Death poem (original) (raw)
Ein Todesgedicht (jap. 辞世の句, jisei no ku) ist ein Gedicht, das jemand schreibt, der seinem Tod nahe ist. Es ist in verschiedenen Kulturen, darunter Japan, für gebildete Personen Brauch, eines zu schreiben.
| Property | Value |
|---|---|
| dbo:abstract | Un yuigon (遺言, «testament»), jisei no ku (辞世の句, «frase de resignació») o (絶命詩, «poesia del final de la vida») és un poema de comiat. Aquests poemes de comiat eren paraules pròpies de la persona que s'anava a llevar la vida; resumia els seus pensaments i les seves emocions en el moment en què anava a morir. Quan una persona cometia el seppuku (切腹), normalment hi havia un temps per reflexionar mentre escrivia o componia el poema, però de vegades la mort arribava quan no se l'esperava, llavors els poemes eren molt més espontanis. Com a gènere de poesia, el poema de comiat es va desenvolupar en les tradicions literàries de les cultures de l'Àsia Oriental (el més destacat al Japó, en alguns períodes de la història xinesa, i a la dinastia Joseon de Corea). Solen oferir una reflexió sobre la mort, tant en general com en relació amb la mort imminent de l'autor, que sovint es combina amb una observació significativa sobre la vida. La pràctica d'escriure un poema de comiat té els seus orígens en el budisme zen. Es tracta d'un concepte o visió del món derivat de l'ensenyament budista de les (三法 印, sanbōin), concretament que el món material és transitori i (無常, mujō), que aquesta afecció a ell causa (苦, ku), i finalment tota la realitat és un (空, kū). Aquests poemes es van associar amb els sectors literaris, espirituals i dominants de la societat, ja que normalment eren composts per un poeta, guerrer, noble o monjo budista. L'escriptura d'un poema en el moment de la mort i la reflexió sobre la naturalesa de la mort en un món imperfecte i transitori és exclusiu de la cultura de l'Àsia Oriental. Té estrets vincles amb el budisme, i particularment el budisme zen místic (del Japó), el budisme chan (de la Xina) i el (de Corea). Des del seu naixement, el budisme ha posat èmfasi en la importància de la mort perquè la consciència de la mort és la que va impulsar el Buda a percebre la futilitat final de les preocupacions i dels plaers mundans. Un poema de comiat exemplifica tant la «solitud eterna» que es troba al centre del zen i la recerca d'un nou punt de vista, una nova manera de mirar la vida i les coses en general, o una versió de la il·luminació (悟り, satori en japonès; 悟, en xinès). Segons l'erudita de religions comparades (秦家懿), el budisme japonès «està tan estretament associat amb la memòria dels morts i el culte ancestral que els santuaris familiars dedicats als avantpassats i que encara ocupen un lloc d'honor a les llars, es diuen popularment el Butsudan, literalment els altars budistes. És costum en el Japó modern de tenir , però es recorre al budisme en temps de dol i de serveis funeraris». L'escriptura d'un poema de comiat es va limitar a la classe alfabeta, la classe dirigent, els samurais i els monjos. Va ser introduït a Occident durant la Segona Guerra Mundial, quan els soldats japonesos, envoltats pel llegat samurai de la seva cultura, escrivien poemes abans de missions o batalles suïcides. (ca) The death poem is a genre of poetry that developed in the literary traditions of East Asian cultures—most prominently in Japan as well as certain periods of Chinese history and Joseon Korea. They tend to offer a reflection on death—both in general and concerning the imminent death of the author—that is often coupled with a meaningful observation on life. The practice of writing a death poem has its origins in Zen Buddhism. It is a concept or worldview derived from the Buddhist teaching of the three marks of existence (三法印, sanbōin), specifically that the material world is transient and impermanent (無常, mujō), that attachment to it causes suffering (苦, ku), and ultimately all reality is an emptiness or absence of self-nature (空, kū). These poems became associated with the literate, spiritual, and ruling segments of society, as they were customarily composed by a poet, warrior, nobleman, or Buddhist monk. The writing of a poem at the time of one's death and reflecting on the nature of death in an impermanent, transitory world is unique to East Asian culture. It has close ties with Buddhism, and particularly the mystical Zen Buddhism (of Japan), Chan Buddhism (of China) and Seon Buddhism (of Korea). From its inception, Buddhism has stressed the importance of death because awareness of death is what prompted the Buddha to perceive the ultimate futility of worldly concerns and pleasures. A death poem exemplifies both the "eternal loneliness" that is found at the heart of Zen and the search for a new viewpoint, a new way of looking at life and things generally, or a version of enlightenment (satori in Japanese; wu in Chinese). According to comparative religion scholar Julia Ching, Japanese Buddhism "is so closely associated with the memory of the dead and the ancestral cult that the family shrines dedicated to the ancestors, and still occupying a place of honor in homes, are popularly called the Butsudan, literally 'the Buddhist altars'. It has been the custom in modern Japan to have Shinto weddings, but to turn to Buddhism in times of bereavement and for funeral services". The writing of a death poem was limited to the society's literate class, ruling class, samurai, and monks. It was introduced to Western audiences during World War II when Japanese soldiers, emboldened by their culture's samurai legacy, would write poems before suicidal missions or battles. (en) Ein Todesgedicht (jap. 辞世の句, jisei no ku) ist ein Gedicht, das jemand schreibt, der seinem Tod nahe ist. Es ist in verschiedenen Kulturen, darunter Japan, für gebildete Personen Brauch, eines zu schreiben. (de) Un poema de despedida (辞世の句 jisei no ku?) es un poema escrito poco antes de la muerte de su autor. Es una tradición entre las personas alfabetizadas de varias culturas, especialmente en la cultura de Japón. Se trata de un género de poesía que se desarrolló en las tradiciones literarias de las culturas del este asiático, principalmente en Japón, así como en ciertos periodos de la historia de China y en Corea durante la dinastía Joseon. (es) Un poème d'adieu (絶命詩) est un poème écrit peu de temps avant la mort. Dans plusieurs cultures, c'est une tradition pour les intellectuels, particulièrement dans la Corée de la période Joseon et au Japon avec le jisei no ku (辞世の句). (fr) Sebuah puisi kematian (zetsumei-shi, 絶命詩) adalah sebuah puisi yang ditulis seseorang menjelang kematiannya. Ini adalah sebuah tradisi bagi orang-orang terpelajar dalam sejumlah kebudayaan yang berbeda, khususnya dalam Kebudayaan Jepang dan Joseon Korea, serta periode tertentu dalam sejarah China. (in) 절명시(絶命詩), 또는 사세구(辭世句)는 사람이 세상을 떠날 때(곧 죽으려고 할 때 등)에 읊는 한시, 가타스, 단가, 하이쿠 또는 그에 비슷한 단형시의 종류이다. (ko) 辞世（じせい）とは、もともとはこの世に別れを告げることを言い、そこから、人がこの世を去る時（まもなく死のうとする時など）に詠む漢詩、偈、和歌、発句またはそれに類する短型詩の類のことを指す。 (ja) Pisanie wierszy śmierci (jap. 辞世の句 jisei no ku) jest charakterystyczne dla niektórych kultur. Jisei są jednak szczególne dla Japonii.Chodzi o to, aby przed śmiercią wyrazić kwintesencję życia w poezji. (pl) Poema de morte (辞世の句 jisei no ku?) é um estilo poético zen criado apenas quando o poeta, monge ou praticante se encontra próximo da morte. O autor procura captar o momento de grande mobilização psicoemocional que acompanha a iminência da morte, e serve de muitos modos como uma espécie de epitáfio ou elegia contemplativa - entende-se que o moribundo é como um "quase-buddha" (hotoke), pois na proximidade da morte é capaz de purificar a pessoa da ignorância e apegos que impedem-nas de enxergar a sua própria sabedoria plena. Os poemas foram escritos por monges zen chineses, coreanos (principalmente durante a dinastia Joseon) e japoneses, por inúmeros poetas haiku e samurais. As formas poéticas eram regulamentadas segundo os estilos , waka e haiku. (pt) 絕命詩是在东亚的文学中发展起来的一种诗歌体裁，是指一些知道自己將死時所作、或者吟誦的詩，這類絕命詩的形式可以有很多種，例如近體詩、古體詩、現代詩、偈頌、短歌、俳句。它在日本以及中国历史的某些时期和朝鲜王朝最为常見。絕命詩一般由文人阶层、统治阶级、武士和僧侣等人士創作。二战期间不少日本士兵会在自杀任务或战斗之前写下絕命詩。 (zh) |
| dbo:thumbnail | wiki-commons:Special:FilePath/Death_poem_by_Kuroki_Hiroshi.jpg?width=300 |
| dbo:wikiPageExternalLink | http://d.hatena.ne.jp/keyword/%BB%B0%C5%E7%CD%B3%B5%AA%C9%D7 |
| dbo:wikiPageID | 681433 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageLength | 20305 (xsd:nonNegativeInteger) |
| dbo:wikiPageRevisionID | 1124373043 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageWikiLink | dbr:Prince_Ōtsu dbr:Samurai dbr:Satori dbr:Elegy dbr:Metaphor dbr:Seonbi dbc:Genres_of_poetry dbr:Battle_of_Iwo_Jima dbr:Bhikkhu dbr:Joseon dbr:Kyōka dbr:Poetry dbc:Poems_about_death dbr:Masakatsu_Morita dbr:Matsuo_Bashō dbr:Cherry_blossom dbr:Epitaph dbr:Fujiwara_no_Teishi dbr:Goryeo dbc:Death_in_Japan dbr:Lingchi dbr:Shinto dbr:Sijo dbr:Sui_dynasty dbr:Suicide_note dbr:Yuan_Chonghuan dbr:Yukio_Mishima dbr:Śūnyatā dbr:Chinese_Chán dbr:Ichigaya dbr:Mono_no_aware dbr:Mi_último_adiós dbr:Buddhism dbr:Buddhist dbr:Three_marks_of_existence dbr:Transition_from_Ming_to_Qing dbr:Tsukioka_Yoshitoshi dbr:Wabi-sabi dbr:Wang_Shichong dbr:Jo_Gwang-jo dbr:Julia_Ching dbr:Lament dbr:Last_words dbr:Six_martyred_ministers dbr:Takarai_Kikaku dbr:Wu_(Chinese_religion) dbr:Ōta_Dōkan dbc:Death_customs dbc:Suicides_by_seppuku dbr:Culture_of_Japan dbr:Danjong_of_Joseon dbr:Dukkha dbr:East_Asia dbc:Buddhism_and_death dbr:Edo_Castle dbr:Kanshi_(poetry) dbr:Sen_no_Rikyū dbr:Haiku dbr:Hakuin_Ekaku dbr:Hanja dbr:Japanese_Zen dbr:Tanka dbr:Jeong_Mong-ju dbr:Yi_Gae dbr:Chan_Buddhism dbr:Chinese_Buddhism dbr:Chongzhen_Emperor dbr:Jungjong_of_Joseon dbr:Jurchen_people dbr:Tadamichi_Kuribayashi dbr:Taejo_of_Joseon dbr:Taejong_of_Joseon dbr:World dbr:Butsudan dbr:Emperor_Ichijo dbr:Ming_dynasty dbc:Japanese_poetry dbr:Ogura_Hyakunin_Isshu dbr:Sei_Shōnagon dbr:Sejo_of_Joseon dbr:Seong_Sam-mun dbr:Seppuku dbr:Xie_Lingyun dbr:Waka_(poetry) dbr:Impermanence dbr:Gesshū_Sōko dbr:Korean_Literati_Purges dbr:Shinto_wedding dbr:Ryōkan dbr:Neo-Confucian dbr:Joseon_Korea dbr:Japanese_Buddhism dbr:Chinese_history dbr:Zen_Buddhism dbr:Seon_Buddhism dbr:File:Chidorigafuchi_sakura.JPG dbr:File:Death_poem_by_Kuroki_Hiroshi.jpg |
| dbp:wikiPageUsesTemplate | dbt:Authority_control dbt:Efn dbt:For dbt:ISBN dbt:In_lang dbt:Nihongo dbt:Notelist dbt:Poemquote dbt:Redirect dbt:Rp dbt:Short_description dbt:Stack dbt:Transliteration dbt:Death |
| dcterms:subject | dbc:Genres_of_poetry dbc:Poems_about_death dbc:Death_in_Japan dbc:Death_customs dbc:Suicides_by_seppuku dbc:Buddhism_and_death dbc:Japanese_poetry |
| gold:hypernym | dbr:Genre |
| rdf:type | owl:Thing yago:Abstraction100002137 yago:Act100030358 yago:Activity100407535 yago:Category105838765 yago:Cognition100023271 yago:Communication100033020 yago:Concept105835747 yago:Content105809192 yago:Continuance101017987 yago:Custom100413239 yago:Event100029378 yago:Genre105845332 yago:Idea105833840 yago:Kind105839024 yago:LiteraryComposition106364329 yago:Poem106377442 yago:Practice100410247 yago:PsychologicalFeature100023100 yago:WikicatGenresOfPoetry yago:Writing106362953 yago:WrittenCommunication106349220 yago:YagoPermanentlyLocatedEntity dbo:MusicGenre yago:Survival101022178 yago:WikicatDeathCustoms yago:WikicatPoemsAboutDeath |
| rdfs:comment | Ein Todesgedicht (jap. 辞世の句, jisei no ku) ist ein Gedicht, das jemand schreibt, der seinem Tod nahe ist. Es ist in verschiedenen Kulturen, darunter Japan, für gebildete Personen Brauch, eines zu schreiben. (de) Un poema de despedida (辞世の句 jisei no ku?) es un poema escrito poco antes de la muerte de su autor. Es una tradición entre las personas alfabetizadas de varias culturas, especialmente en la cultura de Japón. Se trata de un género de poesía que se desarrolló en las tradiciones literarias de las culturas del este asiático, principalmente en Japón, así como en ciertos periodos de la historia de China y en Corea durante la dinastía Joseon. (es) Un poème d'adieu (絶命詩) est un poème écrit peu de temps avant la mort. Dans plusieurs cultures, c'est une tradition pour les intellectuels, particulièrement dans la Corée de la période Joseon et au Japon avec le jisei no ku (辞世の句). (fr) Sebuah puisi kematian (zetsumei-shi, 絶命詩) adalah sebuah puisi yang ditulis seseorang menjelang kematiannya. Ini adalah sebuah tradisi bagi orang-orang terpelajar dalam sejumlah kebudayaan yang berbeda, khususnya dalam Kebudayaan Jepang dan Joseon Korea, serta periode tertentu dalam sejarah China. (in) 절명시(絶命詩), 또는 사세구(辭世句)는 사람이 세상을 떠날 때(곧 죽으려고 할 때 등)에 읊는 한시, 가타스, 단가, 하이쿠 또는 그에 비슷한 단형시의 종류이다. (ko) 辞世（じせい）とは、もともとはこの世に別れを告げることを言い、そこから、人がこの世を去る時（まもなく死のうとする時など）に詠む漢詩、偈、和歌、発句またはそれに類する短型詩の類のことを指す。 (ja) Pisanie wierszy śmierci (jap. 辞世の句 jisei no ku) jest charakterystyczne dla niektórych kultur. Jisei są jednak szczególne dla Japonii.Chodzi o to, aby przed śmiercią wyrazić kwintesencję życia w poezji. (pl) Poema de morte (辞世の句 jisei no ku?) é um estilo poético zen criado apenas quando o poeta, monge ou praticante se encontra próximo da morte. O autor procura captar o momento de grande mobilização psicoemocional que acompanha a iminência da morte, e serve de muitos modos como uma espécie de epitáfio ou elegia contemplativa - entende-se que o moribundo é como um "quase-buddha" (hotoke), pois na proximidade da morte é capaz de purificar a pessoa da ignorância e apegos que impedem-nas de enxergar a sua própria sabedoria plena. Os poemas foram escritos por monges zen chineses, coreanos (principalmente durante a dinastia Joseon) e japoneses, por inúmeros poetas haiku e samurais. As formas poéticas eram regulamentadas segundo os estilos , waka e haiku. (pt) 絕命詩是在东亚的文学中发展起来的一种诗歌体裁，是指一些知道自己將死時所作、或者吟誦的詩，這類絕命詩的形式可以有很多種，例如近體詩、古體詩、現代詩、偈頌、短歌、俳句。它在日本以及中国历史的某些时期和朝鲜王朝最为常見。絕命詩一般由文人阶层、统治阶级、武士和僧侣等人士創作。二战期间不少日本士兵会在自杀任务或战斗之前写下絕命詩。 (zh) Un yuigon (遺言, «testament»), jisei no ku (辞世の句, «frase de resignació») o (絶命詩, «poesia del final de la vida») és un poema de comiat. Aquests poemes de comiat eren paraules pròpies de la persona que s'anava a llevar la vida; resumia els seus pensaments i les seves emocions en el moment en què anava a morir. Quan una persona cometia el seppuku (切腹), normalment hi havia un temps per reflexionar mentre escrivia o componia el poema, però de vegades la mort arribava quan no se l'esperava, llavors els poemes eren molt més espontanis. (ca) The death poem is a genre of poetry that developed in the literary traditions of East Asian cultures—most prominently in Japan as well as certain periods of Chinese history and Joseon Korea. They tend to offer a reflection on death—both in general and concerning the imminent death of the author—that is often coupled with a meaningful observation on life. The practice of writing a death poem has its origins in Zen Buddhism. It is a concept or worldview derived from the Buddhist teaching of the three marks of existence (三法印, sanbōin), specifically that the material world is transient and impermanent (無常, mujō), that attachment to it causes suffering (苦, ku), and ultimately all reality is an emptiness or absence of self-nature (空, kū). These poems became associated with the literate, spiritua (en) |
| rdfs:label | Yuigon (ca) Todesgedicht (de) Jisei no ku (es) Death poem (en) Poème d'adieu (fr) Puisi kematian (in) 절명시 (ko) 辞世 (ja) Wiersz śmierci (pl) Poema de morte (pt) 絕命詩 (zh) |
| owl:sameAs | freebase:Death poem yago-res:Death poem wikidata:Death poem dbpedia-ca:Death poem dbpedia-de:Death poem dbpedia-es:Death poem dbpedia-fa:Death poem dbpedia-fr:Death poem dbpedia-gl:Death poem dbpedia-he:Death poem dbpedia-hu:Death poem dbpedia-id:Death poem dbpedia-ja:Death poem dbpedia-ko:Death poem dbpedia-ms:Death poem dbpedia-pl:Death poem dbpedia-pt:Death poem dbpedia-vi:Death poem dbpedia-zh:Death poem https://global.dbpedia.org/id/23r13 |
| prov:wasDerivedFrom | wikipedia-en:Death_poem?oldid=1124373043&ns=0 |
| foaf:depiction | wiki-commons:Special:FilePath/Chidorigafuchi_sakura.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Death_poem_by_Kuroki_Hiroshi.jpg |
| foaf:isPrimaryTopicOf | wikipedia-en:Death_poem |
| is dbo:wikiPageRedirects of | dbr:Death_Poem dbr:Jisei dbr:Jisei_no_ku dbr:Death_poems |
| is dbo:wikiPageWikiLink of | dbr:Prince_Ōtsu dbr:Princess_Shirataki dbr:Battle_of_Shizugatake dbr:Bokusui_Wakayama dbr:List_of_National_Treasures_of_Japan_(writings:_others) dbr:List_of_last_words dbr:List_of_last_words_(18th_century) dbr:Requiem_(Jenkins) dbr:Uesugi_Kenshin dbr:Kusunoki_Masatsura dbr:Matsudaira_Yoshinaga dbr:Matsumae_Kinhiro dbr:Matsuo_Bashō dbr:Matsuura_Takeshirō dbr:Epitaph dbr:Glossary_of_literary_terms dbr:Misao_Fujimura dbr:Yukio_Mishima dbr:Yukio_Mishima_bibliography dbr:Zhu_Shugui dbr:Death_Poem dbr:Mi_último_adiós dbr:Bushido dbr:Aigo_no_Waka dbr:Tsukioka_Yoshitoshi dbr:Wang_Wei_(Tang_dynasty) dbr:War_poet dbr:Wen_Tianxiang dbr:Japanese_poetry dbr:Lament dbr:Minamoto_no_Yorimasa dbr:Six_martyred_ministers dbr:Ōta_Dōkan dbr:Dōgen dbr:Katsu_(Zen) dbr:Korean_literati_purges dbr:Kosaburo_Eto dbr:Sen_no_Rikyū dbr:Hayashi_Tadataka dbr:The_Black_Heart_Rebellion dbr:Yi_Gae dbr:Kamikaze dbr:Kenji_Hatanaka dbr:Surrender_of_Japan dbr:Tadamichi_Kuribayashi dbr:Tainei-ji_incident dbr:Ōuchi_Yoshitaka dbr:Asano_Naganori dbr:Hōjō_Ujimasa dbr:Kullervo dbr:Kyūjō_incident dbr:Military_history_of_Japan dbr:Okada_Izō dbr:Seong_Sam-mun dbr:Seppuku dbr:Yamaoka_Tesshū dbr:Waka_(poetry) dbr:I_am_Going_to_the_Lordy dbr:Gesshū_Sōko dbr:Obituary_poetry dbr:Outline_of_death dbr:Ryōkan dbr:Jisei dbr:Jisei_no_ku dbr:Death_poems |
| is foaf:primaryTopic of | wikipedia-en:Death_poem |
