lliure - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Pronúncia(i): oriental /ˈʎiw.ɾə/ⓘ, occidental /ˈʎiw.ɾe/
Rimes: -iwɾe
Homòfon: lliura ‎(oriental)
Etimologia: Del llatí līber, segle XIV.

lliure inv. ‎(plural lliures)

Que té llibertat.
Que no depèn d'altri.
Exempte.
Que no està a la presó.
Personal, sense seguir la norma.

alliberat, quiti
autònom, deslliure, exempt, franc, independent, solt
clar

Que no depèn d'altri

Afrikaans: vrye (af)
Albanès: lirë (sq)
Alemany: frei (de)
Anglès: free (en)
Àrab: حُرّ (ar)
Armeni: արձակ (hy) ‎(ardzak)
Asturià: llibre (ast)
Belarús: свабо́дны (be) ‎(svabodni)
Bengalí: মুক্ত (bn)
Búlgar: свобо̀ден (bg) ‎(svoboden)
Castellà: libre (es)
Coreà: 자유 (ko) ‎(jayu)
Danès: fri (da)
Eslovac: slobodný (sk), voľný (sk)
Eslovè: svoboden (sl)
Esperanto: libera (eo)
Estonià: vaba (et), prii (et)
Finès: vapaa (fi)
Francès: libre (fr)
Friülà: libar (fur)
Gallec: ceibo (gl)
Gal·lès: rhydd (cy)
Georgià: თავისუფალი (ka) ‎(tavissúpali)
Grec: ελεύθερος (el) ‎(elev́theros)
Grec antic: ἐλεύθερος (grc) ‎(eleútheros)
Hindi: मुक्त (hi)
Ídix: פֿרײַ‎ (yi)
Ido: libera (io)
Indonesi: bebas (id)
Irlandès: saor (ga)
Islandès: frjáls (is)
Italià: libero (it)
Japonès: 自由 (ja)
Kurd: azad (ku)
Limburguès: vrie (li)
Llatí: liber (la)
Macedoni: слободен (mk)
Neerlandès: vrij (nl), los (nl)
Noruec: fri (no)
Occità: liure (oc)
Polonès: wolny (pl)
Portuguès: livre (pt)
Quítxua: qispi (qu)
Romanès: liber (ro), slobod (ro)
Rus: свобо́дный (ru) ‎(svobodni)
Sànscrit: मुक्त (sa)
Serbocroat: слободан (sh), slobodan (sh)
Suahili: huru (sw)
Suec: fri (sv)
Tai: อิสระ (th)
Turc: özgür (tr)
Txec: svobodný (cs), volný (cs)
Urdú: آزاد‎ (ur)
Való: libe (wa)
Vietnamita: tự do (vi)
Volapük: libik (vo)
Xinès: 自由的 (zh) ‎(zìyóudí)

lliure m. f. ‎(plural lliures)

(hoquei sobre herba) Defensor encarregat principalment de fer d'enllaç amb la línia de mitjos.
(futbol) defensa lliure

Defensor d'enllaç en hoquei sobre herba

lliure

(pilota basca) Expressió amb què un jugador indica a un company d'equip que té prou espai per a jugar.

lliure

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de lliurar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb lliurar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb lliurar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (vostè) de l'imperatiu del verb lliurar.

Síl·labes: lliu·re (2)
Anagrama: lluiré
Article corresponent a la Viquipèdia
lliure. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.