ELS IBERS Research Papers - Academia.edu (original) (raw)
Texto completo (catalán y español) del Catálogo de la exposición "Indíbil i Mandoni. Reis i Guerrers" expuesta en Lleida en 1996-1997. Estudios de I. Garcés, E. Junyent, A. Pérez Almoguera, F. Quesada, N. Rafel, C. Rovira, J. Ruiz de... more
Texto completo (catalán y español) del Catálogo de la exposición "Indíbil i Mandoni. Reis i Guerrers" expuesta en Lleida en 1996-1997. Estudios de I. Garcés, E. Junyent, A. Pérez Almoguera, F. Quesada, N. Rafel, C. Rovira, J. Ruiz de Arbulo, M. Soler y G. Sopeña.
- by Ignasi Garcés Estallo and +2
- •
- Ancient History, Archaeology, Roman History, Iberian Studies
Un dels elements més significatius de la cultura ibèrica són els assentaments i l’arquitectura i l’urbanisme que giren entorn seu. A partir de mitjans del segle V aC, es considera que comença el període de l’ibèric ple, l’etapa de màxima... more
Un dels elements més significatius de la cultura ibèrica són els assentaments i l’arquitectura i l’urbanisme que giren entorn seu.
A partir de mitjans del segle V aC, es considera que comença el període de l’ibèric ple, l’etapa de màxima esplendor de la cultura ibèrica. En aquesta fase hi va haver un augment demogràfic que es va traduir en un creixement de la mida dels assentaments existents i també en la creació de nous poblats.En aquesta etapa, també hi va haver l’expansió d’un estament aristocràtic que va passar a controlar i gestionar els assentaments, fent que al llarg de l’ibèric ple apareguessin noves construccions com ara cases aristocràtiques, instal•lacions d’emmagatzematge, edificis de culte, de treball artesanal, etc., donant com a resultat uns nuclis d’hàbitat molt complexos. Aquesta aristocràcia, també va passar a planificar a consciència aquests poblats, ja que els edificis no es disposaven de manera aleatòria i anàrquica, sinó que la seva ubicació estava completament planificada.
Es parla sobre els dos poblats ibèrics documentats i excavats a Rubí (Barcelona, Vallès Occidental): Can Fatjó i el parc del Castell i sobre la seva estructura socioeconòmica i política. A més, s'incideix en les relacions, tant a un... more
Es parla sobre els dos poblats ibèrics documentats i excavats a Rubí (Barcelona, Vallès Occidental): Can Fatjó i el parc del Castell i sobre la seva estructura socioeconòmica i política. A més, s'incideix en les relacions, tant a un nivell socioeconòmic com polític, que es van establir entre aquests dos assentaments i altres assentaments amb una funcionalitat i una tipologia totalment diverses.
Until recently, the archaeological record for the Iberian culture (Second Iron Age) in Pallars Jussà (Pre-Pyrenees in the province of Lleida) was poorly known; consequently, nothing could be said about cereal storage systems. The panorama... more
Until recently, the archaeological record for the Iberian culture (Second Iron Age) in Pallars Jussà (Pre-Pyrenees in the province of Lleida) was poorly known; consequently, nothing could be said about cereal storage systems. The panorama changed radically after a number of archaeological rescue excavations between 2004 and 2010, especially at Serrat dels Espinyers. Although the site, which lies in the suburban area of the Iberian and Roman city of Aeso (Isona), was only partially excavated, it reveals surprising continuity in the grain storage function, showing changes and adaptations in the systems used, from a complex of grain storage pits (usually known as a ‘camp de sitges’ in Catalan or a ‘camp de silos’ in Spanish) with a hermetic atmosphere in the Iberian and Ibero-Roman periods, to a large well-ventilated double horreum built on pillars, in which the atmosphere could be renewed, in the first centuries of the Roman Empire.
Es descriu una de les troballes més destacades i significatives, descobertes al terme municipal de Rubí: L' estela Ibèrica de Can Fatjó. També es parla sobre el significat de les llances representades i sobre les hipòtesis plantejades al... more
Es descriu una de les troballes més destacades i significatives, descobertes al terme municipal de Rubí: L' estela Ibèrica de Can Fatjó. També es parla sobre el significat de les llances representades i sobre les hipòtesis plantejades al voltant de la possible funcionalitat d'aquest valuós objecte arqueològic. A més, es fa una caracterització general del ritual funerari que les tribus ibèriques van posar en pràctica.
This paper brings together a set of eight fragments of Attic Red-figure pottery recovered on the surface of the Iberian settlement of Molí d’Espígol. The recovery took place at a time prior to the start of excavations, some fifty years... more
This paper brings together a set of eight fragments of Attic Red-figure pottery recovered on the surface of the Iberian settlement of Molí d’Espígol. The recovery took place at a time prior to the start of excavations, some fifty years ago, but the fragments had remained
unpublished. They have been exhibited intermittently in a local museum, which was definitively consolidated in 2020. The objectives of the present study are to publish them and to relate them to the rest of the analogous specimens that we know from the regular archaeological
interventions from this site and, in general, to the presence of ceramic imports from the 4th century BC. in western Catalonia and rest of the Iberian Peninsula.
Aquesta contribució reuneix un conjunt de vuit fragments de ceràmica àtica de figures vermelles recuperat en superfície en el jaciment ibèric del Molí d’Espígol. La recuperació va tenir lloc en un moment anterior al començament de les excavacions fa uns cinquanta anys, però els fragments havien romàs inèdits, tot just havien estat exhibits de forma intermitent en un museu local definitivament consolidat en 2020. Els objectius del present estudi són donar-los a conèixer i relacionar-los amb la resta d’exemplars anàlegs que coneixem de procedència regular del mateix jaciment i, en general, amb la presència d’importacions de
ceràmica del segle iv a. C., tant a la Catalunya occidental com a la península Ibèrica.
Una cerámica hallada en el siglo XIX en Tarragona, que contiene signos pintados y que había recibido escasa atención, constituye el primer caso conservado en Cataluña de pseudo-escritura, realizada en un momento de contacto entre las... more
Una cerámica hallada en el siglo XIX en Tarragona, que contiene signos
pintados y que había recibido escasa atención, constituye el primer caso
conservado en Cataluña de pseudo-escritura, realizada en un momento de
contacto entre las tradiciones epigráficas ibérica y latina.
Study of animal resource management at the site of Plaça Constitució (Sant Boi de Llobregat, Catalonia), where a iberian mine was located (fourth century BC), Roman baths and several medieval and modern silos. This analysis allowed us to... more
Study of animal resource management at the site of Plaça Constitució (Sant Boi de Llobregat, Catalonia), where a iberian mine was located (fourth century BC), Roman baths and several medieval and modern silos. This analysis allowed us to document the evolution of hunting, farming, food distribution, and cooking between IV bC and XVI centuries
The Museu de la Conca Dellà has its origin at the beginning of the archaeological excavations in the town of Isona (Pallars Jussà) in the late 1980s. The collection, therefore, reflects the stages of settlement in the area, from a remote... more
The Museu de la Conca Dellà has its origin at the beginning of the archaeological excavations in the town of Isona (Pallars Jussà) in the late 1980s. The collection, therefore, reflects the stages of settlement in the area, from a remote Neolithic origin to the uninterrupted sequence linking the Iberian enclave, the Roman camp, the foundation of the Roman Republican city of Aeso, its extramural expansion following the acquisition of the status of Roman municipium and the villae phenomenon. Visits to the Museum and the remains of the Roman
city (especially the wall) as well, allow the visitors to perceive the particularities of a Roman settlement located in a Pyrenean basin.
The first part of this paper brings together the artefacts with red Ilergetian varnish located in Tossal de les Tenalles during the 1915 excavation. We review known objects and introduce some new ones. In the second part we proceed to... more
The first part of this paper brings together the artefacts with red Ilergetian varnish located in Tossal de les Tenalles during the 1915 excavation. We review known objects and introduce some new ones. In the second part we proceed to associate the forms. To perform this simulation, the whole site was considered, because of the absence of better stratigraphic accuracies. Finally, in the last section, the complete Tossal is compared with other places, in order to capture the character of the workshop, the market strategy and the importance that the ceramic type has played in the definition of the Ilergetian cultural circle.
La primera part de l'article recopila els objectes amb vernís roig ilerget localitzats en el Tossal de les Tenalles en la excavació de 1915, es revisen els ja coneguts i se'n aporten alguns d'inèdits. En la segona part es procedeix a l'associació entre formes; per realitzar aquesta simulació es considera el jaciment com un conjunt, a falta de millors precisions estratigràfiques. Finalment, en el darrer apartat, es compara el conjunt del Tossal amb altres indrets, amb la finalitat de copsar el caràcter del taller, l'estratègia de mercat i la importància que el tipus ceràmic ha jugat en la definició del cercle cultural ilerget.
Presentación (aparecida en enero de 1989) del descubrimiento de las murallas de Els Vilars d’Arbeca, de la primera torre y del singular campo de piedras hincadas descubiertos en las campañas iniciales (1987-1988) con una indicación de la... more
Presentación (aparecida en enero de 1989) del descubrimiento de las murallas de Els Vilars d’Arbeca, de la primera torre y del singular campo de piedras hincadas descubiertos en las campañas iniciales (1987-1988) con una indicación de la secuencia que entonces se conocía, hoy complementada con trabajos más recientes.
Durante la primera fase de experimentación agrícola en el Centro de Experimentación protohistórica de Verdú se ha llevado a cabo la construcción de seis silos de almacenamiento (troncocónicos, globulares y cilíndricos). Según las... more
Durante la primera fase de experimentación agrícola en el Centro de Experimentación protohistórica de Verdú se
ha llevado a cabo la construcción de seis silos de almacenamiento (troncocónicos, globulares y cilíndricos). Según las herramientas empleadas (picos de cuerno y palos cavadores en madera, y picos de hierro) corresponden a una teconología asociada al Neolítico/Edad del Bronce y la Edad del Hierro/época ibèrica. Se ha analizado el proceso
de excavación de los silos y se ha experimentado sobre el proceso de almacenamiento y de sus capacidades.
Construcción de silos, almacenamiento, picos de cuerno, picos de hierro, palos cavadores de madera.
During the first phase of experimentation on agriculture at the Centre of Protohistoric Experimentation of Verdú the
construction of six storage pits (of troncoconical, globular and cylindrical section) has been carried out. The tools
employed (pickaxes made of horn and digging sticks in wood, and iron pickaxes) replicate those of the “Neolithic/
Bronze Age” and the “Iron/Iberian Age”. The process of excavation of the storage pits has been recorded and
analyzed, and some first experiments with storage and the calculation of capacities have been carried out.
Construction pits, storage, pickaxes made of horn, iron pickaxes, digging sticks in wood.
- by Carme Miró Alaix and +1
- •
- Archaeology of Ritual and Magic, ELS IBERS, Arqueofauna
The sub-district of Mid-Segre has become a privileged passage in the natural route determined by the Segre river, and a crossroads with the Roman road that links the towns of Iesso (Guissona) and Aeso (Isona), the high plateaus of... more
The sub-district of Mid-Segre has become a privileged passage in the natural route determined by the Segre river, and a crossroads with the Roman road that links the towns of Iesso (Guissona) and Aeso (Isona), the high plateaus of Segarra, the valley of the river Llobregós and the port of Comiols. More in particular, the surroundings of Artesa de Segre add a non-despicable plain among the mountains, with plenty of water and potential farming resources, all of which helps to explain the existence of the Iberian settlement of Antona. Despite all these determining factors in the beginning, the nont-existence of systematic research has created an important void in the konwledge of the Roman implantation on this territory and their impact upon the Iberian settlements. In the present paper we will try a first approach to the phenomenon by consdering the interrelations between Antona and the destroyed settlement of Espujals, one of the substituting habitats, chronologically dated between the end of 2nd century B. C. or at least the3er century A. D.