La història de l'antic Egipte es divideix en diverses èpoques, des del període predinàstic fins al govern del període hel·lenístic. Inclou un període total de diversos milers d'anys. Seguint l'esquema presentat per l'historiador grec Manethó, la història de l'antic Egipte es pot dividir avui en dinasties, però molt probablement Manethó no va descriure les famílies governants, sinó fases polítiques i culturals, definides per l'elecció del capital o per factors culturals. Segons la investigació moderna les dinasties s'han dividit de nou en tres fases d'unitat governamental (els imperis Antic, Mitjà i Nou). Els períodes intermedis en què Egipte no era un país unit s'anomenen períodes intermedis. Una última gran època daurada d'Egipte és l'anomenat Període Tardà, després del qual el país passà a estar sota domini dels perses, grecs i romans. Les dates absolutes per al tercer i segon mil·lenni abans de Crist són un tema molt controvertit en la investigació. Només han arribat als nostres dies uns pocs annals egipcis i llistes dels reis. Per tant, només és parcialment possible (i útil) escriure una història política. (ca)
Die Geschichte des Alten Ägypten reicht von der Vordynastischen Zeit des vierten Jahrtausends v. Chr. bis zum Jahr 395 n. Chr., dem Ende der Griechisch-römischen Zeit. Dem griechisch schreibenden Historiker Manetho folgend wird die ägyptische Geschichte heutzutage in 31 Dynastien unterteilt, wobei Manetho mit Dynastie wahrscheinlich nicht eine zusammenhängende Herrscherfamilie meinte, sondern eine Phase, die durch die Wahl der Hauptstadt oder durch kulturelle Gegebenheiten definiert war. Die moderne Forschung unterteilt die Dynastien in drei Epochen staatlicher Einheit: Altes Reich (3. bis 6. Dynastie), Mittleres Reich (11. und 12. Dynastie) und Neues Reich (18. bis 20. Dynastie). Die dazwischen liegenden Epochen, in denen Ägypten kein vereintes Land war, werden als Zwischenzeiten bezeichnet. Eine letzte Epoche großer Eigenständigkeit erlebte Ägypten in der sogenannten Spätzeit. Danach gelangte das Land unter die Herrschaft der Perser, Griechen und Römer. Absolute Jahreszahlen für das dritte und zweite Jahrtausend v. Chr. sind in der Forschung teilweise stark umstritten. Aus dem alten Ägypten sind nur wenige Annalen und Königslisten erhalten, deshalb ist es nur bedingt möglich, eine politische Geschichte zu schreiben. (de)
The history of ancient Egypt spans the period from the early prehistoric settlements of the northern Nile valley to the Roman conquest of Egypt in 30 BC. The pharaonic period, the period in which Egypt was ruled by a pharaoh, is dated from the 32nd century BC, when Upper and Lower Egypt were unified, until the country fell under Macedonian rule in 332 BC. (en)
La historia del Antiguo Egipto abarca el período desde los primeros asentamientos prehistóricos de la zona septentrional del Valle del Nilo hasta la conquista romana de Egipto en el año 30 a. C. El período faraónico comienza en el siglo 32 a. C., cuando el Alto y Bajo Egipto fueron unificados bajo un único faraón, y acaba en el siglo IV a. C., cuando el país cayó bajo el dominio macedonio en el año 332 a. C. (es)
Sejarah Mesir Kuno meliputi kurun waktu yang bermula sejak permukiman-permukiman didirikan di kawasan utara Lembah Sungai Nil dan berakhir dengan ditaklukkannya Mesir oleh bangsa Romawi pada tahun 30 SM. Zaman pemerintahan para firaun diperkirakan bermula sekitar tahun 3200 SM, dengan dipersatukannya Mesir Hulu dan Mesir Hilir, sampai tanah Mesir ditaklukkan bangsa Makedonia pada tahun 332 SM. (in)
L’histoire de l’Égypte antique se caractérise par la longévité des institutions mises en place dès son commencement et qui, bien que n’étant pas restées totalement figées, ont résisté aux périodes les plus troubles. Au sommet de ces institutions se trouve le pharaon, roi et seul intermédiaire entre les hommes et les dieux, garant de l’ordre contre le chaos extérieur (envahisseurs) ou intérieur (désordre social). (fr)
La storia dell'antico Egitto (o Storia egizia), ovvero della civiltà dell'Africa settentrionale sviluppatasi lungo le rive del fiume Nilo (a partire dalle cateratte, a sud ed al confine con l'attuale Sudan), alla foce, a delta, nel Mar Mediterraneo, per un'estensione complessiva di circa 1000 km, copre complessivamente circa 4000 anni. L'individuazione di un periodo storico definito e di date concordi, sia pur di comodo, è dibattuta, a maggior ragione là ove si consideri la localizzazione temporale in epoca preistorica dell’inizio, e le molteplici vicissitudini e dominazioni che hanno accompagnato la storia dell’Egitto nella sua parte conclusiva. Secondo alcuni autori le date sono comprese tra il 3900 a.C. (Periodo Predinastico) e il 342 a.C. (Periodo tardo), con la fine della XXX dinastia manetoniana e prima dell’avvento delle dominazioni straniere. Altri autori fanno coincidere la fine della storia dell’Egitto con la morte di Cleopatra (ultima regina della dinastia tolemaica) e l'inizio della dominazione romana; altri ancora la estendono fino al IV-VI secolo d.C. e, segnatamente, all'ultimo testo geroglifico di cui si abbia contezza, il cosiddetto Graffito di Esmet-Akhom risalente al 394, o alla chiusura dell'ultimo tempio "pagano", dedicato a Iside sull'isola di File, a seguito dell'editto di Giustiniano I, nel 550. Varie culture si susseguirono nella valle nilotica fin dal 3900 a.C. in quello che viene definito Periodo Predinastico. Un'entità embrionale di Stato può riconoscersi, invece, a partire dal 3200-3100 a.C. con la I dinastia e l'unificazione delle due macro-aree che resteranno tuttavia sempre distinte, tanto che per tutta la storia del Paese i regnanti annovereranno tra i loro titoli quello di Signore delle Due Terre. Fin dal 3500 a.C., di pari passo con l'avvento dell'agricoltura, in particolare la coltivazione del grano, dell'orzo e del lino, si ha contezza di insediamenti umani specie lungo le rive del Nilo. Le piene annuali del fiume, infatti, favorivano la coltivazione anche con più raccolti annui grazie ai sedimenti particolarmente fertili (limo), che il fiume, nel suo ritirarsi, lasciava sul terreno. Ciò comportò fin dai tempi più remoti, conseguentemente, la necessità di controllare, incanalare e conservare le acque onde garantire il costante approvvigionamento, sia per il sostentamento umano che per quello del bestiame e delle piantagioni. Non è da escludersi, peraltro, che proprio la complessa necessità di far fronte alle esigenze connesse con la gestione dell'agricoltura, e segnatamente delle acque nilotiche, abbia favorito proprio il formarsi delle prime comunità su territori parziali tuttavia ben differenziati e politicamente e geograficamente individuabili. Tali entità, normalmente individuate con il termine greco di nòmi, ben presto si costituirono in due distinte entità geo-politiche più complesse. Tale l'importanza del fiume Nilo, che attraversava tutto il paese, che anche le denominazioni di tali due macro-aree fanno riferimento al fiume: considerando che le sorgenti del Nilo, benché all'epoca non note, dovevano essere a sud, tale sarà l'Alto Egitto, mentre di converso l'area del delta, verso il Mediterraneo, sarà indicato come Basso Egitto. Dal 3200 a.C. si sono susseguite in Egitto trenta dinastie regnanti riconosciute archeo-storicamente; a queste debbono esserne aggiunte altre, dette di comodo, giacché riferite, di fatto, non a governi autoctoni o comunque derivanti dal Paese, bensì frutto di invasioni o di raggiungimento del potere da parte di regnanti stranieri. Avremo perciò una XXXI dinastia, costituita da re persiani, una XXXII dinastia macedone, che annovera un solo sovrano, Alessandro Magno, e una XXXIII dinastia, meglio nota come Dinastia tolemaica, nata dallo smembramento dell'impero di Alessandro. Anche molti imperatori romani, occupato l'Egitto, non disdegnarono di assumere il titolo di faraone con trascrizione geroglifica del proprio nome. (it)
In de geschiedenis van Egypte begint de periode van het oude Egypte (3300 – 332 v.Chr.) waar de prehistorie van Egypte eindigde. Deze periode werd opgevolgd door de periode van Macedonisch Egypte en Ptolemeïsche rijk (332 – 30 v.Chr.). (nl)
A História do Antigo Egito é um período histórico que compreende em torno de três mil anos da história humana, desde os assentamentos pré-históricos nas margens norte do vale do rio Nilo até a anexação do Egito pelos Romanos em 30 a.C.. O período faraônico, em que o Egito foi governado por um faraó, é datado do século XXXII a.C., quando o Alto e Baixo Egito foram unificados, até a conquista Macedônica em 332 a.C., trezentos anos antes dos romanos. (pt)
Древний Египет — государство в Северо-Восточной Африке, в нижнем течении реки Нил, существовавшее с V—IV тысячелетия до н. э. Современные исследователи разделяют историю Древнего Египта на ряд периодов. В 30 году до н. э. государство было завоёвано Древним Римом и было включено в его состав в качестве провинции. (ru)
The history of ancient Egypt spans the period from the early prehistoric settlements of the northern Nile valley to the Roman conquest of Egypt in 30 BC. The pharaonic period, the period in which Egypt was ruled by a pharaoh, is dated from the 32nd century BC, when Upper and Lower Egypt were unified, until the country fell under Macedonian rule in 332 BC. (en)
La historia del Antiguo Egipto abarca el período desde los primeros asentamientos prehistóricos de la zona septentrional del Valle del Nilo hasta la conquista romana de Egipto en el año 30 a. C. El período faraónico comienza en el siglo 32 a. C., cuando el Alto y Bajo Egipto fueron unificados bajo un único faraón, y acaba en el siglo IV a. C., cuando el país cayó bajo el dominio macedonio en el año 332 a. C. (es)
Sejarah Mesir Kuno meliputi kurun waktu yang bermula sejak permukiman-permukiman didirikan di kawasan utara Lembah Sungai Nil dan berakhir dengan ditaklukkannya Mesir oleh bangsa Romawi pada tahun 30 SM. Zaman pemerintahan para firaun diperkirakan bermula sekitar tahun 3200 SM, dengan dipersatukannya Mesir Hulu dan Mesir Hilir, sampai tanah Mesir ditaklukkan bangsa Makedonia pada tahun 332 SM. (in)
L’histoire de l’Égypte antique se caractérise par la longévité des institutions mises en place dès son commencement et qui, bien que n’étant pas restées totalement figées, ont résisté aux périodes les plus troubles. Au sommet de ces institutions se trouve le pharaon, roi et seul intermédiaire entre les hommes et les dieux, garant de l’ordre contre le chaos extérieur (envahisseurs) ou intérieur (désordre social). (fr)
In de geschiedenis van Egypte begint de periode van het oude Egypte (3300 – 332 v.Chr.) waar de prehistorie van Egypte eindigde. Deze periode werd opgevolgd door de periode van Macedonisch Egypte en Ptolemeïsche rijk (332 – 30 v.Chr.). (nl)
A História do Antigo Egito é um período histórico que compreende em torno de três mil anos da história humana, desde os assentamentos pré-históricos nas margens norte do vale do rio Nilo até a anexação do Egito pelos Romanos em 30 a.C.. O período faraônico, em que o Egito foi governado por um faraó, é datado do século XXXII a.C., quando o Alto e Baixo Egito foram unificados, até a conquista Macedônica em 332 a.C., trezentos anos antes dos romanos. (pt)
Древний Египет — государство в Северо-Восточной Африке, в нижнем течении реки Нил, существовавшее с V—IV тысячелетия до н. э. Современные исследователи разделяют историю Древнего Египта на ряд периодов. В 30 году до н. э. государство было завоёвано Древним Римом и было включено в его состав в качестве провинции. (ru)
Стародавній Єгипет — стародавня держава в Північно-Східній Африці, в нижній течії річки Ніл. (uk)
La història de l'antic Egipte es divideix en diverses èpoques, des del període predinàstic fins al govern del període hel·lenístic. Inclou un període total de diversos milers d'anys. Seguint l'esquema presentat per l'historiador grec Manethó, la història de l'antic Egipte es pot dividir avui en dinasties, però molt probablement Manethó no va descriure les famílies governants, sinó fases polítiques i culturals, definides per l'elecció del capital o per factors culturals. Segons la investigació moderna les dinasties s'han dividit de nou en tres fases d'unitat governamental (els imperis Antic, Mitjà i Nou). Els períodes intermedis en què Egipte no era un país unit s'anomenen períodes intermedis. Una última gran època daurada d'Egipte és l'anomenat Període Tardà, després del qual el país passà (ca)
Die Geschichte des Alten Ägypten reicht von der Vordynastischen Zeit des vierten Jahrtausends v. Chr. bis zum Jahr 395 n. Chr., dem Ende der Griechisch-römischen Zeit. Dem griechisch schreibenden Historiker Manetho folgend wird die ägyptische Geschichte heutzutage in 31 Dynastien unterteilt, wobei Manetho mit Dynastie wahrscheinlich nicht eine zusammenhängende Herrscherfamilie meinte, sondern eine Phase, die durch die Wahl der Hauptstadt oder durch kulturelle Gegebenheiten definiert war. Die moderne Forschung unterteilt die Dynastien in drei Epochen staatlicher Einheit: Altes Reich (3. bis 6. Dynastie), Mittleres Reich (11. und 12. Dynastie) und Neues Reich (18. bis 20. Dynastie). Die dazwischen liegenden Epochen, in denen Ägypten kein vereintes Land war, werden als Zwischenzeiten bezeichn (de)
La storia dell'antico Egitto (o Storia egizia), ovvero della civiltà dell'Africa settentrionale sviluppatasi lungo le rive del fiume Nilo (a partire dalle cateratte, a sud ed al confine con l'attuale Sudan), alla foce, a delta, nel Mar Mediterraneo, per un'estensione complessiva di circa 1000 km, copre complessivamente circa 4000 anni. Anche molti imperatori romani, occupato l'Egitto, non disdegnarono di assumere il titolo di faraone con trascrizione geroglifica del proprio nome. (it)
