Arameans (original) (raw)

dbo:abstract

Aramejci jsou příslušníci západosemitského kočovného a pasteveckého národa, který žil v oblasti horní Mezopotámie (biblický ). Aramejci nikdy neměli jednotnou říši, ale byli rozptýleni v jednotlivých nezávislých královstvích po celém Blízkém východě. Ale právě tomuto národu se podařilo rozšířit svou řeč a kulturu po celém Blízkém východě a dokonce i za jeho hranice, částečně i díky masovému pohybu obyvatel vynucenému postupným rozmachem říší v tomto regionu, Asýrii a Babylónii nevyjímaje – tento postupný proces je zván „arameizací“. (cs)
Els arameus o siríacs van ser i són un poble semita en un principi nòmada que vivia a Mesopotàmia i a Llevant. Se'l coneix des del Bronze final, quan van començar a moure's pel territori a causa de les invasions dels Pobles de la mar. Parlaven l'arameu, una llengua semítica. Obligats per la necessitat de sobreviure van entrar a Assíria en una època propera al regnat de Teglatfalassar I (1115 aC a 1076 aC). És possible que dos segles abans el poble conegut com a akhlamu, que s'havia instal·lat al país de Subartu, que era territori assiri, i en part, vora del riu Eufrates fos en realitat un poble arameu, que ja havia iniciat la marxa cap aquesta regió. Se sap que Aixurreixixi I, pare de Teglatfalassar I, havia declarat vençuts per sempre als akhlamu, que les fonts assíries anomenen també arameus. Teglatfalassar va haver d¡enfrontar-se amb aquest poble, i el va perseguir pel desert des del país de Suhi fins a Carquemix. els nòmades van travessar l'Eufrates, i el rei assiri els va perseguir, conquerint sis de les seves ciutats, sense que els arameus presentessin batalla i dispersant-se pe l'ample territori de Tadmor (després Palmira). El rei va travessar el riu vint-i-quatre vegades en catorze campanyes contra aquestes tribus. De totes maneres, en aquella època els arameus es van apoderar de Babilònia, on un dels seus caps va arribar a ser rei. Assíria no va poder arribar fins al Mediterrani per l'oposició que li van presentar les tribus aramees que ocupaven aquells territoris.Un segle més tard, els arameus, que ja s'havien organitzat en un estat, van lluitar contra els reis bíblics Saül i David per dominar el Líban i els territoris veïns. Durant el llarg regnat d'Aixurrabi II d'Assíria, (1013 aC - 972 aC) els arameus es van apoderar de Pethor i Mutkinu, i de les valls de diversos afluents de l'Eufrates, fundant el regne arameu de Bit Adini, amb capital a Til Barsip. Es van seguir expandint i van fundar diversos estats, el més important va ser Bit Bahiani, amb capital a Guzana, que ocupava una posició estratègica a la ruta que unia Assíria amb l'Eufrates. La poderosa tribu dels temanites (un subgrup dels arameus) va en direcció al Tigris i funda nous estats al voltant de ciutats com Nisibis, Khuzirina (Mamblu) i Gidara. Gidara va caure a mans dels arameus en temps de Teglatfalassar II ( 967 aC a 935 aC) i la van rebatejar amb el nom de Radammate. A la vora de l'Eufrates van fundar diversos estats: Laqi, segurament a la desembocadura del Khabur, Khindanu i Shuhi. A la primera meitat del segle XI aC, un cap tribal anomenat Adadapaliddina es va proclamar rei de Babilònia, i els assiris el van haver de reconèixer. Les grans ciutats amb santuaris importants, com Babilònia, Borsippa i Kutha es van convertir en ciutats santes governades per una casta sacerdotal, on hi feien oracions els assiris, els arameus i els caldeus. Cap al sud s'estenia fins al golf Pèrsic el país de Sumer. Els caldeus, de la família dels arameus, es can establir en aquell territori seguint amb els seus costums semi-nòmades, i van formar a la meitat del segle IX aC, sis principats de fronteres variables: Larsa, Bit Dakkuri, Bit-Amukkani, Bit Shilani, Bit Shaalli i Bit Yakin. Els arameus es van estendre cap al nord de Síria on es van trobar amb la confederació d'estats neohitites de Carquemix, Hama, Alep, Arpad i Kattinna, que els van oposar certa resistència. Alep i Arpad van ser conquerides amb facilitat i els arameus van formar allà l'estat de Bit Agusi. Cap al nord-oest els arameus van fundar el Regne de Samal. Els arameus també ocupaven en aquell temps tota la vall de l'Orontes i del Litani. El rei assiri Aixurdan II (935 aC al 912 aC) va iniciar diversos atacs contra els arameus i va reconquerir diverses ciutats iniciant la recuperació d'Assíria. El seu fill Adadnirari II inicia una marxa contra els estats arameus que l'impedien el pas cap al Mediterrani. Les seves campanyes el van portar a ocupar i destruir diversos regnes arameus, especialment Kadmukh i Nisibin. Després de dues campanyes sense èxit contra Nisibis, aquesta ciutat, capital del principat arameu del mateix nom, va caure a les seves mans l'any 895 aC i va fer presoner al rei Nur-Adad que va portar a Assíria. Va assegurar la zona del riu Khabur i de les muntanyes de Kashiari. Va fer baixar els seus eèrcits pels rius Balikh i Khabur i van sotmetre els principats establerts a la vora d'aquestos rius: Gardi Kannu, Bit Bahiani (moderna Tell Halaf), Kindanu, Bit Adini, Laqi (al nord-oest del Khabur), Sirqu i Bit Zamani. Assurnasirpal II va seguir ampliant el territori d'Assíria i va ocupar diversos estats dels arameus on anava instal·lant prínceps o monarques pro-assiris. Els reis d'Israel, Saül, David i Salomó van lluitar diverses vegades contra els arameus, que actuaven confederant diversos estats per tal de tenir major poder. El rei d'Assíria Salmanassar III (859 aC al 824 aC) va lluitar i va vèncer a els estats arameus que quedaven a la zona, Hamath, Damasc, Arpad i el Regne de Samal. Teglatfalassar III (del 745 aC al 727 aC) va derrotar una gran coalició d'estats siri-palestins i en va integrar alguns en el seu territori, i altres van quedar com a estats tributaris, entre ells Damasc i Hamath, que havien recuperat una certa independència. Actualment són una minoria ètnica que viu principalment a Turquia, Síria i Iraq i alguns també al Líban i Palestina. Són una de les primeres nacions a convertir-se al cristianisme i pertanyen a diverses esglésies siríacs. Els arameus parlen en l'actualitat Neo-arameu. A causa de l'opressió i el genocidi islàmic, els arameus viuen aen una diàspora mundial, principalment repartida per Europa i Amèrica. (ca)
Die Aramäer (aramäisch ܣܘܪ̈ܝܝܐ) der Gegenwart (auch bekannt als Assyrer oder Chaldäer) sind eine Aramäisch sprechende ethnische Minderheit im Nahen Osten und sehen sich selbst als die Nachfahren der antiken Aramäer. Ihre ursprüngliche Heimat ist Mesopotamien; heute leben sie in der südöstlichen Türkei, im nordöstlichen Syrien und dem nördlichen Irak. Aufgrund des Völkermords an den syrischen Christen lebt ein beträchtlicher Teil des aramäischen Volkes in der westlichen Diaspora. (de)
Οι Αραμαίοι ήταν αρχαίος νομαδικός βιβλικός λαός με σημιτική γλώσσα και πολύ συγγενικός με τους Εβραίους, τους αρχαίους Ισραηλίτες, που απλώνονταν μέσα σε ολόκληρη τη Μεσοποταμία και τη βόρεια Συρία γύρω από τη Χαρράν κατά το τελευταίο μέρος της 2ης χιλιετίας π.Χ.. Έτσι στην αρχή της 1ης χιλιετηρίδας π.Χ. οι Αραμαίοι βρέθηκαν να κατέχουν πολλές συριακές περιοχές και πόλεις, όπως τη Δαμασκό και την Αιμάθ (Χαμάθ στα Εβραϊκά της Βίβλου). Πρόκειται για τους «Αριμού» των σφηνοειδών επιγραφών και τους «Αρλαμί» των πινακίδων της Αμάρνας. Γενάρχης του λαού αυτού φέρεται ο «περιπτότοκος» γιος του Σημ, ο Αράμ. (el)
الآراميون هم أحد الشعوب السامية موطنهم وسط وشمالي سوريا والجزء الشمالي الغربي من بلاد الرافدين، يرجع أصلهم إنهم كانوا من الشعوب المتنقلة. استعمل الآراميون لغتهم الخاصة وهي اللغة الآرمية بلهجاتها المتعددة. وقد استطاعت هذه المجموعات الآرامية ما بين القرنين الثاني عشر والثامن قبل الميلاد أن تكون دويلات عديدة سيطرت على بلاد واسعة في الجزيرة الفراتية في سوريا بين دجلة والفرات، وأن تؤسس مجموعات زراعية مستقرة. وقد أُطلق اسم الآراميين على البلاد التي سكنوها، فدُعيت باسم بلاد آرام قرونًا عدة قبل أن تعرف منذ العصر الهلنستي السلوقي باسم سوريا وكان ذلك في (القرن الرابع قبل الميلاد). (ar)
The Arameans (Old Aramaic: 𐤀𐤓𐤌𐤉𐤀; Ancient Greek: Ἀραμαῖοι; Classical Syriac: ܐܪ̈ܡܝܐ, romanized: Ārāmāyē) were an ancient Semitic-speaking people in the Near East, first recorded in historical sources from the late 12th century BCE. The Aramean homeland was known as the land of Aram and encompassed central regions of modern Syria. At the beginning of the 1st millennium BCE, a number of Aramean states were established throughout the western regions of the ancient Near East. The most notable was the Kingdom of Aram-Damascus, which reached its height in the second half of the 9th century BCE during the reign of king Hazael. A distinctive Aramaic alphabet was developed and used to write the Old Aramaic language. During the 8th century BCE, local Aramean kingdoms were gradually conquered by the Neo-Assyrian Empire. The policy of population displacement and relocation that was applied throughout Assyrian domains also affected Arameans, many of whom were resettled by Assyrian authorities. This caused wider dispersion of Aramean communities throughout various regions of the Near East, and the range of Aramaic language also widened, gradually gaining significance and eventually becoming the common language of public life and administration, particularly during the periods of the Neo-Babylonian Empire (612–539 BCE) and the later Achaemenid Empire (539–330 BCE). As a result of linguistic aramization, a wider Aramaic-speaking area was created throughout the central regions of the Near East, exceeding the boundaries of Aramean ethnic communities. During the later Hellenistic and Roman periods, minor Aramean states emerged, the most notable of them being the Kingdom of Osroene, centered in Edessa, the birthplace of Edessan Aramaic, that later came to be known as Classical Syriac language. From the 1st century CE onward, Christianization began throughout the ancient Near East and encompassed various Aramaic-speaking communities, including ethnic Arameans, thus resulting in the creation of Aramean Christianity, represented by prominent Christian leaders and authors. These writers, the most notable of them being Saint Ephrem of Edessa (d. 373), created theological and literary works in Aramaic. In the following period, two trends have affected Christian Arameans. First, during the 5th century, the ancient Greek custom of using Syrian/Syriac labels for Arameans and their language started to gain acceptance among Aramean literary and ecclesiastical elites. Second, the Arab conquest in the 7th century was followed by Islamization and gradual Arabization of Aramean communities throughout the Near East, ultimately resulting in their fragmentation and acculturation. Remaining communities of Christian Arameans continued to decline throughout the medieval period, divided internally along denominational lines, with the majority adhering to Oriental Orthodoxy and thus belonging to the ecclesiastical jurisdiction of the Oriental Orthodox Patriarchate of Antioch, which later came to be known as the Syriac Orthodox Church. During the Early Modern period, study of Aramaic languages (both ancient and modern) was initiated among western scholars, leading to the formation of Aramaic studies as a wider multidisciplinary field that also includes the study of cultural and historical heritage of Arameans. Linguistic and historical aspects of Aramean studies have been widened since the 19th century by archaeological excavations of ancient Aramean sites in the Near East. (en)
Arameoj aŭ siriakoj estas la semidoj, kiuj venis el Levantenio kaj Mezopotamio, kiuj estis unu el la ĉefroluloj en la historio de sudokcidenta Azio. Unue arameoj, kiel nomada popolo 'Ahlamu', menciatis en la akadaj monumentoj de 14-a jc a.K. Post 12-a jc en la samaj akadaj kojnoskribaj dokumentoj, oni nomas ilin 'Armaje'. En tiuj tempoj arameoj translokiĝis al Mezopotamio kaj ekloĝis regionon Aram-Naharajm. De 10-a jc a.K., ili instaliĝis en Sirio kaj Mezopotamio. Al tiu periodo apartenas antikvaj epigrafiaj monumentoj. Post la kristaniĝo de arameoj, disvastiĝas ĝia grekdevena nomo 'Siros'. Nuntempe la arameoj estas ĉefe kristana nacio, kiu fuĝis de sia patrujo pro islama subpremo. Ili parolas varianton de novaramea kaj loĝas en tutmonda diasporo, plejparte en Eŭropo kaj Ameriko. (eo)
Los arameos (Arameo: ܣܘܪ̈ܝܝܐ ܐܪ̈ܡܝܐ Suryoye Oromoye), también llamados siríacos fueron y son un pueblo semítico nómada que se originó durante el Bronce Reciente gracias a la llegada de los pueblos del mar. Habitó en Aram-Naharaim (‘Aram de los dos ríos’), también conocido como Mesopotamia, una región que incluye Siria, Irak, Jordania, Líbano , Palestina y parte de Irán que es mencionada seis veces en la Biblia. Los "dos ríos" específicos son identificados de diversas formas por diferentes expertos, aunque uno de ellos es generalmente el Éufrates. Los compiladores de la Enciclopedia Judía, en 1901/8 no encontraron el nombre en inscripciones asirias o babilonias, pero identificaron Naharaim con Nahrima en tres tablillas de las Cartas de Amarna. (es)
Aramearra (arameraz: ܐܪ̈ܡܝܐ, ʼaramáyé), siriakoa ere deitua, herri semita nomada izan zen, edo Bi ibaien Aram-en bizi izan zena, Mesopotamia izenez ezagutzen den tokian. Gaur egungo Libano, Siria, Irak, Jordania eta Iranen zati bat hartzen zuen lurralde horrek. Biblian sei aldiz aipatua da. Bi ibaiak zehazki zein ote ziren, adituak ez daude ados. Horietako bat, zalantzarik gabe, Eufrates den arren, biltzaileek, 1901-1908 bitartean, ez zuten izena aurkitu inskripzio asiriar edo babiloniarretan, baina Nahrima-rekin identifikatu zuten, Amarnako gutunen hiru taulatxotan. (eu)
Les Araméens sont un ensemble de groupes ethniques du Proche-Orient ancien qui habitaient des régions de la Syrie et du nord de la Mésopotamie au Ier millénaire av. J.-C. Ils apparaissent en Syrie au XIIe siècle av. J.-C., sous la forme de tribus nomades ou semi-nomades ennemies des Assyriens. Dans les deux siècles suivants, période troublée et mal documentée dans tout le Moyen-Orient, ils fondent des royaumes centrés sur des villes fortifiées, dominées par une acropole où sont érigés des palais et temples décorés de sculptures et bas-reliefs, caractéristiques de la Syrie des premiers siècles du Ier millénaire av. J.-C. (qui correspond à l'âge du fer). La culture araméenne de la Syrie de cette période est souvent entremêlée avec celle de royaumes dits « néo-hittites », surtout présents à l'ouest dans l'ancienne sphère d'influence des Hittites. Elle intègre un ensemble de traditions héritées de la Syrie des phases précédentes (l'âge du bronze), ce qui est aussi une indication du fait que les Araméens, loin d'être des envahisseurs, sont issus de cette région. La langue araméenne, de type sémitique, s'écrit sous la forme d'un alphabet qui dérive de celui des Phéniciens voisins. Les populations araméennes connaissent une expansion vers les régions voisines (en particulier l'Assyrie, la Babylonie et le Levant sud). Au IXe siècle av. J.-C., les royaumes araméens de Syrie subissent les offensives des Assyriens, qui placent progressivement la région sous leur coupe. Ils leur opposent une résistance acharnée, s'exposant à une répression impitoyable. Au VIIIe siècle av. J.-C., la pression de l'Assyrie est de plus en plus forte, et les royaumes araméens sont transformés l'un après l'autre en provinces assyriennes. Dans le même temps, les déportations pratiquées par leurs vainqueurs accélèrent la dispersion des populations qui parlent l'araméen dans les différentes parties du Proche-Orient et de la Mésopotamie, aboutissant à la diffusion de la langue araméenne. Les populations araméennes passent ensuite sous la domination des empires de Babylone (612-539 av. J.-C.) puis de Perse (539-331 av. J.-C.). La langue araméenne connaît alors une expansion encore plus large, devenant la langue la plus parlée de la Mésopotamie et du Levant méridional, et la lingua franca du Proche-Orient. Au début de notre ère, de nouvelles dénominations apparaissent à côté d'« Araméens », pour désigner des populations du Moyen-Orient qui parlent des langues araméennes, le « syriaque » notamment. Les langues araméennes (syriaque, judéo-araméen, mandéen, etc.) restent dominantes en Syrie et dans plusieurs régions du Proche-Orient comme la Judée, puisqu'elles ont été à peine bousculées par l'essor du grec depuis la période hellénistique. Elles restent les plus parlées dans cette partie du monde pendant plusieurs siècles, jusqu'à ce qu'elles soient supplantées par l'arabe. (fr)
Bangsa Aram (bahasa Aram: ܐܪ̈ܡܝܐ, ʼaramáyé) adalah sebuah konfederasi suku pemakai bahasa Aram Semitik Barat Laut yang bermukim di wilayah yang dikenal sebagai (sekarang Suriah) pada Akhir Zaman Perunggu (abad ke-11 sampai ke-8 SM). Mereka mempelopori kerajaan-kerajaan Aram independen di Syam dan menguasai Anatolia serta Babilonia. (in)
アラム人（英:Aramaeans）とは、古代オリエントの遊牧民。隊商貿易で活躍した。 (ja)
아람인(Arameans)은 기원전 2000년 후반에 시리아에 침입한 셈계의 유목민족이다. 처음에는 유목생활을 하였으나, 민족대이동의 영향으로 시리아 북부지역에서 메소포타미아 북부로 이동, 정착하여 이곳을 기점으로 상업민족으로서 사방으로 진출하였다. 이집트·히타이트·메소포타미아를 연결하는 지점에 있어 고대 오리엔트 무역을 좌우하는 상업도시국가로 발전하였다. 그러나 정치적으로 통일을 이루지는 못하여 아시리아에 멸망당했다. 멸망 후에도 아시리아·페르시아 제국간의 무역계에 진출하였기 때문에 아람어는 아시리아 시대에 이미 국제상업어로 통용되었고, 문자는 서아시아에서 널리 사용되었다. 이 문서에는 다음커뮤니케이션(현 카카오)에서 GFDL 또는 CC-SA 라이선스로 배포한 글로벌 세계대백과사전의 "아람인" 항목을 기초로 작성된 글이 포함되어 있습니다. (ko)
De Arameeërs (Aramees: ܣܘܪ̈ܝܝܐ ܐܪ̈ܡܝܐ), ook bekend als Suryoye of Syrisch-Orthodoxen, zijn een etnische groep die inheems is tot Mesopotamië en de Levant. Het Aramese thuisland stond bekend als het land van Aram. Dit gebied strekte zich uit over het huidige zuidoost-Turkije, Syrië en Noord-Irak. Ze spreken verschillende moderne dialecten van het Aramees, wat ooit een wereldtaal en de voertaal van het Midden-Oosten was. De Arameeërs bekeerden zich als een van de eerste volkeren tot het christelijk geloof en behoren tot het Syrisch (Aramees) christendom. De Aramese Genocide zorgde voor het begin van een wereldwijde Aramese diaspora. De tot op heden actieve onderdrukkingen en vervolgingen op de christelijke Arameeërs heeft er voor gezorgd dat zij zich voornamelijk in Europa, Noord-Amerika en Australië hebben gevestigd. (nl)
Gli Aramei (Aramaico: ܣܘܪ̈ܝܝܐ ܐܪ̈ܡܝܐ Sūryōyē Ārāmāyē) sono un popolo nomade semitico menzionato sei volte nella Bibbia ebraica, stanziato in Mesopotamia (Bayn Naharaim, "Tra i due fiumi", o Aram-Naharaim, 'i fiumi degli aramei") e nelle regioni vicine facenti parti dei moderni stati di Turchia, Siria, Iran, Iraq, Giordania e Libano. La maggior parte degli studiosi ritiene che i "due fiumi" in questione siano il Tigri (stando al Libro dei Giubilei) e l'Eufrate. Gli autori della Jewish Encyclopedia , tra il 1901 e il 1908, non trovarono il nome Aram nelle iscrizioni babilonesi o assire ma, basandosi sul contenuto di tre tavolette delle Lettere di Amarna, identificarono il Naharaim con il Nahrima. (it)
Aramejczycy – nazwa ludów semickich, które w II tysiącleciu p.n.e. żyły na pustyniach na zachód od Mezopotamii. W drugiej połowie II tysiąclecia zaczęły przenikać do Mezopotamii i Syrii. Najdawniejsze wzmianki o Aramejczykach (jako plemieniu Ahlamu) pochodzą z listów z Amarna i dokumentów akadyjskich z XIV wieku p.n.e. W XIII wieku p.n.e. utworzyły one na terenach Syrii niewielkie państwa. Najpotężniejszym z nich było Aram ze stolicą w Ibe (obecnie Damaszek). Dalszy rozwój nastąpił na przełomie XI i X wieku p.n.e. Powstały wtedy takie państwa-miasta jak Bit-Adini, Bit-Bahiani, Bit-Zamani. Aramejscy koczownicy coraz liczniej osiedlali się również w Mezopotamii. W VIII w. p.n.e. państwa aramejskie w Syrii zostały podbite przez Asyrię. Jej królowie rozproszyli Aramejczyków przesiedleniami po całym Bliskim Wschodzie, przyczyniając się w ten sposób do rozpowszechnienia języka aramejskiego. (pl)
Arameus ou Aramaicos (Aramaico: ܣܘܪ̈ܝܝܐ ܐܪ̈ܡܝܐ) são um povo semita da Mesopotâmia, atualmente: sudeste da Turquia, nordeste da Síria e norte do Iraque. Os aramaicos têm sua própria língua, o aramaico, já foi uma língua global e a língua franca do Oriente Médio. Os arameus foram um dos primeiros povos a se converter ao cristianismo e pertencem a várias igrejas sírio-aramaicos. Devido à opressão e perseguição, os arameus vivem na Diáspora, principalmente na Europa Ocidental, América e Oceania. (pt)
Araméerna (arameiska: ܐܪ̈ܡܝܐ) var en grupp folkstammar som talade ett semitiskt språk, arameiska, och som kom från Syriska öknen och invaderade Syrien och del av Mesopotamien på 1200-talet f.Kr. De bildade där mindre oberoende kungadömen som efter hand erövrades av Nyassyriska riket omkring 700 f.Kr. och uppgick omärkligt i de äldre befolkningarna. Araméer härrörande från dessa finns fortfarande i våra dagar. Araméerna upprättade aldrig någon större organiserad stat. De utvecklade heller inte någon speciell byggnadsstil eller konst, utan antog den kultur som fanns i de områden där de slog sig ned. I det Nyassyriska riket blev arameiskan huvudspråket och blev det talade språket i stora delar av Mellanöstern. Araméerna behöll dock sin egen etnicitet under ständigt nya härskare. (sv)
Араме́и, арамейцы — семитские народы, населявшие до арабского завоевания территорию Сирии и Ирака. Предком арамеев в библейской традиции считается сын Сима Арам. В аккадских источниках их называли арим (буквальное значение — «кочевник»). Впервые упоминаются в середине III тысячелетия до н. э.; в XIV веке до н. э. кочевые племена арамеев расселились в Сирийской пустыне, проникая оттуда на средний Евфрат; на рубеже XII—XI веков до н. э. наводнили почти всю Переднюю Азию. В ряде мест (например, к востоку от реки Иордан) арамеи превратились в оседлое население. Арамейский язык к началу нашей эры стал основным разговорным языком Передней Азии. Потомками арамеев считаются современные сирийцы, поскольку Страбон называет сирийцев греческим именем арамеев. Ныне живущие арамеи это в основном христиане Западно-сирийского обряда – православные и католики (главным образом марониты), так же подгруппа ассирийцев. Проживают в Ливане, Сирии, Турции и Израиле. (ru)
阿拉米人（Aramean people，又译为亞拉米人、亚兰人、阿拉姆人、亚拉姆人、阿拉美亚人）是青铜时代晚期到铁器时代生活在今叙利亚南部及幼发拉底河中上游一带（即《圣经》中提到的亚兰地区）的半游牧民族，属于闪族的一支。曾建立过等政权，据《圣经》中提到，其经常与以色列王国交战。阿拉米语在前1000年至公元7世纪是西亚的国际性语言，目前仍在使用，是世界上少数存活了上千年的古老语言之一。阿拉米人后裔在7世纪中叶之后受到阿拉伯人的许多影响，但仍然继续使用阿拉米语。但后来，很多阿拉米人后裔在加入伊斯兰教以后便放弃了原有的文化习俗和语言民族认同，成为了阿拉伯人的一部分。在今天的叙利亚、黎巴嫩和约旦等地还有许多的古阿拉米人后裔，他们仍有阿拉米人民族认同。他们主要信奉基督教，其教会语言仍是阿拉米语，当今他们的语言宗教和风俗生活与亚述人极相似，有时这些古阿拉米人的后裔和亚述人被看做是同一个民族。 (zh)
Араме́ї, араме́йці — семітські кочові племена, чиєю батьківщиною був Аравійський півострів. (uk)

dbo:wikiPageExternalLink

dbo:wikiPageWikiLink

dbp:footer

The Neirab steles, a pair of 7th century BCE Aramaic inscriptions found in 1891 in Al-Nayrab near Aleppo, Syria. (en)

dbp:width

150 (xsd:integer)
215 (xsd:integer)

dct:subject

rdf:type

rdfs:comment

Aramejci jsou příslušníci západosemitského kočovného a pasteveckého národa, který žil v oblasti horní Mezopotámie (biblický ). Aramejci nikdy neměli jednotnou říši, ale byli rozptýleni v jednotlivých nezávislých královstvích po celém Blízkém východě. Ale právě tomuto národu se podařilo rozšířit svou řeč a kulturu po celém Blízkém východě a dokonce i za jeho hranice, částečně i díky masovému pohybu obyvatel vynucenému postupným rozmachem říší v tomto regionu, Asýrii a Babylónii nevyjímaje – tento postupný proces je zván „arameizací“. (cs)
Die Aramäer (aramäisch ܣܘܪ̈ܝܝܐ) der Gegenwart (auch bekannt als Assyrer oder Chaldäer) sind eine Aramäisch sprechende ethnische Minderheit im Nahen Osten und sehen sich selbst als die Nachfahren der antiken Aramäer. Ihre ursprüngliche Heimat ist Mesopotamien; heute leben sie in der südöstlichen Türkei, im nordöstlichen Syrien und dem nördlichen Irak. Aufgrund des Völkermords an den syrischen Christen lebt ein beträchtlicher Teil des aramäischen Volkes in der westlichen Diaspora. (de)
الآراميون هم أحد الشعوب السامية موطنهم وسط وشمالي سوريا والجزء الشمالي الغربي من بلاد الرافدين، يرجع أصلهم إنهم كانوا من الشعوب المتنقلة. استعمل الآراميون لغتهم الخاصة وهي اللغة الآرمية بلهجاتها المتعددة. وقد استطاعت هذه المجموعات الآرامية ما بين القرنين الثاني عشر والثامن قبل الميلاد أن تكون دويلات عديدة سيطرت على بلاد واسعة في الجزيرة الفراتية في سوريا بين دجلة والفرات، وأن تؤسس مجموعات زراعية مستقرة. وقد أُطلق اسم الآراميين على البلاد التي سكنوها، فدُعيت باسم بلاد آرام قرونًا عدة قبل أن تعرف منذ العصر الهلنستي السلوقي باسم سوريا وكان ذلك في (القرن الرابع قبل الميلاد). (ar)
Los arameos (Arameo: ܣܘܪ̈ܝܝܐ ܐܪ̈ܡܝܐ Suryoye Oromoye), también llamados siríacos fueron y son un pueblo semítico nómada que se originó durante el Bronce Reciente gracias a la llegada de los pueblos del mar. Habitó en Aram-Naharaim (‘Aram de los dos ríos’), también conocido como Mesopotamia, una región que incluye Siria, Irak, Jordania, Líbano , Palestina y parte de Irán que es mencionada seis veces en la Biblia. Los "dos ríos" específicos son identificados de diversas formas por diferentes expertos, aunque uno de ellos es generalmente el Éufrates. Los compiladores de la Enciclopedia Judía, en 1901/8 no encontraron el nombre en inscripciones asirias o babilonias, pero identificaron Naharaim con Nahrima en tres tablillas de las Cartas de Amarna. (es)
Aramearra (arameraz: ܐܪ̈ܡܝܐ, ʼaramáyé), siriakoa ere deitua, herri semita nomada izan zen, edo Bi ibaien Aram-en bizi izan zena, Mesopotamia izenez ezagutzen den tokian. Gaur egungo Libano, Siria, Irak, Jordania eta Iranen zati bat hartzen zuen lurralde horrek. Biblian sei aldiz aipatua da. Bi ibaiak zehazki zein ote ziren, adituak ez daude ados. Horietako bat, zalantzarik gabe, Eufrates den arren, biltzaileek, 1901-1908 bitartean, ez zuten izena aurkitu inskripzio asiriar edo babiloniarretan, baina Nahrima-rekin identifikatu zuten, Amarnako gutunen hiru taulatxotan. (eu)
Bangsa Aram (bahasa Aram: ܐܪ̈ܡܝܐ, ʼaramáyé) adalah sebuah konfederasi suku pemakai bahasa Aram Semitik Barat Laut yang bermukim di wilayah yang dikenal sebagai (sekarang Suriah) pada Akhir Zaman Perunggu (abad ke-11 sampai ke-8 SM). Mereka mempelopori kerajaan-kerajaan Aram independen di Syam dan menguasai Anatolia serta Babilonia. (in)
アラム人（英:Aramaeans）とは、古代オリエントの遊牧民。隊商貿易で活躍した。 (ja)
아람인(Arameans)은 기원전 2000년 후반에 시리아에 침입한 셈계의 유목민족이다. 처음에는 유목생활을 하였으나, 민족대이동의 영향으로 시리아 북부지역에서 메소포타미아 북부로 이동, 정착하여 이곳을 기점으로 상업민족으로서 사방으로 진출하였다. 이집트·히타이트·메소포타미아를 연결하는 지점에 있어 고대 오리엔트 무역을 좌우하는 상업도시국가로 발전하였다. 그러나 정치적으로 통일을 이루지는 못하여 아시리아에 멸망당했다. 멸망 후에도 아시리아·페르시아 제국간의 무역계에 진출하였기 때문에 아람어는 아시리아 시대에 이미 국제상업어로 통용되었고, 문자는 서아시아에서 널리 사용되었다. 이 문서에는 다음커뮤니케이션(현 카카오)에서 GFDL 또는 CC-SA 라이선스로 배포한 글로벌 세계대백과사전의 "아람인" 항목을 기초로 작성된 글이 포함되어 있습니다. (ko)
Gli Aramei (Aramaico: ܣܘܪ̈ܝܝܐ ܐܪ̈ܡܝܐ Sūryōyē Ārāmāyē) sono un popolo nomade semitico menzionato sei volte nella Bibbia ebraica, stanziato in Mesopotamia (Bayn Naharaim, "Tra i due fiumi", o Aram-Naharaim, 'i fiumi degli aramei") e nelle regioni vicine facenti parti dei moderni stati di Turchia, Siria, Iran, Iraq, Giordania e Libano. La maggior parte degli studiosi ritiene che i "due fiumi" in questione siano il Tigri (stando al Libro dei Giubilei) e l'Eufrate. Gli autori della Jewish Encyclopedia , tra il 1901 e il 1908, non trovarono il nome Aram nelle iscrizioni babilonesi o assire ma, basandosi sul contenuto di tre tavolette delle Lettere di Amarna, identificarono il Naharaim con il Nahrima. (it)
Arameus ou Aramaicos (Aramaico: ܣܘܪ̈ܝܝܐ ܐܪ̈ܡܝܐ) são um povo semita da Mesopotâmia, atualmente: sudeste da Turquia, nordeste da Síria e norte do Iraque. Os aramaicos têm sua própria língua, o aramaico, já foi uma língua global e a língua franca do Oriente Médio. Os arameus foram um dos primeiros povos a se converter ao cristianismo e pertencem a várias igrejas sírio-aramaicos. Devido à opressão e perseguição, os arameus vivem na Diáspora, principalmente na Europa Ocidental, América e Oceania. (pt)
阿拉米人（Aramean people，又译为亞拉米人、亚兰人、阿拉姆人、亚拉姆人、阿拉美亚人）是青铜时代晚期到铁器时代生活在今叙利亚南部及幼发拉底河中上游一带（即《圣经》中提到的亚兰地区）的半游牧民族，属于闪族的一支。曾建立过等政权，据《圣经》中提到，其经常与以色列王国交战。阿拉米语在前1000年至公元7世纪是西亚的国际性语言，目前仍在使用，是世界上少数存活了上千年的古老语言之一。阿拉米人后裔在7世纪中叶之后受到阿拉伯人的许多影响，但仍然继续使用阿拉米语。但后来，很多阿拉米人后裔在加入伊斯兰教以后便放弃了原有的文化习俗和语言民族认同，成为了阿拉伯人的一部分。在今天的叙利亚、黎巴嫩和约旦等地还有许多的古阿拉米人后裔，他们仍有阿拉米人民族认同。他们主要信奉基督教，其教会语言仍是阿拉米语，当今他们的语言宗教和风俗生活与亚述人极相似，有时这些古阿拉米人的后裔和亚述人被看做是同一个民族。 (zh)
Араме́ї, араме́йці — семітські кочові племена, чиєю батьківщиною був Аравійський півострів. (uk)
Els arameus o siríacs van ser i són un poble semita en un principi nòmada que vivia a Mesopotàmia i a Llevant. Se'l coneix des del Bronze final, quan van començar a moure's pel territori a causa de les invasions dels Pobles de la mar. Parlaven l'arameu, una llengua semítica. Obligats per la necessitat de sobreviure van entrar a Assíria en una època propera al regnat de Teglatfalassar I (1115 aC a 1076 aC). És possible que dos segles abans el poble conegut com a akhlamu, que s'havia instal·lat al país de Subartu, que era territori assiri, i en part, vora del riu Eufrates fos en realitat un poble arameu, que ja havia iniciat la marxa cap aquesta regió. Se sap que Aixurreixixi I, pare de Teglatfalassar I, havia declarat vençuts per sempre als akhlamu, que les fonts assíries anomenen també ara (ca)
The Arameans (Old Aramaic: 𐤀𐤓𐤌𐤉𐤀; Ancient Greek: Ἀραμαῖοι; Classical Syriac: ܐܪ̈ܡܝܐ, romanized: Ārāmāyē) were an ancient Semitic-speaking people in the Near East, first recorded in historical sources from the late 12th century BCE. The Aramean homeland was known as the land of Aram and encompassed central regions of modern Syria. At the beginning of the 1st millennium BCE, a number of Aramean states were established throughout the western regions of the ancient Near East. The most notable was the Kingdom of Aram-Damascus, which reached its height in the second half of the 9th century BCE during the reign of king Hazael. A distinctive Aramaic alphabet was developed and used to write the Old Aramaic language. (en)
Οι Αραμαίοι ήταν αρχαίος νομαδικός βιβλικός λαός με σημιτική γλώσσα και πολύ συγγενικός με τους Εβραίους, τους αρχαίους Ισραηλίτες, που απλώνονταν μέσα σε ολόκληρη τη Μεσοποταμία και τη βόρεια Συρία γύρω από τη Χαρράν κατά το τελευταίο μέρος της 2ης χιλιετίας π.Χ.. Έτσι στην αρχή της 1ης χιλιετηρίδας π.Χ. οι Αραμαίοι βρέθηκαν να κατέχουν πολλές συριακές περιοχές και πόλεις, όπως τη Δαμασκό και την Αιμάθ (Χαμάθ στα Εβραϊκά της Βίβλου). Πρόκειται για τους «Αριμού» των σφηνοειδών επιγραφών και τους «Αρλαμί» των πινακίδων της Αμάρνας. (el)
Arameoj aŭ siriakoj estas la semidoj, kiuj venis el Levantenio kaj Mezopotamio, kiuj estis unu el la ĉefroluloj en la historio de sudokcidenta Azio. Unue arameoj, kiel nomada popolo 'Ahlamu', menciatis en la akadaj monumentoj de 14-a jc a.K. Post 12-a jc en la samaj akadaj kojnoskribaj dokumentoj, oni nomas ilin 'Armaje'. En tiuj tempoj arameoj translokiĝis al Mezopotamio kaj ekloĝis regionon Aram-Naharajm. De 10-a jc a.K., ili instaliĝis en Sirio kaj Mezopotamio. Al tiu periodo apartenas antikvaj epigrafiaj monumentoj. Post la kristaniĝo de arameoj, disvastiĝas ĝia grekdevena nomo 'Siros'. (eo)
Les Araméens sont un ensemble de groupes ethniques du Proche-Orient ancien qui habitaient des régions de la Syrie et du nord de la Mésopotamie au Ier millénaire av. J.-C. Ils apparaissent en Syrie au XIIe siècle av. J.-C., sous la forme de tribus nomades ou semi-nomades ennemies des Assyriens. Dans les deux siècles suivants, période troublée et mal documentée dans tout le Moyen-Orient, ils fondent des royaumes centrés sur des villes fortifiées, dominées par une acropole où sont érigés des palais et temples décorés de sculptures et bas-reliefs, caractéristiques de la Syrie des premiers siècles du Ier millénaire av. J.-C. (qui correspond à l'âge du fer). La culture araméenne de la Syrie de cette période est souvent entremêlée avec celle de royaumes dits « néo-hittites », surtout présents à l (fr)
Aramejczycy – nazwa ludów semickich, które w II tysiącleciu p.n.e. żyły na pustyniach na zachód od Mezopotamii. W drugiej połowie II tysiąclecia zaczęły przenikać do Mezopotamii i Syrii. Najdawniejsze wzmianki o Aramejczykach (jako plemieniu Ahlamu) pochodzą z listów z Amarna i dokumentów akadyjskich z XIV wieku p.n.e. W XIII wieku p.n.e. utworzyły one na terenach Syrii niewielkie państwa. Najpotężniejszym z nich było Aram ze stolicą w Ibe (obecnie Damaszek). Dalszy rozwój nastąpił na przełomie XI i X wieku p.n.e. Powstały wtedy takie państwa-miasta jak Bit-Adini, Bit-Bahiani, Bit-Zamani. Aramejscy koczownicy coraz liczniej osiedlali się również w Mezopotamii. W VIII w. p.n.e. państwa aramejskie w Syrii zostały podbite przez Asyrię. Jej królowie rozproszyli Aramejczyków przesiedleniami po (pl)
De Arameeërs (Aramees: ܣܘܪ̈ܝܝܐ ܐܪ̈ܡܝܐ), ook bekend als Suryoye of Syrisch-Orthodoxen, zijn een etnische groep die inheems is tot Mesopotamië en de Levant. Het Aramese thuisland stond bekend als het land van Aram. Dit gebied strekte zich uit over het huidige zuidoost-Turkije, Syrië en Noord-Irak. Ze spreken verschillende moderne dialecten van het Aramees, wat ooit een wereldtaal en de voertaal van het Midden-Oosten was. De Arameeërs bekeerden zich als een van de eerste volkeren tot het christelijk geloof en behoren tot het Syrisch (Aramees) christendom. (nl)
Araméerna (arameiska: ܐܪ̈ܡܝܐ) var en grupp folkstammar som talade ett semitiskt språk, arameiska, och som kom från Syriska öknen och invaderade Syrien och del av Mesopotamien på 1200-talet f.Kr. De bildade där mindre oberoende kungadömen som efter hand erövrades av Nyassyriska riket omkring 700 f.Kr. och uppgick omärkligt i de äldre befolkningarna. Araméer härrörande från dessa finns fortfarande i våra dagar. (sv)
Араме́и, арамейцы — семитские народы, населявшие до арабского завоевания территорию Сирии и Ирака. Предком арамеев в библейской традиции считается сын Сима Арам. В аккадских источниках их называли арим (буквальное значение — «кочевник»). Впервые упоминаются в середине III тысячелетия до н. э.; в XIV веке до н. э. кочевые племена арамеев расселились в Сирийской пустыне, проникая оттуда на средний Евфрат; на рубеже XII—XI веков до н. э. наводнили почти всю Переднюю Азию. В ряде мест (например, к востоку от реки Иордан) арамеи превратились в оседлое население. (ru)

rdfs:label

Arameans (en)
آراميون (ar)
Arameus (ca)
Aramejci (cs)
Aramäer (Gegenwart) (de)
Αραμαίοι (el)
Arameoj (eo)
Arameos (es)
Aramear (eu)
Bangsa Aram (in)
Aramei (it)
Araméens (Antiquité) (fr)
アラム人 (ja)
아람인 (ko)
Arameeërs (nl)
Aramejczycy (pl)
Arameus (pt)
Araméer (sv)
Арамеи (ru)
Арамеї (uk)
阿拉米人 (zh)

owl:sameAs

foaf:depiction

is dbo:wikiPageWikiLink of