Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí (en àrab al-Muẖtār b. Abī ʿUbayd aṯ-Ṯaqafī) (622-687) fou un revolucionari proàlida que va dominar Kufa del 685 al 687 nominalment en nom de Muhàmmad ibn al-Hanafiyya, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib. Pertanyia a un clan dels . El seu pare va morir a la batalla del Pont o Jisr el 634 i fou criat pel seu oncle Sad ibn Masud, que fou governador de Madain durant el califat d'Alí. Mort Ali i havent entrat Muawiya I a Kufa (660/661), Mukhtar hauria suggerit al seu oncle sotmetre's al nou califa i entregar a al-Hasan, el fill d'Alí que havia estat ferit prop de Madain i s'havia refugiat a una de les cases del governador, per garantir la pròpia seguretat. La seva oposició als omeies es va manifestar al refusar testimoniar en favor del governador Ziyad ibn Abi-Sufyan (670-673) contra Hujr ibn Adí al-Kindí, que havia participat en algunes conspiracions alides. També va tenir algun paper en la revolta de a Kufa el 680, al que hauria acollit a casa seva, però no va participar en la revolta per estar absent i es va sotmetre dòcilment a les autoritats omeies. Tot i no participar, Mukhtar fou empresonat i va quedar ferit en un ull d'un cop que li va infligir el governador Ubayd-Al·lah ibn Ziyad (673-679 i 680-683). Després de la mort d'al-Husayn a Karbala fou alliberat (10 d'octubre del 680) per intercessió del seu cunyat Abd Allah ibn Umar. Llavors se'n va anar a l'Hedjaz on Abd Allah ibn al-Zubayr va proclamar la seva oposició als omeies públicament. Mukhtar li va oferir els seus serveis a canvi d'una alta posició però Abd Allah no ho va acceptar. Mukhtar va sortir de la Meca i se'n va anar a Taif, però després va retornar i va participar en el costat d'Ibn al-Zubayr a la defensa de la Meca contra l'exèrcit omeia manat per al-Husayn ibn Numayr, destacant en la lluita. Després va tornar a Kufa. sembla que va aprofitar el seu servei a la Meca per fer creure que servia a Ibn al-Zubayr i arrossegar més seguidors. En aquest moment a Kufa desenvolupaven activitats els Tawwabun (maig del 684), que estaven dirigits per Sulayman ibn Surad i Abu Mikhnaf, representat el partit alida. Mukhtar va intentar agafar el lideratge dels alides en lloc d'Ibn Surat, pretenent haver estat enviat per l'imam o mahdi, però va tenir un èxit limitat. Els governadors locals eren Abd Allah ibn Yazid al-Khatmi i Ibrahim ibn Muhammad ibn Talha, que havien estat nomenats per Ibn al-Zubayr. No obstant els ashraf (cavallers/notables) veien en al-Mukhtar un perill més greu que els Tawwabun i el van denunciar als dos governadors, sent arrestat i empresonat, tot i que Abd Allah ibn Yazid al-Khatmi tenia amb ell una bona relació. Altre cop el seu cunyat Abd Allah ibn Umar hauria gestionat el seu alliberament. Mentre els Tawwabun van ser derrotats i expulsats de la ciutat cap a Ayn al-Warda, però després van retornar (vers la primavera del 685) i Mukhtar hauria contactat amb ells i hauria aconseguit el seu suport. Ibn al-Zubayr va nomenar nou governador (ara únic) de Kufa a Abd Allah ibn Muti que va arribar el maig del 685. Molts notables tribals s'oposaven al nou governador i el suport a Mukhtar va augmentar. Els ashraf el van denunciar altre cop però encara que Ibn Muti va planejar arrestar-lo, Mukhtar ho va evitar fingint una greu malaltia. Obertament va començar a proclamar-se agent de Muhammad ibn al-Hanafiyya, però molts seguidors no s'ho creien i alguns van anar a veure a Muhammad per saber si era cert. Muhammad fou ambigu en relació a Mukhtar, del que desconfiava però al que no volia apartar, i va donar una resposta que va convèncer els emissaris que realment era veritat. Mukhtar va quedar alleujat amb la resposta però va invocar també com a guia al llibre de Déu i a la Sunna del Profeta, i va cridar a la venjança d'al-Husayn ibn Ali ibn Abi-Tàlib i altres alides assassinats. Finalment va aconseguir el suport del cap dels Hamdan, Ibrahim ibn al-Ashtar al-Nakhai, segurament enganyat per una suposada carta de Muhammad ibn al-Hanafiyya que hauria escrit realment el mateix Mukhtar. La revolta es va preveure per l'agost següent però finalment es va posposar fins al 19 d'octubre, però de fet es va iniciar un dia abans a causa d'un incident en què Ibn al-Ashtar va matar el cap de la shurta (policia) d'Ibn Muti, de nom Iyias ibn Mudarib. El crit de guerra fou: "Ya Mansur amit" i "Venjança per al-Husayn". La direcció militar dels rebels va ser cosa d'Ibn al-Ashtar, i la de les forces lleials al governador estaven manades pel tamimita Shabath ibn Ribi i el bakrita Rashid ibn Iyas (i alguns altres menys destacats). Després d'uns dies de combats als carrers els partidaris del governador es van haver de refugiar al castell on van ser assetjats tres dies; el governador llavors va fugir i Shabath i alguns altres caps van aconseguir un salva conducte a canvi de la rendició. L'endemà Mukhtar va rebre el jurament dels ashraf i altres grups. Al-Mukhtar va nomenar llavors governadors als territoris que depenien de Kufa: Armènia, l'Azerbaidjan, Mossul, Madain, Bihkubadh i Hulwan. L'anterior governador de Mossul per Ibn al-Zubayr, que era Muhammad ibn al-Ashath al-Kindi, va fugir a Takrit per acabar finalment anant a Kufa on es va sotmetre a Mukhtar. Bàssora i el seu territori va restar sota domini dels tot i un intent de revolta d'un seguidor de Mukhtar per agafar el control de la ciutat. El comandament de la shurta va passar a un àrab de la tribu Hamdan, però Mukhtar va tenir una guàrdia personal (haras) formada per mawalis (conversos estrangers) manats per una mawla de nom Kaysan Abu Amra. Aviat els ashraf, que li eren hostils (la majoria havien estat partidaris d'Ibn Muti), van fer córrer el rumor d'una derrota del seu exèrcit a Mesopotàmia, aprofitant que s'acostava un exèrcit sirià manat per Ubayd Allah ibn Ziyad, i es van revoltar manats per Ashath ibn Ribi i Muhammad ibn al-Ashat al-Kindi. Com que l'exèrcit manat per Ibn al-Ashtar havia sortit en campanya cap al nord, Mukhtar va haver de pactar amb els rebels, però quan Ibn al-Ashtar va tornar, els va esclafar en un combat a la Djabbanat al-Sabi el 21 o 22 de juliol del 686. Els caps vençuts van poder fugir a Bàssora sota protecció de Musab ibn al-Zubayr. Després d'aquesta victòria va seguir una purga; alguns homes acusats de participar en la mort a Karbala d'al-Husayn o la seva família, van ser executats, entre els quals Imar ibn Sad ibn Abi Wakkas, que tenia un salva conducte escrit de Mukhtar. Aquest va enviar els caps d'alguns executats a Muhammad ibn al-Hanafiyya, però aquest va restar distant del cap rebel que es proclamava el seu wazir i el seu amin. Abd Allah ibn al-Zubayr va fer empresonar a Ibn al-Hanafiyya junt amb altres (com Abd Allah ibn al-Abbas) sent portat finalment a la Meca prop dels pous de Zamzam, i va haver de cridar en ajut a Mukhtar el qual va enviar un exèrcit a l'Hedjaz (els ) que el van salvar al darrer moment, però van evitar enfrontaments amb les forces d'Ibn al-Zubayr per ordes expresses de Mukhtar. Ibn al-Hanafiyya això no obstant, no els va seguir a Kufa i es va retirar a Taif. El cap militar Ibn al-Ashtar fou enviat al nord a l'encontre de l'exèrcit sirià omeia que havia avançat cap a Kufa i ara s'acostava. La batalla entre les dues forces es va lliurar a la riba del Khazir, prop de Mossul, i l'exèrcit omeia d'Ubayd Allah ibn Ziyad fou derrotat. Ubayd Allah al que la tradició presentava com el responsable de la mort d'al-Husayn a Karbala, va morir junt amb altres caps el dia de la batalla, 6 d'agost del 686, just el dia de l'aniversari de la batalla de Karbala. Aquest fou el punt de màxim poder d'al-Mukhtar; després es va enfonsar amb rapidesa. Musab ibn al-Zubayr va enviar als ashraf i tropes de Bàssora a atacar Kufa aprofitant l'absència d'Ibn al-Ashtar (que s'havia quedat a Mossul després de la batalla). Les tropes bassorianes estaven manades per al-Muhallab ibn Abi Sufra, origen de la família muhallàbida, que ja havia destacat contra els kharigites. Al-Muhallab va derrotar les forces d'al-Mukhtar a al-Madhar a la vora del Tigris, a finals d'estiu (setembre) del 686; va seguir avançant i va obtenir una nova victòria a Harura on les forces de Mukhtar van quedar quasi aniquilades. Al-Muhallab va entrar a Kufa i Mukhtar es va refugiar a la ciutadella on va quedar assetjat durant mesos. Al-Muhallab fou nomenat governador de Mossul i la Djazira (amb autoritat a Armènia i Azerbaidjan) i fou encarregat de protegir l'Iraq dels omeies i de liquidar les restes del grup Khashabiyya que es mantenia a Nisibe. Progressivament Mukhtar fou abandonat pels seus partidaris, i finalment va fer una sortida desesperada amb un grup de lleials i va morir en el combat. Generalment s'admet que la seva mort es va produir el 3 d'abril del 687, però no és l'única data que les fonts esmenten. El moviment fou un embrió del moviment Hashimiyya, pel fill de Ibn al-Hanafiyya de nom Abu Hashim, moviment del que es van originar els abbàssides. (ca)
المختار بن أبي عبيد (1 هـ / 622 م - 67 هـ / 686 م) قائد عسكري طالب بدم الحسين بن علي وقتل جمعًا من قتلته ممن كان بالكوفة وغيرها أمثال عمر بن سعد وعبيد الله بن زياد وحرملة بن كاهل وشمر بن ذي الجوشن وغيرهم، سيطر على الحكم بالكوفة ورفع شعار «يا لثارات الحسين» وكان يخطط لبناء دولة علوية في العراق، وقد قُتل في الكوفة عام 67 للهجرة على يد جيش مصعب بن الزبير، وقد قتله أخوان من بني حنيفة أحدهما طرفة والآخر طراف ابنا عبد الله بن دجاجة. دفن في الكوفة قرب مسجدها وكان لثورة المختار دور كبير في نشر التشيّع وتوسيع رقعته. يعتقد المسلمون السنة أنه الكاذب الذي قصده النبي محمد في حديثه الذي قال فيه: «إن في ثقيف كذابًا ومُبِيرًا»، إلا أن بعض رواة الحديث من الشيعة ذهبوا إلى أن الكذاب المقصود بالحديث هو الحجاج الثقفي وليس المختار الثقفي، وهكذا فإن المقصود بهذا الحديث مختلف عليه بين طوائف المسلمين. (ar)
Al-Muchtār ibn Abī ʿUbaid (arabisch المختار بن أبي عبيد الثقفي, DMG al-Muḫtār b. Abī ʿUbaid aṯ-Ṯaqafī; geboren um 622 in Ta'if, heute Saudi-Arabien; gestorben 3. April 687 in Kufa, Irak) war der Anführer eines pro-alidischen Aufstandes in Kufa zwischen 685 und 687. Al-Muchtār vertrieb am 18. Oktober 685 die Anhänger des Kalifen Abdallah ibn az-Zubair, die ihrerseits vorher die Umayyaden aus dem Irak vertrieben hatten. Bald beherrschte Muchtar auch Teile des Iran. Er stützte sich vor allem auf nicht-arabische Mawālī, denen er eigenen Sold zahlte. Als Muchtar jedoch verstärkt die zum Islam übergetretene einheimische Bevölkerung (Mawālī) an der Macht und den Steuereinnahmen beteiligte, kam es bald zu Spannungen mit der arabischen Stammesaristokratie, die ihr Machtmonopol gefährdet sah. Muchtar konnte diese Revolte aber niederschlagen und seine Gegner nach Basra vertreiben. Zwar scheiterte in der Folgezeit eine Ausweitung seiner Herrschaft auf Basra sowie ein Angriff auf den Hedschas, doch errang er einen Sieg über die Umayyaden im Nordirak (686). Allerdings besiegte Musab ibn az-Zubair gegen Ende des Jahres 686 Muchtar zweimal und begann mit der Belagerung von Kufa. Mit dem Tod Muchtars am 3. April 687 (14. Ramadan 67 n. H.) fiel Kufa und der gesamte Irak wieder an die Anhänger des Abdallah ibn az-Zubair. Der Aufstand des Muchtar ist insofern von Bedeutung, als hier die Mawali erstmals um ihre Teilhabe an der Macht kämpften. Auch wenn dies zunächst scheiterte, verschärfte sich das Problem mit den zunehmenden Übertritten der einheimischen Bevölkerung zum Islam in den folgenden Jahrzehnten und sollte wesentlich zum Sturz der Umayyaden (750) beitragen. (de)
Al-Mukhtar ibn Abi Ubayd Al-Thaqafi (en árabe, ٱلْمُخْتَار ٱبْن أَبِي عُبَيْد ٱلثَّقَفِيّ: , al-Mukhtār ibn Abī ʿUbayd al-Thaqafīy; c. 622 – 3 de abril de 687) fue un revolucionario pro-alide basado en Kufa, quien dirigió una rebelión contra el califato omeya en 685 y gobernó sobre la mayor parte de Irak por dieciocho meses durante la Segunda Fitna. Nacido en Taif, Mukhtar se mudó a Irak a una corta edad y creció en Kufa. Tras la muerte de Husáin ibn Ali, un nieto del profeta islámico Mahoma, a manos del ejército omeya en la Batalla de Kerbala en 680, se alió con el califa rival Abd Alá ibn al-Zubayr en La Meca, pero la alianza duró poco. Mukhtar regresó a Kufa donde declaró a Muhammad ibn al-Hanafiyyah, otro hijo del asesinado califa ortodoxo Ali (r. 656–661) y hermano de Husáin, como el mahdi y el imam, y llamó a que se estableciera un califato alide y a que se tomara represalia por el asesinato de Husáin. Conquistó Kufa en octubre de 685, después de expulsar al gobernador zubayrida, y luego ordenó la ejecución de aquellos implicados en el asesinato de Husáin. Las hostiles relaciones con Ibn al-Zubayr finalmente llevaron a la muerte de Mukhtar a manos de las tropas del gobernador zubayrida de Basora, Mus'ab ibn al-Zubayr, tras un sitio de cuatro meses. Si bien Mukhtar fue derrotado, su movimiento habría de tener consecuencias de gran alcance. Tras su muerte, sus seguidores formaron una secta radical chií, después conocida como los Kaysanitas, que desarrollaron varias doctrinas novedosas e influyó en la ideología chií posterior. Mukhtar levantó el estado social de los mawali (conversos locales al islam) y se convirtieron en una entidad política importante. Los mawali y los kaysanitas jugarían luego un papel significativo en la revolución abasí sesenta años después. Mukhtar es una figura controversial entre los musulmanes, condenado por muchos como un falso profeta, pero reverenciado por los chiíes debido a su apoyo a los alides. Las perspectivas de los historiadores modernos varían desde verlo como un revolucionario sincero hasta verlo como un oportunista ambicioso. (es)
Al-Mukhtar ibn Abi Ubayd al-Thaqafi (Arabic: المختار بن أبي عبيد الثقفي, al-Mukhtār ibn Abī ʿUbayd al-Thaqafīy; c. 622 – 3 April 687) was a pro-Alid revolutionary based in Kufa, who led a rebellion against the Umayyad Caliphate in 685 and ruled over most of Iraq for eighteen months during the Second Fitna. Born in Ta'if, Mukhtar moved to Iraq at a young age and grew up in Kufa. Following the death of Husayn ibn Ali, a grandson of the Islamic prophet Muhammad, at the hands of the Umayyad army in the Battle of Karbala in 680, he allied with the rival caliph Abd Allah ibn al-Zubayr in Mecca, but the alliance was short-lived. Mukhtar returned to Kufa where he declared Muhammad ibn al-Hanafiyya, a son of caliph Ali (r. 656–661) and brother of Husayn, the mahdi and the imam, and called for the establishment of an Alid caliphate and retaliation for Husayn's killing. He took over Kufa in October 685, after expelling its Zubayrid governor, and later ordered the execution of those involved in the killing of Husayn. Hostile relations with Ibn al-Zubayr ultimately led to Mukhtar's death by the forces of the Zubayrid governor of Basra, Mus'ab ibn al-Zubayr, following a four-month siege. Although Mukhtar was defeated, his movement would have far-reaching consequences. After his death, his followers formed a radical Shi'a sect, later known as the Kaysanites, who developed several novel doctrines and influenced later Shi'a ideology. Mukhtar raised the social status of mawali (non-Arab local converts to Islam) and they became an important political entity. The mawali and Kaysanites went on to play a significant role in the Abbasid Revolution sixty years later. Mukhtar was important as an early proponent of treating Arab and non-Arab Muslims on an equal footing. He is a controversial figure among Muslims; condemned by many as a false prophet, but revered by Shi'a because of his support for the Alids. Modern historians' views range from regarding him as a sincere revolutionary to an ambitious opportunist. (en)
Al-Mukhtar bin Abi Ubaid ats-Tsaqafi (Arab: bahasa Arab: المختار بن أبي عبيد الثقفي ; c. 622 – 3 April 687) adalah seorang revolusioner yang berbasis di Kufah, yang memimpin pemberontakan melawan Kekhalifahan Umayyah pada tahun 685 dan memerintah Irak selama delapan belas bulan selama Perang Saudara Islam II. Lahir di Ta'if, Mukhtar pindah ke Irak pada usia muda dan dibesarkan di Kufah. Setelah kematian Husain bin Ali, cucu nabi Islam Muhammad, di tangan tentara Umayyah dalam Pertempuran Karbala pada tahun 680, ia bersekutu dengan khalifah saingan Mush'ab bin az-Zubair di Mekah, tetapi aliansi itu pendek. hidup. Mukhtar kembali ke Kufah di mana ia menyatakan Muhammad ibn al-Hanafiyyah, putra khalifah Ali (memerintah 656–661) dan saudara Husain, dan menyerukan pendirian kekhalifahan Alid dan pembalasan atas pembunuhan Husain. Dia mengambil alih Kufah pada Oktober 685, setelah mengusir gubernur Zubayrid, dan kemudian memerintahkan eksekusi mereka yang terlibat dalam pembunuhan Husain. Hubungan permusuhan dengan Ibn al-Zubayr akhirnya menyebabkan kematian Mukhtar oleh pasukan gubernur Zubayrid di Basra, Mus'ab ibn al-Zubayr, setelah pengepungan selama empat bulan. Meskipun Mukhtar dikalahkan, gerakannya akan memiliki konsekuensi yang luas. Setelah kematiannya, para pengikutnya membentuk sekte Syiah radikal, yang kemudian dikenal sebagai Kaysanites, yang mengembangkan beberapa doktrin baru. Mukhtar mengangkat status sosial mawali (orang lokal yang masuk Islam) dan mereka menjadi entitas politik yang penting. Mawali dan Kaysanites melanjutkan untuk memainkan peran penting dalam Revolusi Abbasiyah enam puluh tahun kemudian. Mukhtar adalah sosok kontroversial di kalangan umat Islam; dikutuk oleh banyak orang sebagai nabi palsu, tetapi dihormati oleh Syiah karena dukungannya terhadap bani Ali. Pandangan sejarawan modern berkisar dari menganggapnya sebagai seorang revolusioner yang tulus hingga seorang oportunis yang ambisius. (in)
Al-Moukhtar ibn Abi Obeïd ath-Thaqafi (en arabe : ٱلْمُخْتَار ٱبْن أَبِي عُبَيْد ٱلثَّقَفِيّ), né vers 622 à Taëf et mort le 3 avril 687 à Koufa, est un commandant (caïd) militaire arabe. Personnage majeur de la Deuxième Fitna, il prend le pouvoir à Koufa à la mi-octobre 685 et se met à réclamer le sang des assassins d'Al-Hussein ibn Ali, petit-fils du Prophète mort en martyr (chahid) à Kerbala, avec le célèbre slogan « Oh pour la vengeance d'Al-Hussein » (en arabe : يا لثارات الحسين). Ses partisans réussissent à tuer plusieurs d'entre eux comme (en), Ubayd Allah ben Ziyad, (en) et Shimr ibn Dhil-Jawshan. Ses mauvaises relations avec son ancien allié, le calife mecquois Abd Allah ibn az-Zubayr, conduisent à sa chute. À l'automne 686, le demi-frère de ce dernier, (en), entame le siège de Koufa à l'issue duquel Moukhtar est tué. Après sa mort, certains de ses partisans forment une secte chiite radicale, la kaysaniyyah, aujourd'hui éteinte. Les musulmans sunnites voient en lui un faux prophète et l'homme visé par la première partie du hadîth : « De Thaqif, surgira un menteur et un despote », tandis que les chiites le considèrent comme un révolutionnaire honnête, éprit de justice. (fr)
al-Mukhtār ibn Abī ʿUbayd Allāh b. Masʿūd al-Thaqafī (in arabo: المختار بن أبي عبيد الله الثقفي; Ta'if, 622 – Kufa, aprile 687) è stato un politico arabo e un agitatore politico del primissimo Islam. Appartenente ai B. Thaqīf dei B. Hawāzin, era figlio di Abū ʿUbayd al-Thaqafī, ucciso nella battaglia del Ponte del novembre del 634. Sua madre si chiamava Ḥusnā e al-Mukhtār ebbe due sorelle: 1. * Ṣāfiya, sposata con Abd Allah ibn 'Umar 2. * un'altra sorella sposata con Umar ibn Sa'd Una figlia fu sposata con l'Imam ʿAlī b. al-Ḥusayn "Zayn al-ʿĀbidīn". Dopo la morte del padre, al-Mukhtār fu allevato dalla madre e dallo zio Saʿd b. Masʿūd, che fu Governatore di al-Madāʾin sotto ʿUmar b. al-Khaṭṭāb. All'epoca di Muʿāwiya b. Abī Sufyān, quando fu raggiunto un accordo tra al-Ḥasan b. ʿAlī e Muʿāwiya, lo zio di al-Mukhtār, rimasto fino ad allora Governatore di al-Madāʾin, fu trasferito al governatorato di Mosul. Condusse vittoriosamente una rivolta - inizialmente di successo ma di breve durata - contro il califfato omayyade, per vendicare la morte di al-Ḥusayn b. ʿAlī nella cosiddetta Battaglia di Kerbalāʾ che fu di fatto un proditorio massacro, e all'espulsione del Wāli di Kufa nominato da Ibn al-Zubayr.Per tale rivolta ebbe il sostegno militare di Ibrahim ibn al-Ashtar e dei suoi uomini. (it)
アル＝ムフタール・ブン・アビー・ウバイド・アッ＝サカフィー（アラビア語: المختار بن أبي عبيد الثقفي, ラテン文字転写: al-Mukhtār b. Abī ʿUbayd al-Thaqafī, 622年 - 687年4月3日）は、イスラーム世界が第二次内乱の最中にあった685年にウマイヤ朝に対する反乱を起こしてイラクの大部分を18か月にわたり支配し、クーファを拠点にアリー家を支持する一派による革命運動を主導した人物である。 ムフタールはターイフで生まれ、幼い頃にイラクに移り、クーファで育った。イスラームの預言者ムハンマドの孫であるフサイン・ブン・アリーが680年にカルバラーの戦いでウマイヤ朝の手によって殺害された後、ムフタールはメッカでウマイヤ朝に対抗してカリフを称したアブドゥッラー・ブン・アッ＝ズバイルに協力したが、この協力関係は短命に終わった。ムフタールはクーファに戻り、正統カリフのアリー・ブン・アビー・ターリブの息子でフサインの異母弟であるムハンマド・ブン・アル＝ハナフィーヤをマフディーでありイマームであると宣言し、アリー家のカリフによる政権の樹立とフサイン殺害に対する報復を呼びかけた。ムフタールは685年10月にアブドゥッラー・ブン・アッ＝ズバイル派の総督を追放してクーファの支配権を握り、その後フサインの殺害に関与した人々の処刑を実行した。しかし、アブドゥッラー・ブン・アッ＝ズバイルとの敵対的な関係は、その弟でバスラの総督であったによるムフタールへの攻撃に発展し、最終的に4か月にわたるクーファの包囲戦の末、ムフタールの敗北と死という結果に終わった。 ムフタールは敗北したものの、その活動は広範囲にわたって強い影響を残すことになった。ムフタールの死後、その支持者たちは後にカイサーン派として知られる急進的なシーア派の一派を形成した。カイサーン派はいくつかのそれまでにない新しい教義を発展させ、後のシーア派のイデオロギーに影響を与えた。さらにムフタールはマワーリーと呼ばれる被征服民の改宗者の社会的地位を高め、マワーリーは政治的に重要な存在となっていった。そしてマワーリーとカイサーン派は60年後のアッバース革命で重要な役割を果たすことになった。また、ムフタールはイスラーム教徒の間で論争の対象となっている人物である。多くの人々から偽預言者として非難されたものの、アリー家を支援したことからシーア派からは崇敬を受けている。現代の歴史家の評価は、ムフタールを誠意のある革命家であったとするものから機会主義的な野心家であったとするものまでさまざまである。 (ja)
Аль-Мухтар ибн Абу Убайд ас-Сакафи (араб. المختار بن أبي عبيد الثقفي; около 622, Эт-Таиф, Хиджаз — 3 апреля 687, Эль-Куфа, Ирак) — арабский государственный и религиозный деятель, считается основоположником течения шиитов-кайсанитов. К середине IX века кайсанитские общины прекратили своё существование. (ru)
Mukhtar al-Thaqafi (arabiska: ٱلْمُخْتَار ٱلثَّقَفِيّ), född 622 i Taif, död 687 i Kufa, var en shiamuslimsk ledare som gjorde motstånd mot umayyaddynastin. Efter mordet på den islamiske profeten Muhammeds dotterson och den tredje shiaimamen Husayn ibn Ali i Slaget vid Karbala uppstod det ett antal rebellrörelser som hade i syfte att hämnas för mordet på Husayn. En av dem var Mukhtar al-Thaqafis rörelse. Han lyckades erövra alla områden i Irak förutom Basra. År 687 dödades Mukhtar av Abdullah ibn al-Zubayrs styrkor. (sv)
Аль-Мухтар ибн Абу Убайд ас-Сакафи (араб. المختار بن أبي عبيد الثقفي; около 622, Эт-Таиф, Хиджаз — 3 апреля 687, Эль-Куфа, Ирак) — арабский государственный и религиозный деятель, считается основоположником течения шиитов-кайсанитов. К середине IX века кайсанитские общины прекратили своё существование. (ru)
Mukhtar al-Thaqafi (arabiska: ٱلْمُخْتَار ٱلثَّقَفِيّ), född 622 i Taif, död 687 i Kufa, var en shiamuslimsk ledare som gjorde motstånd mot umayyaddynastin. Efter mordet på den islamiske profeten Muhammeds dotterson och den tredje shiaimamen Husayn ibn Ali i Slaget vid Karbala uppstod det ett antal rebellrörelser som hade i syfte att hämnas för mordet på Husayn. En av dem var Mukhtar al-Thaqafis rörelse. Han lyckades erövra alla områden i Irak förutom Basra. År 687 dödades Mukhtar av Abdullah ibn al-Zubayrs styrkor. (sv)
المختار بن أبي عبيد (1 هـ / 622 م - 67 هـ / 686 م) قائد عسكري طالب بدم الحسين بن علي وقتل جمعًا من قتلته ممن كان بالكوفة وغيرها أمثال عمر بن سعد وعبيد الله بن زياد وحرملة بن كاهل وشمر بن ذي الجوشن وغيرهم، سيطر على الحكم بالكوفة ورفع شعار «يا لثارات الحسين» وكان يخطط لبناء دولة علوية في العراق، وقد قُتل في الكوفة عام 67 للهجرة على يد جيش مصعب بن الزبير، وقد قتله أخوان من بني حنيفة أحدهما طرفة والآخر طراف ابنا عبد الله بن دجاجة. دفن في الكوفة قرب مسجدها وكان لثورة المختار دور كبير في نشر التشيّع وتوسيع رقعته. (ar)
Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí (en àrab al-Muẖtār b. Abī ʿUbayd aṯ-Ṯaqafī) (622-687) fou un revolucionari proàlida que va dominar Kufa del 685 al 687 nominalment en nom de Muhàmmad ibn al-Hanafiyya, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib. El moviment fou un embrió del moviment Hashimiyya, pel fill de Ibn al-Hanafiyya de nom Abu Hashim, moviment del que es van originar els abbàssides. (ca)
Al-Muchtār ibn Abī ʿUbaid (arabisch المختار بن أبي عبيد الثقفي, DMG al-Muḫtār b. Abī ʿUbaid aṯ-Ṯaqafī; geboren um 622 in Ta'if, heute Saudi-Arabien; gestorben 3. April 687 in Kufa, Irak) war der Anführer eines pro-alidischen Aufstandes in Kufa zwischen 685 und 687. Al-Muchtār vertrieb am 18. Oktober 685 die Anhänger des Kalifen Abdallah ibn az-Zubair, die ihrerseits vorher die Umayyaden aus dem Irak vertrieben hatten. Bald beherrschte Muchtar auch Teile des Iran. Er stützte sich vor allem auf nicht-arabische Mawālī, denen er eigenen Sold zahlte. (de)
Al-Mukhtar ibn Abi Ubayd Al-Thaqafi (en árabe, ٱلْمُخْتَار ٱبْن أَبِي عُبَيْد ٱلثَّقَفِيّ: , al-Mukhtār ibn Abī ʿUbayd al-Thaqafīy; c. 622 – 3 de abril de 687) fue un revolucionario pro-alide basado en Kufa, quien dirigió una rebelión contra el califato omeya en 685 y gobernó sobre la mayor parte de Irak por dieciocho meses durante la Segunda Fitna. (es)
Al-Mukhtar ibn Abi Ubayd al-Thaqafi (Arabic: المختار بن أبي عبيد الثقفي, al-Mukhtār ibn Abī ʿUbayd al-Thaqafīy; c. 622 – 3 April 687) was a pro-Alid revolutionary based in Kufa, who led a rebellion against the Umayyad Caliphate in 685 and ruled over most of Iraq for eighteen months during the Second Fitna. (en)
Al-Moukhtar ibn Abi Obeïd ath-Thaqafi (en arabe : ٱلْمُخْتَار ٱبْن أَبِي عُبَيْد ٱلثَّقَفِيّ), né vers 622 à Taëf et mort le 3 avril 687 à Koufa, est un commandant (caïd) militaire arabe. Personnage majeur de la Deuxième Fitna, il prend le pouvoir à Koufa à la mi-octobre 685 et se met à réclamer le sang des assassins d'Al-Hussein ibn Ali, petit-fils du Prophète mort en martyr (chahid) à Kerbala, avec le célèbre slogan « Oh pour la vengeance d'Al-Hussein » (en arabe : يا لثارات الحسين). Ses partisans réussissent à tuer plusieurs d'entre eux comme (en), Ubayd Allah ben Ziyad, (en) et Shimr ibn Dhil-Jawshan. (fr)
Al-Mukhtar bin Abi Ubaid ats-Tsaqafi (Arab: bahasa Arab: المختار بن أبي عبيد الثقفي ; c. 622 – 3 April 687) adalah seorang revolusioner yang berbasis di Kufah, yang memimpin pemberontakan melawan Kekhalifahan Umayyah pada tahun 685 dan memerintah Irak selama delapan belas bulan selama Perang Saudara Islam II. (in)
al-Mukhtār ibn Abī ʿUbayd Allāh b. Masʿūd al-Thaqafī (in arabo: المختار بن أبي عبيد الله الثقفي; Ta'if, 622 – Kufa, aprile 687) è stato un politico arabo e un agitatore politico del primissimo Islam. Appartenente ai B. Thaqīf dei B. Hawāzin, era figlio di Abū ʿUbayd al-Thaqafī, ucciso nella battaglia del Ponte del novembre del 634. Sua madre si chiamava Ḥusnā e al-Mukhtār ebbe due sorelle: 1. * Ṣāfiya, sposata con Abd Allah ibn 'Umar 2. * un'altra sorella sposata con Umar ibn Sa'd Una figlia fu sposata con l'Imam ʿAlī b. al-Ḥusayn "Zayn al-ʿĀbidīn". (it)
アル＝ムフタール・ブン・アビー・ウバイド・アッ＝サカフィー（アラビア語: المختار بن أبي عبيد الثقفي, ラテン文字転写: al-Mukhtār b. Abī ʿUbayd al-Thaqafī, 622年 - 687年4月3日）は、イスラーム世界が第二次内乱の最中にあった685年にウマイヤ朝に対する反乱を起こしてイラクの大部分を18か月にわたり支配し、クーファを拠点にアリー家を支持する一派による革命運動を主導した人物である。 (ja)
