oncle - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Pronúncia(i):

Oriental:	/ˈoŋ.kɫə/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /ˈoŋ.kɫe/, /ˈɔŋ.kɫe/
valencià /ˈoŋ.kɫe/

Rimes: -oŋkle
Etimologia: Del català antic avoncle, del llatí avunculu(m), acusatiu de avunculus ‎(‘oncle matern’), segle XIII.

oncle m. ‎(plural oncles)

Germà del pare o de la mare.
(valencià) oncle valencià

(antic) avoncle, avonclo
(dialectal) blonco, conco, onclo, uncle
tiet (col·loquial), tio (dialectal), xiu (alguerès)
nebot, neboda
tia f.
cononcle (parentiu polític)
onclastre

Germà de la mare o del pare

Alemany: Onkel (de)
Anglès: uncle (en)
Àrab: عَمّ‎ (ar) m.
Armeni: հորեղբայր (hy) ‎(horekhbaïr)
Àzeri: əmi (az)
Basc: osaba (eu)
Bretó: eontr (br) m.
Búlgar: чи́чо (bg) m. ‎(txitxo)
Castellà: tío (es)
Danès: onkel (da) c.
Eslovac: strýko (sk) m.
Eslovè: stric (sl) m.
Esperanto: onklo (eo)
Finès: setä (fi)
Francès: oncle (fr)
Friülà: barbe (fur)
Gallec: tío (gl) m.
Grec: θείος (el) m. ‎(thios)
Grec antic: θεῖος (grc) m. ‎(theîos)
Hebreu: דּוֹד‎ (he) m.
Hongarès: nagybácsi (hu)
Italià: zio (it) m.
Japonès: 伯父 (ja)
Letó: tevocis (lv) m.
Lituà: dėdė (lt) m.
Llatí: patruus (la) m., avunculus (la) m.
Llengua de signes catalana: ONCLE (csc)
Macedoni: те́тин (mk) m.
Neerlandès: onkel (nl), oom (nl) m.
Noruec: onkel (no) m.
Occità: oncle (oc) m.
Polonès: stryj (pl) m.
Portuguès: tio (pt)
Quítxua: qaka (qu)
Retoromànic: aug (rm) m.
Romanès: unchi (ro) m.
Romaní: kak (rom) m.
Rus: дя́дя (ru) m. ‎(diàdia)
Sard: tiu (sc), ciu (sc)
Serbocroat: стриц (sh), stric (sh)
Sicilià: ziu (scn) m.
Suec: onkel (sv) c.
Txec: strýc (cs) m.
Ucraïnès: дя́дько (uk) m. ‎(diadko)
Xinès: 伯父 (zh) ‎(bófù)
Síl·labes: on·cle (2)
Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot
Petit Atles Lingüístic del Domini Català

oncle m. ‎(plural oncles)

oncle (germà del pare o de la mare)

neveu
nièce
tante
grand-oncle
Article corresponent a la Viquipèdia en francès
Entrada «oncle» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).