tomàs martínez | Universitat Jaume I de Castelló (original) (raw)
Papers by tomàs martínez
J.M.Perujo-P.Valero, eds. Transmissió del saber a través de la traducció durant l'Edat Mitjana, , 2024
Abstract: This study considers that medieval translators’ background education must have inevitab... more Abstract: This study considers that medieval translators’ background education must have inevitably left a mark on their works, in a more or less visible manner. In order to prove this assumption, this paper presents a series of examples highlighting the relevance the translator’s
education has in the versions they are responsible for. Furthermore, it also focuses on the importance of the grammatical construction, the ars memoriae and the ars praedicandi.
Keywords: medieval translation, translators’ educational background, ars memoriae, ars praedicandi, grammatica, Dominicans.
Traduir els clàssics: història, reflexions i perspectives d'un ofici mil·lenari, J. Aguilar-A. Navarro- F. Pérez, eds. Reus, Ed. Rhemata, p. 91-112, 2022
Todos los trabajos contenidos en este volumen han seguido un riguroso proceso de evaluación por p... more Todos los trabajos contenidos en este volumen han seguido un riguroso proceso de evaluación por pares ciegos (peer review).
in Translatio Senecae. Las traducciones ibéricas de Séneca en su ámbito románico, 2022
Estudio de los modelos usados en la traducción castellana de las "Tragedias" de Séneca. En contra... more Estudio de los modelos usados en la traducción castellana de las "Tragedias" de Séneca. En contra de lo que opinaba Round, una de ellas al menos no depende del texto catalán -como ocurre con el resto-, sino del latino. Se sugiere la posibilidad de que se trate de un resto de la traducción encomendada por el Marqués de Santillana, que, hasta el momento, se había considerado perdida o identificable con la catalano-castellana.
IIFV-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2022
Jeroni d’Estridó fou pregonament conegut al llarg de l’edat mitjana per la seua responsabilitat s... more Jeroni d’Estridó fou pregonament conegut al llarg de l’edat mitjana per la seua responsabilitat sobre la Vulgata llatina i sobre un conjunt important d’obres, pròpies o atribuïdes. El present volum pretén, pre¬cisament, completar el nostre coneixement de les traduccions al català d’obres reals o assignades a Jeroni realitzades durant els segles XIV-XVI, amb es¬pecial interès en tres títols que contenen paràgrafs amb normes de comportament femení o exem¬ples de conducta: el De custodia virginitatis, la cone¬guda epístola a la verge Eustòquia; 1 ’Epitaphium sanctae Paulae, traduït amb el títol de Vida de santa Paula-, i el Libre de la regla y modo de vida de les mon¬ges, és a dir, la traducció de les Regula monacharum atribuïdes a sant Jeroni, versionades per un gairebé desconegut ciutadà Jeroni Gil i impreses a València l’any 1517, amb una dedicatòria a Maria Enríquez i de Borja. L’edició moderna d’aquestes traduccions ofereix al lector la possibilitat de comprovar-ne personalment les bondats.
La Bíblia en la literatura catalana, ed. J. Santanach, J. Ferrer, S. Dalemus, Girona-Tarragona-Barcelona, Institut de Llengua i Cultura Catalanes-Associació Bíblica de Catalunya- Ateneu Universitari Sant Pacià, Editorial Barcino, 2022, p. 151-174, 2022
ZrP 2022; 138(1): 65–86, 2022
The study of the contents of the manuscript Rep. I 30B of Leipzig University Library, a codex cat... more The study of the contents of the manuscript Rep. I 30B of Leipzig University Library, a codex catalogued in the 19th century but almost ignored, provides new evidence of known translations into Spanish and of others hitherto unknown. In the first case we find Seneca's Epistulae morales ad Lucilium translated or commissioned for translation by Fernán Pérez de Guzmán, several chapters of Tacitus's Annales and the Oratio Demosthenis according to the text by Pere Torroella. In the second, a new version (the second) of the false epistolary between Seneca and Saint Paul, a work that allowed Saint Jerome to introduce the Cordovan philosopher in his list of De viris illustribus and an plot that even made some medieval authors think about the conversion of the old Seneca to Christianity. In order to reach these conclusions, a careful textual analysis is performed. An edition of this second translation of the apocryphal epistolary is included at the end of the article.
Caplletra Revista Internacional De Filologia, 1993
The author argues that in his version of Seneca's De providentia, as indeed in other of his v... more The author argues that in his version of Seneca's De providentia, as indeed in other of his versions, Canals does not show any evidence of having assimilated the ideological tenets of the Humanism and the Renaissance. On the contrary: for him classical sources are merely used as means to underline an orthodox and religious discourse.
VICENT FERRER Projecció europea d’un sant valencià Edició a cura d’Albert G. Hauf i Valls i Francisco M. Gimeno Blay, 2021
We can appreciate several levels of written elaboration in the Romance versions of the sermons of... more We can appreciate several levels of written elaboration in the Romance versions of the sermons of Vincent Ferrer that have been conserved. This means that on some occasions another person has been involved in the
drafting process, in addition to the reportator or the initial transcriber. This second figure, that is, the post-reportator, usually left a mark in the text, so that we can characterise his work and determine what bibliographic materials
he had at his disposal. In this article we attempt to identify the Bible and the Psalter used by the post-reportator of the Lenten preaching in Valencia in 1413, which were different from those used by other contemporary arrangers.
Arxiu De Textos Catalans Antics, 2006
Butlleti De La Reial Academia De Bones Lletres De Barcelona, 1990
Tomàs Martínez estudia algunes influències en 'Tirant lo Blanch'. A la llum dels estudis ... more Tomàs Martínez estudia algunes influències en 'Tirant lo Blanch'. A la llum dels estudis més importants sobre aquest tema, l'autor apunta algunes fonts literàries, com traduccions catalanes medievals i cartes cavalleresques, que podrien haver servit a Martorell en la composició de la seva obra.
Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura: …, 1990
Bulletin of Spanish Studies, 2011
Llengua & Literatura, 1998
Qui fruit ne sap collir, I. Homenatge a Lola Badia, 2021
En un poema col·laboratiu editat a la segona edició del Cancionero general d’Hernando del Castill... more En un poema col·laboratiu editat a la segona edició del Cancionero general d’Hernando del Castillo, Bernat Fenollar pregunta a Narcís Vinyoles sobre el nom d’una dama les dues primeres síl·labes o parts del qual formen el mot amb què es denomina el més petit dels animals. Com que sabem que la dama en qüestió és Brianda de Santàngel, aquest animal ha de ser un brian. A partir de les dades proporcionades pels tractats mèdics de l’època s’intenta esbrinar de quin animal s’hi parla.
Avatares y perspectivas del medievalismo ibérico, 2019
Anuario de Estudios Medievales, 2019
Abstract: In the tradition of studies concerning Vincent Ferrer, there have been substantial omis... more Abstract: In the tradition of studies concerning Vincent Ferrer, there have been substantial omissions that have only recently been dealt with (though partially). The characterisation of the work of the reportator
and the subsequent editor of a particular sermon has been one of them. In this article, the role of these two fi gures –the reportator and the editor-reviser– is analysed through the sermon book containing Vincent Ferrer’s 1413 Lenten preaching in Valencia. On the basis of theoretical reflection, the formation of the codex that contains it is examined, in addition to the interventions unrelated to the preacher and some of the materials that might have been used by the writer during the work undertaken after the written reportatio. This article concludes with a hypothesis about the traits of the person or group responsible for the Lenten pages that can be read nowadays.
Keywords: Vincent Ferrer; reportatio; Lent sermons; preaching; multinominal expressions.
J.M.Perujo-P.Valero, eds. Transmissió del saber a través de la traducció durant l'Edat Mitjana, , 2024
Abstract: This study considers that medieval translators’ background education must have inevitab... more Abstract: This study considers that medieval translators’ background education must have inevitably left a mark on their works, in a more or less visible manner. In order to prove this assumption, this paper presents a series of examples highlighting the relevance the translator’s
education has in the versions they are responsible for. Furthermore, it also focuses on the importance of the grammatical construction, the ars memoriae and the ars praedicandi.
Keywords: medieval translation, translators’ educational background, ars memoriae, ars praedicandi, grammatica, Dominicans.
Traduir els clàssics: història, reflexions i perspectives d'un ofici mil·lenari, J. Aguilar-A. Navarro- F. Pérez, eds. Reus, Ed. Rhemata, p. 91-112, 2022
Todos los trabajos contenidos en este volumen han seguido un riguroso proceso de evaluación por p... more Todos los trabajos contenidos en este volumen han seguido un riguroso proceso de evaluación por pares ciegos (peer review).
in Translatio Senecae. Las traducciones ibéricas de Séneca en su ámbito románico, 2022
Estudio de los modelos usados en la traducción castellana de las "Tragedias" de Séneca. En contra... more Estudio de los modelos usados en la traducción castellana de las "Tragedias" de Séneca. En contra de lo que opinaba Round, una de ellas al menos no depende del texto catalán -como ocurre con el resto-, sino del latino. Se sugiere la posibilidad de que se trate de un resto de la traducción encomendada por el Marqués de Santillana, que, hasta el momento, se había considerado perdida o identificable con la catalano-castellana.
IIFV-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2022
Jeroni d’Estridó fou pregonament conegut al llarg de l’edat mitjana per la seua responsabilitat s... more Jeroni d’Estridó fou pregonament conegut al llarg de l’edat mitjana per la seua responsabilitat sobre la Vulgata llatina i sobre un conjunt important d’obres, pròpies o atribuïdes. El present volum pretén, pre¬cisament, completar el nostre coneixement de les traduccions al català d’obres reals o assignades a Jeroni realitzades durant els segles XIV-XVI, amb es¬pecial interès en tres títols que contenen paràgrafs amb normes de comportament femení o exem¬ples de conducta: el De custodia virginitatis, la cone¬guda epístola a la verge Eustòquia; 1 ’Epitaphium sanctae Paulae, traduït amb el títol de Vida de santa Paula-, i el Libre de la regla y modo de vida de les mon¬ges, és a dir, la traducció de les Regula monacharum atribuïdes a sant Jeroni, versionades per un gairebé desconegut ciutadà Jeroni Gil i impreses a València l’any 1517, amb una dedicatòria a Maria Enríquez i de Borja. L’edició moderna d’aquestes traduccions ofereix al lector la possibilitat de comprovar-ne personalment les bondats.
La Bíblia en la literatura catalana, ed. J. Santanach, J. Ferrer, S. Dalemus, Girona-Tarragona-Barcelona, Institut de Llengua i Cultura Catalanes-Associació Bíblica de Catalunya- Ateneu Universitari Sant Pacià, Editorial Barcino, 2022, p. 151-174, 2022
ZrP 2022; 138(1): 65–86, 2022
The study of the contents of the manuscript Rep. I 30B of Leipzig University Library, a codex cat... more The study of the contents of the manuscript Rep. I 30B of Leipzig University Library, a codex catalogued in the 19th century but almost ignored, provides new evidence of known translations into Spanish and of others hitherto unknown. In the first case we find Seneca's Epistulae morales ad Lucilium translated or commissioned for translation by Fernán Pérez de Guzmán, several chapters of Tacitus's Annales and the Oratio Demosthenis according to the text by Pere Torroella. In the second, a new version (the second) of the false epistolary between Seneca and Saint Paul, a work that allowed Saint Jerome to introduce the Cordovan philosopher in his list of De viris illustribus and an plot that even made some medieval authors think about the conversion of the old Seneca to Christianity. In order to reach these conclusions, a careful textual analysis is performed. An edition of this second translation of the apocryphal epistolary is included at the end of the article.
Caplletra Revista Internacional De Filologia, 1993
The author argues that in his version of Seneca's De providentia, as indeed in other of his v... more The author argues that in his version of Seneca's De providentia, as indeed in other of his versions, Canals does not show any evidence of having assimilated the ideological tenets of the Humanism and the Renaissance. On the contrary: for him classical sources are merely used as means to underline an orthodox and religious discourse.
VICENT FERRER Projecció europea d’un sant valencià Edició a cura d’Albert G. Hauf i Valls i Francisco M. Gimeno Blay, 2021
We can appreciate several levels of written elaboration in the Romance versions of the sermons of... more We can appreciate several levels of written elaboration in the Romance versions of the sermons of Vincent Ferrer that have been conserved. This means that on some occasions another person has been involved in the
drafting process, in addition to the reportator or the initial transcriber. This second figure, that is, the post-reportator, usually left a mark in the text, so that we can characterise his work and determine what bibliographic materials
he had at his disposal. In this article we attempt to identify the Bible and the Psalter used by the post-reportator of the Lenten preaching in Valencia in 1413, which were different from those used by other contemporary arrangers.
Arxiu De Textos Catalans Antics, 2006
Butlleti De La Reial Academia De Bones Lletres De Barcelona, 1990
Tomàs Martínez estudia algunes influències en 'Tirant lo Blanch'. A la llum dels estudis ... more Tomàs Martínez estudia algunes influències en 'Tirant lo Blanch'. A la llum dels estudis més importants sobre aquest tema, l'autor apunta algunes fonts literàries, com traduccions catalanes medievals i cartes cavalleresques, que podrien haver servit a Martorell en la composició de la seva obra.
Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura: …, 1990
Bulletin of Spanish Studies, 2011
Llengua & Literatura, 1998
Qui fruit ne sap collir, I. Homenatge a Lola Badia, 2021
En un poema col·laboratiu editat a la segona edició del Cancionero general d’Hernando del Castill... more En un poema col·laboratiu editat a la segona edició del Cancionero general d’Hernando del Castillo, Bernat Fenollar pregunta a Narcís Vinyoles sobre el nom d’una dama les dues primeres síl·labes o parts del qual formen el mot amb què es denomina el més petit dels animals. Com que sabem que la dama en qüestió és Brianda de Santàngel, aquest animal ha de ser un brian. A partir de les dades proporcionades pels tractats mèdics de l’època s’intenta esbrinar de quin animal s’hi parla.
Avatares y perspectivas del medievalismo ibérico, 2019
Anuario de Estudios Medievales, 2019
Abstract: In the tradition of studies concerning Vincent Ferrer, there have been substantial omis... more Abstract: In the tradition of studies concerning Vincent Ferrer, there have been substantial omissions that have only recently been dealt with (though partially). The characterisation of the work of the reportator
and the subsequent editor of a particular sermon has been one of them. In this article, the role of these two fi gures –the reportator and the editor-reviser– is analysed through the sermon book containing Vincent Ferrer’s 1413 Lenten preaching in Valencia. On the basis of theoretical reflection, the formation of the codex that contains it is examined, in addition to the interventions unrelated to the preacher and some of the materials that might have been used by the writer during the work undertaken after the written reportatio. This article concludes with a hypothesis about the traits of the person or group responsible for the Lenten pages that can be read nowadays.
Keywords: Vincent Ferrer; reportatio; Lent sermons; preaching; multinominal expressions.
The nineteen research works included in this volume approach the transmission of knowledge in the... more The nineteen research works included in this volume approach the transmission of knowledge in the Middle Ages from a variety of perspectives. Among these, particular attention is paid to the ways in which ideas were conveyed in didactic works, literature—understood in a broad sense—and translations. The different actors involved in the transmission process (authors, audiences, commissioners, owners) as well as their role in the dissemination of knowledge are also placed at the centre of this work.
Publicacions de la Universitat Jaume I, 2021
A més d’alguna estada puntual, Vicent Ferrer predicà per les comarques de Castelló durant els mes... more A més d’alguna estada puntual, Vicent Ferrer predicà per les comarques de Castelló durant els mesos de maig i juny de 1410 i de 1413. En el primer cas, el dominic valencià feia un trajecte cap al sud, per a arribar a Múrcia i continuar per Castella. En 1413 passarà novament per poblacions castellonenques, en direcció a Barcelona, després d’haver participat al Compromís de Casp i d’haver predicat a València durant la Quaresma. Hi difon el seu missatge de reforma de la societat davant la imminent fi del món, alhora que defensa la seua posició favorable a Ferran d’Antequera. D’aquest segon itinerari se’ns han conservat nou sermons llatins, predicats a Nules, Borriana, Vila-real, Onda, Atzeneta, Albocàsser, Sant Mateu i Benicarló. No és, tanmateix, l’únic que ens ha quedat del personatge: al costat de les informacions més o menys històriques, el temps i la veneració pel sant han contribuït a engrandir-ne la figura.
Aquest volum reconstrueix aquests dos itineraris, sense oblidar allò que ha anat conformant, en cadascuna de les poblacions, una visió llegendària i particular de Vicent Ferrer. L’edició dels nous sermons, amb traducció, ens permetrà gaudir d’allò que fou la predicació vicentina.
Pròleg de Joan Francesc Mira
Epíleg de Gian Luca Potestà