Mufarrij ibn Daghfal ibn al-Jarrah (original) (raw)
Муфарридж ибн Дагфаль ибн аль-Джаррах аль-Тайи, в ряде источников ошибочно именуемый как Дагфаль ибн Муфарридж, — бедуинский вождь племени , эмир из династии Джаррахидов на юге Сирии и севере Палестины в годы правления Фатимидского халифата, неоднократно поднимавший восстания против захватчиков.
| Property | Value |
|---|---|
| dbo:abstract | المفرج بن دغفل، (؟ - تقريبا 1135) (؟ - تقريبا 530 هـ) هو فضل بن ربيعة بن حازم بن علي بن مفرج بن دغفل بن جراح، من طيء: رأس «آل فضل» أمراء بادية الشام في عهد سلطنة المماليك بمصر والشام، وإليه نسبتهم على الأرجح. وقيل في نسبه: إنه «فضل بن بدر بن ربيعة بن عليّ بن مفرج بن بدر بن سالم بن حصة بن بدر ابن سميع» ويقال: إن سميعاً هذا هو الذي ولدته العبّاسة أخت هارون الرشيد من جعفر بن يحيى البرمكي. وقد استنكر ابن خلدون هذا، وقال: «حاشى لله من هذه المقالة في الرشيد وأخته، وفي انتساب كبراء العرب من طيِّئ إلى موالي العجم من بني برمك !» وكان فضل من بيت إمارة، أنشأها جده مفرج بن دغفل بن جراح في البلقاء وجوار القدس، أيام الفاطميين، وكانت له مدينة الرملة - إقطاعاً - بفلسطين، ومات سنة 404 هـ. وآل الأمر بعد زمن إلى «فضل» هذا، فكان تابعاً لخلفاء مصر، وصانع الإفرنج، فطرده أتابك دمشق من بادية الشام، فرحل بعربه إلى جوار الموصل، واتصل بصاحبها قرواش بن شرف الدولة مسلم بن قريش حوالي سنة 500 هـ. وزار بغداد فنزل بها في دار الأمير صدقة بن مزيد. ولما انتقض صدقة على حكومة العراق أظهر «فضل» رغبته بالخروج لمطاردته، وخرج من بغداد فعبر إلى الأنبار، مبتعداً عن الفتنة ولم يرجع بعدها. وقد انتبه إلى أوصاف ومواهب جيش بن الصمصامة، في القاهرة رئيس القصر، برجوان الذي كان شخصية قوية في حينه، وعيّن الكثير من التعيينات العسكرية والسياسية، وكانت له حظوة عند الحاكم بأمر الله (عبد الله عنان ص 93).وعن السنوات الأخيرة في حياة جيش، يكتب المؤرخ محمد عبد الله عنان، في كتابه الحاكم بأمر الله وسنوات الدعوة الفاطمية 176 :"في سنة 388 اضطرمت الثورة في صور، بزعامة بحار بن عامر يدعى العلاقة، فقبض على زمام الحكم فيها، وضرب السكة بأسمه. وثار بالرملة في نفس الوقت زعيمها، مفرج بان دغفل الجرّاح، فأرسل برجوان إلى فلسطين، جيشاً ضخما، بقيادة جيش بن الصمصامة، وكان جيش جنديا جريئا من زعماء كتامة، الذي التفوا حول برجوان، يستأثرون بمعظم مناصب الولاية والقيادة، فسار جيش إلى الرملة، واستولى وأخضع ثوارها، وطارد مفرج بن دغفل وقواته، حتى أذعن الثائر لطلب الآمان والصلح، فعفا عنه وأمّنه. * بوابة فلسطين * بوابة أعلام (ar) Al-Mufàrrij ibn Dàghfal (àrab: المفرج بن دغفل, al-Mufarrij b. Daḡfal) (mort en 1013) fou emir dels jarràhides de Palestina. Era fill de Dàghfal ibn al-Jarrah i va assolir el govern tribal a l'entorn del 975. Quan el califa al-Aziz (975–996) va fer una expedició contra el turc Alptegin que s'havia apoderat de Damasc i estava aliat als càrmates, es va lliurar una batalla prop de Ramla (estiu del 977); Alptegin derrotat va fugir i estava a punt de morir de set quan Mufàrrij el va trobar i el va fer presoner; fou tancat a Lubna esperant poder entregar-lo al califa que havia promès una recompensa, i finalment el va entregar. Dos anys després dominava Ramla i tenia el suport d'un cap militar fatimita egipci de nom al-Fadl, que el visir fatimita Ibn Kil·lis havia enviat a Síria contra Kasam que s'havia apoderat de Damasc. L'hamdànida Abu-Tàghlib es va presentar a Palestina i es va apoderar de la regió, però fou derrotat i fet presoner per al-Mufàrrij, però quan el califa en va demanar l'entrega el va matar per evitar que no fos utilitzat en contra seva. Aviat al-Fadl es va girar contra al-Mufàrrij però aquest va aconseguir que el mateix califa ordenés al general d'aturar els combats; això va deixar al-Mufàrrij com a senyor de tota Palestina que va assolar l'any 980. El califa no podia permetre els saquejos als seus territoris i va enviar tropes contra al-Mufàrrij el 981; llavors va fugir i es va dedicar a assaltar caravanes (982); va derrotar a un exèrcit fatimita a Ayla (Eilat) i va retornar cap a Síria però fou derrotat i es va refugiar a Homs on governava , per compte de l'hamdànida d'Alep Abu-l-Maali Xarif Sad-ad-Dawla (967-991); el 983 es va traslladar a Antioquia de l'Orontes on va demanar protecció al governador romà d'Orient de la ciutat. Va participar en l'expedició de Bardas Focas a Alep, en ajut de la ciutat atacada per Bakdjur que s'havia revoltat, i va advertir a aquest darrer de l'arribada de les tropes gregues, donant temps al rebel de retirar-se. Quan Bakdjur va rebre del califa fatimita el govern de Damasc (desembre del 983), al-Mufàrrij el va anar a trobar (984). Bakdjur es va enfrontar al visir fatimita Ibn Killis i finalment es va enviar un exèrcit contra ell, i va haver d'abandonar Damasc i dirigir-se a Rakka (octubre del 988) i al-Mufàrrij el va seguir. Tots i les recomanacions en contra del visir Ibn Kil·lis abans de morir el 991, el califa va enviar vestiments d'honor a al-Mufàrrij el 992, i el va convidar a participar en una expedició contra Alep que dirigiria el general turc . Els actes d'al-Mufàrrij en els següents quatre anys són desconeguts. El 996 estava amb Mangutegin, governador de Damasc i li donava suport contra el visir Ibn Ammar (successor d'Ibn Kil·lis) i els Kutama; va participar en els combats lliurats a Ascaló contra Sulayman ibn Jàfar ibn Falah, on finalment va abandonar a Mangutegin i es va passar al bàndol de Sulayman; el seu fill Ali, va empaitar a Mangutegin que havia fugit. El 997 va atacar Ramla i va assolar la regió; el governador de Damasc, Jayx ibn Samsana, que havia sufocat una revolta a Tir dirigida per Allaka, va atacar al-Mufàrrij que va fugir a les muntanyes de Banu Tayy, i va demanar el perdó que va obtenir. El 1005/1006 va enviar als seus tres fills Alí, Hàssan i Mahmud, en suport del califa al-Hàkim (996–1021) contra el rebel Abu Rikwa. A l'any següent apareix atacant als peregrins, als que va cobrar taxes o va fer retornar. El 1011/1012 el visir fatimita Abu-l-Qàssim al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí es va refugiar al campament d'Hàssan ibn al-Mufàrrij a Palestina, i va rebre l'hospitalitat del jarràhida. El califa havia nomenat governador de Damasc a Yarukh, al qual els jarràhides no acceptaven. Llavors van ocupar Ramla i van parar una emboscada al governador al que van fer presoner a la ruta fins a Gaza. Hasan el va fer decapitar per evitar que el seu pare l'alliberés a sol·licitud del califa. El 1012 al-Mufàrrij va entrar en oberta rebel·lió i va proclamar a Ramla un anticalifa, el xerif alida de la Meca. Però el califa amb suborns va aconseguir que els jarràhides abandonessin a aquest anticalifa (que va retornar a la Meca) i a Abu l-Kasim al-Husayn ibn Ali al-Maghribi que va fugir a Iraq. Durant dos anys i mig els jarràhides van conservar Palestina i al-Mufàrrij va intentar obtenir el suport dels cristians de Jerusalem i altres llocs i segurament dels romans d'Orient i va fer restaurar alguna església. El juliol de 1013 el califa al-Hàkim va enviar un exèrcit a Palestina. Alí i Mahmud es van sotmetre. Al-Mufàrrij va morir en aquests dies, potser enverinat per orde del califa, i Hàssan va fugir. (ca) Mufarriŷ ibn Dághfal ibn al-Ŷarrah al-Tayyi (977-1013), al que en algunas obras se llama incorrectamente Daghfal ibn Mufarriŷ, fue un emir de la familia , jefe de la tribu Tayy. Acaudilló varias rebeliones contra el Califato fatimí, que por entonces dominaba el sur del Levante. Pese a haber sido vencido y tener que exiliarse en varias ocasiones, en la década del 990 logró controlar con su tribu un amplio territorio de Palestina en torno a Ramla (sede del Yund Filastin), con la venia de los fatimíes. En el 1011, sin embargo, se levantó de nuevo contra estos, esta vez con más éxito y merced a ello fundó un efímero Estado beduino, regido por su familia y con capital en Ramla. Los beduinos llegaron incluso a proclamar un califa, rival del fatimí al-Hákim, , de la familia de Ali. Los beduinos se mantuvieron independientes hasta el 1013, año en el que los fatimíes emprendieron una campaña contra ellos. Debilitada su cohesión por los sobornos de estos, fueron pronto vencidos. Esto coincidió con el fallecimiento de Mufarriŷ, que quizá pereciese envenenado; sus hijos se apresuraron a pactar con los fatimíes. Uno de ellos, , sucedió a su padre como jefe tribal y desempeñó un papel destacado en la política regional en las décadas siguientes. (es) Mufarrij ibn Daghfal ibn al-Jarrah al-Tayyi (fl. ca. 977–1013), in some sources erroneously called Daghfal ibn Mufarrij, was an emir of the Jarrahid family and leader of the Tayy tribe. Mufarrij was engaged in repeated rebellions against the Fatimid Caliphate, which controlled southern Syria at the time. Although he was several times defeated and forced into exile, by the 990s Mufarrij managed to establish himself and his tribe as the de facto autonomous masters of much of Palestine around Ramlah (the district of Jund Filastin) with Fatimid acquiescence. In 1011, another rebellion against Fatimid authority was more successful, and a short-lived Jarrahid-led Bedouin state was established in Palestine centred at Ramlah. The Bedouin even proclaimed a rival Caliph to the Fatimid al-Hakim, in the person of the Alid Abu'l-Futuh al-Hasan ibn Ja'far. Bedouin independence survived until 1013, when the Fatimids launched their counterattack. Their will to resist weakened by Fatimid bribes, the Bedouin were quickly defeated. At the same time Mufarrij died, possibly poisoned, and his sons quickly came to terms with the Fatimids. Among them, managed to succeed to his father's position, and became a major player in the politics of the region over the next decades. (en) Mufarrije ibne Daguefal ibne Aljarrá Altai (Mufarrij ibn Daghfal ibn al-Jarrah al-Tayyi; fl. 977–1013), em algumas fontes erroneamente citado como Daguefal ibne Mufarrije, foi emir da família e líder da tribo . Esteve envolvido em repetidas rebeliões contra o Califado Fatímida, que controlava o sul da Síria à época. Embora tenha sido derrotado várias vezes e forçado ao exílio, nos anos 990 conseguiu estabelecer a si mesmo e sua tribo como os mestres autônomos de fato de grande parte da Palestina ao redor de Ramla (o distrito de Junde de Filastine) com aquiescência fatímida. Em 1011, outra rebelião contra a autoridade fatímida foi mais bem-sucedida e um Estado beduíno jarraída, de vida curta, foi criado em torno de Ramla. Mufarrije até proclamou o como anti-califa contra Aláqueme Biamir Alá (r. 996–1021). Sua independência sobreviveu até 1013, quando os fatímidas lançaram seu contra-ataque. Com sua vontade de resistir enfraquecida por subornos fatímidas, foram rapidamente vencidos. Mufarrije morreu, quiçá envenenado, e seus filhos rapidamente chegaram a um acordo com os fatímidas. Entre eles, teve sucesso na posição de seu pai e se tornou um ator importante na política da região nas décadas seguintes. (pt) Муфарридж ибн Дагфаль ибн аль-Джаррах аль-Тайи, в ряде источников ошибочно именуемый как Дагфаль ибн Муфарридж, — бедуинский вождь племени , эмир из династии Джаррахидов на юге Сирии и севере Палестины в годы правления Фатимидского халифата, неоднократно поднимавший восстания против захватчиков. (ru) |
| dbo:thumbnail | wiki-commons:Special:FilePath/Syria_in_the_9th_century.svg?width=300 |
| dbo:wikiPageExternalLink | https://books.google.com/books%3Fid=XzWCAAAAIAAJ http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/djarrahids-SIM_2013 |
| dbo:wikiPageID | 41555402 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageLength | 17404 (xsd:nonNegativeInteger) |
| dbo:wikiPageRevisionID | 1123669602 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageWikiLink | dbr:Caliph dbr:Qarmatians dbr:Basil_II dbr:Bedouin dbr:Berbers dbr:Ali_ibn_Ja'far_ibn_Fallah dbr:Homs dbr:Hugh_N._Kennedy dbr:Buyid dbr:Vizier dbr:Destruction_of_the_Church_of_the_Holy_Sepulchre dbr:Dux dbr:Yahya_of_Antioch dbc:10th-century_Arabs dbc:History_of_Ramla dbr:Mecca dbr:Medina dbr:Jawhar_al-Siqilli dbr:Sa'd_al-Dawla dbr:Church_of_the_Holy_Sepulchre dbr:Egypt dbr:Gaza_City dbr:Gold_dinar dbr:Greek_Orthodox_Patriarch_of_Jerusalem dbr:Antioch dbr:Friday_prayer dbr:Baghdad dbr:Bardas_Phokas_the_Younger dbc:Arab_rebels dbr:Byzantine_Empire dbc:Tayy dbr:Tiberias dbr:Al-Hakim_bi-Amr_Allah dbr:Al-Jazira_(caliphal_province) dbc:1013_deaths dbr:Damascus dbr:Alptakin dbr:Euphrates dbr:Fatimid_Caliphate dbr:Banu_Uqayl dbr:Palestine_(region) dbr:Khutbah dbr:Hajj dbr:Hejaz dbr:Iraq dbr:Bakjur dbr:Ashkelon dbc:10th-century_births dbc:11th-century_Arabs dbc:11th-century_people_from_the_Fatimid_Caliphate dbc:Arab_people_of_the_Arab–Byzantine_wars dbr:Abu'l-Futuh_al-Hasan_ibn_Ja'far dbr:Abu'l-Qasim_al-Husayn_ibn_Ali_al-Maghribi dbr:Abu_Taghlib dbc:Bedouin_tribal_chiefs dbc:Governors_of_the_Fatimid_Caliphate dbc:Medieval_Palestine dbr:Jerusalem dbr:Jund_Filastin dbr:Bilad_al-Sham dbr:Tayy dbr:Ayla_(city) dbr:Fertile_Crescent dbr:Emir_of_Aleppo dbr:Kutama dbr:Raqqa dbr:Marius_Canard dbr:Sharif_of_Mecca dbr:Jaysh_ibn_Samsama dbr:Manjutakin dbr:Theophilus_I_of_Jerusalem dbr:Ya'qub_ibn_Killis dbr:Al-Aziz dbr:Hamdanid dbr:Hamdanids dbr:Marwanid dbr:Banu_Tayy dbr:Jawlan dbr:Jarrahid dbr:Uqaylid dbr:Rafiah dbr:Ramlah dbr:Al-Farama dbr:Al-Hasan_ibn_'Ammar dbr:Lake_Tiberias dbr:Ibn_Killis dbr:Alid dbr:Commander_of_the_Faithful dbr:File:Syria_in_the_9th_century.svg dbr:Abu'l-Hasan_Ali_ibn_al-Husayn_al-Maghribi dbr:Sulayman_ibn_Ja'far_ibn_Fallah dbr:Ali_ibn_Mufarrij_al-Jarrah dbr:File:Seated_drinker,_from_a_bath_complex_in_Fustat.jpg dbr:Hassan_ibn_Mufarrij_al-Jarrah dbr:Mahmud_ibn_Mufarrij_al-Jarrah dbr:Yarukh |
| dbp:align | right (en) |
| dbp:authorlink | Marius Canard (en) |
| dbp:bgcolor | #c6dbf7 (en) |
| dbp:first | Marius (en) |
| dbp:last | Canard (en) |
| dbp:pages | 482 (xsd:integer) |
| dbp:quote | "O Commander of the Faithful, maintain peace with the Byzantines as long as they maintain peace with you. Be satisfied if the Hamdanids [of Aleppo] recognize you in the mint and the [Friday] oration. Do not spare Mufarrij ibn Daghfal ibn Jarrah, [however], if you get hold of him." (en) |
| dbp:source | Advice of Ya'qub ibn Killis to al-Aziz on his deathbed. (en) |
| dbp:title | D̲j̲arrāḥids (en) |
| dbp:url | http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/djarrahids-SIM_2013 |
| dbp:volume | 2 (xsd:integer) |
| dbp:width | 260 (xsd:integer) |
| dbp:wikiPageUsesTemplate | dbt:EI2 dbt:A_History_of_Palestine,_634–1099 dbt:Cite_book dbt:Good_article dbt:Quote_box dbt:Reflist dbt:Sfn dbt:Short_description dbt:The_Prophet_and_the_Age_of_the_Caliphates dbt:Floruit |
| dcterms:subject | dbc:10th-century_Arabs dbc:History_of_Ramla dbc:Arab_rebels dbc:Tayy dbc:1013_deaths dbc:10th-century_births dbc:11th-century_Arabs dbc:11th-century_people_from_the_Fatimid_Caliphate dbc:Arab_people_of_the_Arab–Byzantine_wars dbc:Bedouin_tribal_chiefs dbc:Governors_of_the_Fatimid_Caliphate dbc:Medieval_Palestine |
| gold:hypernym | dbr:Emir |
| rdf:type | dbo:Person yago:WikicatArabPeopleOfTheArab–ByzantineWars yago:CausalAgent100007347 yago:LivingThing100004258 yago:Object100002684 yago:Organism100004475 yago:Person100007846 yago:PhysicalEntity100001930 yago:YagoLegalActor yago:YagoLegalActorGeo yago:Whole100003553 yago:WikicatPeopleOfTheFatimidCaliphate |
| rdfs:comment | Муфарридж ибн Дагфаль ибн аль-Джаррах аль-Тайи, в ряде источников ошибочно именуемый как Дагфаль ибн Муфарридж, — бедуинский вождь племени , эмир из династии Джаррахидов на юге Сирии и севере Палестины в годы правления Фатимидского халифата, неоднократно поднимавший восстания против захватчиков. (ru) المفرج بن دغفل، (؟ - تقريبا 1135) (؟ - تقريبا 530 هـ) هو فضل بن ربيعة بن حازم بن علي بن مفرج بن دغفل بن جراح، من طيء: رأس «آل فضل» أمراء بادية الشام في عهد سلطنة المماليك بمصر والشام، وإليه نسبتهم على الأرجح. وقيل في نسبه: إنه «فضل بن بدر بن ربيعة بن عليّ بن مفرج بن بدر بن سالم بن حصة بن بدر ابن سميع» ويقال: إن سميعاً هذا هو الذي ولدته العبّاسة أخت هارون الرشيد من جعفر بن يحيى البرمكي. وقد استنكر ابن خلدون هذا، وقال: «حاشى لله من هذه المقالة في الرشيد وأخته، وفي انتساب كبراء العرب من طيِّئ إلى موالي العجم من بني برمك !» وكان فضل من بيت إمارة، أنشأها جده مفرج بن دغفل بن جراح في البلقاء وجوار القدس، أيام الفاطميين، وكانت له مدينة الرملة - إقطاعاً - بفلسطين، ومات سنة 404 هـ. وآل الأمر بعد زمن إلى «فضل» هذا، فكان تابعاً لخلفاء مصر، وصانع الإفرنج، فطرده أتابك دمشق من بادية الشام، فرحل بعربه إلى (ar) Al-Mufàrrij ibn Dàghfal (àrab: المفرج بن دغفل, al-Mufarrij b. Daḡfal) (mort en 1013) fou emir dels jarràhides de Palestina. Era fill de Dàghfal ibn al-Jarrah i va assolir el govern tribal a l'entorn del 975. Quan el califa al-Aziz (975–996) va fer una expedició contra el turc Alptegin que s'havia apoderat de Damasc i estava aliat als càrmates, es va lliurar una batalla prop de Ramla (estiu del 977); Alptegin derrotat va fugir i estava a punt de morir de set quan Mufàrrij el va trobar i el va fer presoner; fou tancat a Lubna esperant poder entregar-lo al califa que havia promès una recompensa, i finalment el va entregar. (ca) Mufarriŷ ibn Dághfal ibn al-Ŷarrah al-Tayyi (977-1013), al que en algunas obras se llama incorrectamente Daghfal ibn Mufarriŷ, fue un emir de la familia , jefe de la tribu Tayy. Acaudilló varias rebeliones contra el Califato fatimí, que por entonces dominaba el sur del Levante. Pese a haber sido vencido y tener que exiliarse en varias ocasiones, en la década del 990 logró controlar con su tribu un amplio territorio de Palestina en torno a Ramla (sede del Yund Filastin), con la venia de los fatimíes. En el 1011, sin embargo, se levantó de nuevo contra estos, esta vez con más éxito y merced a ello fundó un efímero Estado beduino, regido por su familia y con capital en Ramla. Los beduinos llegaron incluso a proclamar un califa, rival del fatimí al-Hákim, , de la familia de Ali. Los beduinos s (es) Mufarrij ibn Daghfal ibn al-Jarrah al-Tayyi (fl. ca. 977–1013), in some sources erroneously called Daghfal ibn Mufarrij, was an emir of the Jarrahid family and leader of the Tayy tribe. Mufarrij was engaged in repeated rebellions against the Fatimid Caliphate, which controlled southern Syria at the time. Although he was several times defeated and forced into exile, by the 990s Mufarrij managed to establish himself and his tribe as the de facto autonomous masters of much of Palestine around Ramlah (the district of Jund Filastin) with Fatimid acquiescence. In 1011, another rebellion against Fatimid authority was more successful, and a short-lived Jarrahid-led Bedouin state was established in Palestine centred at Ramlah. The Bedouin even proclaimed a rival Caliph to the Fatimid al-Hakim, in t (en) Mufarrije ibne Daguefal ibne Aljarrá Altai (Mufarrij ibn Daghfal ibn al-Jarrah al-Tayyi; fl. 977–1013), em algumas fontes erroneamente citado como Daguefal ibne Mufarrije, foi emir da família e líder da tribo . Esteve envolvido em repetidas rebeliões contra o Califado Fatímida, que controlava o sul da Síria à época. Embora tenha sido derrotado várias vezes e forçado ao exílio, nos anos 990 conseguiu estabelecer a si mesmo e sua tribo como os mestres autônomos de fato de grande parte da Palestina ao redor de Ramla (o distrito de Junde de Filastine) com aquiescência fatímida. Em 1011, outra rebelião contra a autoridade fatímida foi mais bem-sucedida e um Estado beduíno jarraída, de vida curta, foi criado em torno de Ramla. Mufarrije até proclamou o como anti-califa contra Aláqueme Biamir (pt) |
| rdfs:label | المفرج بن دغفل (ar) Mufàrrij ibn Dàghfal (ca) Mufarriŷ ibn Dághfal ibn al-Ŷarrah (es) Mufarrij ibn Daghfal ibn al-Jarrah (en) Mufarrije ibne Daguefal ibne Aljarrá (pt) Муфарридж ибн Дагфаль (ru) |
| owl:sameAs | freebase:Mufarrij ibn Daghfal ibn al-Jarrah yago-res:Mufarrij ibn Daghfal ibn al-Jarrah wikidata:Mufarrij ibn Daghfal ibn al-Jarrah dbpedia-ar:Mufarrij ibn Daghfal ibn al-Jarrah dbpedia-ca:Mufarrij ibn Daghfal ibn al-Jarrah dbpedia-es:Mufarrij ibn Daghfal ibn al-Jarrah dbpedia-pt:Mufarrij ibn Daghfal ibn al-Jarrah dbpedia-ru:Mufarrij ibn Daghfal ibn al-Jarrah https://global.dbpedia.org/id/F3gU |
| prov:wasDerivedFrom | wikipedia-en:Mufarrij_ibn_Daghfal_ibn_al-Jarrah?oldid=1123669602&ns=0 |
| foaf:depiction | wiki-commons:Special:FilePath/Syria_in_the_9th_century.svg wiki-commons:Special:FilePath/Seated_drinker,_from_a_bath_complex_in_Fustat.jpg |
| foaf:isPrimaryTopicOf | wikipedia-en:Mufarrij_ibn_Daghfal_ibn_al-Jarrah |
| is dbo:wikiPageDisambiguates of | dbr:Ibn_al-Jarrah |
| is dbo:wikiPageRedirects of | dbr:Mufarrij_ibn_Daghfal |
| is dbo:wikiPageWikiLink of | dbr:Amir_al-ʿarab dbr:Battle_of_Apamea dbr:Ali_ibn_Ja'far_ibn_Fallah dbr:Index_of_Byzantine_Empire–related_articles dbr:1013 dbr:Sitt_al-Mulk dbr:Musa_ibn_Muhanna dbr:Hazim_ibn_Ali dbr:Isa_ibn_Muhanna dbr:Jarrahids dbr:List_of_Berber_people dbr:Al-Aziz_Billah dbr:Al_Fadl dbr:Alptakin dbr:Barjawan dbr:Ja'far_ibn_Fallah dbr:Abu'l-Qasim_al-Husayn_ibn_Ali_al-Maghribi dbr:Abu_Taghlib dbr:Tayy dbr:Ibn_al-Jarrah dbr:Fadl_ibn_Isa dbr:Fadl_ibn_Rabi'ah dbr:Muhanna_ibn_Isa dbr:Theophilus_I_of_Jerusalem dbr:Mufarrij_ibn_Daghfal |
| is foaf:primaryTopic of | wikipedia-en:Mufarrij_ibn_Daghfal_ibn_al-Jarrah |
