Resistance during World War II (original) (raw)

dbo:abstract

حدثت حركات المقاومة خلال الحرب العالمية الثانية في كل دولة محتلة من خلال مجموعات متنوعة من الوسائل، بدءاً من عدم التعاون إلى الدعاية إلى إخفاء الطيارين الذين تحطمت طائراتهم وحتى الحروب الصريحة واستعادة المدن. في العديد من البلدان، يشار أحيانًا إلى حركات المقاومة باسم «تحت الأرض» . من بين أبرز حركات المقاومة كانت المقاومة البولندية، بما في ذلك الجيش البولندي ، ، والدولة بأكملها؛ الثوار اليوغوسلافيين والثوار السوفييت و المقاومة الإيطالية بقيادة لجنة التحرير الوطنية؛ المقاومة الفرنسية والمقاومة البلجيكية والمقاومة النرويجية والمقاومة الدنماركية والمقاومة اليونانية والمقاومة التشيكية والمقاومة الألبانية والمقاومة الهولندية، وخاصة «منظمة التحرير الوطنية» والمعارضة المضطهدة سياسياً في ألمانيا نفسها (كان هناك 16 مجموعة مقاومة رئيسية ومحاولات فاشلة لا تقل عن 27 محاولة لاغتيال هتلر بمزيد من المخطط لها: باختصار، عبر أوروبا التي تحتلها ألمانيا. كان لدى العديد من الدول حركات مقاومة مكرسة لمحاربة أو تقويض غزاة المحور، وكانت ألمانيا النازية نفسها أيضًا لديها حركة معادية للنازية. على الرغم من أن بريطانيا لم تكن محتلة خلال الحرب، إلا أن البريطانيين قاموا باستعدادات معقدة لبناء حركة مقاومة بريطانية. تم إنشاء المنظمة الرئيسية بواسطة جهاز المخابرات السرية (SIS ، المعروف أيضًا باسم MI6)، ويُعرف الآن باسم القسم السابع. بالإضافة إلى ذلك، كانت هناك قوة كوماندوز سرية قصيرة الأجل تسمى . تم تشكيل منظمات مختلفة لإنشاء خلايا مقاومة أجنبية أو دعم حركات المقاومة الحالية، مثل منظمة تنفيذ العمليات الخاصة البريطانية ومكتب الخدمات الاستراتيجية الأمريكي (وكالة الاستخبارات المركزية). كانت هناك أيضًا حركات مقاومة تقاتل حلفاء الحرب العالمية الثانية. في شرق إفريقيا الإيطالية، بعد هزيمة القوات الإيطالية خلال حملة شرق إفريقيا، شارك بعض الإيطاليين في حرب العصابات ضد البريطانيين (1941-1943). لم تقدم حركة المقاومة النازية الألمانية («فيرفولف») الكثير. تضمنت «إخوة الغابة» في إستونيا ولاتفيا وليتوانيا العديد من المقاتلين الذين عملوا ضد الاحتلال السوفيتي لدول البلطيق حتى الستينيات. أثناء الحرب أو بعدها، ظهرت مقاومة مماثلة ضد السوفيات في أماكن مثل رومانيا وبولندا وبلغاريا وأوكرانيا والشيشان. بينما حاول المؤرخون والحكومات في بعض الدول الأوروبية الدعاية لمقاومة الاحتلال النازي على نطاق واسع بين سكانها، شارك أقلية صغيرة فقط من الناس في المقاومة المنظمة، والتي تقدر بنحو واحد إلى ثلاثة في المئة من سكان بلدان أوروبا الغربية. في أوروبا الشرقية حيث كان الحكم النازي أكثر قمعية، شاركت نسبة أكبر من الناس في حركات المقاومة المنظمة، على سبيل المثال، ما يقدر بنحو 10-15 في المئة من السكان البولنديين. شاعت المقاومة السلبية أي عدم التعاون مع المحتلين بشكل أكبر. (ar)
Odboj během druhé světové války probíhal v okupovaných zemích různými prostředky, od odmítání spolupráce přes dezinformaci nepřítele, skrývání spojeneckých parašutistů či sestřelených pilotů, špionáže a atentáty až po vedení partyzánské války proti okupačním silám. Mezi nejvýznamnější odbojová hnutí patřili jugoslávští partyzáni (největší odbojové hnutí během druhé světové války),, polský podzemní stát a jeho zemská armáda, , francouzské vnitřní síly (Résistance), (Resistenza), , a . (cs)
La resistència durant la Segona Guerra Mundial es va donar en tots els països ocupats en gran varietat de formes que anaven des de la no cooperació, la desinformació i la propaganda fins A l'ocultació de pilots i fins i tot la lluita directa i la represa de posicions. Entre els moviments de resistència més notables es troben els partisans iugoslaus (el major grup de resistència a la Segona Guerra Mundial), l'Armia Krajowa polonès, els partisans soviètics, les , la i la grega. Molts països tenien moviments de resistència dedicats a barallar contra les potències invasores de l'Eix i Alemanya tenia el seu propi . Si bé el Regne Unit no va patir l'ocupació nazi a la Segona Guerra Mundial, els britànics van fer preparatius per posar en marxa un moviment de resistència anomenat les Unitats Auxiliars , en cas d'una invasió alemanya. Diverses organitzacions van ser també formades per establir cèl·lules de resistència a l'estranger o suport als moviments de resistència existents, com la britànica i l'Oficina de Serveis Estratègics nord-americana (la precursora de la CIA). També van existir moviments de resistència que van lluitar contra els invasors aliats. A l'Àfrica Oriental Italiana, després que les forces italianes fossin derrotades durant la Campanya de l'Àfrica Oriental, alguns italians van participar en una guerra de guerrilles contra els britànics entre 1941 i 1943. El moviment alemany de resistència al nazisme mai va aconseguir grans triomfs. D'altra banda, els Germans del Bosc de Letònia, Lituània i Estònia van incloure a molts combatents que van lluitar juntament amb els nazis i, més tard, van operar contra l'ocupació soviètica dels països bàltics. Durant i després de la guerra, moviments similars de resistència antisoviètica van sorgir en llocs com Romania, Polònia i l'oest d'Ucraïna. Mentre que els japonesos van ser famosos per «lluitar fins a l'últim home», els van tendir a fer-ho més per una motivació individual i no hi ha indicis que s'hagi reunit una resistència japonesa organitzada després de la guerra. (ca)
Rezistaj movadoj dum la Dua Mondmilito okazis en ĉiu lando okupita de nazioj laŭ ampleksa gamo da rimedoj, intervale de pasiva rezisto, misinformado kaj propagando, ĝis kaŝigado de kraŝitaj pilotoj kaj eĉ al rekta militado kaj la rekaptado de urboj. En multaj landoj, rezistaj movadoj foje estis ankaŭ referitaj kiel Subtero aŭ Subgrundo. (eo)
La resistencia durante la Segunda Guerra Mundial ocurrió en todos los países ocupados en gran variedad de formas que iban desde la no cooperación, la desinformación y la propaganda hasta el ocultamiento de pilotos e incluso la lucha directa y la retoma de posiciones. Entre los movimientos de resistencia más notables se encuentran los partisanos yugoslavos y el Armia Krajowa polaco, dos de los mayores movimientos de resistencia durante la Segunda Guerra Mundial; los partisanos soviéticos, el Comité de Liberación Nacional italiano, las Fuerzas Francesas del Interior, la y la griega. Muchos países tenían movimientos de resistencia dedicados a pelear contra las potencias invasoras del Eje y Alemania tenía su propio movimiento antinazi. Si bien el Reino Unido no sufrió la ocupación nazi en la Segunda Guerra Mundial, los británicos hicieron preparativos para poner en marcha un movimiento de resistencia denominado las Unidades Auxiliares, en caso de una invasión alemana. Varias organizaciones fueron también formadas para establecer células de resistencia en el extranjero o apoyo a los movimientos de resistencia existentes, como la Dirección de Operaciones Especiales británica y la Oficina de Servicios Estratégicos estadounidense (la precursora de la CIA). También existieron movimientos de resistencia que lucharon contra los invasores aliados. En el África Oriental Italiana, luego de que las fuerzas italianas fueran derrotadas durante la Campaña de África Oriental, algunos italianos participaron en una guerra de guerrillas contra los británicos entre 1941 y 1943. El movimiento alemán de resistencia al nazismo nunca logró grandes triunfos. Por otra parte, los Hermanos del Bosque de Letonia, Lituania y Estonia incluyeron a muchos combatientes que lucharon junto con los nazis y, más tarde, operaron contra la ocupación soviética de los países bálticos. Durante y después de la guerra, movimientos similares de resistencia antisoviética surgieron en lugares como Rumania, Polonia y el oeste de Ucrania. Mientras que los japoneses fueron famosos por «pelear hasta el último hombre», los soldados que resistieron tras el fin de la Guerra tendieron a hacerlo más por una motivación individual y existen pocos indicios de que se haya reunido una resistencia japonesa organizada después de la guerra. (es)
Perlawanan selama Perang Dunia II terjadi dengan berbagai cara di setiap negara yang diduduki, mulai dari tidak kooperatif hingga propaganda, menyembunyikan pilot yang jatuh dan bahkan berperang langsung dan merebut kembali kota-kota yang diduduki. Di banyak negara, gerakan perlawanan kadang-kadang juga disebut sebagai gerakan "Bawah Tanah". Di antara gerakan perlawanan yang paling terkenal adalah , termasuk Tentara Polandia , dan keseluruhan Negara Bawah Tanah Polandia; Partisan Yugoslavia, Partisan Soviet, Italia Resistenza terutama yang dipimpin oleh ; Pemberontak Perancis, , Perlawanan Norwegia, , , , , Perlawanan Belanda khususnya "LO" (organisasi persembunyian nasional) dan terhadap oposisi di Jerman sendiri (terdapat 16 kelompok perlawanan utama dan setidaknya 27 kali gagal dalam dan masih banyak rencana upaya lainnya): singkatnya, di seluruh wilayah Jerman-Eropa yang diduduki. menulis bahwa Armia Krajowa Polandia atau (AK) pada akhir 1943 berjumlah sekitar 400.000 orang, menjadikannya organisasi perlawanan terbesar di Eropa. juga menganggapnya sebagai unit perlawanan bawah tanah yang terbesar selama perang di Eropa. Namun, jumlah anggota partisan Soviet dan partisan Yugoslavia juga hampir sama dengan perlawanan Polandia. Untuk Perlawanan Prancis, memperkirakan ada sekitar 200.000 aktivis dan 300.000 orang pada tahap lebih lanjut dengan keterlibatan substansial dalam operasi Perlawanan. (in)
Resistance movements during World War II occurred in every occupied country by a variety of means, ranging from non-cooperation to propaganda, hiding crashed pilots and even to outright warfare and the recapturing of towns. In many countries, resistance movements were sometimes also referred to as The Underground. The resistance movements in World War II can be broken down into two primary politically polarized camps: the internationalist and usually Communist Party-led anti-fascist resistance that existed in nearly every country in the world; and the various fascist/anti-communist nationalist resistance groups in Nazi- or Soviet-occupied countries that opposed the foreign fascists and the communists, often switching sides depending on the vicissitudes of the war and which side of the ever-moving military front lines they found themselves on. Among the most notable resistance movements were the Polish Resistance (including the Polish Home Army, Leśni, People’s Army, and the greater Polish Underground State); the Yugoslav Partisans, the Soviet partisans, the Chinese resistance, the Italian Resistenza (led mainly by the Italian CLN); the Jewish Resistance in various Nazi-occupied territories; the Greek Resistance, the French Resistance, the Belgian Resistance, the Norwegian Resistance, the Danish Resistance, the Czech resistance, the Albanian resistance, the Dutch Resistance (especially the "LO" (national hiding organisation)) and the politically persecuted opposition in Germany itself (there were 16 main resistance groups and at least 27 failed attempts to assassinate Hitler with many more planned): in short, across German-occupied Europe. Many countries had resistance movements dedicated to fighting or undermining the Axis invaders, and Nazi Germany itself also had an anti-Nazi movement. Although Britain was not occupied during the war, the British made complex preparations for a British resistance movement. The main organisation was created by the Secret Intelligence Service (SIS, aka MI6) and is now known as Section VII. In addition there was a short-term secret commando force called the Auxiliary Units. Various organizations were also formed to establish foreign resistance cells or support existing resistance movements, like the British Special Operations Executive and the American Office of Strategic Services (the forerunner of the Central Intelligence Agency). There were also resistance movements fighting against Allied invaders. In Italian East Africa, after the Italian were defeated during the East African Campaign, some Italian soldiers and settlers participated in a guerrilla war against the Allies from 1941 to 1943. Though the Werwolf Nazi German resistance movement never amounted to much, the German Volkssturm played an extensive role in the Battle of Berlin. The "Forest Brothers" of Estonia, Latvia and Lithuania included many fighters who operated against the Soviet occupation of the Baltic States into the 1960s. During or after the war, similar anti-Soviet resistance rose up in places like Romania, Poland, Bulgaria, Ukraine, and Chechnya. While historians and governments of some European countries have attempted to portray resistance to Nazi occupation as widespread among their populations, only a small minority of people participated in organized resistance, estimated at one to three percent of the population of countries in western Europe. In eastern Europe where Nazi rule was more oppressive, a larger percentage of people were in organized resistance movements, for example, an estimated 10-15 percent of the Polish population. Passive resistance by non-cooperation with the occupiers was much more common. (en)
La résistance dans l'Europe occupée par les nazis englobe les différentes formes qu'a pu prendre l'opposition active à l'occupation par les forces de l'Axe et aux régimes collaborateurs au cours de la Seconde Guerre mondiale. (fr)
제2차 세계 대전의 저항운동(resistance movements during World War II)은 타국에 점령당한 모든 국가들에게서 다양한 방식으로 행해졌다. 점령자에 대한 비협조, 역정보부터 추락한 비행사를 숨겨주거나 하는 경우도 있었고, 가장 과격한 경우에는 민병을 조직해 영토의 탈환을 시도하기도 했다. 많은 나라에서 이 시기의 저항운동을 소위 지하조직(The Underground)이라고 불렀다. 제 2차 세계대전 시기 저항운동 중 가장 유명한 것은 폴란드의 저항운동으로, 국내군, , 폴란드 지하국가, 소비에트 게릴라 등 다양한 조직과 정파가 활동했다. 피점령국에서뿐 아니라 추축국 본토에서도 저항운동이 일어났다. 독일에는 비더슈탄트가 있었고 이탈리아에서는 레시스텐자가 있었다. 그 외에도 프랑스의 레지스탕스, 유고슬라비아의 파르티잔, 네덜란드의 등이 유명하다. 영국은 추축국에게 점령당하지 않았지만 점령시를 대비해서 매우 세심한 저항운동 준비서를 작성했다. 이 조직은 비밀정보국(SIS, 또는 MI6)에서 주도했으며 오늘날에는 "제7과(Section VII)"라고 불린다. 한편, 모든 저항운동이 추축국에 대해서 일어난 것만은 아니다. 이탈리아령 동아프리카에 주둔한 이탈리아군이 동아프리카 전역으로 흩어지자 잔류한 이탈리아인들이 영국에 맞서 유격전을 하며 싸웠다. 독일의 나치도 연합국 점령지역에서 유격전을 일으키는 베어볼프 작전을 구상했다. (ko)
Con resistenza nella seconda guerra mondiale, si intendono quei movimenti sviluppatisi in ogni paese occupato con una varietà di mezzi, che vanno dalla non cooperazione alla propaganda, al nascondere i piloti caduti e persino alla guerra aperta e alla riconquista delle città. I movimenti di resistenza possono essere suddivisi in due campi politicamente polarizzati: la resistenza antifascista e solitamente guidata dal Partito Comunista locale che esisteva in quasi tutti i paesi del mondo; e i vari gruppi di resistenza nazionalista fascista/anticomunista nei paesi occupati dai nazisti o dai sovietici che si opponevano ai fascisti stranieri e ai comunisti, spesso cambiando schieramento a seconda delle vicissitudini della guerra. Tra i movimenti di resistenza più importanti c'erano la Resistenza polacca (inclusa l'Armata Nazionale polacca, e tutto lo Stato Segreto Polacco), i partigiani jugoslavi, i partigiani sovietici, la resistenza italiana (guidata principalmente dal CLN), la , la resistenza francese, la resistenza belga, la resistenza norvegese, la resistenza danese, la resistenza ceca, la resistenza albanese, la resistenza olandese e l'opposizione nella stessa Germania (c'erano 16 principali gruppi di resistenza e almeno 27 tentativi falliti di con molti altri pianificati). Molti paesi avevano movimenti di resistenza dedicati a combattere o indebolire gli invasori dell'Asse, e la stessa Germania nazista aveva anche un movimento antinazista. Sebbene il Regno Unito non fosse stato occupato durante la guerra, eccezion fatta per le Isole del Canale, i britannici fecero preparativi complessi per un movimento di resistenza. L'organizzazione principale fu creata dal Secret Intelligence Service (SIS, alias MI6) ed è ora conosciuta come Sezione VII. Inoltre c'era una forza di comando segreta a breve termine chiamata . Varie organizzazioni sono state anche costituite per stabilire cellule di resistenza straniere o supportare movimenti di resistenza esistenti, come il British Special Operations Executive e l'American Office of Strategic Services (il precursore della Central Intelligence Agency). C'erano anche movimenti di resistenza che combattevano contro gli invasori alleati. Nell'Africa orientale italiana, dopo che le forze italiane furono sconfitte durante la campagna dell'Africa orientale, alcuni italiani parteciparono a una guerriglia contro i britannici (1941–1943). Il movimento di resistenza tedesco e nazista Werwolf, e i "Fratelli della foresta" di Estonia, Lettonia e Lituania includevano molti combattenti che operarono contro l'occupazione sovietica degli Stati baltici negli anni '60. Durante o dopo la guerra, una simile resistenza antisovietica sorse in luoghi come Romania, Polonia, Bulgaria, Ucraina e Cecenia. Mentre storici e governi di alcuni paesi europei hanno tentato di ritrarre la resistenza all'occupazione nazista come diffusa tra le loro popolazioni, solo una piccola minoranza di persone ha partecipato alla resistenza organizzata, stimata dall'uno al tre percento della popolazione dei paesi dell'Europa occidentale. Nell'Europa orientale, dove il dominio nazista era più oppressivo, una percentuale maggiore di persone faceva parte dei movimenti di resistenza organizzati, ad esempio, si stima il 10-15 percento della popolazione polacca. La resistenza passiva per mancata cooperazione con gli occupanti era molto più comune. (it)
Verzet kwam in de Tweede Wereldoorlog voor in alle bezette landen. Dit varieerde van het lezen van verzetskranten tot het verbergen van neergestorte piloten of zelf gewapend in opstand komen tegen de bezetters. Het verzet wordt ook wel aangeduid als 'de ondergrondse'. Onder de bekendste verzetsgroepen waren het Poolse Binnenlandse Leger, de Franse Maquis, de Italiaanse en de en Joegoslavische partizanen. Het was onder de felste groepen omdat de communistische ideologie in veel opzichten precies de tegenovergestelde was van die van de nazi's. Daarnaast waren communisten vaak al voor de oorlog militant en georganiseerd. Veel landen hadden groepen die gewijd waren aan het bieden van tegenstand aan de nazi's. Ook Duitsland zelf kende verschillende verzetsgroepen. Hoewel Groot-Brittannië zelf niet te maken kreeg met een invasie, werden er wel voorbereidingen getroffen voor een verzetsgroep genaamd in het geval van een Duitse invasie. Verschillende organisaties werden gevormd om buitenlandse verzetsgroepen te vormen of te ondersteunen. Voorbeelden hiervan zijn de Britse SOE en de Amerikaanse OSS, voorloper van de CIA. (nl)
Motståndsrörelser under andra världskriget. På många ställen bakom fronten och på alla sidor fanns beväpnade irreguljära enheter, gerilla eller partisaner. Till dem kopplas störningen av en ockupation av en segerrik armé, men också många grymheter och brott mot krigets lagar. På den allierade sidan finns många välkända exempel. Den aktiva motståndsrörelsen i Danmark var till exempel anledningen till att Danmark av de allierade våren 1945 erkändes som stridande part mot Nazityskland. I Norge utfördes ett lyckat attentat i Rjukan där tyskarna framställde tungt vatten för att kunna bygga atombomber. De mest kända är Titos partisaner i Jugoslavien och partisanerna i Sovjetunionen. I båda fallen band de upp stora tyska truppstyrkor. Četnici var en annan motståndsrörelse som utgjordes av serbiska nationalister som dock periodvis även kämpade även mot Titos styrkor. I Polen har partisanförband verkat under hela kriget. Warszawaupproret 1943 i Warszawas ghetto och Warszawaupproret 1944 fick båda en mycket blodig upplösning, det sista med att stora delar av staden lades i ruiner och upp till 200 000 civila dödsoffer. I Frankrike fanns det olika motståndsrörelser, bland annat en kommunistisk, som dock alla samlades under gemensam ledning underställda det Fria Frankrike från 1943. I Grekland verkade de grekiska motståndsrörelsen ELAS och EDES mot ockupanterna, tyskar, italienare och bulgarer. Motståndsrörelsen i västländerna fick efterhand stöd på olika sätt från de allierade styrkorna. Men även på andra sidan fanns motståndsrörelser även om de är mindre kända - som i Baltikum och Ukraina mot Sovjet eller i Tyskland (Werwolf) under de allierades ockupation. I Ukraina var de politiska och militära förhållandena under kriget synnerligen komplicerade. Tyskarna behärskade aldrig de ockuperade områdena fullständigt och många olika politiska och etnoreligiösa fraktioner organiserade förband som stred för och mot tyskarna och mot varandra. Kommunister och nationalister stod mot varandra, liksom ukrainare stod mot både ryssar och polacker. Ytterligare en konfliktzon var den religiösa där grekiskt-katolska (uniater) stod mot ortodoxa. Klara motståndare mot Tyskland var de sovjetiska partisanförbanden, den polska kommunistiska folkarmén, Armia Ludowa, och den polska underjordiska hemmaarmén, Armia Krajowa. Dit hörde först även den nationalistiska ukrainska upprorsarmén (UPA), vilken dock från 1944 samarbetade med tyskarna mot ryssar och polacker. Situationen komplicerades av att de ungerska förband som ockuperade delar av Ukraina samarbeta med UPA långt innan tyskarna gjorde det. Dessa aktiviteter bekämpades skoningslös på alla sidor, med avrättningar och hämnd på civilbefolkningen. (sv)
Движе́ние Сопротивле́ния — международное национально-освободительное, антифашистское движение в годы Второй мировой войны (1939—1945), целью которого было сопротивление оккупационным властям на территориях, оккупированных войсками нацистской Германии и её союзников, а также сопротивление нацистским властям на территориях самой Германии и её стран-союзников. Движение Сопротивления принимало различные формы: антифашистская пропаганда и агитация, издание и распространение подпольной литературы, забастовки, диверсии и саботаж на предприятиях, выпускавших продукцию для оккупантов, и на транспорте, вооружённые нападения с целью уничтожения предателей и представителей оккупационной администрации, сбор разведывательных сведений для армий стран антигитлеровской коалиции, партизанская война, гражданское неповиновение, помощь бежавшим военнопленным и сбитым пилотам. Высшей формой движения Сопротивления было всенародное вооружённое восстание. Наибольший размах вооруженные действия Движения Сопротивления приобрели в СССР, Польше, Югославии и Греции, а из западноевропейских стран — в Италии. Отдельные отряды, разведывательно-диверсионные и организаторские группы для действий на оккупированных территориях Европы создавались в Великобритании. Самый известный из таких отрядов в 1942 году совершил покушение в Праге на имперского протектора Богемии и Моравии Рейнхарда Гейдриха. В ряде стран (Франция, Италия, Чехословакия, Бельгия, Дания, Норвегия и др.) между различными политическими течениями в движении Сопротивления устанавливалось сотрудничество в борьбе против оккупантов. В других же случаях (Югославия, Албания, Польша, Греция) находившиеся в эмиграции легитимные правительства этих стран при поддержке британского Управления специальных операций создавали на оккупированных государствами фашистского блока территориях своих стран собственные организации Сопротивления, а левые силы Сопротивления, которые поддерживал СССР, их не признавали. В этих странах ещё до окончания Второй мировой войны фактически началась гражданская война. Международный день движения Сопротивления отмечается ежегодно 10 апреля. (ru)
在第二次世界大战期间，抵抗运动在每一个占领区，从不合作、提供假情报、政治宣传到藏匿失事飞行员甚至直接武装夺取据点，以许多不同的形式发生。在许多国家，抵抗运动同时也被称作地下运动。较为出名的抵抗运动包括南斯拉夫游击队、波兰家乡军、苏联游击队、法国抵抗运动、意大利、、希腊抵抗运动以及。多数国家的抵抗运动都旨在抗击轴心国侵略者，而在德国亦有自己的反纳粹运动。英国虽然在战争期间未被占领，却也做好了在德国入侵的情况下进行抵抗运动的准备，称“”。许多旨在建立外国抵抗运动或支持现有外国抵抗运动的组织也建立起来，例如英国的特别行动处和美国的战略情报局。抵抗同盟国入侵的抵抗运动也是存在的。在義属东非，当意大利在东非战役中被击败后，一些意大利人便在当地组织进行以抵抗英国（1941年－1943年）。纳粹亦有反盟军的抵抗运动“”，但从未成氣候。爱沙尼亚、拉脱维亚和立陶宛的“森林兄弟”对苏联占领的抵抗一直持续到了60年代。在战争期间和战后，类似的反苏联抵抗运动也在罗马尼亚、波兰、保加利亚、乌克兰和车臣有所发生。而日本虽然以“战至最后一人”而闻名，残留抵抗的日本兵却往往是受个人因素激励，有组织的日本抵抗运动并不存在。 (zh)

dbo:wikiPageExternalLink

dbo:wikiPageWikiLink

rdfs:comment

Odboj během druhé světové války probíhal v okupovaných zemích různými prostředky, od odmítání spolupráce přes dezinformaci nepřítele, skrývání spojeneckých parašutistů či sestřelených pilotů, špionáže a atentáty až po vedení partyzánské války proti okupačním silám. Mezi nejvýznamnější odbojová hnutí patřili jugoslávští partyzáni (největší odbojové hnutí během druhé světové války),, polský podzemní stát a jeho zemská armáda, , francouzské vnitřní síly (Résistance), (Resistenza), , a . (cs)
Rezistaj movadoj dum la Dua Mondmilito okazis en ĉiu lando okupita de nazioj laŭ ampleksa gamo da rimedoj, intervale de pasiva rezisto, misinformado kaj propagando, ĝis kaŝigado de kraŝitaj pilotoj kaj eĉ al rekta militado kaj la rekaptado de urboj. En multaj landoj, rezistaj movadoj foje estis ankaŭ referitaj kiel Subtero aŭ Subgrundo. (eo)
La résistance dans l'Europe occupée par les nazis englobe les différentes formes qu'a pu prendre l'opposition active à l'occupation par les forces de l'Axe et aux régimes collaborateurs au cours de la Seconde Guerre mondiale. (fr)
在第二次世界大战期间，抵抗运动在每一个占领区，从不合作、提供假情报、政治宣传到藏匿失事飞行员甚至直接武装夺取据点，以许多不同的形式发生。在许多国家，抵抗运动同时也被称作地下运动。较为出名的抵抗运动包括南斯拉夫游击队、波兰家乡军、苏联游击队、法国抵抗运动、意大利、、希腊抵抗运动以及。多数国家的抵抗运动都旨在抗击轴心国侵略者，而在德国亦有自己的反纳粹运动。英国虽然在战争期间未被占领，却也做好了在德国入侵的情况下进行抵抗运动的准备，称“”。许多旨在建立外国抵抗运动或支持现有外国抵抗运动的组织也建立起来，例如英国的特别行动处和美国的战略情报局。抵抗同盟国入侵的抵抗运动也是存在的。在義属东非，当意大利在东非战役中被击败后，一些意大利人便在当地组织进行以抵抗英国（1941年－1943年）。纳粹亦有反盟军的抵抗运动“”，但从未成氣候。爱沙尼亚、拉脱维亚和立陶宛的“森林兄弟”对苏联占领的抵抗一直持续到了60年代。在战争期间和战后，类似的反苏联抵抗运动也在罗马尼亚、波兰、保加利亚、乌克兰和车臣有所发生。而日本虽然以“战至最后一人”而闻名，残留抵抗的日本兵却往往是受个人因素激励，有组织的日本抵抗运动并不存在。 (zh)
حدثت حركات المقاومة خلال الحرب العالمية الثانية في كل دولة محتلة من خلال مجموعات متنوعة من الوسائل، بدءاً من عدم التعاون إلى الدعاية إلى إخفاء الطيارين الذين تحطمت طائراتهم وحتى الحروب الصريحة واستعادة المدن. في العديد من البلدان، يشار أحيانًا إلى حركات المقاومة باسم «تحت الأرض» . (ar)
La resistència durant la Segona Guerra Mundial es va donar en tots els països ocupats en gran varietat de formes que anaven des de la no cooperació, la desinformació i la propaganda fins A l'ocultació de pilots i fins i tot la lluita directa i la represa de posicions. Entre els moviments de resistència més notables es troben els partisans iugoslaus (el major grup de resistència a la Segona Guerra Mundial), l'Armia Krajowa polonès, els partisans soviètics, les , la i la grega. (ca)
La resistencia durante la Segunda Guerra Mundial ocurrió en todos los países ocupados en gran variedad de formas que iban desde la no cooperación, la desinformación y la propaganda hasta el ocultamiento de pilotos e incluso la lucha directa y la retoma de posiciones. Entre los movimientos de resistencia más notables se encuentran los partisanos yugoslavos y el Armia Krajowa polaco, dos de los mayores movimientos de resistencia durante la Segunda Guerra Mundial; los partisanos soviéticos, el Comité de Liberación Nacional italiano, las Fuerzas Francesas del Interior, la y la griega. (es)
Perlawanan selama Perang Dunia II terjadi dengan berbagai cara di setiap negara yang diduduki, mulai dari tidak kooperatif hingga propaganda, menyembunyikan pilot yang jatuh dan bahkan berperang langsung dan merebut kembali kota-kota yang diduduki. Di banyak negara, gerakan perlawanan kadang-kadang juga disebut sebagai gerakan "Bawah Tanah". (in)
Resistance movements during World War II occurred in every occupied country by a variety of means, ranging from non-cooperation to propaganda, hiding crashed pilots and even to outright warfare and the recapturing of towns. In many countries, resistance movements were sometimes also referred to as The Underground. (en)
Con resistenza nella seconda guerra mondiale, si intendono quei movimenti sviluppatisi in ogni paese occupato con una varietà di mezzi, che vanno dalla non cooperazione alla propaganda, al nascondere i piloti caduti e persino alla guerra aperta e alla riconquista delle città. (it)
제2차 세계 대전의 저항운동(resistance movements during World War II)은 타국에 점령당한 모든 국가들에게서 다양한 방식으로 행해졌다. 점령자에 대한 비협조, 역정보부터 추락한 비행사를 숨겨주거나 하는 경우도 있었고, 가장 과격한 경우에는 민병을 조직해 영토의 탈환을 시도하기도 했다. 많은 나라에서 이 시기의 저항운동을 소위 지하조직(The Underground)이라고 불렀다. 제 2차 세계대전 시기 저항운동 중 가장 유명한 것은 폴란드의 저항운동으로, 국내군, , 폴란드 지하국가, 소비에트 게릴라 등 다양한 조직과 정파가 활동했다. 피점령국에서뿐 아니라 추축국 본토에서도 저항운동이 일어났다. 독일에는 비더슈탄트가 있었고 이탈리아에서는 레시스텐자가 있었다. 그 외에도 프랑스의 레지스탕스, 유고슬라비아의 파르티잔, 네덜란드의 등이 유명하다. 영국은 추축국에게 점령당하지 않았지만 점령시를 대비해서 매우 세심한 저항운동 준비서를 작성했다. 이 조직은 비밀정보국(SIS, 또는 MI6)에서 주도했으며 오늘날에는 "제7과(Section VII)"라고 불린다. (ko)
Verzet kwam in de Tweede Wereldoorlog voor in alle bezette landen. Dit varieerde van het lezen van verzetskranten tot het verbergen van neergestorte piloten of zelf gewapend in opstand komen tegen de bezetters. Het verzet wordt ook wel aangeduid als 'de ondergrondse'. Onder de bekendste verzetsgroepen waren het Poolse Binnenlandse Leger, de Franse Maquis, de Italiaanse en de en Joegoslavische partizanen. Het was onder de felste groepen omdat de communistische ideologie in veel opzichten precies de tegenovergestelde was van die van de nazi's. Daarnaast waren communisten vaak al voor de oorlog militant en georganiseerd. (nl)
Движе́ние Сопротивле́ния — международное национально-освободительное, антифашистское движение в годы Второй мировой войны (1939—1945), целью которого было сопротивление оккупационным властям на территориях, оккупированных войсками нацистской Германии и её союзников, а также сопротивление нацистским властям на территориях самой Германии и её стран-союзников. Международный день движения Сопротивления отмечается ежегодно 10 апреля. (ru)
Motståndsrörelser under andra världskriget. På många ställen bakom fronten och på alla sidor fanns beväpnade irreguljära enheter, gerilla eller partisaner. Till dem kopplas störningen av en ockupation av en segerrik armé, men också många grymheter och brott mot krigets lagar. Dessa aktiviteter bekämpades skoningslös på alla sidor, med avrättningar och hämnd på civilbefolkningen. (sv)

owl:sameAs

foaf:depiction

is dbo:wikiPageWikiLink of