Qʼeqchiʼ language (original) (raw)
El q'eqchi' (d'acord amb l'ortografia de la Academia de Lenguas Mayas de Guatemala) o també kektxí és una de les llengües maies (branca quitxé) parlada a Guatemala per l'ètnia dels kektxís, als departaments d'Alta Verapaz, Baja Verapaz, El Petén, Izabal i El Quiché. És l'idioma amb major extensió territorial i el quart en quantitat de parlants darrere del castellà, el quitxé i el caktxikel. També hi ha parlants de q'eqchi' al districte de Toledo (Belize) i a Chiapas (Mèxic). A causa de les recents migracions també hi ha parlants q'eqchi' al Salvador.
Property | Value |
---|---|
dbo:abstract | El q'eqchi' (d'acord amb l'ortografia de la Academia de Lenguas Mayas de Guatemala) o també kektxí és una de les llengües maies (branca quitxé) parlada a Guatemala per l'ètnia dels kektxís, als departaments d'Alta Verapaz, Baja Verapaz, El Petén, Izabal i El Quiché. És l'idioma amb major extensió territorial i el quart en quantitat de parlants darrere del castellà, el quitxé i el caktxikel. També hi ha parlants de q'eqchi' al districte de Toledo (Belize) i a Chiapas (Mèxic). A causa de les recents migracions també hi ha parlants q'eqchi' al Salvador. (ca) La kekĉia lingvo apartenas al la majaa lingvaro. Ĝi estas parolata de Kekĉioj, indiĝena etno en Gvatemalo, Salvadoro kaj Belizo (Mezameriko). Entute pli ol 823 500 kekĉioj vivas en tiuj tri landoj: * Gvatemalo – 800 000 kekĉioj, * aliaj Landoj – 23 500 kekĉioj, (eo) Kekchí auch Ketchí, Q’eqchi’, Quecchí, Cacché ist eine Maya-Sprache, die hauptsächlich von Indigenen der Kekchí-Ethnie in Guatemala (Departamentos Alta Verapaz und Petén), El Salvador (Immigranten der letzten Jahrzehnte) und Belize (Toledo District) gesprochen wird. (de) Kektxiera (Q'eqchi) hizkuntza Guatemala iparraldean hitz egiten den hizkuntza da. 715.000 hiztun dauzka. Migrazioen eta jaiotza altuen eraginez, lurraldea eta hiztunak irabazten ari den Guatemalako hizkuntza bakarra da eta elebakartasun eta bizitasun maila altuena daukana ere bai, lau hizkuntza handienen artean behintzat. Azken errolda egin zenean Guatemalako bigarren jatorrizko hizkuntza handiena zen, baina litekeena da orain lehenengoa izatea. Hizkuntza handien artean banaketa dialektal txikiena daukana omen da, eta ohituraz prestigiozko aldaera argi bat daukan bakarra. (eu) Le q'eqchi' (anciennement kekchi) est une langue maya parlée par environ 500 000 locuteurs, principalement au Guatemala et au Belize. (fr) El Q'eqchi'—escrito también Q'eqchí' en español y q'eqchi' de acuerdo con la ortografía establecida en la Ley de Idiomas Mayas, Decreto 19-2003 y las acciones de estandarización realizadas por la Academia de Lenguas Mayas de Guatemala— es uno de los idiomas usados en Guatemala por la etnia del mismo nombre, en los departamentos de Alta Verapaz, Baja Verapaz, Petén, Izabal, Zacapa y Quiché. Es el idioma con mayor extensión territorial y el segundo en cantidad de hablantes en el país. Además es el más hablado de todos los idiomas mayas. Es una lengua de origen maya y uno de los idiomas cooficiales de Guatemala. Conforma parte de la familia de las lenguas mayas y pertenece más particularmente a la rama quicheana. Su pronunciación no es muy simple; este idioma es muy antiguo y unos de los principales pioneros de Guatemala. También hay hablantes de q'eqchi' en Belice, México y más recientemente en El Salvador, producto de las recientes migraciones. Es hablado en su mayoría en áreas rurales de estos países. En Guatemala, es el idioma indígena con mayor porcentaje de hablantes monolingües. El Q’eqchi’, se derivó de idiomas Proto-Mayas. El q’eqchi’ abarca las Verapaces, Petén, Izabal y el oriente de Quiché, así como Quintana Roo, Yucatán, Tabasco, Copán, la parte sur de Belice, la parte norte de Honduras y en la actualidad existe un gran número de personas que vive en Estados Unidos. El idioma q’eqchi’ actualmente ocupa un área geográficamente más extensa que otros idiomas mayas en Guatemala, la lengua contiene considerablemente menos variación dialectal que otros idiomas mayas. Kaufman 1976:64, nota únicamente dos grupos o zonas dialectales, oriente y occidente: el primer grupo está ubicado en los municipios de Lanquín, Chahal, Cahabón y Senahú, mientras el segundo grupo cubre el área restante. Es importante mencionar que los Frailes Dominicos en Alta Verapaz se dedicaron a aprender q’eqchi’ y a elaborar una forma de escritura, uno de los resultados de la administración de estos fue que los q’eqchi’s tuvieron más libertad de trasladarse de un lugar a otro dentro de Alta Verapaz y como consecuencia el idioma no sufrió el proceso de dividirse en muchos dialectos como sucedió en el resto de la colonia. Para la escritura de los idiomas mayas se utilizan grafías o grafemas del idioma español, en el caso particular del idioma q’eqchi’, esto favorecer su estudio, práctica y difusión, así como la conservación del mismo, los idiomas mayas cuentan con un número mayor de grafemas que el idioma español, así como cada una de ellas representa un sonido distinto, contando para ello una representación gráfica para cada sonido. ‘’ La forma oral y escrita de la lengua no cumple con las mismas funciones: la lengua hablada satisface las necesidades inmediatas de comunicación, en un espacio físico cercano y la escrita se graba para la posteridad, cada idioma utiliza un alfabeto particular que se adapte, en lo posible a características propias del idioma y a las comunicaciones sociales del grupo que lo utiliza’’. La Academia de Lenguas Mayas de Guatemala (ALMG) se estableció en 1986, materializando una institución que tiene la autoridad de determinar acerca de la ortografía de los idiomas de origen maya. El idioma q’eqchi’ por las características que adquiere por descender de un tronco común, utiliza o comparte sonidos propios de estas lenguas, que están reconocidos legalmente por el Decreto 1946-87 ley que unifica y estandariza los alfabetos de los idiomas mayas, luego el Decreto Legislativo 65-90, ley que crea la Academia de las Lenguas Mayas de Guatemala, en adelante ALMG y fortalecida con el Decreto 19-2003, ley de Idiomas Nacionales, que reconocen la existencia del alfabeto del idioma Q’eqchi’. El alfabeto q’eqchi está compuesto por 33 letras o grafías, 10 vocales, 22 consonantes y un apóstrofo, distribuidas de la siguiente manera: a, aa, b’, ch, ch’, e, ee, h, i, ii, j, k, k’, l, m, n, o, oo, p, q, q’, r, s, t, t’, tz, tz’ u, uu, w, x, y, ’ (Apóstrofo). (es) The Qʼeqchiʼ language, also spelled Kekchi, Kʼekchiʼ, or Kekchí, is one of the Mayan languages, spoken within Qʼeqchiʼ communities in Guatemala and Belize. (en) ケクチ語(ケクチご、Qʼeqchiʼ、Kekchi)は、グアテマラおよびベリーズのケクチ族によって話される言語。マヤ語族の大キチェ語群に属する。現在はマヤ高地と低地の両方に広がり、その面積はグアテマラ先住民の言語で最大である。 (ja) 켁치어(Qʼeqchiʼ, Kekchi)는 과테말라와 벨리즈의 이 사용하는 마야어족 언어이다. (ko) Język kekczi – język z rodziny majańskiej, używany w Belize i Gwatemali. Dla wielu grup Majów jest to język macierzysty. Jest powszechnie używany w dystrykcie Toledo w Belize, gdzie Majowie stanowią większość mieszkańców. Językiem posługuje się nim ok. 420 tys. osób. Język jest nauczany w niektórych szkołach w Gwatemali (departamenty Alta Verapaz i Petén). Istnieje jego forma literacka. Piśmiennictwo obejmuje głównie religijne teksty liturgiczne, zwłaszcza katolickie. (pl) Het Q'eqchi' (Kekchi) is een hooglandtaal uit de Maya-taalfamilie, meer in het bijzonder uit de Groot-Quicheaanse taalgroep waartoe verder ook het , K'iche', Kaqchikel en Tz'utujil behoren. Het is een der grootste Mayaanse talen van Guatemala en wordt gesproken door circa 500.000 Q'eqchi's in de Guatemalteekse departementen Alta Verapaz, Petén, Izabal, Baja Verapaz en El Quiché; in Belize ook in het Toledo-district. Oorspronkelijk is het Q'eqchi' de Mayataal van de Alta Verapaz in Noordoost-Guatemala. Het heeft twee dialecten, dat van de departementshoofdstad Cobán en het "oostelijke" daarbuiten. Er zijn uiteenlopende manieren om het te schrijven: Gedrukte teksten in het Q'eqchi' bestaan hoofdzakelijk uit officiële overheidspublicaties en uit kerkelijke publicaties (allereerst de Bijbel), hetzij rooms-katholiek, hetzij protestants. Daarnaast zijn er publicaties van inheemse zijde, vooral uitgegeven onder auspiciën van de 'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala'. (nl) A língua queqchi (Q'eqchi' ) é uma língua maia falada na Guatemala e Belize e El Salvador. Na Guatemala é falada nos departamentos de Alta Verapaz, Petén, Izabal e El Quiché. No Belize é falada por várias comunidades maias do distrito de Toledo. (pt) Кекчи (Qʼeqchiʼ, иногда: K’ekchi’ или K’etchi’) — язык , четвёртый по величине язык майяской семьи. Численность говорящих — около 450 тысяч человек. Кекчи распространён в основном в Гватемале (в этой стране живут более 90 % от всех его носителей), но также встречается в некоторых регионах Белиза и Сальвадора. (ru) Кекчі — мова народу , представники котрого проживає у Гватемалі та Белізі. (uk) |
dbo:iso6393Code | kek |
dbo:languageFamily | dbr:Mayan_languages dbr:Quichean_languages |
dbo:languageRegulator | dbr:Academia_de_Lenguas_Mayas_de_Guatemala |
dbo:spokenIn | dbr:Belize dbr:Izabal_(department) dbr:Baja_Verapaz dbr:Toledo_District dbr:Guatemala dbr:Petén_(department) dbr:Alta_Verapaz dbr:Quiché_(department) |
dbo:thumbnail | wiki-commons:Special:FilePath/Mayan_Language_Map.png?width=300 |
dbo:wikiPageExternalLink | http://kgur.kwansei.ac.jp/dspace/bitstream/10236/7801/1/37-2.pdf http://www.keqchi.org/ https://aztli.files.wordpress.com/2013/10/vocabulario20qeqchi.pdf%7Cpublisher=Academia https://www.scribd.com/doc/28580391/Gramatica-Descriptiva-Q-eqchi-Juan-Tzoc%7Ctitle=Gram%C3%A1tica https://www.scribd.com/doc/28581198/Gramatica-Normativa-Q-eqchi-Juan-Tzoc%7Clanguage=es%7Caccess-date=5 http://wold.clld.org/vocabulary/34 http://email.eva.mpg.de/~wichmann/Qeqchi.pdf https://web.archive.org/web/20090519200948/http:/email.eva.mpg.de/~wichmann/Qeqchi.pdf https://web.archive.org/web/20141103001201/http:/kgur.kwansei.ac.jp/dspace/bitstream/10236/7801/1/37-2.pdf http://www.sil.org/resources/publications/entry/26290 http://www.sil.org/resources/publications/entry/26290%7Caccess-date=18 http://en.wiktionary.org/wiki/Appendix:Swadesh_lists_for_Mayan_languages |
dbo:wikiPageID | 3313658 (xsd:integer) |
dbo:wikiPageLength | 29232 (xsd:nonNegativeInteger) |
dbo:wikiPageRevisionID | 1102992065 (xsd:integer) |
dbo:wikiPageWikiLink | dbc:Languages_of_Belize dbr:Pronouns dbr:Quiché_Department dbr:Semivowel dbr:Belize dbr:Book_of_Mormon dbr:Department_(country_subdivision) dbr:Petén_Department dbr:Velar_consonant dbr:Verb–object–subject dbr:Vowel dbr:Definiteness dbr:Inflection dbr:Intercultural_bilingual_education_in_Guatemala dbr:Interjection dbr:Null_morpheme dbr:Uvular_consonant dbr:Izabal_(department) dbr:Mayan_languages dbr:Quichean_languages dbr:Fricative dbr:Front_vowel dbr:Glottal_consonant dbr:Glottalic_consonant dbr:Morpheme dbr:Open_vowel dbc:Languages_of_El_Salvador dbc:Quiché_Department dbr:Stress_(linguistics) dbr:Close_vowel dbr:Baja_Verapaz dbr:Tense–aspect–mood dbc:Agglutinative_languages dbc:Toledo_District dbr:Toledo_District dbr:Linguistic_description dbr:Liquid_consonant dbr:Affricate dbr:Alta_Verapaz_Department dbr:Alveolar_consonant dbr:Ergative–absolutive_language dbr:Animacy dbc:Izabal_Department dbr:Central_vowel dbr:Grapheme dbr:Roman_Catholic dbr:Guatemala dbr:International_Phonetic_Alphabet dbr:Izabal_Department dbr:Back_vowel dbr:Baja_Verapaz_Department dbr:Tap_and_flap_consonants dbr:Terrence_Kaufman dbr:Academia_de_Lenguas_Mayas_de_Guatemala dbc:Alta_Verapaz_Department dbc:Baja_Verapaz_Department dbc:Languages_of_Guatemala dbc:Mayan_languages dbc:Mesoamerican_languages dbr:Kʼicheʼ_people dbr:Lateral_consonant dbr:Latin_script dbr:Bilabial_consonant dbr:Trigraph_(orthography) dbr:Digraph_(orthography) dbr:Phoneme dbc:Petén_Department dbr:Qʼeqchiʼ_language dbr:Mid_vowel dbr:Voice_(phonetics) dbr:Voicelessness dbr:Vowel_length dbr:Plosive dbr:Topic_and_comment dbr:Mayan_Languages dbr:Palatal_consonant dbr:Postalveolar_consonant dbr:Qʼeqchiʼ_people dbr:Petén_(department) dbr:Summer_Institute_of_Linguistics dbr:Alta_Verapaz dbr:Quiché_(department) dbr:Popol_Wuj dbr:Vowel_quality dbr:Nasal_stop dbr:File:Mayan_Language_Map.png dbr:File:Book_of_Mormon_-_Q'eqchi'.jpg dbr:Proyecto_Lingüístico_Francisco_Marroquín dbr:Pronominal_affixes |
dbp:agency | dbr:Academia_de_Lenguas_Mayas_de_Guatemala |
dbp:date | 2019 (xsd:integer) |
dbp:ethnicity | dbr:Qʼeqchiʼ_people |
dbp:fam | dbr:Mayan_languages dbr:Quichean_languages Quichean–Mamean (en) |
dbp:familycolor | American (en) |
dbp:glotto | kekc1242 (en) |
dbp:glottorefname | Kekchi (en) |
dbp:iso | kek (en) |
dbp:name | Qʼeqchiʼ (en) |
dbp:nation | (en) |
dbp:nativename | Kekchi (en) |
dbp:notice | IPA (en) |
dbp:ref | e24 (en) |
dbp:region | dbr:Izabal_(department) dbr:Baja_Verapaz dbr:Toledo_District dbr:Petén_(department) dbr:Alta_Verapaz dbr:Quiché_(department) |
dbp:script | dbr:Latin_script |
dbp:speakers | million (en) |
dbp:states | dbr:Belize dbr:Guatemala |
dbp:wikiPageUsesTemplate | dbt:Languages_of_Belize dbt:Authority_control dbt:Citation_needed dbt:Cite_book dbt:Cite_journal dbt:Cite_web dbt:Efn dbt:IPA dbt:IPA_link dbt:Notelist dbt:Refbegin dbt:Refend dbt:Reflist dbt:Sfn dbt:Short_description dbt:Small dbt:IPAslink dbt:Sigfig dbt:Languages_of_Guatemala dbt:Mayan_languages dbt:Languages_of_El_Salvador dbt:Incubator dbt:Infobox_language dbt:Languages_of_Mexico dbt:Shortened_footnote_template |
dct:subject | dbc:Languages_of_Belize dbc:Languages_of_El_Salvador dbc:Quiché_Department dbc:Agglutinative_languages dbc:Toledo_District dbc:Izabal_Department dbc:Alta_Verapaz_Department dbc:Baja_Verapaz_Department dbc:Languages_of_Guatemala dbc:Mayan_languages dbc:Mesoamerican_languages dbc:Petén_Department |
rdf:type | owl:Thing dbo:Language schema:Language wikidata:Q315 |
rdfs:comment | El q'eqchi' (d'acord amb l'ortografia de la Academia de Lenguas Mayas de Guatemala) o també kektxí és una de les llengües maies (branca quitxé) parlada a Guatemala per l'ètnia dels kektxís, als departaments d'Alta Verapaz, Baja Verapaz, El Petén, Izabal i El Quiché. És l'idioma amb major extensió territorial i el quart en quantitat de parlants darrere del castellà, el quitxé i el caktxikel. També hi ha parlants de q'eqchi' al districte de Toledo (Belize) i a Chiapas (Mèxic). A causa de les recents migracions també hi ha parlants q'eqchi' al Salvador. (ca) La kekĉia lingvo apartenas al la majaa lingvaro. Ĝi estas parolata de Kekĉioj, indiĝena etno en Gvatemalo, Salvadoro kaj Belizo (Mezameriko). Entute pli ol 823 500 kekĉioj vivas en tiuj tri landoj: * Gvatemalo – 800 000 kekĉioj, * aliaj Landoj – 23 500 kekĉioj, (eo) Kekchí auch Ketchí, Q’eqchi’, Quecchí, Cacché ist eine Maya-Sprache, die hauptsächlich von Indigenen der Kekchí-Ethnie in Guatemala (Departamentos Alta Verapaz und Petén), El Salvador (Immigranten der letzten Jahrzehnte) und Belize (Toledo District) gesprochen wird. (de) Kektxiera (Q'eqchi) hizkuntza Guatemala iparraldean hitz egiten den hizkuntza da. 715.000 hiztun dauzka. Migrazioen eta jaiotza altuen eraginez, lurraldea eta hiztunak irabazten ari den Guatemalako hizkuntza bakarra da eta elebakartasun eta bizitasun maila altuena daukana ere bai, lau hizkuntza handienen artean behintzat. Azken errolda egin zenean Guatemalako bigarren jatorrizko hizkuntza handiena zen, baina litekeena da orain lehenengoa izatea. Hizkuntza handien artean banaketa dialektal txikiena daukana omen da, eta ohituraz prestigiozko aldaera argi bat daukan bakarra. (eu) Le q'eqchi' (anciennement kekchi) est une langue maya parlée par environ 500 000 locuteurs, principalement au Guatemala et au Belize. (fr) The Qʼeqchiʼ language, also spelled Kekchi, Kʼekchiʼ, or Kekchí, is one of the Mayan languages, spoken within Qʼeqchiʼ communities in Guatemala and Belize. (en) ケクチ語(ケクチご、Qʼeqchiʼ、Kekchi)は、グアテマラおよびベリーズのケクチ族によって話される言語。マヤ語族の大キチェ語群に属する。現在はマヤ高地と低地の両方に広がり、その面積はグアテマラ先住民の言語で最大である。 (ja) 켁치어(Qʼeqchiʼ, Kekchi)는 과테말라와 벨리즈의 이 사용하는 마야어족 언어이다. (ko) Język kekczi – język z rodziny majańskiej, używany w Belize i Gwatemali. Dla wielu grup Majów jest to język macierzysty. Jest powszechnie używany w dystrykcie Toledo w Belize, gdzie Majowie stanowią większość mieszkańców. Językiem posługuje się nim ok. 420 tys. osób. Język jest nauczany w niektórych szkołach w Gwatemali (departamenty Alta Verapaz i Petén). Istnieje jego forma literacka. Piśmiennictwo obejmuje głównie religijne teksty liturgiczne, zwłaszcza katolickie. (pl) A língua queqchi (Q'eqchi' ) é uma língua maia falada na Guatemala e Belize e El Salvador. Na Guatemala é falada nos departamentos de Alta Verapaz, Petén, Izabal e El Quiché. No Belize é falada por várias comunidades maias do distrito de Toledo. (pt) Кекчи (Qʼeqchiʼ, иногда: K’ekchi’ или K’etchi’) — язык , четвёртый по величине язык майяской семьи. Численность говорящих — около 450 тысяч человек. Кекчи распространён в основном в Гватемале (в этой стране живут более 90 % от всех его носителей), но также встречается в некоторых регионах Белиза и Сальвадора. (ru) Кекчі — мова народу , представники котрого проживає у Гватемалі та Белізі. (uk) El Q'eqchi'—escrito también Q'eqchí' en español y q'eqchi' de acuerdo con la ortografía establecida en la Ley de Idiomas Mayas, Decreto 19-2003 y las acciones de estandarización realizadas por la Academia de Lenguas Mayas de Guatemala— es uno de los idiomas usados en Guatemala por la etnia del mismo nombre, en los departamentos de Alta Verapaz, Baja Verapaz, Petén, Izabal, Zacapa y Quiché. Es el idioma con mayor extensión territorial y el segundo en cantidad de hablantes en el país. Además es el más hablado de todos los idiomas mayas. (es) Het Q'eqchi' (Kekchi) is een hooglandtaal uit de Maya-taalfamilie, meer in het bijzonder uit de Groot-Quicheaanse taalgroep waartoe verder ook het , K'iche', Kaqchikel en Tz'utujil behoren. Het is een der grootste Mayaanse talen van Guatemala en wordt gesproken door circa 500.000 Q'eqchi's in de Guatemalteekse departementen Alta Verapaz, Petén, Izabal, Baja Verapaz en El Quiché; in Belize ook in het Toledo-district. (nl) |
rdfs:label | Q'eqchi' (ca) Kekchí-Sprache (de) Kekĉia lingvo (eo) Idioma quekchí (es) Kektxiera (eu) Q'eqchi' (fr) 켁치어 (ko) ケクチ語 (ja) Q'eqchi' (taal) (nl) Język kekczi (pl) Qʼeqchiʼ language (en) Língua queqchi (pt) Кекчи (язык) (ru) Кекчі (мова) (uk) |
owl:sameAs | http://d-nb.info/gnd/4525688-3 wikidata:Qʼeqchiʼ language http://ast.dbpedia.org/resource/Idioma_quekchí dbpedia-ca:Qʼeqchiʼ language dbpedia-de:Qʼeqchiʼ language dbpedia-eo:Qʼeqchiʼ language dbpedia-es:Qʼeqchiʼ language dbpedia-eu:Qʼeqchiʼ language dbpedia-fr:Qʼeqchiʼ language dbpedia-gl:Qʼeqchiʼ language dbpedia-ja:Qʼeqchiʼ language dbpedia-ko:Qʼeqchiʼ language http://lt.dbpedia.org/resource/Kekčių_kalba dbpedia-mk:Qʼeqchiʼ language dbpedia-nl:Qʼeqchiʼ language dbpedia-nn:Qʼeqchiʼ language dbpedia-no:Qʼeqchiʼ language dbpedia-pl:Qʼeqchiʼ language dbpedia-pms:Qʼeqchiʼ language dbpedia-pt:Qʼeqchiʼ language http://qu.dbpedia.org/resource/Q'eqchí_simi dbpedia-ru:Qʼeqchiʼ language dbpedia-tr:Qʼeqchiʼ language dbpedia-uk:Qʼeqchiʼ language dbpedia-vi:Qʼeqchiʼ language https://global.dbpedia.org/id/3Gmao |
prov:wasDerivedFrom | wikipedia-en:Qʼeqchiʼ_language?oldid=1102992065&ns=0 |
foaf:depiction | wiki-commons:Special:FilePath/Mayan_Language_Map.png wiki-commons:Special:FilePath/Book_of_Mormon_-_Q'eqchi'.jpg |
foaf:isPrimaryTopicOf | wikipedia-en:Qʼeqchiʼ_language |
foaf:name | Kekchi (en) Qʼeqchiʼ (en) |
is dbo:language of | dbr:Caribbean_Community dbr:Qʼeqchiʼ |
is dbo:wikiPageRedirects of | dbr:Kekchi_language dbr:Kekchí_language dbr:ISO_639:kek dbr:Q’eqchi’_language dbr:Q'eqchi'_language dbr:K'ekchí_language |
is dbo:wikiPageWikiLink of | dbr:Caribbean_Community dbr:Verb–object–subject_word_order dbr:Index_of_language_articles dbr:Indigenous_languages_of_the_Americas dbr:Intercultural_bilingual_education_in_Guatemala dbr:List_of_organisms_with_names_derived_from_indigenous_languages_of_the_Americas dbr:Kekchi_language dbr:Kekchí_language dbr:Mayan_languages dbr:Quichean_languages dbr:El_Chal,_Petén dbr:Cross-border_language dbr:Mayan_Americans dbr:Darron_Collins dbr:Kak'ik dbr:List_of_Mayan_languages dbr:Quechua dbr:ISO_639:kek dbr:Awilix dbr:Qʼeqchiʼ dbr:Qʼeqchiʼ_language dbr:Q’eqchi’_language dbr:Q'eqchi'_language dbr:K'ekchí_language |
is dbp:languages of | dbr:Caribbean_Community dbr:Qʼeqchiʼ |
is foaf:primaryTopic of | wikipedia-en:Qʼeqchiʼ_language |