Ahmad ibn Tulun (original) (raw)

About DBpedia

Ahmad Ibn Touloun (835-884) est le fondateur de la dynastie des Toulounides qui a régné sur l'Égypte de 868 à 905. À l'origine, envoyé par le calife abbasside pour gouverner l'Égypte, il prend vite son autonomie politique vis-à-vis de Bagdad.

thumbnail

Property Value
dbo:abstract Àhmad ibn Tulun (àrab: أحمد بن طولون, Aḥmad ibn Ṭūlūn) (setembre de 835 - 10 de maig de 884) fou governador d'Egipte, inicialment al servei del Califat Abbàssida de Bagdad, després per compte propi emir d'Egipte i Síria (868-884), fundador de la dinastia tulúnida. El seu pare, Tulun, era un esclau que va formar part del tribut enviat al califa al-Mamun pel governador de Bukharà (vers 815/816); va arribar al càrrec de cap de la guàrdia particular del califa; el seu fill va néixer el 835 i va seguir instrucció militar a Samarra, estudiant també teologia a Tars. Quan el califa al-Mustaín fou enderrocat el 866 va escollir a Àhmad com a cap de la guàrdia que l'havia d'acompanyar a l'exili; no va tenir cap part en la mort, poc després, del deposat califa. El 868 el califa al-Mútazz va nomenar governador d'Egipte al turc , que estava casat amb la vídua de Tulun, i Àhmad fou nomenat lloctinent del seu sogre que el va enviar a Egipte i va restar a l'Iraq. Àhmad va arribar a Fustat el 15 de setembre del 868 acompanyat del que fou el seu visir . El seu títol era walí al-jayx wa-s-salat («supervisor de l'exèrcit i de la pregària del divendres») i va rebre també autoritat sobre el kharaj, les taxes sobre la propietat agrària. Va nomenar tanmateix un prefecte de policia (walí aix-xurta) i un delegat a Alexandria que no estava dins el seu govern, el qual només s'estenia a Fustat i el seu districte. Una de les seves primeres tasques fou ajudar el governador d'Aswan que exercia el govern sobre tot l'Alt Egipte i que estava amenaçat pels , pels nubians (cristians) i pels . El budja van esdevenir musulmans el 868 i en endavant foren utilitzats per lluitar contra els nubians. Un alida, , s'havia revoltat el 859 en els oasis entre Egipte (Alexandria) i Líbia (Barka) i s'havia proclamat califa però fou capturat i executat l'estiu del 869. Un altre alida, , va continuar la revolta i el 869 va massacrar als habitants d'Esna i durant dos anys va fer diverses incursions. L'hivern del 870 va derrotar a un exèrcit enviat per Àhmad però va haver de buscar refugi als oasis (871). El 872 es va enfrontar a un altre cap rebel que havia sorgit a Núbia, , però fou derrotat i en revenja va assolar el districte d'Aswan on va tallar milers de palmeres, per fugir després a la Meca on fou capturat i entregat a Àhmad que després de tenir-lo un temps empresonat el va deixar marxar a Medina. Per la seva part, Abu-Abd-Al·lah ibn Abd-al-Hamid al-Umarí, descendent del califa Úmar ibn al-Khattab, s'havia creat un petit estat a la zona de les mines d'or de Núbia, i un exèrcit enviat contra ell fou derrotat; llavors es va tolerar la seva presència i de fet venia l'or i els esclaus lliurement al mercat d'Aswan, però finalment fou assassinat pels seus oficials (873/874). , un seguidor d'Ibrahim ibn Muhàmmad ibn as-Sufí, va continuar la revolta alida, i d'oasis en oasi no podia ser dominat per la cavalleria, però finalment la lluita es va acabar quan se li va oferir l'aman (pau i perdó) vers el 874. Durant quatre anys Ahmad ibn Tūlūn va disputar la direcció dels afers administratius al cap de finances Ibn al-Mudàbbir Àhmad ibn Muhàmmad ar-Rastissaní, odiat pel poble per la seva cobdícia, el qual exercia el càrrec de supervisor de les taxes del kharadj probablement des del 861. La lluita es va acabar el juliol del 871 amb el trasllat d'Ibn al-Mudàbbir a les mateixes funcions a Síria. Les funcions d'Ibn al-Mudàbbir van passar de fet a mans d'Abu-Jàfar Muhàmmad ibn al-Kan (mort el 891) que després fou el canceller d'Àhmad a Fustat. Un temps abans, el 869/870 el seu sogre Bakbak al-Turki havia estat executat i l'estiu del 871 nomenat governador , una de les filles del qual estava casada amb Àhmad ibn Tūlūn. El nou governador va confirmar a Àhmad com a lloctinent a Egipte, i en les seves facultat es van incloure probablement el 872 els governs d'Alexandria i Barka; dos anys després el seu fill al-Abbàs fou nomenat governador d'Alexandria. El 873 fou nomenat governador titular Jàfar al-Mufàwwad, jove fill del califa al-Mútamid. Aquest havia reconegut hereu al seu germà al-Muwàffaq i al seu propi fill Jàfar al-Mufàwwad i havia repartit l'imperi entre els dos presumptes hereus: al-Muwàffaq l'orient i el jove al-Mufàwwad l'occident, i un turc, Mussa ibn Bughà al-Umara al-Mudhàffar, fou nomenat com a regent del segon per si arribava el cas. En realitat al-Muwàffaq exercia tot el poder però, entre altres problemes, s'enfrontava a la revolta dels zandj i no podia actuar com volia. El 874/875 es va revoltar el governador de Barka, i l'exèrcit enviat contra ell no va aconseguir res; va caler un setge en forma; no obstant la repressió fou moderada. Una revolta dirigida per , governador de Síria i Palestina (el primer turc en aquest càrrec), va donar ocasió a Àhmad de reunir forces nombroses, i quan finalment la repressió de la rebel·lió no li fou encarregada, es va trobar amb un exèrcit important i intacte. El califa no va rebre participació d'Egipte en una expedició contra els zandj i va enviar contra Àhmad que era el governador efectiu un contingent dirigit per Mussa ibn Bughà al-Umara al-Mudhàffar. Però l'expedició va fracassar i Àhmad va ocupar Síria (878) incloent Damasc, Homs i Alep. El governador d'Alep es va refugiar a Antioquia que fou assaltada per Àhmad, i en la lluita va morir at-Tawil potser a mans d'una de les seves dones. Llavors va seguir fins a Tars que va ocupar, però els mateixos habitants li van demanar de reduir les seves forces. Finalment es va retirar al rebre notícies alarmants d'Egipte (abril del 879). De retorn va retornar als notables d'Alep propietats expropiades per Sima al-Tawil, va confirmar al cadi local i va nomenar al seu ghulam Lulu al front de l'exèrcit local. Els o kilabites li van donar suport i a través d'aquests va exercir el domini de la zona. A Haran va deixar també un contingent per aturar al general que desafiava la seva progressió. En absència del pare, ocupat a Síria, , va ocupar el càrrec de governador interí; es va revoltar més o menys obertament vers començaments del 879. Àhmad va retornar ràpidament alertat pel visir . En acostar-se el pare, al-Abbàs va fugir amb deu mil soldats i 800 cavallers cap a Alexandria i Barka, i va exigir a l'aglàbida Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad la renúncia del govern al seu favor, i va mostrar per justificar aquesta exigència un suposat diploma del califa al-Mútamid que el nomenava governador d'Ifríqiya. Al-Abbàs va atacar , on va derrotar el governador aglàbida , i va assetjar Trípoli. Però , l'imam ibadita del Djabal Nafusa, va organitzar una força de 12.000 homes que el va derrotar en una data incerta que podria ser l'hivern del 879 al 880 o a l'hivern del 880 al 881. Al-Abbàs es va retirar cap a Egipte i fou capturat prop d'Alexandria i conduït a Fustat on el seu pare el va fer cegar, i als seus còmplices els va fer tallar les mans. Al-Abbàs fou tancat a la presó i l'altra fill Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun fou declarat hereu. El 879 fou nomenat camarlenc i les funcions de director de finances van passar a , que va morir el 884 però el càrrec va romandre en mans de la seva família que va arribar a ser de les més riques del món musulmà. El 879 Àhmad va començar a unir el seu nom al del príncep governador Jàfar al-Mufàwwad en les monedes d'or. Fins al final, però, va reconèixer al califa al-Mútamid, encara que probablement a causa del fet que aquest no gaudia del poder efectiu. El 882 va convidar al califa a anar a Egipte i refugiar-se a la seva cort per recuperar el poder. Àhmad va anar a Síria per recollir a al-Mutamid però aquest no va aconseguir fugir. Al-Muwàffaq va nomenar llavors a com a nou governador d'Egipte i Síria, i Àhmad va respondre reunint una assemblea de notables juristes a Damasc que va declarar la manca de dret d'al-Muwàffaq a la successió; aquest al seu torn va respondre obligant al seu germà el califa a fer maleir a Àhmad a totes les mesquites, i en revenja Àhmad va fer el mateix amb el príncep a totes les mesquites que controlava a Síria i Egipte. El 883 va nomenar Lulu, que després de ser nomenat (879) cap de l'exèrcit a Alep ara era governador del Diyar Mudar, com a governador dels districtes d'Homs, Alep i Kinnasrin. A tota Síria només la ciutat d' havia estat recuperada per forces lleials al califa el 881. Finalment el príncep abbàssida, una vegada dominada la revolta dels zandj, va decidir reconèixer l'statu quo i va fer gestions amb Àhmad que les va acollir bé, però va morir el 10 de maig del 884. El seu secretari (859 o 864 a 941 o 951) va escriure una història del seu regnat. (ca) أبو العباس أحمد بن طولون (23 رمضان 220 هـ - 10 ذو القعدة 270 هـ / 20 سبتمبر 835م - 10 مايو 884م) هو أمير مصر ومؤسس الدولة الطولونية في مصر والشام من الفترة (254 هـ/868 - 270 هـ/884)، كان أحمد بن طولون والي الدولة العباسية على مصر، ثم استقل بمصر عن الخلافة العباسية، فكان أول من يستقل بمصر، كما استطاع القضاء على الحركات المعارضة له، وتمدد باتجاه الشام بعد تكليف الخليفة أبو العباس أحمد المعتمد على الله له إخماد الثورات في الشام. قام ابن طولون بعدة أعمال في فترة حكمه، منها إنشاء مدينة القطائع، والتي اتخذها عاصمة لدولته، وكذلك بنى مسجده المعروف بمسجد أحمد بن طولون، وكان معروفا بالتدين وحسن الخلق ومجالسته العلماء، حيث كان منذ صغره متصفاً بالرزانة والولاء وحفظ القرآن والتفقه في الدين، وكان والده من أتراك القفجاق (ar) Ahmad ibn Tulun (arabisch أحمد بن طولون, DMG Aḥmad b. Ṭūlūn; * 835; † Mai 884 in ) war der Begründer der muslimischen, türkischstämmigen Tuluniden-Dynastie in Ägypten und regierte von 868 bis 884. Ahmad ibn Tulun – oder besser ibn Dolun (türkischer Name mit der Bedeutung Vollmond) – hatte als türkischer Militärsklave (Mamluk) am Bürgerkrieg zwischen den Kalifen al-Mu'tazz und al-Musta'in teilgenommen und letzteren in die Verbannung 866 begleitet. Nach der Ermordung von al-Mustain wurde Ahmad als stellvertretender Statthalter für einen türkischen Machthaber in Samarra nach Ägypten entsandt. Bald hatte er seine Stellung in Ägypten so gefestigt, dass er ab 868 die fälligen Steuern nicht mehr an die Kalifen abführte. Diese Gelder ermöglichten ihm, durch den Ausbau von Bewässerungsanlagen und den Aufbau einer Flotte, die ägyptische Wirtschaft zu fördern. Außerdem betrieb er eine umfangreiche Bautätigkeit. Beispiele dafür sind die zwischen 876 und 879 errichtete Ibn-Tulun-Moschee in dem von ihm neu gegründeten Qatai nördlich von Fustat (heute Kairo), sowie die Erweiterung des Hafens von Akko. Ahmad ibn Tulun versuchte den großen Einfluss der christlichen Kopten in der Verwaltung zu Gunsten der Muslime zurückzudrängen. Sehr erfolgreich kann er aber damit nicht gewesen sein, da die Kopten die Verwaltung bis ins 11. Jahrhundert dominierten. Ahmad war ein großer Freund der Kochkunst; viele überlieferte ägyptische Gerichte und Gewürzmischungen sollen durch ihn selbst kreiert worden sein. Die prosperierende Wirtschaft ermöglichte Ahmad ibn Tulun den Aufbau eines großen Heeres, mit welchem er 875 Barka (Cyrenaika) besetzte. 878 eroberte er Syrien und Kilikien. Als er in Mesopotamien eindringen wollte, inszenierte der abbasidische Regent al-Muwaffaq eine Revolte seines Sohnes Abbas. In der Folgezeit misslang nicht nur die Unterwerfung Mekkas, sondern es ging die Herrschaft über Kilikien wieder verloren. Ahmad ibn Tulun starb im Mai 884. Seine Bedeutung ist vor allem darin zu sehen, dass Ägypten unter ihm, erstmals seit den Ptolemäern, ein unabhängiges Reich wurde. Nachfolger Ibn Tuluns wurde sein Sohn Chumarawaih (884–896). (de) Ahmad ibn Tulun (Arabic: أحمد بن طولون, romanized: Aḥmad ibn Ṭūlūn‎; c. 20 September 835 – 10 May 884) was the founder of the Tulunid dynasty that ruled Egypt and Syria between 868 and 905. Originally a Turkic slave-soldier, in 868 Ibn Tulun was sent to Egypt as governor by the Abbasid caliph. Within four years Ibn Tulun had established himself as a virtually independent ruler by evicting the caliphal fiscal agent, Ibn al-Mudabbir, taking over control of Egypt's finances, and establishing a large military force personally loyal to himself. This process was facilitated by the volatile political situation in the Abbasid court and the preoccupation of the Abbasid regent, al-Muwaffaq, with the wars against the Saffarids and the Zanj Rebellion. Ibn Tulun also took care to establish an efficient administration in Egypt. After reforms to the tax system, repairs to the irrigation system, and other measures, the annual tax yield grew markedly. As a symbol of his new regime, he built a new capital, al-Qata'i, north of the old capital Fustat. After 875/6 he entered into open conflict with al-Muwaffaq, who tried unsuccessfully to unseat him. In 878, with the support of al-Muwaffaq's brother, Caliph al-Mu'tamid, Ibn Tulun took over the governance of Syria as well as the frontier districts with the Byzantine Empire, although control of Tarsus in particular proved tenuous. During his absence in Syria, his eldest son and deputy, Abbas, tried to usurp power in Egypt, leading to the imprisonment of Abbas and the nomination of Ibn Tulun's second son, Khumarawayh, as his heir. The defection in 882 of a senior commander, Lu'lu', to al-Muwaffaq, and the defection of Tarsus, forced Ibn Tulun to return to Syria. Now virtually powerless, al-Mu'tamid tried to escape from his brother's control to Ibn Tulun's domains but was captured by al-Muwaffaq's agents, and Ibn Tulun convened an assembly of jurists at Damascus to denounce al-Muwaffaq as a usurper. His attempt in autumn 883 to bring Tarsus to heel failed, and he fell sick. Returning to Egypt, he died in May 884 and was succeeded by Khumarawayh. Ibn Tulun stands out as the first governor of a major province of the Abbasid Caliphate to not only establish himself as its master independently of the Abbasid court, but to also pass power on to his son. He was thus also the first ruler since the Ptolemaic Pharaohs to make Egypt an independent political power again, with a sphere of influence encompassing Syria and parts of the Maghreb, setting the tone for later Egypt-based Islamic regimes, from the Ikhshidids to the Mamluk Sultanate of Cairo. (en) Ahmad ibn Tulun (en araba |أحمد بن طولون
dbo:child dbr:Rabi'ah_ibn_Ahmad_ibn_Tulun dbr:Al-Abbas_ibn_Ahmad_ibn_Tulun dbr:Khumarawayh_ibn_Ahmad_ibn_Tulun dbr:Shayban_ibn_Ahmad_ibn_Tulun
dbo:thumbnail wiki-commons:Special:FilePath/Kairo_Ibn_Tulun_Moschee_BW_7.jpg?width=300
dbo:wikiPageExternalLink https://books.openedition.org/ifpo/13422 http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/ahmad-b-tulun-SIM_0398 http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/tulunids-COM_1250 https://archive.org/details/beitrgezurgesch01beckgoog https://books.google.com/books%3Fid=2C6KIBw4F9YC
dbo:wikiPageID 4882592 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength 46397 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID 1123668643 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink dbr:Caliph dbr:Abbasid dbr:Ptolemaic_Kingdom dbr:Qadi dbr:Qarmatians dbr:Elias_III_of_Jerusalem dbr:Battle_of_Tawahin dbr:Bedouin dbr:Appanage dbr:Homs dbr:Hugh_N._Kennedy dbr:Pharaoh dbr:Upper_Egypt dbr:Uyghur_Khaganate dbr:Anno_Hegirae dbr:Muhammad_ibn_Sulayman_al-Katib dbr:Nuh_ibn_Asad dbr:Islamic_theology dbr:Yazaman_al-Khadim dbc:People_from_Baghdad dbr:Constantinople dbr:Coptic_Christians dbr:Mecca dbr:Medina dbr:Saladin dbr:Rabi'ah_ibn_Ahmad_ibn_Tulun dbr:Cilicia dbr:Egypt_in_the_Middle_Ages dbr:Fustat dbr:Ghur dbr:Gold_dinar dbr:Greek_Orthodox_Patriarch_of_Jerusalem dbr:Mosque_of_Ibn_Tulun dbr:Mosul dbr:Antioch dbr:Battle_of_Mecca_(883) dbr:Maghreb dbr:Mamluk_Sultanate_(Cairo) dbr:Zanj_Rebellion dbr:Friday_prayer dbr:Ifriqiya dbr:Kharaj dbr:Khatun dbr:Mawla dbr:Azjur_al-Turki dbr:Baghdad dbr:Banu_Kilab dbr:Bukhara dbr:Byzantine_Empire dbc:835_births dbc:9th-century_Turkic_people dbr:Turkic_peoples dbr:Wasit dbr:Divan dbr:Harun_ibn_Khumarawayh dbr:Jund dbr:Abbasid_Caliphate dbr:Abbasid_Samarra dbr:Acre,_Israel dbr:Al-Ma'mun dbr:Al-Maqrizi dbr:Al-Mu'tadid dbr:Al-Mu'tamid dbr:Al-Mu'tasim dbr:Al-Mu'tazz dbr:Al-Muhtadi dbr:Al-Mutawakkil dbr:Al-Muwaffaq dbr:Al-Qata'i dbr:Aleppo dbr:Alexandria dbr:Ali dbr:Anarchy_at_Samarra dbr:Al-Abbas_ibn_Ahmad_ibn_Tulun dbr:Al-Madhara'i dbr:Al-Musta'in dbr:Damascus dbr:Amajur_al-Turki dbr:Esna dbr:Euphrates dbr:Fatimid_Caliphate dbr:Amir_al-mu'minin dbr:Palestine_(region) dbr:Dhimmi dbr:Khutbah dbr:Nile_Delta dbr:Tax_farming dbr:Rawda_Island dbr:Haditha dbr:Hama dbr:Harran dbr:Harun_al-Rashid dbr:Isa_ibn_al-Shaykh_al-Shaybani dbr:Ishaq_ibn_Kundaj dbr:Islamic_calendar dbr:Barid_(caliphate) dbr:Aswan dbc:Abbasid_people_of_the_Arab–Byzantine_wars dbc:City_founders dbc:Turkic_rulers dbr:Abu'l-Hasan_Ahmad_ibn_Muhammad_ibn_Abdallah_ibn_al-Mudabbir dbr:Abu_Bakr_Ahmad_ibn_Ibrahim_al-Madhara'i dbc:884_deaths dbc:9th-century_Tulunid_emirs dbc:Egyptian_slaves dbc:Slaves_from_the_Abbasid_Caliphate dbc:Tulunid_emirs dbr:Jerusalem dbr:Jihad dbr:Khumarawayh_ibn_Ahmad_ibn_Tulun dbr:Khurasan dbr:Bilad_al-Sham dbr:Sunni_Islam dbr:Byzantine_Greeks dbr:Thughur dbr:Ibn_al-Athir dbr:Al-Mufawwad dbr:Al-Muqaddasi dbr:Ramadan dbr:Ramla dbr:Raqqa dbr:Ya'qubi dbr:Hippodrome dbr:Ubayd_Allah_ibn_Yahya_ibn_Khaqan dbr:Wali dbr:Waqf dbr:Shayban_ibn_Ahmad_ibn_Tulun dbr:Musa_ibn_Bugha dbr:Ghilman dbr:Samanid dbr:Al-Arish dbr:List_of_governors_of_Islamic_Egypt dbr:List_of_rulers_of_Egypt dbr:Thierry_Bianquis dbr:Tarsus_(city) dbr:Sassanid_Persia dbr:Jaysh_ibn_Khumarawayh dbr:Rūm dbr:Iraq_(region) dbr:Saffarids dbr:Tulunid dbr:Black_African dbr:Tulunid_dynasty dbr:Barqa dbr:Millennialist dbr:Muqattam_Mountain dbr:Yarjukh dbr:Al-Balawi dbr:Ikhshidids dbr:Mamluk_Sultanate_of_Cairo dbr:Alid dbr:Medieval_Egypt dbr:Nile_floods dbr:File:Abbasid_Caliphate_891-892.png dbr:Abu_Ja'far_Muhammad_ibn_Abd_al-Kan dbr:Ahmad_ibn_Muhammad_ibn_Khaqan dbr:File:Dinar_of_Ahmad_bin_Tulun,_AH_268.jpg dbr:File:Kairo_Ibn_Tulun_Moschee_BW_7.jpg dbr:File:Tulunids_881.svg dbr:Ibn_Duqmaq dbr:Ibn_al-Daya
dbp:after dbr:Khumarawayh_ibn_Ahmad_ibn_Tulun
dbp:as governor of Egypt for the Abbasid Caliphate (en) governor of Syria for the Abbasid Caliphate (en)
dbp:authorLink Thierry Bianquis (en)
dbp:authorlink Michael Bonner (en)
dbp:before dbr:Azjur_al-Turki dbr:Amajur_al-Turki
dbp:birthDate 0835-09-20 (xsd:date)
dbp:birthPlace dbr:Baghdad
dbp:chapter Egypt (en) The waning of empire, 861–945 (en) Autonomous Egypt from Ibn Ṭūlūn to Kāfūr, 868–969 (en)
dbp:deathDate 0884-05-10 (xsd:date)
dbp:deathPlace dbr:Al-Qata'i Abbasid Caliphate (en)
dbp:father Tulun (en)
dbp:first Michael (en) Thierry (en) Matthew S. (en) Zaky M. (en)
dbp:house dbr:Tulunid_dynasty
dbp:houseType Dynasty (en)
dbp:issue al-Abbas, Khumarawayh, Rabi'ah, Shayban, and [[#Offspring (en)
dbp:last Gordon (en) Bonner (en) Brett (en) Hassan (en) Bianquis (en)
dbp:name (en) Ahmad ibn Tulun (en)
dbp:pages 86 (xsd:integer) 278 (xsd:integer) 305 (xsd:integer) 506 (xsd:integer) 616 (xsd:integer)
dbp:predecessor dbr:Azjur_al-Turki dbr:Amajur_al-Turki
dbp:reign 0001-09-15 (xsd:gMonthDay)
dbp:reignType Rule (en)
dbp:religion dbr:Sunni_Islam
dbp:rows 2 (xsd:integer)
dbp:succession Emir of Egypt and Syria (en)
dbp:successor dbr:Khumarawayh_ibn_Ahmad_ibn_Tulun
dbp:title Aḥmad b. Ṭūlūn (en) Tulunid emir of Egypt (en) Tulunid emir of Syria (en) Ṭūlūnids (en)
dbp:url http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/ahmad-b-tulun-SIM_0398 http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/tulunids-COM_1250
dbp:volume 1 (xsd:integer) 10 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate dbt:EI2 dbt:Gordon-The_Breaking_of_a_Thousand_Swords dbt:New_Cambridge_History_of_Islam dbt:A_History_of_Palestine,_634–1099 dbt:Authority_control dbt:Birth_date dbt:Circa dbt:Cite_book dbt:Cite_encyclopedia dbt:Cite_journal dbt:Cite_thesis dbt:Good_article dbt:Infobox_royalty dbt:Reflist dbt:S-aft dbt:S-bef dbt:S-break dbt:S-end dbt:S-start dbt:S-ttl dbt:Sfn dbt:The_Prophet_and_the_Age_of_the_Caliphates dbt:Transl dbt:Death_date_and_age dbt:Reign dbt:Lrm dbt:Gbook dbt:Cambridge_History_of_Egypt
dbp:years 0001-05-10 (xsd:gMonthDay) 0001-09-15 (xsd:gMonthDay)
dct:subject dbc:People_from_Baghdad dbc:835_births dbc:9th-century_Turkic_people dbc:Abbasid_people_of_the_Arab–Byzantine_wars dbc:City_founders dbc:Turkic_rulers dbc:884_deaths dbc:9th-century_Tulunid_emirs dbc:Egyptian_slaves dbc:Slaves_from_the_Abbasid_Caliphate dbc:Tulunid_emirs
schema:sameAs http://viaf.org/viaf/101359598
rdf:type owl:Thing foaf:Person dbo:Person dul:NaturalPerson wikidata:Q19088 wikidata:Q215627 wikidata:Q5 wikidata:Q729 yago:WikicatArabPeopleOfTheArab–ByzantineWars dbo:Animal dbo:Eukaryote dbo:Species schema:Person yago:WikicatTurkicRulers yago:WikicatTurkishPeople yago:WikicatPeopleFromBaghdad yago:CausalAgent100007347 yago:Communicator109610660 yago:HeadOfState110164747 yago:LivingThing100004258 yago:Negotiator110351874 yago:Object100002684 yago:Organism100004475 yago:Person100007846 yago:PhysicalEntity100001930 yago:Representative110522035 yago:WikicatHeadsOfStateOfEgypt yago:YagoLegalActor yago:YagoLegalActorGeo dbo:Royalty yago:Ruler110541229 yago:Sovereign110628644 yago:Whole100003553 yago:Wikicat9th-centuryMonarchsInAfrica yago:Wikicat9th-centuryTurkicPeople dbo:OfficeHolder
rdfs:comment Ahmad Ibn Touloun (835-884) est le fondateur de la dynastie des Toulounides qui a régné sur l'Égypte de 868 à 905. À l'origine, envoyé par le calife abbasside pour gouverner l'Égypte, il prend vite son autonomie politique vis-à-vis de Bagdad. (fr) Ahmad bin Thulun (Bahasa Arab: أحمد بن طولون; lahir di Baghdad, September 835 - meninggal di Mesir, Maret 884 pada umur 53 tahun) adalah pendiri Dinasti Thuluniyah yang memerintah Mesir secara singkat dari tahun 868 dan 905 M. Awalnya ia dikirim oleh khalifah Abbasiyah sebagai gubernur untuk Mesir, Ibnu Thulun malah menjadikan dirinya sebagai penguasa yang terpisah dari Kekhalifahan Abbasiyah. (in) Aḥmad ibn Ṭūlūn (in arabo: أحمد بن طولون‎; Baghdad, 20 settembre 835 – al-Qata'i', 10 maggio 884) è stato un militare turco che resse autonomamente l'Egitto nel corso del IX secolo. (it) Ahmad ibn Tulun (ur. 835, zm. 884) – emir Egiptu, założyciel dynastii Tulunidów, pochodzący z tureckiej gwardii kalifów abbasydzkich. Przybył do Egiptu w roku 868 jako przedstawiciel namiestnika Egiptu, którym był jego ojczym Bajbak. Zręcznie wykorzystując intrygi na dworze kalifa zdobył samodzielną władzę w Egipcie i Syrii. W czasie swego panowania wprowadził liczne reformy administracyjne, m.in. formalnie podporządkował Syrię i Palestynę Egiptowi, zreorganizował administrację podporządkowując ja armii. (pl) Ахмед ибн Тулун (835—884) — основатель тюркской династии Тулунидов, правившей в государстве с центром в Египте. (ru) Ahmad ibn Tulun, född 835, död 884, var en egyptisk härskare och grundare av tuluniderdynastin. Ahmad ibn Tulun var ursprungligen slav i privat tjänst hos kailfen i Bagdad. Han arbetade sig gradvis uppåt inom abbasidernas administration. 868 kom han i tjänst hos styresmannen i Egypten, och fick dennes uppdrag att självständigt sköta administrationen. Sedan den egentlige styresmannen mördats 870 övertog Ahmad ibn Tulun även formellt styret. 876 lät han uppföra den berömda Ibn Tulun-moskén inom det nuvarande Kairos område. 882 annekterade han Syrien under sitt rike (sv) Ахмед ібн-Тулун (*أحمد بن طولون) вересень 835 —10 травня 884) — емір Єгипту та Сирії у 868—884 роках, фактично незалежний володар від Аббасидського халіфату, засновник династії Тулунідів. (uk) أبو العباس أحمد بن طولون (23 رمضان 220 هـ - 10 ذو القعدة 270 هـ / 20 سبتمبر 835م - 10 مايو 884م) هو أمير مصر ومؤسس الدولة الطولونية في مصر والشام من الفترة (254 هـ/868 - 270 هـ/884)، كان أحمد بن طولون والي الدولة العباسية على مصر، ثم استقل بمصر عن الخلافة العباسية، فكان أول من يستقل بمصر، كما استطاع القضاء على الحركات المعارضة له، وتمدد باتجاه الشام بعد تكليف الخليفة أبو العباس أحمد المعتمد على الله له إخماد الثورات في الشام. (ar) Àhmad ibn Tulun (àrab: أحمد بن طولون, Aḥmad ibn Ṭūlūn) (setembre de 835 - 10 de maig de 884) fou governador d'Egipte, inicialment al servei del Califat Abbàssida de Bagdad, després per compte propi emir d'Egipte i Síria (868-884), fundador de la dinastia tulúnida. Una de les seves primeres tasques fou ajudar el governador d'Aswan que exercia el govern sobre tot l'Alt Egipte i que estava amenaçat pels , pels nubians (cristians) i pels . El budja van esdevenir musulmans el 868 i en endavant foren utilitzats per lluitar contra els nubians. (ca) Ahmad ibn Tulun (Arabic: أحمد بن طولون, romanized: Aḥmad ibn Ṭūlūn‎; c. 20 September 835 – 10 May 884) was the founder of the Tulunid dynasty that ruled Egypt and Syria between 868 and 905. Originally a Turkic slave-soldier, in 868 Ibn Tulun was sent to Egypt as governor by the Abbasid caliph. Within four years Ibn Tulun had established himself as a virtually independent ruler by evicting the caliphal fiscal agent, Ibn al-Mudabbir, taking over control of Egypt's finances, and establishing a large military force personally loyal to himself. This process was facilitated by the volatile political situation in the Abbasid court and the preoccupation of the Abbasid regent, al-Muwaffaq, with the wars against the Saffarids and the Zanj Rebellion. Ibn Tulun also took care to establish an efficient (en) Ahmad ibn Tulun (en araba |أحمد بن طولون
rdfs:label Ahmad ibn Tulun (en) أحمد بن طولون (ar) Àhmad ibn Tulun (ca) Ahmad ibn Tulun (de) Ahmad ibn Tulun (eo) Ahmad ibn Tulun (es) Ahmad Ibn Touloun (fr) Ahmad bin Tulun (in) Ahmad ibn Tulun (it) アフマド・ブン・トゥールーン (ja) Ahmad Ibn Tulun (pl) Amade ibne Tulune (pt) Ахмад ибн Тулун (ru) 艾哈迈德·本·突伦 (zh) Ahmad ibn Tulun (sv) Ахмед ібн-Тулун (uk)
owl:sameAs freebase:Ahmad ibn Tulun yago-res:Ahmad ibn Tulun http://viaf.org/viaf/101359598 http://d-nb.info/gnd/118865102 http://d-nb.info/gnd/1101616830 wikidata:Ahmad ibn Tulun http://data.bibliotheken.nl/id/thes/p288384695 dbpedia-ar:Ahmad ibn Tulun http://arz.dbpedia.org/resource/احمد_بن_طولون dbpedia-az:Ahmad ibn Tulun dbpedia-ca:Ahmad ibn Tulun http://ckb.dbpedia.org/resource/ئەحمەد_کوڕی_تولون dbpedia-de:Ahmad ibn Tulun dbpedia-eo:Ahmad ibn Tulun dbpedia-es:Ahmad ibn Tulun dbpedia-fa:Ahmad ibn Tulun dbpedia-fi:Ahmad ibn Tulun dbpedia-fr:Ahmad ibn Tulun dbpedia-he:Ahmad ibn Tulun dbpedia-hu:Ahmad ibn Tulun dbpedia-id:Ahmad ibn Tulun dbpedia-it:Ahmad ibn Tulun dbpedia-ja:Ahmad ibn Tulun dbpedia-pl:Ahmad ibn Tulun dbpedia-pnb:Ahmad ibn Tulun dbpedia-pt:Ahmad ibn Tulun dbpedia-ru:Ahmad ibn Tulun dbpedia-sh:Ahmad ibn Tulun dbpedia-sv:Ahmad ibn Tulun dbpedia-tr:Ahmad ibn Tulun dbpedia-uk:Ahmad ibn Tulun http://ur.dbpedia.org/resource/احمد_بن_طولون http://uz.dbpedia.org/resource/Ahmad_ibn_Tulun_Abulabbos dbpedia-zh:Ahmad ibn Tulun https://global.dbpedia.org/id/3TWn8
prov:wasDerivedFrom wikipedia-en:Ahmad_ibn_Tulun?oldid=1123668643&ns=0
foaf:depiction wiki-commons:Special:FilePath/Abbasid_Caliphate_891-892.png wiki-commons:Special:FilePath/Tulunids_881.svg wiki-commons:Special:FilePath/Kairo_Ibn_Tulun_Moschee_BW_7.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Dinar_of_Ahmad_bin_Tulun,_AH_268.jpg
foaf:isPrimaryTopicOf wikipedia-en:Ahmad_ibn_Tulun
foaf:name Ahmad ibn Tulun (en)
is dbo:parent of dbr:Khumarawayh_ibn_Ahmad_ibn_Tulun
is dbo:predecessor of dbr:Khumarawayh_ibn_Ahmad_ibn_Tulun
is dbo:wikiPageDisambiguates of dbr:Tulun_(disambiguation)
is dbo:wikiPageRedirects of dbr:Ahmad_Ibn_Tulun dbr:Ahmad_ibn_tulun dbr:Ahmad_Ibn-Tulun dbr:Ahmad_bin_Tulun dbr:Ahmed_Ibn_Tulun dbr:Ahmed_ibn_Tulun dbr:Ibn_Tulun
is dbo:wikiPageWikiLink of dbr:Cairo dbr:Battle_of_Dayr_al-Aqul dbr:Battle_of_Tawahin dbr:Ali_ibn_Ahmad_al-Madhara'i dbr:List_of_palaces dbr:Old_Cairo dbr:Muhammad_ibn_Sulayman_al-Katib dbr:List_of_inventions_in_the_medieval_Islamic_world dbr:List_of_mosques dbr:List_of_palaces_in_Egypt dbr:List_of_rulers_of_Islamic_Egypt dbr:Possessions_of_Muhammad dbr:Yazaman_al-Khadim dbr:Timeline_of_antisemitism dbr:Rabi'ah_ibn_Ahmad_ibn_Tulun dbr:Timeline_of_9th-century_Muslim_history dbr:Timeline_of_geopolitical_changes_(before_1900) dbr:Timeline_of_the_Turkic_peoples_(500–1300) dbr:Circesium dbr:City_of_the_Dead_(Cairo) dbr:Egypt_in_the_Middle_Ages dbr:Gao dbr:Gao_Empire dbr:Mosque_of_Ibn_Tulun dbr:Mu'awiya_I dbr:Muhammad_ibn_Abi'l-Saj dbr:Muhammad_ibn_Tughj_al-Ikhshid dbr:Coptic_Cairo dbr:Damian_of_Tarsus dbr:Battle_of_Mecca_(883) dbr:Makuria dbr:Zanj_Rebellion dbr:Ibrahim_ibn_al-Mudabbir dbr:Lunatic_asylum dbr:Azjur_al-Turki dbr:Badr_al-Hammami dbr:Bajkam dbr:Banu_Kilab dbr:835 dbr:868 dbr:884 dbr:9th_century_in_Lebanon dbr:Timeline_of_Cairo dbr:Timeline_of_Jerusalem dbr:Tiraz dbr:Tughj_ibn_Juff dbr:Harun_ibn_Muhammad_ibn_Ishaq_al-Hashimi dbr:List_of_Abbasid_governors_of_Tarsus dbr:872 dbr:9th_century dbr:Abbasid_Caliphate dbr:Abbasid_architecture dbr:Abdallah_ibn_Rashid_ibn_Kawus dbr:Acre,_Israel dbr:Ahmad dbr:Al-Askar dbr:Al-Maqdisi dbr:Al-Mu'tadid dbr:Al-Mu'tamid dbr:Al-Mu'tazz dbr:Al-Muktafi dbr:Al-Muqtadir dbr:Al-Muwaffaq dbr:Al-Qata'i dbr:23_Ramadan dbr:Al-Abbas_ibn_Ahmad_ibn_Tulun dbr:Al-Madhara'i dbr:Damascus dbr:Early_Caliphate_navy dbr:Amajur_al-Turki dbr:Banu_Kanz dbr:Palestine_(region) dbr:List_of_Coptic_Orthodox_popes dbr:List_of_Egyptian_people_of_Turkish_descent dbr:Heir_apparent dbr:History_of_Jerusalem_during_the_Early_Muslim_period dbr:Isa_ibn_al-Shaykh_al-Shaybani dbr:Ishaq_ibn_Kundaj dbr:Islamic_Cairo dbr:Islamic_architecture dbr:Tarsus,_Mersin dbr:Tel_Yokneam dbr:Abu'l-Hasan_Ahmad_ibn_Muhammad_ibn_Abdallah_ibn_al-Mudabbir dbr:Abu'l-Tayyib_Ahmad_ibn_Ali_al-Madhara'i dbr:Abu_Ali_al-Husayn_ibn_Ahmad_al-Madhara'i dbr:Abu_Bakr_Ahmad_ibn_Ibrahim_al-Madhara'i dbr:Jurji_Zaydan dbr:Khumarawayh_ibn_Ahmad_ibn_Tulun dbr:Bimaristan dbr:Homs_revolts_(854–855) dbr:Tulun_(disambiguation) dbr:Greek_Muslims dbr:Ibrahim_II_of_Ifriqiya dbr:Ahmad_Ibn_Tulun dbr:Ahmad_ibn_tulun dbr:Ubayd_Allah_ibn_Yahya_ibn_Khaqan dbr:Shayban_ibn_Ahmad_ibn_Tulun dbr:Ghilman dbr:Slavery_in_medieval_Europe dbr:Tulunids dbr:Wadi_Allaqi dbr:Ahmad_Ibn-Tulun dbr:Ahmad_bin_Tulun dbr:Ahmed_Ibn_Tulun dbr:Ahmed_ibn_Tulun dbr:Ibn_Tulun
is dbp:after of dbr:Azjur_al-Turki
is dbp:before of dbr:Khumarawayh_ibn_Ahmad_ibn_Tulun
is dbp:father of dbr:Khumarawayh_ibn_Ahmad_ibn_Tulun
is dbp:leader of dbr:Tulunids
is dbp:predecessor of dbr:Khumarawayh_ibn_Ahmad_ibn_Tulun
is foaf:primaryTopic of wikipedia-en:Ahmad_ibn_Tulun