Sequence (musical form) (original) (raw)

About DBpedia

Sekvence (latinsky sequentia) je v křesťanské liturgii recitovaný nebo zpívaný nebiblický text, který původně podkládal dlouhé melisma na poslední slabice aleluja zpívaného při mši kvůli lepšímu zapamatování melodie. Za prvního tvůrce sekvencí se považuje blahoslavený Notker Balbulus, jenž v letech 881 až 887 vytvořil jejich sbírku nazvanou Liber hymnorum. Později se sekvence osamostatnily a koncem 12. století se staly písněmi.

thumbnail

Property Value
dbo:abstract Sekvence (latinsky sequentia) je v křesťanské liturgii recitovaný nebo zpívaný nebiblický text, který původně podkládal dlouhé melisma na poslední slabice aleluja zpívaného při mši kvůli lepšímu zapamatování melodie. Za prvního tvůrce sekvencí se považuje blahoslavený Notker Balbulus, jenž v letech 881 až 887 vytvořil jejich sbírku nazvanou Liber hymnorum. Později se sekvence osamostatnily a koncem 12. století se staly písněmi. (cs) La seqüència gregoriana és una composició sil·làbica en versos llatins, de tradició germànica, dins l'Església catòlica medieval. Designava inicialment qualsevol “manifestació d'alegria”. La seva creació com a cançó religiosa sovint éstà atribuïda a Notker Balbulus de l'Abadia de Sankt Gallen a Suïssa, però és cert que Notker va inspirar-se de fonts que se situen l'origen a Normandia. Notker segur va ser el que va introduir el cant als països de parla alemanya. Es convertirà en una composició independent al segle següent. La seqüència té un esquema antifonal: el precantor canta una antífona el cor canta el cos del text, sovint dividit en dues parts: el cor dret canta els versos parells i el cor esquerra els versos senars. A la fi el precantor repeteix l'antífona. Es van compondre milers de peces d'aquest tipus fins al Concili de Trento (1545-1563) durant el qual seran gairebé totes prohibides. El concili volia tornar a una tradició gregoriana considerada com a més pura, per la seva gran difusió i la seva conformitat estilística amb els ideals de la contrareforma. Es va permetre que perduressin cinc seqüències: Victimae paschali, Veni, Sancte Spiritus, Lauda Sion, Dies Irae i Stabat Mater, aquesta darrera recuperada el 1727. (ca) Eine Sequenz (lateinisch sequentia) ist ein Teil des Propriums der heiligen Messe an einzelnen Hochfesten. Der Begriff stammt vom lateinischen Wort sequi (zu deutsch „folgen“) ab, weil der Gesang in der Liturgie der heiligen Messe ursprünglich unmittelbar dem Halleluja als Jubilus – eine reich gestaltete, wortlose Melodie über dem Schluss-a des Halleluja – folgte. Eine andere Bezeichnung lautet longissima melodia. Die Gattung der Sequenzen entstand in der Kirchenmusik und der Literatur des Mittelalters als Textierung (Tropus) des gregorianischen Halleluja (klassische Sequenz) oder als daraus entstandener lyrischer, hymnenartiger Gesang. (de) En la eklezia muziko kaj literaturo de la mezepoko sekvenco estas tekstigo (tropo) de la gregoria haleluja (klasika sekvenco) aŭ lirika, himneca kanto ekestinta el tiu. La nocio sekvenco devenas de la latina vorto sequi (esperante „sekvi“), ĉar la kanto en la liturgio tuj sekvis la interkanton. La historio de la sekvenco komencas je 850 per tekstigo de la Aleluja-finmelismoj (klasika sekvenco). Ĝis la 12-a jarcento formiĝas la rimsekvenco sendependa de la haleluja kun rimitaj kaj ritme adaptitaj versoj. Ĝi kondukas al la grandaj strofosekvencoj de la 13-a jarcento (gravaj aŭtoroj kaj Tomaso de Akvino). Rimsekvencoj havas la strukturon de plurstrofaj, metrike ordigitaj kaj rimataj himnoj. Sequencoj iĝis tre ŝatataj en la malfrua mezepoko. Oni konas ĉ. 5000 rimsekvencojn. La Koncilio de Trento (1545–1563) tamen allasis nur kvar sekvencojn en la oficiala romkatolika mesliturgio: * (je pasko) * Veni Sancte Spiritus (je pentekosto) * Salvatorem (je Kristokorpa Festo, laŭplaĉe) * (mortosekvenco en la rekviemo, vd. malsupren) La Stabat Mater (je la , laŭplaĉe) alvenis en 1727 kiel kvina sekvenco. La Dies irae ne plu estas uzata en la oficiala liturgio pro la imago de kolera Dio („Tago de la kolero ...“), kion montras la sekvenco, tamen estas allasata je la granda rekviemo je , por ke oni povas flegi la trezoron de la eklezia muziko (M. Haydn, Mozart). (eo) La secuencia es el himno poético​ litúrgico de la misa en rito romano, el cual ocurre en festivales entre el Gradual y el Evangelio, mientras el himno, propiamente así llamado por pertenecer al Breviario.​ La Real Academia Española, en el Diccionario enciclopédico ilustrado de D. José Alemany y Bolufer, y el Diccionario enciclopédico de la lengua española, de Nemesio Fernández Cuesta, de 1867, definen secuencia (latín sequentia, plural: sequentiae) como prosa o verso que se dice en ciertas misas después del gradual. Según (s. IX), las sequentia eran que se añadían al final del Aleluya.[cita requerida] La palabra sequentia aparece mencionada por Notker Balbulus de la Abadía de S. Gall (Suiza), que publicó una colección de secuencias en su Liber hymnorum (s. IX). Las secuencias más antiguas estaban escritas en prosa rítmica, por lo que también se llamaron (latín prosae). Notker añadió texto en prosa rítmica a los melismas para cantarlos como tropos. El nombre sequentia se aplicó tanto a estos textos como a los himnos con ritmo y métrica acentual.[cita requerida] En la Edad Media, se conocía como sequentia y melodiae-sequentia; originalmente, esta palabra identificaba la segunda parte de la Oratoria: Sequentia (secuencia, continuación), una de las materias del Trivium.[cita requerida] En la Misa de la Edad Media se acostumbraba prolongar la última sílaba del Aleluya. Este melisma se llamó sequentia debido a que se cantaba después del Aleluya, prolongándole. Cuando se utilizaba en el Gloria, Sanctus o Agnus Dei del Ordinario de la Misa, también se le llamó jubilus, jubilatio o laudes, debido a su tono jubiloso.[cita requerida] En la liturgia romana de la Iglesia católica, la Secuencia como texto e himno se incorpora en el Aleluya gregoriano que se canta en determinadas fiestas.[cita requerida] Respecto al uso de la secuencia en la Edad Media, algunos autores, como Hoppin, sostienen que era un melisma añadido al final del Aleluya, y que las palabras secuencia o sequentiae se aplicaban: 1) Inicialmente a , sin texto, añadidos en la a final del Aleluya de la misa del rito romano antiguo.2) Poco después, a melismas con texto en prosa añadido.3) Más adelante, incluso a los que contenían texto rimado. cuando el melisma se añadía en la e de Aleluya del oficio divino, o en otros cantos litúrgicos, se conocían como: 1) Tropo melismático.2) Tropo prosa o (prosae).3) Versus cuando contenía texto rimado. El término prosa se utilizó para identificar las secuencias en su etapa más evolucionada; ejemplo de ello lo tenemos en: ... Quiero fer una prosa en roman paladino.(Gonz. Berceo) En los códices medievales, secuencia suele aparecer abreviada como se, seq y Sce a la que sigue el nombre de la secuencia. (es) A sequence (Latin: sequentia, plural: sequentiae) is a chant or hymn sung or recited during the liturgical celebration of the Eucharist for many Christian denominations, before the proclamation of the Gospel. By the time of the Council of Trent (1543–1563) there were sequences for many feasts in the Church's year. The sequence has always been sung directly before the Gospel, after the Alleluia. The 2002 edition of the General Instruction of the Roman Missal, however, reversed the order and places the sequence before the Alleluia. The form of this chant inspired a genre of Latin poetry written in a non-classical metre, often on a sacred Christian subject, which is also called a sequence. (en) La séquence (du latin sequentia), est un poème chanté intégré à la liturgie catholique romaine, initialement lié aux développements de l'alleluia et issu de la liturgie locale. Contrairement au sens initial, selon la liturgie actuelle, celle-ci précède l'alleluia tandis qu'au Moyen Âge, la pratique avant l'alleluia et l'Évangile était également fréquente. D'où, le terme s'emploie parfois sans distinction stricte avec la prose indiquant précédant. Historiquement, par deux fois des réformes liturgiques limitèrent considérablement son usage. La première, après le concile de Trente, n'en adopta officiellement que quatre puis cinq. Depuis la seconde réforme, celle du concile Vatican II, seules quatre séquences sont en usage dans la liturgie officielle, pour les fêtes de Pâques, de Pentecôte, de Fête-Dieu ainsi que de Notre-Dame des Douleurs. La fonction de la séquence Dies iræ fut modifiée lors de cette réforme. En dépit de ces modifications, certaines séquences anciennes sont encore chantées. (fr) セクエンツィア (羅 Sequentia) は、キリスト教聖歌の曲種の一つ。 カトリック教会に於いて9世紀から15世紀に架けて新しく作られ、16世紀にそのほとんどが廃止された、またはトラクトゥス(詠唱)に続けて歌われるラテン語の聖歌の事を指す。和訳では「続唱」。ただし現代の典礼では、アレルヤ唱の後ではなく前に歌われる。 (ja) 부속가(Sequentia)는 기독교의 전례에서 사용되는 시적 음악적 요소를 가리키며, 장엄하게 거행하도록 지정된 미사의 복음 선포에 앞서 노래하거나 낭송한다. 문학적 관점에서 부속가는 운율을 맞춘 본문의 초기 형태를 보여주므로, 모든 현대 서양 시문학의 기원으로 여겨진다. 부속가는 미사의 고유문에 속한다. 그러므로 그 본문은 전례 거행에 따라 바뀌도록 지정되어 있다. (ko) Nella liturgia cattolica, la sequenza, spesso chiamata anche col suo nome latino sequentia, è un componimento poetico musicale liturgico che veniva recitato o cantato nella celebrazione eucaristica solenne prima della proclamazione del Vangelo. Dal punto di vista letterario, la sequenza rappresenta la prima forma di testo rimato, all'origine di tutte le forme poetiche moderne. La sequenza appartiene al proprio della messa: il suo testo quindi varia a seconda dell'occasione liturgica celebrata. Viene recitata (o cantata) al termine dell'ultima lettura, mentre l'assemblea rimane seduta fino al suo termine. (it) De sequens, sequentia of sequentie (Latijn = vervolg) is een misgezang met een syllabische melodie die op bepaalde hoogdagen na het alleluia of de tractus gezongen wordt. De sequenties zijn de oudste en belangrijkste vorm van tropen. Een bekend en productief componist van sequentiae was Notker Balbulus (ca. 840-912). Van de duizenden overgeleverde sequentiae is in het Missale Romanum van 1570 slechts een viertal opgenomen: * Victimae paschali laudes voor Pasen * Veni Sancte Spiritus voor Pinksteren * Lauda Sion voor Sacramentsdag * Dies irae voor de Requiemmis. Sinds 1727 is daar aan toegevoegd het Stabat Mater voor de Zeven Smarten van Maria. In het Romeinse missaal van 1970 voor de gewone vorm van de Romeinse ritus, zijn er nog vier voorgeschreven, namelijk die voor Pasen, Pinksteren, Sacramentsdag en het feest van Onze-Lieve-Vrouw van zeven smarten. In de oudkatholieke liturgie is de sequentie voor Kerstmis bewaard gebleven. (nl) Sekwencja – w chrześcijaństwie rodzaj religijnej kompozycji wokalnej zbliżonej do hymnu, popularnej w średniowieczu. Wykonuje się ją unisono, zaś jej tekst, niepochodzący z Biblii, układano po łacinie. Wykonywana była po Alleluja (Aklamacji przed Ewangelią). Cechą charakterystyczną budowy sekwencji jest sukcesywne powtarzanie melodii kolejnych wersów. W praktyce najczęściej po dwa kolejne wersy miały taką samą melodię. (pl) En sekvens eller sequentia är en form av katolsk liturgisk hymn. Den återfinns i mässans liturgi, där den är knuten till vissa liturgiska festers , mässans rörliga texter. När den förekommer, föregår sekvensen evangelieläsningen. Under medeltiden blev sekvenserna allt fler. Påven Pius V valde att i den tridentinska utgåvan av Missale romanum 1570 endast behålla de fem äldsta av dem : * Victimae paschali laudes vid påsk; * Veni Sancte Spiritus vid pingst; * Lauda Sion vid Corpus Christi; * Stabat mater den 15 september, (sedan 1727); * Dies Irae vid rekviemmässor. (sv) Sequentia (plural: sequentiae), ou em português sequência, é um canto do próprio da missa na liturgia da Igreja Católica. É um canto gregoriano com texto autoral, diferente da grande maioria do repertório gregoriano que tem seus textos retirados da Bíblia, principalmente do Salmos. Foi bastante utilizado, mas hoje é usado em ocasiões mais raras. (pt) Секве́нция (позднелат. sequentia — последование, от sequens следующий) — текстомузыкальная форма и литургический жанр григорианской монодии. (ru) Секвенція — християнський жанр композиції, близький гімну, що виник у середньовіччі. В римо-католицькому богослужінні секвенції співають перед читанням євангелія. На відміну від інших частин літургії, секвенції не використовують біблійні тексти. Характерною рисою секвенції є повторення мелодії для наступних віршів. (uk)
dbo:thumbnail wiki-commons:Special:FilePath/Musica_enchiriadis_Rex_celi.png?width=300
dbo:wikiPageExternalLink https://archive.org/details/medievalmusic00hopp http://www.ccel.org/s/schaff/history/4_ch10.htm%23_ednref83 https://www.healthyhildegard.com/medieval-music/ http://www.newadvent.org/cathen/11125b.htm
dbo:wikiPageID 2520619 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength 10039 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID 1064764782 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink dbr:Satire dbr:Monophony dbr:Book_of_Common_Prayer dbr:Alleluia dbr:Pentecost dbr:Rhyme dbr:Venantius_Fortunatus dbr:Deacon dbr:Early_music dbr:Jacopone_da_Todi dbr:Our_Lady_of_Sorrows dbr:Prose dbc:Medieval_poetry dbr:Corpus_Christi_(feast) dbr:Council_of_Trent dbr:Mass_(liturgy) dbr:Mass_of_Paul_VI dbr:Melisma dbr:General_Instruction_of_the_Roman_Missal dbr:Funeral dbr:Goliard dbr:Gospel dbr:Thomas_Aquinas dbr:Thomas_Cranmer dbr:Ordinary_Time dbr:Anglicanism dbr:Blessed_Virgin_Mary dbr:Stabat_Mater dbr:Media_vita_in_morte_sumus dbr:Ad_libitum dbr:Adeste_Fideles dbr:Tridentine_Mass dbr:Trope_(music) dbr:Latin_poetry dbr:Lauds dbr:All_Souls'_Day dbr:Easter dbr:Jubilus dbr:Pulpit dbr:Requiem dbr:Couplet dbr:Hymn dbc:Medieval_music_genres dbc:Latin_poetry dbc:Latin_religious_words_and_phrases dbc:Order_of_Mass dbr:Advent dbr:Latin dbr:Dies_Irae dbr:Classical_antiquity dbr:Metre_in_poetry dbr:Organum dbr:Ave_Maris_Stella dbr:Carmina_Burana dbr:Chant dbr:Christian_denominations dbr:Christian_poetry dbr:Christmas_carol dbr:Matins dbr:Middle_Ages dbr:Veni_Creator_Spiritus dbr:Veni_Sancte_Spiritus dbr:Vespers dbr:Eucharist dbr:Literary_language dbr:Liturgy dbr:Liturgy_of_the_Hours dbr:Medieval_Latin dbr:Pange_Lingua_Gloriosi_Corporis_Mysterium dbr:Roman_Rite dbr:Vexilla_Regis dbr:Victimae_paschali_laudes dbr:Peter_of_Blois dbr:Requiem_Mass dbr:Swan_Sequence dbr:Hrabanus_Maurus dbr:Tommaso_da_Celano dbr:Humanist_Latin dbr:Musical_mode dbr:Notker_Balbulus dbr:Lauda_Sion_Salvatorem dbr:File:Musica_enchiriadis_Rex_celi.png
dbp:wikiPageUsesTemplate dbt:Authority_control dbt:CathEncy dbt:Cite_book dbt:Redirect dbt:Short_description dbt:CatholicMass
dcterms:subject dbc:Medieval_poetry dbc:Medieval_music_genres dbc:Latin_poetry dbc:Latin_religious_words_and_phrases dbc:Order_of_Mass
gold:hypernym dbr:Chant
rdf:type owl:Thing yago:WikicatMusicalForms yago:WikicatWesternMedievalLyricForms yago:Abstraction100002137 yago:Form106290637 yago:LanguageUnit106284225 yago:Part113809207 yago:Relation100031921 yago:Word106286395 dbo:Single
rdfs:comment Sekvence (latinsky sequentia) je v křesťanské liturgii recitovaný nebo zpívaný nebiblický text, který původně podkládal dlouhé melisma na poslední slabice aleluja zpívaného při mši kvůli lepšímu zapamatování melodie. Za prvního tvůrce sekvencí se považuje blahoslavený Notker Balbulus, jenž v letech 881 až 887 vytvořil jejich sbírku nazvanou Liber hymnorum. Později se sekvence osamostatnily a koncem 12. století se staly písněmi. (cs) Eine Sequenz (lateinisch sequentia) ist ein Teil des Propriums der heiligen Messe an einzelnen Hochfesten. Der Begriff stammt vom lateinischen Wort sequi (zu deutsch „folgen“) ab, weil der Gesang in der Liturgie der heiligen Messe ursprünglich unmittelbar dem Halleluja als Jubilus – eine reich gestaltete, wortlose Melodie über dem Schluss-a des Halleluja – folgte. Eine andere Bezeichnung lautet longissima melodia. Die Gattung der Sequenzen entstand in der Kirchenmusik und der Literatur des Mittelalters als Textierung (Tropus) des gregorianischen Halleluja (klassische Sequenz) oder als daraus entstandener lyrischer, hymnenartiger Gesang. (de) セクエンツィア (羅 Sequentia) は、キリスト教聖歌の曲種の一つ。 カトリック教会に於いて9世紀から15世紀に架けて新しく作られ、16世紀にそのほとんどが廃止された、またはトラクトゥス(詠唱)に続けて歌われるラテン語の聖歌の事を指す。和訳では「続唱」。ただし現代の典礼では、アレルヤ唱の後ではなく前に歌われる。 (ja) 부속가(Sequentia)는 기독교의 전례에서 사용되는 시적 음악적 요소를 가리키며, 장엄하게 거행하도록 지정된 미사의 복음 선포에 앞서 노래하거나 낭송한다. 문학적 관점에서 부속가는 운율을 맞춘 본문의 초기 형태를 보여주므로, 모든 현대 서양 시문학의 기원으로 여겨진다. 부속가는 미사의 고유문에 속한다. 그러므로 그 본문은 전례 거행에 따라 바뀌도록 지정되어 있다. (ko) Sekwencja – w chrześcijaństwie rodzaj religijnej kompozycji wokalnej zbliżonej do hymnu, popularnej w średniowieczu. Wykonuje się ją unisono, zaś jej tekst, niepochodzący z Biblii, układano po łacinie. Wykonywana była po Alleluja (Aklamacji przed Ewangelią). Cechą charakterystyczną budowy sekwencji jest sukcesywne powtarzanie melodii kolejnych wersów. W praktyce najczęściej po dwa kolejne wersy miały taką samą melodię. (pl) En sekvens eller sequentia är en form av katolsk liturgisk hymn. Den återfinns i mässans liturgi, där den är knuten till vissa liturgiska festers , mässans rörliga texter. När den förekommer, föregår sekvensen evangelieläsningen. Under medeltiden blev sekvenserna allt fler. Påven Pius V valde att i den tridentinska utgåvan av Missale romanum 1570 endast behålla de fem äldsta av dem : * Victimae paschali laudes vid påsk; * Veni Sancte Spiritus vid pingst; * Lauda Sion vid Corpus Christi; * Stabat mater den 15 september, (sedan 1727); * Dies Irae vid rekviemmässor. (sv) Sequentia (plural: sequentiae), ou em português sequência, é um canto do próprio da missa na liturgia da Igreja Católica. É um canto gregoriano com texto autoral, diferente da grande maioria do repertório gregoriano que tem seus textos retirados da Bíblia, principalmente do Salmos. Foi bastante utilizado, mas hoje é usado em ocasiões mais raras. (pt) Секве́нция (позднелат. sequentia — последование, от sequens следующий) — текстомузыкальная форма и литургический жанр григорианской монодии. (ru) Секвенція — християнський жанр композиції, близький гімну, що виник у середньовіччі. В римо-католицькому богослужінні секвенції співають перед читанням євангелія. На відміну від інших частин літургії, секвенції не використовують біблійні тексти. Характерною рисою секвенції є повторення мелодії для наступних віршів. (uk) La seqüència gregoriana és una composició sil·làbica en versos llatins, de tradició germànica, dins l'Església catòlica medieval. Designava inicialment qualsevol “manifestació d'alegria”. La seva creació com a cançó religiosa sovint éstà atribuïda a Notker Balbulus de l'Abadia de Sankt Gallen a Suïssa, però és cert que Notker va inspirar-se de fonts que se situen l'origen a Normandia. Notker segur va ser el que va introduir el cant als països de parla alemanya. Es convertirà en una composició independent al segle següent. La seqüència té un esquema antifonal: el precantor canta una antífona el cor canta el cos del text, sovint dividit en dues parts: el cor dret canta els versos parells i el cor esquerra els versos senars. A la fi el precantor repeteix l'antífona. Es van compondre milers de (ca) En la eklezia muziko kaj literaturo de la mezepoko sekvenco estas tekstigo (tropo) de la gregoria haleluja (klasika sekvenco) aŭ lirika, himneca kanto ekestinta el tiu. La nocio sekvenco devenas de la latina vorto sequi (esperante „sekvi“), ĉar la kanto en la liturgio tuj sekvis la interkanton. Sequencoj iĝis tre ŝatataj en la malfrua mezepoko. Oni konas ĉ. 5000 rimsekvencojn. La Koncilio de Trento (1545–1563) tamen allasis nur kvar sekvencojn en la oficiala romkatolika mesliturgio: La Stabat Mater (je la , laŭplaĉe) alvenis en 1727 kiel kvina sekvenco. (eo) La secuencia es el himno poético​ litúrgico de la misa en rito romano, el cual ocurre en festivales entre el Gradual y el Evangelio, mientras el himno, propiamente así llamado por pertenecer al Breviario.​ La Real Academia Española, en el Diccionario enciclopédico ilustrado de D. José Alemany y Bolufer, y el Diccionario enciclopédico de la lengua española, de Nemesio Fernández Cuesta, de 1867, definen secuencia (latín sequentia, plural: sequentiae) como prosa o verso que se dice en ciertas misas después del gradual. ... Quiero fer una prosa en roman paladino.(Gonz. Berceo) (es) A sequence (Latin: sequentia, plural: sequentiae) is a chant or hymn sung or recited during the liturgical celebration of the Eucharist for many Christian denominations, before the proclamation of the Gospel. By the time of the Council of Trent (1543–1563) there were sequences for many feasts in the Church's year. The sequence has always been sung directly before the Gospel, after the Alleluia. The 2002 edition of the General Instruction of the Roman Missal, however, reversed the order and places the sequence before the Alleluia. (en) La séquence (du latin sequentia), est un poème chanté intégré à la liturgie catholique romaine, initialement lié aux développements de l'alleluia et issu de la liturgie locale. Contrairement au sens initial, selon la liturgie actuelle, celle-ci précède l'alleluia tandis qu'au Moyen Âge, la pratique avant l'alleluia et l'Évangile était également fréquente. D'où, le terme s'emploie parfois sans distinction stricte avec la prose indiquant précédant. (fr) Nella liturgia cattolica, la sequenza, spesso chiamata anche col suo nome latino sequentia, è un componimento poetico musicale liturgico che veniva recitato o cantato nella celebrazione eucaristica solenne prima della proclamazione del Vangelo. Dal punto di vista letterario, la sequenza rappresenta la prima forma di testo rimato, all'origine di tutte le forme poetiche moderne. (it) De sequens, sequentia of sequentie (Latijn = vervolg) is een misgezang met een syllabische melodie die op bepaalde hoogdagen na het alleluia of de tractus gezongen wordt. De sequenties zijn de oudste en belangrijkste vorm van tropen. Een bekend en productief componist van sequentiae was Notker Balbulus (ca. 840-912). Van de duizenden overgeleverde sequentiae is in het Missale Romanum van 1570 slechts een viertal opgenomen: * Victimae paschali laudes voor Pasen * Veni Sancte Spiritus voor Pinksteren * Lauda Sion voor Sacramentsdag * Dies irae voor de Requiemmis. (nl)
rdfs:label Seqüència gregoriana (ca) Sekvence (liturgie) (cs) Sequenz (Liturgie) (de) Sekvenco (himno) (eo) Secuencia litúrgica (es) Séquence (liturgie) (fr) Sequenza (liturgia) (it) セクエンツィア (ja) 부속가 (ko) Sequens (gregoriaans) (nl) Sekwencja (pieśń) (pl) Sequence (musical form) (en) Sequentia (pt) Секвенция (жанр) (ru) Sekvens (liturgi) (sv) Секвенція (жанр) (uk)
owl:sameAs freebase:Sequence (musical form) yago-res:Sequence (musical form) http://d-nb.info/gnd/4181026-0 wikidata:Sequence (musical form) dbpedia-af:Sequence (musical form) dbpedia-ca:Sequence (musical form) dbpedia-cs:Sequence (musical form) dbpedia-de:Sequence (musical form) dbpedia-eo:Sequence (musical form) dbpedia-es:Sequence (musical form) dbpedia-et:Sequence (musical form) dbpedia-fi:Sequence (musical form) dbpedia-fr:Sequence (musical form) dbpedia-hu:Sequence (musical form) dbpedia-io:Sequence (musical form) dbpedia-it:Sequence (musical form) dbpedia-ja:Sequence (musical form) dbpedia-ko:Sequence (musical form) dbpedia-nl:Sequence (musical form) dbpedia-nn:Sequence (musical form) dbpedia-no:Sequence (musical form) dbpedia-pl:Sequence (musical form) dbpedia-pt:Sequence (musical form) dbpedia-ru:Sequence (musical form) dbpedia-sv:Sequence (musical form) dbpedia-sw:Sequence (musical form) dbpedia-uk:Sequence (musical form) https://global.dbpedia.org/id/CH8r
prov:wasDerivedFrom wikipedia-en:Sequence_(musical_form)?oldid=1064764782&ns=0
foaf:depiction wiki-commons:Special:FilePath/Musica_enchiriadis_Rex_celi.png
foaf:isPrimaryTopicOf wikipedia-en:Sequence_(musical_form)
is dbo:wikiPageDisambiguates of dbr:Sequence_(disambiguation)
is dbo:wikiPageRedirects of dbr:Prosarium dbr:Sequence_(poetry) dbr:Prose_or_Sequence dbr:Sequence_(liturgy) dbr:Sequence_(religion) dbr:Sequence_or_Prose dbr:Sequentia
is dbo:wikiPageWikiLink of dbr:Pérotin dbr:List_of_classical_music_genres dbr:Octave_of_Easter dbr:Hymnody_of_continental_Europe dbr:List_of_medieval_composers dbr:Requiem_(Berlioz) dbr:Requiem_(Mozart) dbr:Requiem_(Verdi) dbr:Index_of_music_articles dbr:Jan_IV_of_Kępa dbr:Our_Lady_of_Sorrows dbr:Protestant_church_music_during_and_after_the_Reformation dbr:1615_in_music dbr:Mass_(liturgy) dbr:Ordinary_(liturgy) dbr:Christ_ist_erstanden dbr:Christ_lag_in_Todes_Banden,_BWV_4 dbr:Christ_lag_in_Todesbanden dbr:Christ_the_Lord_Is_Risen_Again! dbr:Frozen_II dbr:Gelobet_seist_du,_Jesu_Christ dbr:Prosarium dbr:Choralschola dbr:Stabat_Mater_(Poulenc) dbr:Stabat_Mater_(Pärt) dbr:Columba_Aspexit dbr:Friday_of_Sorrows dbr:Plainsong dbr:British_Library,_Add_MS_29987 dbr:Adam_of_Saint_Victor dbr:A_Feather_on_the_Breath_of_God dbr:Damett dbr:Erfreut_euch,_ihr_Herzen,_BWV_66 dbr:Angelus_ad_virginem dbr:Notker_the_Stammerer dbr:Nun_bitten_wir_den_Heiligen_Geist dbr:Flos_Carmeli dbr:Gottfried_Vopelius dbr:Grates_nunc_omnes dbr:Leise dbr:Requiem_(Fauré) dbr:Guido_Maria_Dreves dbr:Counter-Reformation dbr:Chant_II dbr:Codex_Sangallensis_381 dbr:Codex_Sangallensis_484 dbr:Ekkehard_II dbr:Winchester_Troper dbr:Wipo_of_Burgundy dbr:Dies_irae dbr:Great_Mass_in_C_minor,_K._427_(Leonard_Bernstein_film) dbr:Reformation dbr:Chaplet_in_Honour_of_the_Holy_Spirit dbr:Sequence_(disambiguation) dbr:Thomas_of_Capua dbr:Pie_Jesu dbr:The_Poet_and_the_Grey_Friar dbr:Sequence_(poetry) dbr:Pange_lingua_gloriosi_corporis_mysterium dbr:Tantum_ergo dbr:Prose_or_Sequence dbr:Sequence_(liturgy) dbr:Sequence_(religion) dbr:Sequence_or_Prose dbr:Sequentia
is foaf:primaryTopic of wikipedia-en:Sequence_(musical_form)