coure - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): (nom) oriental /ˈkɔw.ɾə/, (gironí) /ˈkow.ɾə/, occidental /ˈkɔw.ɾe/ⓘ
• Pronúncia(i): (verb) oriental /ˈkɔw.ɾə/, occidental /ˈkɔw.ɾe/
• Rimes: -ɔwɾe
• Etimologia: Nom: del llatí cuprum, del grec antic Κύπρος ‎(Kýpros, ‘Xipre’) d’on s’extreia principalment, segle XIII.
• Etimologia: Verb: del llatí vulgar *cocere, del clàssic coquere.

coure m. ‎(normalment en singular, plural coures)

1. Element químic, sòlid, de nombre atòmic 29, símbol Cu i amb un pes atòmic de 63,536 unitats de massa atòmica.
2. Color marró rogenc que s'assembla al color del coure.

#B87333

• cuprós

Element químic

• Afrikaans: koper (af)
• Albanès: bakër (sq) m.
• Alemany: Kupfer (de)
• Amazic marroquí: ⴰⵏⴰⵙ (zgh) ‎(anas)
• Anglès: copper (en)
• Àrab: نُحَاس (ar) m.
• Àzeri: mis (az)
• Basc: kobre (eu)
• Belarús: медзь (be) f. ‎(medz)
• Bengalí: তামা (bn)
• Castellà: cobre (es)
• Danès: kobber (da) n.
• Eslovac: meď (sk) f.
• Eslovè: baker (sl) m.
• Esperanto: kupro (eo)
• Estonià: vask (et)
• Feroès: kopar (fo) n.
• Finès: kupari (fi)
• Francès: cuivre (fr)
• Friülà: ram (fur)
• Gallec: cobre (gl) m.
• Gal·lès: copor (cy)
• Grec: χαλκός (el) m. ‎(khalkós)
• Grec antic: χαλκός (grc) m. ‎(khalkós)
• Gujarati: તાંબું (gu)
• Hindi: ताम्र (hi) n.
• Hongarès: réz (hu)
• Ídix: קופּער‎ (yi) n.
• Irlandès: copar (ga) m.
• Italià: rame (it)
• Japonès: 銅 (ja)
• Letó: varš (lv) m.
• Lituà: varis (lt) m.
• Llatí: cuprum (la), aes (la) n.
• Macedoni: ба́кар (mk) m.
• Neerlandès: koper (nl) n.
• Noruec: kobber (no) n.
• Occità: coire (oc)
• Polonès: miedź (pl) f.
• Portuguès: cobre (pt)
• Quítxua: anta (qu)
• Retoromànic: arom (rm) m., irom (rm) m.
• Romanès: cupru (ro)
• Rus: медь (ru) f. ‎(med)
• Sànscrit: ताम्रक (sa)
• Sard: arràmene (sc)
• Serbocroat: бакар (sh), bakar (sh)
• Sicilià: rami (scn) m.
• Suahili: shaba (sw)
• Suec: koppar (sv) c.
• Tadjik: мис (tg)
• Tagal: tanso (tl)
• Tai: ทองแดง (th)
• Tàtar: бакыр (tt)
• Telugu: రాగి (te)
• Turc: bakır (tr)
• Txec: měď (cs) f.
• Urdú: تانبا‎ (ur)
• Uzbek: mis (uz)
• Vietnamita: đồng (vi)
• Xinès: 銅 (zh) ‎(铜, tóng)

coure trans., intr.

1. (cuina) Preparar un aliment al foc o alta temperatura.
2. Sotmetre un material al foc per modificar-ne les propietats.
3. (intransitiu) Produir coïssor, una sensació com de cremada.
4. (pronominal, castellanisme) rumiar, maquinar
   «Ella, dona intel·ligent i advocada prestigiosa, posarà el pessic de sal a tot allò que es cogui a la Casa Blanca.» (Avui, 8-02-1993)

Formes compostes i perifràstiques

Paradigmes de flexió: coc, cou, coem
Vocal rizotònica: /ɔ/

El participi és cuit si «ha estat sotmès a cocció» i cogut si «ha produït coïssor».

• (Preparar un aliment al foc) brasejar, cuinar, escalivar, fregir, guisar, rostir, sofregir
• (Sotmetre un material al foc) bullir, escaldar, escaldufar
• (Produir coïssor) cremar, fiblar, picar

Preparar un aliment al foc

• Alemany: kochen (de), garen (de)

• Anglès: cook (en)

• Armeni: եփել (hy) ‎(iepel)

• Búlgar: сварявам се (bg) ‎(svariavam se)

• Castellà: cocer (es)

• Esperanto: kuiriĝi (eo)

• Francès: cuire (fr)

• Friülà: cuei (fur)

• Hebreu: הִתְבַּשֵּׁל‎ (he)

• Hongarès: fő (hu)

• Italià: cuocere (it)

• Japonès: 蒸ける (ja)

• Llatí: coquere (la)

• Occità: còire (oc)

• Retoromànic: coier (rm)

• Romanès: coace (ro)

• Sard: còchere (sc)

• Sicilià: còciri (scn)

• Suec: lagas (sv)

• Való: cure (wa)

• Síl·labes: cou·re (2)

• Anagrames: coreu, creuo

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: coure

• Pronúncia (AFI): /kuʁ/

coure

1. primera persona singular (je/j') del present de subjuntiu de courir
2. tercera persona singular (il, elle, on) del present de subjuntiu de courir