Vitriol (original) (raw)
الزَّاجُ ((بالفارسية: زَاگ)، الجمع: زَاجَاتٌ) هو الاسم التاريخي العربي الذي كان يطلق على أملاح الكبريتات، وهي أملاح حمض الكبريتيك. كانت أملاح الزاج المختلفة معروفة عند العلماء العرب والكيميائيين العرب الذين يستخدمونها في تجاربهم، وكانوا يميزونها حسب الألوان. أما زيت الزاج فهو الاسم القديم لحمض الكبريتيك المركز ، الذي أكتشفه الكيميائي جابر بن حيان (721-815 م) من خلال طريقة (الانحلال الحراري) للزجاج. استمر استخدام الاسم (الذي تم اختصاره إلى زاج)، لهذا السائل اللزج لفترة طويلة من الزمن بعد أن أصبحت المعادن تسمى «كبريتات».
| Property | Value |
|---|---|
| dbo:abstract | Vidriol és una denominació genèrica, obsoleta, dels sulfats, que empraren els alquimistes i els químics fins al segle xix. Antigament els alquimistes i els químics anomenaven vidriol a diversos minerals, principalment al vidriol blau o vidriol de Xipre (sulfat de coure(II) pentahidratat, ), essent tots sulfats (tots contenien l'anió sulfat, ) els cristalls dels quals se semblaven al vidre. Etimològicament vidriol prové del llatí vulgar vitrĕŏlu, derivat diminutiu de vitrĕum, ‘de vidre’. D'aquest minerals es podia obtenir l'àcid sulfúric, , el primer en fer-ho fou l'alquimista alsacià Basilius Valentinus que, en el segle xv, l'obtingué destil·lant vidriol verd o vidriol marcial, el sulfat de ferro(II) heptahidratat, , amb arena. L'anomenava oli de vidriol o licor de vidriol per haver-lo obtingut del vidriol verd. Malgrat varis sulfats s'anomenaven com a vidriols, no es feia així amb tots, ja que se'n desconeixia la seva composició química. Per exemple el sulfat de calci, , s'anomenava guix; el sulfat de magnesi, , s'anomenava sal d'Epson, sal de Sedlitz,...; el , , s'anomenava alum, etc. Durant el segle xviii els nous composts químics que es descobrien començaren a anomenar-se de forma més sistemàtica a partir de la seva composició química gràcies als avenços en l'anàlisi química. Un dels químics impulsors d'aquest mètode fou el francès Pierre Joseph Macquer (1718-1784) que proposà anomenar les sals a partir de l'àcid del qual s'havien obtingut. Així s'anomenaren sals que duien totes el nom de vidriol (els actuals sulfats): la combinació de l'àcid sulfúric (oli de vidriol) i ferro donava el vidriol de ferro, nom que havia de substituir els antics vidriol verd i vidriol marcià; quan es combinava amb el coure, vidriol de coure, que havia de substituir els noms vidriol blau i vidriol de Xipre. El 1787 es publicà el Méthode de Nomenclature Chimique dels químics francesos Louis Bernard Guyton de Morveau (1737-1816), Antoine Laurent Lavoisier (1743-1794), Claude Louis Berthollet (1748-1822) i Antoine François Fourcroy (1755-1809), on s'estableix per primera vegada un mètode sistemàtic per anomenar les substàncies químiques. En les noves regles se substitueix el nom vidriol pel de sulfat. Tanmateix la nova nomenclatura necessità molt de temps en implantar-se. a poc a poc els químics s'hi adaptaren, però molt més lentament els comerciants i la població en general. Així encara en el segle XX alguns pagesos de la comarca tarragonina de la Terra Alta, utilitzaven la paraula vidriol per referir-se al sulfat de coure(II) en forma de cristalls que utilitzaven per barrejar-lo amb calç i obtenir el brou bordelès amb què tractaven les malalties fúngiques d'alguns conreus. (ca) الزَّاجُ ((بالفارسية: زَاگ)، الجمع: زَاجَاتٌ) هو الاسم التاريخي العربي الذي كان يطلق على أملاح الكبريتات، وهي أملاح حمض الكبريتيك. كانت أملاح الزاج المختلفة معروفة عند العلماء العرب والكيميائيين العرب الذين يستخدمونها في تجاربهم، وكانوا يميزونها حسب الألوان. أما زيت الزاج فهو الاسم القديم لحمض الكبريتيك المركز ، الذي أكتشفه الكيميائي جابر بن حيان (721-815 م) من خلال طريقة (الانحلال الحراري) للزجاج. استمر استخدام الاسم (الذي تم اختصاره إلى زاج)، لهذا السائل اللزج لفترة طويلة من الزمن بعد أن أصبحت المعادن تسمى «كبريتات». (ar) Vitriol (lateinisch Vitriolum) ist ein Trivialname für die kristallwasserhaltigen Sulfate (Salze der Schwefelsäure) von zweiwertigen Metallen, zum Beispiel Zink- oder weißes Vitriol (Zinksulfat, ZnSO4 · 7 H2O, das Mineral Goslarit), Eisen- oder grünes Vitriol (Eisen(II)-sulfat, FeSO4 · 7 H2O, das Mineral Melanterit) und Kupfer- oder blaues Vitriol (Kupfersulfat, CuSO4 · 5 H2O, das Mineral Chalkanthit). Eine veraltete Bezeichnung ist Galitzenstein. Ein Gemisch aus Kupfervitriol und Eisenvitriol wird auch als Adlervitriol bezeichnet. Eisen- bzw. Kupfervitriol wurden früher lateinisch auch Atrament(um) und Atriment genannt. (de) El término vitriolo proviene de la palabra "vidrio". (es) Le vitriol est un composé dit sulfaté, à base d'anions sulfates. (fr) Vitriol atau terusi adalah nama yang diberikan kepada asam sulfat oleh para alkimiawan. Nama ini dulu juga digunakan untuk beberapa garam-garam sulfat, seperti tembaga (II) silfat (vitriol biru, atau vitriol romawi), seng sulfat (vitriol putih), besi(II) sulfate (vitriol hijau), besi(III) sulfate (vitriol dari Mars), juga kobalt (II) sulfat (vitriol merah). Untuk asam sulfat pekat, sering disebut dengan minyak vitriol karena penampakannya yang serupa minyak/berminyak. (in) Vitriol is the general chemical name encompassing a class of chemical compound comprising sulfates of certain metals – originally, iron or copper. Those mineral substances were distinguished by their color, such as green vitriol for hydrated iron(II) sulfate and blue vitriol for hydrated copper(II) sulfate. These materials were originally found as crystals formed by evaporation of groundwater that percolated through sulfide minerals and collected in pools on the floor of old mines. The word vitriol comes from the Latin word vitriolus, meaning "small glass", as those crystals resembled pieces of colored glass. Oil of vitriol was an old name for concentrated sulfuric acid, which was historically obtained through the dry distillation (pyrolysis) of vitriols. The name, shortened to vitriol, continued to be used for this viscous liquid long after the minerals came to be called "sulfates". The term vitriolic in the sense of "harshly condemnatory" is derived from the corrosive nature of this substance. (en) Col termine vitriol (dal latino medievale vitriòlum) nell'alchimia ermetica si fa riferimento a vari materiali di lucentezza vitrea, particolarmente forti e acidi come il vetriolo, l'acido solforico, o altro solfato metallico, utilizzato ad esempio come composto della polvere di simpatia. Sul piano metaforico indica in realtà il procedimento alchemico della Grande Opera, che consiste nel dissolvimento degli aspetti più duri ed egoistici della persona, così come degli elementi fisici più grossolani, per ricomporli in forma nobile e giungere alla realizzazione della pietra filosofale. (it) Witriol, olej szklany, dawniej także witriolej (z śrdw-łac. vitriolum, od łac. vitrum, szkło + oleum, olej) – dawna nazwa stężonego kwasu siarkowego, który jest przezroczystą cieczą o szklistym wyglądzie i oleistej konsystencji. Nazwą tą określano także uwodnione siarczany metali dwuwartościowych, np.: * witriol żelazny: siedmiowodny siarczan żelaza(II) FeSO4·7H2O – Vitriol Romanum, Vitriol viride, Vitriol Goslariense * witriol miedzi: pięciowodny siarczan miedzi(II) CuSO4·5H2O – Vitriol coeruleum (pl) Купоро́с (от фр. couperose; реже — витрио́л) — общее название кристаллогидратов сульфатов некоторых двухвалентных металлов. В промышленности, сельском хозяйстве, медицине широко применяются следующие купоросы: * ванадиевый купорос (VSO4·7H2O); * железный купорос (FeSO4·7H2O); * кобальтовый купорос (CoSO4·7H2O); * медный купорос (CuSO4·5H2O); * никелевый купорос (NiSO4·7H2O); * свинцовый купорос (PbSO4); * (CrSO4·7H2O); * цинковый купорос (ZnSO4·7H2O); * (MnSO4·5H2O); (ru) Vitriol är en äldre benämning på några sulfathydrater som bildar glasliknande kristaller. Exempel är zinkvitriol (vit vitriol), järnvitriol (grön vitriol) och kopparvitriol (blå vitriol). Vitriololja är detsamma som koncentrerad svavelsyra. Ledet olja har uppkommit med anledning av att svavelsyra i hög koncentration får en oljeliknande viskositet. (sv) Купорос (рос. купорос, англ. vitriol, нім. Vitriol n) — технічна назва кристалогідратів сульфатів деяких важких металів. (uk) |
| dbo:thumbnail | wiki-commons:Special:FilePath/Blue_vitriol_monocrystal.jpg?width=300 |
| dbo:wikiPageID | 599305 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageLength | 6567 (xsd:nonNegativeInteger) |
| dbo:wikiPageRevisionID | 1113089597 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageWikiLink | dbr:Alchemy_and_chemistry_in_medieval_Islam dbr:Leyden_papyrus_X dbr:Copper(II)_sulfate dbr:Chemical_compound dbr:Vincent_of_Beauvais dbr:Cobalt(II)_sulfate dbr:Copper dbr:Zinc_sulfate dbr:Galen dbr:Albertus_Magnus dbr:Aluminium_sulfate dbr:Pseudo-Geber dbr:Muhammad_ibn_Zakariya_al-Razi dbr:Iron dbr:Iron(II)_sulfate dbr:Iron(III)_sulfate dbr:Jabir_ibn_Hayyan dbr:Zosimos_of_Panopolis dbr:Acid dbc:Sulfuric_acid dbr:Chemistry dbr:Sulfate dbr:Sulfide dbr:Sulfuric_acid dbr:Sumer dbr:Diethyl_ether dbr:Pliny_the_Elder dbr:Classical_antiquity dbr:Mining dbr:Retort dbr:Pyrolysis dbr:Dioscorides dbr:Ferric_sulfate dbr:Ibn_Sina dbr:Muḥammad_ibn_Ibrāhīm_al-Watwat dbr:File:Aluminium_sulfate.jpg dbr:File:Blue_vitriol_monocrystal.jpg dbr:File:Cobaltsulfat.JPG dbr:File:Diethyl_ether_by_Danny_S._-_001.JPG dbr:File:Sulphuric_acid_96_percent_extra_pure.jpg dbr:File:Síran_železitý.JPG dbr:File:Zinc_Sulfate.jpg dbr:File:Iron(II)-sulfate-heptahydrate-sample.jpg |
| dbp:wikiPageUsesTemplate | dbt:Authority_control dbt:Chemistry_index dbt:For dbt:Note_label dbt:Ref_label dbt:Reflist dbt:Snd dbt:Wikt |
| dcterms:subject | dbc:Sulfuric_acid |
| gold:hypernym | dbr:Name |
| rdf:type | owl:Thing |
| rdfs:comment | الزَّاجُ ((بالفارسية: زَاگ)، الجمع: زَاجَاتٌ) هو الاسم التاريخي العربي الذي كان يطلق على أملاح الكبريتات، وهي أملاح حمض الكبريتيك. كانت أملاح الزاج المختلفة معروفة عند العلماء العرب والكيميائيين العرب الذين يستخدمونها في تجاربهم، وكانوا يميزونها حسب الألوان. أما زيت الزاج فهو الاسم القديم لحمض الكبريتيك المركز ، الذي أكتشفه الكيميائي جابر بن حيان (721-815 م) من خلال طريقة (الانحلال الحراري) للزجاج. استمر استخدام الاسم (الذي تم اختصاره إلى زاج)، لهذا السائل اللزج لفترة طويلة من الزمن بعد أن أصبحت المعادن تسمى «كبريتات». (ar) Vitriol (lateinisch Vitriolum) ist ein Trivialname für die kristallwasserhaltigen Sulfate (Salze der Schwefelsäure) von zweiwertigen Metallen, zum Beispiel Zink- oder weißes Vitriol (Zinksulfat, ZnSO4 · 7 H2O, das Mineral Goslarit), Eisen- oder grünes Vitriol (Eisen(II)-sulfat, FeSO4 · 7 H2O, das Mineral Melanterit) und Kupfer- oder blaues Vitriol (Kupfersulfat, CuSO4 · 5 H2O, das Mineral Chalkanthit). Eine veraltete Bezeichnung ist Galitzenstein. Ein Gemisch aus Kupfervitriol und Eisenvitriol wird auch als Adlervitriol bezeichnet. Eisen- bzw. Kupfervitriol wurden früher lateinisch auch Atrament(um) und Atriment genannt. (de) El término vitriolo proviene de la palabra "vidrio". (es) Le vitriol est un composé dit sulfaté, à base d'anions sulfates. (fr) Vitriol atau terusi adalah nama yang diberikan kepada asam sulfat oleh para alkimiawan. Nama ini dulu juga digunakan untuk beberapa garam-garam sulfat, seperti tembaga (II) silfat (vitriol biru, atau vitriol romawi), seng sulfat (vitriol putih), besi(II) sulfate (vitriol hijau), besi(III) sulfate (vitriol dari Mars), juga kobalt (II) sulfat (vitriol merah). Untuk asam sulfat pekat, sering disebut dengan minyak vitriol karena penampakannya yang serupa minyak/berminyak. (in) Col termine vitriol (dal latino medievale vitriòlum) nell'alchimia ermetica si fa riferimento a vari materiali di lucentezza vitrea, particolarmente forti e acidi come il vetriolo, l'acido solforico, o altro solfato metallico, utilizzato ad esempio come composto della polvere di simpatia. Sul piano metaforico indica in realtà il procedimento alchemico della Grande Opera, che consiste nel dissolvimento degli aspetti più duri ed egoistici della persona, così come degli elementi fisici più grossolani, per ricomporli in forma nobile e giungere alla realizzazione della pietra filosofale. (it) Witriol, olej szklany, dawniej także witriolej (z śrdw-łac. vitriolum, od łac. vitrum, szkło + oleum, olej) – dawna nazwa stężonego kwasu siarkowego, który jest przezroczystą cieczą o szklistym wyglądzie i oleistej konsystencji. Nazwą tą określano także uwodnione siarczany metali dwuwartościowych, np.: * witriol żelazny: siedmiowodny siarczan żelaza(II) FeSO4·7H2O – Vitriol Romanum, Vitriol viride, Vitriol Goslariense * witriol miedzi: pięciowodny siarczan miedzi(II) CuSO4·5H2O – Vitriol coeruleum (pl) Купоро́с (от фр. couperose; реже — витрио́л) — общее название кристаллогидратов сульфатов некоторых двухвалентных металлов. В промышленности, сельском хозяйстве, медицине широко применяются следующие купоросы: * ванадиевый купорос (VSO4·7H2O); * железный купорос (FeSO4·7H2O); * кобальтовый купорос (CoSO4·7H2O); * медный купорос (CuSO4·5H2O); * никелевый купорос (NiSO4·7H2O); * свинцовый купорос (PbSO4); * (CrSO4·7H2O); * цинковый купорос (ZnSO4·7H2O); * (MnSO4·5H2O); (ru) Vitriol är en äldre benämning på några sulfathydrater som bildar glasliknande kristaller. Exempel är zinkvitriol (vit vitriol), järnvitriol (grön vitriol) och kopparvitriol (blå vitriol). Vitriololja är detsamma som koncentrerad svavelsyra. Ledet olja har uppkommit med anledning av att svavelsyra i hög koncentration får en oljeliknande viskositet. (sv) Купорос (рос. купорос, англ. vitriol, нім. Vitriol n) — технічна назва кристалогідратів сульфатів деяких важких металів. (uk) Vidriol és una denominació genèrica, obsoleta, dels sulfats, que empraren els alquimistes i els químics fins al segle xix. Antigament els alquimistes i els químics anomenaven vidriol a diversos minerals, principalment al vidriol blau o vidriol de Xipre (sulfat de coure(II) pentahidratat, ), essent tots sulfats (tots contenien l'anió sulfat, ) els cristalls dels quals se semblaven al vidre. Etimològicament vidriol prové del llatí vulgar vitrĕŏlu, derivat diminutiu de vitrĕum, ‘de vidre’. D'aquest minerals es podia obtenir l'àcid sulfúric, , el primer en fer-ho fou l'alquimista alsacià Basilius Valentinus que, en el segle xv, l'obtingué destil·lant vidriol verd o vidriol marcial, el sulfat de ferro(II) heptahidratat, , amb arena. L'anomenava oli de vidriol o licor de vidriol per haver-lo obt (ca) Vitriol is the general chemical name encompassing a class of chemical compound comprising sulfates of certain metals – originally, iron or copper. Those mineral substances were distinguished by their color, such as green vitriol for hydrated iron(II) sulfate and blue vitriol for hydrated copper(II) sulfate. (en) |
| rdfs:label | Vitriol (en) زاج (ar) Vidriol (química) (ca) Vitriole (de) Vitriolo (es) Vitriol (in) Vitriol (it) Vitriol (fr) Witriol (pl) Купорос (ru) Vitriol (sv) Купорос (uk) |
| owl:sameAs | freebase:Vitriol http://d-nb.info/gnd/4380980-7 wikidata:Vitriol dbpedia-ar:Vitriol dbpedia-be:Vitriol dbpedia-ca:Vitriol dbpedia-da:Vitriol dbpedia-de:Vitriol dbpedia-es:Vitriol dbpedia-fr:Vitriol dbpedia-hu:Vitriol http://hy.dbpedia.org/resource/Արջասպ dbpedia-id:Vitriol dbpedia-it:Vitriol dbpedia-kk:Vitriol http://lv.dbpedia.org/resource/Vitriols dbpedia-oc:Vitriol dbpedia-pl:Vitriol dbpedia-ru:Vitriol dbpedia-sr:Vitriol dbpedia-sv:Vitriol dbpedia-tr:Vitriol dbpedia-uk:Vitriol https://global.dbpedia.org/id/3ws75 |
| prov:wasDerivedFrom | wikipedia-en:Vitriol?oldid=1113089597&ns=0 |
| foaf:depiction | wiki-commons:Special:FilePath/Zinc_Sulfate.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Iron(II)-sulfate-heptahydrate-sample.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Sulphuric_acid_96_percent_extra_pure.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Aluminium_sulfate.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Blue_vitriol_monocrystal.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Cobaltsulfat.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Diethyl_ether_by_Danny_S._-_001.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Síran_železitý.jpg |
| foaf:isPrimaryTopicOf | wikipedia-en:Vitriol |
| is dbo:wikiPageRedirects of | dbr:🜖 dbr:🜗 dbr:Vitriol_of_Mars dbr:Vitriols |
| is dbo:wikiPageWikiLink of | dbr:Carnoustie dbr:Robert_brothers dbr:Morassina dbr:Bockau dbr:Bodenmais dbr:Arabic_language_influence_on_the_Spanish_language dbr:History_of_aluminium dbr:Hydrochloric_acid dbr:Hydrogen_chloride dbr:John_Taylor_(mining_engineer) dbr:River_Camel dbr:Robert_Garside dbr:De_re_metallica dbr:🜖 dbr:🜗 dbr:Invisible_ink dbr:Pharmacy dbr:List_of_loanwords_in_Indonesian dbr:Copper(II)_sulfate dbr:May_2003_Madrilenian_regional_election dbr:Science_and_technology_in_Iran dbr:Zinc_compounds dbr:Friedrich_Accum dbr:Grand_Duchy_of_Baden dbr:Conrad_Khunrath dbr:Thomas_Overbury dbr:2010_Louisiana_state_elections dbr:Antoine_Lavoisier dbr:Lisburn dbr:Longest_word_in_English dbr:Magical_formula dbr:Silberhütte_(Harzgerode) dbr:Clinical_trial dbr:Zinc_sulfate dbr:Henry_Bollmann_Condy dbr:John_Holker_(Jacobite) dbr:Parys_Mountain dbr:Philosopher's_stone dbr:Supernatural dbr:Timeline_of_science_and_engineering_in_the_Muslim_world dbr:Dave_Hunt_(musician) dbr:Dry_distillation dbr:Mineral_industry_of_Croatia dbr:Nine_oils dbr:Abu_Bakr_al-Razi dbr:Admiralgade_19 dbr:Alchemical_symbol dbr:Falun_Mine dbr:Angelo_Sala dbr:Passenger_Act_of_1882 dbr:Gnaeus_Papirius_Carbo_(consul_113_BC) dbr:History_of_Goslar dbr:History_of_pharmacy dbr:John_Spargo dbr:List_of_Greek_and_Latin_roots_in_English/V dbr:Islamic_Golden_Age dbr:Jacques_Charles dbr:James_Keir dbr:James_Lind dbr:Tamil_loanwords_in_other_languages dbr:Asterix_and_Cleopatra_(film) dbr:Acid_attack dbr:Chlorine dbr:Johan_Gottlieb_Gahn dbr:Sulfuric_acid dbr:Clyssus dbr:Tiangong_Kaiwu dbr:Porta_Alchemica dbr:Sotiria_Bellou dbr:Fet-Mats dbr:Knochen_(hill) dbr:Nybrogade_16 dbr:Rammelsberg dbr:Chalcanthum dbr:Chalybeate dbr:Scurvy dbr:The_Adventure_of_the_Illustrious_Client dbr:List_of_show_mines dbr:Placebo-controlled_study dbr:Gilding dbr:Science_in_the_medieval_Islamic_world dbr:September_1920 dbr:Tincture dbr:Outline_of_alchemy dbr:Thomas_Dover dbr:Spanish_blanks_plot dbr:Vitriol_of_Mars dbr:Vitriols |
| is foaf:primaryTopic of | wikipedia-en:Vitriol |
