Long s (original) (raw)

About DBpedia

La s llarga (ſ) és una variant arcaica de la lletra essa en minúscula. La forma actual (s) s'anomenava també s final o s curta perquè originalment s'emprava només a final de mot. Actualment els lectors poc acostumats poden confondre la ſ amb la f. La essa llarga s'usava en moltes lligadures. Tres exemples clàssics eren les lligadures ſi (si), ſt (st) i ſſ (ss). El caràcter ß o eszett, originalment una lligadura ſ+s o ſ+z, es va establir en l'ortografia de l'alemany amb unes regles específiques que encara existeixen.

thumbnail

Property Value
dbo:abstract Dlouhé s (ſ) je varianta minuskulní litery s, která se dříve používala pro zobrazení této hlásky na začátku a uprostřed slabiky, zatímco na konci se používalo tzv. koncové, neboli okrouhlé s. Dvě podoby s se objevily v písmu raného středověku a úpadek používání obou variant proběhl postupně v humanistickém písmu. Existují pozůstatky po dlouhém s, například dodnes zejména v němčině používané ß je ligatura dvojice dlouhého s (ſ) a ʒ (z) nebo dlouhého s (ſ) a okrouhlého s. Dále v matematice používaný znak ∫ pro integrál (z latinského ſumma, summa) a znak ʃ (minuskula esh) užívaný v IPA pro neznělou postalveolární frikativu vychází z dlouhého s. Lomítko / jako zkratka pro měnu shilling také pochází z dlouhého s. Dlouhé s se též užívá v logotypech firem a výrobků (např. Jägermeiſter nebo Hanſeatic Group). (cs) La s llarga (ſ) és una variant arcaica de la lletra essa en minúscula. La forma actual (s) s'anomenava també s final o s curta perquè originalment s'emprava només a final de mot. Actualment els lectors poc acostumats poden confondre la ſ amb la f. La essa llarga s'usava en moltes lligadures. Tres exemples clàssics eren les lligadures ſi (si), ſt (st) i ſſ (ss). El caràcter ß o eszett, originalment una lligadura ſ+s o ſ+z, es va establir en l'ortografia de l'alemany amb unes regles específiques que encara existeixen. (ca) Das lange s (auch Lang-s) „ſ“ ist eine grafische Variante des Buchstabens „s“ oder, sprachwissenschaftlich, eine stellungsbedingte allographische Variante des Graphems „s“. Das „ſ“ ist durch seinen vertikalen Schaft charakterisiert und bildet den ersten Bestandteil der beiden Ligaturen „ſʒ“ („ſz“) und „ſs“, die als Ursprung des deutschen Buchstabens „ß“ angenommen werden. Das „ſ“ wird in den heute üblichen „runden“ Schriften (Antiqua-Schriften) normalerweise nicht mehr verwendet, ist jedoch kein Verstoß gegen die Orthographie, da in den neuen (wie schon in den alten) Rechtschreibregeln keine Vorschriften zu ihrer allographischen Umsetzung gemacht werden. Im Gegensatz zu dem seit dem 29. Juni 2017 (rechtschreiblich) gültigen großen „ẞ“ gibt es das „lange ſ“ nur als Kleinbuchstaben. In gebrochenen Schriften ist die Verwendung des „ſ“ parallel zum runden s nach historisch gewachsenen Regeln konventionalisiert. Dabei wird das „ſ“ im Deutschen für das s-Graphem im Anlaut oder Inlaut einer Silbe geschrieben, während im Auslaut einer Silbe das runde s oder Auslaut-s gebraucht wird. Früher kam das lange s in allen romanischen ebenso wie den deutschen, englischen, niederländischen, westslawischen und den skandinavischen Schriftformen vor. (de) La s larga (ſ), también conocida como s alta es una antigua de la letra ese, es decir, una forma adicional que la letra podía adoptar sin que ello cambiara su pronunciación. La s redonda (la actual s) se escribía al final de las palabras, mientras que la s larga en todos los demás sitios. Esta letra solo existe en minúscula, lo que explica por qué la ligadura ß, compuesta de una s larga seguida de una s redonda (o de una z), sigue el mismo principio: en mayúsculas, ſ y ß (ſ+s o ſ+z en alemán) pasan a S y SS. (es) Le s long (ſ) est la forme ancienne de la lettre s minuscule. Depuis l'uniformisation de l'écriture par Charlemagne et l'apparition de la caroline ou minuscule carolingienne, on n'utilisait que le s long, qu'un lecteur non averti confondrait aujourd'hui avec un f. Plus tard est apparu le s final ou s rond, d'abord utilisé exclusivement en fin de mot. La graphie du s long (ſ) était employée principalement pour distinguer le phonème du s rond graphique, non prononcé (ainsi dans le mot eſpèces). L'usage du s final se généralisa peu à peu, jusqu'à se substituer complètement au s long. Le texte de la Constitution des États-Unis d'Amérique, par exemple, emploie le s long uniquement là où le s est double, comme dans les mots Congreſs, Claſs, Busineſs... Le s long a subsisté en langue française et en anglais jusqu'à la Révolution industrielle. Il n'est plus en usage de nos jours, mais il subsiste en Allemagne. L’illustration ci-contre montre des œils possibles dans une police à empattements (serif en anglais) et une police sans empattements, en romaine et en italique. Cette lettre n’existe qu’en minuscule, ce qui explique pourquoi la ligature ß (eszett), composée d’un s long suivi d’un s rond (ou d’un z) suivait le même principe : en capitales, ſ et ß (ſ+s ou ſ+z pour l’allemand) passaient toujours à S et SS (ou SZ dans certains noms propres). L’eszett existe aussi sous forme d’une capitale U+1E9E ẞ capitale latine eszett (fr) The long s ⟨ſ⟩, also known as the medial s or initial s, is an archaic form of the lowercase letter ⟨s⟩. It replaced the single s, or one or both of the letters s in a 'double s' sequence (e.g., "ſinfulneſs" for "sinfulness" and "poſſeſs" or "poſseſs" for "possess"—but never *"poſſeſſ"). The modern ⟨s⟩ letterform is known as the 'short', 'terminal', or 'round' s. In typography, it is known as a type of swash letter, commonly referred to as a "swash s". The long s is the basis of the first half of the grapheme of the German alphabet ligature letter ⟨ß⟩, (eszett or scharfes s [sharp s]). (en) De ſ (lange s) is een alternatieve schrijfwijze die in het verleden wel voor de kleine letter s gebruikt werd. Tot begin 19e eeuw werd meestal een lange s geschreven, behalve aan het einde van een woord (of deel van een samengesteld woord, zoals in losmaken), waar men de ‘korte’ of ‘ronde’ s gebruikte. De lange s kende geen hoofdlettervorm. Het gebruik van de lange s was aan het begin van de 19e eeuw vrijwel in onbruik geraakt. Willem Bilderdijk was een van de laatste Nederlandse schrijvers die de lange s nog wel gebruikte. In modernere typografie wordt in alle posities de ronde s gebruikt. De lange s wordt gekenmerkt door een hoge stok die aan de bovenzijde doorgaans een kromming naar rechts maakt, maar de vorm kan per lettertype en -stijl verschillen (zie de voorbeelden in de afbeelding links): soms heeft hij aan de linkerzijde een ophaaltje of dwarsstreepje (als een f waarvan de rechterhelft van het dwarsstreepje is weggelaten); tevens kan de letter op de regel staan (ſ), of een staart hebben die onder de regel uitsteekt (ſ). Laatstgenoemde 'dubbellange' variant was vooral gangbaar in cursieve druk en in handgeschreven 'schuine letters', door ouderen soms nog tot midden 20e eeuw gebruikt. In het klassieke Duitse schrift, het Frakturschrift, wordt steeds onderscheid gemaakt tussen de lange en korte s. De Duitse letter ß stamt volgens de simpelste theorie hiervan af. Hij komt dan voort uit de lange s in combinatie met de Duitse z (ʒ): ſ + ʒ werd ß. (nl) La s lunga (ſ) è una forma antica della lettera s minuscola, facilmente confondibile con una f. Dopo l'uniformazione della scrittura ordinata da Carlo Magno, con la conseguente codifica della scrittura carolina o minuscola carolingia, il carattere usato per la S minuscola era, appunto, la s lunga. Solo più tardi comparve la s finale (s), s rotonda o s corta, in principio utilizzata solo in fine di parola. A poco a poco l'utilizzo della s finale si generalizzò, finché giunse a sostituire completamente la s lunga perché quest'ultima poteva essere facilmente confusa con una f. Il testo della Costituzione degli Stati Uniti d'America, per esempio, impiega la s lunga unicamente lì dove la s è doppia, come nelle parole Congreſs, Claſs, Busineſs… La s lunga è rimasta nel francese e in inglese fino alla Rivoluzione Industriale. Non è più in uso oggigiorno in queste lingue ma è ancora usata in Germania (vedere più in basso). L'illustrazione presente a lato mostra l'aspetto che assume la lettera nei caratteri con grazie e in quelli senza grazie, sia in stile romano sia in corsivo. Per questa lettera esiste solo la forma minuscola, il che si spiega in quanto la legatura ß, composta da una s lunga seguita da una s rotonda (o da una z) segue il medesimo principio: in maiuscolo, ſ e ß (ſ+s o ſ+z per il tedesco) diventano S e SS. Altre legature usate in passato con questa lettera sono ad esempio 'si', 'ss' e 'st'. (it) 이 문서는 위키백과의 기술적인 한계로 인하여 다른 제목을 사용합니다. 이 문서의 정확한 제목은 ſ입니다. 긴 S (ſ)는 끝글자가 아닌 글자의 S를 대신하여 과거에 쓰였던 문자이다. 그러나 1790년대 이후 ſ의 사용 빈도가 하락하고 S의 사용 빈도가 상승했다. 1790년 이전에는 ſ가 S보다 자주 쓰였지만 1800년 이후로 S가 ſ보다 자주 쓰이게 되고 1820년대 이후로는 ſ가 거의 쓰이지 않게 되었다. (ko) ſ は、ラテン文字のひとつであり、アルファベットの19番目の文字 S の小文字の別の形である。19世紀以降一般的になった字形 (s) との区別のために、"ſ" は長いs（ドイツ語: langes s、英語: long s）、語中のs（英語: medial s）などと呼ばれる。それに対して "s" は短いs（short s）、丸いs（round s）、語末のs（terminal s）などと呼ばれる。長いsには小文字のみが存在し、大文字は短いsと等しく "S" である。 18世紀後半から19世紀前半頃に使用されなくなり、「短いs」(s) に統一されたが、数学の積分記号などにその名残を確認することができる。 (ja) Długie s, czyli ſ – wariant grafemu "s" występujący na początku i w środku wyrazów z wyjątkiem . Nazwa „długie s” odnosi się do kształtu graficznego, nie zaś do . Litera ſ była stosowana w historycznych krojach pism w tekstach pisanych alfabetem łacińskim.Ślad tej litery pozostał w niemieckim znaku ß, który to powstał jako ligatura ſ i ʒ. (pl) O s longo (ſ) é uma forma do "s" minúsculo, originalmente utilizado onde o "s" ocorria no meio ou no começo de uma palavra como, por exemplo, ſonoroſos ("sonorosos"). A representação em letra de imprensa do "s" como conhecida atualmente era chamada de "s curto". Para um leitor contemporâneo sem intimidade com a paleografia o s longo é facilmente confundido com as letras f, j ou z em formato cursivo. (pt) Långt s, ſ, är en variant av den gemena formen på bokstaven s. Användningen har skiftat något mellan olika perioder och språk. Vanligen har långt s använts i början och i mitten av ord eller ordled, medan runt (kort) s har använts som sista bokstav. Användningen av långt s har allmänt gått ur bruk, men formen finns kvar i tecknet för dubbelt s och i det matematiska tecknet för integral. (sv) Длинное s (ſ), также известное как среднее s или начальное s, является архаичной формой строчной буквы s. Оно заменило одиночное s или одну или обе буквы s в последовательности «двойное s» (например, «ſinfulneſs» вместо «sinfulness» и «poſſeſs» или «poſseſs» вместо «possess» — но никогда *"poſſseſſ"). Из длинного s образована половина графемы лигатурной буквы немецкого алфавита ß, которая называется Eszett. Современная форма буквы s известна как «короткая», «конечная» или «круглая». В английской типографике данная буква известна как разновидность swash letter, обычно называемая swash s. (ru) ſ，又名長S，是小写字母s 的變體，用於字的開首或中段，而不會用來結尾。例如： ſinfulneſs 就是“sinfulness”一詞的過去寫法。 (zh) Довга s ( ſ ) — застаріла форма малої літери s. Її писали на початку слів або першою у сполученні двох s, наприклад: "ſinfulneſs" проти "sinfulness" і "ſucceſs" проти "success". Довга s це також основа першої частини графеми або лігатури ß у німецькій абетці. Сучасна літера s відома як коротка, кінцева або округла s. (uk)
dbo:thumbnail wiki-commons:Special:FilePath/Long-s-US-Bill-of-Rights.jpg?width=300
dbo:wikiPageExternalLink http://typefoundry.blogspot.com/2008/01/long-s.html http://imgur.com/gallery/0sVAa https://web.archive.org/web/20080904223603/http:/www.straightdope.com/classics/a1_110.html http://www.straightdope.com/classics/a1_110.html https://www.babelstone.co.uk/Blog/2006/07/long-and-short-of-letter-s.html http://www.unknown.nu/misc/declaration
dbo:wikiPageID 198312 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength 28175 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID 1122031746 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink dbr:Calculus dbr:Cambridge_University_Press dbr:Robert_Woodhouse dbr:Roman_cursive dbr:Royal_Infirmary_of_Edinburgh dbr:Blackletter dbr:Bodoni dbr:Antiqua_(typeface_class) dbc:Palaeographic_letters dbr:Archaism dbr:Patrick_Brontë dbr:Robert_Burns dbr:United_Kingdom dbr:Upper_Sorbian dbr:Voiced_postalveolar_fricative dbr:Voiceless_postalveolar_fricative dbr:Descender dbr:Insular_S dbr:Integral_symbol dbr:John_Bell_(publisher) dbr:Letterform dbr:Tironian_notes dbr:S dbr:Ellen_Nussey dbr:Low's_Encyclopaedia dbr:Stephenson_Blake dbr:Edward_Lear dbr:Encyclopædia_Britannica dbr:Garamond dbr:Geoffrey_Chaucer dbr:George_Henry_Lewes dbr:The_Times dbr:Letter_case dbr:Ligature_(typography) dbr:Low_German dbr:Lowercase dbr:Lunenburg,_Massachusetts dbr:Majuscule dbr:Bohorič_alphabet dbr:Chiswick_Press dbr:Slash_(punctuation) dbr:Slovene_language dbr:Denarius dbr:ß dbr:Kerning dbr:Baltic_languages dbr:Bar_(diacritic) dbr:Acta_Eruditorum dbr:Typeface dbr:Typography dbr:War_of_1812 dbr:Wilkie_Collins dbr:William_Caslon dbr:X-height dbr:Esh_(letter) dbr:F dbr:Fraktur dbr:British_Letter_Foundry dbc:History_of_the_English_language dbr:Nova_Scotia dbr:German_orthography dbr:Grapheme dbr:Joseph_Ames_(author) dbr:The_History_of_Henry_Esmond dbr:Printing dbr:Gottfried_Leibniz dbr:Historical_novel dbr:International_Phonetic_Alphabet dbr:Italics dbr:Italy dbr:Thackeray dbr:Swash_letter dbr:Arthur_Bell_Nicholls dbr:Asterisk dbc:Typography dbr:Act_of_Congress dbc:Latin-script_letters dbr:Charles_Whittingham dbr:Charlotte_Brontë dbr:The_Canterbury_Tales dbr:Joseph_Lister,_1st_Baron_Lister dbr:Ascender_(typography) dbr:Mary_Elizabeth_Coleridge dbr:Solidus_(coin) dbr:OpenType dbr:Orthographic_ligature dbr:Carolingian_minuscule dbr:Caslon dbr:Shaftesbury dbr:Shilling dbr:Yell,_Shetland dbr:Medial_s dbr:Roman_type dbr:Sort_(typesetting) dbc:Letters_with_final_form dbr:R_rotunda dbr:Voiced_pharyngeal_fricative dbr:ẜ dbr:Ž dbr:Turkmen_orthography dbr:Orthographies dbr:Caucasian_languages dbr:Breaking_hyphen dbr:Eszett dbr:Shetland_Museum_and_Archives dbr:Wycliffite dbr:Wikt:medial dbr:File:Milton_paradise.jpg dbr:File:1812_War_Declaration.jpg dbr:File:Capital_long_S_example.png dbr:File:CycleDesign_Kopie.jpg dbr:File:Example_of_handwritten_ſ_in_a_letter_from_Charlotte_Brontë.jpg dbr:File:Flurkreuz_bei_Hohenfurch_(errichtet_1953).jpg dbr:File:GASTHAUS.png dbr:File:Long-s-US-Bill-of-Rights.jpg dbr:File:München_Marienklause_Kapelle_Gedenktafel_(Detail).jpg dbr:File:Old_Roman_Cursive_S.png dbr:File:Proclamation_Province_of_Upper_Canada_by_Isaac_Brock.jpg dbr:File:Schwäbische_Bastarda_1496_Schriftprobe_Priesters_Tochter.png dbr:File:5th6thEdition.jpeg
dbp:wikiPageUsesTemplate dbt:'s dbt:About dbt:Angbr dbt:Blockquote dbt:Citation dbt:Citation_needed dbt:Cite_journal dbt:Clarify dbt:Commons_category dbt:Efn dbt:Expand_German dbt:IPA dbt:Math dbt:More_citations_needed dbt:Notelist dbt:Reflist dbt:Short_description dbt:Slink dbt:Unichar dbt:Use_dmy_dates dbt:Wiktionary dbt:Notatypo dbt:Orthography_notation dbt:Latin_script
dcterms:subject dbc:Palaeographic_letters dbc:History_of_the_English_language dbc:Typography dbc:Latin-script_letters dbc:Letters_with_final_form
gold:hypernym dbr:Form
rdf:type yago:WikicatLatinLetters yago:WikicatUncommonLatinLetters yago:Abstraction100002137 yago:Artifact100021939 yago:Communication100033020 yago:Creation103129123 yago:Document103217458 yago:Letter106624161 yago:Matter106365467 yago:Object100002684 yago:PhysicalEntity100001930 yago:Representation104076846 yago:Writing106362953 yago:WrittenCommunication106349220 yago:Text106387980 yago:Whole100003553
rdfs:comment La s llarga (ſ) és una variant arcaica de la lletra essa en minúscula. La forma actual (s) s'anomenava també s final o s curta perquè originalment s'emprava només a final de mot. Actualment els lectors poc acostumats poden confondre la ſ amb la f. La essa llarga s'usava en moltes lligadures. Tres exemples clàssics eren les lligadures ſi (si), ſt (st) i ſſ (ss). El caràcter ß o eszett, originalment una lligadura ſ+s o ſ+z, es va establir en l'ortografia de l'alemany amb unes regles específiques que encara existeixen. (ca) La s larga (ſ), también conocida como s alta es una antigua de la letra ese, es decir, una forma adicional que la letra podía adoptar sin que ello cambiara su pronunciación. La s redonda (la actual s) se escribía al final de las palabras, mientras que la s larga en todos los demás sitios. Esta letra solo existe en minúscula, lo que explica por qué la ligadura ß, compuesta de una s larga seguida de una s redonda (o de una z), sigue el mismo principio: en mayúsculas, ſ y ß (ſ+s o ſ+z en alemán) pasan a S y SS. (es) The long s ⟨ſ⟩, also known as the medial s or initial s, is an archaic form of the lowercase letter ⟨s⟩. It replaced the single s, or one or both of the letters s in a 'double s' sequence (e.g., "ſinfulneſs" for "sinfulness" and "poſſeſs" or "poſseſs" for "possess"—but never *"poſſeſſ"). The modern ⟨s⟩ letterform is known as the 'short', 'terminal', or 'round' s. In typography, it is known as a type of swash letter, commonly referred to as a "swash s". The long s is the basis of the first half of the grapheme of the German alphabet ligature letter ⟨ß⟩, (eszett or scharfes s [sharp s]). (en) 이 문서는 위키백과의 기술적인 한계로 인하여 다른 제목을 사용합니다. 이 문서의 정확한 제목은 ſ입니다. 긴 S (ſ)는 끝글자가 아닌 글자의 S를 대신하여 과거에 쓰였던 문자이다. 그러나 1790년대 이후 ſ의 사용 빈도가 하락하고 S의 사용 빈도가 상승했다. 1790년 이전에는 ſ가 S보다 자주 쓰였지만 1800년 이후로 S가 ſ보다 자주 쓰이게 되고 1820년대 이후로는 ſ가 거의 쓰이지 않게 되었다. (ko) ſ は、ラテン文字のひとつであり、アルファベットの19番目の文字 S の小文字の別の形である。19世紀以降一般的になった字形 (s) との区別のために、"ſ" は長いs（ドイツ語: langes s、英語: long s）、語中のs（英語: medial s）などと呼ばれる。それに対して "s" は短いs（short s）、丸いs（round s）、語末のs（terminal s）などと呼ばれる。長いsには小文字のみが存在し、大文字は短いsと等しく "S" である。 18世紀後半から19世紀前半頃に使用されなくなり、「短いs」(s) に統一されたが、数学の積分記号などにその名残を確認することができる。 (ja) Długie s, czyli ſ – wariant grafemu "s" występujący na początku i w środku wyrazów z wyjątkiem . Nazwa „długie s” odnosi się do kształtu graficznego, nie zaś do . Litera ſ była stosowana w historycznych krojach pism w tekstach pisanych alfabetem łacińskim.Ślad tej litery pozostał w niemieckim znaku ß, który to powstał jako ligatura ſ i ʒ. (pl) O s longo (ſ) é uma forma do "s" minúsculo, originalmente utilizado onde o "s" ocorria no meio ou no começo de uma palavra como, por exemplo, ſonoroſos ("sonorosos"). A representação em letra de imprensa do "s" como conhecida atualmente era chamada de "s curto". Para um leitor contemporâneo sem intimidade com a paleografia o s longo é facilmente confundido com as letras f, j ou z em formato cursivo. (pt) Långt s, ſ, är en variant av den gemena formen på bokstaven s. Användningen har skiftat något mellan olika perioder och språk. Vanligen har långt s använts i början och i mitten av ord eller ordled, medan runt (kort) s har använts som sista bokstav. Användningen av långt s har allmänt gått ur bruk, men formen finns kvar i tecknet för dubbelt s och i det matematiska tecknet för integral. (sv) Длинное s (ſ), также известное как среднее s или начальное s, является архаичной формой строчной буквы s. Оно заменило одиночное s или одну или обе буквы s в последовательности «двойное s» (например, «ſinfulneſs» вместо «sinfulness» и «poſſeſs» или «poſseſs» вместо «possess» — но никогда *"poſſseſſ"). Из длинного s образована половина графемы лигатурной буквы немецкого алфавита ß, которая называется Eszett. Современная форма буквы s известна как «короткая», «конечная» или «круглая». В английской типографике данная буква известна как разновидность swash letter, обычно называемая swash s. (ru) ſ，又名長S，是小写字母s 的變體，用於字的開首或中段，而不會用來結尾。例如： ſinfulneſs 就是“sinfulness”一詞的過去寫法。 (zh) Довга s ( ſ ) — застаріла форма малої літери s. Її писали на початку слів або першою у сполученні двох s, наприклад: "ſinfulneſs" проти "sinfulness" і "ſucceſs" проти "success". Довга s це також основа першої частини графеми або лігатури ß у німецькій абетці. Сучасна літера s відома як коротка, кінцева або округла s. (uk) Dlouhé s (ſ) je varianta minuskulní litery s, která se dříve používala pro zobrazení této hlásky na začátku a uprostřed slabiky, zatímco na konci se používalo tzv. koncové, neboli okrouhlé s. Dvě podoby s se objevily v písmu raného středověku a úpadek používání obou variant proběhl postupně v humanistickém písmu. (cs) Das lange s (auch Lang-s) „ſ“ ist eine grafische Variante des Buchstabens „s“ oder, sprachwissenschaftlich, eine stellungsbedingte allographische Variante des Graphems „s“. Das „ſ“ ist durch seinen vertikalen Schaft charakterisiert und bildet den ersten Bestandteil der beiden Ligaturen „ſʒ“ („ſz“) und „ſs“, die als Ursprung des deutschen Buchstabens „ß“ angenommen werden. Im Gegensatz zu dem seit dem 29. Juni 2017 (rechtschreiblich) gültigen großen „ẞ“ gibt es das „lange ſ“ nur als Kleinbuchstaben. (de) Le s long (ſ) est la forme ancienne de la lettre s minuscule. Depuis l'uniformisation de l'écriture par Charlemagne et l'apparition de la caroline ou minuscule carolingienne, on n'utilisait que le s long, qu'un lecteur non averti confondrait aujourd'hui avec un f. Plus tard est apparu le s final ou s rond, d'abord utilisé exclusivement en fin de mot. La graphie du s long (ſ) était employée principalement pour distinguer le phonème du s rond graphique, non prononcé (ainsi dans le mot eſpèces). (fr) La s lunga (ſ) è una forma antica della lettera s minuscola, facilmente confondibile con una f. Dopo l'uniformazione della scrittura ordinata da Carlo Magno, con la conseguente codifica della scrittura carolina o minuscola carolingia, il carattere usato per la S minuscola era, appunto, la s lunga. Solo più tardi comparve la s finale (s), s rotonda o s corta, in principio utilizzata solo in fine di parola. La s lunga è rimasta nel francese e in inglese fino alla Rivoluzione Industriale. Non è più in uso oggigiorno in queste lingue ma è ancora usata in Germania (vedere più in basso). (it) De ſ (lange s) is een alternatieve schrijfwijze die in het verleden wel voor de kleine letter s gebruikt werd. Tot begin 19e eeuw werd meestal een lange s geschreven, behalve aan het einde van een woord (of deel van een samengesteld woord, zoals in losmaken), waar men de ‘korte’ of ‘ronde’ s gebruikte. De lange s kende geen hoofdlettervorm. Het gebruik van de lange s was aan het begin van de 19e eeuw vrijwel in onbruik geraakt. Willem Bilderdijk was een van de laatste Nederlandse schrijvers die de lange s nog wel gebruikte. In modernere typografie wordt in alle posities de ronde s gebruikt. (nl)
rdfs:label S llarga (ca) Dlouhé s (cs) Langes s (de) S larga (es) S long (fr) S lunga (it) Long s (en) 긴 s (ko) 長いs (ja) Lange s (nl) Długie s (pl) S longo (pt) Длинная s (ru) Långt s (sv) 长s (zh) Довга s (uk)
owl:sameAs freebase:Long s yago-res:Long s dbpedia-commons:Long s wikidata:Long s dbpedia-als:Long s dbpedia-br:Long s dbpedia-ca:Long s dbpedia-cs:Long s dbpedia-da:Long s dbpedia-de:Long s dbpedia-es:Long s dbpedia-et:Long s dbpedia-fi:Long s dbpedia-fr:Long s dbpedia-he:Long s dbpedia-it:Long s dbpedia-ja:Long s dbpedia-ko:Long s dbpedia-la:Long s dbpedia-nl:Long s dbpedia-pl:Long s dbpedia-pt:Long s dbpedia-ru:Long s http://sco.dbpedia.org/resource/Lang_s dbpedia-sk:Long s dbpedia-sv:Long s dbpedia-uk:Long s dbpedia-zh:Long s https://global.dbpedia.org/id/4UxM5
prov:wasDerivedFrom wikipedia-en:Long_s?oldid=1122031746&ns=0
foaf:depiction wiki-commons:Special:FilePath/1812_War_Declaration.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Proclamation_Province_of_Upper_Canada_by_Isaac_Brock.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Schwäbische_Bastarda_1496_Schriftprobe_Priesters_Tochter.png wiki-commons:Special:FilePath/5th6thEdition.jpeg wiki-commons:Special:FilePath/Capital_long_S_example.png wiki-commons:Special:FilePath/CycleDesign_Kopie.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Example_of_handwritten_ſ_in_a_letter_from_Charlotte_Brontë.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Flurkreuz_bei_Hohenfurch_(errichtet_1953).jpg wiki-commons:Special:FilePath/GASTHAUS.png wiki-commons:Special:FilePath/Long-s-US-Bill-of-Rights.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Milton_paradise.jpg wiki-commons:Special:FilePath/München_Marienklause_Kapelle_Gedenktafel_(Detail).jpg wiki-commons:Special:FilePath/Old_Roman_Cursive_S.png
foaf:isPrimaryTopicOf wikipedia-en:Long_s
is dbo:wikiPageDisambiguates of dbr:S_(disambiguation)
is dbo:wikiPageRedirects of dbr:Non-terminal_S dbr:Non-terminal_s dbr:Long_S dbr:Medial_s dbr:Descending_s dbr:Uſes dbr:Long-s dbr:Long_ess dbr:Long_ſ dbr:Old_letter_s
is dbo:wikiPageWikiLink of dbr:Calculus dbr:Calendar_(New_Style)_Act_1750 dbr:American_Cookery dbr:Bell_(typeface) dbr:Pound_sign dbr:Prussian_Lithuanians dbr:Rotated_letter dbr:Mission_Accomplished_speech dbr:Passepied dbr:Non-terminal_S dbr:Non-terminal_s dbr:Bellshill dbr:Blackletter dbr:Allography dbr:Antiqua–Fraktur_dispute dbr:Apple_Advanced_Typography dbr:History_of_the_Encyclopædia_Britannica dbr:Hoefler_Text dbr:Holy_Cross_Church,_Binstead dbr:List_of_Latin-script_digraphs dbr:Uncial_script dbr:Early_Modern_English dbr:Integral_symbol dbr:John_Bell_(publisher) dbr:October_29 dbr:Letterform dbr:List_of_precomposed_Latin_characters_in_Unicode dbr:Ꞩ dbr:Constantin_François_de_Chassebœuf,_comte_de_Volney dbr:Massachusett_writing_systems dbr:S dbr:Chester_Joie dbr:Estonian_orthography dbr:Geneva_(typeface) dbr:OCR-A dbr:Optical_character_recognition dbr:QWERTZ dbr:QuickDraw_GX dbr:Circumflex_in_French dbr:Code_page_437 dbr:Cofton_Hackett dbr:English_alphabet dbr:English_orthography dbr:German_language dbr:Graphite_(smart_font_technology) dbr:Thorn_(letter) dbr:Lefnoreis_Castle dbr:Leibniz's_notation dbr:Letter_case dbr:Long_S dbr:Mac_OS_Gaelic dbr:Slash_(punctuation) dbr:Slovene_language dbr:Stan_Freberg dbr:Z dbr:£sd dbr:ß dbr:Middle_Scots dbr:Bar-sur-Seine dbr:CER-GS dbr:Tisbury,_Wiltshire dbr:Wikisource dbr:Gaelic_type dbr:Jägermeister dbr:Lapalissade dbr:Latin_Extended-A dbr:Latin_script_in_Unicode dbr:Scribal_abbreviation dbr:Abkhaz_language dbr:Czech_orthography dbr:Esh_(letter) dbr:Extended_Latin-8 dbr:F dbr:Fraktur dbr:Pangram dbr:Centuria_Insectorum dbr:Didone_(typography) dbr:Differential_(mathematics) dbr:German_keyboard_layout dbr:German_orthography dbr:Golden_Type dbr:Google_Ngram_Viewer dbr:Haoqiu_zhuan dbr:Historiography_of_early_Christianity dbr:History_of_Western_typography dbr:History_of_calculus dbr:History_of_mathematical_notation dbr:History_of_the_Latin_script dbr:Teaching_script dbr:List_of_Latin-script_alphabets dbr:List_of_Latin-script_letters dbr:The_History_of_Henry_Esmond dbr:The_Flea_(poem) dbr:Jacques_de_La_Palice dbr:James_Reavis dbr:Thai_script dbr:Marvin_Kitman dbr:Johann_Strauss_II dbr:Jutes dbr:King_James_Version dbr:Latin_script dbr:Sütterlin dbr:Coins_of_the_pound_sterling dbr:Regional_handwriting_variation dbr:Ashendene_Press dbr:Maria_Perkins_letter dbr:Solidus_(coin) dbr:Sowilō_(rune) dbr:Spanish_orthography dbr:Spelling_of_Shakespeare's_name dbr:Fette_Fraktur dbr:Final_form dbr:Integral dbr:Carolingian_minuscule dbr:Caslon dbr:Shakespeare's_handwriting dbr:Shilling dbr:Shin_(letter) dbr:Medial_s dbr:Middle_English dbr:Ronald_Brunlees_McKerrow dbr:S_(disambiguation) dbr:Sambo's_Grave dbr:Etymology_of_Assam dbr:ISO_5426 dbr:List_of_typefaces_designed_by_Tobias_Frere-Jones dbr:New_Latin dbr:R_rotunda dbr:∂ dbr:Sydney_Gazette dbr:Personnel_of_Franklin's_lost_expedition dbr:Descending_s dbr:Uſes dbr:Long-s dbr:Long_ess dbr:Long_ſ dbr:Old_letter_s
is dbp:children of dbr:S
is dbp:fam of dbr:Esh_(letter)
is dbp:sisters of dbr:Esh_(letter)
is owl:differentFrom of dbr:Integral_symbol
is foaf:primaryTopic of wikipedia-en:Long_s