Hardness (original) (raw)
الصلادة (أو القساوة) هي خاصية للمواد تحدد مدى قابلية المادة لتحمل الخدش بالمعادن. تعتمد الصلادة على التركيب الكيميائي للمادة بالإضافة إلى البنية الدقيقة.
| Property | Value |
|---|---|
| dbo:abstract | La duresa és una propietat d'un material sòlid que indica la resistència que oposa la seva superfície a ser deformada per força causada per un altre cos en contacte directe; una definició similar és que la duresa mesura la resistència que oposa una substància a ser ratllada. La duresa macroscòpica sol estar caracteritzada per forces intermoleculars fortes. La duresa depèn d'altres propietats com la ductilitat, la rigidesa, la plasticitat, la facilitat de deformació, la resistència, la tenacitat, la viscoelasticitat i la viscositat. Es mesura duent a terme un , i no té una escala absoluta (ni, per tant, una unitat de mesura) sinó que es fan servir diferents escales relatives com, per exemple, l'escala de Mohs. Alguns exemples de substàncies dures són la ceràmica, el formigó, alguns metalls i els . Una variant lèxica d'aquest mot al País Valencià és durea. (ca) الصلادة (أو القساوة) هي خاصية للمواد تحدد مدى قابلية المادة لتحمل الخدش بالمعادن. تعتمد الصلادة على التركيب الكيميائي للمادة بالإضافة إلى البنية الدقيقة. (ar) Η σκληρότητα υλικού είναι το μέτρο της αντίστασης που προβάλλει σε προσπάθεια διείσδυσης, παραμόρφωσης ή εκδοράς από ξένο σώμα. Η σκληρομέτρηση υλικού γίνεται με δοκιμή σκληρότητας, και αποδίδεται σε μονάδες της κλίμακας Μος. Η σκληρότητα είναι ιδιότητα της ύλης που εξαρτάται από τις άλλες: συνάφεια, συνοχή, ελατότητα, την ολκιμότητα, την ελαστικότητα, την , την επιφανειακή τάση, τη συμπιεστότητα, το ιξώδες και την αντοχή σε εφελκυσμό και θλίψη. Ορισμένα υλικά (π. χ. μέταλλα) είναι σκληρότερα από άλλα, όπως πλαστικά, ξύλο.Κοινά παραδείγματα σκληρών υλικών είναι τα κεραμικά, το σκυρόδεμα, ορισμένα μέταλλα, και υπερσκληρά υλικά που αντιπαραβάλλονται στα υπερμαλακά υλικά. (el) Dureco aŭ malmoleco estas la mekanika rezistanco, kiun mola korpo kapablas kontraŭ pli dura korpo. Ankaŭ ĝi povas esti difinita kiel la kvanto da enegio, kiun korpo eblas absorbi pro aplikita forto antaŭ rompiĝi aŭ deformiĝi. Kelkaj aliaj fizikaj ecoj rilataj al dureco estas la resilienco kaj duktileco. La durec-mezuro de korpoj ebligas konkludojn pri kelkaj ecoj, depende de la speco de la korpo. Ekzemplo estas la eluziĝmaniero. Duraj okulvitroj malpli gratdifektiĝas, duraj dentradoj malpli rapide uzdifektiĝas. Je la elekto de eĝaj iloj kiel frezkapo aŭ rotaciĉizilo, la dureco havas gravan signifon, ĉar duraj iloj pli longe sin tenas akraj. (eo) Härte ist der mechanische Widerstand, den ein Werkstoff der mechanischen Eindringung eines anderen Körpers entgegensetzt. Je nach der Art der Einwirkung unterscheidet man verschiedene Arten von Härte. So ist Härte nicht nur der Widerstand gegen härtere Körper, sondern auch gegen weichere und gleich harte Körper. Die Definition von Härte unterscheidet sich gegenüber der von Festigkeit, welche die Widerstandsfähigkeit eines Materials gegenüber Verformung und Trennung darstellt. Härte ist auch ein Maß für das Verschleißverhalten von Materialien. Harte Brillengläser zerkratzen weniger, gehärtete Zahnräder nutzen sich weniger ab. Bei der Auswahl von Werkzeugschneiden wie Fräskopf oder Drehmeißel ist die Härte von besonderer Bedeutung, harte Schneiden bleiben länger scharf, brechen aber schneller. Härte und ihre Prüfung sind wichtige Schwerpunkte in den Bereichen Festkörperphysik, Materialwissenschaft und Analyse von Werkstoffen sowie bei Geowissenschaften zur Charakterisierung von Gesteinen und Mineralen. Härte gehört mit der Risszähigkeit, Festigkeit, Duktilität, Steifigkeit, Dichte und der Schmelztemperatur zu den Werkstoffeigenschaften. (de) In materials science, hardness (antonym: softness) is a measure of the resistance to localized plastic deformation induced by either mechanical indentation or abrasion. In general, different materials differ in their hardness; for example hard metals such as titanium and beryllium are harder than soft metals such as sodium and metallic tin, or wood and common plastics. Macroscopic hardness is generally characterized by strong intermolecular bonds, but the behavior of solid materials under force is complex; therefore, hardness can be measured in different ways, such as scratch hardness, indentation hardness, and rebound hardness. Hardness is dependent on ductility, elastic stiffness, plasticity, strain, strength, toughness, viscoelasticity, and viscosity. Common examples of hard matter are ceramics, concrete, certain metals, and superhard materials, which can be contrasted with soft matter. (en) Gogortasuna, mineralogian, gai batek beste gai batzuk higatzeko edo haietan mailatuak edo arrastoak egiteko duen gaitasuna da. Alegia, mineral batek marratzen uzteko duen erresistentzia da. Gai bat beste bat baino gogorragoa dela esaten da lehendabiziko horrez bestean arrastoa egin daitekeenean. Mineralogian Friedrich Mohs geologoak asmatutako Mohs eskalaren arabera sailkatu ohi dira mineralen gogortasuna. Hamar mailako eskala da erabiltzen dena: diamantea 10, zafiroa 9, topazioa 8, kuartzoa 7, feldespatoa 6, apatita 5, fluorita 4, kaltzita 3, igeltsua 2 eta talkoa 1. Adibidez, 7,5-eko gogortasuna duen gaiak arrastoa egin dezake kuartzoan baina topazioaz hari ere egin dakioke. (eu) La dureza es la oposición que ofrecen los materiales a alteraciones físicas como la penetración, la abrasión y el rayado. (es) Tomhas ar fhriotaíocht ábhair do dhingeadh is scríobadh is ea cruas. Tá sé gaolta go ginearálta le géillstrus, neart teanntachta, agus neart comhbhrúiteachta an ábhair. Déantar an tomhas (i dtástálacha Brinell is Vickers) trí dhingeadh a dhéanamh go caighdeánach sa dromchla, agus leithead nó doimhneacht na dinge a thomhas. I dtástáil Mohs, atá níos cáilíochtúla, déantar iarracht an dromchla a scríobadh le gach ceann de na hábhair seo a leanas go ndéantar scríobadh air, agus luaitear cruas Mohs an ábhair scríobtha sin leis an dromchla: Mianreolaí Gearmánach ab ea (1773-1839), agus cheap sé an tástáil seo i 1812. (ga) La dureté d'un matériau est définie comme la résistance mécanique qu'un matériau oppose à la pénétration. (fr) Dalam fisika, kekerasan didefinisikan sebagai perlawanan atas gaya deformasi ataupun ketahanan atas gaya tekan. Jenis pengujian kekerasan dapat dibedakan menjadi tiga jenis, yaitu kekerasan goresan, kekerasan lekukan, dan kekerasan pantul. Salah satu perlengkapan yang dapat digunakan untuk uji kekerasan adalah pensil uji kekerasan. Kekerasan tergantung pada , elastis, , , kekuatan, , , dan viskositas. Beberapa materi (misalnya logam) lebih keras daripada yang lain (misalnya plastik). Kekerasan makroskopis pada umumnya ditandai oleh yang kuat, tetapi perilaku materi padat di bawah tekanan adalah rumit. Contoh umum dari materi keras adalah keramik, beton, logam tertentu, dan , yang merupakan lawan dari . (in) La durezza è un valore numerico che indica le caratteristiche di deformabilità plastica di un materiale. È definita come la resistenza alla deformazione permanente. Le prove di durezza determinano la resistenza offerta da un materiale a lasciarsi penetrare da un altro (penetratore).Esistono diverse scale per misurare la durezza dei materiali. Le più usate sono infatti: * Brinell * Vickers * Rockwell * Mohs Le prove non possono essere confrontate tra di loro, poiché la natura delle prove è diversa. Le prove di durezza si eseguono con macchine provviste di penetratori con forme diverse e con diversi metodi. Nel Sistema internazionale di unità di misura non esiste un'unità di misura fondamentale per la durezza. (it) 硬さ（かたさ、英: hardness、硬度）とは物質、材料の特に表面または表面近傍の機械的性質の一つであり、材料が異物によって変形や傷を与えられようとする時の、物体の変形しにくさ、物体の傷つきにくさである。工業的に比較的簡単に検査でき、これを硬さ試験法と呼ぶ。例えば鋼製品の熱処理結果の管理などに用いられている。 (ja) 굳기 또는 경도(硬度, hardness)는 깎여서 만들어진 기계적인 자국이나 마모에 의해 유도되는 플라스틱 변형에 대한 저항의 척도이다. 일반적으로 물질에 따라 굳기가 다를 수 있는데, 예를 들면 타이타늄, 베릴륨과 같은 딱딱한 물질들은 나트륨, 주석, 목재, 일반 플라스틱 등에 비해 더 딱딱하다. 굳기는 탄성, 강성, 소성, 점탄성, 점성 등의 특성에 의존한다. (ko) De hardheid van een materiaal is de weerstand die het materiaal biedt tegen permanente mechanische vervorming. De hardheid kan worden gemeten van zowel metalen, keramiek (steen) als kunststoffen. Deze meting wordt gedaan met een zogenaamde hardheidstest. Zolang het materiaal van het indruklichaam maar harder is dan het te analyseren materiaal. Het begrip hardheid is van belang in de materiaalkunde, om de vereiste materiaaleigenschappen van materialen uit te drukken in waarden, waardoor een juiste materiaalkeuze kan worden gemaakt voor de toepassing (onder meer bouw- en constructie). Daarnaast wordt de hardheid gebruikt als een manier voor het karakteriseren van materialen. Het hardste algemeen bekende mineraal is diamant. Met een indruklichaam van diamant kan in elk ander materiaal gekrast worden. Alleen en aggregated carbon nanorods zijn harder, met een geschatte hardheid van 1,17x tot 1,52x van die van diamant. Dat materiaal is echter slechts in microscopisch kleine hoeveelheden beschikbaar. (nl) Twardość – miara odporności materiału (ciała stałego) na miejscowe odkształcenia plastyczne, powstałe na niewielkiej powierzchni badanego przedmiotu, wskutek mechanicznego wciskania w nią drugiego, twardszego ciała zwanego wgłębnikiem, o określonej geometrii lub też poprzez ścieranie powierzchni. Wgłębnikiem jest zazwyczaj kulka stalowa, stożek lub ostrosłup. Efektami oddziaływania sił skupionych na powierzchnię badanego materiału mogą być odkształcenia powierzchni, zgniecenie jej lub zarysowanie. Twardość materiałów zależna jest od ciągliwości, sztywności, plastyczności, odkształcalności, lepkości oraz wytrzymałości badanego materiału. Twardość makroskopowa na ogół charakteryzuje się silnymi wiązaniami międzycząsteczkowymi, ale zachowanie się materiałów stałych pod działaniem siły jest złożone, w związku z tym istnieją różne metody pomiaru twardości. (pl) Na ciência dos materiais, dureza é a propriedade característica de um material sólido. Basicamente, a dureza pode ser avaliada a partir da capacidade de um material "riscar" o outro, como na popular escala de Mohs para os minerais, que é uma tabela arbitrada de 1 a 10 na qual figuram alguns desses em escala crescente a partir do talco ao diamante. Outra maneira de avaliar a dureza é a capacidade de um material penetrar o outro. Na engenharia e na metalurgia, o chamado ensaio de penetração para a medição da dureza. A partir de um referencial intermediário, a dureza pode ser expressa em diversas unidades. São comuns usar os seguintes processos: Desde que haja um referencial intermediário, é a resistência oferecida por uma determinada liga padrão à penetração de um outro material que fornecerá o índice de dureza para os metais, sendo, portanto, de particular interesse para avaliar a resistência ao desgaste, o grau de endurecimento superficial por tratamentos térmicos e a resistência mecânica em geral do material, uma vez que as características mecânicas de sua superfície associadas ao grau de transferência térmica é que responderão como um todo. No entanto, um fator que gera imprecisões neste tipo de ensaio é o de que os materiais tendem a deformar a impressão deixada após a remoção da carga, devido à excessiva elasticidade ou à grande aderência por plasticidade. Estes ensaios de dureza são realizados mais frequentemente do que outros ensaios mecânicos devido aos seguintes fatores: * São simples e de baixo custo – não é necessário a preparação de outro material e o equipamento é relativamente pouco dispendioso; * Os ensaios não são destrutivos (em geral) – o material não é fraturado ou excessivamente deformado, sendo deixada apenas uma pequena impressão. (Porém, um ensaio com penetrador maior, tal como o de dureza Brinell, pode ser considerado destrutivo); * Outras propriedades mecânicas podem ser obtidas através dos ensaios de dureza, como a tensão máxima de tração, que pode ser obtida, para a maioria dos aços, através da seguinte equação: onde "HB" é a dureza na escala Brinell. A facilidade de conversão da dureza em um escala para outra é algo desejável. No entanto, como a dureza não é uma propriedade do material muito bem definida e, devido às diferenças entre os vários métodos, um esquema compreensível de conversão não foi totalmente definido.As conversões entre os diversos métodos de medição devem ser aplicadas com cautela, devido a variações nos resultados, em função de possíveis heterogeneidades da microestrutura do material. Estas heterogeneidades resultam em resultados diferentes de dureza, principalmente quando se utilizam métodos com cargas muito reduzidas (Vickers e Knoop). Os métodos com cargas mais elevadas (Brinell e Rockwell) resultam em resultados mais homogêneos, representando uma "média" da dureza de uma determinada região da peça.Assim sendo, as durezas Vickers e Knoop são consideradas durezas de laboratório, sendo utilizadas mais frequentemente, para a determinação de durezas em pontos específicos de uma determinada peça, podendo-se distinguir a dureza entre diferentes fases do material ou entre áreas distintas, formadas por tratamentos térmicos como a cementação ou a nitretação. Estes métodos, quase sempre, exigem a preparação de corpo de prova, com lixamento fino ou mesmo o polimento metalográfico. Outra característica destes dois métodos é a possibilidade de variação da carga aplicada, com cargas entre 10 gramas e 100 kgf. A escolha da carga é feita em função do tipo de peça ou tipo de pesquisa que se realiza. Apesar de, teoricamente, para todas as cargas as durezas obtidas encontrarem-se dentro de uma mesma escala, na realidade cargas diferentes podem resultar em durezas diferentes, devido a possível presença de heterogeneidades no material. As durezas Brinell e Rockwell, são utilizadas para a medição de peças mais brutas, em geral, não é necessário a preparação de corpos de prova, sendo apenas realizado um pequeno lixamento na superfície a ser testada. Estes métodos são apropriados para a utilização em linhas de produção e oficinas.Informações úteis para a conversão de dureza foram obtidas de modo experimental e podem ser vistas na ASTM E140 (Standard Hardness Conversion Tables for Metals). A tabela mostrada abaixo não pode ser tomada como verdadeira para cálculos de engenharia. A conversão de resultados de dureza para valores de resistência a tração não é confiável, ocorrendo grandes variações em função do tipo de aço e do tipo de tratamento térmico ao qual o aço foi submetido. Da mesma forma, resultados de dureza não levam em consideração possíveis falhas microestruturais que, por exemplo, poderiam haver fragilizado o aço, resultando em valores totalmente fora da tabela. Existem diversos fatores que influenciam a dureza dos metais, principalmente: * Soluções Sólidas e Elementos de Liga; * Tamanho de Grão e Direções Cristalográficas; * Temperatura. (pt) Hårdhet är en storhet för material, som bland annat används i hållfasthetslära, och beskriver hur stora krafter som behövs för att deformera materialet plastiskt. Hårdhet är inte samma storhet som densitet. Hårdhetsmätning är en viktig del i materialprovning. Instrument för hårdhetsmätning kallas durometer. Man skiljer mellan två huvudgrupper av hårdhetsmätning: * Plastisk mätning, där mätningen deformerar provföremålet och ger ett kvarstående märke i materialet. * Elastisk mätning, där provföremålet återtar ursprunglig form, när mätningen avslutats. (sv) 材料硬度在材料科学中指「固体材料抗拒永久形变的特性」，是一种重要力学性能。固体对外界物体入侵的局部抵抗能力，是比较各种材料软硬的指标。在实际应用中，由于测量方法不同，所以有不同的硬度标准，测得的硬度所代表的材料性能也各异。例如金属材料测得的压入硬度反映材料抵抗塑性形变的能力，而陶瓷、矿物材料使用的压痕硬度却反映材料抵抗破坏的能力。所以，各种硬度标准的力学含义不同，单位也不同，彼此间没有固定的换算关系，但可通过试验加以对比。 硬度试验是机械性能试验中最简单易行的一种试验方法。为了能用硬度试验代替某些机械性能试验，生产上需要一个比较准确的硬度和强度的换算关系。大部分金属的硬度与其强度有关。例如低碳钢的强度约等于0.36布氏硬度，灰铸铁的强度约等于0.1布氏硬度。 (zh) Твёрдость — свойство материала сопротивляться внедрению более твёрдого тела — индентора. Метод определения восстановленной твёрдости. Твёрдость определяется как отношение величины нагрузки к площади поверхности, площади проекции или объёму отпечатка. Различают поверхностную, проекционную и объемную твёрдость: * поверхностная твёрдость — отношение нагрузки к площади поверхности отпечатка; * проекционная твёрдость — отношение нагрузки к площади проекции отпечатка; * объёмная твёрдость — отношение нагрузки к объёму отпечатка. Твёрдость измеряют в трёх диапазонах: макро, микро, нано. * Макродиапазон регламентирует величину нагрузки на индентор от 2 Н до 30 кН. * Микродиапазон (см. микротвёрдость) регламентирует величину нагрузки на индентор менее 2 Н и глубину внедрения индентора больше 0,2 мкм. * Нанодиапазон регламентирует только глубину внедрения индентора, которая должна быть меньше 0,2 мкм. Часто твёрдость в нанодиапазоне называют нанотвердость (англ. nanohardness). Величина нанотвердости может значительно отличаться от микротвёрдости для одного и того же материала. Измеряемая твёрдость, прежде всего, зависит от нагрузки, прикладываемой к индентору. Такая зависимость получила название размерного эффекта (indentation size effect). Характер зависимости твёрдости от нагрузки определяется формой индентора: * для сферического индентора — с увеличением нагрузки твёрдость увеличивается — обратный размерный эффект (reverse indentation size effect); * для индентора в виде пирамиды Виккерса или Берковича — с увеличением нагрузки твёрдость уменьшается — прямой или просто размерный эффект (indentation size effect); * для сфероконического индентора (типа конуса для твердомера Роквелла) — с увеличением нагрузки твёрдость сначала увеличивается, когда внедряется сферическая часть индентора, а затем начинает уменьшаться (для конической части индентора). (ru) Тве́рдість — властивість матеріалу протидіяти проникненню в нього іншого тіла. (uk) |
| dbo:thumbnail | wiki-commons:Special:FilePath/Vickers-tester.jpg?width=300 |
| dbo:wikiPageExternalLink | http://www.hegewald-peschke.com/interesting-facts/guidelines-to-hardness-testing.html https://www.doitpoms.ac.uk/tlplib/mechanical_testing_metals/von_mises.php https://web.archive.org/web/20070707141201/http:/www.calce.umd.edu/general/Facilities/Hardness_ad_.htm https://web.archive.org/web/20120717041240/http:/www7.taosnet.com/ebear/metal/hardness.html |
| dbo:wikiPageID | 3588836 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageLength | 20741 (xsd:nonNegativeInteger) |
| dbo:wikiPageRevisionID | 1122611971 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageWikiLink | dbr:Elastic_modulus dbr:Elasticity_(physics) dbr:Young's_modulus dbr:Metallurgy dbr:Solid_solution_strengthening dbr:Beryllium dbr:Deformation_(mechanics) dbr:Viscosity dbc:Matter dbr:Indentation_hardness dbr:Indentation_plastometry dbr:Interstitial_defect dbr:Necking_(engineering) dbr:Solid_mechanics dbr:Viscoelasticity dbr:Energy dbr:Engineering dbr:Concrete dbr:Stiffness dbr:Compressive_strength dbr:Hardness_comparison dbr:Hot_hardness dbr:Hall-Petch_relationship dbr:Particle_size dbr:Plastic dbr:Plasticity_(physics) dbr:Precipitation_hardening dbr:Spall dbr:Tensile_strength dbr:Materials_science dbr:Microstructure dbc:Condensed_matter_physics dbc:Solid_mechanics dbr:Tin dbr:Titanium dbr:Ductility dbr:Janka_hardness_test dbr:Work_hardening dbr:Force dbr:Barcol_hardness_test dbc:Hardness_tests dbr:Brittleness dbr:Fracture dbr:Grain_boundary_strengthening dbr:Leeb_rebound_hardness_test dbr:Rigidity_theory_(physics) dbr:Persoz_pendulum dbr:Roll_hardness_tester dbr:Abrasion_(mechanical) dbc:Materials_science dbr:Toughness dbr:Yield_(engineering) dbr:Dislocations dbr:Bulk_modulus dbr:Plastic_deformation dbr:Sodium dbr:Metal dbr:Mineralogy dbr:Ceramic dbr:Ceramography dbr:Shear_modulus dbr:Wood dbr:Rockwell_scale dbr:Schmidt_hammer dbr:Shear_strength dbr:Soft_matter dbr:Vacancy_defect dbr:Vickers_hardness_test dbr:Crystal_lattice dbr:Finite_element_method dbr:Nanoindentation dbr:Sclerometer dbr:Superhard_material dbr:Tensile_testing dbr:Tablet_hardness_testing dbr:Scleroscope dbr:Scratch_hardness dbr:Strength_of_materials dbr:Hall-Petch_strengthening dbr:Yield_Stress dbr:Stress-strain_curve dbr:Shore_scale dbr:Brinell_hardness_test dbr:Martensitic_transformation dbr:Intermolecular_bond dbr:Mohs_scale dbr:Von_Mises_stress dbr:Ultimate_strength dbr:Ultimate_tensile_stress dbr:Bennett_hardness_scale dbr:File:Close-packed_spheres.jpg dbr:File:Vickers-tester.jpg dbr:Ultrasonic_Contact_Impedance dbr:File:Dislocation_edge_d2.svg dbr:File:Stress-strain1.svg |
| dbp:wikiPageUsesTemplate | dbt:Hatnote_group dbt:! dbt:Anchor dbt:Authority_control dbt:Cite_journal dbt:Col-begin dbt:Col-break dbt:Col-end dbt:Distinguish dbt:ISBN dbt:Main dbt:Other_uses dbt:Redirect dbt:Reflist dbt:Short_description dbt:Wiktionary |
| dct:subject | dbc:Matter dbc:Condensed_matter_physics dbc:Solid_mechanics dbc:Hardness_tests dbc:Materials_science |
| gold:hypernym | dbr:Measure |
| rdf:type | owl:Thing dbo:Software |
| rdfs:comment | الصلادة (أو القساوة) هي خاصية للمواد تحدد مدى قابلية المادة لتحمل الخدش بالمعادن. تعتمد الصلادة على التركيب الكيميائي للمادة بالإضافة إلى البنية الدقيقة. (ar) La dureza es la oposición que ofrecen los materiales a alteraciones físicas como la penetración, la abrasión y el rayado. (es) La dureté d'un matériau est définie comme la résistance mécanique qu'un matériau oppose à la pénétration. (fr) 硬さ（かたさ、英: hardness、硬度）とは物質、材料の特に表面または表面近傍の機械的性質の一つであり、材料が異物によって変形や傷を与えられようとする時の、物体の変形しにくさ、物体の傷つきにくさである。工業的に比較的簡単に検査でき、これを硬さ試験法と呼ぶ。例えば鋼製品の熱処理結果の管理などに用いられている。 (ja) 굳기 또는 경도(硬度, hardness)는 깎여서 만들어진 기계적인 자국이나 마모에 의해 유도되는 플라스틱 변형에 대한 저항의 척도이다. 일반적으로 물질에 따라 굳기가 다를 수 있는데, 예를 들면 타이타늄, 베릴륨과 같은 딱딱한 물질들은 나트륨, 주석, 목재, 일반 플라스틱 등에 비해 더 딱딱하다. 굳기는 탄성, 강성, 소성, 점탄성, 점성 등의 특성에 의존한다. (ko) Hårdhet är en storhet för material, som bland annat används i hållfasthetslära, och beskriver hur stora krafter som behövs för att deformera materialet plastiskt. Hårdhet är inte samma storhet som densitet. Hårdhetsmätning är en viktig del i materialprovning. Instrument för hårdhetsmätning kallas durometer. Man skiljer mellan två huvudgrupper av hårdhetsmätning: * Plastisk mätning, där mätningen deformerar provföremålet och ger ett kvarstående märke i materialet. * Elastisk mätning, där provföremålet återtar ursprunglig form, när mätningen avslutats. (sv) 材料硬度在材料科学中指「固体材料抗拒永久形变的特性」，是一种重要力学性能。固体对外界物体入侵的局部抵抗能力，是比较各种材料软硬的指标。在实际应用中，由于测量方法不同，所以有不同的硬度标准，测得的硬度所代表的材料性能也各异。例如金属材料测得的压入硬度反映材料抵抗塑性形变的能力，而陶瓷、矿物材料使用的压痕硬度却反映材料抵抗破坏的能力。所以，各种硬度标准的力学含义不同，单位也不同，彼此间没有固定的换算关系，但可通过试验加以对比。 硬度试验是机械性能试验中最简单易行的一种试验方法。为了能用硬度试验代替某些机械性能试验，生产上需要一个比较准确的硬度和强度的换算关系。大部分金属的硬度与其强度有关。例如低碳钢的强度约等于0.36布氏硬度，灰铸铁的强度约等于0.1布氏硬度。 (zh) Тве́рдість — властивість матеріалу протидіяти проникненню в нього іншого тіла. (uk) La duresa és una propietat d'un material sòlid que indica la resistència que oposa la seva superfície a ser deformada per força causada per un altre cos en contacte directe; una definició similar és que la duresa mesura la resistència que oposa una substància a ser ratllada. La duresa macroscòpica sol estar caracteritzada per forces intermoleculars fortes. La duresa depèn d'altres propietats com la ductilitat, la rigidesa, la plasticitat, la facilitat de deformació, la resistència, la tenacitat, la viscoelasticitat i la viscositat. Es mesura duent a terme un , i no té una escala absoluta (ni, per tant, una unitat de mesura) sinó que es fan servir diferents escales relatives com, per exemple, l'escala de Mohs. (ca) Η σκληρότητα υλικού είναι το μέτρο της αντίστασης που προβάλλει σε προσπάθεια διείσδυσης, παραμόρφωσης ή εκδοράς από ξένο σώμα. Η σκληρομέτρηση υλικού γίνεται με δοκιμή σκληρότητας, και αποδίδεται σε μονάδες της κλίμακας Μος. Η σκληρότητα είναι ιδιότητα της ύλης που εξαρτάται από τις άλλες: συνάφεια, συνοχή, ελατότητα, την ολκιμότητα, την ελαστικότητα, την , την επιφανειακή τάση, τη συμπιεστότητα, το ιξώδες και την αντοχή σε εφελκυσμό και θλίψη. (el) Dureco aŭ malmoleco estas la mekanika rezistanco, kiun mola korpo kapablas kontraŭ pli dura korpo. Ankaŭ ĝi povas esti difinita kiel la kvanto da enegio, kiun korpo eblas absorbi pro aplikita forto antaŭ rompiĝi aŭ deformiĝi. Kelkaj aliaj fizikaj ecoj rilataj al dureco estas la resilienco kaj duktileco. (eo) In materials science, hardness (antonym: softness) is a measure of the resistance to localized plastic deformation induced by either mechanical indentation or abrasion. In general, different materials differ in their hardness; for example hard metals such as titanium and beryllium are harder than soft metals such as sodium and metallic tin, or wood and common plastics. Macroscopic hardness is generally characterized by strong intermolecular bonds, but the behavior of solid materials under force is complex; therefore, hardness can be measured in different ways, such as scratch hardness, indentation hardness, and rebound hardness. (en) Härte ist der mechanische Widerstand, den ein Werkstoff der mechanischen Eindringung eines anderen Körpers entgegensetzt. Je nach der Art der Einwirkung unterscheidet man verschiedene Arten von Härte. So ist Härte nicht nur der Widerstand gegen härtere Körper, sondern auch gegen weichere und gleich harte Körper. Die Definition von Härte unterscheidet sich gegenüber der von Festigkeit, welche die Widerstandsfähigkeit eines Materials gegenüber Verformung und Trennung darstellt. (de) Gogortasuna, mineralogian, gai batek beste gai batzuk higatzeko edo haietan mailatuak edo arrastoak egiteko duen gaitasuna da. Alegia, mineral batek marratzen uzteko duen erresistentzia da. Gai bat beste bat baino gogorragoa dela esaten da lehendabiziko horrez bestean arrastoa egin daitekeenean. (eu) Tomhas ar fhriotaíocht ábhair do dhingeadh is scríobadh is ea cruas. Tá sé gaolta go ginearálta le géillstrus, neart teanntachta, agus neart comhbhrúiteachta an ábhair. Déantar an tomhas (i dtástálacha Brinell is Vickers) trí dhingeadh a dhéanamh go caighdeánach sa dromchla, agus leithead nó doimhneacht na dinge a thomhas. I dtástáil Mohs, atá níos cáilíochtúla, déantar iarracht an dromchla a scríobadh le gach ceann de na hábhair seo a leanas go ndéantar scríobadh air, agus luaitear cruas Mohs an ábhair scríobtha sin leis an dromchla: (ga) Dalam fisika, kekerasan didefinisikan sebagai perlawanan atas gaya deformasi ataupun ketahanan atas gaya tekan. Jenis pengujian kekerasan dapat dibedakan menjadi tiga jenis, yaitu kekerasan goresan, kekerasan lekukan, dan kekerasan pantul. Salah satu perlengkapan yang dapat digunakan untuk uji kekerasan adalah pensil uji kekerasan. (in) La durezza è un valore numerico che indica le caratteristiche di deformabilità plastica di un materiale. È definita come la resistenza alla deformazione permanente. Le prove di durezza determinano la resistenza offerta da un materiale a lasciarsi penetrare da un altro (penetratore).Esistono diverse scale per misurare la durezza dei materiali. Le più usate sono infatti: * Brinell * Vickers * Rockwell * Mohs Nel Sistema internazionale di unità di misura non esiste un'unità di misura fondamentale per la durezza. (it) Twardość – miara odporności materiału (ciała stałego) na miejscowe odkształcenia plastyczne, powstałe na niewielkiej powierzchni badanego przedmiotu, wskutek mechanicznego wciskania w nią drugiego, twardszego ciała zwanego wgłębnikiem, o określonej geometrii lub też poprzez ścieranie powierzchni. Wgłębnikiem jest zazwyczaj kulka stalowa, stożek lub ostrosłup. Efektami oddziaływania sił skupionych na powierzchnię badanego materiału mogą być odkształcenia powierzchni, zgniecenie jej lub zarysowanie. Twardość materiałów zależna jest od ciągliwości, sztywności, plastyczności, odkształcalności, lepkości oraz wytrzymałości badanego materiału. Twardość makroskopowa na ogół charakteryzuje się silnymi wiązaniami międzycząsteczkowymi, ale zachowanie się materiałów stałych pod działaniem siły jest zł (pl) De hardheid van een materiaal is de weerstand die het materiaal biedt tegen permanente mechanische vervorming. De hardheid kan worden gemeten van zowel metalen, keramiek (steen) als kunststoffen. Deze meting wordt gedaan met een zogenaamde hardheidstest. Zolang het materiaal van het indruklichaam maar harder is dan het te analyseren materiaal. (nl) Na ciência dos materiais, dureza é a propriedade característica de um material sólido. Basicamente, a dureza pode ser avaliada a partir da capacidade de um material "riscar" o outro, como na popular escala de Mohs para os minerais, que é uma tabela arbitrada de 1 a 10 na qual figuram alguns desses em escala crescente a partir do talco ao diamante. No entanto, um fator que gera imprecisões neste tipo de ensaio é o de que os materiais tendem a deformar a impressão deixada após a remoção da carga, devido à excessiva elasticidade ou à grande aderência por plasticidade. (pt) Твёрдость — свойство материала сопротивляться внедрению более твёрдого тела — индентора. Метод определения восстановленной твёрдости. Твёрдость определяется как отношение величины нагрузки к площади поверхности, площади проекции или объёму отпечатка. Различают поверхностную, проекционную и объемную твёрдость: * поверхностная твёрдость — отношение нагрузки к площади поверхности отпечатка; * проекционная твёрдость — отношение нагрузки к площади проекции отпечатка; * объёмная твёрдость — отношение нагрузки к объёму отпечатка. Твёрдость измеряют в трёх диапазонах: макро, микро, нано. (ru) |
| rdfs:label | صلادة (ar) Duresa (ca) Härte (de) Σκληρότητα υλικών (el) Dureco (eo) Dureza (es) Gogortasun (eu) Cruas (ga) Kekerasan (fisika) (in) Dureté (matériau) (fr) Hardness (en) Durezza (it) 굳기 (ko) 硬さ (ja) Hardheid (materiaalkunde) (nl) Twardość (pl) Dureza (pt) Твёрдость (ru) Hårdhet (sv) 材料硬度 (zh) Твердість (uk) |
| owl:differentFrom | dbr:Hardiness_(disambiguation) |
| owl:sameAs | dbpedia-de:Hardness freebase:Hardness http://d-nb.info/gnd/4158703-0 wikidata:Hardness dbpedia-ar:Hardness http://ast.dbpedia.org/resource/Durez dbpedia-az:Hardness dbpedia-bg:Hardness http://bs.dbpedia.org/resource/Tvrdoća dbpedia-ca:Hardness http://ckb.dbpedia.org/resource/ڕەقیەتی dbpedia-da:Hardness dbpedia-el:Hardness dbpedia-eo:Hardness dbpedia-es:Hardness dbpedia-et:Hardness dbpedia-eu:Hardness dbpedia-fa:Hardness dbpedia-fi:Hardness dbpedia-fr:Hardness dbpedia-ga:Hardness dbpedia-gl:Hardness dbpedia-he:Hardness http://hi.dbpedia.org/resource/कठोरता dbpedia-hr:Hardness http://ht.dbpedia.org/resource/Dite dbpedia-hu:Hardness http://hy.dbpedia.org/resource/Ամրություն dbpedia-id:Hardness dbpedia-io:Hardness dbpedia-it:Hardness dbpedia-ja:Hardness dbpedia-ka:Hardness dbpedia-kk:Hardness http://kn.dbpedia.org/resource/ಕಾಠಿನ್ಯ dbpedia-ko:Hardness http://lt.dbpedia.org/resource/Kietis_(medžiaga) http://lv.dbpedia.org/resource/Cietība http://ml.dbpedia.org/resource/കാഠിന്യം http://mn.dbpedia.org/resource/Хатуулаг dbpedia-nl:Hardness dbpedia-nn:Hardness dbpedia-no:Hardness dbpedia-oc:Hardness dbpedia-pl:Hardness dbpedia-pt:Hardness dbpedia-ro:Hardness dbpedia-ru:Hardness dbpedia-sh:Hardness dbpedia-simple:Hardness dbpedia-sk:Hardness dbpedia-sl:Hardness dbpedia-sr:Hardness dbpedia-sv:Hardness dbpedia-uk:Hardness http://uz.dbpedia.org/resource/Qattiqlik http://vec.dbpedia.org/resource/Duresa dbpedia-vi:Hardness http://yi.dbpedia.org/resource/הארטקייט dbpedia-zh:Hardness https://global.dbpedia.org/id/2zPin |
| prov:wasDerivedFrom | wikipedia-en:Hardness?oldid=1122611971&ns=0 |
| foaf:depiction | wiki-commons:Special:FilePath/Dislocation_edge_d2.svg wiki-commons:Special:FilePath/Stress-strain1.svg wiki-commons:Special:FilePath/Vickers-tester.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Close-packed_spheres.jpg |
| foaf:isPrimaryTopicOf | wikipedia-en:Hardness |
| is dbo:wikiPageDisambiguates of | dbr:Hard |
| is dbo:wikiPageRedirects of | dbr:Surface_hardness dbr:Softness dbr:Dynamic_hardness dbr:Hardness_(materials_science) dbr:Hardness_tester dbr:Hardness_testing dbr:Hardness_tests dbr:Indent_Test dbr:Absolute_hardness dbr:Rebound_hardness |
| is dbo:wikiPageWikiLink of | dbr:Calcium_hexaboride dbr:Carbon dbr:Carlosruizite dbr:Rock_carvings_at_Alta dbr:Romanèchite dbr:Ruby dbr:Sapphire dbr:Electrochemical_machining dbr:Electrode dbr:Electroplating dbr:List_of_dimensionless_quantities dbr:Monofilament_fishing_line dbr:Nanoparticle dbr:Sailor_Mercury dbr:Young's_modulus dbr:Metallography dbr:Metalworking dbr:Metglas dbr:Residual_stress dbr:Sepiolite dbr:Tantalum_boride dbr:Beryllium dbr:Bicycle_lock dbr:Billiard_ball dbr:Biomaterial dbr:Bismuth–indium dbr:Alfred_Wilm dbr:Allotropes_of_carbon dbr:Alloy dbr:Alloy_steel dbr:Almen_strip dbr:Annealing_(materials_science) dbr:Archard_equation dbr:Argentite dbr:History_of_science_in_early_cultures dbr:List_of_Portuguese_words_of_Germanic_origin dbr:List_of_blade_materials dbr:Paulingite dbr:Cutting dbr:Cutting_tool_(machining) dbr:Cutting_tool_material dbr:Cyrilovite dbr:Uddeholms_AB dbr:Vanadium_carbide dbr:Destructive_testing dbr:Donnayite-(Y) dbr:Indentation_hardness dbr:Indentation_size_effect dbr:Intensive_and_extensive_properties dbr:Jafar_Sharafeddin dbr:Osmium dbr:List_of_materials_properties dbr:List_of_sapphires_by_size dbr:Measuring_instrument dbr:Sclerite dbr:Spelter dbr:Violin_construction_and_mechanics dbr:Weld_tests_for_friction_welding dbr:Zig-zag_eel dbr:Coloradoite dbr:Composition_of_Mars dbr:Medusa_Model_47 dbr:Chemical_compound dbr:Gauge_block dbr:Orally_disintegrating_tablet dbr:Reverse_osmosis dbr:Pipe_wrench dbr:Tennessee_marble dbr:Stanley_Bowie dbr:Tombac dbr:Radiation_material_science dbr:Chromium(II)_carbide dbr:Cliffe_Castle_Museum dbr:Coastal_erosion dbr:El_Assaad_Family dbr:Enstatite dbr:Galling dbr:Glossary_of_civil_engineering dbr:Glossary_of_engineering:_A–L dbr:Bouligand_structure dbr:Molybdenum_carbide dbr:Mountainboarding dbr:Concrete_fracture_analysis dbr:Conservation_science_(cultural_property) dbr:Conté dbr:Copper dbr:Copper_in_heat_exchangers dbr:Crusher dbr:Cryogenic_hardening dbr:Crystal_engineering dbr:Crystallinity dbr:Martensite dbr:Operational_definition dbr:Anthracite dbr:Los_Angeles_Airways_Flight_417 dbr:Chlorine_production dbr:Chobham_armour dbr:Silver dbr:Computer_hardware dbr:Dental_cermet dbr:Dental_material dbr:Dental_porcelain dbr:Deoxidized_steel dbr:Yule_Marble dbr:Zirconium_carbide dbr:Zirconium_nitride dbr:Embedment dbr:Fretting dbr:Friction dbr:Frit dbr:Hardness_comparison dbr:Hot_hardness dbr:Hot_pressing dbr:Hot_working dbr:Iga_ware dbr:Kovar dbr:Krupp_armour dbr:Peening dbr:Placer_deposit dbr:Plasma_electrolytic_oxidation dbr:Plastic dbr:Maha_al-Khalil_Chalabi dbr:Spark_plug dbr:Survival_game dbr:Synthetic_diamond dbr:Maraging_steel dbr:Marko_(fabric) dbr:Material_properties_of_diamond dbr:Materials_science dbr:Meyer_hardness_test dbr:Microalloyed_steel dbr:Microstructures_in_3D_printing dbr:Pleximeter dbr:Polybutadiene dbr:Broaching_(metalworking) dbr:Bullet dbr:Ceramic_art dbr:Cerium dbr:Ahmed_Abdel_Latif_Asaad dbr:Titanium_carbide dbr:Tungsten_carbide dbr:Turquoise dbr:Dislocation dbr:Dissimilar_friction_stir_welding dbr:Garnierite dbr:Glaucophane dbr:Havar_(alloy) dbr:Heat_treating dbr:Helko dbr:Japanese_swordsmithing dbr:Lattice_energy dbr:Liquid_phase_sintering dbr:Rutile dbr:Mineral_physics dbr:Mineralized_tissues dbr:Work_hardening dbr:Quenching dbr:Silcrete dbr:Roman_metallurgy dbr:Alkali_metal dbr:Aluminium_oxide dbr:Alunite dbr:41xx_steel dbr:Earth_Revealed:_Introductory_Geology dbr:Felix_Auerbach dbr:Fordson dbr:Ball_bearing dbr:Brinelling dbr:Brittle_system dbr:Niobium dbr:Niobium_carbide dbr:Nonmetal dbr:Carbon_steel dbr:Carbonitriding dbr:Carburizing dbr:Cattle_feeding dbr:Chaser's_pitch dbr:Chromium dbr:Diamond_grinding dbr:Diamond_simulant dbr:Differential_heat_treatment dbr:Dildo dbr:Forge_welding dbr:Glossary_of_structural_engineering dbr:Hardenability dbr:Hardening_(metallurgy) dbr:History_of_Tyre,_Lebanon dbr:History_of_geology dbr:History_of_science dbr:Islamic_pottery dbr:Kazem_al-Khalil dbr:Kinetic_energy_penetrator dbr:Knoop_hardness_test dbr:Kogarkoite dbr:Steel dbr:Tungsten dbr:Leeb_rebound_hardness_test dbr:Shaft_collar dbr:List_of_Greek_and_Latin_roots_in_English/S dbr:List_of_MeSH_codes_(H01) dbr:List_of_Spanish_words_of_Germanic_origin dbr:Physical_vapor_deposition dbr:Tooth_enamel dbr:Surface_finishing dbr:Hard dbr:Hardening dbr:Physical_property dbr:RTV_silicone dbr:Razor dbr:Recrystallization_(metallurgy) dbr:Refractory_metals dbr:Rehbinder_effect dbr:Resistance dbr:HY-80 dbr:Hart_wrestling_family dbr:Heavy_metals dbr:Athabascaite dbr:International_Prototype_of_the_Kilogram dbr:Ionic_compound dbr:Iridium dbr:Babbitt_(alloy) dbr:Bainite dbr:Tantalum_carbide dbr:Tellurium_copper dbr:Temperature dbr:Coyoteite dbr:The_Korsunsky_Work-of-Indentation_Approach dbr:Hydrogen_embrittlement dbr:Ultra-high-temperature_ceramics dbr:Surface_hardness dbr:Abrasion_(geology) dbr:Abrasion_(mechanical) dbr:Aermet dbr:Jet_(gemstone) dbr:Lake_Sausacocha dbr:Lanthanum dbr:Bicycle_parking_rack dbr:Bilibinskite dbr:Bimetal dbr:Bioabsorbable_metallic_glass dbr:Bituminite dbr:Blade dbr:Sylvanite dbr:Cold_sizing dbr:Cold_working dbr:High-power_impulse_magnetron_sputtering dbr:Hockey_puck dbr:Hole_punch dbr:Tempering_(metallurgy) dbr:Threading_(manufacturing) dbr:Tool dbr:Tool_steel dbr:Toughness dbr:Stucco dbr:Refraction_(metallurgy) dbr:Self-tapping_screw dbr:Surface_integrity dbr:Diamond_(gemstone) dbr:Diamonds_as_an_investment dbr:Directive_98/83/EC dbr:Auerlite dbr:Austenite dbr:Boron_group dbr:Building_blocks_(toy) dbr:Built_up_edge dbr:Bulat_steel dbr:Polyethylene dbr:Porcelain dbr:Soft-point_bullet dbr:Space_Sheriff_Sharivan dbr:Fiber dbr:Fiber_modification dbr:Figure_skating_rink dbr:Fineness dbr:Grind dbr:Grinding_(abrasive_cutting) dbr:Groove_(engineering) dbr:Gudgeon_pin dbr:Underground_soft-rock_mining dbr:Kitchen_knife dbr:Metal dbr:Naval_armour dbr:Case-hardening dbr:Cast_iron dbr:Ceramic dbr:Ceramic_chemistry dbr:Ceramography dbr:Changbaiite dbr:Wood dbr:Wire_bonding dbr:Stone_carving dbr:Natural_History_(Pliny) dbr:Lonsdaleite dbr:Material dbr:Mercury_cadmium_telluride dbr:Rock_Hard_(disambiguation) dbr:Rockwell_scale dbr:Severe_plastic_deformation dbr:Surface_feet_per_minute dbr:Shore_durometer |
| is owl:differentFrom of | dbr:Hardiness |
| is foaf:primaryTopic of | wikipedia-en:Hardness |
