Antigament, aquestes efígies tenien el seu lloc a l’espai religiós, a l’interior del temple. Eren figures col·locades sota l’orgue de les esglésies i l’organista mateix les feia bellugar i treia llaminadures per les seves boques. Amb el pas del temps van acabar envaint l’àmbit urbà, es van incorporar a l’espai públic adoptant una significació més profana. La representació de carasses ha estat una tradició molt arrelada a Catalunya fins ben entrat el segle XX. Tot i que les reformes urbanístiques n’han fet desaparèixer arreu, a Palamós encara n’han perdurat uns quants exemples de diversa tipologia. En aquest breu estudi em proposo referenciar-les i tractar d’aportar algunes interpretacions sobre la seva possible funció i significació.
Revista del Baix Empordà, núm. 55, pàgs.88-92., 2016
Es troba en el paratge dels Vinyers, a poques passes del mas Eugeni. Es tracta d’un aflorament de... more Es troba en el paratge dels Vinyers, a poques passes del mas Eugeni. Es tracta d’un aflorament de granit treballat que mostra una curiosa cavitat quadrangular realitzada amb amplis canals i rebaixos. Del bell mig d’aquesta emergeixen un conjunt de quatre formes circulars curosament delimitades. Alguns hi ha volgut veure una llosa de sacrificis de la més remota antiguitat, altres hi han cregut veure la base d’una premsa de vi o d’oli romana i els amants de l’esoterisme ho han associat a una taula ritual vinculada amb els cultes practicats pels primers cristians de la comarca. Després d’haver exposat aquest variat llegendari arriba el moment de posar-hi seny i desvetllar-ne el significat, la seva funció real i conèixer en quines circumstàncies històriques i cronològiques es va tallar aquesta controvertida roca granítica.
Revista del Baix Empordà, num. 51, pàgs 103-109. , 2015
En aquest breu estudi posem nom, cognom, cara i ulls als palamosins que van ser internats en el c... more En aquest breu estudi posem nom, cognom, cara i ulls als palamosins que van ser internats en el camp de concentració i d’extermini nazi de Mauthausen, un lloc on prop de 8.000 republicans espanyols van patir tortures, humiliacions i on més de 5.000 van defallir fins l’extenuació. Tractem de reconstruir la seva historia, les seves penalitats, amb l’objecte de recordar aquells homes que van ser capaços de fer front a un règim ominós per defensar la seva pròpia dignitat.
Estudis del Baix Empordà, volum 32, 2013, pàgs. 309-330., 2013
El 27 d’abril del 1820 va fondejar, al bell mig de la badia de Palamós, la fragata anglesa Neptun... more El 27 d’abril del 1820 va fondejar, al bell mig de la badia de Palamós, la fragata anglesa Neptune amb l’objectiu de recollir una important càrrega de pannes de suro que havien d’anar a Londres. La feina d’embarcament d’aquesta mercaderia, que es va fer amb gavarres des de la platja de Sant Antoni, es va interrompre sobtadament per la irrupció de colles de tapers tumultuaris que, escridassant i proveïts de pals, denunciaven la situació d’indefensió que tenia el sector. Aquesta acció va ser l’inici d’una mobilització que va durar prop de dos mesos i que, el 16 de maig de 1820, va aconseguir concentrar a Palamós uns cinc-cents tapers vinguts de tota la comarca. Aquest article pretén aportar noves dades sobre l’origen de la indústria surera a Palamós i definir les seves relacions comercials amb la Gran Bretanya pel que fa a l’extracció i exportació de suro; en definitiva, dibuixar el context econòmic i analitzar les raons que van portar els tapers a revoltar-se.
Revista del Baix empordà, num 48, març-juny del 2015, pàgs 25-38., 2015
Fins no fa gaires anys, l’existència d’un únic sepulcre megalític, el dolmen de Montagut i de les... more Fins no fa gaires anys, l’existència d’un únic sepulcre megalític, el dolmen de Montagut i de les inscultures del Montagut Petit, semblava indicar una discreta ocupació de la vall de Bell-lloc durant el neolític. Però les recents descobertes que s’han dut a terme han posat de manifest nous afloraments naturals amb gravats rupestres mai no estudiats fins ara (si bé alguns ja eren freqüentats per alguns excursionistes) i que no només permeten d’ampliar, amb escreix, aquest registre, sinó replantejar-se la intensa ocupació del paratge des del neolític fins a l’edat dels metalls (entre el IV i el II mil·lenni aC). Els gravats, les pedres dretes i altres monuments han estat documentats i fotografiats conformant un corpus documental extens que exposem en aquest article per al coneixement dels amants de la història i del megalitisme a la nostra comarca.
Revista del Baix Empordà, num. 47, pàgs. 20-24., 2014
“El llibre de professions dels que solemnement professaran en lo present convent de N.P.S. Agustí... more “El llibre de professions dels que solemnement professaran en lo present convent de N.P.S. Agustí de Torroella de Montgrí” és un registre manuscrit que, entre els anys 1703-1827, recull els vots dels religiosos que van entrar a professar (és a dir, que van prendre els sants hàbits) en l’anomenat convent. Però què té de rellevant aquest quadern? Què el fa particularment interessant? El seu interès radica bàsicament en què es tracta d’una obra que a més d’anotar, de manera exhaustiva i cronològica, les actes de professió dels frares agustins, és també un llibre il·lustrat, amb fulles generosament decorades amb motius heràldics i ornamentals molt característics de l’estil del barroc tardà de caràcter popular.
Servei d’Arxiu Municipal de Palamós., 2014
En el marc de la commemoració del Tricentenari del final de la Guerra de Successió es presenta un... more En el marc de la commemoració del Tricentenari del final de la Guerra de Successió es presenta un recorregut per deu espais de la vila relacionats amb aquell període per tal que el lector conegui el patrimoni arquitectònic i històric del 1700. Una proposta d’itinerari per indrets, monuments i espais més rellevants de la Guerra de Successió a Palamós que permet conèixer escenaris del conflicte, restes de conjunts emmurallats, edificis de gran valor, personatges de la vila que van fer història i espais urbans que conserven l’empremta d’aquest important conflicte bèl·lic, per entendre com vivien els palamosins de principis del segle XVIII, quina era la seva filiació política, com s’articulava el govern local, quines eren les seves creences, com eren les seves cases, com s’estructurava l’àmbit domèstic, la seva higiene i quin tipus d’assistència mèdica rebien. En definitiva, un petit viatge que ens trasllada al període de la Catalunya moderna, i ens apropa a l’interessant llegat artístic del barroc palamosí.
Revista del Baix Empordà, núm. 43, pàgs. 57-61., 2013
El següent article està dedicat a donar a conèixer la vida i l’obra de Johan de la Roca (també di... more El següent article està dedicat a donar a conèixer la vida i l’obra de Johan de la Roca (també dit ‘de la Pedra’), un palamosí que va viure al segle XV. Si bé aquest personatge és poc conegut en els annals de la nostra història, per començar, es pot dir que va ser alhora un artesà, un artista de la forja, un enginyer i un inventor que amb la seva perícia va contribuir a l’avanç de les innovacions tècniques i mecàniques del seu temps. Totes aquestes qualitats van convertir a Johan de la Roca en un dels rellotgers més reputats arreu del Principat, en un dels principals constructors de rellotges mecànics de la Catalunya baix medieval. A pesar de la seva fama, d’aquest palamosí en coneixem ben poca cosa, amb prou feines, la seva existència i part de la seva obra, gràcies a la citació en llibres notarials forans. Aquest article reuneix totes aquestes dades que permeten desvetllar les consecucions i la rellevància d’aquest personatge.
Revista del Baix Empordà, núm. 41, juny-setembre del 2013, pàgs.63-75. , 2013
Amb la necessitat d’exercir un control ferm i estendre la seva acció a cadascun dels districtes t... more Amb la necessitat d’exercir un control ferm i estendre la seva acció a cadascun dels districtes territorials, la Inquisició va crear una xarxa de cooperadors locals sense retribució, els familiars del Sant Ofici, que van assegurar la presència permanent d’aquesta institució a Palamós. Aquests rendien comptes als inquisidors generals durant les visites, quan a Palamós arribaven veritables tribunals itinerants acompanyats per oficials i algutzils. Tenia varis objectius: perseguir l’heretgia, vigilar la puresa de la doctrina catòlica a la demarcació de cada tribunal, revisar l’acció i la conducta dels familiars del Sant Ofici i entrevistar-se amb capellans i frares per estudiar el comportament d’algunes famílies palamosines, sobretot aquelles formades per conversos o estrangers. Revisant el catàleg de processos inquisitorials del Tribunal del Sant Ofici de Barcelona, es pot comprovar com hi apareix un considerable nombre de palamosins i de calongins que van caure en mans d’aquest tribunal per a ser jutjats per causes de fe.
Revista del Baix Empordà, num. 45, juny del 2014, pàgs. 83-88., 2014
L’incendi forestal del 16 de març del 2014 va calcinar la massa forestal de tota la vessant nord ... more L’incendi forestal del 16 de març del 2014 va calcinar la massa forestal de tota la vessant nord de la vall de la Bell-lloc deixant nu el terreny que durant anys havia quedat cobert per la vegetació. Aquesta gran tragèdia ecològica paradoxalment va ser una bona ocasió per a historiadors i arqueòlegs, atès que va oferir l’oportunitat de poder accedir a sectors del bosc que durant dècades havien quedat impracticables posant al descobert possibles restes arqueològiques i altres elements patrimonials: antigues canalitzacions, estructures hidràuliques, preses de petits molins sense catalogar, a més de la fonamentació de masos. Però l’objecte d’aquest estudi, va molt més enrere en el temps, pretén revelar noves traces dels primers pobladors prehistòrics de la vall gràcies a l’aparició d’inscultures i gravats rupestres inèdits.
Revista del Baix Empordà, núm. 43 desembre del 2013, pàgs. 4-8. , 2013
La paraula bandoler sovint s’interpreta com a sinònim de lladre o saltejador de camins, però etim... more La paraula bandoler sovint s’interpreta com a sinònim de lladre o saltejador de camins, però etimològicament parlant, designa a una persona que pertany a una facció o bàndol determinat. En el seu origen, les partides d’homes armats que extorsionaven i assaltaven les propietats alienes no se’ls considerava uns simples proscrits, sinó més aviat uns peons en el taulell de joc de la guerra privada entre famílies feudals, una noblesa rural de segon ordre, que pledejava pel domini i la possessió de la terra. Aquest article fa un repàs a l’origen del bandolerisme a la comarca del Baix Empordà, fent un petit repàs del nom dels bandolers més destacats i les seves malifetes, amb especial atenció a tots aquells que van actuar a la zona de les Gavarres marítimes.
Estudis del Baix Empordà, volum 31, 2012, pàgs. 146-178., 2012
Durant la segona meitat del segle XVIII, l’esperit altruista i pietós de mossèn Miquel Costa, dom... more Durant la segona meitat del segle XVIII, l’esperit altruista i pietós de mossèn Miquel Costa, domer de l’església de Sant Genís de Torroella de Montgrí, feu possible la construcció d’un nou hospital a Palamós amb una capella annexa dedicada a Nostra Senyora del Carme: un exemple d’intervenció eclesiàstica en la vida popular i d’integració d’un equipament en el teixit urbà de la vila. El present article pretén un apropament a la figura d ’aquest mecenes, un estudi on es descriuen les dificultats que tingué la fundació d’aquesta institució i el seguiment del procés constructiu de la Capella del Carme entre els anys 1768 i 1771. Una anàlisi de les característiques arquitectòniques de l ’edifici, una valoració artística del retaule de l’altar major de l ’esmentada capella (que s'atribueix al pintor Joan Segovia) i de la seva imatge titular, una bella escultura barroca de Nostra Senyora del Carme de finals del segle XVII-principis del XVIII.
Revista del Baix Empordà, núm 44, pàgs. 58-63., 2014
Aquest article constitueix una aproximació a una activitat econòmica que va adquirir gran importà... more Aquest article constitueix una aproximació a una activitat econòmica que va adquirir gran importància entre els segles XVI-XVIII: l’aprofitament de la neu i del gel amb finalitats comercials per al consum humà. L’emmagatzematge de glaç en dipòsits especials i la seva comercialització ja va ser una pràctica utilitzada per l’home des de l’època romana amb la intenció de servirse’n per refrescar i conservar aliments, però entre els segles XVI-XVIII es va generar un notable increment d’aquesta activitat coincidint amb una climatologia especialment favorable a l’efecte. Però va ser a finals del segle XVI es va produir una autèntica democratització en el consum de neu arreu de la conca mediterrània.
Conferència arrel de la presentació del llibre Pirates i Corsaris a l'Empordà.
Lloc: Sala polivalent de la Biblioteca de Palafrugell. Jornades: Presentació del llibre publica ... more Lloc: Sala polivalent de la Biblioteca de Palafrugell.
Jornades: Presentació del llibre publica a l'editorial Farell.
Data: Divendres 22 de juliol del 2016.
Organitza: Biblioteca de Palafrugell.
Presentació del número 53 de la Revista del Baix Empordà, 2016
Lloc: Capella del Carme. Centre de interpretació del patrimoni de Palamós. Jornades: Presentació... more Lloc: Capella del Carme. Centre de interpretació del patrimoni de Palamós.
Jornades: Presentació del número 53 de la Revista del Baix Empordà.
Data: Dissabte, 2 de juliol del 2016.
Organitza: Revista del Baix Empordà.
Mossèn Fèlix Paradeda 1865-1836. Un llegat per descobrir., 2016
Lloc: Sala d'Actes del Servei d'Arxiu de Malgrat. Jornades: Mossèn Fèlix Paradeda 1865-1836. Un ... more Lloc: Sala d'Actes del Servei d'Arxiu de Malgrat.
Jornades: Mossèn Fèlix Paradeda 1865-1836. Un llegat per descobrir.
Data: Dissabte, 21 de febrer del 2016.
Organitza: Arxiu Municipal de Malgrat de Mar i El Servei d'Arxiu Municipal de Palamós.
IV Abrils de l'hospital. Assistència i pobresa a les terres de Girona durant les edats mitjana i moderna., 2015
Lloc: Antic Hospital de Santa Caterina. Delegació de la Generalitat de Catalunya. Jornades: IV Ab... more Lloc: Antic Hospital de Santa Caterina. Delegació de la Generalitat de Catalunya.
Jornades: IV Abrils de l'hospital. Assistència i pobresa a les terres de Girona durant les edats mitjana i moderna.
Data: Dimecres, 22 abril 2015.
Organitza: Institut de Recerca de Cultures Medievals, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona i Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.
Revista del Baix Empordà, 2014
Lloc: Biblioteca Lluís Barceló i Bou de Palamós. Jornades: Presentació de la Revista del Baix Emp... more Lloc: Biblioteca Lluís Barceló i Bou de Palamós.
Jornades: Presentació de la Revista del Baix Empordà de dicat a dolmens, menhirs i coves.
Data: dissabte, 28 de març del 2014.
Organitza: Revista del Baix Empordà.
Catalunya i la seva independència. Abans i després de la Guerra de Successió., 2014
Lloc: Biblioteca Lluís Barceló i Bou de Palamós. Jornades: Catalunya i la seva independència. Aba... more Lloc: Biblioteca Lluís Barceló i Bou de Palamós.
Jornades: Catalunya i la seva independència. Abans i després de la Guerra de Successió.
Data: divendres, 23 de maig del 2014.
Organitza: Cercle Català d'Història i l'ANC Palamós-Sant Joan.
Els espais del 1714 a Palamós, 2014
Lloc: Biblioteca Municipal Lluís Barceló i Bou. Jornades: Els espais del 1714 a Palamós. Data: 5 ... more Lloc: Biblioteca Municipal Lluís Barceló i Bou.
Jornades: Els espais del 1714 a Palamós.
Data: 5 de setembre del 2014.
Organitza: Ajuntament de Palamós i Servei d'Arxiu Municipal de Palamós..
II Jornades sobre la Catalunya medieval: festes populars i desenvolupament local., 2011
Lloc: Monestir de Sant Jeroni de la Murtra · Badalona. Jornades: II Jornades sobre la Catalunya m... more Lloc: Monestir de Sant Jeroni de la Murtra · Badalona.
Jornades: II Jornades sobre la Catalunya medieval: festes populars i desenvolupament local.
Data: Dissabte, 26 de març de 2011.
Organitza: Ajuntament de Badalona, Festa Medieval Sant Jordi de Badalona, Institut Ramon Muntaner i Amics de Besalú i el seu comtat.