un — Wikiccionari (original) (raw)
Un article de Wikiccionari.
Occitan
Etimologia
Del latin ūnus « un », adjectiu numeral.
Prononciacion
/yn/, /yn/ (lengadocian), /u/, /u/ (gascon)?
/jym/, /jym/ (naut-lemosin)
França (Bearn) - Gascon : escotar « un »
Lengadocian : escotar « un »
Transcripcion internacionala
Chifra un
| Abac (occitan) | ||||
|---|---|---|---|---|
| 0 | ||||
| 1 | 11 | 10 | 100 | 103 |
| 2 | 12 | 20 | 200 | 106 |
| 3 | 13 | 30 | 300 | 109 |
| 4 | 14 | 40 | 400 | 1012 |
| 5 | 15 | 50 | 500 | 1015 |
| 6 | 16 | 60 | 600 | 1018 |
| 7 | 17 | 70 | 700 | 1021 |
| 8 | 18 | 80 | 800 | 1024 |
| 9 | 19 | 90 | 900 | 1027 |
→ vejatz 1
- roman : I
- arabi : ١
- bengali : ১
- chinés : 一
- devanagari : १
- gujarati : ૧
- gurmukhi : ੧
- malaialam : ൧
- oriya : ୧
- tamol : ௧
- telogo : ౧
- tibetan : ༡
Nom comun 1
un masculin singular
- Lo nombre 1.
Un precedís dos e seguís zèro. - Chifra utilizada dins la numerotacion decimala escrich « 1 ».
Lo nombre 11 es escrich amb dos un.
Variantas dialectalas
Traduccions
- Modèl:adyv1 : зы (ady)
- alemand : Eins (de), Eins (de) femenin plural
- anglés : one (en)
- asturian : un (ast), unu (ast)
- bavarés : Oansa (bar)
- Modèl:cakv1 : jun (cak)
- catalan : u (ca)
- Modèl:shiv1 : ⵢⴰⵏ (shi)
- Modèl:gcfv1 : yonn (gcf)
- espanhòl : uno (es)
- ongrés : egy (hu)
- inuktitut : ᐊᑕᐅᓯᖅ (iu)
- italian : uno (it)
- Modèl:kiv1 : ĩmwe (ki)
- Modèl:avkv1 : tane (avk)
- curd : yek (ku)
- luxemborgés : Eent (lb)
- malaialam : ഒന്ന് (ml)
- Modèl:mnwv1 : မွဲ (mnw)
- mongòl : нэг (mn)
- Modèl:mvfv1 : ᠨᠢᠭᠡ (mvf)
- polonés : jedynka (pl)
- portugués : um (pt)
- romanés : unu (ro)
- sami del nòrd : okta (se)
- Modèl:zdjv1 : montsi (zdj)
- Modèl:sesv1 : affoo (ses)
- tamol : ஒன்று (ta)
- chèc : jednička (cs)
- Modèl:tsolyáni : prúkh (tsolyáni)
- venecian : un (vec)
- valon : onk (wa)
Adjectiu numeral
un
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Dialècte : lengadocian | ||
| Singular | Plural | |
| Masculin | un | uns |
| [yn] | [ynes] | |
| Femenin | una | unas |
| [yno̞] | [yno̞s] |
Entre dos taures, un òme.
- (Antepausat) Marca l’unitat, lo fach qu’una persona o una causa es sola, unica en son espècia.
- (Postpausat) Ordinal per primièr.
Derivats
| cadun desunit desunion Estats Units reünion reunir unanim unit | unificacion unificar union unic unicament unir unitari unitat |
|---|
Mots aparentats
Traduccions
- alemand : eins (de)
- anglés : one (en)
- arabi : واحد (ar) (wahed)
- albanés : një (sq)
- azèri: bir (az)
- bambara : kɛlɛn (bm)
- catalan : un (ca)
- basc : bat (eu)
- bubi : mulé (buw)
- bulgar : един (bg)
- chinés : 一 (zh)
- danés : en (da), et (da)
- Modèl:dogv1 : koturu (dog)
- espanhòl : uno (es)
- esperanto : unu (eo)*
- finlandés : yksi (fi) (uksi)
- francés : un (fr)
- galés : un (cy)
- grèc : ένας (el) (énas) masculin, μία (el) (mía) femenin, ένα (el) (éna) neutre
- gujarati : એક (gu) (ek)
- indi : एक (hi) (ek)
- ido : un (io)
- interlingua : unesime (ia)*
- italian : uno (it)
- japonés : 一 (ja)
- kinyarwanda : mwe (rw)*
- latin : unus (la)* masculin, una (la) femenin, unum (la) neutre
- lingala : mɔ̌kɔ́ (ln)*
- mongòl : нэг (mn)*
- neerlandés : één (nl), een (nl), 'n (nl)
- polonés : jeden (pl)
- portugués : um (pt)
- romanés : un (ro)
- rus : один (ru)
- eslovac : jeden (sk)
- suedés : ett (sv) (1)
- chèc : jeden (cs)
- turc: bir (tr)
- vietnamian : một (vi)
Article indefinit
lengadocian
| Singular | Plural | |
|---|---|---|
| Masculin | un/yn/, /yn/ | de/yno̞/, /yno̞/ |
| Femenin | una/de/, /de/ | de/de/, /de/ |
gascon
| Singular | Plural | |
|---|---|---|
| Masculin | un/u/, /u/ | de/yo̞/, /yo̞/ |
| Femenin | ua/de/, /de/ | de/de/, /de/ |
provenau
| Singular | Plural | |
|---|---|---|
| Masculin | un/ỹⁿ/, /ỹⁿ/ | de/ynə/, /ynə/ |
| Femenin | una/de/, /de/ | de/de/, /de/ |
un
- Determinant plaçat davant un nom representant un objècte animat o inanimat que se coneis pas amb precision. L'article indefinit a sovent lo sens de « un (1) demest d’autres ».
Vaquí un biais novèl de procedir per aqueste problèma.
I a un can davant l'ostal. - Representa una quantitat unitària.
Voldriái un sucre, se vos plai.
Variantas dialectalas
- v-un (nòrd-est naut-lemosin), (provençau)
- qu'es v-un daus pus mauvas que n-i a (dins Par tuar le temps, de Léon MERIGOT)
Derivats
Traduccions
| alemand: eins (de) anglés: a (en) (1,2), an (en) (1,2) davant un son vocalic, one (en) emfatic bambara: kɛlɛn (bm) chinés: 一个 (zh)* (yi ge) dalmata : join (dlm) dogon: koturu (dog) espanhòl: un (es) italian: uno (it) japonés: 一 (ja), ichi (ja)* | lingala: mɔ̌kɔ́ (ln)* neerlandés: een (nl), 'n (nl) ongrés: egy (hu) portugués: um (pt) romanés: un (ro) vietnamian: một (vi) suedés: en (sv) comun, ett (sv) neutre chèc: jeden (cs) |
|---|
Nom comun 2
un masculin, (femenin:una / ua)
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| un | uns |
| [yn] | [yns] |
- Servís a descriure una partida d’un grop, per oposicion a « autre ».
Los uns escotan, los autres escrivon.
Traduccions
| alemand : ein (de) anglés : one (en), a (en), an (en) chinés : 一 (zh), yi (zh) espanhòl : uno (es), un (es) | ido : uni (io) japonés : 一 (ja), ichi (ja) chèc : jeden (cs) |
|---|
Vejatz tanben
- un sus Wikipèdia
Vocabulari aparentat per lo sens.
| Precedit per | Seguit per | ||
|---|---|---|---|
| nombre | 0 | 1 | 2 |
| cardinal | zèrozero | ununa | dosdoasdus |
| ordinal | - | primièrpremierprumier | segonddesau |
| collectiu | - | ||
| prefix | uni- |
Breton
Etimologia
→ Etimologia de completar. (Ajustar)
Prononciacion
/ỹn/, /ỹn/
França (Nantas) : escotar « un »
França (Bretanha) : escotar « un »
Article indefinit
un
Catalan
Etimologia
Del latin ūnus « un », adjectiu numeral.
Prononciacion
[?] (naut-lemosin)
Nom comun
un
Article indefinit
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Dialècte : lengadocian | ||
| Singular | Plural | |
| Masculin | un | uns |
| Femenin | una | unas |
un
Pronom
un
Cornic
Etimologia
→ Etimologia de completar. (Ajustar)
Prononciacion
Numeral
un
Espanhòl
Etimologia
Del latin ūnus « un ».
Prononciacion
/un/, /un/
Article indefinit
un masculin (femenin : una)
- Un, equivalent de uno mas unicament davant los noms comuns masculins o los noms comuns femenins començant per a o ha accentuat.
Es un chico. — Es un dròlle.
Mots aparentats
Francés
Etimologia
Del latin ūnus « un », adjectiu numeral.
Prononciacion
/œ̃/, /œ̃/
| exemples |
|---|
| França : escotar « un » França (Paris) : escotar « un » França (Paris) : escotar « un » Belgica : escotar « un » Quebèc (Montréal) : escotar « un » França (Tolosa) : escotar « un » Soïssa (Canton de Valés) : escotar « un » escotar « un » França (Vòges) : escotar « un » França (Montpolhan) : escotar « un » França (París) : escotar « un » França (Vòges) : escotar « un » França (Saint-Berain-sous-Sanvignes) : escotar « un » escotar « un » França (Erau) : escotar « un » Soïssa (Lausana) : escotar « un » escotar « un » França (Mètz) : escotar « un » França (París) : escotar « un » escotar « un » França (Montpelhièr) : escotar « un » Canadà (Quebèc) : escotar « un » França (Mülhausen) : escotar « un » escotar « un » França (Valença) : escotar « un » Belgica (Lièja) : escotar « un » Itàlia (Courmayeur) : escotar « un » França (Vendèa) : escotar « un » |
Article indefinit
| Singular | Plural | |
|---|---|---|
| Masculin | un/œ̃/, /œ̃/ | des (de)/de/ ou /dε/, /de/ ou /dε/ |
| Femenin | une/yn/, /yn/ | des (de)/de/ ou /dε/, /de/ ou /dε/ |
un
- Determinant plaçat davant un nom representant un objècte animat o inanimat que se coneis pas amb precision. L'article indefinit a sovent lo sens de « un (1) demest d’autres ».
Voici une nouvelle façon de procéder pour ce problème.
Il y a un chien devant la maison. - Representa una quantitat unitària.
Je voudrais un sucre, s’il vous plaît.
Locucions derivadas
Derivats
Nom comun 1
| Singular | Plural | |
|---|---|---|
| Masculin | un/œ̃/, /œ̃/ | uns/œ̃/, /œ̃/ |
| Femenin | une/yn/, /yn/ | unes/yn/, /yn/ |
- Servís a descriure una partida d’un grop, per oposicion a « autre ».
Les uns écoutent, les autres écrivent.
Locucions derivadas
- Les uns et les autres - tout le monde, comprenant tous les partis.
- Les uns à la suite des autres - tous à la file, en colonne.
Nom comun 2
un masculin
- Lo nombre 1.
Un précède deux et suit zéro. - Chifra utilizada dins la numerotacion decimala escrich « 1 ».
Le nombre 11 est écrit avec deux un.
Derivats
| chacun désuni désunion États-Unis réuni réunification réunifier réunion réunir | unanime uni unification unifier union unique uniquement unir unitaire unité |
|---|
Mots aparentats
Prononciacion
- Belgica : [œ̃], [œ̃] escotar « un » (fichièr)

- França (París) : [ˈɛ̃], [ˈɛ̃] escotar « un » (fichièr)

- França (París) : [ˈɛ̃], [ˈɛ̃] escotar « un » (fichièr)

Vejatz tanben
- un sus Wikipèdia
| Precedit per zéro | Cardinals en francés | Seguit per deux |
|---|
Francés ancian (de 842 a 1400)
Etimologia
Del latin ūnus « un », adjectiu numeral.
Adjectiu numeral
un adjectiu cardinal
| Nombre | Cas | Masculin | Femenin | Neutre |
|---|---|---|---|---|
| Singular | Subjècte | uns | une | - |
| Regim | un | |||
| Plural | Subjècte | un | unes | |
| Regim | uns |
- Un.
Sinonims
Galés
Etimologia
→ Etimologia de completar. (Ajustar)
Prononciacion
/ɨn/, /ɨn/
Numeral
un
Italian
Etimologia
Del latin ūnus « un », adjectiu numeral.
Prononciacion
/un/, /un/
Itàlia (Monopoli) : escotar « un »
Article indefinit
un (Autra forma de uno)
- Un.
Romanés
Etimologia
Del latin ūnus « un », adjectiu numeral.
Prononciacion
/un/, /un/
Article indefinit
un masculin
- Un.