Conspiracy theory (original) (raw)

dbo:abstract

Una teoria de la conspiració és una explicació d'un esdeveniment o situació que invoca una conspiració de grups sinistres i poderosos, sovint de motivació política, malgrat haver-hi altres explicacions són més probables. El terme té una connotació negativa, la qual cosa implica que l'apel·lació a una conspiració es basa en prejudicis o proves insuficients. Una teoria de la conspiració no és el mateix que una conspiració; en canvi, es refereix a una hipòtesi de conspiració amb característiques específiques, com ara una oposició al consens dominant entre aquelles persones (com ara científics o historiadors) que estan qualificades per avaluar-ne l'exactitud. Les teories de la conspiració resisteixen la falsificació i es reforcen amb el raonament circular: tant l'evidència contra la conspiració com l'absència d'evidència es reinterpreten com a evidència de la seva veritat, per la qual cosa la conspiració esdevé una qüestió de fe més que una cosa que es pot demostrar o desmentir. Diversos estudis han relacionat la creença en les teories de la conspiració amb la desconfiança vers l'autoritat i el cinisme polític. Alguns investigadors suggereixen que la ideació conspiracionista —creença en les teories de la conspiració— pot ser psicològicament perjudicial o patològica, i que està correlacionada amb un pensament analític inferior, una intel·ligència baixa, una projecció psicològica, una paranoia i un maquiavel·lisme. Els psicòlegs solen atribuir la creença en les teories de la conspiració i la troballa d'una conspiració on no n'hi ha a una sèrie de condicions psicopatològiques com ara la paranoia, l'esquizotipia, el narcisisme i la inseguretat, o a una forma de biaix cognitiu anomenada "percepció de patró il·lusori". Tanmateix, el consens científic actual sosté que la majoria dels teòrics de la conspiració no són patològics, precisament perquè les seves creences es basen en última instància en tendències cognitives que estan configurades neurològicament en l'espècie humana i probablement tenen orígens evolutius profunds, incloses les inclinacions naturals cap a l'ansietat i la detecció d'agents. Històricament, les teories de la conspiració han estat estretament relacionades amb els prejudicis, la propaganda, la cacera de bruixes, les guerres i els genocidis. Sovint els autors d'atacs terroristes els creuen fermament, i van ser utilitzats com a justificació per Timothy McVeigh i Anders Breivik, així com per governs com l'Alemanya nazi, la Unió Soviètica i Turquia. La negació de la sida per part del govern de Sud-àfrica, motivada per teories de conspiració, va causar aproximadament 330.000 morts per sida, QAnon i la negació sobre els resultats de les eleccions presidencials dels Estats Units de 2020 van conduir a l'Assalt al Capitoli dels Estats Units de 2021, mentre que la creença en les teories de la conspiració sobre els aliments modificats genèticament va portar el govern de Zàmbia a rebutjar l'ajuda alimentària durant una fam, en un moment en què tres milions de persones al país patien gana. Les teories de la conspiració són un obstacle important per a les millores en la salut pública, fomentant l'oposició a la vacunació i la fluoració de l'aigua, entre d'altres, i s'han relacionat amb brots de malalties prevenibles amb vacunes. Altres efectes de les teories de la conspiració inclouen la reducció de la confiança en l'evidència científica, la radicalització i el reforç ideològic de grups extremistes, i les conseqüències negatives per a l'economia. Les teories de la conspiració que a mitjan segle XX es consideraven limitades al públic marginal s'han convertit en un lloc habitual als mitjans de comunicació de masses, a Internet i a les xarxes socials, emergint com un fenomen cultural de finals del segle XX i principis del XXI. Estan molt estesos arreu del món i sovint se'ls creu, alguns fins i tot arriben a la majoria de la població. Entre les intervencions que s'han fet per reduir l'aparició de creences conspiratòries hi ha el manteniment d'una societat oberta i la millora de les habilitats de pensament analític del públic en general. (ca)
Konspirační teorie (spiklenecká teorie, teorie spiknutí, konspiracionismus) jsou taková vysvětlení události nebo situace, která se odvolávají na spiknutí mocných skupin, často s politickou motivací, i když podle některých zdrojů jsou pravděpodobnější jiná vysvětlení. Termín má negativní konotaci, která naznačuje, že odvolávání se na spiknutí je založeno na předsudcích nebo nedostatečných důkazech. Konspirační teorie se netýká pouze spiknutí, nýbrž také hypotetického spiknutí se specifickými charakteristikami, jako je opozice vůči mainstreamové shodě mezi odborníky (např. vědci nebo historiky), kteří jsou kvalifikovaní k posouzení jeho správnosti. Konspirační teorie mohou odolávat falzifikaci a mohou být posilovány důkazy v kruhu: jak důkazy proti konspiraci, tak absence důkazů pro ni jsou někdy interpretovány jako důkaz její pravdivosti. Některé konspirační teorie jsou spíše otázkou víry než něčím, co lze dokázat nebo vyvrátit. Jiné jsou založeny pouze na indiciích a nepřímých důkazech. Výzkumy naznačují, že konspirační představy – víra v konspirační teorie – mohou být psychologicky škodlivé nebo patologické a že korelují s psychologickou projekcí, paranoiou a machiavelismem. Psychologové připisují nalézání konspirace tam, kde žádná není, psychickému jevu zvanému iluzorní vnímání vzorců. Historicky jsou konspirační teorie úzce spjaty s předsudky, hony na čarodějnice, válkami a genocidami. Často jim silně věří pachatelé teroristických útoků a jako ospravedlnění je používali Timothy McVeigh a Anders Breivik, stejně jako vlády nacistického Německa, Sovětského svazu a Turecka. Popírání nemoci AIDS vládou Jihoafrické republiky, motivované konspiračními teoriemi, způsobilo podle odhadů 330 000 úmrtí na AIDS. QAnon a popírání výsledků prezidentských voleb ve Spojených státech v roce 2020 vedlo v roce 2021 k útoku na Kapitol Spojených států, zatímco víra v konspirační teorie o geneticky modifikovaných potravinách vedla vládu Zambie k odmítnutí potravinové pomoci během hladomoru, v době, kdy v zemi trpěly hladem 3 miliony lidí. Konspirační teorie jsou významnou překážkou zlepšení veřejného zdraví, mimo jiné podporují odpor k očkování a fluorizaci vody a jsou spojovány s výskytem nemocí, kterým lze předcházet očkováním. Mezi další dopady konspiračních teorií patří snížení důvěry ve vědecké důkazy, radikalizace a ideologické posilování extremistických skupin a negativní důsledky pro ekonomiku. Konspirační teorie, které se kdysi omezovaly na okrajové publikum, se staly běžným jevem v masových médiích a staly se kulturním fenoménem konce 20. a počátku 21. století. Jsou rozšířené po celém světě a často se jim běžně věří, některým z nich dokonce věří většina populace. Mezi zásahy, které mají snížit výskyt konspiračních přesvědčení, patří udržování otevřené společnosti a zlepšování schopností analytického myšlení široké veřejnosti. Přesto se ukazuje, že víra v konspirační teorie se s časem nezvyšuje. (cs)
نظرية المؤامرة (بالإنجليزية: Conspiracy Theory)‏ هو مصطلح انتقاصي يشير إلى شرح لحدث أو موقف اعتماداً على مؤامرة لا مبرر لها، وعموماً تأخذ المؤامرة في مضمونها على أفعال غير قانونية أو مؤذية تنفذها حكومة أو منظمة أو أفراد. تُنتج نظريات المؤامرة في أغلب الحالات افتراضات تتناقض مع الفهم التاريخي السائد للحقائق البسيطة. وفقاً للعالم السياسي مايكل باركون، تعتمد نظريات المؤامرة على نظرة أن الكون محكوم بتصميم ما، وتتجسد في ثلاث مبادئ: لا شيء يحدث بالصدفة، ولا شيء يكون كما يبدو عليه، وكل شيء مرتبط ببعضه. أحد الصفات الشائعة هي تطور نظريات المؤامرة هذه لتدمج في تفاصيلها أي دليل موجود ضدهم، ليصبحوا بذلك جملة مغلقة غير قابلة للدحض وعليه تصبح نظرية المؤامرة «مسألة إيمان بدلاً من دليل». (ar)
Als Verschwörungstheorie wird im weitesten Sinne der Versuch bezeichnet, einen Zustand, ein Ereignis oder eine Entwicklung durch eine Verschwörung zu erklären, also durch das zielgerichtete, konspirative Wirken einer meist kleinen Gruppe von Akteuren zu einem oftmals illegalen oder illegitimen Zweck. In der Forschungsliteratur werden häufig unterschieden * Verschwörungshypothesen (auch Zentralsteuerungshypothesen) und * Verschwörungsideologien und Verschwörungsmythen Verschwörungshypothesen machen rationale, überprüfbare und dadurch falsifizierbare oder verifizierbare Aussagen über angenommene Verschwörungen. Beispiele hierfür sind Vermutungen über die Watergate- oder die Iran-Contra-Affäre, die vor deren Aufklärung aufgestellt und schließlich bestätigt wurden. Verschwörungsideologien hingegen immunisieren ihre stereotypen und monokausalen Vorstellungen über Verschwörungen gegen kritische Revision. Ein Beispiel hierfür ist die Annahme, die Mondlandung 1969 hätte nicht wirklich stattgefunden, die Aufnahmen vom Mond wären auf der Erde gemacht worden. Verschwörungsmythen schließlich sind Verschwörungsideologien, deren angebliche Verschwörer zudem keine real existierenden, sondern erfundene Personen sind. Der in der breiten Öffentlichkeit verwendete Begriff Verschwörungstheorie wird zumeist im Sinne von Verschwörungsideologie oder Verschwörungsmythos benutzt und somit kritisch oder abwertend gebraucht. Verschwörungstheorien kamen nach Vorläufern in Antike und Mittelalter gehäuft in der Zeit der Französischen Revolution auf. Seit dem Jahr 1798 ist die Verschwörungstheorie verbreitet, diese und zahlreiche andere als Übelstand eingeschätzte Phänomene seien das Werk des 1785 verbotenen bayrischen Illuminatenordens. Ähnliche Vorwürfe werden seit der zweiten Hälfte des 19. Jahrhunderts den Juden gemacht. Diese antisemitischen Verschwörungstheorien trugen zum Holocaust bei. Antisemitische und andere Verschwörungstheorien sind seit längerer Zeit in Teilen der islamischen Welt weit verbreitet. Verschwörungstheorien waren ein wichtiger Bestandteil der Herrschaftslegitimation des Stalinismus. Diese Beispiele zeigen, wie Verschwörungstheorien zur Konstruktion von Feindbildern und damit zur Legitimation von Gewalt benutzt werden können. Seit dem Zweiten Weltkrieg werden sie insbesondere in den Vereinigten Staaten gegen die Regierung gerichtet. Beispiele hierfür sind das Attentat auf John F. Kennedy oder Verschwörungstheorien zum 11. September 2001. Das Auftreten des Internets und des Rechtspopulismus haben die Verbreitung von Verschwörungstheorien sehr begünstigt. In diesem Kontext verbreiten sich Fehlinformationen und Verschwörungstheorien in Bezug auf aktuelle naturwissenschaftliche Forschungsergebnisse, etwa zum Klimawandel oder zu Impfungen, schnell und unkontrolliert und können somit auch Politikpräferenzen beeinflussen. Die Frage nach den Konjunkturen der Verschwörungstheorien, das heißt, wieso es zu verschiedenen Zeiten und in verschiedenen Ländern mal mehr, mal weniger davon gab, wird in der Forschung unterschiedlich beantwortet. So gelten sie etwa als ein Krisensymptom, als ein Überbleibsel mythischen, unaufgeklärten Denkens oder im Gegenteil als Begleitphänomen der Aufklärung. Psychologisch lassen sich Verschwörungstheorien als Paranoia deuten, wenngleich die Mehrzahl der Forscher den Anhängern von Verschwörungstheorien keine psychische Störung unterstellt. Häufiger sind Deutungen als Projektionen. Verschwörungstheorien dienen dem überlasteten Menschen in überfordernden Situationen zur Komplexitätsreduktion und zur Aufrechterhaltung des Glaubens an die Durchschaubarkeit der Realität und die Selbstwirksamkeit des Subjekts. Die Neigung, an Verschwörungstheorien zu glauben, scheint nach mehreren Untersuchungen ein Persönlichkeitsmerkmal zu sein: Für Menschen, die an eine Verschwörungstheorie glauben, besteht eine signifikant höhere Wahrscheinlichkeit, auch an weitere zu glauben. Aus wissenssoziologischer Perspektive werden Verschwörungstheorien als Form heterodoxen Wissens dargestellt, das durch die Beschreibung als solche marginalisiert werde. Das Wort wird zum Teil sachlich-analytisch verwendet, zum Teil abwertend oder als Kampfbegriff. In der postmodernen Literatur und in Unterhaltungsromanen sind Verschwörungstheorien ein beliebtes Sujet. (de)
Με τον όρο θεωρία συνωμοσίας χαρακτηρίζεται κάθε θεωρία σύμφωνα με την οποία, κάποιο γεγονός, ή μια σειρά από γεγονότα ερμηνεύονται ως αποτέλεσμα συνωμοτικής και οργανωμένης δράσης ενός ατόμου, ή ομάδας ανθρώπων, ή μυστικών υπηρεσιών, ή πολιτικών παρατάξεων, καθώς και κυβερνήσεων. Οι θεωρίες συνωμοσίας αποτελούν εναλλακτικές απαντήσεις σχετικά με κάποιο θέμα, αντί των επίσημων κυβερνητικών ερμηνειών, οι οποίες εκλαμβάνονται ως προσπάθεια συγκάλυψης και παραπληροφόρησης. Ο όρος χρησιμοποιείται επίσης για να χαρακτηρίσει κάθε αναπόδεικτη μέχρι σήμερα ερμηνεία για κάποια γεγονότα. Μέρος της κοινής γνώμης, που βαίνει αυξανόμενο, τείνει να υιοθετεί συνωμοσιολογικές θεωρίες για την ερμηνεία αγνώστων και μη επαρκών επιστημονικά τεκμηριωμένων φαινομένων. Συχνό αντικείμενο θεωριών συνωμοσίας αποτελούν τα Μέσα Μαζικής Ενημέρωσης, τα οποία θεωρούνται ως τέταρτη εξουσία και μέσο προπαγάνδας. Ιστορικά, οι θεωρίες συνωμοσίας έχουν συνδεθεί στενά με προκαταλήψεις, προπαγάνδα, κυνήγι μαγισσών, πολέμους και γενοκτονίες. Συχνά πιστεύονται έντονα από τους δράστες των τρομοκρατικών επιθέσεων και χρησιμοποιήθηκαν ως δικαιολογία από τον Τίμοθι ΜακΒέι και τον Άντερς Μπρέιβικ, καθώς και από κυβερνήσεις όπως η Ναζιστική Γερμανία, η Σοβιετική Ένωση και η Τουρκία. Περιπτώσεις όπως η άρνηση του AIDS από την κυβέρνηση της Νότιας Αφρικής, υποκινούμενη από θεωρίες συνωμοσίας, προκάλεσε περίπου 330.000 θανάτους από AIDS, ή η άρνηση σχετικά με τα αποτελέσματα των προεδρικών εκλογών των Ηνωμένων Πολιτειών του 2020 οδήγησαν στην εισβολή στο Καπιτώλιο των Ηνωμένων Πολιτειών στις 6 Ιανουαρίου, ενώ η πίστη στις θεωρίες συνωμοσίας για τα γενετικά τροποποιημένα τρόφιμα οδήγησε την κυβέρνηση της Ζάμπια να απορρίψει την επισιτιστική βοήθεια κατά τη διάρκεια ενός λιμού, σε μια εποχή που τρία εκατομμύρια άνθρωποι στη χώρα υπέφεραν από πείνα. Κατά τη διάρκεια της πανδημίας COVID-19 οι θεωρίες συνωμοσίας απασχόλησαν ιδιαίτερα την παγκόσμια κοινότητα και οδηγίες εκδόθηκαν για την αντιμετώπιση τους. Ειδική προσπάθεια κατέβαλαν τα μέσα κοινωνικής δικτύωσης, σε συνεργασία με άλλες εταιρείες διαδικτυακών υπηρεσιών, για να περιορίσουν τη διάδοση των θεωριών, μέσω της ανάπτυξης μοντέλων μηχανικής μάθησης. (el)
Konspira teorio estas teorio, laŭ kiu grupo el pluraj aŭ multaj homoj intence kaj konscie mistifikas la publikon pri grava afero. Je la flanko de la publiko, ĝi estas provo por klarigi eventojn aŭ situaciojn per sekreta konspirado aŭ alian celitan agadon per sekretaj personoj aŭ personaj grupoj. Oni parolas pri konspira teorio, se suspektitaj agadoj ne estas decide pruvitaj. La nomo povas esti uzata por senvalorigi malplaĉajn argumentojn kaj senkreditigi diskutantojn, kiuj defendas tian teorion.Ekzistas du precipaj ĝeneralaj argumentoj kontraŭ konspiraĵaj teorioj: * Tia mistifiko ne funkcius, ĉar tro grandas la risko, ke iu el la konspirantoj malkaŝas la sekreton. * Konspiraĵa teorio ne estas atakebla, ĉar ĝiaj defendantoj ĉiam povus diri, ke la konspirantoj kaŝas la pruvilojn. Kelkaj konataj konspiraĵaj teorioj estas: * La usonaj aŭtoritatoj estis bone antaŭinformitaj pri la japana atako al Pearl Harbor en 1941. * La surluniĝoj de usonaj astronaŭtoj inter 1969 kaj 1972 estis trompo, la televidaj bildoj estis faritaj en studio. * La viruso HIV ne havas rilaton al aidoso, nur medicinistoj kaj farmaciistoj kredigas tion. * La usonaj aŭtoritatoj estis bone antaŭinformitaj pri la atenco de la 11-a de septembro 2001, aŭ, en malpli forta formo: * La usonaj aŭtoritatoj kaŝas gravegajn detalojn kaj misinformas pri tiu atenco (en tiu malforta formo la teorio estas vaste akceptata). (eo)
A conspiracy theory is an explanation for an event or situation that invokes a conspiracy by sinister and powerful groups, often political in motivation, when other explanations are more probable. The term has a negative connotation, implying that the appeal to a conspiracy is based on prejudice or insufficient evidence. A conspiracy theory is not the same as a conspiracy; instead, it refers to a hypothesized conspiracy with specific characteristics, such as an opposition to the mainstream consensus among those people (such as scientists or historians) who are qualified to evaluate its accuracy. Conspiracy theories resist falsification and are reinforced by circular reasoning: both evidence against the conspiracy and an absence of evidence for it are re-interpreted as evidence of its truth, whereby the conspiracy becomes a matter of faith rather than something that can be proven or disproven. Studies have linked belief in conspiracy theories to distrust of authority and political cynicism. Some researchers suggest that conspiracist ideation—belief in conspiracy theories—may be psychologically harmful or pathological, and that it is correlated with lower analytical thinking, low intelligence, psychological projection, paranoia, and Machiavellianism. Psychologists usually attribute belief in conspiracy theories and finding a conspiracy where there is none to a number of psychopathological conditions such as paranoia, schizotypy, narcissism, and insecure attachment, or to a form of cognitive bias called "illusory pattern perception". However, a 2020 review article found that most cognitive scientists view conspiracy theorizing as typically nonpathological, given that unfounded belief in conspiracy is common across cultures both historical and contemporary, and may arise from innate human tendencies towards gossip and group cohesion. Historically, conspiracy theories have been closely linked to prejudice, propaganda, witch hunts, wars, and genocides. They are often strongly believed by the perpetrators of terrorist attacks, and were used as justification by Timothy McVeigh and Anders Breivik, as well as by governments such as Nazi Germany, the Soviet Union, and Turkey. AIDS denialism by the government of South Africa, motivated by conspiracy theories, caused an estimated 330,000 deaths from AIDS, QAnon and denialism about the 2020 United States presidential election results led to the January 6 United States Capitol attack, while belief in conspiracy theories about genetically modified foods led the government of Zambia to reject food aid during a famine, at a time when three million people in the country were suffering from hunger. Conspiracy theories are a significant obstacle to improvements in public health, encouraging opposition to vaccination and water fluoridation among others, and have been linked to outbreaks of vaccine-preventable diseases. Other effects of conspiracy theories include reduced trust in scientific evidence, radicalization and ideological reinforcement of extremist groups, and negative consequences for the economy. Conspiracy theories once limited to fringe audiences have become commonplace in mass media, the internet, and social media, emerging as a cultural phenomenon of the late 20th and early 21st centuries. They are widespread around the world and are often commonly believed, some even being held by the majority of the population. Interventions to reduce the occurrence of conspiracy beliefs include maintaining an open society and improving the analytical thinking skills of the general public. (en)
Konspirazioaren teoria, Konspirazio-teoria edota Teoria konspiratiboa politika, gizarte, ekonomia nahiz historiari dagokionez garrantzitsua izan den gertakari bati edota gertakari sail bati ustezko ezkutuko azalpen bat emateko saiakera da. Konspirazio teorien azalpen orokorra Historian zehar jazo diren gertakari nabarmenen atzean asmo zitalak dituen ezkutuko norbait edota ezkutuko talderen bat egotean datza, betiere munduko eta estatuen arteko statu quo egoera irauli nahian. (eu)
Las expresiones teoría conspirativa, teoría de conspiración, teoría conspiratoria o conspiranoia se usan para referirse a ciertas teorías alternativas a las oficiales que explican un acontecimiento o una cadena de acontecimientos, comúnmente, de importancia política, social, económica, religiosa o histórica, por medio de la acción secreta de grupos poderosos, extensos y de larga duración. La hipótesis general de una teoría de conspiración es que ciertos eventos, fenómenos o sucesos son o han sido causados por misteriosas conspiraciones ocultas. Según el historiador español Juan Francisco Fuentes: «todo viene de una ingenua tendencia, muy ligada a la esencia del mundo contemporáneo, a sobrevalorar la capacidad del ser humano para llegar a saberlo todo sobre lo ya vivido, salvo que algo anómalo se lo impida. Según esta percepción del pasado, el conocimiento incompleto de un episodio histórico solo se explicaría por la intervención de un agente maligno que hubiera cegado nuestra mirada o limitado nuestra visión de lo ocurrido, hurtando pruebas o dejando pistas falsas por el camino». Las teorías conspirativas no deben ser confundidas con las verdaderas conspiraciones ─demostradas histórica y criminológicamente, castigadas por leyes penales y sentencias de tribunales─: aunque ambos conceptos están íntimamente ligados. Algunas denuncias que podían considerarse teorías conspirativas, por ejemplo el uso de drogas experimentales sin consentimiento por parte de la CIA, se basaban en hechos reales, que pudieron ser probados.Sin embargo, cuando se utiliza la expresión «teoría conspirativa» se pretende significar que la explicación carece de sustento racional y probatorio. Al contrario que las conspiraciones reales, las teorías de la conspiración deben entenderse como narraciones que comparten una estructura narrativa común y con actores recurrentes. (es)
teoiric chomhcheilge (ga)
Teori konspirasi adalah penjelasan untuk suatu peristiwa atau situasi yang memicu persekongkolan oleh kelompok-kelompok jahat dan berkuasa, seringkali bermotif politik, ketika penjelasan lain lebih mungkin. Istilah ini memiliki konotasi negatif, menyiratkan bahwa banding ke konspirasi didasarkan pada prasangka atau bukti yang tidak cukup. Teori konspirasi tidak sama dengan konspirasi; sebaliknya, ini mengacu pada konspirasi yang dihipotesiskan dengan karakteristik tertentu, seperti oposisi terhadap konsensus arus utama di antara orang-orang (seperti ilmuwan atau sejarawan) yang memenuhi syarat untuk mengevaluasi keakuratannya. Teori konspirasi menolak pemalsuan dan diperkuat oleh penalaran melingkar: baik bukti yang menentang konspirasi dan tidak adanya bukti untuk itu ditafsirkan kembali sebagai bukti kebenarannya, dimana konspirasi menjadi masalah iman daripada sesuatu yang dapat dibuktikan atau disangkal. Studi telah menghubungkan kepercayaan pada teori konspirasi dengan ketidakpercayaan pada otoritas dan sinisme politik. Beberapa peneliti menyarankan bahwa ide konspirasi—kepercayaan pada teori konspirasi—mungkin berbahaya secara psikologis atau patologis, dan itu berkorelasi dengan pemikiran analitis yang lebih rendah, kecerdasan rendah, proyeksi psikologis, paranoia, dan Machiavellianisme. Psikolog biasanya mengaitkan kepercayaan pada teori konspirasi dan menemukan konspirasi di mana tidak ada sejumlah kondisi psikopatologis seperti paranoid, skizotip, narsisisme, dan keterikatan yang tidak aman, atau ke bentuk bias kognitif yang disebut "persepsi pola ilusi". Namun, konsensus ilmiah saat ini menyatakan bahwa sebagian besar ahli teori konspirasi tidak patologis, justru karena keyakinan mereka pada akhirnya bergantung pada kecenderungan kognitif yang tertanam secara neurologis pada spesies manusia dan mungkin memiliki asal-usul evolusioner yang mendalam, termasuk kecenderungan alami terhadap kecemasan dan deteksi agensi. Secara historis, teori konspirasi telah dikaitkan erat dengan prasangka, propaganda, perburuan penyihir, perang, dan genosida. Mereka sering sangat diyakini oleh para pelaku serangan teroris, dan digunakan sebagai pembenaran oleh Timothy McVeigh dan Anders Breivik, serta oleh pemerintah seperti Nazi Jerman, Uni Soviet, dan Turki. Penyangkalan AIDS oleh pemerintah Afrika Selatan, dimotivasi oleh teori konspirasi, menyebabkan sekitar 330.000 kematian akibat AIDS, QAnon dan penyangkalan tentang hasil pemilihan presiden Amerika Serikat 2020 menyebabkan serangan Capitol Amerika Serikat 2021, sementara kepercayaan pada teori konspirasi tentang makanan yang dimodifikasi secara genetik membuat pemerintah Zambia menolak bantuan makanan selama kelaparan, pada saat tiga juta orang di negara itu menderita kelaparan. Teori konspirasi merupakan hambatan yang signifikan untuk perbaikan kesehatan masyarakat, mendorong oposisi terhadap vaksinasi dan fluoridasi air antara lain, dan telah dikaitkan dengan wabah penyakit yang dapat dicegah dengan vaksin. Efek lain dari teori konspirasi termasuk berkurangnya kepercayaan pada bukti ilmiah, radikalisasi dan penguatan ideologi kelompok-kelompok ekstremis, dan konsekuensi negatif bagi perekonomian. Teori konspirasi yang dulunya hanya terbatas pada kalangan pinggiran telah menjadi hal yang lumrah di media massa, internet, dan media sosial, muncul sebagai fenomena budaya akhir abad ke-20 dan awal abad ke-21. Mereka tersebar luas di seluruh dunia dan sering diyakini secara umum, beberapa bahkan dipegang oleh mayoritas penduduk. Intervensi untuk mengurangi terjadinya kepercayaan konspirasi termasuk mempertahankan masyarakat yang terbuka dan meningkatkan kemampuan berpikir analitis masyarakat umum. (in)
Une théorie du complot est un type de discours qui décrit un événement comme résultant pour l'essentiel de l'action planifiée et dissimulée d'un petit groupe, différent des acteurs apparents, en écartant la démarche d'investigation historique (multicausale et ouverte aux hypothèses en concurrence mais retenant les plus plausibles) au profit d'une démarche reposant sur une explication univoque et monocausale qui voit partout les signes de l'intervention et de la puissance de ce groupe principal, y compris dans le fait que les preuves manquent (ce serait la preuve de la puissance dissimulatrice des comploteurs), et d'un discours n'autorisant pas sa réfutabilité. Les néologismes complotisme, conspirationnisme, ou conjurationnisme, sont des termes équivalents. Les complots existent de tout temps, et avec eux l'idée qu'une chose néfaste résulte d'un complot même si on n'en a aucune preuve. Mais ce n'est qu'au milieu du XXe siècle que le concept de « théorie du complot » pour décrire (et dénoncer) cette dernière idée se popularise. Ainsi, Karl Popper (dans La Société ouverte et ses ennemis, 1945) dénonce comme abusive une hypothèse (en anglais theory) selon laquelle un événement politique est causé par l'action concertée et secrète d'un groupe de personnes qui y a tout intérêt, plutôt que par le déterminisme historique ou le hasard. Pour Peter Knight (université de Manchester), les théories du complot mettent en scène « un petit groupe de gens puissants [qui] se coordonnent en secret pour planifier et entreprendre une action illégale et néfaste affectant le cours des événements », afin d'obtenir ou de conserver une forme de pouvoir (politique, économique ou religieux). Entre la fin XXe siècle et le début du XXIe siècle, le concept commence à être utilisé pour disqualifier toute pensée antisystème, et réciproquement certains théoriciens du complot présenteront toute critique de leur démarche comme une branche du complot qu'ils dénoncent, visant à les faire taire (et donc, une « preuve » supplémentaire du dit complot). (fr)
Una teoria del complotto o della cospirazione (talvolta nella forma aggettivale: teoria complottista o cospirativa) è una teoria o spiegazione di un evento o una situazione, spesso alimentata da motivazioni politiche, che ne attribuisce cause e responsabilità a una cospirazione ordita da gruppi sinistri e potenti (spesso detti «poteri forti»), nonostante le altre spiegazioni già fornite siano più plausibili e affidabili. Il termine ha una connotazione negativa, poiché implica che il credere a tali teorie sia una pratica basata sul mero pregiudizio e su prove insufficienti. Una «teoria del complotto» non è la stessa cosa di una cospirazione; perché si riferisce a una cospirazione ipotizzata con caratteristiche specifiche, come un'opposizione al consenso tradizionale (talvolta detto «mainstream») tra quelle persone, come scienziati o storici, che sono qualificate per valutarne l'accuratezza. Le teorie del complotto sono restie alle critiche e al principio di falsificabilità; al contrario trovano forza nella logica circolare: sia le prove che confutano il complotto che l'assenza di prove a favore della sua esistenza sono reinterpretate dai complottisti come indiscutibili dimostrazioni della sua verità, per cui la cospirazione diventa una questione di fede piuttosto che qualcosa che può essere provato o confutato. La ricerca suggerisce che l'ideologia complottista—la fede nelle teorie del complotto—può essere psicologicamente dannosa o patologica e che è correlata a scarso pensiero analitico, basso quoziente d'intelligenza, proiezione psicologica, paranoia e machiavellismo. Gli psicologi attribuiscono il trovare teorie del complotto lì dove non ce ne sono a un fenomeno mentale chiamato «apofenia». Storicamente, le teorie del complotto sono state strettamente legate a pregiudizio, propaganda, caccia alle streghe, guerre e genocidi. Le teorie del complotto vengono spesso usate come giustificazione da parte di terroristi, alcuni quali Timothy McVeigh e Anders Breivik, nonché da governi e Stati come la Germania nazista, l'Unione Sovietica e la Turchia. L'infiltrazione delle ipotesi alternative sull'AIDS, promosse dai complottisti, nelle istituzioni in Sudafrica ha causato circa 330 000 morti per la malattia, QAnon e il complottismo riguardo ai risultati delle elezioni presidenziali negli Stati Uniti d'America del 2020 hanno portato all'assalto al Campidoglio del 2021, mentre la convinzione nelle teorie del complotto riguardo agli alimenti geneticamente modificati ha portato il governo dello Zambia a rifiutare gli aiuti alimentari durante una carestia, in un momento in cui 3 milioni di persone nel Paese soffrivano la fame. Le teorie del complotto sono un ostacolo significativo al miglioramento della salute pubblica, incoraggiando, tra le altre, l'opposizione alla vaccinazione e alla fluorizzazione dell'acqua, e sono state collegate a epidemie di malattie prevenibili con i vaccini. Altri effetti delle teorie del complotto includono la riduzione della fiducia nelle prove scientifiche, la radicalizzazione e il rafforzamento ideologico di gruppi estremisti e conseguenze negative per l'economia. Le teorie del complotto, un tempo limitate a un pubblico più marginale e ristretto, sono diventate un luogo comune nei media di massa, emergendo come un fenomeno culturale tra la fine del XX e l'inizio del XXI secolo. Sono diffuse in tutto il mondo e sono spesso credute comunemente, alcune dalla maggioranza della popolazione. I provvedimenti nel contrasto delle teorie del complotto includono la preservazione della società aperta e il miglioramento delle capacità di pensiero analitico del pubblico in generale. (it)
( 자우림의 음반에 대해서는 음모론 (자우림의 음반) 문서를 참고하십시오.) 음모론(陰謀論, 영어: conspiracy theory)은 사회에 큰 반향을 일으킨 사건의 명확하지 않은 원인에 대해, 배후에 거대한 권력조직이나 비밀스런 단체가 있다고 해석하는 것을 말한다. 비판자들은 음모론이 일반적으로 정확한 정보를 듣기 힘든 격동기나 혼란기에 많이 유포되는 경향이 있는 비이성적 현상이라고 지적한다. 반면 미국의 언어학자 촘스키는 "음모론이란 이제 지적인 욕설이 되었다. 누군가 세상의 일을 좀 자세히 알려고 할 때 그걸 방해하고자 하는 사람이 들이대는 논리다."라고 말했다. (ko)
陰謀論（いんぼうろん、英: conspiracy theory）とは、なんらかの有名な出来事や状況に関する説明で「邪悪で強力な集団（組織）による陰謀が関与している」と断定したり信じたりするものである。この言葉は、偏見や不十分な証拠に基づいて陰謀の存在を訴えているという、否定的な意味合いを持って使われることが多い。「陰謀論」という言葉は、単純に秘密の計画を指す「陰謀」とは異なり、科学者や歴史家などその正確性を評価する資格のある人々の間で主流の見解に反対しているなどの特定の特徴を持つ「仮説上の陰謀」を指すものである。 (ja)
Teoria spiskowa (też: konspiracjonizm) – próba wyjaśnienia genezy zdarzenia, przebiegu wydarzeń lub sytuacji, stojąca w opozycji do powszechnie uznanej wersji, wynikająca z przeświadczenia o istnieniu spisku, czyli zakamuflowanej działalności grupy osób, które rzekomo zawarły tajne porozumienie dla osiągnięcia jakiegoś celu, zatajając prawdę przed opinią publiczną. Przykładami są tezy o dominacji ekonomicznej, politycznej i militarnej dotyczące „nowego porządku świata” (NWO), czy kwestionujące fakt lądowania człowieka na Księżycu. Kolejnym przykładem teorii spiskowych są spiskowe teorie dziejów, które starają się wyjaśniać przyczynowość procesów historycznych w sposób odmienny i krytyczny do oficjalnie uznanych (zob. rewizjonizm historyczny). (pl)
Een complottheorie of samenzweringstheorie is een onbewezen verklaring van een bepaalde, meestal belangrijke, gebeurtenis, ontwikkeling of toestand op bijvoorbeeld sociaal, politiek of economisch gebied, die (onopgeloste) vragen oproept. Daarbij wordt gepostuleerd dat dit het resultaat is van een samenzwering van machtige en boosaardige geheime groeperingen, terwijl er wel degelijk andere meer plausibele verklaringen bestaan. Eigenlijk is de term 'theorie' niet van toepassing omdat de beweringen niet of nauwelijks vatbaar zijn voor verificatie of falsificatie, omdat de argumenten vaak berusten op cirkelredeneringen en andere denkfouten en drogredenen, omdat de formuleringen waarin de beweringen gedaan worden zelden argumentatief en vaak louter persuasief en propagandistisch zijn, en omdat deze 'theorieën' vaak vaag, onsamenhangend en soms ook intern contradictoir zijn. Complottheorieën worden dus onderscheiden van de verifieerbare theorieën betreffende onbewezen, maar meer plausibele en wel omlijnde complotten, die soms, met het verstrijken van de tijd, met voortschrijdend inzicht, of met meer kennis door wetenschappelijk onderzoek, toch bevestigd kunnen worden. In dat geval gaat het niet meer om een complottheorie maar om een bewezen complot. Iets bespreken alsof het een complottheorie betreft kan ook als frame onderdeel zijn van een dispuut, een techniek die reeds werd toegepast door grote farmaceutische bedrijven om de geloofwaardigheid van legitieme aantijgingen te ondermijnen door te schijn te wekken dat het gaat om een uit de lucht gegrepen Big Pharma-complottheorie. (nl)
Teoria da conspiração, também chamada de teoria conspiratória ou conspiracionismo, é uma hipótese explicativa ou especulativa que sugere que há duas ou mais pessoas ou até mesmo uma organização que têm “tramado” para causar ou acobertar, por meio de planejamento secreto e de ação deliberada, em situação ou evento tipicamente considerado manipulativo, ilegal ou prejudicial. Desde meados dos anos 1960, o termo se refere a explicações que mencionam conspirações sem fundamento, muitas vezes produzindo suposições que contrariam a compreensão predominante dos eventos históricos ou de simples fatos. Uma característica comum das teorias conspiratórias é que elas evoluem para incluir provas contra si próprias, de modo que se tornem infalseáveis e, como afirma , "uma questão de fé em vez de prova". O termo "teoria da conspiração" adquiriu, portanto, um significado depreciativo e é muitas vezes usado para rejeitar ou ridicularizar crenças impopulares. (pt)
En konspirationsteori (av latinets conspirare som betyder "andas tillsammans") är en hypotes eller teori om en komplott, sammansvärjning eller konspiration. Ofta används termen som pejorativ och i nedsättande bemärkelse i att termen implicerar at teorin bygger på fördomar och otillräckliga bevis, men kan även syfta på sakliga hypoteser kring faktiska sammansvärjningar. Det finns många olika konspirationsteorier som inkluderar exempelvis konspirationsteorierna om månlandningarna och omständigheterna kring Kennedymordet på 1960-talet. Många konspirationsteorier gör även gällande att stora händelser i världshistorien förklaras av att konspiratörer i kulisserna manipulerat och iscensatt politiska skeenden. Ett exempel är teorin om att Illuminati, Tempelherreorden och Frimurarorden var de hemliga sällskap som låg bakom franska revolutionen. Svenska konspirationsteorier som ofta framläggs gäller mordet på Olof Palme och Estoniakatastrofen. (sv)
Тео́рия за́говора (от англ. conspiracy theory), конспироло́гия (от англ. conspiracy «заговор» + др.-греч. λόγος) — объяснение реального или вымышленного события как произошедшего в результате заговора могущественных групп, действующих злонамеренно и, как правило, политически мотивированных, в ситуации, когда другие объяснения более вероятны; вера, что тайная, но влиятельная организация (как правило, политическая по мотивации и репрессивная по методам) несёт ответственность за необъяснимое событие. Термин имеет отрицательную коннотацию, подразумевая, что апелляция к заговору основана на предрассудках или слабых доказательствах. Теория заговора не является просто одним из возможных объяснений среди других равноценных альтернатив, но представляет собой идею, которая противоречит более правдоподобной и широко принятой версии. Конспирологические убеждения расходятся с научным консенсусом и общепринятым мнением учёных и других экспертов. Теории заговора нефальсифицируемы (построены таким образом, что принципиально не могут быть опровергнуты) и подкрепляются круговыми рассуждениями (логическая ошибка в виде хождения по кругу): как аргументы против существования заговора, так и отсутствие доказательств заговора интерпретируются как свидетельства его реальности, в результате чего заговор становится вопросом веры, а не гипотезой, которую можно доказать или опровергнуть. Исследования связывают веру в теории заговора с недоверием к властям и политическим цинизмом. Теории заговора содержат логическую структуру, отличную от рационального мышления и соответствующую мифологическому: не соблюдается закон исключённого третьего, суть подменяется вопросом происхождения, событиям приписывается обязательная целенаправленность, соседство во времени принимается за причинно-следственную связь. Некоторые исследователи предполагают, что конспирологическое мышление — вера в теории заговора — может быть психологически вредным или являться симптомом патологических явлений и коррелирует с более низким уровнем аналитического мышления, интеллекта, психологическими проекциями, паранойей и макиавеллизмом. Психологи обычно связывают веру в теории заговора и видение заговора там, где его нет, с рядом психопатологических состояний, таких как паранойя, шизотипия, нарциссизм и нарушение привязанности, или с формой когнитивного искажения — восприятием иллюзорных паттернов. Однако в рамках современного научного консенсуса считается, что большинство сторонников теорий заговора не страдают психическими патологиями, поскольку их убеждения в конечном счёте базируются на когнитивных тенденциях, естественных для человека и, вероятно, имеющих глубокую эволюционную историю, включая естественную склонность к тревоге и видению умысла. Исторически теории заговора тесно связаны с предрассудками, политической пропагандой, охотой на ведьм, войнами и геноцидом. Конспирологические взгляды часто разделяют оправдывающие свои действия борьбой с тайными заговорщиками террористы (например, Тимоти Маквей и Андерс Брейвик) и некоторые политические режимы в таких странах как нацистская Германия, Советский Союз и Турция. Отрицание СПИДа правительством Южной Африки, мотивированное теориями заговора, привело к примерно 330 тысячам смертей от СПИДа. Теория заговора «QAnon» и отрицание результатов президентских выборов в США в 2020 году стали причиной захвата Капитолия США в 2021 году. Теория заговора о вреде ГМО привела правительство Замбии к отказу от продовольственной помощи в то время, когда три миллиона человек в стране страдали от голода. Теории заговора являются существенным препятствием для улучшения общественного здравоохранения, поощряя противодействие вакцинации и фторированию воды и др., и могут способствовать вспышкам болезней, которые можно было бы предотвратить с помощью вакцин. Другие последствия распространения теорий заговора включают снижение доверия к науке, радикализацию и идеологическое усиление экстремистских групп и возможные экономические проблемы. Теории заговора ранее были ограничены маргинальной аудиторией, но к настоящему времени получили широкое распространение в средствах массовой информации, Интернете и социальных сетях, к концу XX — началу XXI веков став культурным феноменом. Они широко распространены по всему миру, могут иметь большую популярность, а в отдельных странах или культурах некоторые теории заговора могут разделяться большинством. Противодействие распространению теорий заговора включает поддержание открытого общества и улучшение навыков аналитического мышления у широких масс. (ru)
Конспіраціонізм, теорія змови (від англ. conspiracy theory, також відома як конспірологічна теорія) — теорія, котра пояснює певну подію (зазвичай політичну, суспільну або історичну) наслідком таємного плану групи впливових людей або організацій. Теорію змов можна розглядати як частину теорії еліт. (uk)
陰謀論是指在其他解釋更有可能的情況下，將事件或現實情況解釋成邪惡而又強力的集團在背後密謀。支持者一般相信行為者具有政治動機。此一用詞具有負面意味，因其在暗示支持者靠著偏見或不充分的證據去訴諸陰謀。陰謀論並不等同陰謀；前者指的是具有若干特質的假說。比如它們總是與有資格評價其準確性者（像是科學家或歷史學家）的主流共識唱反調。阴谋论欠缺可否證性，並靠著循環論證強化論點：不論是反對陰謀論的證據，還是實質證據欠奉，都能被陰謀論者視為支持其想法的證據，致使其成為了信念問題，並不能夠證明或反駁。研究顯示相信陰謀論可能對心理有害，或可視作一種病态。它跟心理投射、偏執狂、馬基雅維利主義有關。心理学家认为，虚幻的模式认知會使人們在沒有陰謀的地方「發現」陰謀。不過，目前的科學共識認為大多陰謀論者並不具有病態特徵，因為有關認知取向（比如、焦虑反應）可能與經演化產生的人類神經系統有一定關係。陰謀論在歷史上跟偏見、獵巫、战争、种族灭绝存有密切關係。恐怖袭击的肇事者往往对陰謀論深信不疑。提摩太·麥克維、安德斯·布雷维克，乃至納粹德國、斯大林治下的苏联、埃尔多安治下的土耳其等政府都以陰謀論去合理化自己的行為。姆贝基治理下的南非政府在陰謀論的推動下進行了艾滋病重估运动，導致約330,000人因艾滋病而死。與2020年美國總統選舉結果有關的陰謀論致使人們冲击美国国会大厦。赞比亚政府因相信转基因食品阴谋论，而在饥荒期間拒绝粮食援助——当时赞比亚有300万人在挨饿。陰謀論也是公共卫生的一大障礙。它導致人們反對疫苗接種和饮水加氟等提升公共卫生水平的措施，跟疫苗可預防疾病的流行有一定關係。陰謀論的影響還有使人們對科学证据的信任下降、令极端主义团体更為激进、意识形态固化、損害经济。阴谋论的傳播曾经只流于边缘受众，不過到了現代則因大眾媒體、互聯網、社交媒體而能夠更貼近主流，成为20世纪末21世纪初的一种文化现象，並開始相當程度的影響政策，這種風氣叫做後真相政治。它们為世界各地人口之信奉，甚至成為大多數人的信念。目前網路大規模陰謀論傳播的解方，主要是認為情況能透過保持开放社会和提高公众的分析思考能力來減少。 (zh)

dbo:wikiPageExternalLink

dbo:wikiPageWikiLink

rdf:type

rdfs:comment

Konspirazioaren teoria, Konspirazio-teoria edota Teoria konspiratiboa politika, gizarte, ekonomia nahiz historiari dagokionez garrantzitsua izan den gertakari bati edota gertakari sail bati ustezko ezkutuko azalpen bat emateko saiakera da. Konspirazio teorien azalpen orokorra Historian zehar jazo diren gertakari nabarmenen atzean asmo zitalak dituen ezkutuko norbait edota ezkutuko talderen bat egotean datza, betiere munduko eta estatuen arteko statu quo egoera irauli nahian. (eu)
teoiric chomhcheilge (ga)
( 자우림의 음반에 대해서는 음모론 (자우림의 음반) 문서를 참고하십시오.) 음모론(陰謀論, 영어: conspiracy theory)은 사회에 큰 반향을 일으킨 사건의 명확하지 않은 원인에 대해, 배후에 거대한 권력조직이나 비밀스런 단체가 있다고 해석하는 것을 말한다. 비판자들은 음모론이 일반적으로 정확한 정보를 듣기 힘든 격동기나 혼란기에 많이 유포되는 경향이 있는 비이성적 현상이라고 지적한다. 반면 미국의 언어학자 촘스키는 "음모론이란 이제 지적인 욕설이 되었다. 누군가 세상의 일을 좀 자세히 알려고 할 때 그걸 방해하고자 하는 사람이 들이대는 논리다."라고 말했다. (ko)
陰謀論（いんぼうろん、英: conspiracy theory）とは、なんらかの有名な出来事や状況に関する説明で「邪悪で強力な集団（組織）による陰謀が関与している」と断定したり信じたりするものである。この言葉は、偏見や不十分な証拠に基づいて陰謀の存在を訴えているという、否定的な意味合いを持って使われることが多い。「陰謀論」という言葉は、単純に秘密の計画を指す「陰謀」とは異なり、科学者や歴史家などその正確性を評価する資格のある人々の間で主流の見解に反対しているなどの特定の特徴を持つ「仮説上の陰謀」を指すものである。 (ja)
Конспіраціонізм, теорія змови (від англ. conspiracy theory, також відома як конспірологічна теорія) — теорія, котра пояснює певну подію (зазвичай політичну, суспільну або історичну) наслідком таємного плану групи впливових людей або організацій. Теорію змов можна розглядати як частину теорії еліт. (uk)
نظرية المؤامرة (بالإنجليزية: Conspiracy Theory)‏ هو مصطلح انتقاصي يشير إلى شرح لحدث أو موقف اعتماداً على مؤامرة لا مبرر لها، وعموماً تأخذ المؤامرة في مضمونها على أفعال غير قانونية أو مؤذية تنفذها حكومة أو منظمة أو أفراد. تُنتج نظريات المؤامرة في أغلب الحالات افتراضات تتناقض مع الفهم التاريخي السائد للحقائق البسيطة. (ar)
Una teoria de la conspiració és una explicació d'un esdeveniment o situació que invoca una conspiració de grups sinistres i poderosos, sovint de motivació política, malgrat haver-hi altres explicacions són més probables. El terme té una connotació negativa, la qual cosa implica que l'apel·lació a una conspiració es basa en prejudicis o proves insuficients. Una teoria de la conspiració no és el mateix que una conspiració; en canvi, es refereix a una hipòtesi de conspiració amb característiques específiques, com ara una oposició al consens dominant entre aquelles persones (com ara científics o historiadors) que estan qualificades per avaluar-ne l'exactitud. (ca)
Konspirační teorie (spiklenecká teorie, teorie spiknutí, konspiracionismus) jsou taková vysvětlení události nebo situace, která se odvolávají na spiknutí mocných skupin, často s politickou motivací, i když podle některých zdrojů jsou pravděpodobnější jiná vysvětlení. Termín má negativní konotaci, která naznačuje, že odvolávání se na spiknutí je založeno na předsudcích nebo nedostatečných důkazech. Konspirační teorie se netýká pouze spiknutí, nýbrž také hypotetického spiknutí se specifickými charakteristikami, jako je opozice vůči mainstreamové shodě mezi odborníky (např. vědci nebo historiky), kteří jsou kvalifikovaní k posouzení jeho správnosti. (cs)
Als Verschwörungstheorie wird im weitesten Sinne der Versuch bezeichnet, einen Zustand, ein Ereignis oder eine Entwicklung durch eine Verschwörung zu erklären, also durch das zielgerichtete, konspirative Wirken einer meist kleinen Gruppe von Akteuren zu einem oftmals illegalen oder illegitimen Zweck. In der Forschungsliteratur werden häufig unterschieden * Verschwörungshypothesen (auch Zentralsteuerungshypothesen) und * Verschwörungsideologien und Verschwörungsmythen (de)
Με τον όρο θεωρία συνωμοσίας χαρακτηρίζεται κάθε θεωρία σύμφωνα με την οποία, κάποιο γεγονός, ή μια σειρά από γεγονότα ερμηνεύονται ως αποτέλεσμα συνωμοτικής και οργανωμένης δράσης ενός ατόμου, ή ομάδας ανθρώπων, ή μυστικών υπηρεσιών, ή πολιτικών παρατάξεων, καθώς και κυβερνήσεων. Οι θεωρίες συνωμοσίας αποτελούν εναλλακτικές απαντήσεις σχετικά με κάποιο θέμα, αντί των επίσημων κυβερνητικών ερμηνειών, οι οποίες εκλαμβάνονται ως προσπάθεια συγκάλυψης και παραπληροφόρησης. Ο όρος χρησιμοποιείται επίσης για να χαρακτηρίσει κάθε αναπόδεικτη μέχρι σήμερα ερμηνεία για κάποια γεγονότα. (el)
Konspira teorio estas teorio, laŭ kiu grupo el pluraj aŭ multaj homoj intence kaj konscie mistifikas la publikon pri grava afero. Je la flanko de la publiko, ĝi estas provo por klarigi eventojn aŭ situaciojn per sekreta konspirado aŭ alian celitan agadon per sekretaj personoj aŭ personaj grupoj. Oni parolas pri konspira teorio, se suspektitaj agadoj ne estas decide pruvitaj. La nomo povas esti uzata por senvalorigi malplaĉajn argumentojn kaj senkreditigi diskutantojn, kiuj defendas tian teorion.Ekzistas du precipaj ĝeneralaj argumentoj kontraŭ konspiraĵaj teorioj: (eo)
A conspiracy theory is an explanation for an event or situation that invokes a conspiracy by sinister and powerful groups, often political in motivation, when other explanations are more probable. The term has a negative connotation, implying that the appeal to a conspiracy is based on prejudice or insufficient evidence. A conspiracy theory is not the same as a conspiracy; instead, it refers to a hypothesized conspiracy with specific characteristics, such as an opposition to the mainstream consensus among those people (such as scientists or historians) who are qualified to evaluate its accuracy. (en)
Las expresiones teoría conspirativa, teoría de conspiración, teoría conspiratoria o conspiranoia se usan para referirse a ciertas teorías alternativas a las oficiales que explican un acontecimiento o una cadena de acontecimientos, comúnmente, de importancia política, social, económica, religiosa o histórica, por medio de la acción secreta de grupos poderosos, extensos y de larga duración. (es)
Une théorie du complot est un type de discours qui décrit un événement comme résultant pour l'essentiel de l'action planifiée et dissimulée d'un petit groupe, différent des acteurs apparents, en écartant la démarche d'investigation historique (multicausale et ouverte aux hypothèses en concurrence mais retenant les plus plausibles) au profit d'une démarche reposant sur une explication univoque et monocausale qui voit partout les signes de l'intervention et de la puissance de ce groupe principal, y compris dans le fait que les preuves manquent (ce serait la preuve de la puissance dissimulatrice des comploteurs), et d'un discours n'autorisant pas sa réfutabilité. Les néologismes complotisme, conspirationnisme, ou conjurationnisme, sont des termes équivalents. (fr)
Teori konspirasi adalah penjelasan untuk suatu peristiwa atau situasi yang memicu persekongkolan oleh kelompok-kelompok jahat dan berkuasa, seringkali bermotif politik, ketika penjelasan lain lebih mungkin. Istilah ini memiliki konotasi negatif, menyiratkan bahwa banding ke konspirasi didasarkan pada prasangka atau bukti yang tidak cukup. Teori konspirasi tidak sama dengan konspirasi; sebaliknya, ini mengacu pada konspirasi yang dihipotesiskan dengan karakteristik tertentu, seperti oposisi terhadap konsensus arus utama di antara orang-orang (seperti ilmuwan atau sejarawan) yang memenuhi syarat untuk mengevaluasi keakuratannya. (in)
Una teoria del complotto o della cospirazione (talvolta nella forma aggettivale: teoria complottista o cospirativa) è una teoria o spiegazione di un evento o una situazione, spesso alimentata da motivazioni politiche, che ne attribuisce cause e responsabilità a una cospirazione ordita da gruppi sinistri e potenti (spesso detti «poteri forti»), nonostante le altre spiegazioni già fornite siano più plausibili e affidabili. Il termine ha una connotazione negativa, poiché implica che il credere a tali teorie sia una pratica basata sul mero pregiudizio e su prove insufficienti. Una «teoria del complotto» non è la stessa cosa di una cospirazione; perché si riferisce a una cospirazione ipotizzata con caratteristiche specifiche, come un'opposizione al consenso tradizionale (talvolta detto «mainstr (it)
Teoria da conspiração, também chamada de teoria conspiratória ou conspiracionismo, é uma hipótese explicativa ou especulativa que sugere que há duas ou mais pessoas ou até mesmo uma organização que têm “tramado” para causar ou acobertar, por meio de planejamento secreto e de ação deliberada, em situação ou evento tipicamente considerado manipulativo, ilegal ou prejudicial. Desde meados dos anos 1960, o termo se refere a explicações que mencionam conspirações sem fundamento, muitas vezes produzindo suposições que contrariam a compreensão predominante dos eventos históricos ou de simples fatos. (pt)
Een complottheorie of samenzweringstheorie is een onbewezen verklaring van een bepaalde, meestal belangrijke, gebeurtenis, ontwikkeling of toestand op bijvoorbeeld sociaal, politiek of economisch gebied, die (onopgeloste) vragen oproept. Daarbij wordt gepostuleerd dat dit het resultaat is van een samenzwering van machtige en boosaardige geheime groeperingen, terwijl er wel degelijk andere meer plausibele verklaringen bestaan. Eigenlijk is de term 'theorie' niet van toepassing omdat de beweringen niet of nauwelijks vatbaar zijn voor verificatie of falsificatie, omdat de argumenten vaak berusten op cirkelredeneringen en andere denkfouten en drogredenen, omdat de formuleringen waarin de beweringen gedaan worden zelden argumentatief en vaak louter persuasief en propagandistisch zijn, en omdat (nl)
Teoria spiskowa (też: konspiracjonizm) – próba wyjaśnienia genezy zdarzenia, przebiegu wydarzeń lub sytuacji, stojąca w opozycji do powszechnie uznanej wersji, wynikająca z przeświadczenia o istnieniu spisku, czyli zakamuflowanej działalności grupy osób, które rzekomo zawarły tajne porozumienie dla osiągnięcia jakiegoś celu, zatajając prawdę przed opinią publiczną. (pl)
En konspirationsteori (av latinets conspirare som betyder "andas tillsammans") är en hypotes eller teori om en komplott, sammansvärjning eller konspiration. Ofta används termen som pejorativ och i nedsättande bemärkelse i att termen implicerar at teorin bygger på fördomar och otillräckliga bevis, men kan även syfta på sakliga hypoteser kring faktiska sammansvärjningar. (sv)
Тео́рия за́говора (от англ. conspiracy theory), конспироло́гия (от англ. conspiracy «заговор» + др.-греч. λόγος) — объяснение реального или вымышленного события как произошедшего в результате заговора могущественных групп, действующих злонамеренно и, как правило, политически мотивированных, в ситуации, когда другие объяснения более вероятны; вера, что тайная, но влиятельная организация (как правило, политическая по мотивации и репрессивная по методам) несёт ответственность за необъяснимое событие. Термин имеет отрицательную коннотацию, подразумевая, что апелляция к заговору основана на предрассудках или слабых доказательствах. Теория заговора не является просто одним из возможных объяснений среди других равноценных альтернатив, но представляет собой идею, которая противоречит более правдоп (ru)
陰謀論是指在其他解釋更有可能的情況下，將事件或現實情況解釋成邪惡而又強力的集團在背後密謀。支持者一般相信行為者具有政治動機。此一用詞具有負面意味，因其在暗示支持者靠著偏見或不充分的證據去訴諸陰謀。陰謀論並不等同陰謀；前者指的是具有若干特質的假說。比如它們總是與有資格評價其準確性者（像是科學家或歷史學家）的主流共識唱反調。阴谋论欠缺可否證性，並靠著循環論證強化論點：不論是反對陰謀論的證據，還是實質證據欠奉，都能被陰謀論者視為支持其想法的證據，致使其成為了信念問題，並不能夠證明或反駁。研究顯示相信陰謀論可能對心理有害，或可視作一種病态。它跟心理投射、偏執狂、馬基雅維利主義有關。心理学家认为，虚幻的模式认知會使人們在沒有陰謀的地方「發現」陰謀。不過，目前的科學共識認為大多陰謀論者並不具有病態特徵，因為有關認知取向（比如、焦虑反應）可能與經演化產生的人類神經系統有一定關係。阴谋论的傳播曾经只流于边缘受众，不過到了現代則因大眾媒體、互聯網、社交媒體而能夠更貼近主流，成为20世纪末21世纪初的一种文化现象，並開始相當程度的影響政策，這種風氣叫做後真相政治。它们為世界各地人口之信奉，甚至成為大多數人的信念。目前網路大規模陰謀論傳播的解方，主要是認為情況能透過保持开放社会和提高公众的分析思考能力來減少。 (zh)

rdfs:label

نظرية المؤامرة (ar)
Teoria de la conspiració (ca)
Konspirační teorie (cs)
Verschwörungstheorie (de)
Θεωρία συνωμοσίας (el)
Konspira teorio (eo)
Conspiracy theory (en)
Konspirazioaren teoria (eu)
Teoría conspirativa (es)
Teoiric chomhcheilge (ga)
Teori konspirasi (in)
Théorie du complot (fr)
Teoria del complotto (it)
음모론 (ko)
陰謀論 (ja)
Complottheorie (nl)
Teoria spiskowa (pl)
Teoria da conspiração (pt)
Теория заговора (ru)
Konspirationsteori (sv)
陰謀論 (zh)
Теорія змови (uk)

owl:sameAs

foaf:depiction

is dbo:knownFor of

is dbo:wikiPageWikiLink of

is dbp:subject of