dent - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Potser volíeu: DENT

• Pronúncia(i):

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí dens ‎(«dent»), segle XIII.

dent f. ‎(plural dents)

1. (anatomia) Peça d'os de la boca que serveix per mastegar els aliments.
2. Part sortint i esmolada d'un objecte.
3. En mecànica, en els engranatges, cadascun dels elements sortints que encaixa entre dues dents d'una altra peça o bé en el forat de l'anella d'una cadena.

• arrel
• cement
• dentina
• polpa
• dental
• dentista
• dentífric
• esdentegar
• amb dents i ungles
• armat fins a les dents
• dent accessòria
• dent caduca
• dent de llet
• dent decídua
• dent de lleó
• dent de llop
• dent incisiva
• dent inclosa
• dent invaginada
• dent labial
• dent malacòtica
• dent mercurial
• dent postissa
• dent temporal
• ensenyar les dents = amenaçar
• parlar entre dents

dent [1] (peça que serveix per mastegar)

• Albanès: dhëmb (sq)

• Alemany: Zahn (de) m.

• Anglès: tooth (en)

• Àrab: سِنّ‎ (ar) f.

• Arameu: שִׁנָּא‎ (arc) f.

• Armeni: ատամ (hy) ‎(atam)

• Basc: hortz (eu)

• Belarús: зуб (be) m. ‎(zub)

• Castellà: diente (es) m.

• Danès: tand (da) c.

• Eslovac: zub (sk) m.

• Eslovè: zob (sl) m.

• Esperanto: dento (eo)

• Feroès: tonn (fo) f.

• Finès: hammas (fi)

• Francès: dent (fr) f.

• Friülà: dint (fur) m.

• Gallec: dente (gl) m.

• Georgià: კბილი (ka) ‎(kbili)

• Grec: δόντι (el) n. ‎(dondi)

• Grec antic: ὀδούς (grc) m. ‎(odoús)

• Guaraní: ãi (gn)

• Hebreu: שֵׁן‎ (he) f.

• Hindi: दाँत (hi) m.

• Hongarès: fog (hu)

• Ídix: צאָן‎ (yi) m.

• Ido: dento (io)

• Indonesi: gigi (id)

• Irlandès: fiacail (ga) f.

• Islandès: tönn (is) f.

• Italià: dente (it)

• Japonès: 歯 (ja)

• Llatí: dens (la)

• Llengua de signes catalana: DENT (csc)

• Llombard: dent (lmo)

• Maori: niho (mi)

• Mongol: шүд (mn)

• Neerlandès: tand (nl)

• Noruec: tann (no)

• Occità: dent (oc) f.

• Polonès: ząb (pl) m.

• Portuguès: dente (pt) m.

• Quítxua: kiru (qu)

• Retoromànic: dent (rm)

• Romanès: dinte (ro) m.

• Rus: зуб (ru) m. ‎(zub)

• Sànscrit: दन्त (sa) m.

• Sard: dènte (sc) f.

• Serbocroat: зуб (sh), zub (sh) m.

• Sicilià: denti (scn) m.

• Suahili: jino (sw)

• Suec: tand (sv) c.

• Tadjik: дандон (tg)

• Tagal: ngipin (tl)

• Tai: ฟัน (th)

• Tàtar: теш (tt)

• Turc: diş (tr)

• Txec: zub (cs) m.

• Vènet: dénte (vec) m.

• Wolof: bëñ (wo)

• Xinès: 牙齒 (zh) ‎(牙齿, yáchǐ)

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

• Pronúncia: /dɛnt/

dent ‎(plural dents)

1. bony

dent ‎(3a persona singular present dents, gerundi denting, passat i participi dented)

1. abonyegar

• Etimologia: Del llatí dens ‎(«dent»)

dent f. ‎(plural dents)

1. (anatomia) dent

• cément
• collet
• couronne
• émail
• dentine
• racine
• dentalgie
• dentaire
• dentale
• dentelé
• denté
• denticule
• dentier
• dentifrice
• dentigère
• dentimètre
• dentipare
• dentiste
• dentition
• denture
• édenter
• odontalgie
• odontoïde
• dent artificielle
• dent déciduale
• dent de lait
• dent incluse
• dent labiale
• dent permanente
• dent temporaire
• Quevauvilliers, Jacques. Dictionnaire médical, 2008 (en francès). Issy-les-Moulineaux: Elsevier Masson, 2007, p. 258. ISBN 978-2-294-01941-8.
• Entrada «dent» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).