menjar - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: menjà
• Etimologia: Del llatí vulgar *mandicare, de manducare, segle XII. Doblet de manducar.

menjar trans., pron. ‎(pronominal menjar-se)

1. Ingerir aliments.

Formes compostes i perifràstiques

Paradigmes de flexió: menjo, menja, mengem
Vocal rizotònica: /e/, /ə/

• calar, cruspir-se (col·loquial), devorar, embocar, endrapar (col·loquial), engolir, halar, manducar (col·loquial)

• dinar, fer un àpat, sopar

• pellucar, picar, piscar, rosegar

• minjar, variació fonètica occidental

• desmenjar-se, menja, menjable, menjada, menjador, menjaire, menjament, menjança, mengívol, menjotejar, menjua, menjucar, menjussa, quemenjar, remenjar, sobremenjar

Ingerir aliments

• Alemany: essen (de), speisen (de)
• Anglès: eat (en)
• Àrab: أَكَلَ‎ (ar)
• Asturià: comer (ast)
• Basc: jan (eu)
• Castellà: comer (es)
• Cors: manghjà (co)
• Danès: spise (da)
• Eslovac: jesť (sk)
• Eslovè: jesti (sl)
• Esperanto: manĝi (eo)
• Finès: syödä (fi)
• Francès: manger (fr)
• Friülà: mangjâ (fur)
• Gallec: comer (gl)
• Grec: τρώγω (el) ‎(trogo), τρώω (el) ‎(troo)
• Grec antic: ἔδω (grc) ‎(édō), ἐσθίω (grc) ‎(esthíō)
• Hebreu: אָכַל‎ (he)
• Hindi: खाना (hi)
• Ídix: עסן‎ (yi)
• Irlandès: ith (ga)
• Italià: mangiare (it)
• Japonès: 食べる (ja)
• Llatí: edere (la), manducare (la)
• Llengua de signes catalana: MENJAR (csc)
• Neerlandès: eten (nl)
• Occità: manjar (oc), minjar (oc)
• Polonès: jeść (pl)
• Portuguès: comer (pt)
• Retoromànic: mangiar (rm)
• Romanès: mânca (ro)
• Romaní: xal (rom)
• Rus: есть (ru) ‎(iest)
• Sard: mandigare (sc)
• Sicilià: manciàri (scn)
• Suahili: kula (sw)
• Suec: äta (sv)
• Tadjik: хӯрдан (tg)
• Tai: กิน (th)
• Tàtar: ашарга (tt)
• Txec: jíst (cs)
• Ucraïnès: їсти (uk) ‎(isti)
• Vènet: magnar (vec)
• Xinès: 吃 (zh) ‎(chī)

menjar m. ‎(plural menjars)

1. Aliment que es menja.

• aliment, àpat

Aliment

• Alemany: Essen (de) n.

• Anglès: food (en)

• Asturià: comida (ast)

• Basc: jaki (eu), janari (eu)

• Castellà: comida (es) f., alimento (es) m.

• Coreà: 음식 (ko) ‎(eumsik)

• Danès: føde (da) c.

• Eslovac: jedlo (sk) n.

• Eslovè: hrana (sl) f.

• Esperanto: manĝaĵo (eo)

• Feroès: matur (fo) m.

• Finès: ruoka (fi)

• Francès: nourriture (fr) f.

• Gallec: comida (gl) f.

• Gal·lès: bwyd (cy) m.

• Grec: τροφή (el) f. ‎(trofí)

• Grec antic: βρῶμα (grc) n. ‎(brôma)

• Hebreu: אוכל (he) m.

• Hindi: खाना (hi) m.

• Ídix: עסן‎ (yi) n.

• Irlandès: bia (ga)

• Italià: mangiare (it), pasto (it) m., cibo (it) m.

• Japonès: 食べ物 (ja)

• Llatí: cibus (la) m., pabulum (la) n.

• Llengua de signes catalana: MENJAR (csc)

• Macedoni: храна (mk) f.

• Maltès: ikel (mt) m.

• Maori: kai (mi)

• Mongol: хоол (mn)

• Neerlandès: voedsel (nl) n.

• Noruec: mat (no) m.

• Persa: غذا‎ (fa)

• Polonès: jedzenie (pl) n.

• Portuguès: comida (pt) f.

• Quítxua: mikhuna (qu)

• Romanès: mâncare (ro) f., aliment (ro) n.

• Rus: еда (ru) f. ‎(ieda)

• Sànscrit: अन्न (sa) m.

• Serbocroat: храна (sh), hrana (sh) f.

• Turc: yiyecek (tr)

• Txec: jídlo (cs) n.

• Ucraïnès: ї́жа (uk) f. ‎(ija)

• Urdú: کھانا‎ (ur) m.

• Uzbek: ozuqa (uz)

• Való: amagnî (wa) m.

• Volapük: fid (vo)

• Xinès: 食物 (zh) ‎(shíwù)

• Síl·labes: men·jar (2)

• Heterograma de 6 lletres (aejmnr)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: menjar

• Etimologia: Del llatí manducare.

menjar

1. menjar

Conjugació antiga

• mangar, manjar, manugar, mengar, meniar, menugar, menyar

menjar m. ‎(plural menjars)

1. menjar

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL