Barjawan (original) (raw)

About DBpedia

الأستاذ أبو الفتوح برجوان (توفي 390 هـ) كان من خدام الحاكم بأمر الله الفاطمي صاحب مصر ومدبري دولته. وكان نافذ الأمر مطاعا، نظر في أيام الحاكم في ديار مصر والحجاز والشام والمغرب وباقي أمور المملكة، وكان ذلك في سنة (387هـ). تنسب إليه بالقاهرة. قتل سنة (390هـ) في القصر بالقاهرة بأمر الحاكم. ولما قتل خلف من الملابس والفرش والآلات والكتب والطرائف ما لا يحصى لكثرته.

Property Value
dbo:abstract Abu-l-Futuh Barjawan (àrab: أبو الفتوح برجوان, Abū l-Futūḥ Barjawān) o, simplement, Barjawan fou un esclau de possible origen sicilià que va dominar Egipte en el regnat del califa fatimita al-Hàkim bi-amr-Al·lah (996–1021). Havia estat criat a la cort d'al-Aziz bi-L·lah (975–996) regnat en el qual va arribar a intendent. Era eunuc i conegut amb el títol d'ustadh. Al-Aziz el va nomenar tutor del seu hereu Al-Hàkim. A la mort d'al-Aziz, Barjawan va proclamar al seu pupil com a califa (996). El poder de l'estat va quedar en mans del wassita, càrrec que va assolir Ibn Ammar al-Kutamí cap de les forces amazigues i de la facció amaziga o maghàriba. El predomini dels amazics molestava als turcs i als orientals i fins i tot segurament a la població egípcia en general. Barjawan es va aliar als orientals i el 996 va demanar al governador turc de Damasc, Mangutegin (Magutakin) a anar al Caire per expulsar els amazics del poder. Mangutegin va reunir un exèrcit de turcs, daylamites, negres i àrabs i va tacar Egipte però fou derrotat prop d'Ascaló (entre Ascaló i Ramla) per un exèrcit enviat per Ibn Ammar sota la direcció de Sulayman ibn Djafar ibn Fallah. Mangutegin fou fet presoner però fou perdonat per Ibn Ammar i es va mostrar moderat amb el partit dels perdedors. A Síria Sulayman ibn Djafar també va seguir una política de moderació; entre les coses que va fer fou la de destituir al governador de Trípoli del Líban Djaysh ibn Samsama al que va substituir pel seu propi germà Ali ibn Djafar. Revoltes àrabs a Palestina i Tir foren reprimides i un atac romà d'Orient per mar fou rebutjat (negociacions diplomàtiques van establir llavors una treva de deu anys). Cap a l'oest es va conquerir la ciutat de Barca i Trípoli de Líbia on foren nomenats governadors eunucs (Trípoli de Líbia fou perduda poc després). De moment Barjawan i la seva facció (els mashriqa) es va haver de mostrar docil al wasita, però aviat va contactar amb el cap amazic Djaysh ibn Samsama que planejava la seva revenja; es van provocar disturbis al Caire dels que es va acusar a Ibn Ammar i als seus seguidors; el wasita va convidar els caps de la facció rival a palau per discutir l'afer però secretament ja havia planejat la seva execució, però el pla fou conegut per Badjawan a través d'un dels seus espies, i va formar un pla alternatiu: va anar al palau preparat per rebutjar l'atac i llavors es va retirar sa i astalvi però va poder acusar a Ibn Ammar de traïció. Ibn Ammar va haver de fugir al desert prop del Caire on va acampar i Barjawan el va seguir i el va derrotar en una batalla que va durar mig dia, al final de la qual el wasita va fugir i Barjawan va ocupar el seu lloc (4 d'octubre del 997). Ibn Ammar havia ocupat el càrrec quasi 11 mesos, però al cap de molt poc fou perdonat per Barjawan que li va garantir els mateixos honors que tenia sota al-Aziz. A Síria el governador Sulayman fou deposat i les seves forces amazigues massacrades; Barjawan va nomenar Ismail ibn Fahl al-Katami, dels maghriba, com a governador de Tir, i a Bushara al-Ikhshidi, dels mashriqa, com a governador de Damasc. En el lloc de Sulayman, com a governador general va nomenar Djaysh ibn Samsama; el cristià Fahd ibn Ibrahim al-Katib fou el seu secretari personal amb el títol d'al-Rais (el mestre). Els desordres que van seguir foren controlats per Barjawan amb una acció enèrgica. El 998 va concedir llocs claus als seus fidels: Khawad fou nomenat cap de la policia; Malik cap de la marina; Maysur governador de Trípoli del Líban; Yamim (el seu germà) governador d'Ascaló; i Qayd, cap de la policia del Caire. Després va començar a prendre decisions sense coneixement del califa que ja no era un infant però al que va seguir tractant com a tal; li donava el mal nom de "lluert". Un altre eunuc, Abu l-Fadl Raydan va encoratjar al califa a agafar el poder. Un dia el califa va cridar a Barjawan: "el lluert ha esdevingut un gran dragó i et vol veure immediatament" deia el missatge. La nit del 5 d'abril (altres fonts donen el 25 de març) de l'any 1000, Raydan el va matar a Bustan Duwayrat al-Tin, un jardí al costat del palau reial, d'una punyalada, mentre passejava amb el califa. Havia governat dos anys i uns vuit mesos. Les manifestacions populars i de les tropes turques foren tallades per l'aparició del jove califa que va explicar que l'havia hagut de matar perquè conspirava contra ell però no calia témer la tornada dels amazics. (ca) الأستاذ أبو الفتوح برجوان (توفي 390 هـ) كان من خدام الحاكم بأمر الله الفاطمي صاحب مصر ومدبري دولته. وكان نافذ الأمر مطاعا، نظر في أيام الحاكم في ديار مصر والحجاز والشام والمغرب وباقي أمور المملكة، وكان ذلك في سنة (387هـ). تنسب إليه بالقاهرة. قتل سنة (390هـ) في القصر بالقاهرة بأمر الحاكم. ولما قتل خلف من الملابس والفرش والآلات والكتب والطرائف ما لا يحصى لكثرته. (ar) Abū'l-Futūh Barjawān al-Ustādh (عَبْدُ الْفُتُوحِ بَرْجَوَانِ الْأُسْتَاذِ; died 25/26 March 1000) was a eunuch palace official who became the prime minister (wāsiṭa) and de facto regent of the Shia Fatimid Caliphate in October 997, and held the position until his assassination. Of obscure origin, Barjawan became the tutor of heir-apparent al-Hakim bi-Amr Allah, who became caliph in 996 with the death of al-Aziz Billah. On al-Hakim's coronation, power was seized by the Kutama Berbers, who tried to monopolize government and clashed with their rivals, the Turkic slave-soldiers. Allied with disaffected Berber leaders, Barjawan was able to seize the reins of government for himself in 997. His tenure was marked by a successful balancing act between the Berbers and the Turks, as well as the rise of men of diverse backgrounds, promoted under his patronage. Militarily, Barjawan was successful in restoring order to the Fatimids' restive Levantine and Libyan provinces, and set the stage for an enduring truce with the Byzantine Empire. The concentration of power in his hands and his overbearing attitude alienated al-Hakim, however, who ordered him assassinated and thereafter assumed the governance of the caliphate himself. (en) Abu’l-Futuh Bardschawan (arabisch أبو الفتوح برجوان, DMG Abūʾl-Futūḥ Barǧawān; † 26. März 1000 in Kairo) war von 997 bis zu seinem Tod der regierende Minister des Fatimiden-Kalifats für den unmündigen Kalif al-Hakim. (de) Abul Futu Barjauã Alustade (Abū'l-Futūh Barjawān al-Ustādh; m. 25/26 de março de 1000) foi um oficial palaciano eunuco que virou primeiro-ministro e regente de facto do Califado Fatímida de outubro de 997 até sua morte. De origem incerta, tornou-se tutor do herdeiro aparente Aláqueme Biamir Alá, que ascendeu como califa em 996 com a morte de seu pai Alaziz (r. 975–996). Com a coroação dele, o poder foi tomado por berberes , que tentaram monopolizar o governo e colidiram com os soldados-escravos turcos (gulans). Aliado com líderes berberes descontentes, foi capaz de tomar as rédeas do governo para si em 997. Seu mandato foi marcado pelo balanceio bem-sucedido entre berberes e turcos, bem como a ascensão de homens de várias origens, promovidos sob seu patrocínio. Militarmente, foi bem-sucedido em restaurar a ordem das inquietas províncias levantinas e líbias, e preparou o palco à trégua duradoura com o Império Bizantino. A concentração de poder em suas mãos e sua atitude arrogante alienaram Aláqueme, que ordenou seu assassinato e então assumiu o governo do califado para si. (pt)
dbo:wikiPageExternalLink https://books.google.com/books%3Fid=BqCdfhW3nVwC https://books.google.com/books%3Fid=I2LwgIL_bpEC http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/rebyz_0766-5598_1961_num_19_1_1264%7C http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/bardjawan-SIM_1227%7C https://books.google.com/books%3Fid=D9jd70CULyYC
dbo:wikiPageID 51432032 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength 13145 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID 1123669333 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink dbr:Cairo dbr:Basil_II dbr:Battle_of_Apamea dbr:Bedouin dbr:Beirut dbr:Berbers dbr:Black_people dbr:Homs dbr:Revolt_of_Tyre_(996–998) dbr:Vizier_(Fatimid_Caliphate) dbr:Dux dbr:Anno_Hegirae dbr:Shia_Islam dbr:Wasita_(title) dbr:Gold_dinar dbr:Greek_Orthodox_Patriarch_of_Jerusalem dbr:Mufarrij_ibn_Daghfal_ibn_al-Jarrah dbr:Muhammad_ibn_Tughj_al-Ikhshid dbr:Antioch dbr:Levant dbr:Libya dbr:Maghreb dbr:Sicily dbr:Slavs dbr:Ibn_al-Qalanisi dbr:Ifriqiya dbr:Byzantine_Empire dbr:Tripoli,_Lebanon dbr:Tripoli,_Libya dbr:Turkic_peoples dbr:Tyre,_Lebanon dbr:Rabi'_al-thani dbr:Al-Aziz_Billah dbr:Al-Hakim_bi-Amr_Allah dbr:Al-Hasan_ibn_Ammar dbr:Al-Maqrizi dbr:Al-Nuwayri dbr:Aleppo dbr:Damascus dbr:Damian_Dalassenos dbr:Farhad_Daftary dbr:Fatimid_Caliphate dbc:Eunuchs_of_the_Fatimid_Caliphate dbr:Gregorian_calendar dbr:Islam dbr:Ashkelon dbc:Assassinated_heads_of_government dbr:Abu_al-Misk_Kafur dbc:1000_deaths dbc:10th-century_people_from_the_Fatimid_Caliphate dbc:Shia_Muslims dbc:Viziers_of_the_Fatimid_Caliphate dbr:Ibn_Khallikan dbr:Kutama dbr:Apamea_(Syria) dbr:Ustad dbr:Eunuch dbr:Sanhaja dbr:Manjutakin dbr:Zirids dbr:Saqaliba dbr:Hamdanid dbr:Bilbays dbr:Ramlah dbr:Barqa dbr:Daylamite dbr:Al-Ustadh dbr:Ikhshidid dbr:Commander_of_the_Faithful dbr:Isa_ibn_Nasturus dbr:Al-Husayn_ibn_Jawhar dbr:Fahd_ibn_Ibrahim dbr:Jaysh_ibn_al-Samsama dbr:Sulayman_ibn_Ja'far_ibn_Falah
dbp:authorlink Bernard Lewis (en)
dbp:first B. (en)
dbp:pages 1041 (xsd:integer)
dbp:title Bardjawān (en) wāsiṭa of the Fatimid Caliphate (en)
dbp:url http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/bardjawan-SIM\_1227| last = Lewis (en)
dbp:volume 1 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate dbt:Daftary-The_Ismailis dbt:EI2 dbt:Cite_book dbt:Cite_journal dbt:Redirect dbt:Reflist dbt:S-aft dbt:S-bef dbt:S-end dbt:S-start dbt:S-ttl dbt:Sfn dbt:The_Prophet_and_the_Age_of_the_Caliphates
dbp:years 0001-03-25 (xsd:gMonthDay)
dcterms:subject dbc:Eunuchs_of_the_Fatimid_Caliphate dbc:Assassinated_heads_of_government dbc:1000_deaths dbc:10th-century_people_from_the_Fatimid_Caliphate dbc:Shia_Muslims dbc:Viziers_of_the_Fatimid_Caliphate
rdf:type yago:CausalAgent100007347 yago:LivingThing100004258 yago:Object100002684 yago:Organism100004475 yago:Person100007846 yago:PhysicalEntity100001930 yago:YagoLegalActor yago:YagoLegalActorGeo yago:Whole100003553 yago:WikicatEgyptianPoliticalPeople
rdfs:comment الأستاذ أبو الفتوح برجوان (توفي 390 هـ) كان من خدام الحاكم بأمر الله الفاطمي صاحب مصر ومدبري دولته. وكان نافذ الأمر مطاعا، نظر في أيام الحاكم في ديار مصر والحجاز والشام والمغرب وباقي أمور المملكة، وكان ذلك في سنة (387هـ). تنسب إليه بالقاهرة. قتل سنة (390هـ) في القصر بالقاهرة بأمر الحاكم. ولما قتل خلف من الملابس والفرش والآلات والكتب والطرائف ما لا يحصى لكثرته. (ar) Abu’l-Futuh Bardschawan (arabisch أبو الفتوح برجوان, DMG Abūʾl-Futūḥ Barǧawān; † 26. März 1000 in Kairo) war von 997 bis zu seinem Tod der regierende Minister des Fatimiden-Kalifats für den unmündigen Kalif al-Hakim. (de) Abu-l-Futuh Barjawan (àrab: أبو الفتوح برجوان, Abū l-Futūḥ Barjawān) o, simplement, Barjawan fou un esclau de possible origen sicilià que va dominar Egipte en el regnat del califa fatimita al-Hàkim bi-amr-Al·lah (996–1021). Havia estat criat a la cort d'al-Aziz bi-L·lah (975–996) regnat en el qual va arribar a intendent. Era eunuc i conegut amb el títol d'ustadh. Al-Aziz el va nomenar tutor del seu hereu Al-Hàkim. (ca) Abū'l-Futūh Barjawān al-Ustādh (عَبْدُ الْفُتُوحِ بَرْجَوَانِ الْأُسْتَاذِ; died 25/26 March 1000) was a eunuch palace official who became the prime minister (wāsiṭa) and de facto regent of the Shia Fatimid Caliphate in October 997, and held the position until his assassination. Of obscure origin, Barjawan became the tutor of heir-apparent al-Hakim bi-Amr Allah, who became caliph in 996 with the death of al-Aziz Billah. On al-Hakim's coronation, power was seized by the Kutama Berbers, who tried to monopolize government and clashed with their rivals, the Turkic slave-soldiers. Allied with disaffected Berber leaders, Barjawan was able to seize the reins of government for himself in 997. His tenure was marked by a successful balancing act between the Berbers and the Turks, as well as the rise (en) Abul Futu Barjauã Alustade (Abū'l-Futūh Barjawān al-Ustādh; m. 25/26 de março de 1000) foi um oficial palaciano eunuco que virou primeiro-ministro e regente de facto do Califado Fatímida de outubro de 997 até sua morte. De origem incerta, tornou-se tutor do herdeiro aparente Aláqueme Biamir Alá, que ascendeu como califa em 996 com a morte de seu pai Alaziz (r. 975–996). Com a coroação dele, o poder foi tomado por berberes , que tentaram monopolizar o governo e colidiram com os soldados-escravos turcos (gulans). Aliado com líderes berberes descontentes, foi capaz de tomar as rédeas do governo para si em 997. Seu mandato foi marcado pelo balanceio bem-sucedido entre berberes e turcos, bem como a ascensão de homens de várias origens, promovidos sob seu patrocínio. Militarmente, foi bem-suc (pt)
rdfs:label برجوان (ar) Barjawan (ca) Bardschawan (de) Barjawan (en) Barjauã (pt)
owl:sameAs yago-res:Barjawan wikidata:Barjawan dbpedia-ar:Barjawan http://arz.dbpedia.org/resource/برجوان dbpedia-ca:Barjawan dbpedia-de:Barjawan dbpedia-pt:Barjawan https://global.dbpedia.org/id/4WG83
prov:wasDerivedFrom wikipedia-en:Barjawan?oldid=1123669333&ns=0
foaf:isPrimaryTopicOf wikipedia-en:Barjawan
is dbo:wikiPageRedirects of dbr:Barjuwan dbr:Bajarwan
is dbo:wikiPageWikiLink of dbr:Battle_of_Apamea dbr:Vizier_(Fatimid_Caliphate) dbr:Index_of_Byzantine_Empire–related_articles dbr:List_of_regents dbr:List_of_rulers_of_Islamic_Egypt dbr:Orestes_of_Jerusalem dbr:Sitt_al-Mulk dbr:Al-Hakim_bi-Amr_Allah dbr:Al-Hasan_ibn_Ammar_al-Kalbi dbr:Daoud_ibn_al-Adid dbr:AD_1000 dbr:Regencies_in_Egypt dbr:March_25 dbr:Eunuch dbr:Manjutakin dbr:Barjuwan dbr:Bajarwan
is foaf:primaryTopic of wikipedia-en:Barjawan