Decorum (original) (raw)
Decorum (from the Latin: "right, proper") was a principle of classical rhetoric, poetry and theatrical theory concerning the fitness or otherwise of a style to a theatrical subject. The concept of decorum is also applied to within set situations.
| Property | Value |
|---|---|
| dbo:abstract | Decòrum (paraula llatina traduïble per "l'apropiat" o "l'adequat") és un principi de la retòrica clàssica, la poètica i la preceptiva dramàtica, així com de l'estètica i la teoria de l'art, per designar l'apropiat de la utilització d'un estil o una forma per a l'assumpte tractat. També s'aplica per prescriure límits al comportament social que es considera adequat en cada situació segons les convencions socials. S'utilitza directament en llatí en contextos artístics i literaris (el DRAE recull aquest sentit en les accepcions 6, 7 i 8 de la paraula castellana "decoro"). Tant Aristòtil (Poetica) com Horaci (Ars Poetica) van tractar la importància de l'adequació de l'estil al tema en cada gènere literari (èpica, tragèdia, comèdia). Per a Horaci Mai l'assumpte còmic permet / tràgics versos; ni l'atroç convit / de Thiestes vulgars expressions, / com a narració còmica, tolera. / Cap d'aquestes dues composicions / s'a part dels seus límits i esfera. El pintor classicista Nicolas Poussin, per justificar un tractament sobri d'una escena bíblica que habitualment es representava amb presència d'animals exòtics com són els camells (Rebeca i Eliecer), va argumentar: No cal barrejar l'estil frigio amb l'estil dorio, metàfora musical que permet comprovar que no només la literatura i les arts plàstiques, sinó també la musicologia té la seva pròpia versió del decòrum. Encara que una posició "decorosa" no té per què coincidir amb una posició pudorosa (només seria així en el cas que els personatges o l'ambient representat així ho exigissin), la repressió del nu en l'art, especialment a partir del Concili de Trento (1545-1563), es va convertir en una obsessió que va identificar tots dos termes, arribant a extrems com la mutilació d'estàtues clàssiques, que els seus genitals es van cobrir amb fulles, o la intervenció de Daniele da Volterra il Braghettone sobre El Judici Final de Miquel Àngel (1564). * Fragment del Judici Final de Miquel Àngel. La parella formada per la Santa reclinada (Catalina) i el Sant que apareix després d'ella (Blas) va ser una de les més retocades i cobertes de roba per Volterra, atès que la seva postura resultava equívoca. * Aquest és l'aspecte que tenia l'escena originalment (fragment de la còpia de Marcelo Venusti (1549). * Altres personatges, com aquest Sant Joan Baptista, només van necessitar un petit detall per cobrir els genitals. Alguns d'aquests retocs van ser eliminats en la restauració de 1980-1994. Tampoc s'identifica el decòrum amb la modèstia, com proven les posis orgulloses o displicentes de la denominada Grand Manner del retrat anglès, en el que van rivalitzar i Thomas Gainsborough. * El coronel Coussmaker, de Joshua Reynolds. * David Garrick, per Gainsborough. (ca) Decorum (from the Latin: "right, proper") was a principle of classical rhetoric, poetry and theatrical theory concerning the fitness or otherwise of a style to a theatrical subject. The concept of decorum is also applied to within set situations. (en) Decorum oder Dekorum (lat. = das, was sich ziemt) bezeichnet ein Prinzip der antiken Rhetorik und umfasst das Schickliche und Angemessene sowohl in der öffentlichen Rede und der Dichtkunst als auch im Verhalten (lat. = decorum vitae).Eine Sache oder ein Verhalten wird als angemessen betrachtet, „wenn etwas von einem bestimmten Standpunkt aus und innerhalb eines gegebenen Rahmens als passend angesehen werden kann“.Was in einer Gesellschaft als angemessen und schicklich angesehen wird, das Decorum also nicht verletzt, ist abhängig von den herrschenden Normen und Tabus, die in einer bestimmten Gesellschaft jeweils relevant sind. Decorum wurde von Kunsttheoretikern, Staatsorganen, Kirchenvertretern oder Sittenwächtern immer wieder unter wechselnden historischen Verhältnissen ins Spiel gebracht, ohne je genauer definiert zu sein. So konnte das Decorum, d. h. Verstöße gegen das Decorum, zu einer argumentativen Waffe im Streit der Theorien oder der Theorie mit der Praxis eingesetzt werden. (de) Decorum (palabra latina traducible por "lo " o "lo ") es un principio de la retórica clásica, la poética y la , así como de la estética y la teoría del arte, para designar lo apropiado de la utilización de un estilo o una forma para el asunto tratado. También se aplica para prescribir límites al comportamiento social que se considera adecuado en cada situación según las convenciones sociales. Se utiliza directamente en latín en contextos artísticos y literarios (el DRAE recoge este sentido en las acepciones 6, 7 y 8 de la palabra castellana "decoro"). Tanto Aristóteles (Poetica) como Horacio (Ars Poetica) trataron la importancia de la adecuación del estilo al tema en cada género literario (épica, tragedia, comedia). Para Horacio Nunca el asunto cómico permite / trágicos versos; ni el atroz convite / de Thiestes vulgares expresiones, / como narración cómica, tolera. / Ninguna de estas dos composiciones / se aparte de sus límites y esfera. El pintor clasicista Nicolas Poussin, para justificar un tratamiento sobrio de una escena bíblica que habitualmente se representaba con presencia de animales exóticos como son los camellos (Rebeca y Eliecer), argumentó: No hay que mezclar el estilo frigio con el estilo dorio, metáfora musical que permite comprobar que no sólo la literatura y las artes plásticas, sino también la musicología tiene su propia versión del decorum. Aunque una pose "decorosa" no tiene por qué coincidir con una pose pudorosa (sólo sería así en el caso de que los personajes o el ambiente representado así lo exigieran), la represión del desnudo en el arte, especialmente a partir del Concilio de Trento (1545-1563), se convirtió en una obsesión que identificó ambos términos, llegando a extremos como la mutilación de estatuas clásicas, cuyos genitales se cubrieron con hojas, o la intervención de Daniele da Volterra il Braghettone sobre El Juicio Final de Miguel Ángel (1564). * Fragmento de El Juicio Final de Miguel Ángel. La pareja formada por la santa reclinada (Catalina) y el santo que aparece tras ella (Blas) fue una de las más alteradas y cubiertas de ropa por Volterra, dado que su postura resultaba equívoca. * Este es el aspecto que tenía la escena originalmente (fragmento de la copia de Marcelo Venusti (1549). * Otros personajes, como este San Juan Bautista, sólo necesitaron una pequeña intervención para cubrir los genitales. Algunos de estos repintes fueron eliminados en la restauración de 1980-1994. Tampoco se identifica el decorum con la modestia, como prueban las poses orgullosas o displicentes de la denominada del retrato inglés, en lo que rivalizaron Joshua Reynolds y Thomas Gainsborough. * El coronel Coussmaker, de Joshua Reynolds. * David Garrick, de Gainsborough. (es) Le convenable, dans le domaine des arts, de la littérature, désigné en anglais par les auteurs anglo-saxons du nom de decorum du latin decorum (« ce qui convient, la bienséance, grec : το πρέπον ») est un principe de la rhétorique classique, de la poésie et de la théorie théâtrale qui concerne l'adéquation ou non d'un style à un objet théâtral. Le concept de convenable est également appliqué aux limites prescrites des comportements sociaux appropriés dans des situations définies. (fr) Decorum (dal latino "decoro, proprietà") è un principio della retorica classica, nella teoria della poesia e del teatro circa l'idoneità o meno di uno stile in un soggetto teatrale. Il concetto di decoro viene applicato anche ai limiti prescritti di comportamento sociale adeguato all'interno di situazioni date. (it) Decorum – zasada zgodności treści z formą, inaczej jednorodność stylistyczna. Sformułowana przez Arystotelesa, rozwijana przez Cycerona i Horacego. Była stosowana do każdego gatunku literackiego. Polegała na odpowiednim dobraniu stylu pisania, słownictwa i składni do gatunku oraz tematyki dzieła. Ściśle związana z Arystotelesem i jego sposobem ukształtowania starożytnej tragedii. (pl) Dekorum, latin decorum, är inom klassisk litterär estetik en term som avser vad som är passande, och i överförd bemärkelse vad som är socialt passande i en situation. Att bryta mot genrens givna dekorum, kallas stilbrott. Aristoteles behandlar dekorum gällande retorik och poetik i sin Poetiken, liksom Horatius gör i Ars Poetica. Dekorum innebär i detta sammanhang vad som är en lämplig stil i en given litterär kontext, till exempel att en komisk figur inte passar i en tragedi. Stilar delades senare under antiken in i tre nivåer: hög, medel och låg stil. Dessa nivåer ägde olika språkstilar, och borde inte blandas, fastslog estetiken. De tre nivåerna exemplifierades med tre verk av Vergilius: Aeneiden, Georgica och Bucolica, "Vergilius hjul", sedermera omdefinierat som epik (hög stil), didaktik (medel), och pastoral (låg). Stilistiskt sett var det ett brott att blanda från dessa stilar. Lyriken blev så småningom den litterära form som i högst grad avviker från de andra, med ord och meningsbyggnader som aldrig förekommer i annan litteratur. Under modernismen och senare har dock denna estetik utmanats och revolterats emot. För dramats vidkommande har dekorum även inbegripit vilka handlingar som anses passande eller opassande för scenen, däribland det franskklassiska kravet på de tre enheterna (tid, rum och handling). (sv) Декорум (от лат. decorum — правый, правильный), или приличия — принцип классической риторики, поэзии и теории театра, касающийся соответствия стиля и темы театрального представления. Понятие приличия применяется также к установленным пределам уместного социального поведения в установленных ситуациях. (ru) |
| dbo:thumbnail | wiki-commons:Special:FilePath/Fedor_Bronnikov_014.jpg?width=300 |
| dbo:wikiPageExternalLink | https://web.archive.org/web/20060824212000/http:/www.anglistik.uni-freiburg.de/intranet/englishbasics/Style01.htm http://xtf.lib.virginia.edu/xtf/view%3FdocId=DicHist/uvaBook/tei/DicHist1.xml;chunk.id=dv4-43 |
| dbo:wikiPageID | 546013 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageLength | 9173 (xsd:nonNegativeInteger) |
| dbo:wikiPageRevisionID | 987481680 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageWikiLink | dbr:Modernism dbr:Social_behavior dbr:Bathos dbr:Deconstruction dbr:Rhetoric dbr:Virgil dbr:Council_of_Trent dbr:Medea dbr:Genre dbr:Genre_painting dbr:Christianity dbr:Cicero dbr:Epic_poetry dbr:Model_United_Nations dbr:Orbecche dbr:Malvolio dbr:Cadmus dbr:Comedy dbr:Horace dbr:Roger_Ascham dbr:Pastoral dbr:Sperone_Speroni dbr:Tragedy dbr:Twelfth_Night dbr:Giovanni_Battista_Giraldi dbr:Poetic_diction dbr:Georgics dbr:Procne dbr:Atreus dbr:Aristotle dbc:Literary_theory dbc:Rhetoric dbr:Aeneid dbr:Latin dbr:Thyestes dbr:Mock-heroic dbr:Didactic dbr:Ars_Poetica_(Horace) dbr:Manners dbr:Burlesque dbr:Classical_mythology dbr:O._J._Simpson_murder_case dbr:Canace_(play) dbr:Middle_Ages dbr:Etiquette dbr:Poetics_(Aristotle) dbr:Sacred-profane_dichotomy dbr:Rhetorica_ad_Herennium dbr:The_Reformation_and_art dbr:Philip_Dormer_Stanhope,_4th_Earl_of_Chesterfield dbr:Rhetor dbr:Three_Unities dbr:Bucolics dbr:Medieval_drama dbr:File:Fedor_Bronnikov_014.jpg |
| dbp:wikiPageUsesTemplate | dbt:Distinguish dbt:Refimprove dbt:Reflist dbt:See_also dbt:Wikiquote dbt:Wiktionary |
| dct:subject | dbc:Literary_theory dbc:Rhetoric |
| gold:hypernym | dbr:Principle |
| rdf:type | owl:Thing dbo:Agent |
| rdfs:comment | Decorum (from the Latin: "right, proper") was a principle of classical rhetoric, poetry and theatrical theory concerning the fitness or otherwise of a style to a theatrical subject. The concept of decorum is also applied to within set situations. (en) Le convenable, dans le domaine des arts, de la littérature, désigné en anglais par les auteurs anglo-saxons du nom de decorum du latin decorum (« ce qui convient, la bienséance, grec : το πρέπον ») est un principe de la rhétorique classique, de la poésie et de la théorie théâtrale qui concerne l'adéquation ou non d'un style à un objet théâtral. Le concept de convenable est également appliqué aux limites prescrites des comportements sociaux appropriés dans des situations définies. (fr) Decorum (dal latino "decoro, proprietà") è un principio della retorica classica, nella teoria della poesia e del teatro circa l'idoneità o meno di uno stile in un soggetto teatrale. Il concetto di decoro viene applicato anche ai limiti prescritti di comportamento sociale adeguato all'interno di situazioni date. (it) Decorum – zasada zgodności treści z formą, inaczej jednorodność stylistyczna. Sformułowana przez Arystotelesa, rozwijana przez Cycerona i Horacego. Była stosowana do każdego gatunku literackiego. Polegała na odpowiednim dobraniu stylu pisania, słownictwa i składni do gatunku oraz tematyki dzieła. Ściśle związana z Arystotelesem i jego sposobem ukształtowania starożytnej tragedii. (pl) Декорум (от лат. decorum — правый, правильный), или приличия — принцип классической риторики, поэзии и теории театра, касающийся соответствия стиля и темы театрального представления. Понятие приличия применяется также к установленным пределам уместного социального поведения в установленных ситуациях. (ru) Decòrum (paraula llatina traduïble per "l'apropiat" o "l'adequat") és un principi de la retòrica clàssica, la poètica i la preceptiva dramàtica, així com de l'estètica i la teoria de l'art, per designar l'apropiat de la utilització d'un estil o una forma per a l'assumpte tractat. També s'aplica per prescriure límits al comportament social que es considera adequat en cada situació segons les convencions socials. S'utilitza directament en llatí en contextos artístics i literaris (el DRAE recull aquest sentit en les accepcions 6, 7 i 8 de la paraula castellana "decoro"). * * * * * (ca) Decorum oder Dekorum (lat. = das, was sich ziemt) bezeichnet ein Prinzip der antiken Rhetorik und umfasst das Schickliche und Angemessene sowohl in der öffentlichen Rede und der Dichtkunst als auch im Verhalten (lat. = decorum vitae).Eine Sache oder ein Verhalten wird als angemessen betrachtet, „wenn etwas von einem bestimmten Standpunkt aus und innerhalb eines gegebenen Rahmens als passend angesehen werden kann“.Was in einer Gesellschaft als angemessen und schicklich angesehen wird, das Decorum also nicht verletzt, ist abhängig von den herrschenden Normen und Tabus, die in einer bestimmten Gesellschaft jeweils relevant sind. (de) Decorum (palabra latina traducible por "lo " o "lo ") es un principio de la retórica clásica, la poética y la , así como de la estética y la teoría del arte, para designar lo apropiado de la utilización de un estilo o una forma para el asunto tratado. También se aplica para prescribir límites al comportamiento social que se considera adecuado en cada situación según las convenciones sociales. Se utiliza directamente en latín en contextos artísticos y literarios (el DRAE recoge este sentido en las acepciones 6, 7 y 8 de la palabra castellana "decoro"). * * * * * (es) Dekorum, latin decorum, är inom klassisk litterär estetik en term som avser vad som är passande, och i överförd bemärkelse vad som är socialt passande i en situation. Att bryta mot genrens givna dekorum, kallas stilbrott. För dramats vidkommande har dekorum även inbegripit vilka handlingar som anses passande eller opassande för scenen, däribland det franskklassiska kravet på de tre enheterna (tid, rum och handling). (sv) |
| rdfs:label | Decòrum (ca) Decorum (de) Decorum (es) Decorum (en) Decorum (it) Convenable (fr) Decorum (pl) Dekorum (sv) Декорум (ru) |
| rdfs:seeAlso | dbr:17th-century_French_literature |
| owl:differentFrom | dbr:Dacorum |
| owl:sameAs | freebase:Decorum wikidata:Decorum dbpedia-ca:Decorum dbpedia-de:Decorum dbpedia-es:Decorum dbpedia-fr:Decorum dbpedia-it:Decorum dbpedia-no:Decorum dbpedia-pl:Decorum dbpedia-ru:Decorum dbpedia-simple:Decorum dbpedia-sv:Decorum https://global.dbpedia.org/id/Dnw1 |
| prov:wasDerivedFrom | wikipedia-en:Decorum?oldid=987481680&ns=0 |
| foaf:depiction | wiki-commons:Special:FilePath/Fedor_Bronnikov_014.jpg |
| foaf:isPrimaryTopicOf | wikipedia-en:Decorum |
| is dbo:wikiPageRedirects of | dbr:Social_decorum dbr:Indecorous dbr:Decorous dbr:Decorums |
| is dbo:wikiPageWikiLink of | dbr:Caresse_Crosby dbr:Carl_Hambro dbr:Princess_Katarina_of_Yugoslavia dbr:Modesty dbr:Yamato_nadeshiko dbr:Pasku dbr:Bathos dbr:Antitheatricality dbr:History_of_theatre dbr:Dacorum_(disambiguation) dbr:Piazza_del_Campo dbr:List_of_major_paintings_by_Masaccio dbr:List_of_people_from_Italy dbr:Critical_approaches_to_Hamlet dbr:17th-century_French_literature dbr:Clara_Bow dbr:Glossary_of_literary_terms dbr:Model_United_Nations dbr:Mosque dbr:Contextual_architecture dbr:The_Last_Judgment_(Michelangelo) dbr:The_Merchant_of_Venice dbr:Orbecche dbr:The_Minister_Who_Falls_to_Pieces dbr:Anti-discrimination_laws_in_Brazil dbr:Malalai_Kakar dbr:Emil_Aarestrup dbr:Female_seminary dbr:Traditionis_custodes dbr:Jupiter_Tonans dbr:A._Raymond_Randolph dbr:A_Midsummer_Night's_Dream dbr:Dreams_of_India dbr:Francesco_Sforza_Pallavicino dbr:Ninja dbr:Capital_(architecture) dbr:History_of_Berlin dbr:History_of_aesthetics dbr:Kensington_System dbr:Lenore_(poem) dbr:Literary_criticism dbr:List_of_Greek_and_Latin_roots_in_English/D dbr:Road_to_Emmaus_appearance dbr:Prude dbr:Hamlet dbr:Harry_Crosby dbr:Counter-Maniera dbr:Courtesy dbr:John_Lowe dbr:Hera dbr:Hierarchy_of_genres dbr:Pier_Francesco_Tosi dbr:Temperance_(virtue) dbr:Ars_Poetica_(Horace) dbr:Art dbr:Mannerism dbr:Poker_After_Dark dbr:Social_decorum dbr:Freedom_of_speech_by_country dbr:Human_behavior dbr:National_Service_Programme dbr:Nevis dbr:Nzinga_of_Ndongo_and_Matamba dbr:Canace_(play) dbr:Catiline_His_Conspiracy dbr:Sentimentality dbr:Verisimilitude_(fiction) dbr:Sophrosyne dbr:Expulsion_from_the_Garden_of_Eden dbr:Hôtel_de_Rambouillet dbr:Ophelia dbr:The_Lady_who_Loved_Insects dbr:Paedagogus_(occupation) dbr:Tachrichim dbr:Shakespeare's_plays dbr:Indecorous dbr:Decorous dbr:Decorums |
| is owl:differentFrom of | dbr:Dacorum |
| is foaf:primaryTopic of | wikipedia-en:Decorum |
