gola - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
Gola de l’exèrcit
- Pronúncia(i): oriental /ˈɡo.ɫə/, occidental /ˈɡo.ɫa/
- Rimes: -ola
- Etimologia: Del llatí gŭla, de l'arrel indoeuropea *gwel (‘empassar’), segle XIII.
gola f. (plural goles)
- (anatomia) Zona del cos de persones i animals, que comença al final de l'interior de la boca i acaba a l'inici de l'esòfag.
- (geografia) Entrada o camí estret.
- Excés en menjar i en beure destinat només a fruir-ne i no pas a alimentar-se ni a assedegar-se.
- En una armadura, part que cobreix el coll.
- En l'exèrcit, planxa metàl·lica en forma corba amb les punxes cap amunt, agafada amb cadena o cordill i portada en forma de collaret per sobre el pit, que antigament duien alguns oficials per indicar el seu rang i com a reminiscència del que havia estat la cuirassa.
Zona del cos
Friülà: gole (fur)
Grec antic: φάρυγξ (grc) f. (phárynx)
Síl·labes: go·la (2)
Article corresponent a la
ViquipèdiaPronúncia(i): /ˈɡo.la/
Rimes: -ola
gola f. (plural golas)
Síl·labes: go·la (2)
Pronúnciaⓘ: /ˈɡoː.la/
gola f. (plural gole)
- Síl·labes: gó·la (2)