Via Augusta (original) (raw)
La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà. Estrictament, transcorria al llarg de la costa mediterrània: des dels Pirineus fins a Cadis. Fou la calçada més llarga i l'eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana, amb una longitud aproximada de 1.500 km. Al llarg de la història va rebre diferents noms: Abans i tot de ser construïda ja era una ruta natural coneguda des del segle vi aC amb el nom de Via Heràclea (o Via Hercúlia i Via Heràclia), ja que acabava a les mítiques Columnes d'Hèrcules. També se l'anomenà Camí d'Anníbal.
| Property | Value |
|---|---|
| dbo:abstract | La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà. Estrictament, transcorria al llarg de la costa mediterrània: des dels Pirineus fins a Cadis. Fou la calçada més llarga i l'eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana, amb una longitud aproximada de 1.500 km. Al llarg de la història va rebre diferents noms: Abans i tot de ser construïda ja era una ruta natural coneguda des del segle vi aC amb el nom de Via Heràclea (o Via Hercúlia i Via Heràclia), ja que acabava a les mítiques Columnes d'Hèrcules. També se l'anomenà Camí d'Anníbal. (ca) Die Via Augusta war mit etwa 1.500 km die längste Römerstraße in Hispania und verlief als Verlängerung der Via Domitia aus Rom von den Pyrenäen entlang dem Mittelmeer bis zum heutigen Cádiz. Sie bildete die Hauptachse des römischen Straßennetzes in Spanien. (de) La Vía Augusta es la calzada romana más larga de la Hispania romana con una longitud aproximada de 1500 km que discurrían desde los Pirineos hasta Cádiz, bordeando el Mediterráneo. Es una de las vías más estudiadas, más transitadas y mejor conocidas desde la Antigüedad, aparece en testimonios antiguos como los Vasos Apolinares y el Itinerario de Antonino. Comenzaba en Cádiz, pasaba por la actual localidad de La Junquera, donde se prolongaba con la Vía Domitia, que bordeaba la costa del sur de la Galia hasta Roma. Constituyó el eje principal de la red viaria en la Hispania romana. A lo largo de las épocas ha ido recibiendo diferentes nombres como Vía Hercúlea o Vía Heráclea, Camino de Aníbal, Vía Exterior, Camino de San Vicente Mártir y Ruta del Esparto. El emperador Augusto le daría nombre, a raíz de las reparaciones que se llevaron a cabo bajo su mandato, sobre los años 8 y 2 a. C., cuando se convirtió en una importante vía de comunicaciones y comercio entre las ciudades y provincias y los puertos del Mediterráneo. Actualmente las carreteras N-IV N-420, N-340 y la autopista del Mediterráneo (A-7, AP-7, A-70) siguen en muchos tramos el mismo itinerario que la Vía Augusta. De hecho, en algunos tramos de la actual N-340 se utilizó la calzada romana hasta principios del siglo XX, siendo asfaltados en los años 20, durante la Dictadura de Primo de Rivera. (es) Via Augusta izenekoa, Hispaniako galtzada erromatar luzeena izan zen, ia 1500 kilometroko luzerarekin, Pirinio mendietatik Cadizera zihoana, Mediterranioaren ertzetik. Gehien aztertu eta erabili den galtzadetako bat da, baita antzinatetik hoberen ezagutuetako bat ere, neurri batean, antzinako testigantzetan sarri agertzen delako, Baso Apolinarretan eta Antoninoren Ibilbidean. Gaur egungo La Junquera herrian abiatzen zen, Via Domitiaren luzapen bat zelarik, Galiako kostaldea Italiaraino ertzatzen zuelarik. Erromatar Hispaniako bidesarearen ardatz nagusia izan zen. Garaiak igaro ahala, izen ezberdinak jasotzen zituen: Via Herculea edo Via Heraclea, Anibalen bidea, Kanpoko Bidea, San Vicente Martiriaren bidea edo Espartzuaren Ibilbidea. Augusto enperadoreak eman zion izena, bere agintealdian zehar egin ziren konponketengatik K.a. 8 eta K.a. 2. urteen artean. Garai honetan, Mediterranioko portu, hiri eta probintzien arteko komunikazio eta merkataritza bide garrantzitsu bihurtu zen. Gaur egun, N-340ak eta Mediterranioko autobideak zati askotan, Via Augustaren ibilbide berbera jarraitzen dute. (eu) La Via Augusta était la plus longue voie romaine d'Hispanie, avec une longueur approximative de 1 500 km. Elle partait des Pyrénées pour rejoindre Gadès (aujourd'hui Cadix), en longeant la Mer Méditerranée. C'est l'une des voies romaines les plus étudiées et les mieux connues depuis l'Antiquité. Elle apparaît dans des témoignages antiques comme les Gobelets de Vicarello et l'Itinéraire d'Antonin. Elle commençait à Gadès, pour rallier l'actuelle localité de La Jonquera, puis se prolongeait avec la Via Domitia, qui bordait le sud de la Gaule transalpine et allait jusqu'à Rome. Cette voie romaine constituait la colonne vertébrale des axes de circulation en Hispanie romaine. Elle suit, au moins en partie, le tracé d'une voie plus ancienne appelée Voie héracléenne. La Via Augusta a porté différents noms à différentes époques Via Herculea ou Via Heraclea, Chemin d'Hannibal, Via Exterior, Chemin de Saint Vicente Mártir. L'empereur Auguste lui donne son nom lorsqu'il y fait faire des aménagements durant son Principat entre 8 et 2 av. J.-C., pour qu'elle devienne une importante voie de communication et de commerce entre les villes, les provinces et les ports de la Méditerranée. Actuellement, les routes nationales N-IV, et N340, ainsi que l'autoroute espagnole A-7 suivent souvent le même tracé que la Via Augusta. De fait, certains tracés de l'actuelle N340 ont utilisé la voie romaine jusqu'au XXe siècle, qui était encore pavée dans les années 1920 durant la dictature de Primo de Rivera. (fr) The Via Augusta (also known as the Via Herculea or Via Exterior) was the longest and busiest of the major roads built by the Romans in ancient Hispania (the Iberian Peninsula). According to historian Pierre Sillières, who has supervised excavation of Roman sites in Spain to identify the exact route followed by the Via Augusta, it was more a system of roads than a single road. Approximately 1,500 km (930 mi) long, the Via Augusta was built to link Spain with Italy, running from the interior city of Gades (Cádiz) to the Pyrenees Mountains along inland valleys parallel to the coast of the Mediterranean Sea. As the main axis of the road network in Roman Hispania, it appears in ancient sources such as the itinerary inscribed on the Vicarello Cups as well in as the Antonine Itinerary. The highway was named after the emperor Augustus, who ordered reconstruction of the previously existing Via Herculea (or Via Heraklea), which ran from the Pyrenees to Carthago Nova, and extension of the arterial roadway as far as Gades. The works were carried out between 8 BC and 2 BC, taking advantage of what remained of roads that had existed in the time of the Roman Republic. Subsequently, it became an important communications and trade route between the cities and provinces and the ports of the Mediterranean. The Via Augusta was still used by the Muslim occupiers of southern Spain in the 10th century, who called it al-Racif. Its route is currently followed by the N-340 road and the A-7 highway. North of Tarragona there remains a Roman Triumphal arch, the Arc de Berà, around which the road divides. At Martorell, the ancient Via crosses the river Llobregat on the Pont del Diable, which dates from the High Middle Ages (circa 1289) in its current form. At present, the N-IV N-420, N-340 and the Mediterranean Highway ( A-7, AP-7, A-70 ) follow the same itinerary in many sections as the Vía Augusta. In some sections of the current N-340, the Roman road was used until the 1920s, when they were paved during the dictatorship of Primo de Rivera. (en) De Via Augusta (ook wel Via Herculea of Via Exterior genoemd) was een Romeinse heerweg die de gehele provincie Hispania op het Iberisch Schiereiland doorkruiste. De Via Augusta was vernoemd naar de Romeinse keizer Augustus, die de weg tussen 8 v.Chr. en 2 v.Chr. liet opknappen. De weg liep over het traject van een veel oudere, waarschijnlijk Griekse weg die volgens de overlevering door Herakles was aangelegd en die door Hannibal zou zijn gevolgd. Het was de belangrijkste handels- en communicatieroute langs de steden en havens aan de Spaanse Middellandse Zee-kust, ook ver na het einde van het Romeinse tijdperk. De Via Augusta had een lengte van zo'n 1500 kilometer, van Gades (Cádiz) naar Carthago Nova (Cartagena), Valentia (Valencia), Saguntum (Sagunto), Tarraco (Tarragona), Barcino (Barcelona) en Gerunda (Gerona). De weg stak de Pyreneeën over bij de bergpas Coll de Panissars en ging daar over in de Via Domitia door zuidelijk Gallië. Aftakkingen van de Via Augusta liepen naar Hispalis (Sevilla), Corduba (Córdoba) en Emerita Augusta (Mérida). De autosnelwegen N-340, A-7 en AP-7 volgen voor een groot deel het traject van de Via Augusta. In Barcelona is de Via Augusta een hoofdstraat die vanaf de E-9 naar de Avinguda Diagonal in het centrum leidt. Ook in Badalona (nu vastgegroeid aan Barcelona) is de straatnaam Via Augusta nog steeds in gebruik. In Gerona loopt de over wat oorspronkelijk de Via Augusta was. De Puente del Diablo ("duivelsbrug") over de rivier Llobregat in Martorell werd in de 13e eeuw gebouwd op de plek waar de Via Augusta de rivier overstak. De Arc de Berà, een Romeinse triomfboog, staat langs de Via Augusta (nu N-340) bij Roda de Berà. Met financiële steun van de Europese Unie wordt de Via Augusta gerestaureerd. In Catalonië krijgt de weg een nieuwe bestemming als wandelpad. (nl) アウグスタ街道（羅: Via Augusta）は、古代ローマ時代にヒスパニアを通っていたローマ街道のひとつ。Via Herculea や Via Exterior とも表記された。名称はアウグストゥスにちなんでいる。 イベリア半島南端部のガデス（現・カディス）を起点とし、主に地中海岸を通ってピレネー山脈を越え、ナルボ・マルティウス（現・ナルボンヌ）でドミティア街道に接続した。総距離は約1,500km。 (ja) La Via Augusta era un'antica strada romana lunga circa 1.500 km che attraversava la Spagna, dal Colle di Panissars sui Pirenei, a Gades sulla costa Atlantica della Hispania Baetica. Era la strada romana più importante della penisola iberica, una vera e propria spina dorsale che partendo dai Pirenei, ove si collegava alla via Domizia presso Deciana (attuale La Jonquera), attraversava interamente le provincie della Hispania Citerior e Hispania Ulterior fino all'Atlantico. La strada ebbe nel tempo vari nomi (Via Herculea, Via Heraclea, Cammino di Annibale), ma deve il suo nome attuale, con il quale è universalmente conosciuta, all'imperatore Augusto che tra l'8 e il 2 a.C. fece realizzare importanti aggiustamenti e ampliamenti facendone quindi un importante mezzo di comunicazione e di scambi commerciali tra le città ed i porti del Levante spagnolo e della Betica/Andalusia. Il percorso seguito dalla strada ci viene indicato da vari documenti e reperti storici, fra questi l'Itinerario Antonino e i Vasi di Vicarello che indicano le varie mansiones lungo la strada e la relativa distanza in miglia romane. (it) Августова дорога (лат. Via Augusta, другие названия: Via Herculea и Via Exterior) — одна из римских дорог на восточном побережье Пиренейского полуострова, длиннейшая (1500 км) в Римской Испании. Августова дорога являлась продолжением Домициевой дороги из Рима до Кадиса на юге современной Испании и пролегала вдоль Балеарского моря. Августова дорога соединяла следующие города: Гадес (Кадис), Новый Карфаген (Картахена), Валентиа (Валенсия), Сагунт (Сагунто), Тарракон (Таррагона), Барсино (Барселона), Герунда (Жирона). В городе Марторель дорога пересекает реку Льобрегат по , который был построен в Средние века на фундаменте античного римского моста. Ранее дорога называлась Via Herculea или Via Heraclea (Геркулесова дорога), Ганнибалова дорога и Vía Exterior, но была переименована в честь Октавиана Августа благодаря расширению и улучшениям, проведенным во время правления Августа. Особенно в годы с 8 по 2 год до н. э. Августова дорога стала основной транспортной и торговой осью между римскими провинциями, городами и портами на Средиземном море. (ru) Vía Augusta var den längsta av de romerska vägarna i Hispania med en längd av omkring 1 500 km och löper från Pyrenéerna längs kusten till Cádiz. Vägen är en av de mest studerade, mest trafikerade och bäst kända från antiken. Vägen förekommer i gamla dokument som och Antonius vägbeskrivning. Den börjar i Cádiz och passerar det nuvarande samhället och förlängs med , som går längs Galliens sydkust till Rom. Vägen utgjorde huvudväg mellan Rom och Hispania. Under tidernas lopp har den haft olika namn såsom Vía Hercúlea eller Vía Heráclea, Hannibals väg, Yttre vägen, Sankt Vincent martyrens väg (Camino de San Vicente Mártir) och Espartovägen (Ruta del Esparto). Namnet Vía Augusta fick den efter kejsar Augustus på grund av de reparationer som gjordes under hans mandat, under åren 8 till 2 f.Kr., då den blev en viktig kommunikations- och handelsled mellan städerna och provinserna och hamnarna i Medelhavet. För närvarande går till stor del bilvägarna , och Autopista del Mediterráneo (A-7, , ) längs samma sträckning som Vía Augusta. På några sträckor av nuvarande N-340 använde man romarnas beläggning fram till början av 1900-talet, varefter vägen asfalterades under 1920-talet, under Primo de Riveras diktatur. (sv) A Via Augusta foi uma estrada romana, a mais longa da Hispânia, com cerca de 1500 km de comprimento. Partia de La Junquera (no sopé dos Pirenéus), onde se ligava à Via Domícia, e seguia até Cádis, seguindo o contorno do mar Mediterrâneo. Ligava as cidades romanas de Tarraco (Tarragona), Valência (Valência), Córduba (Córdova), Híspalis (Sevilha) e Gades (Cádis). Era o eixo principal da rede viária da Hispânia romana. Ao longo dos séculos, recebeu nomes diversos, como a Via de Hércules (Via Hercúlea), Via Heráclea, Caminho de Aníbal, etc. Foi o imperador Augusto que lhe deu o nome, após as reparações feitas durante a sua época, entre os anos de 8 a.C. a 2 a.C.. Converter-se-ia numa importante via de comunicação e comércio entre as cidades, províncias e portos do Mediterrâneo ocidental. Hoje parte das estradas N-IV, e , e ainda algumas autoestradas, seguem quase em coincidência o percurso da antiga Via Augusta. (pt) Августова дорога (лат. Via Augusta, також вдома під назвами Via Herculea та Via Exterior) — римська дорога в провінції Іспанія. Мала довжину 1500 км. Була продовженням Доміцієвої дороги та йшла вздовж узбережжя Середземного моря від Деціани (лат. Deciana, зараз Ла-Жункера) через Герунду (зараз Жирона), Барсино (зараз Барселона), Тарракон (лат. Tarraco, зараз Тарраґона), Сагунт, Валентію (зараз Валенсія), Новий Карфаген (зараз Картахена) до Гадесу (лат. Gades, зараз Кадіс).В містечку Мартурель дорога перетинає річку Льобрегат по . Протягом віків дорога називалась Геркулесова дорога (лат. Via Herculea або лат. Via Heraclea), Ганнібалова дорога (лат. Camino de Aníbal), Vía Exterior, але увійшла в історію під назвою Августова дорога, яку отримала від імені імператора Августа, який між 8 та 2 до н. е. провів масштабну реконструкцію дороги. (uk) 奧古斯塔道是羅馬帝國在西班牙行省最長和最繁忙的道路。奧古斯塔大道更準確的說是一個路網，而非只是一條道路，全長約1,500 km（930 mi）。 (zh) |
| dbo:thumbnail | wiki-commons:Special:FilePath/Spain.Catalonia.Roda.de.Bara.Arc.Bera.jpg?width=300 |
| dbo:wikiPageID | 4878798 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageLength | 32210 (xsd:nonNegativeInteger) |
| dbo:wikiPageRevisionID | 1107548637 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageWikiLink | dbr:Caldes_de_Malavella dbr:Carmona,_Spain dbr:Castellón_de_la_Plana dbr:Pyrenees dbr:Roman_Empire dbr:Roman_Republic dbr:Santiago_de_Compostela dbr:Via_Militaris dbr:Via_Julia_Augusta dbr:Braga dbr:Antonine_Itinerary dbr:Arch_of_Cabanes dbc:Augustus dbr:Region_of_Murcia dbr:Reinosa dbr:Utrera dbr:Valencia dbr:Valencia_Cathedral dbr:Villanueva_de_la_Fuente dbr:Vincent_Ferrer dbr:Via_Aemilia dbr:Lezuza dbr:Constantius_Chlorus dbr:Corinthian_Order dbr:Corts_Valencianes dbr:Mediterranean_Sea dbr:Mengíbar dbr:Sagunto dbr:Esplanade dbr:N-340_road_(Spain) dbr:Col_du_Perthus dbr:El_Perelló dbr:El_Puerto_de_Santa_María dbr:Elche dbr:Elda dbr:Fuentes_de_Andalucía dbr:Gaul dbr:Girona dbr:Mérida,_Spain dbr:Conventus_iuridicus dbr:Roman_road dbr:Andorra dbr:Andújar dbr:Arc_de_Berà dbr:Lleida dbr:Llobregat dbr:Lorca,_Spain dbr:Lugo dbr:Strabo dbr:Zamora,_Spain dbr:Zaragoza dbr:Écija dbr:Chinchilla_de_Monte-Aragón dbr:Iberians dbr:Pax_Romana dbr:Starling_(structure) dbr:Mansio dbr:Augustus dbr:Avinguda_Diagonal dbr:Cazorla dbr:Toledo,_Spain dbr:Tortosa dbc:0s_BC_establishments dbr:Via_Agrippa dbr:Acci dbr:Albalat_de_la_Ribera dbr:Alicante dbr:Cádiz dbr:Córdoba_(Spain) dbr:Ebro dbr:Ferrocarrils_de_la_Generalitat_de_Catalunya dbr:France dbr:Cartagena_(Spain) dbr:History_of_Carmona,_Spain dbr:Itinerarium dbr:Via_Flaminia dbr:Legionary dbr:Guadalquivir dbr:Guadiana dbr:High_Middle_Ages dbr:Hispalis dbr:Hispania dbr:Hispania_Baetica dbr:Tarragona dbr:Astorga,_Spain dbc:Roman_roads_in_Spain dbr:Jerez_de_la_Frontera dbr:La_Carlota,_Spain dbr:La_Jana dbr:Latin_language dbr:Domitian dbr:Dos_Hermanas dbr:Marcus_Vipsanius_Agrippa dbr:Martorell dbr:Pontifex_Maximus dbr:Guadalentín dbr:Iberian_Peninsula dbr:Miguel_Primo_de_Rivera dbr:Narbonne dbr:Orippo dbr:Cantabrian_Wars dbr:Seville dbr:Xàtiva dbr:Vicarello_Cups dbr:Lorca_(Spain) dbr:Roman_roads dbr:Linares_(Jaén) dbr:Pax_Julia dbr:Pont_del_Diable dbr:Stratigraphy dbr:Palace_of_the_Borgias dbr:Vía_de_la_Plata dbr:Roman_army dbr:Triumphal_arch dbr:Valencian_Country dbr:Helmantica dbr:Augustus_Caesar dbr:A-7_highway_(Spain) dbr:Betis_River dbr:Sagunt dbr:File:Arco_romano_de_Cabanes.jpg dbr:File:Iberia_17BC.svg dbr:File:Columna_museo_lc.JPG dbr:File:Sagunt._Via_Augusta_2.JPG |
| dbp:builder | dbr:Roman_Empire dbr:Augustus_Caesar |
| dbp:caption | The Arch of Berá on the Via Augusta (en) |
| dbp:epochs | 8 (xsd:integer) |
| dbp:imageSize | 300 (xsd:integer) |
| dbp:location | Roman province of Hispania from Gades to Pertusium in the Pyrenees (en) |
| dbp:mapCaption | Route of the Via Augusta (en) |
| dbp:name | Via Augusta (en) |
| dbp:type | dbr:Roman_road |
| dbp:wikiPageUsesTemplate | dbt:Blockquote dbt:Convert dbt:Coord_missing dbt:Hatnote dbt:Infobox_ancient_site dbt:Italic_title dbt:Quote dbt:Reflist dbt:List_of_Roman_roads |
| dct:subject | dbc:Augustus dbc:0s_BC_establishments dbc:Roman_roads_in_Spain |
| rdf:type | yago:WikicatRoadsInSpain yago:WikicatRomanRoads yago:WikicatRomanRoadsInSpain yago:Artifact100021939 yago:Object100002684 yago:PhysicalEntity100001930 yago:YagoGeoEntity yago:YagoPermanentlyLocatedEntity yago:Road104096066 yago:Structure104341686 yago:Way104564698 yago:Whole100003553 |
| rdfs:comment | La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà. Estrictament, transcorria al llarg de la costa mediterrània: des dels Pirineus fins a Cadis. Fou la calçada més llarga i l'eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana, amb una longitud aproximada de 1.500 km. Al llarg de la història va rebre diferents noms: Abans i tot de ser construïda ja era una ruta natural coneguda des del segle vi aC amb el nom de Via Heràclea (o Via Hercúlia i Via Heràclia), ja que acabava a les mítiques Columnes d'Hèrcules. També se l'anomenà Camí d'Anníbal. (ca) Die Via Augusta war mit etwa 1.500 km die längste Römerstraße in Hispania und verlief als Verlängerung der Via Domitia aus Rom von den Pyrenäen entlang dem Mittelmeer bis zum heutigen Cádiz. Sie bildete die Hauptachse des römischen Straßennetzes in Spanien. (de) アウグスタ街道（羅: Via Augusta）は、古代ローマ時代にヒスパニアを通っていたローマ街道のひとつ。Via Herculea や Via Exterior とも表記された。名称はアウグストゥスにちなんでいる。 イベリア半島南端部のガデス（現・カディス）を起点とし、主に地中海岸を通ってピレネー山脈を越え、ナルボ・マルティウス（現・ナルボンヌ）でドミティア街道に接続した。総距離は約1,500km。 (ja) 奧古斯塔道是羅馬帝國在西班牙行省最長和最繁忙的道路。奧古斯塔大道更準確的說是一個路網，而非只是一條道路，全長約1,500 km（930 mi）。 (zh) La Vía Augusta es la calzada romana más larga de la Hispania romana con una longitud aproximada de 1500 km que discurrían desde los Pirineos hasta Cádiz, bordeando el Mediterráneo. Es una de las vías más estudiadas, más transitadas y mejor conocidas desde la Antigüedad, aparece en testimonios antiguos como los Vasos Apolinares y el Itinerario de Antonino. Comenzaba en Cádiz, pasaba por la actual localidad de La Junquera, donde se prolongaba con la Vía Domitia, que bordeaba la costa del sur de la Galia hasta Roma. Constituyó el eje principal de la red viaria en la Hispania romana. A lo largo de las épocas ha ido recibiendo diferentes nombres como Vía Hercúlea o Vía Heráclea, Camino de Aníbal, Vía Exterior, Camino de San Vicente Mártir y Ruta del Esparto. El emperador Augusto le daría nombre (es) Via Augusta izenekoa, Hispaniako galtzada erromatar luzeena izan zen, ia 1500 kilometroko luzerarekin, Pirinio mendietatik Cadizera zihoana, Mediterranioaren ertzetik. Gehien aztertu eta erabili den galtzadetako bat da, baita antzinatetik hoberen ezagutuetako bat ere, neurri batean, antzinako testigantzetan sarri agertzen delako, Baso Apolinarretan eta Antoninoren Ibilbidean. Gaur egungo La Junquera herrian abiatzen zen, Via Domitiaren luzapen bat zelarik, Galiako kostaldea Italiaraino ertzatzen zuelarik. Erromatar Hispaniako bidesarearen ardatz nagusia izan zen. Garaiak igaro ahala, izen ezberdinak jasotzen zituen: Via Herculea edo Via Heraclea, Anibalen bidea, Kanpoko Bidea, San Vicente Martiriaren bidea edo Espartzuaren Ibilbidea. Augusto enperadoreak eman zion izena, bere agintealdian (eu) La Via Augusta était la plus longue voie romaine d'Hispanie, avec une longueur approximative de 1 500 km. Elle partait des Pyrénées pour rejoindre Gadès (aujourd'hui Cadix), en longeant la Mer Méditerranée. Actuellement, les routes nationales N-IV, et N340, ainsi que l'autoroute espagnole A-7 suivent souvent le même tracé que la Via Augusta. De fait, certains tracés de l'actuelle N340 ont utilisé la voie romaine jusqu'au XXe siècle, qui était encore pavée dans les années 1920 durant la dictature de Primo de Rivera. (fr) The Via Augusta (also known as the Via Herculea or Via Exterior) was the longest and busiest of the major roads built by the Romans in ancient Hispania (the Iberian Peninsula). According to historian Pierre Sillières, who has supervised excavation of Roman sites in Spain to identify the exact route followed by the Via Augusta, it was more a system of roads than a single road. Approximately 1,500 km (930 mi) long, the Via Augusta was built to link Spain with Italy, running from the interior city of Gades (Cádiz) to the Pyrenees Mountains along inland valleys parallel to the coast of the Mediterranean Sea. As the main axis of the road network in Roman Hispania, it appears in ancient sources such as the itinerary inscribed on the Vicarello Cups as well in as the Antonine Itinerary. (en) La Via Augusta era un'antica strada romana lunga circa 1.500 km che attraversava la Spagna, dal Colle di Panissars sui Pirenei, a Gades sulla costa Atlantica della Hispania Baetica. Era la strada romana più importante della penisola iberica, una vera e propria spina dorsale che partendo dai Pirenei, ove si collegava alla via Domizia presso Deciana (attuale La Jonquera), attraversava interamente le provincie della Hispania Citerior e Hispania Ulterior fino all'Atlantico. La strada ebbe nel tempo vari nomi (Via Herculea, Via Heraclea, Cammino di Annibale), ma deve il suo nome attuale, con il quale è universalmente conosciuta, all'imperatore Augusto che tra l'8 e il 2 a.C. fece realizzare importanti aggiustamenti e ampliamenti facendone quindi un importante mezzo di comunicazione e di scambi (it) De Via Augusta (ook wel Via Herculea of Via Exterior genoemd) was een Romeinse heerweg die de gehele provincie Hispania op het Iberisch Schiereiland doorkruiste. De Via Augusta was vernoemd naar de Romeinse keizer Augustus, die de weg tussen 8 v.Chr. en 2 v.Chr. liet opknappen. De Puente del Diablo ("duivelsbrug") over de rivier Llobregat in Martorell werd in de 13e eeuw gebouwd op de plek waar de Via Augusta de rivier overstak. De Arc de Berà, een Romeinse triomfboog, staat langs de Via Augusta (nu N-340) bij Roda de Berà. (nl) A Via Augusta foi uma estrada romana, a mais longa da Hispânia, com cerca de 1500 km de comprimento. Partia de La Junquera (no sopé dos Pirenéus), onde se ligava à Via Domícia, e seguia até Cádis, seguindo o contorno do mar Mediterrâneo. Ligava as cidades romanas de Tarraco (Tarragona), Valência (Valência), Córduba (Córdova), Híspalis (Sevilha) e Gades (Cádis). Era o eixo principal da rede viária da Hispânia romana. Ao longo dos séculos, recebeu nomes diversos, como a Via de Hércules (Via Hercúlea), Via Heráclea, Caminho de Aníbal, etc. Foi o imperador Augusto que lhe deu o nome, após as reparações feitas durante a sua época, entre os anos de 8 a.C. a 2 a.C.. Converter-se-ia numa importante via de comunicação e comércio entre as cidades, províncias e portos do Mediterrâneo ocidental. (pt) Vía Augusta var den längsta av de romerska vägarna i Hispania med en längd av omkring 1 500 km och löper från Pyrenéerna längs kusten till Cádiz. Vägen är en av de mest studerade, mest trafikerade och bäst kända från antiken. Vägen förekommer i gamla dokument som och Antonius vägbeskrivning. Den börjar i Cádiz och passerar det nuvarande samhället och förlängs med , som går längs Galliens sydkust till Rom. Vägen utgjorde huvudväg mellan Rom och Hispania. Under tidernas lopp har den haft olika namn såsom Vía Hercúlea eller Vía Heráclea, Hannibals väg, Yttre vägen, Sankt Vincent martyrens väg (Camino de San Vicente Mártir) och Espartovägen (Ruta del Esparto). Namnet Vía Augusta fick den efter kejsar Augustus på grund av de reparationer som gjordes under hans mandat, under åren 8 till 2 f.Kr (sv) Августова дорога (лат. Via Augusta, також вдома під назвами Via Herculea та Via Exterior) — римська дорога в провінції Іспанія. Мала довжину 1500 км. Була продовженням Доміцієвої дороги та йшла вздовж узбережжя Середземного моря від Деціани (лат. Deciana, зараз Ла-Жункера) через Герунду (зараз Жирона), Барсино (зараз Барселона), Тарракон (лат. Tarraco, зараз Тарраґона), Сагунт, Валентію (зараз Валенсія), Новий Карфаген (зараз Картахена) до Гадесу (лат. Gades, зараз Кадіс).В містечку Мартурель дорога перетинає річку Льобрегат по . (uk) Августова дорога (лат. Via Augusta, другие названия: Via Herculea и Via Exterior) — одна из римских дорог на восточном побережье Пиренейского полуострова, длиннейшая (1500 км) в Римской Испании. Августова дорога являлась продолжением Домициевой дороги из Рима до Кадиса на юге современной Испании и пролегала вдоль Балеарского моря. (ru) |
| rdfs:label | Via Augusta (ca) Via Augusta (de) Vía Augusta (es) Via Augusta (eu) Via Augusta (fr) Via Augusta (it) アウグスタ街道 (ja) Via Augusta (nl) Via Augusta (pt) Августова дорога (ru) Via Augusta (en) 奧古斯塔道 (zh) Августова дорога (uk) Via Augusta (sv) |
| owl:sameAs | freebase:Via Augusta yago-res:Via Augusta dbpedia-commons:Via Augusta wikidata:Via Augusta dbpedia-be:Via Augusta dbpedia-bg:Via Augusta http://bn.dbpedia.org/resource/ভিয়া_আউগুস্তা dbpedia-ca:Via Augusta dbpedia-de:Via Augusta dbpedia-es:Via Augusta dbpedia-eu:Via Augusta dbpedia-fr:Via Augusta dbpedia-gl:Via Augusta dbpedia-he:Via Augusta dbpedia-it:Via Augusta dbpedia-ja:Via Augusta dbpedia-la:Via Augusta dbpedia-nl:Via Augusta dbpedia-pt:Via Augusta dbpedia-ru:Via Augusta dbpedia-sl:Via Augusta dbpedia-sv:Via Augusta dbpedia-uk:Via Augusta dbpedia-zh:Via Augusta https://global.dbpedia.org/id/H71J |
| prov:wasDerivedFrom | wikipedia-en:Via_Augusta?oldid=1107548637&ns=0 |
| foaf:depiction | wiki-commons:Special:FilePath/Columna_museo_lc.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Iberia_17BC.svg wiki-commons:Special:FilePath/Sagunt._Via_Augusta_2.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Via_Augusta_map-fr.svg wiki-commons:Special:FilePath/Spain.Catalonia.Roda.de.Bara.Arc.Bera.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Arco_romano_de_Cabanes.jpg |
| foaf:isPrimaryTopicOf | wikipedia-en:Via_Augusta |
| is dbo:wikiPageDisambiguates of | dbr:Augusta |
| is dbo:wikiPageRedirects of | dbr:Via_Heraclea dbr:Via_Exterior dbr:Via_Heraklea dbr:Vía_Augusta dbr:Heraclean_Way dbr:Heraklean_Way dbr:Herculean_Way |
| is dbo:wikiPageWikiLink of | dbr:Cabanes,_Castellón dbr:Cambrils dbr:Carmona,_Spain dbr:Castellbisbal dbr:Catalonia dbr:Province_of_Alicante dbr:Puerta_del_Puente dbr:Roda_de_Berà dbr:Roman_bridge_of_Córdoba dbr:Roman_conquest_of_the_Iberian_Peninsula dbr:Roman_quarry_of_El_Mèdol dbr:San_Javier,_Murcia dbr:Sant_Joan_de_les_Abadesses dbr:Sarrià_station dbr:Benlloc dbr:Borriol dbr:Arch_of_Cabanes dbr:List_of_bridges_in_Spain dbr:Augusta dbr:Viladasens dbr:Villarreal dbr:Villena dbr:Costa_del_Sol dbr:Mataró dbr:N-340_road_(Spain) dbr:Roman_Bética_Route dbr:Muntaner_station dbr:Arc_de_Berà dbr:Les_Tres_Torres_station dbr:Llobregat dbr:Lorca,_Spain dbr:Les_Tres_Torres dbr:Mansio dbr:Mausoleum_of_Pozo_Moro dbr:Barcelona–Vallès_Line dbr:Torre_dels_Escipions dbr:Gallo-Roman_culture dbr:Parets_del_Vallès dbr:History_of_Barcelona dbr:History_of_Carmona,_Spain dbr:History_of_Catalonia dbr:History_of_Málaga dbr:History_of_Valencia dbr:List_of_Roman_sites_in_Spain dbr:Tarraco dbr:Costa_Blanca dbr:Assemblea_Nacional_Catalana dbr:La_Bonanova_station dbr:La_Jonquera dbr:Pilar_de_la_Horadada dbr:Orippo dbr:Catalan_Way dbr:Xilxes dbr:Roman_roads dbr:Pont_del_Diable dbr:Romanization_of_Hispania dbr:Vía_de_la_Plata dbr:Via_Domitia dbr:Via_Heraclea dbr:Urban_planning_of_Barcelona dbr:Roman_temple_of_Córdoba dbr:Xativa_Castle dbr:Via_Exterior dbr:Via_Heraklea dbr:Vía_Augusta dbr:Heraclean_Way dbr:Heraklean_Way dbr:Herculean_Way |
| is foaf:primaryTopic of | wikipedia-en:Via_Augusta |
