aire - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /ˈaj.ɾə/ⓘ, occidental /ˈaj.ɾe/
• Rimes: -ajɾe
• Etimologia: Del llatí āēre(m), acusatiu de aer, segle XIII.

aire m. ‎(plural aires)

1. (normalment incomptable) Gasos de l’atmosfera.
2. (normalment incomptable) Vent de poca intensitat.
3. (pilota valenciana) Conjunt de les parts d'una pista de joc de pilota valenciana on la pilota pot impactar o rodolar sense constituir falta.
4. (pilota basca) volea

• airejar

• enlairar

• aeri

• tenir un aire a = semblar

• canviar d'aires = anar-se'n per modificar una situació

• viure de l'aire = no gastar diners

• fer castells en l'aire = fer projectes irreals

• ambient, atmosfera

• brisa, gisca, torb, vent

Gasos de l’atmosfera

• Alemany: Luft (de) f.
• Anglès: air (en)
• Basc: aire (eu)
• Búlgar: въ̀здух (bg) m. ‎(vàzdukh)
• Castellà: aire (es) m.
• Cors: aria (co)
• Danès: luft (da) c.
• Eslovac: vzduch (sk) m.
• Eslovè: zrak (sl)
• Esperanto: aero (eo)
• Estonià: õhk (et)
• Finès: ilma (fi)
• Francès: air (fr) m.
• Friülà: aiar (fur)
• Gallec: aire (gl) m.
• Gal·lès: awyr (cy)
• Georgià: ჰაერი (ka) ‎(hàeri)
• Grec: αέρας (el) m. ‎(aeras)
• Grec antic: ἀήρ (grc) m. ‎(aḗr)
• Ídix: לופֿט‎ (yi) f.
• Irlandès: aer (ga) m.
• Islandès: loft (is) n.
• Italià: aria (it) f.
• Japonès: 空気 (ja)
• Llatí: aer (la) m.
• Llengua de signes catalana: AIRE (csc)
• Maltès: arja (mt) f.
• Neerlandès: lucht (nl) f.
• Noruec: luft (no)
• Occità: aire (oc) m.
• Persa: هوا (fa)
• Polonès: powietrze (pl) n.
• Portuguès: ar (pt) m.
• Retoromànic: ajer (rm) m.
• Romanès: aer (ro) n.
• Rus: во́здух (ru) m. ‎(vózdukh)
• Serbocroat: ваздух (sh), vazduh (sh)
• Sicilià: aria (scn) f., ariu (scn) m.
• Suahili: hewa (sw)
• Suec: luft (sv) c.
• Tahitià: mata'i (ty)
• Telugu: గాలి (te)
• Turc: hava (tr)
• Txec: vzduch (cs) m.
• Urdú: ہوا‎ (ur) f.
• Uzbek: havo (uz)
• Vènet: aria (vec)
• Vietnamita: không khí (vi)
• Wolof: péex (wo)
• Xinès: 空氣 (zh) ‎(空气, kōngqì)

Parts d'una pista de joc de pilota valenciana

• Castellà: aire (es) m.

aire

1. (pilota basca) Expressió amb què un jugador indica a un company d'equip que jugui la pilota de volea.

• a l'aire (pilota valenciana)

• Síl·labes: ai·re (2)

• Anagrames: aeri, àrie, reia

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• aire. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: aire

• Pronúncia(i): /aj.ɾe/

• Etimologia: Del castellà aire.

aire inan.

1. aire
   Gela honetan airea falta da.
   A aquesta habitació falta aire.
2. (figurat) aire, pinta, aparença
   Badu jendarme-aire bat.
   Fa pinta de gendarme.
3. (música) melodia
   Aire tristean kantatuko dut.
   Ho cantaré amb una melodia trista.
4. (medicina) Dolor reumàtic, atac de paràlisi.
   Aireak jo du.
   Ha tingut un atac de paràlisi.

Nom comú inanimat en vocal

• aire gaizto, aire txar

• aire girotu

• aire konprimatu

• aire konprimatuko fusil

• aire zabal

• aire-bide

• aire-dosifikagailu

• aire-freskagarri

• aire-girotze

• aire-gozagarri

• aire-korronte

• aire-kuxin

• aire-lore

• aire-poltsa

• airea girotzeko gailu, aire-girogailu

• aireko garraio

• aireko korridore

• airezko buelta

• aire berean

• aire zabalean

• airean

• airean egon

• airean gora

• airetik

• airez

• airez aire

aire

1. fuig!
2. vinga!, ànim!
3. (pilota basca) aire!

• Entrada «aire» a l’Elhuyar Hiztegia.

• Pronúncia(i): /ˈai.ɾe/

• Rimes: -aiɾe

aire m. ‎(plural aires)

1. aire
2. (pilota basca) volea

¡aire!

1. (pilota basca) aire

• Síl·labes: ai·re (2)

• Pronúncia (AFI): /ˈaj.ɾe/

aire m. ‎(plural aires)

1. aire