merda - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -ɛɾda
• Etimologia: Del llatí mĕrda, segle XIV.

merda f. ‎(plural merdes)

1. Detritus pudent d'allò ingerit, que s'expulsa del cos mitjançant l'anus.
2. (figurat, col·loquial) Quelcom menyspreable o sense cap valor.
3. (figurat, col·loquial) Quelcom que embruta qualsevol objecte.

• excrement, caca, fem, cagarro, cagada, deposició, evacuació, excreció, tova, tifa, cagalló, pastisset a granel, caguerada, plasta, trunyo

• a tota merda

• de merda

• ésser cul i merda

• ésser una merda

• fer el merda

• merda de bruixa

• portar merda a l’espardenya

Detritus expulsat

• Afrikaans: stront (af), kak (af)
• Albanès: mut (sq) m.
• Alemany: Scheiße (de) f.
• Anglès: shit (en)
• Àrab: خَرَاء‎ (ar) m.
• Armeni: քաք (hy) ‎(kak)
• Belarús: гаўно́ (be) n. ‎(haunó), лайно́ (be) n. ‎(lainó)
• Bengalí: হাগু (bn)
• Bretó: kaoc'h (br) m.
• Búlgar: лайно́ (bg) n. ‎(lainó), говно́ (bg) n. ‎(govnó)
• Castellà: mierda (es) f.
• Coreà: 똥 (ko) ‎(ttong)
• Danès: lort (da) c.
• Eslovac: hovno (sk) n.
• Eslovè: drek (sl) m., govno (sl) n.
• Esperanto: fekaĵo (eo), feko (eo), merdo (eo)
• Estonià: sitt (et), pask (et)
• Feroès: lortur (fo) m.
• Finès: paska (fi)
• Francès: merde (fr) f., crotte (fr) f.
• Frisó occidental: skyt (fy)
• Friülà: mierde (fur) f.
• Gallec: merda (gl) f., caca (gl) f., bosta (gl) f.
• Gal·lès: cachu (cy)
• Georgià: განავალი (ka) ‎(ganàvali)
• Grec: σκατό (el) n. ‎(skató)
• Grec antic: σκῶρ (grc) n. ‎(skôr), κόπρος (grc) f. ‎(kópros)
• Groenlandès: anaq (kl)
• Guaraní: epoti (gn)
• Hebreu: חָרָא‎ (he) m.
• Hindi: मल (hi) m.
• Hongarès: szar (hu)
• Ídix: דרעק (yi) n.
• Indonesi: tahi (id)
• Irlandès: cac (ga) m.
• Islandès: skítur (is) m.
• Italià: merda (it) f., cacca (it) f., stronzo (it) m.
• Japonès: 糞 (ja)
• Javanès: tai (jv)
• Kazakh: боқ (kk) ‎(boq/bokh)
• Kurd: gû (ku)
• Letó: kaka (lv) f., suds (lv) m.
• Llatí: merda (la) f., stercus (la) n.
• Macedoni: гомно (mk) n., лајно (mk) n., измет (mk) m.
• Malai: tahi (ms)
• Maori: tutae (mi)
• Mongol: баас (mn)
• Neerlandès: poep (nl), stront (nl), kak (nl), schijt (nl)
• Noruec: dritt (no) m., skitt (no) m., avføring (no) m., bæsj (no) m.
• Occità: mèrda (oc) f.
• Persa: گه‎ (fa)
• Polonès: gówno (pl) n., łajno (pl) n.
• Portuguès: merda (pt) f., bosta (pt) f.
• Quítxua: aka (qu)
• Retoromànic: merda (rm) f., miarda (rm) f.
• Romanès: căcat (ro) n., rahat (ro) m.
• Romaní: khul (rom) m.
• Rus: говно́ (ru) n. ‎(govnó), гомно́ (ru) n. ‎(gomnó), дерьмо́ (ru) n. ‎(dermó)
• Sard: merda (sc) f.
• Serbocroat: измет (sh), izmet (sh) m., говно (sh), govno (sh) n.
• Suec: skit (sv) c., bajs (sv) n.
• Tadjik: гуҳ (tg)
• Tagal: tae (tl)
• Tai: ขี้ (th)
• Tàtar: бук (tt)
• Turc: bok (tr), kaka (tr), dışkı (tr)
• Txec: hovno (cs) n.
• Ucraïnès: гімно́ (uk) n. ‎(himnò), дерьмо́ (uk) n. ‎(dermò), лайно́ (uk) n. ‎(lainò)
• Urdú: پا خانه‎ (ur)
• Vietnamita: cứt (vi)
• Volapük: jiedot (vo)
• Xinès: 大便 (zh) ‎(dàbiàn)

merda!

1. (vulgarisme) Expressió de frustració o enuig.
2. (teatre) Expressió per a desitjar sort abans de l'estrena d'una obra de teatre.

• (vulgar) collons!, colló!, cordons!, culleres!, carall!, carai!, caram!, cony!, coi!, fotre!, hòstia!, joder! (castellanisme), una mè (eufemisme)
• (teatre) molta merda!

Expressió per a desitjar sort abans de l'estrena d'una obra de teatre

• Síl·labes: mer·da (2)

• Anagrames: darem, dàrem, derma

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, PTV, Optimot

• Pronúncia (AFI): /ˈmɛr.da/

• Etimologia: Del protoitàlic (s)merdā, derivat del protoindoeuropeu *(s)merd-h₂-(«pudent»).

merda f. ‎(genitiu merdae)

1. merda

1a declinació -a, -ae

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959,