Enver Pasha (original) (raw)

dbo:abstract

Ismaïl Enver (turc otomà: اسماعيل انور) (Istanbul, 22 de novembre de 1881 – 4 d'agost de 1922) conegut generalment com a Enver Paixà (turc: Enver Paşa) o Enver Bey, fou un militar i polític turc cap dels Joves Turcs que van fer la revolució de 1908 i van dirigir l'Imperi fins al 1918. Va fer estudis militars i es va graduar el 1902; va servir a Macedònia i el 1906 fou destinat a Monastir i es va afiliar al Comitè d'Unió i Progrés conegut com els Joves Turcs, i va ampliar l'organització entre els seus companys.; el juny de 1908, descobert, va fugir a les muntanyes i el van seguir altres oficials. La revolució va esclatar a Salònica el 24 de juliol de 1908 i en va esdevenir un dels caps. El contracop de 31 de març de 1909 fou avortat amb la seva participació activa. Enviat a Berlín com agregat militar va convidar als alemanys a reformar l'exèrcit turc. El 1911 els italians van envair la província de Tarabulus o Trípoli de Barbaria i va començar la guerra; Enver va abandonar Berlín i va marxar a Líbia i per mèrits de guerra va ascendir a tinent coronel el 5 de juny de 1912. Al congrés de l'organització Comitè Unió i Progrés fet a Istanbul va aconseguir el càrrec de secretari general pel seu amic Talat Pasha. El 23 de gener de 1913 va dirigir els soldats que es van presentar a la Sublim Porta i van obligar el gran visir a dimitir establint el règim de dictadura militar dirigit per Mahmud Şevket Paşa. El nou govern va tenir Enver com a ministre de la guerra. Va assistir a les negociacions de pau de Londres i va haver de signar el tractat de Londres, desfavorable per l'Imperi Otomà. Però a la segona guerra dels Balcans va recuperar Edirne (juliol de 1913) i Enver Bey va esdevenir Enver Pasha. Des de llavors la política turca va estar en mans dels anomenats tres paixàs: Enver Paşa, Mehmet Talat Paşa i Cemal Paşa. El 4 de gener de 1914 va ascendir a general. Poc després fou confirmat com a ministre de guerra en el gabinet de Sait Halim Pasha, i es va casar amb una princesa otomana (Emine Naciye Sultan, filla del príncep Sulayman). Fou partidari de l'aliança amb Alemanya i va reformar l'exèrcit fins on va poder. El 29 d'octubre Turquia va entrar de facto a la guerra amb els imperis centrals atacant ports russos de la mar Negra i Rússia va declarar la guerra el 2 de novembre i Gran Bretanya el 5 de novembre. L'exèrcit otomà no estava preparat. Els alemanys van haver d'enviar generals com Otto Liman von Sanders, Erich von Falkenhayn, Colmar Freiherr von der Goltz, i Friedrich Freiherr Kress von Kressenstein, i abastir als turcs amb subministraments militars i combustible. Durant la guerra la situació econòmica es va deteriorar, la inflació va créixer molt i el descontentament es va fer general atiat per successives derrotes. Va ser derrotat personalment al front rus del Caucas a (desembre-gener de 1914) amb pèrdua de 80000 homes. Va aconseguir rebutjar el desembarcament aliat a Gal·lípoli (abril de 1915 a gener de 1916) però ja després tot van ser derrotes; la revolta àrab amb la pèrdua de les ciutats santes i la retirada dels exèrcits otomans arreu (1917) abocaven a l'imperi al desastre, però la revolució russa de 1917 va suposar l'enfonsament del front rus al Caucas. L'1 de gener de 1918 es va signar un tractat d'amistat entre el Comitè Unió i Progrés i els bolxevics i Rússia es va retirar del Caucas. Quan Enver va proposar envair el Caucas els alemanys no li van donar suport. Enver va crear llavors l'Exèrcit Otomà Islàmic que va envair Azerbaidjan. Després va estabilitzar la frontera amb Armènia i va ocupar Trebisonda, en poder dels russos, per marxar contra Geòrgia. A l'Azerbaidjan va entrar a Bakú evacuada pels britànics i els seus aliats locals. Però el 30 d'octubre Turquia va signar l'armistici de Mudros i els turcs es van retirar del Caucas. El dia 4 d'octubre el sultà va cessar Enver com a ministre de guerra i la resta del gabinet de Talat va dimitir el 14 d'octubre. El 16 d'octubre els tres paixàs van fugir a l'estranger (Alemanya). L'1 de gener de 1919 Enver fou expulsat de l'exèrcit i condemnat per diversos crims entre els quals el genocidi armeni. Els aliats exigiren l'entrega dels tres paixàs que van haver de viure en clandestinitat. Després es va dirigir a Rússia amb Celal Pasha d'on van passar a l'Àsia Central. Retornat a Moscou una pana a l'avió el va obligar a aterrar a Lituània i fou detingut (abril de 1919) però fou alliberat i va tornar a Berlín i d'allí a Moscou el gener del 1920. De l'1 al 9 de setembre va assistir al Congrés del Pobles d'Orient organitzat a Bakú sota patronatge bolxevic, en representació dels revolucionaris de Líbia i el Magreb. L'octubre de 1920 es va instal·lar altre cop a Berlín. El 1921 en plena guerra civil turca, Enver va decidir retornar a Turquia i va anar a Batum però Mustafa Kemal Ataturk no el va voler en les seves files. Va tornar a Moscou on va obtenir suport dels bolxevics i fou enviat per Lenin a Bukharà (octubre) per ajudar a unir els musulmans i aturar revoltes locals contra els elements probolxevics. Els grups amb què es va trobar foren el Partit de la Jove Burkhària d'Othman Khodja, que havia assolit el poder a Bukharà el setembre de 1920, i les tribus lleials a l'emir o kan que formaven bandes irregulars conegudes com a basmatxis, contraris a republicans i bolxevics. Tot i que ben acollit pels delegats d'Othman Khodja, en comptes de donar suport als elements probolxevics va contactar secretament (aprofitant una sortida per una casera) amb els rebels basmatxis i amb alguns seguidors es va passar a aquestos. El seu projecte era unir als diversos grups rebels sota el seu lideratge i fer una ofensiva contra els bolxevics per aconseguir la creació d'un estat panturc. Va aconseguir algunes victòries que el van portar a la direcció de la revolució; va organitzar als rebels de manera efectiva seguint criteris alemanys, i amb un estat major amb uns quants exoficials militars otomans. Va ocupar Duixanbe el 14 de febrer de 1922. Firmava els seus comunicats com "Delegat de l'amir de Bukharà i gendre del califa dels musulmans", o com "Comandant en cap dels exèrcits nacionals del Turquestan, Khivà i Bukharà". Exigia la retirada russa d'Àsia Central. El 28 de juny fou derrotat pels bolxevics a Kafiran i es va haver de retirar cap al sud-est de Duixanbe. El 4 d'agost de 1922 mentre les seves tropes celebraven una festa, els bolxevics el van atacar al poble de , prop de Duixanbe, dirigits per ; Enver i 25 homes van carregar contra la cavalleria atacant però va morir per trets d'una metralladora. Una altra versió diu que va escapar ferit i va estar quatre dies al poble de on fou localitzat per un espia de l'Exèrcit Roig i Melkumov va atacar el poble, morint Enver. Fou enterrat prop d'. El 1996 les seves restes foren dutes a Turquia. (ca)
Enver Paša (turecky Enver Paşa, německy Enver Pascha), vlastním jménem İsmail Enver (22. listopadu 1881, Istanbul – 4. srpna 1922, Tádžikistán), byl osmanský ministr války a hlavní vojenský vůdce v průběhu první světové války. Patřil k lídrům mladoturecké revoluce v roce 1908. Jako jeden z hlavních představitelů země měl Enver Paša hlavní zodpovědnost za vstup Turecka do balkánských válek a do první světové války. Spolu se svými spoluvládci Talatem a Džamalem je považován za hlavního strůjce arménské genocidy. V průběhu své kariéry si neustále navyšoval své hodnosti až nakonec na „Enver Paša“; titul paša (paşa) znamenal v osmanské říši faktického vládce země. Po dalším převratu v roce 1913 se Enver Paša stal tureckým ministrem války a hlavním členem triumvirátu „“ (spolu s Talatem a Džamalem). Tento triumvirát vládl zemi od roku 1913 až do konce první světové války. Jako ministr války a de facto vrchní vojenský velitel ovládal osmanskou armádu (oficiálně byl nejvyšším vojenským velitelem turecký sultán, Enver měl „pouze“ hodnost zástupce). Po začátku první světové války rozhodl o vstupu Turecka po boku Německa. Po ukončení první světové války musel Enver Paša uprchnout z Turecka, kde byl poté odsouzen v nepřítomnosti k trestu smrti, a krátkou dobu žil v exilu v Německu a v Rusku. Posléze se zúčastnil bojů v ruské občanské válce proti Rudé armádě ve střední Asii. Během této války padl v roce 1922 poblíž Dušanbe, současného hlavního města Tádžikistánu. Byl nositelem německého vyznamenání Pour le Mérite vojenské třídy. (cs)
إسماعيل أنور عُرف لدى الغرب باسم أنور باشا (22 نوفمبر 1881 - 4 أغسطس 1922) قائد عسكري عثماني وأحد قادة حركة تركيا الفتاة ، وُلد في إسطنبول وتخرج من الكلية الحربية ضابطا ليُعيّن في الفيلق الثالث بسلانيك، ثم عُيّن رئيس أركان الفيلق الثالث بمناستر وانضم هناك إلى جمعية الاتحاد والترقي، وجذب إليها الجنرال محمود شوكت، شارك في ثورة 1908 ضد السلطان عبد الحميد الثاني كما شارك في حرب طرابلس ضد الإيطاليين ثم سافر إلى إسطنبول ليصبح وزيراً للحربية (ناظر الحربية) في الدولة العثمانية. خلال الحرب العالمية الأولى قاد أنور باشا الجيش الثالث العثماني ضد الروس في معركة ساريقاميش بالقوقاز ومُنيت قواته بهزيمة شديدة كبدت الجيش العثماني 32 ألف شهيد و 10 ألاف جريح و 7 آلاف أسير إضافة إلى 15 ألف من الوفيات في صفوف الجيش نتيجة الأمراض والأوبئة، ترك أنور باشا جبهة القوقاز وتوجّه إلى إسطنبول لقيادة القوات العثمانية خلال حملة جاليبولي، وقد استشهد في بخارى خلال الحروب ضد الحكومة البلشفية في وسط آسيا عام 1922. (ar)
Ο Ισμαήλ Ενβέρ Πασάς (4 Ιουνίου 1881 - 4 Αυγούστου 1922), γνωστός στην Ευρώπη κατά τη διάρκεια της πολιτικής και στρατιωτικής του καριέρας ως Εμβέρ Πασάς (τουρκικά: Enver Paşa) ή Ενβέρ Μπέης (Enver Bey) και στην Ελλάδα ως Ισμαήλ Ενβέρ Πασάς, ήταν Οθωμανός στρατιωτικός και πολιτικός, ένας από τους ηγέτες του Κινήματος των Νεοτούρκων. Υπήρξε ο ηγέτης της Οθωμανικής Αυτοκρατορίας κατά τη διάρκεια των Βαλκανικών Πολέμων και την περίοδο του Α΄ Παγκοσμίου Πολέμου. (el)
İsmail Enver (اسماعيل انور en la antikva ) (n. la 22-an de novembro 1881 - m. la 4-an de aŭgusto 1922), nomata Enver Paŝao aŭ Enver Bejo de la eŭropanoj de tiu epoko. Li estis oficiro de la Osmanida Imperio kaj gvidanto de la Revolucio de la Junaj Turkoj. Dum lia regado, kiu inkluzivis la periodon de la Unua Balkana milito kaj la Unua Mondmilito, li estis konata en la Osmanida Imperio kiel Hürriyet Kahramanı, "La Heroo de la Libereco". (eo)
İsmail Enver, better known as Enver Pasha (Ottoman Turkish: اسماعیل انور پاشا; Turkish: İsmail Enver Paşa; 22 November 1881 – 4 August 1922) was an Ottoman military officer, revolutionary, and convicted war criminal who formed one-third of the dictatorial triumvirate known as the "Three Pashas" (along with Talaat Pasha and Cemal Pasha) in the Ottoman Empire. Enver was a member of the Committee of Union and Progress (CUP), a Young Turk organization that agitated against Abdul Hamid II's absolute rule. He was a leader of the 1908 Young Turk Revolution which reestablished the Constitution and parliamentary democracy in the Ottoman Empire, and along with Ahmed Niyazi was hailed as "hero of the revolution". However multiple crises in the Empire including the 31 March Incident, the Balkan Wars, and the power struggle with the Freedom and Accord Party made Enver and the Unionists disillusioned of political pluralism. After the 1913 Ottoman coup d’état that brought the CUP directly to power, Enver Pasha took control of the Ottoman army, becoming (4 January 1914) the Minister of War, while Talaat took control over the civilian government. As war minister and de facto Commander-in-Chief (despite his role as the de jure Deputy Commander-in-Chief, as the Sultan formally held the title), Enver Pasha was one of the most powerful figures of the government of the Ottoman Empire. Enver Pasha led a disastrous attack on Russian forces in the Battle of Sarikamish, after which he blamed Armenians for his defeat. Along with Talaat, he was one of the principal perpetrators of the Late Ottoman Genocides and thus is held responsible for the death of between 800,000 and 1,800,000 Armenians, 300,000 Assyrians and 750,000 Greeks. Following defeat in World War I, Enver, along with other leading Unionists, escaped the Ottoman Empire. The Ottoman Military Tribunal convicted Enver Pasha and other Unionists and sentenced them to death in absentia for bringing the Empire into World War I and organizing massacres against Greeks and Armenians. Enver ended up in Central Asia, where he was killed leading the Basmachi Revolt against the Bolsheviks. In 1996, his remains were reburied in Turkey and he received rehabilitation by then Turkish president Süleyman Demirel who also praised him and his contributions to Turkish nationalism. In 2020, following the second Nagorno-Karabakh War, incumbent president Recep Tayyip Erdoğan praised Enver Pasha's role during World War I. In the course of his career he was known by increasingly elevated titles as he rose through military ranks, including Enver Efendi (انور افندی), Enver Bey (انور بك), and finally Enver Pasha, "pasha" being the honorary title Ottoman military officers gained on promotion to the rank of Mirliva (major general). (en)
Damad İsmail Enver (osmanisch اسماعیل انور) oder Enver Pascha (* 22. November 1881 in Istanbul; † 4. August 1922 bei , Volksrepublik Buchara, heute Tadschikistan) war Politiker, Generalleutnant und Kriegsminister des Osmanischen Reichs und einer der führenden Jungtürken. Enver Pascha war einer der Hauptverantwortlichen für den Völkermord an den Armeniern und gleichaltriger Zeitgenosse von Mustafa Kemal Atatürk, mit dem er eine Zeit lang rivalisierte. (de)
Enver Pasha, otomandar turkieraz انور پاشا‎, turkieraz: Enver Paşa, jaiotzez Ismail Enver (Istanbul, Otomandar Inperioa, 1881eko azaroaren 22a - , Tadjikistan, 1922ko abuztuaren 4a) Turkiako jeneral eta politikaria izan zen. (eu)
İsmail Enver (اسماعيل انور en el antiguo alfabeto turco otomano) (Estambul, 22 de noviembre de 1881-Dushanbe, Tayikistán, 4 de agosto de 1922), llamado Enver Bajá o Enver Bey por los europeos de su época, oficial del Imperio otomano y líder de la Revolución de los Jóvenes Turcos. Durante su mandato, que incluyó la primera guerra balcánica y la Primera Guerra Mundial, fue conocido en el Imperio otomano como Hürriyet Kahramanı, el «Héroe de la Libertad». (es)
Ismail Enver (né le 22 novembre 1881 à Constantinople, mort le 4 août 1922), connu par les Européens pendant sa carrière politique sous les noms d'Enver Pacha (turc : Enver Paşa) ou Enver Bey, était un officier militaire turc. Il a été l'un des chefs de la révolution Jeunes-Turcs, puis ministre de la Guerre de l'Empire ottoman durant la Première Guerre mondiale et l’un des principaux instigateurs du génocide arménien. (fr)
Ismail Enver Pasha (bahasa Turki Utsmaniyah: اسماعیل انور پاشا, modern bahasa Turki: İsmail Enver Paşa; 22 November 1881 – 4 Agustus 1922) adalah seorang perwira militer Utsmani dan pemimpin Revolusi Turki Muda 1908. Dia menjadi pemimpin utama Kesultanan Utsmaniyah baik dalam Perang Balkan (1912-1913) dan dalam Perang Dunia I (1914-1918). Enver adalah anggota Komite Persatuan dan Kemajuan (CUP), sebuah organisasi Turki Muda yang menentang kekuasaan absolut Abdul Hamid II. Dia adalah pemimpin Revolusi Turki Muda pada 1908 yang menegakkan kembali Konstitusi dan demokrasi parlementer di Kekaisaran Ottoman, dan bersama dengan Ahmed Niyazi dipuji sebagai "pahlawan revolusi". Namun beberapa krisis di Kekaisaran termasuk Insiden 31 Maret, Perang Balkan, dan perebutan kekuasaan dengan Partai Kebebasan dan Keselarasan membuat Enver dan Unionis kecewa dengan pluralisme politik. Setelah kudeta Utsmaniyah 1913 yang membawa CUP langsung berkuasa, Enver Pasha mengambil alih , menjadi Menteri Perang (4 Januari 1914), sementara Talaat mengambil alih pemerintahan sipil. Setelah kudeta Utsmaniyah Januari 1913, Enver Pasha menjadi (4 Januari 1914) menjadi Menteri Perang Kesultanan Utsmaniyah, membentuk sepertiga dari tiga serangkai yang dikenal sebagai "Tiga Pasha" (bersama dengan Talat Pasha dan Djemal Pasha) yang memegang kekuasaan de facto atas Kesultanan dari tahun 1913 hingga akhir Perang Dunia I pada tahun 1918. Sebagai menteri perang dan Panglima Tertinggi secara de facto (terlepas dari perannya sebagai Wakil Panglima Tertinggi de jure, sebagai Sultan secara resmi memegang gelar), Enver Pasha adalah tokoh paling kuat dari pemerintahan Kesultanan Utsmaniyah. Dia memutuskan untuk melibatkan Kesultanan dalam Perang Dunia I di pihak Jerman. Bersama dengan Talat dan Djemal, ia adalah salah satu pelaku utama Genosida Armenia dan karenanya bertanggung jawab atas kematian antara 800.000 dan 1.800.000 warga Armenia. Dalam perjalanan kariernya ia dikenal dengan gelar yang semakin tinggi ketika ia naik pangkat di militer, termasuk Enver Efendi (انور افندي), Enver Bey (انور بك), dan akhirnya Enver Pasha, "pasha" menjadi gelar kehormatan bagi perwira militer Utsmaniyah naik pada promosi ke pangkat Mirliva (jenderal besar). Enver terbunuh dalam aksi ketika ia ambil bagian dalam melawan Tentara Merah Bolshevik pada 4 Agustus 1922, dekat Dushanbe di Turkestan (Tajikistan hari ini). (in)
이스마일 엔베르(오스만터키어 : اسماعيل انور, 튀르키예어: Enver Paşa) 또는 엔베르 파샤는 오스만 제국의 육군 장성이다. 1906년에 소령으로 진급된 그는 테살로니키에 주둔하고 있던 오스만 제3군에 배치되었다. 테살로니키에서 머무르는 동안 그는 혁명적인 성향을 띤 정치 단체인 에 가입하였다. 통일 진보 위원회는 1908년 을 통해 집권하게 되고, 엔베르는 다음 해 왕을 중심으로 한 보수 세력의 반(反)쿠데타 시도를 진압하였다. 1911년의 이탈리아-투르크 전쟁에 참전하였고, 제2차 발칸 전쟁 중에서는 오스만 제국군 사령관으로써 오스만 제국이 제1차 발칸 전쟁 동안 불가리아에 잃은 영토를 일부분 되찾는 성과를 올렸다. 1913년에 그는 또 한 번의 쿠데타를 통해 탈랏 파샤 그리고 제말 파샤와 함께 삼두정치의 일원이 되었다. 제1차 세계 대전 발발 당시 그는 전쟁부 장관을 맡고 있었다. 강경파였던 그는 독일 제국과의 동맹을 주도하면서 터키를 동맹국의 편으로 참전시키는 데에 핵심적인 역할을 하였다. 오스만 제국이 해체된 해인 1922년에 죽었다. (ko)
Ismail Enver Pasja (Istanboel, 22 november 1881 – Doesjanbe, 4 augustus 1922) was een Ottomaanse militaire officier en een leider van de Jonge Turken-revolutie van 1908. Hij werd de belangrijkste leider van het Ottomaanse rijk in zowel de Balkanoorlogen (1912–13) als in de Eerste Wereldoorlog (1914–18). In de loop van zijn carrière stond hij bekend onder steeds hogere titels toen hij door militaire rangen steeg, waaronder Enver (انور افندي), Enver Bey (انور بك) en ten slotte Enver Pasja, waarbij 'pasja' de eretitel was die Ottomaanse militaire officieren behaalden op promotie naar de rang van (generaal-majoor). Enver Pasja was een van de hoofdopdrachtgevers van de Armeense Genocide en daarmee verantwoordelijk voor de dood van 800.000 tot 1,8 miljoen Armenen, Arameeërs, Grieken en andere christelijke minderheden. (nl)
Ismail Enver, noto anche come Ismail Pascià o Enver Pasha o Enver Bey (Istanbul, 22 novembre 1881 – , 4 agosto 1922), è stato un generale e politico ottomano. Ufficiale militare e capo della rivoluzione dei Giovani Turchi, Ismail Enver ebbe un ruolo di primo piano nell'ultimo periodo dell'Impero Ottomano. Fu a favore dell'eliminazione delle popolazioni che non erano di origine turca nel territorio dell'Impero Ottomano, episodi noti come il genocidio degli Armeni, degli Assiri e dei Greci del Ponto . (it)
İsmail Enver Pasza (tur. İsmail Enver Paşa, ur. 22 listopada 1881 w Stambule, zm. 4 sierpnia 1922 w Czaganie) – turecki polityk i wojskowy. Przywódca rewolucji młodotureckiej. Minister wojny Imperium Osmańskiego w latach 1914–1918. Naczelny dowódca armii tureckiej w czasie I wojny światowej. Pod koniec życia był jednym z dowódców antybolszewickich basmaczy. Zginął w walce z Armią Czerwoną. Enver Pasza jest jedną z najważniejszych i najbardziej kontrowersyjnych postaci końcowego okresu istnienia Imperium Osmańskiego. Wraz z Mehmetem Talaatem i Ahmedem Cemalem był jednym z głównych inicjatorów ludobójstwa Ormian, Asyryjczyków i Greków. (pl)
イスマイル・エンヴェル・パシャ（オスマントルコ語: اسماعيل انور‎, トルコ語: İsmail Enver Paşa、1881年11月22日 - 1922年8月4日）はオスマン帝国末期の軍人・政治家。青年トルコ人革命の指導者。1913年以降オスマン帝国の陸軍大臣として兵権を掌握し、1918年まで大宰相メフメト・タラート・パシャと海軍大臣アフメト・ジェマル・パシャとともに三頭政治を行う。しかし、第一次世界大戦後にムスタファ・ケマル・パシャとの政争に敗れ、アナトリアを出奔する。その後はトルキスタンで反ソゲリラに身を投じるも、赤軍の掃討を受けて壮絶な最期を遂げた。ヨシフ・スターリン(モスクワ)、ベニート・ムッソリーニ(ローマ)、アドルフ・ヒトラー(ベルリン)と並んで「欧州四大独裁者」に数えられる人物。 (ja)
İsmail Enver (em turco otomano: اسماعيل انور), conhecido pelos europeus como Enver Paxá (em turco: Enver Paşa) ou Enver Bey (Constantinopla, 22 de novembro de 1881 - Tajiquistão, 4 de agosto de 1922) foi um oficial militar e político turco, um dos líderes da revolução organizada pelos chamados Jovens Turcos. Liderou o exército do Império Otomano na Guerra dos Bálcãs e na Primeira Guerra Mundial. Graças as suas contribuições à revolução, ele recebeu o apelido de Hürriyet Kahramanı ("Herói da Liberdade"). Enver Bey nasceu numa próspera família em Constantinopla. Estudou em diferentes graus das escolas militares do Império até ser formado na Academia Militar Harp, em 1903. Foi promovido a Caide em 1906, e depois mandado para Thessalonica, base do 3º Exército. Durante seu serviço na cidade, virou membro do Comitê da União e Progresso. Ele fez importantes contribuições para a instituição da Constituição Otomana. Foi a segunda tentativa depois da primeira constituição ter sido abolida pelo califa Abdul Hamid II em 1878. Foi enviado a Berlim, como diplomata; lá estudou a doutrina militar prussiana e levou essa influência para o exército otomano. Durante a I Guerra Mundial Enver Pasha foi comandante supremo das forças armadas otomanas, era ambicioso e sonhava em reconquistar a Ásia central e áreas que haviam perdido para a Rússia anteriormente. Ele era, no entanto, um comandante medíocre. Ele lançou uma ofensiva contra os russos no Cáucaso, em dezembro de 1914, com cem mil soldados, insistindo em um ataque frontal contra as posições russas montanhosas no inverno. Ele perdeu 86% de sua força na Batalha de Sarikamish. (pt)
Исмаи́л Энве́р, известный также как Энвер-паша́ или (первоначально) как Энвер-бей (осман. اسماعیل انور پاشا‎, тур. İsmail Enver Paşa; 22 ноября 1881 — 4 августа 1922) — османский военный и политический деятель. Военный министр Османской империи во время Первой мировой войны. Один из османских военных деятелей, преобразовавших архаическую империю в современную Турцию и руководителей басмаческого движения в Центральной Азии, идеолог и практик пантюркизма. Активный участник Младотурецкой революции 1908 года, один из лидеров младотурецкой партии «Единение и прогресс». Входил в число участников и идеологов геноцида армян в 1915 году, осуждён за военные преступления турецким военным трибуналом 1919—1920 годов. (ru)
Enver Pascha, född 22 november 1881 i Istanbul, Osmanska riket, död 4 augusti 1922, var en osmansk militär och politiker. Han utmärkte sig som befälhavare i en rad mindre konflikter i början på 1900-talet och blev en av ledargestalterna under den ungturkiska revolutionen 1908. Enver Pascha var tillsammans med Djemal Pascha och Talaat Pascha en av de verkliga makthavarna i Osmanska riket från 1913 till 1918 och han var pådrivande för inträdet i första världskriget. Inrikespolitiskt präglades hans tid vid makten av hårdför etnonationalism liksom eskalerande etniska spänningar som kulminerade i en serie omfattande utrensningskampanjer riktad mot flera av rikets minoritetsfolk. (sv)
伊斯麥爾·恩维尔帕夏（奧斯曼土耳其語：اسماعیل انور پاشا‎；土耳其語：İsmail Enver Paşa，1881年11月22日－1922年8月4日）。是第一世界大战同盟國阵营的奥斯曼帝国三巨头之一，其他两个巨头是穆罕默德·塔拉特帕夏及杰马尔帕夏，三人被称为“三大帕夏”。他是鄂圖曼帝国青年土耳其党人的领袖。一戰結束後，他輾轉出逃至帕米尔高原並領導巴斯玛奇运动，但最終仍是被亞美尼亞裔的苏联红军將領領兵剿滅，其戰死時享年40岁。 (zh)
Ізмаїл Енвер (більше відомий як Енвер-бей або Енвер-паша, осман. اسماعيل انور‎, тур. Enver Paşa, 22 листопада 1881, Стамбул, Османська імперія — 4 серпня1922, Бухари, Бухарська НРС, нині Вальджуван, Таджикистан) — османський і туркестанський політичний і військовий діяч. Військовий міністр Османської імперії під час Першої Світової війни. Один з лідерів Басмацького руху в Центральній Азії, ідеогол та практик пантюркізму. Активний учасник молодотурецької революції 1908 р., один з лідер молодотурецької партії «Єднання та прогрес». Один з ініціаторів, учасників та ідеологів геноциду вірмен 1915, засуджений за воєнні злочини турецьким військовим трибуналом 1919—1920. (uk)

dbo:wikiPageExternalLink

dbo:wikiPageWikiLink

dbp:office

dbr:Ministry_of_War_(Ottoman_Empire)
Chief of the General Staff (en)
Chief of staff of the commander-in-chief (en)
Deputy commander-in-chief (en)

dbp:rank

Mirliva and the de facto Commander-in-Chief (en)

dbp:termEnd

1918-08-10 (xsd:date)
1918-10-13 (xsd:date)

dbp:url

https://web.archive.org/web/20201105054742/http:/www.greek-genocide.net/index.php/overview/perpetrators/244-ismail-enver-pasha-1881-1922

dct:subject

rdf:type

rdfs:comment

Ο Ισμαήλ Ενβέρ Πασάς (4 Ιουνίου 1881 - 4 Αυγούστου 1922), γνωστός στην Ευρώπη κατά τη διάρκεια της πολιτικής και στρατιωτικής του καριέρας ως Εμβέρ Πασάς (τουρκικά: Enver Paşa) ή Ενβέρ Μπέης (Enver Bey) και στην Ελλάδα ως Ισμαήλ Ενβέρ Πασάς, ήταν Οθωμανός στρατιωτικός και πολιτικός, ένας από τους ηγέτες του Κινήματος των Νεοτούρκων. Υπήρξε ο ηγέτης της Οθωμανικής Αυτοκρατορίας κατά τη διάρκεια των Βαλκανικών Πολέμων και την περίοδο του Α΄ Παγκοσμίου Πολέμου. (el)
İsmail Enver (اسماعيل انور en la antikva ) (n. la 22-an de novembro 1881 - m. la 4-an de aŭgusto 1922), nomata Enver Paŝao aŭ Enver Bejo de la eŭropanoj de tiu epoko. Li estis oficiro de la Osmanida Imperio kaj gvidanto de la Revolucio de la Junaj Turkoj. Dum lia regado, kiu inkluzivis la periodon de la Unua Balkana milito kaj la Unua Mondmilito, li estis konata en la Osmanida Imperio kiel Hürriyet Kahramanı, "La Heroo de la Libereco". (eo)
Damad İsmail Enver (osmanisch اسماعیل انور) oder Enver Pascha (* 22. November 1881 in Istanbul; † 4. August 1922 bei , Volksrepublik Buchara, heute Tadschikistan) war Politiker, Generalleutnant und Kriegsminister des Osmanischen Reichs und einer der führenden Jungtürken. Enver Pascha war einer der Hauptverantwortlichen für den Völkermord an den Armeniern und gleichaltriger Zeitgenosse von Mustafa Kemal Atatürk, mit dem er eine Zeit lang rivalisierte. (de)
Enver Pasha, otomandar turkieraz انور پاشا‎, turkieraz: Enver Paşa, jaiotzez Ismail Enver (Istanbul, Otomandar Inperioa, 1881eko azaroaren 22a - , Tadjikistan, 1922ko abuztuaren 4a) Turkiako jeneral eta politikaria izan zen. (eu)
İsmail Enver (اسماعيل انور en el antiguo alfabeto turco otomano) (Estambul, 22 de noviembre de 1881-Dushanbe, Tayikistán, 4 de agosto de 1922), llamado Enver Bajá o Enver Bey por los europeos de su época, oficial del Imperio otomano y líder de la Revolución de los Jóvenes Turcos. Durante su mandato, que incluyó la primera guerra balcánica y la Primera Guerra Mundial, fue conocido en el Imperio otomano como Hürriyet Kahramanı, el «Héroe de la Libertad». (es)
Ismail Enver (né le 22 novembre 1881 à Constantinople, mort le 4 août 1922), connu par les Européens pendant sa carrière politique sous les noms d'Enver Pacha (turc : Enver Paşa) ou Enver Bey, était un officier militaire turc. Il a été l'un des chefs de la révolution Jeunes-Turcs, puis ministre de la Guerre de l'Empire ottoman durant la Première Guerre mondiale et l’un des principaux instigateurs du génocide arménien. (fr)
이스마일 엔베르(오스만터키어 : اسماعيل انور, 튀르키예어: Enver Paşa) 또는 엔베르 파샤는 오스만 제국의 육군 장성이다. 1906년에 소령으로 진급된 그는 테살로니키에 주둔하고 있던 오스만 제3군에 배치되었다. 테살로니키에서 머무르는 동안 그는 혁명적인 성향을 띤 정치 단체인 에 가입하였다. 통일 진보 위원회는 1908년 을 통해 집권하게 되고, 엔베르는 다음 해 왕을 중심으로 한 보수 세력의 반(反)쿠데타 시도를 진압하였다. 1911년의 이탈리아-투르크 전쟁에 참전하였고, 제2차 발칸 전쟁 중에서는 오스만 제국군 사령관으로써 오스만 제국이 제1차 발칸 전쟁 동안 불가리아에 잃은 영토를 일부분 되찾는 성과를 올렸다. 1913년에 그는 또 한 번의 쿠데타를 통해 탈랏 파샤 그리고 제말 파샤와 함께 삼두정치의 일원이 되었다. 제1차 세계 대전 발발 당시 그는 전쟁부 장관을 맡고 있었다. 강경파였던 그는 독일 제국과의 동맹을 주도하면서 터키를 동맹국의 편으로 참전시키는 데에 핵심적인 역할을 하였다. 오스만 제국이 해체된 해인 1922년에 죽었다. (ko)
Ismail Enver, noto anche come Ismail Pascià o Enver Pasha o Enver Bey (Istanbul, 22 novembre 1881 – , 4 agosto 1922), è stato un generale e politico ottomano. Ufficiale militare e capo della rivoluzione dei Giovani Turchi, Ismail Enver ebbe un ruolo di primo piano nell'ultimo periodo dell'Impero Ottomano. Fu a favore dell'eliminazione delle popolazioni che non erano di origine turca nel territorio dell'Impero Ottomano, episodi noti come il genocidio degli Armeni, degli Assiri e dei Greci del Ponto . (it)
イスマイル・エンヴェル・パシャ（オスマントルコ語: اسماعيل انور‎, トルコ語: İsmail Enver Paşa、1881年11月22日 - 1922年8月4日）はオスマン帝国末期の軍人・政治家。青年トルコ人革命の指導者。1913年以降オスマン帝国の陸軍大臣として兵権を掌握し、1918年まで大宰相メフメト・タラート・パシャと海軍大臣アフメト・ジェマル・パシャとともに三頭政治を行う。しかし、第一次世界大戦後にムスタファ・ケマル・パシャとの政争に敗れ、アナトリアを出奔する。その後はトルキスタンで反ソゲリラに身を投じるも、赤軍の掃討を受けて壮絶な最期を遂げた。ヨシフ・スターリン(モスクワ)、ベニート・ムッソリーニ(ローマ)、アドルフ・ヒトラー(ベルリン)と並んで「欧州四大独裁者」に数えられる人物。 (ja)
Enver Pascha, född 22 november 1881 i Istanbul, Osmanska riket, död 4 augusti 1922, var en osmansk militär och politiker. Han utmärkte sig som befälhavare i en rad mindre konflikter i början på 1900-talet och blev en av ledargestalterna under den ungturkiska revolutionen 1908. Enver Pascha var tillsammans med Djemal Pascha och Talaat Pascha en av de verkliga makthavarna i Osmanska riket från 1913 till 1918 och han var pådrivande för inträdet i första världskriget. Inrikespolitiskt präglades hans tid vid makten av hårdför etnonationalism liksom eskalerande etniska spänningar som kulminerade i en serie omfattande utrensningskampanjer riktad mot flera av rikets minoritetsfolk. (sv)
伊斯麥爾·恩维尔帕夏（奧斯曼土耳其語：اسماعیل انور پاشا‎；土耳其語：İsmail Enver Paşa，1881年11月22日－1922年8月4日）。是第一世界大战同盟國阵营的奥斯曼帝国三巨头之一，其他两个巨头是穆罕默德·塔拉特帕夏及杰马尔帕夏，三人被称为“三大帕夏”。他是鄂圖曼帝国青年土耳其党人的领袖。一戰結束後，他輾轉出逃至帕米尔高原並領導巴斯玛奇运动，但最終仍是被亞美尼亞裔的苏联红军將領領兵剿滅，其戰死時享年40岁。 (zh)
Ізмаїл Енвер (більше відомий як Енвер-бей або Енвер-паша, осман. اسماعيل انور‎, тур. Enver Paşa, 22 листопада 1881, Стамбул, Османська імперія — 4 серпня1922, Бухари, Бухарська НРС, нині Вальджуван, Таджикистан) — османський і туркестанський політичний і військовий діяч. Військовий міністр Османської імперії під час Першої Світової війни. Один з лідерів Басмацького руху в Центральній Азії, ідеогол та практик пантюркізму. Активний учасник молодотурецької революції 1908 р., один з лідер молодотурецької партії «Єднання та прогрес». Один з ініціаторів, учасників та ідеологів геноциду вірмен 1915, засуджений за воєнні злочини турецьким військовим трибуналом 1919—1920. (uk)
إسماعيل أنور عُرف لدى الغرب باسم أنور باشا (22 نوفمبر 1881 - 4 أغسطس 1922) قائد عسكري عثماني وأحد قادة حركة تركيا الفتاة ، وُلد في إسطنبول وتخرج من الكلية الحربية ضابطا ليُعيّن في الفيلق الثالث بسلانيك، ثم عُيّن رئيس أركان الفيلق الثالث بمناستر وانضم هناك إلى جمعية الاتحاد والترقي، وجذب إليها الجنرال محمود شوكت، شارك في ثورة 1908 ضد السلطان عبد الحميد الثاني كما شارك في حرب طرابلس ضد الإيطاليين ثم سافر إلى إسطنبول ليصبح وزيراً للحربية (ناظر الحربية) في الدولة العثمانية. (ar)
Ismaïl Enver (turc otomà: اسماعيل انور) (Istanbul, 22 de novembre de 1881 – 4 d'agost de 1922) conegut generalment com a Enver Paixà (turc: Enver Paşa) o Enver Bey, fou un militar i polític turc cap dels Joves Turcs que van fer la revolució de 1908 i van dirigir l'Imperi fins al 1918. Fou enterrat prop d'. El 1996 les seves restes foren dutes a Turquia. (ca)
Enver Paša (turecky Enver Paşa, německy Enver Pascha), vlastním jménem İsmail Enver (22. listopadu 1881, Istanbul – 4. srpna 1922, Tádžikistán), byl osmanský ministr války a hlavní vojenský vůdce v průběhu první světové války. Patřil k lídrům mladoturecké revoluce v roce 1908. Jako jeden z hlavních představitelů země měl Enver Paša hlavní zodpovědnost za vstup Turecka do balkánských válek a do první světové války. Spolu se svými spoluvládci Talatem a Džamalem je považován za hlavního strůjce arménské genocidy. Byl nositelem německého vyznamenání Pour le Mérite vojenské třídy. (cs)
İsmail Enver, better known as Enver Pasha (Ottoman Turkish: اسماعیل انور پاشا; Turkish: İsmail Enver Paşa; 22 November 1881 – 4 August 1922) was an Ottoman military officer, revolutionary, and convicted war criminal who formed one-third of the dictatorial triumvirate known as the "Three Pashas" (along with Talaat Pasha and Cemal Pasha) in the Ottoman Empire. (en)
Ismail Enver Pasha (bahasa Turki Utsmaniyah: اسماعیل انور پاشا, modern bahasa Turki: İsmail Enver Paşa; 22 November 1881 – 4 Agustus 1922) adalah seorang perwira militer Utsmani dan pemimpin Revolusi Turki Muda 1908. Dia menjadi pemimpin utama Kesultanan Utsmaniyah baik dalam Perang Balkan (1912-1913) dan dalam Perang Dunia I (1914-1918). Enver terbunuh dalam aksi ketika ia ambil bagian dalam melawan Tentara Merah Bolshevik pada 4 Agustus 1922, dekat Dushanbe di Turkestan (Tajikistan hari ini). (in)
Ismail Enver Pasja (Istanboel, 22 november 1881 – Doesjanbe, 4 augustus 1922) was een Ottomaanse militaire officier en een leider van de Jonge Turken-revolutie van 1908. Hij werd de belangrijkste leider van het Ottomaanse rijk in zowel de Balkanoorlogen (1912–13) als in de Eerste Wereldoorlog (1914–18). In de loop van zijn carrière stond hij bekend onder steeds hogere titels toen hij door militaire rangen steeg, waaronder Enver (انور افندي), Enver Bey (انور بك) en ten slotte Enver Pasja, waarbij 'pasja' de eretitel was die Ottomaanse militaire officieren behaalden op promotie naar de rang van (generaal-majoor). (nl)
İsmail Enver (em turco otomano: اسماعيل انور), conhecido pelos europeus como Enver Paxá (em turco: Enver Paşa) ou Enver Bey (Constantinopla, 22 de novembro de 1881 - Tajiquistão, 4 de agosto de 1922) foi um oficial militar e político turco, um dos líderes da revolução organizada pelos chamados Jovens Turcos. Liderou o exército do Império Otomano na Guerra dos Bálcãs e na Primeira Guerra Mundial. Graças as suas contribuições à revolução, ele recebeu o apelido de Hürriyet Kahramanı ("Herói da Liberdade"). (pt)
İsmail Enver Pasza (tur. İsmail Enver Paşa, ur. 22 listopada 1881 w Stambule, zm. 4 sierpnia 1922 w Czaganie) – turecki polityk i wojskowy. Przywódca rewolucji młodotureckiej. Minister wojny Imperium Osmańskiego w latach 1914–1918. Naczelny dowódca armii tureckiej w czasie I wojny światowej. Pod koniec życia był jednym z dowódców antybolszewickich basmaczy. Zginął w walce z Armią Czerwoną. (pl)
Исмаи́л Энве́р, известный также как Энвер-паша́ или (первоначально) как Энвер-бей (осман. اسماعیل انور پاشا‎, тур. İsmail Enver Paşa; 22 ноября 1881 — 4 августа 1922) — османский военный и политический деятель. Военный министр Османской империи во время Первой мировой войны. Один из османских военных деятелей, преобразовавших архаическую империю в современную Турцию и руководителей басмаческого движения в Центральной Азии, идеолог и практик пантюркизма. Активный участник Младотурецкой революции 1908 года, один из лидеров младотурецкой партии «Единение и прогресс». (ru)

rdfs:label

Enver Pasha (en)
أنور باشا (ar)
Ismaïl Enver Paixà (ca)
Enver Paša (cs)
Enver Pascha (de)
Ισμαήλ Εvβέρ (el)
Enver Paŝao (eo)
Enver Bajá (es)
Enver Pasha (eu)
Enver Pasha (in)
Ismail Enver (fr)
Ismail Enver (it)
이스마일 엔베르 파샤 (ko)
エンヴェル・パシャ (ja)
Enver Pasja (nl)
İsmail Enver (pl)
İsmail Enver (pt)
Энвер-паша (ru)
Enver Pascha (sv)
Енвер-паша (uk)
恩维尔帕夏 (zh)

foaf:depiction

is dbo:wikiPageWikiLink of