Code of Hammurabi (original) (raw)

dbo:abstract

شريعة حمورابي أو قوانين حمورابي هي مجموعة قوانين بابلية يبلغ عددها 282 مادة قانونية سجلها الملك حمورابي سادس ملوك بابل (حكم من سنة 1792 قبل الميلاد إلى سنة 1750 قبل الميلاد) على مسلة كبيرة أسطوانية الشكل. (ar)
L'Estela d'Hammurabi és una pedra basàltica negra de dos metres d'alçada, on hi ha escrit el Codi d'Hammurabi, un dels compendis legals més antics i coneguts, i un dels exemplars millor conservats d'aquest tipus de documents creats en l'antiga Mesopotàmia. El codi, escrit en accadi, inclou 282 disposicions legals sobre el comerç, els impostos, el matrimoni, el divorci, el robatori, l'esclavitud i els deutes. Moltes d'aquestes lleis s'assemblen, tant pel que fa al contingut com a la redacció, a les que trobem al Deuteronomi i que Jahvè transmeté a Moisès. Es basa en l'aplicació de la llei del Talió («ull per ull i dent per dent»), i és també un dels exemples més primerencs del principi de presumpció d'innocència, ja que suggereix que l'acusat o l'acusador tenen l'oportunitat d'aportar proves. Va ser escrit el 1750 aC pel rei de Babilònia Hammurabi i s'hi unificaren els codis existents a les ciutats de l'imperi babilònic. Actualment es conserva al Museu del Louvre de París. Entre altres recopilacions de lleis s'hi pot trobar el Codi d'Ur-Nammu, (ca. segle XXI aC), les (ca. segle XX aC) i el Codi de Lipit-Ixtar d'Isin ( ca. segle XIX aC). (ca)
Chammurapiho zákoník (nebo kodex krále Chammurapiho) je babylonský zákoník, vydaný králem Chammurapim. Pochází přibližně z roku 1686 př. n. l. (uvádí se též 1800 př. n. l.), patří tak mezi nejstarší dochované zákoníky vůbec, (staršími jsou jen zápisy o zákonech sumerského krále Urnammy z města Uru (zhruba 2050 př. n. l.) a další dva zákoníky z Mezopotámie). Po dlouhou dobu byl však Chammurapiho zákoník považován za naprosto nejstarší. Text zákoníku je vyryt do kamenné stély, která je vystavena v pařížském Louvru. (cs)
Ο Κώδικας του Χαμμουραμπί αποτελεί ένα από τα αρχαιότερα κείμενα νόμων, το οποίο χρονολογείται γύρω στο 1754 π.Χ., δημιουργία του βασιλιά της Βαβυλώνας Χαμουραμπί. Είναι ένα άριστα διατηρημένο εύρημα της αρχαίας Μεσοποταμίας. (el)
Als Codex Hammurapi (auch in den Schreibweisen Kodex bzw. Hammurabi und Ḫammurapi) bezeichnet man eine babylonische Sammlung von Rechtssprüchen aus dem 18. Jahrhundert v. Chr. Sie gilt zugleich als eines der wichtigsten und bekanntesten literarischen Werke des antiken Mesopotamiens und als bedeutende Quelle keilschriftlich überlieferter Rechtsordnungen (Keilschriftrechte). Der Text geht zurück auf Hammurapi, den sechsten König der 1. Dynastie von Babylon. Er ist auf einer nahezu komplett erhaltenen 2,25 m hohen Dioritstele, auf mehreren Basaltstelenbruchstücken anderer Stelen sowie in über 30 Tontafelabschriften aus dem zweiten und ersten Jahrtausend v. Chr. überliefert. Auch diese Stele selbst wird häufig als „Codex Hammurapi“ bezeichnet. Sie ist heute im Louvre in Paris ausgestellt und wurde, wie auch die Bruchstücke der Basaltstelen, von französischen Archäologen in Susa gefunden, wohin sie im 12. Jahrhundert v. Chr. aus Babylonien verschleppt wurde. Aufgrund dieser guten Quellenlage ist der Text heute vollständig bekannt. Der Text besteht aus rund 8000 Wörtern, die auf der erhaltenen Stele in 51 Kolumnen mit je rund 80 Zeilen in altbabylonischer Monumental-Keilschrift niedergeschrieben wurden. Er lässt sich grob in drei Abschnitte gliedern: einen Prolog von rund 300 Zeilen Umfang, der die göttliche Legitimation des Königs darlegt, einen Hauptteil, mit nach moderner Einteilung 282 Rechtssätzen, und einen rund 400 Zeilen umfassenden Epilog, der die Rechtschaffenheit des Königs lobt und nachfolgende Herrscher zur Befolgung der Rechtssätze auffordert. Die enthaltenen Rechtssätze, die rund achtzig Prozent des Gesamttextes einnehmen, betreffen Staatsrecht, Liegenschaftsrecht, Schuldrecht, Eherecht, Erbrecht, Strafrecht, Mietrecht und Viehzucht- sowie Sklavenrecht. Seit seiner Publikation 1902 beschäftigen sich vornehmlich Assyriologen und Juristen mit dem Text, dessen Entstehungssituation bzw. Funktion (Sitz im Leben) bis heute nicht geklärt werden konnte. Der ursprünglichen Annahme, es handele sich um eine systematische Zusammenfassung geltenden Rechts (Gesetzeskodifikation), wurde schon früh widersprochen. Seitdem wurde diskutiert, ob es sich um eine private Rechtsaufzeichnung (Rechtsbuch), um Musterentscheidungen, Reformgesetze, einen Lehrtext oder schlicht ein sprachliches Kunstwerk handele. Diese Diskussionen konnten bis heute nicht abgeschlossen werden und hängen in erheblichem Maße mit dem fachlichen und kulturellen Hintergrund der jeweiligen Autoren zusammen. Auch die Theologie zeigte ein starkes Interesse am Codex Hammurapi, wobei vor allem eine mögliche Rezeption desselben in der Bibel kontrovers diskutiert wurde. Immer wieder wird der Codex Hammurapi als ältestes „Gesetz“ der Menschheit bezeichnet, eine Formulierung, die sich seit der Entdeckung der älteren Kodizes von Ur-Nammu und Lipit-Ištar – unabhängig von den genannten Kontroversen – heute nicht mehr halten lässt. (de)
Kodo de Hamurabo (aŭ leĝaro de reĝo Hamurabo) devenas proksimume el la jaro 1686 a.K. (oni notas ankaŭ 1800 a.K.) apartenas inter la plej malnovaj konservitaj leĝaroj entute (pli malnovaj estas sole enskribaĵoj de la sumera reĝo el la urbo Ur (proksimume ) kaj pliaj du leĝaroj el Mezopotamio. Sed dum longa tempo oni konsideris la kodon de Hamurabo kiel la plej malnova. (eo)
The Code of Hammurabi is a Babylonian legal text composed c. 1755–1750 BC. It is the longest, best-organised, and best-preserved legal text from the ancient Near East. It is written in the Old Babylonian dialect of Akkadian, purportedly by Hammurabi, sixth king of the First Dynasty of Babylon. The primary copy of the text is inscribed on a basalt stele 2.25 m (7 ft 4+1⁄2 in) tall. The stele was rediscovered in 1901 at the site of Susa in present-day Iran, where it had been taken as plunder six hundred years after its creation. The text itself was copied and studied by Mesopotamian scribes for over a millennium. The stele now resides in the Louvre Museum. The top of the stele features an image in relief of Hammurabi with Shamash, the Babylonian sun god and god of justice. Below the relief are about 4,130 lines of cuneiform text: one fifth contains a prologue and epilogue in poetic style, while the remaining four fifths contain what are generally called the laws. In the prologue, Hammurabi claims to have been granted his rule by the gods "to prevent the strong from oppressing the weak". The laws are casuistic, expressed as "if ... then" conditional sentences. Their scope is broad, including, for example, criminal law, family law, property law, and commercial law. Modern scholars responded to the Code with admiration at its perceived fairness and respect for the rule of law, and at the complexity of Old Babylonian society. There was also much discussion of its influence on the Mosaic Law. Scholars quickly identified lex talionis—the "eye for an eye" principle—underlying the two collections. Debate among Assyriologists has since centred around several aspects of the Code: its purpose, its underlying principles, its language, and its relation to earlier and later law collections. Despite the uncertainty surrounding these issues, Hammurabi is regarded outside Assyriology as an important figure in the history of law and the document as a true legal code. The U.S. Capitol has a relief portrait of Hammurabi alongside those of other lawgivers. There are replicas of the stele in numerous institutions, including the headquarters of the United Nations in New York City and the Pergamon Museum in Berlin. (en)
El Código de Hammurabi es uno de los conjuntos de leyes más antiguos que se han encontrado y uno de los ejemplares mejor conservados de este tipo de documentos creados en la antigua Mesopotamia. Representa un desarrollado concepto de igualdad entre los habitantes de Mesopotamia. Se basa en la aplicación de la ley del talión, y es también uno de los más tempranos ejemplos del principio de presunción de inocencia, pues sugiere que el acusado o el acusador tienen la oportunidad de aportar pruebas. Fue escrito en 1750 a. C. por el rey de Babilonia Hammurabi, donde unifica los códigos existentes en las ciudades del imperio babilónico. Actualmente está conservado en el Museo del Louvre de París. Entre otras recopilaciones de leyes se encuentran el Código de Ur-Nammu, (ca. siglo XXI a. C.), las Leyes de Ešnunna (ca. siglo XX a. C.) y el Código de Lipit-Ishtar de Isin (ca. siglo XIX a. C.). (es)
Hammurabiren Kodea Babiloniako zuzenbide-testua da, K. a. 1750 aldean Hammurabi Babiloniako seigarren erregeak promulgatu zuena. 1901-1902 aldean Susa hirian aurkitu eta gaur egun Louvre museoan dagoen dioritazko zutarri batean idatzirik dago. Ezagutzen den lege bildumarik zaharrena da, eta antzinako Mesopotamiako osoena. Arauez osatutako kodea da, ondorengo kodeentzako eredu izan zena, eta oso garrantzitsua izan zen Mesopotamiako gizartea ikertzeko. (eu)
Le Code de Hammurabi est un texte juridique babylonien daté d'environ 1750 av. J.-C., à ce jour le plus complet des codes de lois connus de la Mésopotamie antique. Il a été redécouvert en 1901-1902 à Suse en Iran, gravé sur une stèle de 2,25 mètres de haut comportant la quasi-totalité du texte en écriture cunéiforme et en langue akkadienne, exposée de nos jours au musée du Louvre (salle 227) à Paris. Il s'agit en fait d'une longue inscription royale, comportant un prologue et un épilogue glorifiant le souverain Hammurabi, qui a régné sur Babylone d'environ 1792 à 1750 av. J.-C., dont la majeure partie est constituée de décisions de justice. Depuis sa découverte en 1901-1902 sur une stèle mise au jour lors des fouilles de Suse dirigées par Jacques de Morgan, cet ensemble de décisions est désigné comme un « code » et chaque décision comme autant de « lois » ou « articles » relatifs à différents aspects de la vie de la société babylonienne de la période. La nature exacte du texte est l'objet de débats : bien qu'il soit souvent présenté comme un code de lois dont les dispositions sont destinées à être appliquées dans le royaume de Hammurabi, les assyriologues qui l'ont étudié plus précisément insistent sur sa fonction politique de glorification du roi et y voient plutôt une sorte de traité juridique visant à conserver le souvenir du sens de la justice et de l'équité de Hammurabi. Quoi qu'il en soit, y apparaissent des informations essentielles pour la connaissance de différents aspects de la société babylonienne du XVIIIe siècle av. J.-C. : organisation et pratiques judiciaires, droit de la famille et de la propriété, statuts sociaux, activités économiques, entre autres. Il convient souvent de compléter ces informations par celles fournies par les nombreuses tablettes cunéiformes de la même époque exhumées sur les sites du royaume de Babylone pour mieux comprendre le contenu du texte. (fr)
Undang-undang Hammurabi adalah prasasti hukum kuno Babilonia yang disusun oleh raja Hammurabi. Prasasti ini berukuran 2,25 meter dengan tulisan terukir dalam bahasa Akkadia berisi 282 peraturan mengenai berbagai ketentuan; semisal undang-undang perdagangan, perbudakan, , kerusakan, pencurian dan . Pada tahun 1901, seorang arkeolog asal Swiss, , berhasil menemukan undang-undang ini di , Khuzestan, Iran. Para peneliti percaya bahwa undang-undang ini termasuk salah satu prasasti hukum tertua di dunia. Terdapat beberapa salinan hukum pada batu-batu ukiran yang berukuran lebih kecil. Saat ini, Undang-undang Hammurabi menjadi salah satu koleksi Museum Louvre di Paris. Salah satu peraturan terkenal dari prasasti ini adalah hukum balas-setimpal yang mirip dengan Hukum di Kitab Taurat: Jika seseorang menghancurkan mata milik orang lain, mereka harus menghancurkan mata milik perusak itu. Jika seseorang mematahkan tulang milik orang lain, mereka harus mematahkan tulang milik orang (yang mematahkan) itu.... — Hukum ke-196 dan ke-197. Terdapat berbagai peraturan lain yang salah satunya membahas hukum orang merdeka terhadap budak. (in)
Il Codice di Hammurabi è una fra le più antiche raccolte di leggi scritte, risalente al XVIII secolo a.C. e appartenente alla civiltà babilonese. Il testo è anche considerato una delle opere letterarie più importanti e conosciute dell'antica Mesopotamia e un'importante fonte riguardante i sistemi legali dell'antichità. La formulazione risale al regno di Hammurabi, sesto re della I dinastia di Babilonia. Si tratta di un testo in scrittura cuneiforme inciso su di una stele in diorite alta 2,25 metri quasi completamente conservata, su diversi frammenti di stele di basalto e su oltre 30 copie realizzate su tavolette di argilla tra il II e il I millennio a.C. La stele in diorite è oggi esposta al museo del Louvre di Parigi e, come i frammenti delle stele di basalto, venne trovata dagli archeologi francesi a Susa, dove giunse nel XII secolo a.C. dopo essere stata sottratta da Babilonia. Essendo in buono stato di conservazione, lo scritto è completamente noto. Il testo è composto da circa 8.000 parole scritte in 51 colonne, ciascuna con circa 80 righe, in carattere cuneiforme antico monumentale babilonese. il contenuto può essere approssimativamente diviso in tre sezioni: un prologo di circa 300 righe, che spiega la legittimazione divina del re; una parte principale, con 282 clausole legali; e un epilogo di circa 400 righe, che loda la rettitudine del re e invita i successivi governanti a obbedire ai principi legali espressi. Le norme contenute, che occupano circa l'ottanta per cento del totale, riguardano, nella terminologia moderna, il diritto costituzionale, immobiliare, delle obbligazioni, il diritto matrimoniale, la successione a causa di morte, il diritto penale, le locazioni, la disciplina dell'allevamento del bestiame e della schiavitù. Del contenuto, fin dalla sua pubblicazione avvenuta nel 1902, si sono occupati principalmente assiriologi e giuristi; tuttavia l'origine o la sua funzione non è stata ancora chiarita. L'ipotesi originale, ovvero che si trattasse di una sintesi sistematica della legge vigente (diritto positivo), è stata smentita sin dall'inizio. Da allora si è discusso su diverse proposte: una compilazione ad uso privato, una traccia per le sentenze, una legge di riforma, un testo didattico o semplicemente un'opera d'arte linguistica. Anche la teologia ha mostrato interesse verso il codice come una possibile ricezione di esso nella Bibbia. Il Codice di Hammurabi è stato più volte indicato come la più antica "legge" dell'umanità, una formulazione che al 2021 non può più essere mantenuta a seguito della scoperta di codici più antichi come quello di Ur-Nammu e . (it)
함무라비 법전( - 法典, 영어: Code of Hammurabi)은 기원전 1792년에서 1750년에 바빌론을 통치한 함무라비 왕이 반포한 고대 바빌로니아의 법전이다. 아카드어가 사용되어 설형문자로 기록되어 있다. 우르남무 법전 등 100여년 이상 앞선 수메르 법전이 발견되기 전까지 세계에서 가장 오래된 성문법으로 알려져 있었다. (ko)
ハンムラビ法典（ハンムラビほうてん、英語: Code of Hammurabi）は、紀元前1792年から1750年にバビロニアを統治したハンムラビ（ハムラビ）王が発布した法典。メソポタミア文明最盛期に際する。アッカド語が使用され、楔形文字で記されている。材質は玄武岩で高さは2ｍ25cm、周囲は上部が1ｍ65cm、下部が1ｍ90cm、発見当時は大きく３つに破損していた。 (ja)
Kodeks Hammurabiego – babiloński zbiór praw zredagowany i spisany w XVIII w. p.n.e. za panowania króla Hammurabiego, szóstego przedstawiciela I dynastii z Babilonu. (pl)
De Codex Hammurabi, samengesteld in ca. 1780 v.Chr., ook bekend als de code van Hammurabi is een van de oudste tot dusver gevonden geschreven wetten, en een van de best bewaarde voorbeelden van dit type document uit het antieke Mesopotamië. De tekst is casuïstisch, dat wil zeggen dat deze individuele gevallen of behandelt volgens een patroon 'als ..., dan ...' en de teksten zijn geschreven in eenvoudige taal, zodat het gewone volk (de muskinu), het kon begrijpen. De codex van Hammurabi, koning van Babylonië (1792–1750 v.Chr.), is van groot belang geweest om tot een meer systematische studie te komen van het Babylonisch recht. Ook geven de teksten inzicht in de manier waarop samenleving en economie waren georganiseerd. Andere verzamelingen van wetten zijn de nog oudere Codex Ur-Nammu (ca. 2050 v.Chr.), de (ca. 1930 v.Chr.) en de (ca. 1870 v.Chr.). Veel rechtsbeginselen uit deze codex komen later terug in de Bijbel en de Koran, zoals het principe "oog om oog, tand om tand". Sommige rechtsfiguren belandden via het Romeinse recht in nu geldend recht zoals bijvoorbeeld bewijsrecht, verkrijgende verjaring en vruchtgebruik. Aanvankelijk werd gedacht dat de tekst een codificatie was van bestaande regels, vergelijkbaar met bijvoorbeeld de Code Napoléon. Deze opvatting staat ter discussie. Meerdere wetenschappers zijn hier niet van overtuigd, onder meer omdat belangrijke zaken uit de toenmalige samenleving niet behandeld worden. Zo komt veeteelt slechts zijdelings ter sprake. Daarnaast wordt er in geen enkele juridische tekst van die tijd verwezen naar de codex. Over wat de tekst dan wel is, verschillen de meningen. Enerzijds wordt gedacht dat het een wetenschappelijke verhandeling is, anderzijds wordt wel gesteld dat het koninklijke propaganda is waarmee Hammurabi zichzelf neerzette als koning van de rechtvaardigheid op wie men kon vertrouwen als men onrecht was aangedaan. Een van de teksten is gegraveerd in spijkerschrift op een 2,25 meter hoge pilaar uit basalt. De pilaar werd in 1901 door de Franse archeoloog De Morgan gevonden in de bergen van Perzië, in drie delen gebroken. Na restauratie wordt de pilaar tentoongesteld in het Louvre museum in Parijs. (nl)
Hammurabis lagar, eller Hammurabis lag, är en gammalbabylonisk lagsamling och den mest kända av de forntida lagarna. Den utfärdades av kung Hammurabi och förvaras idag på Louvren i Paris Originaltexten påträffades vid de av de Morgan ledda franska utgrävningarna i det gamla Susa vid årsskiftet 1902 och är ett av de allra märkligaste fynden från den gamla babyloniska kulturen. Lagarna är inmejslade i prydliga kilskriftstecken på ett monument av hård svart diorit, 2,25 m högt, 1,90 m i omfång vid foten och 1,65 m vid toppen. Det är den längsta och bäst bevarade kilskriftstext, som hittills påträffats. Högst upp på stenens framsida är en basrelief. Samas, solguden, som också var den gudomlige domaren, sitter på en tron, och framför honom står Hammurabi, som från den högste domaren mottar sina lagar. Inskriften löper i sexton parallella kolumner på framsidan och tjugoåtta på baksidan. De egentliga lagarna föregås av en prolog, där Hammurabi uppräknar sinatitlar, de gudar han dyrkade, de städer han regerade över och de storverk, som han utfört. Efter lagarna följer en epilog, där Hammurabi anbefaller dem till efterlevnad, nedkallar välsignelser över de efterkommande, som åtlyder dem, såväl som förbannelser över dem, som uraktlåter, ändrar eller utplånar dem. De egentliga lagarna utgör omkring 282 lagparagrafer. Fem kolumner är borthuggna med förlust av omkring 35 paragrafer. Några av dessa kan likväl återställas från lertavlor i Assurbanipals bibliotek. Lagen indelas sålunda: * 1–5 §§ handlar om falsk anklagelse för brott, mutor till vittnen, falskt vittnesmål, och domare, som vränger rätten; * 6–25 §§ om stöld, tempel- och palatsstölder, stöld från enskilda personer, stöld av människor, inbrott och röveri; * 26–41 §§ om förläning av statsegendomar till krigare och tjänstemän; * 42–47 §§ om arrendering av jordegendomar; * 48–51 §§ om pantsatt skörd; * 53–56 §§ om ersättningsskyldighet för skada, förorsakad av bristfällig dammbyggnad; * 57–58 §§ om olovligt bete; * 59–65 §§ om olovligt fällande av träd, trädgårdsplantering och trädgårdsbruk; * 98–107 §§ om kommissionsaffärer; * 108–111 §§ om värdshusidkerskor; * 112 § om transport och förvaring av anförtrott gods; * 113–119 §§ om pantsättning och personer satta i pant för skuld; * 120–126 §§ om förvaring av annans egendom; * 127–152 §§ äktenskapslagar, om beskyllning för äktenskapsbrott, omgifte under en mans frånvaro, skilsmässa, sidohustrur, hustru behäftad med sjukdom, en mans gåvor till sin hustru, skulder före äktenskapet; * 153–158 §§ om sedlighetsförbrytelser; * 159–161 §§ om upphävandet av trolovning; * 162–184 §§ om arvsrätt, arv efter hustruns död, efter mannens död, hustru och sidohustru, om morgongåvan, efter äktenskap mellan en fri och en slav, änkan och barnen, döttrars arvsrätt; * 185–193 §§ om adoption; * 199–214 §§, lika för lika-lagen; * 215–227 §§, lagar för läkare, veterinärer och slavmärkare; * 228–240 §§, bestämmelser för byggmästare och skeppsbyggare; * 241–249 §§ om lega av lastdjur; * 250–252 §§, ersättning för skada en vildsint oxe tillfogat; * 253–260 §§ om lejda uppsyningsmän och jordarbetare; * 261–267 §§, bestämmelser för herdar; * 268–277 §§, legotaxa för arbetsdjur, redskap, daglönare, hantverkare och båtar; * 278–282 §§ om köp och besittning av slavar. Hammurabi hade, som prologen och epilogen tydligt visar, låtit inmejsla dessa lagar på den nu funna stenen. Någon elamitisk krigare hade sedermera under de ofta förekommande krigstågen till Babylonien sannolikt fört stenen som krigsbyte till Susa. Hammurabi själv är naturligtvis inte att betrakta som upphovsman till dessa lagar. De är gammalbabyloniska lagar, vilka, i likhet med alla lagar, småningom uppstått, formats och även nedskrivits under tidernas lopp. Dessa lagar är märkliga både för sin utförlighet och sin karaktär. De vittnar om, till vilken jämförelsevis hög ståndpunkt rättsskipningen utvecklat sig i Babylonien så långt tillbaka som det andra årtusendet f.Kr. Brottmål och civila rättstvister avgjordes sålunda vid offentliga domstolar med ansvariga domare, efter fullgiltig bevisföring och med rätt till försvar, värjemålsed och övervägande av utslag vid högre rätt, i detta fall kungen själv. Dessa lagar återspeglar en väl ordnad stat, där personlig frihet, säkerhet, verksamhet och egendom skyddas, befrämjas och regleras av lagar, som under tidernas lopp och omständigheternas krav visat sig verksamma och nyttiga. Emedan denna lagsamling är semitisk, innehåller den de gammalsemitiska rättsprinciperna. Grundvalen för dessa är "lika för lika" eller "liv för liv,öga för öga, tand för tand, hand för hand, fot för fot". Denna princip följs i dessa lagar bokstavligen, då det gäller liv eller lem, men då det gäller förbrytelse mot annans egendom, måste den skyldige ersätta dubbelt eller mångdubbelt. Men varje brott kunde beläggas med endast ett straff. Straffen är i allmänhet stränga. Dödsstraff är sålunda föreskrivna för inte mindre än 35 förbrytelser, och ändå innehåller dessa lagar märkligt nog ej några straffbestämmelser för mord, hädelse, majestätsbrott eller högförräderi. En tempeltjuv, människotjuv, slavgömmare, rövare, falsk anklagare, ett falskt vittne, sedlighetsförbrytare och så vidare straffas med döden – genom dränkning, förbränning eller hängning. Tungan avskärs för dåligt tal, ett öga utrivs för onda blickar, brösten bortskärs från en amma, som försummat sitt barn, händerna avhuggs en son, som slagit sin fader, och en läkare, som opererat med dödlig utgång. Fängelsestraffet i egentlig mening förekommer inte alls. Det enda frihetsstraffet är förvisning. Ersättning i silver eller in natura för vållad skada varierar mellan dubbelt och tolvdubbelt av värdet. Utom sitt rent juridiska intresse är denna lagsamling av stort värde för det ljus den kastar över de sociala förhållandena i Babylonien. Dessa lag- och straffbestämmelser återspeglar sålunda klassförhållandena, äktenskap och familjeliv, seder och bruk, administrativa förhållanden, ämbeten, yrken, löneförhållanden och levnadskostnader, industri, handel och näringar. De återspeglar hela det babyloniska kulturella livet. Av särskilt intresse är denna lagsamling på grund av sina påtagliga likheter och sitt omisskänneliga släktskap med andra gamla lagar, i synnerhet den mosaiska lagen, de romerska tolv tavlorna och den . Sambandet och släktskapen mellan Hammurabis lagar och Mose lag ligger i öppen dag. Det är samma grundprinciper, rättsbegrepp och även samma ordalydelse. Samma seder och bruk återspeglas. Många av lagbuden överensstämmer fullständigt, andra avviker från varandra i smärre detaljer. Naturligtvis förekommer olikheter, och den babyloniska lagen är fullständigare. Denna uppenbara likhet har väckt frågan om det historiska sambandet mellan de båda lagsamlingarna. Har hebréerna hämtat sina lagar från babylonierna eller har babylonier och hebréer öst ur samma källa och sålunda var för sig utvecklat sina lagsystem ur urgamla semitiska rättsbegrepp? Den frågan torde ej bestämt kunna besvaras. Visst är emellertid, att den babyloniska lagsamlingen i den form, vari den föreligger, är minst tusen år äldre än den mosaiska. De ofta överraskande likheterna mellan Hammurabis lagar och de romerska tolv tavlorna lämnar knappast något tvivel om, att de gammalsemitiska rättsgrunderna utövat starkt inflytande på den grekisk-romerska lagstiftningen. Olikheterna mellan Hammurabis lagar och den syrisk-romerska lagboken, som ju härstammar från 400-talet e.Kr., är större, men även här finner man tydliga spår av gammalsemitiska rättsbegrepp. (sv)
O Código de Hamurábi representa um conjunto de leis escritas, sendo um dos exemplos mais bem preservados desse tipo de texto oriundo da Mesopotâmia. Acredita-se que foi escrito pelo rei Hamurábi, aproximadamente em 1 772 a.C. Foi encontrado por uma expedição francesa em 1901 na região da antiga Mesopotâmia, correspondente à cidade de Susa, no sudoeste do Irã ou Irão. É um monumento monolítico talhado em rocha de diorito, sobre o qual se dispõem 46 colunas de escrita cuneiforme acádica, com 282 leis em 3 600 linhas. A numeração vai até 282, mas a cláusula 13 foi excluída por superstições da época. A peça tem 2,25 m de altura, 1,50 m de circunferência na parte superior e 1,90 m na base. Os artigos do Código de Hamurábi descreviam casos que serviam como modelos a serem aplicados em questões semelhantes. Para limitar as penas, o Código anotou o princípio de Talião, sinônimo de retaliação. Por esse princípio, a pena não seria uma vingança desmedida, mas proporcional à ofensa cometida pelo criminoso. Tal princípio é resumido no ditado popular "olho por olho, dente por dente". A sociedade era dividida em três classes, que também pesavam na aplicação do código: * Awilum: Homens livres, proprietários de terras, que não dependiam do palácio e do templo; * Muskênum: Camada intermediária, funcionários públicos, que tinham certas regalias no uso de terras; * Wardum: Escravos, que podiam ser comprados e vendidos até que conseguissem comprar sua liberdade. Pontos principais do código de Hamurábi: * não cumprimento de contrato; * lei de talião (olho por olho, dente por dente); * falso testemunho; * roubo e receptação; * estupro; * família; * escravos; * ajuda de fugitivos. Exemplo de uma disposição contida no código: Art. 25 § 227 - "Se um construtor edificou uma casa para um Awilum, mas não reforçou seu trabalho, e a casa que construiu caiu e causou a morte do dono da casa, esse construtor será morto". O objetivo deste código era homogeneizar o reino juridicamente e garantir uma cultura comum. No seu epílogo, Hamurábi afirma que elaborou o conjunto de leis "para que o forte não prejudique o mais fraco, a fim de proteger as viúvas e os órfãos" e "para resolver todas as disputas e sanar quaisquer ofensas". Durante as diferentes invasões da Babilônia, o código foi deslocado para a cidade de Susa (no Irã ou Irão atual) por volta de 1 200 a.C.. Foi nessa cidade que ele foi descoberto, em dezembro de 1901, pela expedição dirigida por Jacques de Morgan. O abade Jean-Vincent Scheil traduziu a totalidade do código após o retorno a Paris, onde hoje ele pode ser admirado no Museu do Louvre, na sala 3 do Departamento de Antiguidades Orientais. Durante o governo de Hamurábi, no primeiro império babilônico, organizou-se um dos mais conhecido sistema de leis escritas da antiguidade: O Código de Hamurábi. Outros códigos, (Código de Ur-Namu), haviam surgido entre os sumérios que viveram entre 4 000 e 1 900 a.C. na Mesopotâmia. No entanto, o Código de Hamurábi foi o que chegou até nós de forma mais completa - os sumérios viviam em pequenas comunidades autônomas, o que dificultou o conhecimento desses registros. Hamurábi foi o sexto rei da Suméria (região do atual Iraque) por volta de 1 750 a.C. e também ele quem uniu os semitas e sumérios fundando o império babilônico. O Código de Hamurábi ficava inicialmente no templo de Sipar (uma das cidades mais antigas da Mesopotâmia), sendo que diversas cópias suas foram distribuídas pelo reino de Hamurábi. No topo do monólito (monumento construído a partir de um só bloco de rocha) encontra-se uma representação de Hamurábi em frente ao deus sumeriano do sol Samas. Seu código trata de temas cotidianos e abrange matérias de ordem, civil, penal e administrativa como, por exemplo, o direito da mulher de escolher outro marido caso o seu seja feito prisioneiro de guerra e não tenha como prover a casa, ou a obrigação do homem de prover o sustento dos filhos mesmo que se separe de sua mulher. (pt)
Зако́ны Хаммура́пи (аккад. Inu Anum sîrum, «Когда высочайший Ану…» — заглавие, данное поздневавилонскими переписчиками по первым словам текста), также Ко́декс Хаммура́пи — законодательный свод старовавилонского периода, созданный при царе Хаммурапи в 1750-х годах до н. э. Один из древнейших правовых памятников в мире. Основной текст свода сохранился в виде клинописной надписи на аккадском языке, высеченной на конусообразной диоритовой стеле, которая была обнаружена французской археологической экспедицией в конце 1901 — начале 1902 года в ходе раскопок древнего города Сузы на территории Персии. Современные исследователи делят Законы на 282 параграфа, регулирующих вопросы судопроизводства, охраны различных форм собственности и брачно-семейных отношений, а также частного и уголовного права. Около 35 параграфов были стёрты со стелы ещё в древности и в настоящее время частично восстановлены по копиям на глиняных табличках. Законы Хаммурапи — результат крупной реформы существовавшего правопорядка, призванной унифицировать и дополнить действие неписаных норм поведения, зародившихся ещё в первобытном обществе. В качестве вершины развития клинописного права древней Месопотамии, Законы оказывали влияние на правовую культуру Древнего Востока на протяжении многих столетий. Система права, закреплённая вавилонским сводом, стала передовой для своего времени и по богатству нормативного содержания и используемых юридических конструкций была превзойдена лишь позднейшим правом Древнего Рима. Несмотря на то, что они были созданы на раннем этапе становления ближневосточного сословного общества, что обусловило сравнительную жестокость установленных ими уголовных наказаний, Законы отличаются исключительной продуманностью и стройностью правового регулирования. В отличие от большинства других древних памятников Востока, для свода Хаммурапи характерно практически полное отсутствие сакрально-религиозной мотивации отдельных правовых норм, что делает его первым в истории человечества чисто законодательным актом. (ru)
《漢摩拉比法典》（法語：Code de Hammurabi，阿拉伯语：شريعة حمورابي‎，天主教译为哈慕辣彼法典），是古巴比伦第六代国王漢摩拉比颁布的一部法律，約公元前1754年（）頒布。即使後來考古發現至少3塊更早公布的成文法典（如《烏爾納姆法典》），漢摩拉比法典仍被认为是世界上最早的一部比较具有系统的法典。 (zh)
Зведення законів Хаммурапі або Кодекс Хаммурапі — один з найдавніших і найкраще збережених законодавчих кодексів стародавнього Вавилону, створений близько за наказом вавилонського царя Хаммурапі. (uk)

dbo:wikiPageExternalLink

dbo:wikiPageWikiLink

dbp:1p

34 (xsd:integer)
37 (xsd:integer)
52 (xsd:integer)
76 (xsd:integer)
167 (xsd:integer)
211 (xsd:integer)
257 (xsd:integer)
258 (xsd:integer)
285 (xsd:integer)
294 (xsd:integer)

dbp:1y

1903 (xsd:integer)
1904 (xsd:integer)
1910 (xsd:integer)
1911 (xsd:integer)
1936 (xsd:integer)
1943 (xsd:integer)
1952 (xsd:integer)
1960 (xsd:integer)
1965 (xsd:integer)
1977 (xsd:integer)
1985 (xsd:integer)
1992 (xsd:integer)
1995 (xsd:integer)
2001 (xsd:integer)
2002 (xsd:integer)
2011 (xsd:integer)
2016 (xsd:integer)

dbp:2loc

chapters 6–7 (en)
the title (en)

dbp:2pp

13 (xsd:integer)
102 (xsd:integer)
111 (xsd:integer)
163 (xsd:integer)
165 (xsd:integer)
601 (xsd:integer)
146158 (xsd:integer)

dbp:3a

Davies (en)
Roth (en)
Miles (en)
Driver (en)
Everts (en)
Souvay (en)
Bottéro (en)
Charpin (en)
Equitable Trust Company (en)
Slanski (en)
writer873 (en)

dbp:3p

13 (xsd:integer)
45 (xsd:integer)
57 (xsd:integer)
72 (xsd:integer)
106 (xsd:integer)

dbp:3y

1905 (xsd:integer)
1910 (xsd:integer)
1920 (xsd:integer)
1952 (xsd:integer)
1992 (xsd:integer)
1995 (xsd:integer)
2010 (xsd:integer)
2011 (xsd:integer)
2012 (xsd:integer)

dbp:4y

1914 (xsd:integer)
2014 (xsd:integer)
2016 (xsd:integer)

dbp:5y

1920 (xsd:integer)
2019 (xsd:integer)

dbp:6y

1921 (xsd:integer)
2020 (xsd:integer)

dbp:caption

The Louvre stele (en)
The Royal City and Acropolis of Susa in 2007 (en)
The excavation of the Susa acropolis in 1897–1898, four years before the Code was found at the site (en)

dbp:image

Mosaic of Justinianus I - Basilica San Vitale .jpg (en)
Napoleon Bonaparte.jpg (en)
Royal_City_and_Acropolis_Tepes.jpg (en)
Tranchée de Jacques de Morgan sur l'acropole de Susa en Iran .jpg (en)

dbp:wikiPageUsesTemplate

rdf:type

rdfs:comment

شريعة حمورابي أو قوانين حمورابي هي مجموعة قوانين بابلية يبلغ عددها 282 مادة قانونية سجلها الملك حمورابي سادس ملوك بابل (حكم من سنة 1792 قبل الميلاد إلى سنة 1750 قبل الميلاد) على مسلة كبيرة أسطوانية الشكل. (ar)
Chammurapiho zákoník (nebo kodex krále Chammurapiho) je babylonský zákoník, vydaný králem Chammurapim. Pochází přibližně z roku 1686 př. n. l. (uvádí se též 1800 př. n. l.), patří tak mezi nejstarší dochované zákoníky vůbec, (staršími jsou jen zápisy o zákonech sumerského krále Urnammy z města Uru (zhruba 2050 př. n. l.) a další dva zákoníky z Mezopotámie). Po dlouhou dobu byl však Chammurapiho zákoník považován za naprosto nejstarší. Text zákoníku je vyryt do kamenné stély, která je vystavena v pařížském Louvru. (cs)
Ο Κώδικας του Χαμμουραμπί αποτελεί ένα από τα αρχαιότερα κείμενα νόμων, το οποίο χρονολογείται γύρω στο 1754 π.Χ., δημιουργία του βασιλιά της Βαβυλώνας Χαμουραμπί. Είναι ένα άριστα διατηρημένο εύρημα της αρχαίας Μεσοποταμίας. (el)
Kodo de Hamurabo (aŭ leĝaro de reĝo Hamurabo) devenas proksimume el la jaro 1686 a.K. (oni notas ankaŭ 1800 a.K.) apartenas inter la plej malnovaj konservitaj leĝaroj entute (pli malnovaj estas sole enskribaĵoj de la sumera reĝo el la urbo Ur (proksimume ) kaj pliaj du leĝaroj el Mezopotamio. Sed dum longa tempo oni konsideris la kodon de Hamurabo kiel la plej malnova. (eo)
Hammurabiren Kodea Babiloniako zuzenbide-testua da, K. a. 1750 aldean Hammurabi Babiloniako seigarren erregeak promulgatu zuena. 1901-1902 aldean Susa hirian aurkitu eta gaur egun Louvre museoan dagoen dioritazko zutarri batean idatzirik dago. Ezagutzen den lege bildumarik zaharrena da, eta antzinako Mesopotamiako osoena. Arauez osatutako kodea da, ondorengo kodeentzako eredu izan zena, eta oso garrantzitsua izan zen Mesopotamiako gizartea ikertzeko. (eu)
함무라비 법전( - 法典, 영어: Code of Hammurabi)은 기원전 1792년에서 1750년에 바빌론을 통치한 함무라비 왕이 반포한 고대 바빌로니아의 법전이다. 아카드어가 사용되어 설형문자로 기록되어 있다. 우르남무 법전 등 100여년 이상 앞선 수메르 법전이 발견되기 전까지 세계에서 가장 오래된 성문법으로 알려져 있었다. (ko)
ハンムラビ法典（ハンムラビほうてん、英語: Code of Hammurabi）は、紀元前1792年から1750年にバビロニアを統治したハンムラビ（ハムラビ）王が発布した法典。メソポタミア文明最盛期に際する。アッカド語が使用され、楔形文字で記されている。材質は玄武岩で高さは2ｍ25cm、周囲は上部が1ｍ65cm、下部が1ｍ90cm、発見当時は大きく３つに破損していた。 (ja)
Kodeks Hammurabiego – babiloński zbiór praw zredagowany i spisany w XVIII w. p.n.e. za panowania króla Hammurabiego, szóstego przedstawiciela I dynastii z Babilonu. (pl)
《漢摩拉比法典》（法語：Code de Hammurabi，阿拉伯语：شريعة حمورابي‎，天主教译为哈慕辣彼法典），是古巴比伦第六代国王漢摩拉比颁布的一部法律，約公元前1754年（）頒布。即使後來考古發現至少3塊更早公布的成文法典（如《烏爾納姆法典》），漢摩拉比法典仍被认为是世界上最早的一部比较具有系统的法典。 (zh)
Зведення законів Хаммурапі або Кодекс Хаммурапі — один з найдавніших і найкраще збережених законодавчих кодексів стародавнього Вавилону, створений близько за наказом вавилонського царя Хаммурапі. (uk)
L'Estela d'Hammurabi és una pedra basàltica negra de dos metres d'alçada, on hi ha escrit el Codi d'Hammurabi, un dels compendis legals més antics i coneguts, i un dels exemplars millor conservats d'aquest tipus de documents creats en l'antiga Mesopotàmia. El codi, escrit en accadi, inclou 282 disposicions legals sobre el comerç, els impostos, el matrimoni, el divorci, el robatori, l'esclavitud i els deutes. Moltes d'aquestes lleis s'assemblen, tant pel que fa al contingut com a la redacció, a les que trobem al Deuteronomi i que Jahvè transmeté a Moisès. Es basa en l'aplicació de la llei del Talió («ull per ull i dent per dent»), i és també un dels exemples més primerencs del principi de presumpció d'innocència, ja que suggereix que l'acusat o l'acusador tenen l'oportunitat d'aportar prove (ca)
Als Codex Hammurapi (auch in den Schreibweisen Kodex bzw. Hammurabi und Ḫammurapi) bezeichnet man eine babylonische Sammlung von Rechtssprüchen aus dem 18. Jahrhundert v. Chr. Sie gilt zugleich als eines der wichtigsten und bekanntesten literarischen Werke des antiken Mesopotamiens und als bedeutende Quelle keilschriftlich überlieferter Rechtsordnungen (Keilschriftrechte). Der Text geht zurück auf Hammurapi, den sechsten König der 1. Dynastie von Babylon. Er ist auf einer nahezu komplett erhaltenen 2,25 m hohen Dioritstele, auf mehreren Basaltstelenbruchstücken anderer Stelen sowie in über 30 Tontafelabschriften aus dem zweiten und ersten Jahrtausend v. Chr. überliefert. Auch diese Stele selbst wird häufig als „Codex Hammurapi“ bezeichnet. Sie ist heute im Louvre in Paris ausgestellt und w (de)
The Code of Hammurabi is a Babylonian legal text composed c. 1755–1750 BC. It is the longest, best-organised, and best-preserved legal text from the ancient Near East. It is written in the Old Babylonian dialect of Akkadian, purportedly by Hammurabi, sixth king of the First Dynasty of Babylon. The primary copy of the text is inscribed on a basalt stele 2.25 m (7 ft 4+1⁄2 in) tall. (en)
El Código de Hammurabi es uno de los conjuntos de leyes más antiguos que se han encontrado y uno de los ejemplares mejor conservados de este tipo de documentos creados en la antigua Mesopotamia. Representa un desarrollado concepto de igualdad entre los habitantes de Mesopotamia. Se basa en la aplicación de la ley del talión, y es también uno de los más tempranos ejemplos del principio de presunción de inocencia, pues sugiere que el acusado o el acusador tienen la oportunidad de aportar pruebas. Fue escrito en 1750 a. C. por el rey de Babilonia Hammurabi, donde unifica los códigos existentes en las ciudades del imperio babilónico. Actualmente está conservado en el Museo del Louvre de París. (es)
Le Code de Hammurabi est un texte juridique babylonien daté d'environ 1750 av. J.-C., à ce jour le plus complet des codes de lois connus de la Mésopotamie antique. Il a été redécouvert en 1901-1902 à Suse en Iran, gravé sur une stèle de 2,25 mètres de haut comportant la quasi-totalité du texte en écriture cunéiforme et en langue akkadienne, exposée de nos jours au musée du Louvre (salle 227) à Paris. Il s'agit en fait d'une longue inscription royale, comportant un prologue et un épilogue glorifiant le souverain Hammurabi, qui a régné sur Babylone d'environ 1792 à 1750 av. J.-C., dont la majeure partie est constituée de décisions de justice. (fr)
Undang-undang Hammurabi adalah prasasti hukum kuno Babilonia yang disusun oleh raja Hammurabi. Prasasti ini berukuran 2,25 meter dengan tulisan terukir dalam bahasa Akkadia berisi 282 peraturan mengenai berbagai ketentuan; semisal undang-undang perdagangan, perbudakan, , kerusakan, pencurian dan . Salah satu peraturan terkenal dari prasasti ini adalah hukum balas-setimpal yang mirip dengan Hukum di Kitab Taurat: Terdapat berbagai peraturan lain yang salah satunya membahas hukum orang merdeka terhadap budak. (in)
Il Codice di Hammurabi è una fra le più antiche raccolte di leggi scritte, risalente al XVIII secolo a.C. e appartenente alla civiltà babilonese. Il testo è anche considerato una delle opere letterarie più importanti e conosciute dell'antica Mesopotamia e un'importante fonte riguardante i sistemi legali dell'antichità. La formulazione risale al regno di Hammurabi, sesto re della I dinastia di Babilonia. Si tratta di un testo in scrittura cuneiforme inciso su di una stele in diorite alta 2,25 metri quasi completamente conservata, su diversi frammenti di stele di basalto e su oltre 30 copie realizzate su tavolette di argilla tra il II e il I millennio a.C. La stele in diorite è oggi esposta al museo del Louvre di Parigi e, come i frammenti delle stele di basalto, venne trovata dagli archeolo (it)
De Codex Hammurabi, samengesteld in ca. 1780 v.Chr., ook bekend als de code van Hammurabi is een van de oudste tot dusver gevonden geschreven wetten, en een van de best bewaarde voorbeelden van dit type document uit het antieke Mesopotamië. De tekst is casuïstisch, dat wil zeggen dat deze individuele gevallen of behandelt volgens een patroon 'als ..., dan ...' en de teksten zijn geschreven in eenvoudige taal, zodat het gewone volk (de muskinu), het kon begrijpen. (nl)
O Código de Hamurábi representa um conjunto de leis escritas, sendo um dos exemplos mais bem preservados desse tipo de texto oriundo da Mesopotâmia. Acredita-se que foi escrito pelo rei Hamurábi, aproximadamente em 1 772 a.C. Foi encontrado por uma expedição francesa em 1901 na região da antiga Mesopotâmia, correspondente à cidade de Susa, no sudoeste do Irã ou Irão. A sociedade era dividida em três classes, que também pesavam na aplicação do código: Pontos principais do código de Hamurábi: Exemplo de uma disposição contida no código: (pt)
Зако́ны Хаммура́пи (аккад. Inu Anum sîrum, «Когда высочайший Ану…» — заглавие, данное поздневавилонскими переписчиками по первым словам текста), также Ко́декс Хаммура́пи — законодательный свод старовавилонского периода, созданный при царе Хаммурапи в 1750-х годах до н. э. Один из древнейших правовых памятников в мире. (ru)
Hammurabis lagar, eller Hammurabis lag, är en gammalbabylonisk lagsamling och den mest kända av de forntida lagarna. Den utfärdades av kung Hammurabi och förvaras idag på Louvren i Paris Originaltexten påträffades vid de av de Morgan ledda franska utgrävningarna i det gamla Susa vid årsskiftet 1902 och är ett av de allra märkligaste fynden från den gamla babyloniska kulturen. Lagarna är inmejslade i prydliga kilskriftstecken på ett monument av hård svart diorit, 2,25 m högt, 1,90 m i omfång vid foten och 1,65 m vid toppen. Det är den längsta och bäst bevarade kilskriftstext, som hittills påträffats. Högst upp på stenens framsida är en basrelief. Samas, solguden, som också var den gudomlige domaren, sitter på en tron, och framför honom står Hammurabi, som från den högste domaren mottar sina (sv)

rdfs:label

Code of Hammurabi (en)
شريعة حمورابي (ar)
Estela d'Hammurabi (ca)
Chammurapiho zákoník (cs)
Codex Hammurapi (de)
Κώδικας του Χαμουραμπί (el)
Kodo de Hamurabo (eo)
Código de Hammurabi (es)
Hammurabiren Kodea (eu)
Code de Hammurabi (fr)
Undang-undang Hammurabi (in)
Codice di Hammurabi (it)
함무라비 법전 (ko)
ハンムラビ法典 (ja)
Codex Hammurabi (nl)
Kodeks Hammurabiego (pl)
Código de Hamurabi (pt)
Законы Хаммурапи (ru)
Hammurabis lagar (sv)
Закони Хаммурапі (uk)
汉谟拉比法典 (zh)

owl:sameAs

is dbo:wikiPageWikiLink of