verd - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Potser volíeu: VERD

Oriental: central /ˈbɛrt/
balear /ˈvəɾt/, /ˈvɛrt/ⓘ
alguerès /ˈvelt/
Occidental: nord-occidental /ˈbɛrt/
valencià /ˈvɛɾt/, /ˈbɛɾt/ⓘ

verd m. ‎(plural verds)

  1. Color de l'espectre entre el groc i el blau.

#C2F732 #00FF00 #10E010 #208000 #095228 2. Part verda d'un vegetal.
Acaba't tot el verd de l'amanida. 3. (en plural) Membres d'un partit ecologista.
Els verds van obtenir uns bons resultats en les darreres eleccions.

Color entre el groc i el blau

verd m. ‎(femení verda, plural masculí verds, plural femení verdes)

  1. De color verd.
    Una jaqueta verda.
  2. Dit d'un arbre, de la llenya, etc., que encara no és sec.
    La llenya encara és massa verda per cremar.
  3. Dit d'una fruita, que encara no és madura.
    Aquestes bananes són verdes.
  4. Dit d'una persona, en procés de construcció en un cert aspecte.
    Un futbolista molt verd per estrenar-se amb el primer equip.
  5. Propi de la joventut.
    Els anys verds.
  6. Amb inclinacions, especialment amoroses i sexuals, impròpies de la seva edat.
    Un vell verd.
  7. Obscè, groller.
    Un acudit verd.

De color verd

verd m. ‎(femení verda, plural masculí verds o verdi [aranès], plural femení verdas o verdes [aranès])

  1. verd