Anti-tank warfare (original) (raw)

dbo:abstract

El combat antitanc es va originar per la necessitat de desenvolupar tecnologia i tàctiques per destruir tancs durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Des que la Triple Entesa va desenvolupar els primers tancs en 1916 i fins que no els va desplegar en batalla el 1917, l'Imperi Alemany va desenvolupar les primeres armes antitancs. La primera arma antitanc desenvolupada va ser un el Mauser 1918 T-Gewehr, que disparava un cartutx de 13 mm amb una bala sòlida que podia penetrar als tancs de l'època i destruir el motor o rebotar a l'interior, matant als ocupants. Com que els tancs representen la força més gran en terra, els estrategues militars han incorporat els combats a antitancs en la doctrina de gairebé tots els serveis de combat des de llavors. Les armes antitancs més predominants al començament de la Segona Guerra Mundial en 1939 incloïen el canó muntat en el tanc, els canons antitanc i les magranes antitanc utilitzades per la infanteria, així com els avions d'atac a terra. Els combats antitanc va evolucionar ràpidament durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), la qual cosa va portar a la inclusió d'armes portàtils d'infanteria com la Bauka, enginyeria de combat antitancs, avions antitancs especialitzats i canons antitancs autopropulsats. Tant l'Exèrcit Roig Soviètic com l'Exèrcit Alemany van desenvolupar mètodes per combatre les ofensives dirigides per tancs, inclòs el desplegament d'armes antitancs estàtiques integrades en posicions defensives profundes, protegides per obstacles antitancs i camps de mines, i recolzades per antitancs mòbils, reserves i avions d'atac a terra. Durant la Guerra Freda, Estats Units, la Unió Soviètica i altres països van contemplar la possibilitat d'una guerra nuclear. Si bé s'havia desenvolupat tecnologia anterior per protegir a les tripulacions de vehicles blindats de projectils i danys explosius, ara sorgia la possibilitat de radiació. Als països de l'OTAN es va produir poc o cap desenvolupament en la definició d'una doctrina sobre com usar les forces armades sense l'ús d'armes nuclears tàctiques. En l'esfera d'influència soviètica s'estava examinant teòricament la doctrina heretada de la maniobra operativa comprendre com es podria utilitzar una força dirigida per tancs fins i tot amb l'amenaça d'un ús limitat d'armes nuclears en els possibles camps de batalla europeus. El Pacte de Varsòvia va arribar a la solució de la guerra de maniobres mentre augmentava enormement el nombre d'armes antitancs. Per aconseguir això, els teòrics militars soviètics com Vassili Sokolovski (1897-1968) es van adonar que les armes antitancs havien d'assumir un paper ofensiu en lloc del paper tradicionalment defensiu de la Gran Guerra Pàtria (1941-1945) en tornar-se més mòbils. Això va conduir al desenvolupament de míssils antitancs guiats millorats, encara que s'estaven fent treballs de disseny similars a Europa Occidental i Estats Units. Tots dos bàndols en la Guerra Freda també van reconèixer la utilitat de l'arma antitanc lleugera, i això va portar a un major desenvolupament de les armes portàtils utilitzades per l'esquadró d'infanteria, mentre que els míssils més pesats es van muntar en destructors de tancs de míssils dedicats, inclosos els antitanques dedicats. Els helicòpters tanc, i fins i tot míssils antitancs guiats més pesats llançats des d'avions. Els dissenyadors també van desenvolupar noves varietats de municions d'artilleria en forma de projectils d'atac superior i projectils que es van utilitzar per saturar àrees amb minibombes anti-blindatge. Els helicòpters també podrien usar-se per llançar ràpidament mines antitanc disperses. Des del final de la Guerra Freda el 1992, les úniques noves amenaces importants per als tancs i altres vehicles blindats han estat els dispositius explosius improvisats (IED) detonats a distància usats en la guerra asimètrica i els sistemes d'armes com el RPG-29 i el FGM-148 Javelin, que pot derrotar al blindatge reactiu. Tots dos sistemes d'armes usen una ogiva en tàndem on la primera etapa de l'ogiva en tàndem activa l'armadura reactiva, i la segona etapa de l'ogiva en tàndem ataca al blindatge per mitjà d'una càrrega antitanc d'alt poder explosiu anomenada HEAT. (ca)
مضادات الدروع هو مصطلح يشير إلى أي وسيلة تستخدم لمكافحة مركبات القتال المدرعة لاسيما الدبابات، ومن أكثر الأسلحة المضادة للدروع شيوعا هي المدفعية المضادة للدروع والدبابات والصواريخ المضادة للدروع والألغام المضادة للدروع والمروحيات الهجومية. (ar)
Το αντιαρματικό όπλο είναι το αποτέλεσμα της ανάγκης για την ανάπτυξη τεχνολογίας και τακτικών καταστροφής αρμάτων μάχης, κατά τον Πρώτο Παγκόσμιο Πόλεμο. Καθώς τα άρματα μάχης αντιπροσωπεύουν από τις κύριες δυνάμεις των εχθρικών δυνάμεων, η μάχη εναντίον τους έχει ενσωματωθεί στο δόγμα εξοπλισμού των ενόπλων δυνάμεων κάθε χώρας από τότε. (el)
Anti-tank warfare originated from the need to develop technology and tactics to destroy tanks during World War I. Since the Triple Entente deployed the first tanks in 1916, the German Empire developed the first anti-tank weapons. The first developed anti-tank weapon was a scaled-up bolt-action rifle, the Mauser 1918 T-Gewehr, that fired a 13mm cartridge with a solid bullet that could penetrate the thin armor of tanks of the time and destroy the engine or ricochet inside, killing occupants. Because tanks represent an enemy's strong force projection on land, military strategists have incorporated anti-tank warfare into the doctrine of nearly every combat service since. The most predominant anti-tank weapons at the start of World War II in 1939 included the tank-mounted gun, and anti-tank grenades used by the infantry, and ground-attack aircraft. Anti-tank warfare evolved rapidly during World War II, leading to the inclusion of infantry-portable weapons such as the Bazooka, anti-tank combat engineering, specialized anti-tank aircraft and self-propelled anti-tank guns (tank destroyers). Both the Soviet Red Army and the German Army developed methods of combating tank-led offensives, including deployment of static anti-tank weapons embedded in in-depth defensive positions, protected by anti-tank obstacles and minefields, and supported by mobile anti-tank reserves and by ground-attack aircraft. Through the Cold War, the United States, Soviet Union and other countries contemplated the possibility of nuclear warfare. While previous technology had developed to protect the crews of armored vehicles from projectiles and from explosive damage, now the possibility of radiation arose. In the NATO countries, little if any development took place on defining a doctrine of how to use armed forces without the use of tactical nuclear weapons. In the Soviet sphere of influence the legacy doctrine of operational maneuver was being theoretically examined to understand how a tank-led force could be used even with the threat of limited use of nuclear weapons on prospective European battlefields. The Warsaw Pact arrived at the solution of maneuver warfare while massively increasing the number of anti-tank weapons. To achieve this, Soviet military theorists such as Vasily Sokolovsky (1897–1968) realized that anti-tank weapons had to assume an offensive role rather than the traditionally defensive role of the Great Patriotic War (1941–1945) by becoming more mobile. This led to the development of improved guided anti-tank missiles, though similar design work was being performed in Western Europe and the United States. Both sides in the Cold War also recognized the utility of the light anti-tank weapon, and this led to further development of man-portable weapons used by the infantry squad, while heavier missiles were mounted on dedicated missile tank-destroyers, including dedicated anti-tank helicopters, and even heavier guided anti-tank missiles launched from aircraft. Designers also developed new varieties of artillery munitions in the form of top-attack shells, and shells that were used to saturate areas with anti-armor bomblets. Helicopters could be used as well to rapidly deliver scattered anti-tank mines. Since the end of the Cold War in 1992, the only major new threats to tanks and other armored vehicles have been remotely detonated improvised explosive devices (IEDs) used in asymmetric warfare and weapon systems like the RPG-29 and FGM-148 Javelin, which can defeat reactive armor or shell armor. Both those weapon systems use a tandem warhead where the first stage of the tandem warhead activates the reactive armor, and the second stage of the tandem warhead defeats the shell armor by means of a high-explosive anti-tank (HEAT) shaped charge. (en)
Kräfte und Waffen der militärischen Panzerabwehr dienen nach Definition der deutschen Bundeswehr der Gefechtsführung und Unterstützung anderer Kampftruppen und Kampfunterstützungstruppen in der Bekämpfung von Panzern und gepanzerten Fahrzeugen. Panzerjäger sind Teileinheiten und Einheiten, früher auch Verbände, in denen Panzerabwehrkräfte zur einheitlichen Gefechtsführung und Schwerpunktbildung in der Verteidigung und der Feuerunterstützung zusammengefasst sind. Ihre vorrangige Aufgabe besteht in der Bekämpfung von Panzern und gepanzerten Fahrzeugen, um eigene Infanterie, aber auch die Panzertruppe zu unterstützen. Jagdpanzer sind Panzerfahrzeuge, die der Panzerbekämpfung dienen. Zumeist basieren sie auf bereits bestehenden Panzerwannen und werden zur Panzerabwehr mit starken Panzerabwehrkanonen oder Panzerabwehrraketen ausgerüstet. Zur Abwehr von Panzern bildet die Infanterie bei Bedarf Panzervernichtungstrupps, die mit Panzerabwehrhandwaffen Feindpanzer im Nahbereich bekämpfen. (de)
El combate antitanque se originó por la necesidad de desarrollar tecnología y tácticas para destruir tanques durante la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Desde que la Triple Entente desarrolló los primeros tanques en 1916 pero no los desplegó en batalla hasta 1917, el Imperio Alemán desarrolló las primeras armas antitanques. La primera arma antitanque desarrollada fue un rifle de cerrojo ampliado, el Mauser 1918 T-Gewehr, que disparaba un cartucho de 13 mm con una bala sólida que podía penetrar la delgada armadura de los tanques de la época y destruir el motor o rebotar en el interior, matando a los ocupantes. Debido a que los tanques representan la mayor proyección de fuerza en tierra, los estrategas militares han incorporado la guerra antitanques en la de casi todos los servicios de combate desde entonces. Las armas antitanque más predominantes al comienzo de la Segunda Guerra Mundial en 1939 incluían el cañón montado en el tanque, los cañones antitanque y las granadas antitanque utilizadas por la infantería, así como los aviones de ataque a tierra. La guerra antitanques evolucionó rápidamente durante la Segunda Guerra Mundial (1939-1945), lo que llevó a la inclusión de armas portátiles de infantería como la Bazooka, ingeniería de combate antitanques, aviones antitanques especializados y cañones antitanques autopropulsados (cazacarros). Tanto el como el Ejército Alemán desarrollaron métodos para combatir las ofensivas dirigidas por tanques, incluido el despliegue de armas antitanques estáticas integradas en posiciones defensivas profundas, protegidas por obstáculos antitanques y campos de minas, y apoyadas por antitanques móviles, reservas y aviones de ataque a tierra. Durante la Guerra Fría, Estados Unidos, la Unión Soviética y otros países contemplaron la posibilidad de una guerra nuclear. Si bien se había desarrollado tecnología anterior para proteger a las tripulaciones de vehículos blindados de proyectiles y daños explosivos, ahora surgía la posibilidad de radiación. En los países de la OTAN se produjo poco o ningún desarrollo en la definición de una doctrina sobre cómo usar las fuerzas armadas sin el uso de armas nucleares tácticas. En la esfera de influencia soviética se estaba examinando teóricamente la doctrina heredada de la maniobra operativa comprender cómo se podría utilizar una fuerza dirigida por tanques incluso con la amenaza de un uso limitado de armas nucleares en los posibles campos de batalla europeos. El Pacto de Varsovia llegó a la solución de la guerra de maniobras mientras aumentaba enormemente el número de armas antitanques. Para lograr esto, los teóricos militares soviéticos como Vasily Sokolovsky (1897-1968) se dieron cuenta de que las armas antitanques tenían que asumir un papel ofensivo en lugar del papel tradicionalmente defensivo de la Gran Guerra Patria (1941-1945) al volverse más móviles. Esto condujo al desarrollo de mejorados, aunque se estaban realizando trabajos de diseño similares en Europa Occidental y Estados Unidos. Ambos bandos en la Guerra Fría también reconocieron la utilidad del arma antitanque ligera, y esto llevó a un mayor desarrollo de las armas portátiles utilizadas por el escuadrón de infantería, mientras que los misiles más pesados se montaron en destructores de tanques de misiles dedicados, incluidos los antitanques dedicados. Los helicópteros tanque, e incluso misiles antitanques guiados más pesados lanzados desde aviones. Los diseñadores también desarrollaron nuevas variedades de municiones de artillería en forma de proyectiles de ataque superior y proyectiles que se utilizaron para saturar áreas con minibombas anti-blindaje. Los helicópteros también podrían usarse para lanzar rápidamente minas antitanque dispersas. Desde el final de la Guerra Fría en 1992, las únicas nuevas amenazas importantes para los tanques y otros vehículos blindados han sido los dispositivos explosivos improvisados (IED) detonados a distancia utilizados en la guerra asimétrica y los sistemas de armas como el RPG-29 y el FGM-148 Javelin, que puede derrotar al blindaje reactivo o al blindahe de caparazón. Ambos sistemas de armas usan una ojiva en tándem donde la primera etapa de la ojiva en tándem activa la armadura reactiva, y la segunda etapa de la ojiva en tándem ataca al blindaje por medio de una carga Antitanque de Alto ¨Poder Explosivo (HEAT) . (es)
Le terme lutte antichar désigne les moyens militaires mis en œuvre pour combattre les véhicules blindés. Elle est née de la nécessité de développer une technologie et des tactiques pour détruire les chars pendant la Première Guerre mondiale. (fr)
Peperangan antitank berasal dari kebutuhan untuk mengembangkan teknologi dan taktik menghancurkan tank selama Perang Dunia I (1914-1918). Berhubung Entente Tiga yang mengembangkan tank pertama pada 1916 masih belum mengerahkan tank-tank tersebut dalam pertempuran sampai 1917, maka Kekaisaran Jerman mulai mengembangkan senjata antitank pertama. Peperangan antitank berkembang pesat selama Perang Dunia II (1939-1945) yang melibatkan senjata infanteri portabel seperti Bazooka, teknik tempur antitank, pesawat antitank khusus dan senjata antitank swagerak (penghancur tank). (in)
Противотанковая оборона (ПТО) — и боевые действия, направленные на отражение атак танков и броневого вооружения противника, и уничтожение его . Противотанковая оборона осуществляется всеми родами войск и сил видов вооружённых сил и спецвойсками. Она включает заграждения, огонь ракетных войск и артиллерии, в том числе специализированной — противотанковой, авиационные удары и противотанковые средства мотострелков (стрелков). В систему ПТО входят противотанковые опорные пункты, узлы и районы. (ru)
Pansarvärn är de stridssystem som är speciellt anpassade på att slå ut pansarfordon. De första vapnen som utformats specifikt för pansarvärn var pansarvärnsgevären som i grunden var vanliga gevär fast i väldigt grov kaliber. Dessa gevär uppfanns först av tyskarna som ett motmedel mot de första stridsvagnarna under första världskriget. I övrigt bekämpades stridsvagnar med vanligt artilleri under denna tid och tyskarna tog även fram de första stridsvagnsminorna. Pansarvärnsgevär utvecklades av många länder under mellankrigstiden men under andra världskriget visade det sig att pansaret på de nyare stridsvagnarna hade blivit för tjockt för att kulorna skulle kunna penetrera det. Nya lösningar söktes och raketgevär, granatgevär samt pansarskott utvecklades för att ge infanteristen medel att bekämpa stridsvagnarna. I slutet av första världskriget tog man även fram ändamålsenliga pansarvärnskanoner som med tiden och speciellt under andra världskrigets gång blev allt grövre. Pansarvärnskanoner monterades även i pansarfordon (pansarvärnskanonvagnar) för att de skulle kunna följa med i den nya tidens rörliga krigföring. Efter kriget ersattes pansarvärnskanonvagnarna gradvis av stridsvagnar med förbättrad beväpning. En annan ny utveckling var pansarvärnsrobotarna, fjärr- eller självstyrda raketer som kan avfyras av infanteri, pansarfordon, helikoptrar eller flygplan. I avsaknad av adekvat pansarvärn måste infanterisoldater storma pansarfordon vilket innebär att de måste ta sig inom nära håll och anfalla svaga punkter på fordonet med handgranater, sprängämnen eller med eldhandvapen. Detta är en av naturen farlig aktivitet men ibland det enda alternativet i stridens hetta. Några alternativa pansarvärnsvapen är molotovcocktails och improviserade sprängmedel. (sv)
Протита́нкова оборо́на (ПТО) — комплекс організаційних заходів і бойових дій військ по відбиттю атак танків і інших броньованих машин противника і їх знищенню. Здійснюється у всіх видах бойових дій об'єднаннями, з'єднаннями, частинами, підрозділами сухопутних військ. (uk)
反戰車战（英語：Anti-tank warfare）是指与装甲战斗车辆，尤其是戰車作战的各种形式的总称。最常见的反戰車系统包括具有高炮口初速或使用穿甲弹药的火炮、反戰車导弹（例如线控制导导弹）、反戰車地雷等等。 (zh)

dbo:wikiPageWikiLink

rdfs:comment

مضادات الدروع هو مصطلح يشير إلى أي وسيلة تستخدم لمكافحة مركبات القتال المدرعة لاسيما الدبابات، ومن أكثر الأسلحة المضادة للدروع شيوعا هي المدفعية المضادة للدروع والدبابات والصواريخ المضادة للدروع والألغام المضادة للدروع والمروحيات الهجومية. (ar)
Το αντιαρματικό όπλο είναι το αποτέλεσμα της ανάγκης για την ανάπτυξη τεχνολογίας και τακτικών καταστροφής αρμάτων μάχης, κατά τον Πρώτο Παγκόσμιο Πόλεμο. Καθώς τα άρματα μάχης αντιπροσωπεύουν από τις κύριες δυνάμεις των εχθρικών δυνάμεων, η μάχη εναντίον τους έχει ενσωματωθεί στο δόγμα εξοπλισμού των ενόπλων δυνάμεων κάθε χώρας από τότε. (el)
Le terme lutte antichar désigne les moyens militaires mis en œuvre pour combattre les véhicules blindés. Elle est née de la nécessité de développer une technologie et des tactiques pour détruire les chars pendant la Première Guerre mondiale. (fr)
Peperangan antitank berasal dari kebutuhan untuk mengembangkan teknologi dan taktik menghancurkan tank selama Perang Dunia I (1914-1918). Berhubung Entente Tiga yang mengembangkan tank pertama pada 1916 masih belum mengerahkan tank-tank tersebut dalam pertempuran sampai 1917, maka Kekaisaran Jerman mulai mengembangkan senjata antitank pertama. Peperangan antitank berkembang pesat selama Perang Dunia II (1939-1945) yang melibatkan senjata infanteri portabel seperti Bazooka, teknik tempur antitank, pesawat antitank khusus dan senjata antitank swagerak (penghancur tank). (in)
Противотанковая оборона (ПТО) — и боевые действия, направленные на отражение атак танков и броневого вооружения противника, и уничтожение его . Противотанковая оборона осуществляется всеми родами войск и сил видов вооружённых сил и спецвойсками. Она включает заграждения, огонь ракетных войск и артиллерии, в том числе специализированной — противотанковой, авиационные удары и противотанковые средства мотострелков (стрелков). В систему ПТО входят противотанковые опорные пункты, узлы и районы. (ru)
Протита́нкова оборо́на (ПТО) — комплекс організаційних заходів і бойових дій військ по відбиттю атак танків і інших броньованих машин противника і їх знищенню. Здійснюється у всіх видах бойових дій об'єднаннями, з'єднаннями, частинами, підрозділами сухопутних військ. (uk)
反戰車战（英語：Anti-tank warfare）是指与装甲战斗车辆，尤其是戰車作战的各种形式的总称。最常见的反戰車系统包括具有高炮口初速或使用穿甲弹药的火炮、反戰車导弹（例如线控制导导弹）、反戰車地雷等等。 (zh)
El combat antitanc es va originar per la necessitat de desenvolupar tecnologia i tàctiques per destruir tancs durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Des que la Triple Entesa va desenvolupar els primers tancs en 1916 i fins que no els va desplegar en batalla el 1917, l'Imperi Alemany va desenvolupar les primeres armes antitancs. La primera arma antitanc desenvolupada va ser un el Mauser 1918 T-Gewehr, que disparava un cartutx de 13 mm amb una bala sòlida que podia penetrar als tancs de l'època i destruir el motor o rebotar a l'interior, matant als ocupants. Com que els tancs representen la força més gran en terra, els estrategues militars han incorporat els combats a antitancs en la doctrina de gairebé tots els serveis de combat des de llavors. Les armes antitancs més predominants al (ca)
Anti-tank warfare originated from the need to develop technology and tactics to destroy tanks during World War I. Since the Triple Entente deployed the first tanks in 1916, the German Empire developed the first anti-tank weapons. The first developed anti-tank weapon was a scaled-up bolt-action rifle, the Mauser 1918 T-Gewehr, that fired a 13mm cartridge with a solid bullet that could penetrate the thin armor of tanks of the time and destroy the engine or ricochet inside, killing occupants. Because tanks represent an enemy's strong force projection on land, military strategists have incorporated anti-tank warfare into the doctrine of nearly every combat service since. The most predominant anti-tank weapons at the start of World War II in 1939 included the tank-mounted gun, and anti-tank gr (en)
El combate antitanque se originó por la necesidad de desarrollar tecnología y tácticas para destruir tanques durante la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Desde que la Triple Entente desarrolló los primeros tanques en 1916 pero no los desplegó en batalla hasta 1917, el Imperio Alemán desarrolló las primeras armas antitanques. La primera arma antitanque desarrollada fue un rifle de cerrojo ampliado, el Mauser 1918 T-Gewehr, que disparaba un cartucho de 13 mm con una bala sólida que podía penetrar la delgada armadura de los tanques de la época y destruir el motor o rebotar en el interior, matando a los ocupantes. Debido a que los tanques representan la mayor proyección de fuerza en tierra, los estrategas militares han incorporado la guerra antitanques en la de casi todos los servicios d (es)
Kräfte und Waffen der militärischen Panzerabwehr dienen nach Definition der deutschen Bundeswehr der Gefechtsführung und Unterstützung anderer Kampftruppen und Kampfunterstützungstruppen in der Bekämpfung von Panzern und gepanzerten Fahrzeugen. Jagdpanzer sind Panzerfahrzeuge, die der Panzerbekämpfung dienen. Zumeist basieren sie auf bereits bestehenden Panzerwannen und werden zur Panzerabwehr mit starken Panzerabwehrkanonen oder Panzerabwehrraketen ausgerüstet. (de)
Pansarvärn är de stridssystem som är speciellt anpassade på att slå ut pansarfordon. De första vapnen som utformats specifikt för pansarvärn var pansarvärnsgevären som i grunden var vanliga gevär fast i väldigt grov kaliber. Dessa gevär uppfanns först av tyskarna som ett motmedel mot de första stridsvagnarna under första världskriget. I övrigt bekämpades stridsvagnar med vanligt artilleri under denna tid och tyskarna tog även fram de första stridsvagnsminorna. Några alternativa pansarvärnsvapen är molotovcocktails och improviserade sprängmedel. (sv)

is dbo:type of

is dbo:wikiPageRedirects of

is dbp:role of