Temperance (virtue) (original) (raw)

About DBpedia

Střídmost, (lat. frenum, temperantia) je jedna ze sedmi ctností, je to uměřenost, sebekontrola, zdrženlivost a míra, umírněnost, vnímání plnou myslí, sebeovládání nebo „uzda“.

thumbnail

Property Value
dbo:abstract La temperança en el seu ús modern es defineix com a moderació o autocontrol voluntari. Normalment es descriu en termes del que un individu s'absté voluntàriament de fer. Això inclou la contenció de la venjança practicant la no-violència i el perdó, la contenció de l’arrogància practicant la humilitat i la modèstia, la contenció d’excessos com ara el luxe extravagant o el malbaratament i la contenció de la ràbia o el desig a través de la calma i l’autocontrol. La temperància ha estat descrita com una virtut pels pensadors religiosos i els filòsofs. Per a la doctrina cristiana, és la virtut moral que modera l'atracció dels plaers i procura l'equilibri en l'ús dels béns creats. Assegura el domini de la voluntat sobre els instints i manté els desigs als límits de l'honestedat. La persona moderada orienta cap al bé les seves ganes sensibles, guarda una sana discreció i no es deixa arrossegar "per seguir la passió del seu cor". La temprança és sovint lloada a l'Antic Testament: "No vagis darrere les teves passions, els teus desigs refrena" (Si 18, 30). Al Nou Testament és anomenada "moderació" o "sobrietat", tal com s'afirma a la Carta Paulina "hem de viure amb moderació, justícia i pietat al segle present" (Tt 2, 12). La temperància és una de les sis virtuts de la classificació de la psicologia positiva juntament amb la saviesa, coratge, humanitat, justícia i transcendència. (ca) Střídmost, (lat. frenum, temperantia) je jedna ze sedmi ctností, je to uměřenost, sebekontrola, zdrženlivost a míra, umírněnost, vnímání plnou myslí, sebeovládání nebo „uzda“. (cs) Die Mäßigung oder das Maß bzw. die Maße, die Mäßigkeit (altgriechisch σωφροσύνη sōphrosýne, lateinisch temperantia) ist eine der vier platonischen Kardinaltugenden. (de) Modereco (el la latina temperantia) estas unu el la kvar Kardinalaj virtoj kiu ebligas la superecon de volo super instinkto kaj kreas sanan ekvilibron inter deziroj kaj honesteco. Modereco, ĉe la kristana doktrino, estas unu el la sep moralaj virtoj kiu moderas la allogon de la plezuroj kaj helpas la ekvilibron en la uzado de la kreitaĵoj. Ĝi asekuras la hegemonion de la volo super la instinktoj kaj pluhavas la dezirojn ene de la limoj de la honesteco. (eo) La templanza, en su uso moderno, es definida como moderación o autocontrol voluntario.​Por lo general se la describe en términos de la abstención voluntaria de un individuo de hacer algo que es perjudicial,​como por ejemplo el control de la venganza mediante la práctica de la no violencia y el perdón, la mitigación de la arrogancia mediante el cultivo de la humildad y la modestia, el dominio de los excesos como el lujo extravagante o el derroche, y el temple de la ira o el anhelo a través de la calma y el autodominio.​ La templanza ha sido descrita como una virtud por pensadores religiosos, filósofos y, en tiempo más recientes, por psicólogos, particularmente por el movimiento de la psicología positiva. La templanza cuenta con una larga historia dentro del pensamiento filosófico y religioso. En la iconografía clásica la templanza ha sido representada a menudo como una mujer sosteniendo dos recipientes transfiriendo agua de uno a otro. Es una de las virtudes cardinales del pensamiento occidental y puede hallarse en la filosofía griega y en el cristianismo, así como en tradiciones orientales del budismo y el hinduismo. La templanza es una de las siete virtudes dentro de la clasificación de la psicología positiva, junto con la sabiduría, el coraje, la humanidad, la justicia y la trascendencia.​ Generalmente se caracteriza como el control de los excesos y se expresa a través de cualidades como la castidad, la modestia, la humildad, el autocontrol, la hospitalidad, el decorum, la abstinencia y el perdón; cada una de ellas supone reprimir el exceso de algún impulso, como el deseo sexual, la vanidad o la ira. El término "templanza" también puede hacer referencia a la abstención del alcohol (abstemio), especialmente en relación al Movimiento de la Templanza. También puede hacer alusión a la moderación del alcohol. (es) La tempérance est définie comme modération ou retenue de soi-même volontaire, le contrôle et la maitrise de soi avec frustration volontaire, donc résister à des excès. Elle est typiquement décrite en fonction de ce qu'un individu se retient de faire. Ceci inclut la retenue de représailles comme désir de paix et de pardon, retenue d'arrogance comme forme d'humilité et de modestie ainsi que la retenue d'excès comme forme de prudence, de calme et de contrôle de soi. Elle est (avec la prudence, la force et la justice) l’une des quatre vertus cardinales, dans la philosophie réaliste comme chez le philosophe grec Platon. Il existe différentes versions des quatre vertus cardinales (Sagesse, Justice, Prudence, Tempérance), (Sagesse, Justice, Courage, Tempérance) ou encore (Sagesse, Justice, Force Morale, Tempérance) selon l'empereur et philosophe stoïcien Marc Aurèle. Saint Thomas d'Aquin reprendra cette classification en fondant toute sa morale du bonheur sur les vertus cardinales. Il y ajoutera les vertus théologales (qui sont la foi, l’espérance et la charité) et les dons du Saint-Esprit qui forment toute la structure anthropologique de la personne « mise debout » dans sa nature et par la grâce. (fr) Kesederhanaan dalam pemakaian modern diartikan sebagai sikap sederhana atau menahan diri secara sukarela. Istilah tersebut biasanya dipakai untuk menyebut apa yang ditahan seseorang secara sukarela untuk melakukannya. Ini meliputi menahan diri dari balas dendam dengan mempraktikkan non-kekerasan dan sikap pemaaf, menahan diri dari arogansi dengan mempraktekkan kerendahan hati dan sopan santun, menahan diri dari hal berlebihan seperti kemewahan luar biasa atau menghambur-hamburkan, dan menahan diri dari kemarahan atau rasa ingin dengan mempraktekkan ketenangan dan pengendalian diri. (in) Temperance in its modern use is defined as moderation or voluntary self-restraint. It is typically described in terms of what an individual voluntarily refrains from doing. This includes restraint from revenge by practicing non-violence and forgiveness, restraint from arrogance by practicing humility and modesty, restraint from excesses such as extravagant luxury or splurging, and restraint from rage or craving by practicing calmness and self-control. Temperance has been described as a virtue by religious thinkers, philosophers, and more recently, psychologists, particularly in the positive psychology movement. It has a long history in philosophical and religious thought. In classical iconography, the virtue is often depicted as a woman holding two vessels transferring water from one to another. It is one of the cardinal virtues in western thought found in Greek philosophy and Christianity, as well as eastern traditions such as Buddhism and Hinduism. Temperance is one of the six virtues in the positive psychology classification, included with wisdom, courage, humanity, justice, and transcendence. It is generally characterized as the control over excess, and expressed through characteristics such as chastity, modesty, humility, self-regulation, hospitality, decorum, abstinence, and forgiveness; each of these involves restraining an excess of some impulse, such as sexual desire, vanity, or anger. The term "temperance" can also refer to the abstention from alcohol (teetotalism), especially with reference to the temperance movement. It can also refer to alcohol moderation. (en) 節制(せっせい、希: σωφροσύνη, 羅: temperantia, 英: temperance)とは、古代ギリシア以来の西洋における重要な徳目の1つ。「枢要徳」(四元徳)の1つにも数えられる。 (ja) ( 타로에 대해서는 절제 (타로) 문서를 참고하십시오.) 절제 (節制)는 조정 또는 자발적 자제로 정의된다. 일반적으로 개인이 자발적으로 무언가를 하지 않는 것으로 설명된다. 여기에는 비폭력과 용서의 형태로 보복을 자제, 겸손과 겸허의 형태로 오만을 자제, 신중함의 형태로 과도한 사치나 뿌려지는 과잉과 같은 초과를 자제, 평온과 자기통제의 형태로 무언가에 대한 과도한 분노나 갈망을 자제 등이 포함된다. 절제는 종교 사상가, 철학자, 최근에는 심리학자, 특히 긍정 심리학 운동에서 덕으로 묘사되었다. 고전적인 도상법에서, 미덕은 종종 물을 다른 곳으로 옮기는 두 개의 용기를 가진 여자로 묘사된다. 이는 그리스 철학과 기독교에서 발견된 서구 사상의 추덕 중 하나이며 불교와 힌두교와 같은 동양 전통에서도 그러하다. 절제는 분류에서 지혜, 용기, , 정의 및 을 포함한 6가지 미덕 중 하나이다. 그것은 일반적으로 초과에 대한 통제로 특징 지어지며 순결, 겸허, 겸손, 자기조절, 환대, 예의, 자제, 용서, 자비와 같은 특성을 통해 표현된다. 이들 각각은 성욕, 또는 분노와 같은 충동을 과도하게 억제하는 것과 관련이 있다. 용어 "절제"는 또한 특히 금주 운동과 관련하여 술의 부재 (절대금주주의)를 지칭할 수 있다. 술 을 가리킬 수도 있다. (ko) La temperanza, dal lat. temperantia, è la virtù della pratica della moderazione. (it) A temperança (em latim: temperantia de em latim: temperare "guardar o equilíbrio") é uma das quatro virtudes cardinais, caracterizada pelo domínio de si e pela moderação dos desejos. As noções de virtude e vício da ética clássica grega, presentes nos trabalhos de Hobbes e Platão, foram sistematizadas por Aristóteles (384 a.C-322 a.C.) em Ética a Nicômaco, texto dirigido ao seu próprio filho. (pt) Умеренность — добродетель, выражающаяся в самоограничении для достижения нравственной цели. Входит в число четырёх кардинальных добродетелей. (ru) Måttfullhet, på latin temperantia och på grekiska sofrosyne, är en personlig egenskap och en av kardinaldygderna, enligt Aristoteles. Måttfullhet handlar om att lägga band på sig själv och att inte alltid ge uttryck för sina lustar. Måttfullheten är återhållsam och besinnad, men även känslig och ödmjuk. Enligt Aristoteles är måttfullheten en balans mellan extrempositionerna tygellöshet och okänslighet, men även en ytterlighet i sig själv. Att vara måttfull är att enligt Aristoteles vara fullkomlig. Måttfullheten är en självbevarelse, men den är inte självisk och har betydelse för andra. Till skillnad från den måttfulle är den obehärskade självisk, precis som den tygellöse är egoistisk. (sv) Umiarkowanie, wstrzemięźliwość, umiar (stgr. σωφροσύνη, sophrosyne, łac. temperantia) – cnota moralna, która polega na używaniu rozumu dla panowania nad własnymi popędami, emocjami, instynktami i potrzebami. Oznacza umiejętność korzystania z dóbr materialnych zgodnie z ich celem. Zapewnia panowanie woli nad popędami. Stawia pragnieniom pewne granice. Wywodzi się ze starożytnej cnoty sophrosyne, mającej szersze i bardziej zróżnicowane znaczenie. (pl) 自我約束(英語:Temperance)在现代使用通常被定义为节制或自愿的克制。通常根据个人自愿拒绝做的事情来描述。这包括以非暴力和宽恕的形式制止报复心,以谦卑和谦虚的形式制止自大,以克制方式奢侈之类的过度行为,或以审慎的形式制止现在的挥霍,制止过度的愤怒或渴望冷静和自我控制的形式。 宗教思想家,哲学家以及正面心理學的運動中,都将自我約束描述为一种美德。它在哲学和宗教思想上有着悠久的历史。 在古典肖像画中,美德经常被描绘成一个女人,拿着两个容器将水从一个转移到另一个。它是希腊哲学和基督教以及东方传统(如佛教和印度教)中发现的西方思想的主要美德之一。 自我約束是积极心理学分类中的六种美德之一,包括智慧、人性、勇气、正义和超越 。 它通常被描述为对过剩的控制,并通过贞操、谦虚、谦卑、自我调节、好客、礼节、节制、宽恕等特征表达;这些都需要抑制过多的冲动,如性欲、虚荣或愤怒。 “节制”(temperance)此詞本身也可以指戒酒(酒毒),尤其是指节制运动,它也可以指酒精节制。 (zh)
dbo:thumbnail wiki-commons:Special:FilePath/Piero_del_Pollaiolo_temperance.jpg?width=300
dbo:wikiPageID 433468 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength 32370 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID 1098279395 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink dbr:Satya dbr:Epistle_to_the_Galatians dbr:Moderation dbr:Modesty dbr:Metaphysics_of_Morals dbr:Ben_Franklin dbr:Blaise_Pascal dbr:Boy_Scouts_of_America dbr:Brahmacharya dbr:Areopagitica dbr:Humility dbr:John_Stuart_Mill dbc:Fruit_of_the_Holy_Spirit dbc:Seven_virtues dbr:Veda dbr:Vidya_(philosophy) dbr:Virtue dbr:Virtue_ethics dbr:Decorum dbr:Courage dbr:Critique_of_Judgment dbr:Old_Testament dbr:Christian_ethics dbr:Greek_philosophy dbr:Moderation_Management dbr:Conservative_Mennonites dbr:Thomas_Aquinas dbr:Anger dbr:Strong's_Concordance dbr:Compassion dbr:Hospitality dbr:Kshama dbr:Paradise_Lost dbr:Values_in_Action_Inventory_of_Strengths dbr:Micchami_Dukkadam dbr:Samvatsari dbc:Buddhist_ethics dbr:Truth dbr:William_Bennett dbr:Justice dbr:Shaucha dbr:Ahimsa dbr:Amish dbr:Akrodha dbr:Dāna dbr:Five_precepts dbr:Francis_Bacon dbr:Brihadaranyaka_Upanishad dbr:Nicomachean_Ethics dbr:Nonviolence dbr:Celibacy dbr:Chastity dbr:Dhi_(Hindu_thought) dbr:Forgiveness dbr:Gluttony dbr:Wisdom dbr:Jainism dbr:Temperance_(Tarot_card) dbr:The_Descent_of_Man dbr:Pensées dbr:Aristotle dbr:Asceticism dbr:Asteya dbc:Hindu_philosophical_concepts dbr:Abstinence dbc:Christian_ethics dbc:Hindu_ethics dbc:Jain_ethics dbc:Jain_philosophical_concepts dbc:Relational_ethics dbc:Virtue dbr:Charles_Darwin dbr:Charmides_(dialogue) dbr:John_Milton dbr:King_James_Version dbr:Temperance_movement dbr:Yamas dbr:Dhammacakkappavattana_Sutta dbr:Marcus_Aurelius dbr:Book_of_Proverbs dbr:Plato dbr:Positive_psychology dbr:Humanity_(virtue) dbr:Immanuel_Kant dbr:Aparigraha dbr:Michel_de_Montaigne dbr:Middle_Way dbr:New_Testament dbr:Seven_Heavenly_Virtues dbr:Yoga dbr:Moral_character dbr:Meditations dbr:Summa_Theologica dbr:Vanity dbr:Sophrosyne dbr:Impulse_(psychology) dbr:On_Liberty dbr:Samhita dbr:Theology dbr:Sexual_desire dbr:Seven_Deadly_Sins dbr:Teetotalism dbr:Paryushan dbr:Upanishad dbr:Fruits_of_the_Spirit dbr:Eightfold_Path dbr:Dhriti dbr:Advancement_of_Learning dbr:Cardinal_virtue dbr:Self-indulgence dbr:Self_control dbr:Old_Order_Mennonites dbr:File:Eglise_de_Commana2012_469.JPG dbr:File:Piero_del_Pollaiolo_temperance.jpg dbr:File:Temperance,_Chilham.JPG
dbp:text There is, said Michael, if thou well observe The rule of not too much, by temperance taught In what thou eatst and drinkst, seeking from thence Due nourishment, not gluttonous delight, Till many years over thy head return: So maist thou live, till like ripe Fruit thou drop Into thy Mothers lap, or be with ease Gatherd, not harshly pluckt, for death mature[.] (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate dbt:Christian_virtue_ethics dbt:Authority_control dbt:Citation_needed dbt:Commons_category dbt:Globalize dbt:Main dbt:Poem_quote dbt:Reflist dbt:Short_description dbt:Wikiquote dbt:Simple_living
dct:subject dbc:Fruit_of_the_Holy_Spirit dbc:Seven_virtues dbc:Buddhist_ethics dbc:Hindu_philosophical_concepts dbc:Christian_ethics dbc:Hindu_ethics dbc:Jain_ethics dbc:Jain_philosophical_concepts dbc:Relational_ethics dbc:Virtue
rdf:type owl:Thing
rdfs:comment Střídmost, (lat. frenum, temperantia) je jedna ze sedmi ctností, je to uměřenost, sebekontrola, zdrženlivost a míra, umírněnost, vnímání plnou myslí, sebeovládání nebo „uzda“. (cs) Die Mäßigung oder das Maß bzw. die Maße, die Mäßigkeit (altgriechisch σωφροσύνη sōphrosýne, lateinisch temperantia) ist eine der vier platonischen Kardinaltugenden. (de) Modereco (el la latina temperantia) estas unu el la kvar Kardinalaj virtoj kiu ebligas la superecon de volo super instinkto kaj kreas sanan ekvilibron inter deziroj kaj honesteco. Modereco, ĉe la kristana doktrino, estas unu el la sep moralaj virtoj kiu moderas la allogon de la plezuroj kaj helpas la ekvilibron en la uzado de la kreitaĵoj. Ĝi asekuras la hegemonion de la volo super la instinktoj kaj pluhavas la dezirojn ene de la limoj de la honesteco. (eo) Kesederhanaan dalam pemakaian modern diartikan sebagai sikap sederhana atau menahan diri secara sukarela. Istilah tersebut biasanya dipakai untuk menyebut apa yang ditahan seseorang secara sukarela untuk melakukannya. Ini meliputi menahan diri dari balas dendam dengan mempraktikkan non-kekerasan dan sikap pemaaf, menahan diri dari arogansi dengan mempraktekkan kerendahan hati dan sopan santun, menahan diri dari hal berlebihan seperti kemewahan luar biasa atau menghambur-hamburkan, dan menahan diri dari kemarahan atau rasa ingin dengan mempraktekkan ketenangan dan pengendalian diri. (in) 節制(せっせい、希: σωφροσύνη, 羅: temperantia, 英: temperance)とは、古代ギリシア以来の西洋における重要な徳目の1つ。「枢要徳」(四元徳)の1つにも数えられる。 (ja) La temperanza, dal lat. temperantia, è la virtù della pratica della moderazione. (it) A temperança (em latim: temperantia de em latim: temperare "guardar o equilíbrio") é uma das quatro virtudes cardinais, caracterizada pelo domínio de si e pela moderação dos desejos. As noções de virtude e vício da ética clássica grega, presentes nos trabalhos de Hobbes e Platão, foram sistematizadas por Aristóteles (384 a.C-322 a.C.) em Ética a Nicômaco, texto dirigido ao seu próprio filho. (pt) Умеренность — добродетель, выражающаяся в самоограничении для достижения нравственной цели. Входит в число четырёх кардинальных добродетелей. (ru) Umiarkowanie, wstrzemięźliwość, umiar (stgr. σωφροσύνη, sophrosyne, łac. temperantia) – cnota moralna, która polega na używaniu rozumu dla panowania nad własnymi popędami, emocjami, instynktami i potrzebami. Oznacza umiejętność korzystania z dóbr materialnych zgodnie z ich celem. Zapewnia panowanie woli nad popędami. Stawia pragnieniom pewne granice. Wywodzi się ze starożytnej cnoty sophrosyne, mającej szersze i bardziej zróżnicowane znaczenie. (pl) 自我約束(英語:Temperance)在现代使用通常被定义为节制或自愿的克制。通常根据个人自愿拒绝做的事情来描述。这包括以非暴力和宽恕的形式制止报复心,以谦卑和谦虚的形式制止自大,以克制方式奢侈之类的过度行为,或以审慎的形式制止现在的挥霍,制止过度的愤怒或渴望冷静和自我控制的形式。 宗教思想家,哲学家以及正面心理學的運動中,都将自我約束描述为一种美德。它在哲学和宗教思想上有着悠久的历史。 在古典肖像画中,美德经常被描绘成一个女人,拿着两个容器将水从一个转移到另一个。它是希腊哲学和基督教以及东方传统(如佛教和印度教)中发现的西方思想的主要美德之一。 自我約束是积极心理学分类中的六种美德之一,包括智慧、人性、勇气、正义和超越 。 它通常被描述为对过剩的控制,并通过贞操、谦虚、谦卑、自我调节、好客、礼节、节制、宽恕等特征表达;这些都需要抑制过多的冲动,如性欲、虚荣或愤怒。 “节制”(temperance)此詞本身也可以指戒酒(酒毒),尤其是指节制运动,它也可以指酒精节制。 (zh) La temperança en el seu ús modern es defineix com a moderació o autocontrol voluntari. Normalment es descriu en termes del que un individu s'absté voluntàriament de fer. Això inclou la contenció de la venjança practicant la no-violència i el perdó, la contenció de l’arrogància practicant la humilitat i la modèstia, la contenció d’excessos com ara el luxe extravagant o el malbaratament i la contenció de la ràbia o el desig a través de la calma i l’autocontrol. (ca) La templanza, en su uso moderno, es definida como moderación o autocontrol voluntario.​Por lo general se la describe en términos de la abstención voluntaria de un individuo de hacer algo que es perjudicial,​como por ejemplo el control de la venganza mediante la práctica de la no violencia y el perdón, la mitigación de la arrogancia mediante el cultivo de la humildad y la modestia, el dominio de los excesos como el lujo extravagante o el derroche, y el temple de la ira o el anhelo a través de la calma y el autodominio.​ (es) Temperance in its modern use is defined as moderation or voluntary self-restraint. It is typically described in terms of what an individual voluntarily refrains from doing. This includes restraint from revenge by practicing non-violence and forgiveness, restraint from arrogance by practicing humility and modesty, restraint from excesses such as extravagant luxury or splurging, and restraint from rage or craving by practicing calmness and self-control. (en) La tempérance est définie comme modération ou retenue de soi-même volontaire, le contrôle et la maitrise de soi avec frustration volontaire, donc résister à des excès. Elle est typiquement décrite en fonction de ce qu'un individu se retient de faire. Ceci inclut la retenue de représailles comme désir de paix et de pardon, retenue d'arrogance comme forme d'humilité et de modestie ainsi que la retenue d'excès comme forme de prudence, de calme et de contrôle de soi. Saint Thomas d'Aquin reprendra cette classification en fondant toute sa morale du bonheur sur les vertus cardinales. (fr) ( 타로에 대해서는 절제 (타로) 문서를 참고하십시오.) 절제 (節制)는 조정 또는 자발적 자제로 정의된다. 일반적으로 개인이 자발적으로 무언가를 하지 않는 것으로 설명된다. 여기에는 비폭력과 용서의 형태로 보복을 자제, 겸손과 겸허의 형태로 오만을 자제, 신중함의 형태로 과도한 사치나 뿌려지는 과잉과 같은 초과를 자제, 평온과 자기통제의 형태로 무언가에 대한 과도한 분노나 갈망을 자제 등이 포함된다. 절제는 종교 사상가, 철학자, 최근에는 심리학자, 특히 긍정 심리학 운동에서 덕으로 묘사되었다. 고전적인 도상법에서, 미덕은 종종 물을 다른 곳으로 옮기는 두 개의 용기를 가진 여자로 묘사된다. 이는 그리스 철학과 기독교에서 발견된 서구 사상의 추덕 중 하나이며 불교와 힌두교와 같은 동양 전통에서도 그러하다. 절제는 분류에서 지혜, 용기, , 정의 및 을 포함한 6가지 미덕 중 하나이다. 그것은 일반적으로 초과에 대한 통제로 특징 지어지며 순결, 겸허, 겸손, 자기조절, 환대, 예의, 자제, 용서, 자비와 같은 특성을 통해 표현된다. 이들 각각은 성욕, 또는 분노와 같은 충동을 과도하게 억제하는 것과 관련이 있다. (ko) Måttfullhet, på latin temperantia och på grekiska sofrosyne, är en personlig egenskap och en av kardinaldygderna, enligt Aristoteles. Måttfullhet handlar om att lägga band på sig själv och att inte alltid ge uttryck för sina lustar. Måttfullheten är återhållsam och besinnad, men även känslig och ödmjuk. (sv)
rdfs:label Temprança (ca) Střídmost (cs) Mäßigung (de) Modereco (eo) Templanza (es) Tempérance (fr) Kesederhanaan (kebajikan) (in) Temperanza (it) 절제 (ko) 節制 (ja) Temperança (pt) Umiarkowanie (pl) Temperance (virtue) (en) Умеренность (ru) Måttfullhet (sv) 自我約束 (zh)
owl:sameAs freebase:Temperance (virtue) yago-res:Temperance (virtue) wikidata:Temperance (virtue) http://bn.dbpedia.org/resource/সংযম_(পুণ্য) dbpedia-ca:Temperance (virtue) dbpedia-cs:Temperance (virtue) dbpedia-de:Temperance (virtue) dbpedia-eo:Temperance (virtue) dbpedia-es:Temperance (virtue) dbpedia-fr:Temperance (virtue) http://ia.dbpedia.org/resource/Continentia dbpedia-id:Temperance (virtue) dbpedia-it:Temperance (virtue) dbpedia-ja:Temperance (virtue) dbpedia-ko:Temperance (virtue) dbpedia-la:Temperance (virtue) dbpedia-no:Temperance (virtue) dbpedia-pl:Temperance (virtue) dbpedia-pt:Temperance (virtue) dbpedia-ro:Temperance (virtue) dbpedia-ru:Temperance (virtue) dbpedia-sk:Temperance (virtue) dbpedia-sl:Temperance (virtue) dbpedia-sv:Temperance (virtue) dbpedia-sw:Temperance (virtue) dbpedia-th:Temperance (virtue) dbpedia-zh:Temperance (virtue) https://global.dbpedia.org/id/Bv7L http://d-nb.info/gnd/4317086-9
prov:wasDerivedFrom wikipedia-en:Temperance_(virtue)?oldid=1098279395&ns=0
foaf:depiction wiki-commons:Special:FilePath/Eglise_de_Commana2012_469.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Piero_del_Pollaiolo_temperance.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Temperance,_Chilham.jpg
foaf:isPrimaryTopicOf wikipedia-en:Temperance_(virtue)
is dbo:wikiPageDisambiguates of dbr:Temperance
is dbo:wikiPageRedirects of dbr:Dama_(virtue) dbr:Temperantia dbr:Damah
is dbo:wikiPageWikiLink of dbr:Cardinal_and_Theological_Virtues_(Raphael) dbr:Cardinal_virtues dbr:Prāyaścitta dbr:Samaveda dbr:Santi_Apostoli,_Rome dbr:Schism_of_1552 dbr:Enkrateia dbr:List_of_cultural_references_in_the_Divine_Comedy dbr:Moderation dbr:Bates_College dbr:Bayonetta:_Bloody_Fate dbr:Benjamin_Franklin dbr:Benjamin_Lucraft dbr:Bethesda_Terrace_and_Fountain dbr:David_Walker_(abolitionist) dbr:History_of_timekeeping_devices dbr:Humility dbr:John_R._Commons dbr:John_Smith_(Unitarian) dbr:Jonathan_Blanchard_(abolitionist) dbr:Julianus_Pomerius dbr:Bible_Christian_Church_(vegetarian) dbr:Charity_(Christian_virtue) dbr:Culture_of_Gwynedd_during_the_High_Middle_Ages dbr:Ullet_Road_Unitarian_Church dbr:Upanishads dbr:Valois_Tapestries dbr:Vayu_Purana dbr:Vegetarian_Society dbr:Virtue dbr:Virtue_ethics dbr:Virtus dbr:David_Ruggles dbr:Index_of_philosophy_articles_(R–Z) dbr:Sasipada_Banerji dbr:Pennsylvania_Almshouse_Painters dbr:Poznań_Town_Hall dbr:Tomb_of_Francis_II,_Duke_of_Brittany dbr:Soldenfeldts_Stiftelse dbr:Common_good dbr:Courage dbr:Matilda_Hays dbr:Natural_law dbr:Siger_of_Brabant dbr:Underconsumption dbr:William_Aucott dbr:Christian_vegetarianism dbr:Church_of_St_Peter,_Carrigrohane dbr:Edzell_Castle dbr:Elizabeth_Margaret_Pace dbr:Elizabeth_Stuart_(daughter_of_Charles_I) dbr:Emotional_intelligence dbr:Garden_Island_(Ontario) dbr:Garuda_Purana dbr:Gertrude_Himmelfarb dbr:Goffstown,_New_Hampshire dbr:Moksha dbr:Mount_Hebron_Temperance_Hall dbr:Mountain_Grove_Campground dbr:Comus_(Milton) dbr:Conservative_Mennonites dbr:Critias dbr:The_Loves_of_the_Gods dbr:Thomas_Aquinas dbr:Equanimity dbr:Equestrian_statue_of_Frederick_the_Great dbr:Order_(virtue) dbr:1901_City_of_Christchurch_by-election dbr:Aristotelian_ethics dbr:Benjamin_Scott dbr:Lucy_Anne_Rogers_Butler dbr:Mabel_Cory_Costigan dbr:Mahanarayana_Upanishad dbr:Mahatma_Gandhi dbr:Choosing_the_Common_Good dbr:St_Mark's_Basilica dbr:Statue_of_Wilfrid_Lawson,_London dbr:Subala_Upanishad dbr:Ātman_(Hinduism) dbr:Dama dbr:Kshama dbr:Leonora_Philipps dbr:Paradiso_(Dante) dbr:Peripatetic_school dbr:Maitrayaniya_Upanishad dbr:Stoicism dbr:Superiority_(short_story) dbr:Manusmriti dbr:Uparati dbr:Brussels_Town_Hall dbr:Catholic_Church dbr:Ceresco,_Wisconsin dbr:Agnes_Elizabeth_Slack dbr:Tucker's_Town,_Bermuda dbr:William_Cowherd dbr:Drinking_fountain dbr:Girdle dbr:Hazell,_Watson_and_Viney dbr:Junto_(club) dbr:Justice_(tarot_card) dbr:Justice_(virtue) dbr:Katha_Upanishad dbr:Lo_Crestià dbr:Minchiate dbr:A_Syntopicon dbr:Achourya dbr:Ada_Kepley dbr:Addie_L._Ballou dbr:Advaita_Vedanta dbr:Advayataraka_Upanishad dbr:Afterlife_(video_game) dbr:Aidos dbr:Albert_Memorial dbr:Alms dbr:Dama_(virtue) dbr:Drug_education dbr:Druze dbr:Dāna dbr:Eastgate_House,_Rochester dbr:Alvise_Tagliapietra dbr:Ethics_in_religion dbr:Eugene_V._Debs dbr:Eva_Katherine_Clapp dbr:Five_precepts dbr:Brihadaranyaka_Upanishad dbr:Nicomachean_Ethics dbr:Non-possession dbr:Outline_of_self dbr:Cardiff,_Tennessee dbr:Cattle_slaughter_in_India dbr:Charles_William_Kelsey dbr:Chastity dbr:Daniel_Guile dbr:Fortuna dbr:History_of_Hibernian_F.C. dbr:History_of_ethics dbr:History_of_vegetarianism dbr:Joseph_Adshead dbr:Legal_norm dbr:Lemuel_(biblical_king) dbr:Self-control dbr:Seven_deadly_sins dbr:Lucy_Thurman dbr:Prudence dbr:Purgatorio dbr:Religion_(virtue) dbr:Gustav_Rosén dbr:Hanuman dbr:Jane_Arthur dbr:Cow_protection_movement dbr:Jnana_yoga dbr:Taittiriya_Upanishad dbr:Asceticism dbr:Abstinence dbr:Adventist_Church_of_Promise dbr:Charles_Deems dbr:John_C._Bowers dbr:John_Coakley_Lettsom dbr:John_Edgar_(minister) dbr:John_Harvey_Kellogg dbr:John_Milton dbr:Kena_Upanishad dbr:Laman_and_Lemuel dbr:Latin_Church dbr:Lazar_Jovanović_(writer) dbr:Heroic_virtue dbr:Jabez_Tunnicliff dbr:Temperance dbr:Temperance_movement dbr:The_Power_and_the_Glory dbr:Yamas dbr:Moderate_Christianity dbr:Divine_Comedy dbr:Arthur_Guinness_II dbr:Aunt_Phillis's_Cabin dbr:Martin_Seligman dbr:Burmese_cuisine dbr:Place_du_Châtelet dbr:St._James_United_Church_(Montreal) dbr:St._Paul's_Cathedral,_Abidjan dbr:Freemasons'_Hall,_London dbr:Great_Books_of_the_Western_World dbr:Grit_(personality_trait) dbr:Temperantia dbr:Krishna dbr:Mere_Christianity dbr:Naomi_Anderson dbr:Olga_Oinola dbr:Radha dbr:Raja_Zafar-ul-Haq dbr:Raphael_Rooms dbr:Scrovegni_Chapel dbr:Seven_Mortal_Sins dbr:Christian_media dbr:Christian_views_on_alcohol dbr:Woman's_Christian_Temperance_Union_Administration_Building dbr:Sylvanus_James_Magarey dbr:Robert_Harley_(mathematician) dbr:Summa_Theologica dbr:Sloth_(deadly_sin) dbr:Socratic_method dbr:Vegetarianism dbr:Nididhyāsana dbr:Theatre_of_Wales dbr:Sophrosyne dbr:The_Theory_of_Moral_Sentiments dbr:Mamie_Colvin dbr:Nathaniel_Colver dbr:Monica_Felton dbr:Thomism dbr:The_Faerie_Queene dbr:Intemperance dbr:Personification dbr:Triumph_of_the_Virtues_(Mantegna) dbr:Women's_Crusade dbr:Panamerican_University dbr:Samuel_Gilman dbr:Seven_virtues dbr:Temperance_fountain dbr:Sociology_of_health_and_illness dbr:T._P._Cameron_Wilson dbr:Vegetarianism_and_religion dbr:Thou_shalt_not_steal dbr:Yoga_Vasistha dbr:Titiksha dbr:Robert_Eli_Hooppell dbr:Wynema,_a_Child_of_the_Forest dbr:Strength_(tarot_card) dbr:Temperance_(Pollaiuolo) dbr:Temperance_(tarot_card) dbr:Damah
is foaf:primaryTopic of wikipedia-en:Temperance_(virtue)