Bond order (original) (raw)

About DBpedia

Die Bindungsordnung (Bindungsgrad) bezeichnet die Zahl der effektiven Bindungen in einem Molekül.Sie ist definiert als die Hälfte der Zahl, die sich aus der Differenz von bindenden und antibindenden Valenzelektronen (in den Molekülorbitalen) ergibt: In zweiatomigen Molekülen lässt sich so bestimmen, ob eine Einfach-, Doppel- oder Dreifachbindung vorliegt. Ebenso lässt sich erklären, warum ein He2-Molekül nicht stabil ist, da die Berechnung des hypothetischen Moleküls eine formale Bindungsordnung von Null ergibt.

Property Value
dbo:abstract رتبة الرابطة في الكيمياء هو عدد الروابط بين زوج من الذرات. فمثلا في النيتروجين N:::N, تكون رتبة الرابطة 3 : و في الأسيتيلين H−C≡C−H تكون رتبة الرابطة بين ذرتى الكربون 3 , وبين الكربون والهيدروجين C−H تكون رتبة الرابطة 1. ولمزيد من التعمق، فإن رتبة الرابطة لا يجب أن تكون دائما عدداً صحيحاً. ومثال لهذا هو الروابط بين الكربون في جزيء البنزين حيث تحتوى المدارات الجزيئية غير المتمركزة على 6 إلكترونات باي موزعة على 6 ذرات كربون مما ينتج نصف رابطة باي pi bond . وهذه النصف رابطة مع الرابطة سيجما يعطى لرتبة الرابطة القيمة 1.5. علاوة على ذلك، رتبة الرابطة 1.1 مثلا، يمكن أن تحدث في الحالات الأكثر تعقيدا وترجع في الأساس لقوة رابطة مساوية لرابطة رتبتها 1. تعرف رتبة الرابطة في نظرية المدار الجزيئي على أنها الفرق عد إلكترونات التكافؤ وعدد إلكترونات عدم الترابط مقسوماً على 2. وهذا غالبا وإن لم يكن دائماً يعطى نفس النتيجة التي يحصل عليها من النظريات البسيطة. رتبة الرابطة هي تقييم لقوة الرابطة وتستخدم بتوسع في نظرية تكافؤ رابطة. (ar) L'ordre d'enllaç és el nombre d'enllaços químics existents entre un parell d'àtoms. Per exemple, en el nitrogen molecular, N≡N, l'ordre d'enllaç és 3, en l'acetilè, H-C≡C-H, l'ordre d'enllaç entre els dos àtoms de carboni és 3 i l'ordre d'enllaç C-H és 1. L'ordre d'enllaç dona una indicació de l'estabilitat de l'enllaç. No cal que sigui un nombre enter, per exemple en la molècula de benzè,on els orbitals moleculars deslocalitzats contenen 6 electrons pi sobre els sis àtoms de carboni, constituient essencialment mig enllaç pi. Junt amb l'enllaç sigma, l'ordre d'enllaç és 1,5. En la Teoria dels enllaços orbitals moleculars, l'ordre d'enllaç entre dos àtoms es defineix com la semidiferència entre el nombre d'electrons enllaçants i el nombre d'electrons antienllaçants. L'ordre d'enllaç també és un índex de la força d'enllaç i es fa servir extensivament en la teoria de l'enllaç de valència. Per exemple, el concepte d'ordre d'enllaç es fa servir en el en dinàmica molecular. La magnitud de l'ordre d'enllaç està associada amb la longitud de l'enllaç. Segons Pauling, l'ordre d'enllaç es descriu experimentalment per: On és la longitud d'enllaç mesurada experimentalment, és la longitud de l'enllaç simple, i b és una constant que depèn dels àtoms. Una bona aproximació per a b sol ser 0,37. (ca) Řád vazby, tak jak jej definoval Linus Pauling, je určen jako rozdíl počtu elektronů ve vazebných a protivazebných orbitalech. Odpovídá mu počet elektronových párů podílejících se na vzniku vazby. Příkladem může být dvouatomová molekula dusíku (N≡N), kde je řád vazby 3, u ethynu (H−C≡C−H) je řád vazby mezi atomy uhlíku 3 a u vazeb mezi uhlíkovými a vodíkovými atomy je roven 1. Řád vazby lze použít jako měřítko její stability. Isoelektronové částice mají stejný řád vazby. V molekulách vytvářejících rezonanční struktury nebo obsahujících neobvyklé vazby řád vazby nemusí být celé číslo. Molekulové orbitaly benzenu obsahují šest pí elektronů, což společně s vazbami sigma vycházejícími z jednotlivých uhlíků vytváří řád vazby 1,5. Existují též sloučeniny obsahující vazby s řádem například 1,1. (cs) Die Bindungsordnung (Bindungsgrad) bezeichnet die Zahl der effektiven Bindungen in einem Molekül.Sie ist definiert als die Hälfte der Zahl, die sich aus der Differenz von bindenden und antibindenden Valenzelektronen (in den Molekülorbitalen) ergibt: In zweiatomigen Molekülen lässt sich so bestimmen, ob eine Einfach-, Doppel- oder Dreifachbindung vorliegt. Ebenso lässt sich erklären, warum ein He2-Molekül nicht stabil ist, da die Berechnung des hypothetischen Moleküls eine formale Bindungsordnung von Null ergibt. (de) In chemistry, bond order, as introduced by Linus Pauling, is defined as the difference between the number of bonds and anti-bonds. The bond order itself is the number of electron pairs (covalent bonds) between two atoms. For example, in diatomic nitrogen N≡N, the bond order between the two nitrogen atoms is 3 (triple bond). In acetylene H–C≡C–H, the bond order between the two carbon atoms is also 3, and the C–H bond order is 1 (single bond). In carbon monoxide −C≡O+, the bond order between carbon and oxygen is 3. In thiazyl trifluoride N≡SF3, the bond order between sulfur and nitrogen is 3, and between sulfur and fluorine is 1. In diatomic oxygen O=O the bond order is 2 (double bond). In ethylene H2C=CH2 the bond order between the two carbon atoms is also 2. The bond order between carbon and oxygen in carbon dioxide O=C=O is also 2. In phosgene O=CCl2, the bond order between carbon and oxygen is 2, and between carbon and chlorine is 1. In some molecules, bond orders can be 4 (quadruple bond), 5 (quintuple bond) or even 6 (sextuple bond). For example, potassium octachlorodimolybdate salt (K4[Mo2Cl8]) contains the [Cl4Mo≣MoCl4]4− anion, in which the two Mo atoms are linked to each other by a bond with order of 4. Each Mo atom is linked to four Cl− ligands by a bond with order of 1. The compound (terphenyl)–CrCr–(terphenyl) contains two chromium atoms linked to each other by a bond with order of 5, and each chromium atom is linked to one terphenyl ligand by a single bond. A bond of order 6 is detected in ditungsten molecules W2, which exist only in a gaseous phase. Bond order gives an indication of the stability of a bond. Isoelectronic species have the same bond order. In molecules which have resonance or nonclassical bonding, bond order may not be an integer. In benzene, the delocalized molecular orbitals contain 6 pi electrons over six carbons, essentially yielding half a pi bond together with the sigma bond for each pair of carbon atoms, giving a calculated bond order of 1.5 (one and a half bond). Furthermore, bond orders of 1.1 (eleven tenths bond), 4/3 (or 1.333333..., four thirds bond) or 0.5 (half bond), for example, can occur in some molecules and essentially refer to bond strength relative to bonds with order 1. In the nitrate anion (NO−3), the bond order for each bond between nitrogen and oxygen is 4/3 (or 1.333333...). Bonding in dihydrogen cation H+2 can be described as a covalent one-electron bond, thus the bonding between the two hydrogen atoms has bond order of 0.5. (en) El orden de enlace, tal como lo introdujo Linus Pauling, se define como la diferencia entre el número de enlaces y anti-enlaces. El número de enlace en sí es el número de pares de electrones (enlaces) entre un par de átomos. Por ejemplo, en nitrógeno diatómico N≡N el número de enlace es 3, en etino H−C≡C−H el número de enlace entre los dos átomos de carbono también es 3, y el orden de enlace C−H es 1. El número de enlace da una indicación de la estabilidad de un enlace. Las especies isoelectrónicas tienen el mismo número de enlace.​ En moléculas que tienen resonancia o enlaces no clásicos, el número de enlace puede no ser un número entero. En el benceno, los orbitales moleculares deslocalizados contienen 6 electrones pi sobre seis carbonos, lo que esencialmente produce la mitad de un enlace pi junto con el enlace sigma para cada par de átomos de carbono, lo que da un número de enlace calculado de 1,5. Además, los números de enlace de 1,1, por ejemplo, pueden surgir en escenarios complejos y se refieren esencialmente a la fuerza de enlace en relación con enlaces de orden 1. (es) L'ordre de liaison (ou indice de liaison) est le nombre de liaisons chimiques entre une paire d'atomes. Par exemple, dans le diazote N≡N, l'ordre de liaison entre les atomes d'azote est 3, de même pour les atomes de carbone de l'acétylène H−C≡C−H alors que pour les liaisons C−H il est de 1. L'ordre de liaison donne une indication sur la stabilité d'une liaison. Dans une approche plus complexe de la liaison chimique, l'ordre de liaison n'est plus nécessairement un entier. Ainsi, dans la molécule de benzène ou une orbitale moléculaire délocalisée contient 6 électrons π au-delà des 6 atomes de carbone, et les liaisons entre ceux-ci ne sont plus simple ou double (ordre 1 ou 2), les électrons π étant partagés par toute la molécule, chaque paire d'atomes de carbone se partageant une demi-liaison π, plus une liaison σ donnant à la liaison un ordre de liaison de 1,5. Dans la théorie des orbitales moléculaires, l'ordre de liaison est défini comme la différence entre le nombre d'électrons liants et le nombre d'électrons antiliants, le tout divisé par deux, ce qui mène bien souvent au même résultat que la définition précédente. L'ordre de liaison est également une indication de la force de liaison et est aussi utilisée dans la théorie de la liaison de valence. L'ordre de liaison est un concept utilisé en dynamique moléculaire et en . L'amplitude de l'ordre de liaison est associé à la longueur de liaison. Selon Linus Pauling en 1947, l'ordre de liaison est décrit expérimentalement par : où est la longueur de la liaison simple correspondante, est la longueur de liaison mesurée expérimentalement, et b une constante dépendant des atomes. Pauling suggère une valeur de 0,353 pour b. Cette définition de l'ordre de liaison est quelque peu ad hoc est seulement facile à appliquer dans le cas des molécules diatomiques. Le débat sur une définition standard en mécanique quantique de l'ordre de liaison a été long et dure encore. (fr) Orde ikatan adalah jumlah ikatan kimia antara sepasang atom. Misalnya, dalam nitrogen diatomik N≡N, orde ikatan adalah 3, dalam asetilena H−C≡C−H orde ikatan antara dua atom karbon juga 3, dan orde ikatan C−H adalah 1. orde ikatan memberikan indikasi stabilitas ikatan. Unsur dengan nilai orde ikatan 0 tidak dapat ada, namun senyawa dapat memiliki nilai ikatan 0. Spesi isoelektronik memiliki bilangan ikatan yang sama. Dalam molekul yang memiliki resonansi atau ikatan nonklasikal, orde ikatan tidak perlu bilangan bulat. Dalam benzena, di mana orbital molekul terdelokalisasi mengandung 6 elektron pi di atas enam karbon yang pada dasarnya menghasilkan setengah ikatan pi bersama dengan ikatan sigma untuk masing-masing sepasang atom karbon, memberikan orde ikatan yang terhitung sebesar 1.5. Dalam teori orbital molekul, orde ikatan juga didefinisikan sebagai setengah perbedaan antara jumlah elektron ikatan dan jumlah elektron antiikatan sesuai dengan persamaan di bawah ini: Hal ini sering tapi tidak selalu menghasilkan hasil yang sama. Orde ikatan juga merupakan indeks dari kekuatan ikatan dan juga digunakan secara luas dalam teori ikatan valensi. Umumnya, semakin tinggi orde ikatan, semakin kuat ikatannya. Orde ikatan satu setengah mungkin stabil, seperti yang ditunjukkan oleh stabilitas H+2 (panjang ikatan 106 pm, energi ikatan 269 kJ/mol) dan He+2 (panjang ikatan 108 pm, energi ikatan 251 kJ/mol). (in) 結合次数（けつごうじすう、英: bond order、B.O.) 原子ペア間の結合の数である。例えば窒素分子 N:::N の結合次数は3、アセチレン H:C:::C:HのC-C間の結合次数は3でH-C間のそれは1である。結合次数からはその結合の安定性が分かる。 結合次数は整数である必要はない。そのいい例が非局在化された6個のπ電子を含むベンゼン分子で、C-C間のπ結合は本質的に0.5となる。これにσ結合を合わせると1.5となる。さらに錯体では結合次数が1.1になることがあり、これは結合次数が1のものに類似していることを意味している。 分子軌道理論（MO理論）では、結合性電子の数と反結合性電子の数を区別して下のような公式を定義している。 また、結合次数は結合強さ（bond strength）の指標や原子価結合法（VB法）などで広く使われる。 (ja) In chimica, in particolare nella teoria degli orbitali molecolari, l'ordine di legame è un indice della forza del legame chimico tra due atomi, ed è definito come la semidifferenza tra il numero di elettroni leganti e il numero di elettroni antileganti.Il concetto di ordine di legame viene utilizzato nei in dinamica molecolare.Per esempio, nella molecola di azoto (N≡N) l'ordine di legame è 3, nell'acetilene l'ordine di legame tra i due atomi di carbonio è 3 e l'ordine del legame C-H è 1. L'ordine di legame dà una indicazione sulla stabilità del legame stesso. In un contesto più generale e avanzato, non occorre che l'ordine di legame assuma un valore intero. Un buon esempio di ciò è rappresentato dai legami tra gli atomi di carbonio nella molecola del benzene, dove gli orbitali molecolari delocalizzati contengono 6 elettroni π su 6 carboni producendo essenzialmente mezzo legame π. Insieme con il legame σ l'ordine di legame è 1,5. Inoltre, ordini di legame di 1,1 possono derivare da scenari complessi e si riferiscono essenzialmente alla forza del legame relativamente ai legami con ordine 1. (it) 결합 차수(영어: bond order)는 라이너스 폴링에 의해 소개되었으며, 와 반결합 수의 차로 정의된다. 결합 수 자체는 한 쌍의 원자 사이에 있는 전자쌍(결합)의 수이다. 예를 들어, 이원자 분자인 질소 N≡N에서 결합 수가 3인데, 아세틸렌에서는 H−C≡C−H 두 탄소 원자 사이의 결합 수가 3이고, C−H 결합 차수는 1이다. 결합 수는 결합의 안정성을 나타낸다. 같은 결합 수를 갖는다. 하거나 고전적이지 않은 결합을 갖는 경우에 결합 수는 정수가 될 수 없다. 벤젠에서, 분산된 분자 궤도는 6개의 탄소에 6개의 를 포함하며, 탄소 원자 각 쌍의 시그마 결합과 함께 근본적으로 절반의 파이 결합을 생성하고, 결합 수는 1.5이다. 또한, 예시로 1.1의 결합 차수는 복잡한 시나리오에서 생길 수 있으며, 결합 차수가 1인 것과 관련된 결합 세기를 나타낸다. 결합 차수의 정의는 주로 MOT를 다룰 때 사용된다. (ko) De bindingsorde (B.O.) van een chemische binding geeft weer hoeveel bindingen er aanwezig zijn tussen 2 bindende atomen. Bij distikstof (N≡N) is de bindingsorde gelijk aan 3, want er zijn 3 bindingen aanwezig. De koolstof-waterstofbinding heeft bindingsorde 1 (C−H). De koolstof-koolstofbinding kan van orde 1 (C-C), 2 (C=C) of 3 (C≡C) zijn. (nl) Inom kemi är bindningstal ett mått på hur många elektroner som ingår i en kovalent bindning – enkelbindning, dubbelbindning eller trippelbindning – mellan två atomer i en molekyl. Ju högre bindningstalet är, desto starkare är bindningen. I den vanligaste sortens kovalenta bindning bidrar två valenselektroner mellan atomkärnorna, ett elektronpar, till bindningen. Denna har då bindningstalet 1 och kallas enkelbindning. I enkla beskrivningar säger man att två atomer delar på valenselektroner för att fylla sina yttersta elektronskal. Om två elektronpar bidrar till bindningen blir det en dubbelbindning med bindningstalet 2. Ett exempel på kemiska föreningar där dubbelbindningar förekommer är alkener. Dubbelbindningar skapas ofta genom att en pi-bindning läggs till en enkelbindning, som oftast är en sigma-bindning. En kovalent bindning med sex ingående elektroner, det vill säga tre elektronpar, har bindningstalet 3 och kallas trippelbindning. Trippelbindningar finns i bland annat kvävgas (N2, N≡N) och i alkyner. Högre bindningstal kan förekomma i föreningar med övergångsmetaller; det högsta som har förutspåtts teoretiskt är 6 för W2-molekyler i gasfas vid låga temperaturer. En dubbelbindning är starkare än en enkelbindning, men den är inte dubbelt så stark – den molära bindningsentalpin (enkelt uttryckt den energi som måste tillföras för att bryta en mol bindningar) för en kol–kol-enkelbindning är i genomsnitt 346 kJ/mol, medan den är 614 kJ/mol för en kol–kol-dubbelbindning. Därför är föreningar med dubbel- och trippelbindningar oftast termodynamiskt mindre stabila än motsvarande förening med enbart enkelbindningar, även om de av kinetiska skäl kan vara mindre reaktiva. Bindningstal behöver inte vara heltal. Molekyler med resonans har bindningar med bindningstal som oftast ligger mellan 1 och 2. I molekyler som i enkla beskrivningar har omväxlande enkel- och dubbelbindningar sprids pi-elektronerna ut och bidrar även till bindningsstyrkan i enkelbindningarna mellan dubbelbindningarna, som därför får bindningstal större än 1. 1,3-butadien är det enklaste exemplet på ett konjugerat system av denna typ. Ett specialfall av konjugerade system är aromatiska föreningar, där kedjan av enkel- och dubbelbindningar bildar en ring. Det enklaste exemplet på en aromatisk förening är bensen, som har bindningstalet 1,5 mellan varje par av kolatomer som är bundna till varandra. I definieras bindningstal mer precist som antalet bindande elektroner minus antalet antibindande elektroner, delat med två. Detta ger oftast, men inte alltid, samma resultat som den enkla beskrivningen av valenselektronpar som delas av två atomer. Med hjälp av molekylorbitalteorins definition är det lätt att se att den enda (bindande) elektronen i vätemolekyljonen, H2+, ger upphov till en halvbindning, alltså en bindning med bindningstal 0,5. (sv) Ordem de ligação é o número de ligações químicas entre um par de átomos. Por exemplo, no nitrogênio diatômico N≡N a ordem de ligação é 3, enquanto no acetileno H-C≡C-H a ordem de ligação entre os dois átomos de carbono também é 3. A ordem de ligação indica a estabilidade de uma ligação. Em um contexto mais avançado, a ordem de ligação não precisa ser um número inteiro. Um bom exemplo disto são as ligações entre átomos de carbono na molécula de benzeno, onde os orbitais moleculares deslocalizados contém 6 elétrons pi em seis carbonos, essencialmente, rendendo um meia ligação pi. Juntamente com a ligação sigma cuja ordem de ligação é de 1,5. Além disso, ordens de ligação de 1,1 , por exemplo, podem resultar de cenários complexos e, essencialmente, referir-se a resistência ao cisalhamento em relação a ligações de ordem 1. (pt) 键级，也称为键序，为成键轨道中的电子数与反键轨道中的电子数之差的一半。 其數學式可表示为： 其中： * 為鍵级（bond order） * 為成鍵軌道（bonding orbital）中的電子數目 * 為反鍵軌道（antibonding orbital）中的電子數目 例如： * H2、HF的键序是1； * O3的键序是1.5； * O2的键序是2； * N2、CO的键序是3。 少數的過渡金屬可產生鍵序為4（四重鍵）、5（五重鍵）、6（六重鍵）的化合物，但相當少見。 (zh) Порядок хімічного зв'язку * 1. Теоретичний iндекс ступеня зв'язування двох атомiв у порiвняннi до нормального одинарного зв'язку, тобто зв'язку, утвореного однією електронною парою. Це число, яке характеризує кратнiсть зв'язку; для кон'югованих подвiйних зв'язкiв число дробове, що лежить мiж 1 i 2. * 2. У теорiї молекулярних орбiталей — сума добуткiв коефіцієнтів при атомних орбiталях атомiв, що утворюють зв'язок, по всiх зайнятих молекулярних орбiталях молекули (за Коулсоном). У методі валентних схем — різниця між числом електронних пар на зв'язуючих і антизв'язуючих молекулярних орбіталях, що дорівнює чистому числу електронних пар, які задіяні на зв'язуючих молекулярних орбіталях. У структурах Льюїса — число електронних пар, успільнених двома атомами при утворенні зв'язку. (uk)
dbo:wikiPageID 1279756 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength 9236 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID 1117873933 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink dbr:Carbon dbr:Carbon_dioxide dbr:Carbon_monoxide dbr:Potassium_octachlorodimolybdate dbr:Electron_pair dbr:Molecular_orbital dbr:Molecular_orbital_theory dbr:Nitrogen dbr:Half_bond dbr:Benzene dbr:Antibonding_molecular_orbital dbr:Carbon-hydrogen_bond dbr:Double_bond dbr:Molybdenum dbr:Quantum_mechanical dbr:Covalent_bonds dbr:Quadruple_bond dbr:One-electron_bond dbr:Thiazyl_trifluoride dbr:Angstrom dbr:Anion dbr:Basis_set_(chemistry) dbr:Ligands dbr:Linus_Pauling dbr:Pi_bond dbr:Ad_hoc dbc:Chemical_bond_properties dbr:Triple_bond dbr:Acetylene dbr:Ethylene dbr:Fluorine dbr:Nitrate dbr:Oxygen dbr:Chromium dbr:Dihydrogen_cation dbr:Isoelectronicity dbr:Tungsten dbr:Molecular_dynamics dbr:Resonance_(chemistry) dbr:Atom dbr:Bond_strength dbr:Terphenyl dbr:Charles_Coulson dbr:Chemistry dbr:Chloride dbr:Chlorine dbr:Sulfur dbr:Bond_length dbr:Bond_order_potential dbr:Bonding_molecular_orbital dbr:Phosgene dbr:Integer dbr:Sextuple_bond dbr:Sigma_bond dbr:Valence_bond_theory dbr:Diatomic dbr:Quintuple_bond dbr:Single_bond dbr:Electron_pair_bond dbr:Hückel_theory dbr:Gaseous_phase dbr:Pi_electron dbr:Antibonding_electron
dbp:wikiPageUsesTemplate dbt:Chem2 dbt:Clarification_needed dbt:Reflist dbt:Sfrac dbt:Short_description dbt:Jargon dbt:Chemical_bonding_theory
dct:subject dbc:Chemical_bond_properties
rdf:type yago:WikicatChemicalBondProperties yago:Abstraction100002137 yago:Possession100032613 yago:Property113244109 yago:Relation100031921
rdfs:comment Die Bindungsordnung (Bindungsgrad) bezeichnet die Zahl der effektiven Bindungen in einem Molekül.Sie ist definiert als die Hälfte der Zahl, die sich aus der Differenz von bindenden und antibindenden Valenzelektronen (in den Molekülorbitalen) ergibt: In zweiatomigen Molekülen lässt sich so bestimmen, ob eine Einfach-, Doppel- oder Dreifachbindung vorliegt. Ebenso lässt sich erklären, warum ein He2-Molekül nicht stabil ist, da die Berechnung des hypothetischen Moleküls eine formale Bindungsordnung von Null ergibt. (de) 結合次数（けつごうじすう、英: bond order、B.O.) 原子ペア間の結合の数である。例えば窒素分子 N:::N の結合次数は3、アセチレン H:C:::C:HのC-C間の結合次数は3でH-C間のそれは1である。結合次数からはその結合の安定性が分かる。 結合次数は整数である必要はない。そのいい例が非局在化された6個のπ電子を含むベンゼン分子で、C-C間のπ結合は本質的に0.5となる。これにσ結合を合わせると1.5となる。さらに錯体では結合次数が1.1になることがあり、これは結合次数が1のものに類似していることを意味している。 分子軌道理論（MO理論）では、結合性電子の数と反結合性電子の数を区別して下のような公式を定義している。 また、結合次数は結合強さ（bond strength）の指標や原子価結合法（VB法）などで広く使われる。 (ja) 결합 차수(영어: bond order)는 라이너스 폴링에 의해 소개되었으며, 와 반결합 수의 차로 정의된다. 결합 수 자체는 한 쌍의 원자 사이에 있는 전자쌍(결합)의 수이다. 예를 들어, 이원자 분자인 질소 N≡N에서 결합 수가 3인데, 아세틸렌에서는 H−C≡C−H 두 탄소 원자 사이의 결합 수가 3이고, C−H 결합 차수는 1이다. 결합 수는 결합의 안정성을 나타낸다. 같은 결합 수를 갖는다. 하거나 고전적이지 않은 결합을 갖는 경우에 결합 수는 정수가 될 수 없다. 벤젠에서, 분산된 분자 궤도는 6개의 탄소에 6개의 를 포함하며, 탄소 원자 각 쌍의 시그마 결합과 함께 근본적으로 절반의 파이 결합을 생성하고, 결합 수는 1.5이다. 또한, 예시로 1.1의 결합 차수는 복잡한 시나리오에서 생길 수 있으며, 결합 차수가 1인 것과 관련된 결합 세기를 나타낸다. 결합 차수의 정의는 주로 MOT를 다룰 때 사용된다. (ko) De bindingsorde (B.O.) van een chemische binding geeft weer hoeveel bindingen er aanwezig zijn tussen 2 bindende atomen. Bij distikstof (N≡N) is de bindingsorde gelijk aan 3, want er zijn 3 bindingen aanwezig. De koolstof-waterstofbinding heeft bindingsorde 1 (C−H). De koolstof-koolstofbinding kan van orde 1 (C-C), 2 (C=C) of 3 (C≡C) zijn. (nl) 键级，也称为键序，为成键轨道中的电子数与反键轨道中的电子数之差的一半。 其數學式可表示为： 其中： * 為鍵级（bond order） * 為成鍵軌道（bonding orbital）中的電子數目 * 為反鍵軌道（antibonding orbital）中的電子數目 例如： * H2、HF的键序是1； * O3的键序是1.5； * O2的键序是2； * N2、CO的键序是3。 少數的過渡金屬可產生鍵序為4（四重鍵）、5（五重鍵）、6（六重鍵）的化合物，但相當少見。 (zh) رتبة الرابطة في الكيمياء هو عدد الروابط بين زوج من الذرات. فمثلا في النيتروجين N:::N, تكون رتبة الرابطة 3 : و في الأسيتيلين H−C≡C−H تكون رتبة الرابطة بين ذرتى الكربون 3 , وبين الكربون والهيدروجين C−H تكون رتبة الرابطة 1. تعرف رتبة الرابطة في نظرية المدار الجزيئي على أنها الفرق عد إلكترونات التكافؤ وعدد إلكترونات عدم الترابط مقسوماً على 2. وهذا غالبا وإن لم يكن دائماً يعطى نفس النتيجة التي يحصل عليها من النظريات البسيطة. رتبة الرابطة هي تقييم لقوة الرابطة وتستخدم بتوسع في نظرية تكافؤ رابطة. (ar) L'ordre d'enllaç és el nombre d'enllaços químics existents entre un parell d'àtoms. Per exemple, en el nitrogen molecular, N≡N, l'ordre d'enllaç és 3, en l'acetilè, H-C≡C-H, l'ordre d'enllaç entre els dos àtoms de carboni és 3 i l'ordre d'enllaç C-H és 1. L'ordre d'enllaç dona una indicació de l'estabilitat de l'enllaç. No cal que sigui un nombre enter, per exemple en la molècula de benzè,on els orbitals moleculars deslocalitzats contenen 6 electrons pi sobre els sis àtoms de carboni, constituient essencialment mig enllaç pi. Junt amb l'enllaç sigma, l'ordre d'enllaç és 1,5. (ca) Řád vazby, tak jak jej definoval Linus Pauling, je určen jako rozdíl počtu elektronů ve vazebných a protivazebných orbitalech. Odpovídá mu počet elektronových párů podílejících se na vzniku vazby. Příkladem může být dvouatomová molekula dusíku (N≡N), kde je řád vazby 3, u ethynu (H−C≡C−H) je řád vazby mezi atomy uhlíku 3 a u vazeb mezi uhlíkovými a vodíkovými atomy je roven 1. Řád vazby lze použít jako měřítko její stability. Isoelektronové částice mají stejný řád vazby. (cs) In chemistry, bond order, as introduced by Linus Pauling, is defined as the difference between the number of bonds and anti-bonds. The bond order itself is the number of electron pairs (covalent bonds) between two atoms. For example, in diatomic nitrogen N≡N, the bond order between the two nitrogen atoms is 3 (triple bond). In acetylene H–C≡C–H, the bond order between the two carbon atoms is also 3, and the C–H bond order is 1 (single bond). In carbon monoxide −C≡O+, the bond order between carbon and oxygen is 3. In thiazyl trifluoride N≡SF3, the bond order between sulfur and nitrogen is 3, and between sulfur and fluorine is 1. In diatomic oxygen O=O the bond order is 2 (double bond). In ethylene H2C=CH2 the bond order between the two carbon atoms is also 2. The bond order between carbon a (en) El orden de enlace, tal como lo introdujo Linus Pauling, se define como la diferencia entre el número de enlaces y anti-enlaces. El número de enlace en sí es el número de pares de electrones (enlaces) entre un par de átomos. Por ejemplo, en nitrógeno diatómico N≡N el número de enlace es 3, en etino H−C≡C−H el número de enlace entre los dos átomos de carbono también es 3, y el orden de enlace C−H es 1. El número de enlace da una indicación de la estabilidad de un enlace. Las especies isoelectrónicas tienen el mismo número de enlace.​ (es) L'ordre de liaison (ou indice de liaison) est le nombre de liaisons chimiques entre une paire d'atomes. Par exemple, dans le diazote N≡N, l'ordre de liaison entre les atomes d'azote est 3, de même pour les atomes de carbone de l'acétylène H−C≡C−H alors que pour les liaisons C−H il est de 1. L'ordre de liaison est un concept utilisé en dynamique moléculaire et en . L'amplitude de l'ordre de liaison est associé à la longueur de liaison. Selon Linus Pauling en 1947, l'ordre de liaison est décrit expérimentalement par : (fr) Orde ikatan adalah jumlah ikatan kimia antara sepasang atom. Misalnya, dalam nitrogen diatomik N≡N, orde ikatan adalah 3, dalam asetilena H−C≡C−H orde ikatan antara dua atom karbon juga 3, dan orde ikatan C−H adalah 1. orde ikatan memberikan indikasi stabilitas ikatan. Unsur dengan nilai orde ikatan 0 tidak dapat ada, namun senyawa dapat memiliki nilai ikatan 0. Spesi isoelektronik memiliki bilangan ikatan yang sama. Hal ini sering tapi tidak selalu menghasilkan hasil yang sama. Orde ikatan juga merupakan indeks dari kekuatan ikatan dan juga digunakan secara luas dalam teori ikatan valensi. (in) In chimica, in particolare nella teoria degli orbitali molecolari, l'ordine di legame è un indice della forza del legame chimico tra due atomi, ed è definito come la semidifferenza tra il numero di elettroni leganti e il numero di elettroni antileganti.Il concetto di ordine di legame viene utilizzato nei in dinamica molecolare.Per esempio, nella molecola di azoto (N≡N) l'ordine di legame è 3, nell'acetilene l'ordine di legame tra i due atomi di carbonio è 3 e l'ordine del legame C-H è 1. L'ordine di legame dà una indicazione sulla stabilità del legame stesso. In un contesto più generale e avanzato, non occorre che l'ordine di legame assuma un valore intero. Un buon esempio di ciò è rappresentato dai legami tra gli atomi di carbonio nella molecola del benzene, dove gli orbitali molecolari (it) Ordem de ligação é o número de ligações químicas entre um par de átomos. Por exemplo, no nitrogênio diatômico N≡N a ordem de ligação é 3, enquanto no acetileno H-C≡C-H a ordem de ligação entre os dois átomos de carbono também é 3. A ordem de ligação indica a estabilidade de uma ligação. Em um contexto mais avançado, a ordem de ligação não precisa ser um número inteiro. Um bom exemplo disto são as ligações entre átomos de carbono na molécula de benzeno, onde os orbitais moleculares deslocalizados contém 6 elétrons pi em seis carbonos, essencialmente, rendendo um meia ligação pi. Juntamente com a ligação sigma cuja ordem de ligação é de 1,5. Além disso, ordens de ligação de 1,1 , por exemplo, podem resultar de cenários complexos e, essencialmente, referir-se a resistência ao cisalhamento em (pt) Inom kemi är bindningstal ett mått på hur många elektroner som ingår i en kovalent bindning – enkelbindning, dubbelbindning eller trippelbindning – mellan två atomer i en molekyl. Ju högre bindningstalet är, desto starkare är bindningen. (sv) Порядок хімічного зв'язку * 1. Теоретичний iндекс ступеня зв'язування двох атомiв у порiвняннi до нормального одинарного зв'язку, тобто зв'язку, утвореного однією електронною парою. Це число, яке характеризує кратнiсть зв'язку; для кон'югованих подвiйних зв'язкiв число дробове, що лежить мiж 1 i 2. * 2. У теорiї молекулярних орбiталей — сума добуткiв коефіцієнтів при атомних орбiталях атомiв, що утворюють зв'язок, по всiх зайнятих молекулярних орбiталях молекули (за Коулсоном). У структурах Льюїса — число електронних пар, успільнених двома атомами при утворенні зв'язку. (uk)
rdfs:label رتبة الرابطة (ar) Ordre d'enllaç (ca) Řád vazby (cs) Bindungsordnung (de) Bond order (en) Orden de enlace (es) Orde ikatan (in) Ordre de liaison (fr) Ordine di legame (it) 結合次数 (ja) 결합 차수 (ko) Bindingsorde (nl) Ordem de ligação (pt) Bindningstal (sv) 键级 (zh) Порядок хімічного зв'язку (uk)
owl:sameAs freebase:Bond order yago-res:Bond order wikidata:Bond order dbpedia-ar:Bond order http://bs.dbpedia.org/resource/Red_veze dbpedia-ca:Bond order dbpedia-cs:Bond order dbpedia-de:Bond order dbpedia-es:Bond order dbpedia-fa:Bond order dbpedia-fi:Bond order dbpedia-fr:Bond order dbpedia-he:Bond order dbpedia-hu:Bond order dbpedia-id:Bond order dbpedia-it:Bond order dbpedia-ja:Bond order dbpedia-ko:Bond order dbpedia-nl:Bond order dbpedia-no:Bond order dbpedia-pt:Bond order dbpedia-ro:Bond order dbpedia-sh:Bond order dbpedia-sk:Bond order dbpedia-sr:Bond order dbpedia-sv:Bond order http://ta.dbpedia.org/resource/பிணைப்பு_வரிசை dbpedia-th:Bond order dbpedia-uk:Bond order dbpedia-zh:Bond order https://global.dbpedia.org/id/4zqyi
prov:wasDerivedFrom wikipedia-en:Bond_order?oldid=1117873933&ns=0
foaf:isPrimaryTopicOf wikipedia-en:Bond_order
is dbo:wikiPageRedirects of dbr:Bond_Order dbr:Multiple_bond
is dbo:wikiPageWikiLink of dbr:Potassium_octachlorodirhenate dbr:Pseudohalogen dbr:Molecular_orbital dbr:Metal_nitrosyl_complex dbr:Metal_peroxide dbr:Metal–ligand_multiple_bond dbr:Thiocarbonate dbr:Boron_monofluoride dbr:Dewar_benzene dbr:Alkaline_earth_octacarbonyl_complex dbr:Cyclic_compound dbr:Double_bond dbr:Iodane dbr:Syn_and_anti_addition dbr:Connie_C._Lu dbr:Chemical_graph_generator dbr:Reaction_coordinate dbr:Quadruple_bond dbr:Aromatic_compound dbr:Ligand dbr:Linus_Pauling dbr:Skeletal_formula dbr:Steroid dbr:Halogen_bond dbr:Linnett_double-quartet_theory dbr:Lone_pair dbr:Triple_bond dbr:Fluorine_compounds dbr:Nitrogen_dioxide dbr:Nitrosonium dbr:Oxidation_state dbr:Oxygen dbr:Ozone dbr:Carbene_radical dbr:Carbon–nitrogen_bond dbr:Carbon–oxygen_bond dbr:Dihydrogen_cation dbr:Germylene dbr:Reactive_empirical_bond_order dbr:Resonance_(chemistry) dbr:2-Norbornyl_cation dbr:Guanidine dbr:Hexabenzocoronene dbr:Hexamethylbenzene dbr:Bond_Order dbr:Covalent_bond dbr:Uranyl dbr:Stannatrane dbr:Chlorine_monofluoride dbr:Chloryl dbr:Kekulene dbr:Sulfur_dioxide dbr:Superoxide dbr:Homoaromaticity dbr:Dilithium dbr:Dioxygenyl dbr:Disilyne dbr:Ditungsten_tetra(hpp) dbr:Bond_length dbr:Bond_order_potential dbr:Bonding_molecular_orbital dbr:Phosphorus_monoxide dbr:Solid_nitrogen dbr:Octaazacubane dbr:Sextuple_bond dbr:X-ray_crystallography dbr:Hückel_method dbr:Radical_disproportionation dbr:Sulfite dbr:Natural_resonance_theory dbr:Molecular_orbital_diagram dbr:Polyhalogen_ions dbr:Three-center_two-electron_bond dbr:Non-bonding_orbital dbr:Palladium(III)_compounds dbr:Phagraphene dbr:VSEPR_theory dbr:Single_bond dbr:Transition_metal_dioxygen_complex dbr:Multiple_bond
is foaf:primaryTopic of wikipedia-en:Bond_order