dos - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Potser volíeu: DOS

• Pronúncia(i): (numeral)

• Pronúncia(i): (do plural) /ˈdos/
• Rimes: -os
• Pronúncia(i): (dors) /ˈdɔs/
• Rimes: -ɔs
• Etimologia: Numeral: del llatí duos, segle XII. Doblet de duo via l’italià.

dos m. ‎(femení dues o **dos)

1. (cardinal) Un més un.
   Té dos anys.
2. (valor ordinal, invariable) Segon, segona.
   La pàgina dos
   El dia dos de maig

• dotze (12), vint-i-dos (22), trenta-dos (32), ... noranta-dos (92), dos-cents (200).

El femení dues només s'usa com a adjectiu cardinal. En alguns parlars i en alguns escrits literaris històrics s'utilitza dos de forma invariable.

Traduccions

• Afrikaans: twee (af)
• Aimara: paya (ay)
• Alemany: zwei (de)
• Anglès: two (en)
• Aragonès: dos (an)
• Armeni: երկու (hy) ‎(ierkú)
• Basc: bi (eu)
• Bretó: daou (br)
• Castellà: dos (es)
• Cherokee: ᏔᎵ (chr)
• Esperanto: du (eo)
• Estonià: kaks (et)
• Finès: kaksi (fi)
• Francès: deux (fr)
• Frisó occidental: twa (fy)
• Gallec: dous (gl)
• Grec: δυο (el) ‎(dio)
• Italià: due (it)
• Kurd: du (ku)
• Lituà: du (lt)
• Llengua de signes catalana: DOS (csc)
• Maori: rua (mi)
• Nàhuatl: ome (nah)
• Neerlandès: twee (nl)
• Noruec: to (no)
• Occità: dos (oc), dus (oc)
• Polonès: dwa (pl)
• Portuguès: duas (pt)
• Romanès: doi (ro)
• Rus: два (ru) ‎(dva)
• Sicilià: dui (scn)
• Suec: två (sv)
• Tahitià: e piti (ty), rua (ty)
• Való: deus (wa)

dos m. ‎(plural dosos)

1. Xifra i nombre 2.
2. (argot casteller) Sinònim de torre.
   Un dos de sis (2 de 6, 2d6), castell de sis pisos amb dos castellers a cada pis del tronc.
3. (argot casteller) Casteller del pom de dalt que forma una parella sota l'acotxador i l'enxaneta.
4. (peixos) rajada de Sant Pere

• Castellers: baix, segon, terç, quart, quint, sisè, setè, dos, aixecador, enxaneta

dos f. pl.

1. (dialectal) Les dues, la segona hora.
   Són les dos (dues) de la tarda

dos m. pl.

1. Forma plural de do ‎(‘nota musical’).

dos m. ‎(plural dossos)

1. Grafia antiga per dors.

• tocar el dos

• adossar

dos

1. (alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dosar.

• doso, dosi

• Síl·labes: 1

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot

• Pronúncia (AFI): /duːz/

dos

1. forma plural de do

• Pronúncia(i):

Peninsular: septentrional /ˈdos/, meridional /ˈdoh/

Americà: alt /ˈdos/, baix /ˈdoh/, austral /ˈdos/

• Rimes: -os
• Etimologia: Del llatí duos.

dos

1. (cardinal) dos
2. (valor ordinal) dos

dos m. ‎(plural doses)

1. dos

• Pronúncia (AFI): /do/ àudio ⓘ
• Etimologia: Del llatí dorsum

dos m. ‎(plural invariable)

1. Esquena, dors, part posterior del tronc humà.

• Pronúncia (AFI): /doːs/

dōs f. ‎(genitiu dōtis)

1. dot

3a declinació -, -is (tema cons.)

• Pronúncia(i): /ˈdus/
• Àudio: Bearn ⓘ
• Etimologia: Del llatí duos.

dos m. ‎(femení doas)

1. (cardinal) dos

• (gascó): dus m., duas f.
• (aranès): dues f.