Tide (original) (raw)

About DBpedia

Tajdo (aŭ alflu-reflu-ciklo) estas la perioda altiĝo kaj malaltiĝo de la supraĵo de oceanoj, golfoj ktp. ĉefe pro la interagoj de la mas-altirforto inter la Luno, Suno kaj Tero.

thumbnail

Property Value
dbo:abstract المد والجزر ظاهرة طبيعية من مرحلتين تحدث لمياه المحيطات والبحار. مرحلة المد يحدث فيها ارتفاع وقتي تدرجي في منسوب مياه سطح المحيط أو البحر. ومرحلة الجزر يحدث فيها انخفاض وقتي تدرجي في منسوب مياه سطح المحيط أو البحر. وتنجم هذه الظاهرة عن التأثيرات المجتمعة لقوى جاذبية القمر والشمس وحركة دوران الأرض التي تولد بعض القوة الطاردة المركزية عند خط الاستواء. بعض الشواطئ يحدث بها ذروتين متساويتين تقريباً للمد، وحضيضين للجزر كل يوم، ويسمى ذلك بالمد . بعض المواقع الأخرى يحدث بها ذروة واحدة للمد وحضيض واحد للجزر فقط كل يوم، ويسمي ذلك بالمد . بعض المواقع يحدث بها مدين وجزرين متفاوتين في اليوم الواحد، وفي بعض الأحيان الأخرى يحدث بها مد وجزر واحد كل يوم، وهذا ما يسمى بالمد المختلط. تتأثر آونه ومطال المد والجزر في مكان ما بالمحاذاة بين الشمس والقمر، ، وبأنظمة للمحيطات، وبشكل الخط الساحلي وبقياس الأعماق القريبة من الشاطئ (انظر التوقيت). (ar) La marea és el moviment cíclic de nivell del mar i els oceans, acompanyat per un moviment ascendent (flux) i descendent (reflux). Està produït principalment per les forces de marea gravitatòries combinades que exerceixen el Sol i la Lluna. Quan aquest nivell és màxim s'anomena marea alta o plenamar, i quan aquest nivell és mínim s'anomena marea baixa o baixamar. Segons la localització de la Terra, el cicle de flux i reflux pot ocórrer una vegada (marea diürna) o dues vegades al dia (marea semidiürna) o ser de tipus mixt. Durant la lluna plena i la lluna nova, és a dir, quan la Terra, la Lluna i el Sol són substancialment en el mateix eix (anomenat sizígia), operen junts i les marees són de major rang (marees vives). En contrast, durant el primer i darrer trimestre, quan els tres astres estan en quadratura la marea és inferior (marees mortes). Les marees més baixes de l'any es produeixen normalment en els solsticis d'hivern i estiu, la més alta als equinoccis de la primavera i la tardor. Aquest moviment de les marees no es limita a l'aigua, sinó que afecta l'escorça de la totalitat de la Terra (dites «marees de l'escorça terrestre»), encara que en menor mesura. Per tant, el que veiem a la costa és en realitat la diferència entre la marea de l'escorça i la marea de l'oceà. De manera més general, els objectes celestes estan subjectes a forces de marea prop d'altres organismes (el satèl·lit Io del planeta Júpiter està sotmès a marees colossals). Dues marees altes successives estan separades per un període de dotze hores i mitja, de manera que entre una plenamar i una baixamar passen sis hores i quart. En els mars tancats o petits (com el Mediterrani) les marees són gairebé imperceptibles, però en els oceans i mars oberts, en canvi, hi pot haver diferències d'alguns metres entre la baixamar i la plenamar. La influència gravitatòria solar pot augmentar o disminuir la intensitat de les marees. Pot originar marees vives si el Sol i la Lluna estan alineats (succeeix dues vegades al mes, en lluna nova i en lluna plena), i marees mortes (quan la Lluna està en quart creixent i en quart minvant). La pressió atmosfèrica també influeix, fins a 15 cm: aquestes marees es denominen marees meteorològiques. (ca) Slapové jevy, též slapy, jsou projevy slapových sil a představují diferencované působení gravitačních sil. Účinky slapových sil se na Zemi projevují v hydrosféře, atmosféře, ionosféře a litosféře – rozeznávají se slapy hydrosféry (mořské slapy, mořské dmutí), slapy atmosféry (atmosférické slapy), slapy ionosféry (ionosférické slapy) a slapy zemské kůry (litosférické slapy). Nejsnáze pozorovatelné jsou mořské slapy. Slapové síly se projevují u planet, měsíců, ve dvojhvězdách i při setkání galaxií. Teoreticky i prakticky mohou slapové síly dokonce způsobit rozpad obíhajícího tělesa, pokud je oběžná vzdálenost nižší než tzv. Rocheova mez. Slapovým silám Jupiteru je například připisován i rozpad komety Shoemaker-Levy 9. Slapové jevy představují v užším smyslu slova zvyšování a snižování hladiny moře v důsledku působení slapových sil. Zvyšování hladiny se označuje jako příliv, snižování jako odliv, souhrnně se mluví o dmutí mořské hladiny. Nejvyšší úroveň hladiny, dosažená za určitou periodu, je velká voda, nejnižší malá voda. (cs) Die Gezeiten oder Tiden (niederdeutsch Tid, Tied [tiːt] „Zeit“; Pl. Tiden, Tieden [tiːdən] „Zeiten“) sind die Wasserbewegungen der Ozeane, die infolge der Gravitation des Mondes und der Sonne durch die zugehörigen Gezeitenkräfte verursacht werden. Die Gezeiten, die ohne den Effekt von Kontinenten bei knapp einem halben Meter liegen würden, verstärken sich durch Resonanzeffekte an den Küsten auf Werte von bis zu mehreren Metern. Die Hauptkomponente geht vom Mond aus. Da dieser nicht nach 24 Stunden, sondern nach 24 Stunden 50 Minuten 28 Sekunden wieder etwa an der gleicher Stelle am Himmel steht, gibt es eben nach dieser Zeitspanne je zweimal Hochwasser und Niedrigwasser. Die Gezeitenkräfte wirken im Sinne einer symmetrischen Streckung der Erde entlang der Linie zum Mond bzw. zur Sonne. Da sich wegen der Erdrotation keine stabile Deformation einstellen kann, regen die Gezeitenkräfte in den Ozeanen vor allem in mittleren Breiten periodisch Strömungen an. Diese bewirken das periodische Steigen und Fallen des Wasserspiegels. Bei Voll- und Neumond stehen Sonne und Mond von der Erde aus auf einer gleichen Linie, weshalb sich ihre Wirkungen zu einer besonders großen Tide, der Springtide, addieren. Bei Halbmond dagegen stehen Sonne und Mond rechtwinklig zueinander und so ergibt sich eine besonders kleine Tide, die Nipptide. Die Gezeitenkräfte der Sonne betragen zwischen 37 % und 57 % (im Mittel etwa 46 %) derjenigen des Mondes. Besonders große Gezeitenkräfte und Springtiden ergeben sich etwa alle 29 Wochen, wenn eine Perigäum des Mondes mit einer Springflut zusammenfällt. Maximal wird eine Springtide, wenn sich zusätzlich der Mond in der Nähe eines Knotenpunktes (dann bilden Mond, Erde und Sonne eine exakte Linie) und die Erde in Sonnennähe befindet (Ende Dezember/Anfang Januar). Die Lehre von den maritimen Gezeiten der Erde heißt Gezeitenkunde. Ihre Grundaussagen sind Bestandteil der nautischen Ausbildung. (de) Παλίρροια (αγγλ. tide), και στην κοινή (φραγκολεβαντίνικη) ναυτική γλώσσα μαρέα, ονομάζεται το φυσικό φαινόμενο της περιοδικής ανόδου και καθόδου της στάθμης του νερού μίας μεγάλης λίμνης και κυρίως των θαλασσών. Η άνοδος της στάθμης ονομάζεται πλημμυρίδα (flood tide), ενώ η κάθοδος ονομάζεται άμπωτη (ebb ή low tide). Από κοινού, πλημμυρίδα και άμπωτη αποτελούν το φαινόμενο της παλίρροιας. Το φαινόμενο αυτό που επαναλαμβάνεται δύο φορές το 24ώρο (ακριβέστερα 24 ώρες 50' και 30") οφείλεται στη βαρυτική έλξη της Σελήνης αλλά και του Ήλιου πάνω στη Γη, καθώς και στην περιστροφή των ουρανίων σωμάτων αυτών. 24 ώρες και 50,5 λεπτά μεσολαβούν και μεταξύ δύο "διαβάσεων" της Σελήνης πάνω από ένα τόπο, δηλαδή δύο "άνω μεσουρανήσεων" όπως λέγονται. Έτσι η μία πλημμυρίδα συμβαίνει στην άνω μεσουράνηση της Σελήνης σ΄ έναν τόπο και η άλλη στην κάτω μεσουράνηση κάτω από τον ίδιο τόπο συμπληρώνοντας 12 ώρες και 25 λεπτά από την πρώτη. Εξ άλλου και οι δύο άμπωτεις συμβαίνουν όταν η Σελήνη βρίσκεται στην ανατολή και έπειτα (μετά από 12 ώρες και 25 λεπτά) στη δύση. Εξ αυτού προκύπτει και η σχέση της Σελήνης και του φαινομένου. Επειδή επιπλέον το ύψος της στάθμης εξαρτάται όχι μόνο από την απόσταση Γης - Σελήνης αλλά και Γης - Ηλίου προκύπτει ότι και ο Ήλιος έχει σχέση με την παλίρροια. Επίσης διαπιστώνεται ότι το ύψος των υδάτων εξαρτάται από τις φάσεις της Σελήνης, δηλαδή από τη θέση της ως προς τον Ήλιο. Και αυτό διότι κατά τις συζυγίες, δηλαδή κατά τη σύνοδο (νέα σελήνη) και κατά την αντίθεση (πανσέληνος) παρατηρείται η υψηλότερη στάθμη, ενώ κατά τους τετραγωνισμούς (Π.Τ. και Τ.Τ.) σημειώνεται η χαμηλότερη. Στην Ελλάδα έντονο φαινόμενο παλίρροιας είναι αυτό στον πορθμό του Ευρίπου στην Χαλκίδα, καλούμενο και Παλίρροια του Ευρίπου. Οι μετρήσεις του εύρους και χρόνου των φαινομένων της παλίρροιας γίνονται με ειδικά όργανα τα παλιρροιόμετρα και παλιρροιογράφους. (el) Tajdo (aŭ alflu-reflu-ciklo) estas la perioda altiĝo kaj malaltiĝo de la supraĵo de oceanoj, golfoj ktp. ĉefe pro la interagoj de la mas-altirforto inter la Luno, Suno kaj Tero. (eo) La marea es el cambio periódico del nivel del mar producido principalmente por las fuerzas de atracción gravitatoria que ejercen el Sol y la Luna sobre la Tierra. Aunque dicha atracción se ejerce sobre todo el planeta, tanto en su parte sólida como líquida y gaseosa, nos referiremos en este artículo a la atracción de la Luna y el Sol, juntos o por separado, sobre las aguas de los mares y océanos. Otros fenómenos ocasionales, como los vientos, las lluvias, el desborde de ríos y los tsunamis provocan variaciones locales o regionales del nivel del mar, también ocasionales, pero que no pueden ser calificados de mareas, porque no están causados por la fuerza gravitatoria ni tienen periodicidad. (es) Itsasaldia edo marea ilargiaren eta eguzkiaren grabitatearen eraginez itsas mailaren gorabehera erritmikoa da. Itsas mailak txandaka iristen ditu maila goreneko unea (itsasgora edo goraldi deitua) eta maila gutxienekoa (itsasbehera edo beheraldi deitua); batetik besterako tartea sei ordu eta 15 minutukoa da. Fenomeno hau kostalde eta itsasadarretan da agerikoa. Badaude itsas mailan gorabeherak sortzen beste fenomenoak ere, adibidez presio atmosferikoa. 1 hektopascaleko aldaketa batek 1 zentimetroko gorabehera sor dezake. Aldaketa hauek marea barometriko dute izena. Itsas maila aldatzen duten beste fenomenoek ere (haizea, euria, ibaiak gainezka egitea edo tsunamiak) ez dituzte berez mareak sortzen. (eu) An Ghealach is mó is cúis leis na taoidí i bhfarraigí an Domhain, agus iarmhairt lag ag an nGrian orthu freisin. Aomann imtharraingt na Gealaí an t-uisce atá ar thaobh an Domhain gar don Ghealach i dtreo na Gealaí, agus aomann sé an Domhan soladach amach ón uisce ar an taobh urchomhaireach den Domhan. Bíonn lán mara ag an dá áit urchomhaireacha sin, agus lag trá ag an dá áit atá ar trastomhas atá ingearach leis an trastomhas trí na háiteanna lán mara. Le rothlú an Domhain ar a ais, tarlaíonn dhá thaoide lán mara is dhá thaoide lag trá gach lá. Feidhmíonn imtharraingt na Gréine ar an mbealach céanna, ach de bhrí go bhfuil an Ghrian chomh fada sin amach ón Domhan, is lú ar fad a hiarmhairt ná iarmhairt na Gealaí bíodh is gur mó i bhfad a mais. Mar sin féin tarlaíonn rabharta, leis an taoide ag a huasairde, nuair a bhíonn an Ghealach, an Domhan is an Ghrian ar aon líne agus an dá imtharraingt ag feidhmiú as lámha a chéile. Nuair a bhíonn an Ghealach ina dara is a 4ú ceathrú a tharlaíonn sé seo. Ansin tarlaíonn mallmhuir leis an taoide ag a híosairde nuair a bhíonn an Ghealach is an Ghrian ar threonna ingearacha ón Domhan. Tarlaíonn sin nuair a bhíonn an Ghealach ina céad is a 3ú ceathrú. De bhrí gur féidir iarmhairtí seo na Gealaí is na Gréine a ríomh, is féidir am is airde na taoide a ríomh i gcomhair aon áite is dáta is mian. Foilsítear an t-eolas seo i dtáblaí taoidí. (ga) Pasang laut atau pasang surut (disingkat pasut) adalah naik atau turunnya permukaan air laut yang disebabkan oleh pengaruh gaya gravitasi bulan dan matahari. Ada tiga sumber gaya yang saling berinteraksi: laut, Matahari, dan bulan. Pasang laut menyebabkan perubahan kedalaman perairan dan mengakibatkan arus pusaran yang dikenal sebagai arus pasang, sehingga perkiraan kejadian pasang sangat diperlukan dalam navigasi pantai. Wilayah pantai yang terbenam sewaktu pasang naik dan terpapar sewaktu pasang surut, disebut mintakat pasang surut. Periode pasang surut laut adalah waktu antara puncak atau lembah gelombang ke puncak atau lembah gelombang berikutnya. Panjang periode pasang surut 12 jam 25 menit atau 24 jam 50 menit. (in) La marée est la variation de la hauteur du niveau des mers et des océans, causée par la combinaison des forces gravitationnelles dues à la Lune et au Soleil et des forces d'inertie dues à la révolution de la Terre autour du centre de masse du couple Terre-Lune et de celui du couple Terre-Soleil, le tout conjugué à la rotation de la Terre sur son axe. Lors de la pleine lune et de la nouvelle lune, c'est-à-dire lorsque la Terre, la Lune et le Soleil sont sensiblement dans le même axe (on parle de syzygie), l'influence des corps célestes s'additionne et les marées sont de plus grande amplitude (vives-eaux). Au contraire, lors du premier et du dernier quartiers, lorsque les trois corps sont en quadrature, l'amplitude est plus faible (mortes-eaux). Le courant de marée montante se nomme flux ou flot, le courant de marée descendante se nomme reflux ou jusant. Selon l'endroit de la Terre, le cycle du flux et du reflux peut avoir lieu une fois (marée diurne) ou deux fois par jour (marée semi-diurne) ou encore être de type mixte. Le niveau le plus élevé atteint par la mer au cours d'un cycle de marée est appelé pleine mer (ou couramment marée haute). Par opposition, le niveau le plus bas se nomme basse mer (ou marée basse). Lorsque la mer a atteint son niveau le plus haut ou le plus bas et semble ne plus progresser, on dit que la mer est étale. Parler de « marée haute » et de « marée basse » est le plus courant, bien que le mot marée désigne normalement un mouvement. Les marées les plus faibles de l'année se produisent normalement aux solstices d'hiver et d'été, les plus fortes aux équinoxes de printemps et d'automne. Ce mouvement de marée est le plus visible, mais il n'est pas limité aux eaux : des marées, presque invisibles, affectent aussi l'atmosphère (marées atmosphériques) et toute la croûte terrestre (marées terrestres), bien que dans une moindre mesure. Par conséquent, ce que nous percevons sur les côtes est en fait la différence entre la marée crustale et la marée océanique. Plus généralement, en raison des lois de la gravité, les objets et fluides célestes sont l'objet de forces de marée à proximité d'autres corps (Io, satellite rapproché de Jupiter, est soumis à des forces de marée colossales). (fr) Tides are the rise and fall of sea levels caused by the combined effects of the gravitational forces exerted by the Moon (and to a much lesser extent, the Sun) and are also caused by the Earth and Moon orbiting one another. Tide tables can be used for any given locale to find the predicted times and amplitude (or "tidal range"). The predictions are influenced by many factors including the alignment of the Sun and Moon, the (pattern of tides in the deep ocean), the amphidromic systems of the oceans, and the shape of the coastline and near-shore bathymetry (see ). They are however only predictions, the actual time and height of the tide is affected by wind and atmospheric pressure. Many shorelines experience semi-diurnal tides—two nearly equal high and low tides each day. Other locations have a diurnal tide—one high and low tide each day. A "mixed tide"—two uneven magnitude tides a day—is a third regular category. Tides vary on timescales ranging from hours to years due to a number of factors, which determine the lunitidal interval. To make accurate records, tide gauges at fixed stations measure water level over time. Gauges ignore variations caused by waves with periods shorter than minutes. These data are compared to the reference (or datum) level usually called mean sea level. While tides are usually the largest source of short-term sea-level fluctuations, sea levels are also subject to change from thermal expansion, wind, and barometric pressure changes, resulting in storm surges, especially in shallow seas and near coasts. Tidal phenomena are not limited to the oceans, but can occur in other systems whenever a gravitational field that varies in time and space is present. For example, the shape of the solid part of the Earth is affected slightly by Earth tide, though this is not as easily seen as the water tidal movements. (en) 潮汐（ちょうせき）とは、主として月と太陽の引力によって起きる、海面の昇降現象。海岸などでみられる、1日に1～2回のゆっくりした海面の昇降。「潮の干満（しおのかんまん）」、「潮の満ち干（しおのみちひ）」、「潮の満ち引き」とも。大和言葉で「しお」ともいう。漢字では潮と書くが、本来は「潮」は「朝のしお」、「汐」は「夕方のしお」という意味である。原義としてはこれだが一般には海に関するいろいろな意味で「潮」が使われる。 それ以外の要因でも起きており、気圧差や風によるものをという。代表的な気象潮は高潮（たかしお）である。気象潮と区別するため、潮汐力による潮汐を天体潮・天文潮ということがある。 潮汐にともない、表面が下がるところから上がるところへ流体が寄せ集められるために流体の流れが生まれる。これを潮汐流という。日常的な表現としては「潮汐」という言葉がこれを指していることもある。 海面の潮汐である海洋潮汐・海面潮汐が最も認知されているが、実際には湖沼などでも十分に大きなものであれば起こる。地球以外の天体でも、周囲の天体の引力の影響を受け天体の表面の液体が上下する現象は起きうる。 (ja) Het getijde, tij of getij is de periodieke wisseling van de waterstand, en de daarmee samenhangende getijstroom, die op Aarde optreedt als gevolg van de zwaartekracht van de Maan en, in mindere mate, die van de Zon. Deze verklaring van het verschijnsel werd in 1687 voor het eerst door Isaac Newton gegeven. Newtons theorie werd in 1740 door Daniel Bernoulli uitgebreid tot het , dat ten onrechte vaak aan Newton zelf wordt toegeschreven. In 1776 werd de theorie door Pierre-Simon Laplace verder uitgebouwd tot een dynamische theorie van het getij, waarmee in principe het gedrag van ieder deeltje onder invloed van een veranderende getijdenkracht en op een draaiende aarde voorspeld moet kunnen worden. Belangrijke bijdragen aan de analyse en het voorspellen van het getij werden geleverd door William Thomson (Lord Kelvin) in 1867, George Howard Darwin in 1899 en Arthur Thomas Doodson in 1921. Doordat het getij op een locatie bepaald wordt door veel factoren, waaronder de afstand van de locatie tot de evenaar, de waterdiepte, en de aanwezigheid en vorm van landmassa's, vertoont het van plaats tot plaats grote verschillen. De getijvormen worden grofweg onderverdeeld in dubbeldaags getij, enkeldaags getij, en gemengd getij. De waterstand die daadwerkelijk optreedt wordt daarnaast niet alleen door het getij maar ook door weersomstandigheden als luchtdruk en wind bepaald. De periode van het stijgen van het water heet vloed of opkomend tij, die van het dalen eb of afgaand tij. De maximale waterhoogte heet hoogwater of hoogtij, de minimale hoogte laagwater of laagtij. Wanneer de getijkrachten van Zon en Maan dezelfde richting hebben en zo elkaar versterken, is de amplitude van het getij het grootst; dit wordt springtij genoemd. Wanneer de genoemde getijkrachten haaks op elkaar staan en elkaar verzwakken, is het verschil tussen hoogwater en laagwater het kleinst, en wordt van doodtij gesproken. (nl) ( 밀물은 여기로 연결됩니다. 텔레비전 드라마에 대해서는 밀물 (드라마) 문서를 참고하십시오.)( 이 문서는 과학 현상에 관한 것입니다. 대한민국의 만화가에 대해서는 조석 (만화가) 문서를 참고하십시오.) 조석(潮汐)은 태양과 달이 지구에 미치는 기조력에 의해 지구의 해수면이 주기적으로 오르내리는 현상이다. (ko) La marea è un fenomeno oceanico costituito da ampie masse d'acqua (oceani, mari e grandi laghi) che si innalzano (flusso, alta marea) e abbassano (riflusso, bassa marea) anche di 10-20 metri (nella baia di Mont Saint-Michel) con frequenza giornaliera o frazione di giorno (solitamente circa ogni sei ore, un quarto di giorno terrestre) dovuto all'attrazione gravitazionale esercitata sulla Terra dalla Luna, che, pur essendo circa duecento volte meno intensa dell'attrazione esercitata dal Sole, è la principale responsabile delle maree, in conseguenza del fatto che la misura del diametro terrestre non è del tutto trascurabile rispetto alla distanza tra la Luna e la Terra, mentre lo è rispetto alla distanza tra la Terra e il Sole. (it) Pływy morskie (przypływy i odpływy) – regularnie powtarzające się podnoszenie i opadanie poziomu wody w oceanie wywołane oddziaływaniem grawitacyjnym Ziemi z Księżycem i Słońcem. (pl) Marés são as alterações cíclicas do nível das águas do mar causadas pelos efeitos combinados da rotação da Terra com as forças gravitacionais exercidas pela Lua e pelo Sol (este último com menor intensidade, devido à distância) sobre o campo gravítico da Terra. Os efeitos das marés traduzem-se em subidas e descidas periódicas do nível das águas cuja amplitude e periodicidade é influenciada por factores locais. (pt) Прили́в и отли́в — периодические колебания уровня океана или моря, являющиеся результатом воздействия приливных сил Луны и Солнца, однако приливообразующая сила Луны в 2,17 раз больше приливообразующей силы Солнца, поэтому характеристики прилива в основном зависят от взаимного положения Луны и Земли. Приливы и отливы вызывают изменения в высоте уровня моря, а также периодические течения, известные как прили́вные течения, делающие предсказание приливов важным для прибрежной навигации. Отливы играли заметную роль в снабжении прибрежного населения морепродуктами, позволяя собирать на обнажившемся морском дне годную для еды пищу. (ru) Tidvatten avser variationer i havsvattnets nivå med perioder på ungefär ett halvt dygn. Månens (och solens) gravitation orsakar flodberg på båda sidor av jordklotet. Dessa vattenansamlingar rör sig över havets yta eftersom jorden roterar kring sin axel. Ebb är den tidsperiod då havsvattnet drar sig tillbaka från kusten och vattennivån sjunker tills lågvatten uppnås. Därefter följer flod, då vattnet stiger tills högvatten uppnås, varefter förloppet upprepar sig. Ibland kallas lågvatten ebb och högvatten flod. Tidvattenhöjden är skillnaden mellan lågvatten och högvatten. Tidvattnet orsakas av att månens (och solens) gravitation inte är homogen över jordens hela utsträckning, vilket ger upphov till tidvattenkrafter. Månens gravitationella inverkan är något större för de delar av jorden som är närmare månen än de delar som är längre ifrån. Månen drar alltså något hårdare i de delar av jorden som är närmast, jämfört med de som är längst bort. Därför bildas en utbuktning, riktad mot månen, på den sida av jorden som är närmast månen. Omvänt bildas också en utbuktning, riktad från månen, på jordens motsatta sida. Då jorden roterar kring sin axel ungefär ett varv per dygn relativt månen kommer en given ort att ha högvatten ungefär två gånger per dygn, en gång när orten är vänd mot månen och en gång när den är vänd bort från månen. Solen orsakar tidvatten på samma sätt som månen men solens bidrag till tidvattnet är knappt hälften så stort som månens. Solens gravitation är mycket större än månens men skillnaderna i gravitationsaccelerationen mellan framsidan och baksidan är mindre beroende på att jordens radie är så mycket mindre än vårt avstånd till solen. Då månen, solen och jorden befinner sig på ungefär samma linje vid nymåne och fullmåne förstärker solens och månens tidvattenkrafter varandra och tidvattenhöjden blir större än genomsnittet. Då blir det springflod. Då solen och månen från jorden sett är 90 grader från varandra vid halvmåne motverkar tidvattenkrafterna varandra och tidvattenhöjden är mindre än genomsnittet. Detta kallas nipflod. Tidvattenhöjden ute i oceanerna är högst ungefär en meter. Intill kuster och i smala och grunda sund kan tidvattenhöjden nå över tio meter och tidvattenströmmarna kan vara starka. I Engelska kanalen förekommer tidvattenhöjder på 12 meter och i Fundybukten och Ungavabukten på kanadensiska östkusten upp till 17 meter. Saltströmmen nära Bodø i Norge har världens snabbaste tidvattenström: 22 knop eller 40 kilometer i timmen. I flodmynningar kan tidvattnet orsaka vågor som fortplantar sig upp längs floden, se bore. Vissa havsvikar saknar i princip tidvatteneffekter. Ett exempel är Bottenviken, där effekterna av tidvatten är försumbara. Månens och solens tidvattenkrafter påverkar också jordens fasta del (vilket kallas tidjord) och atmosfären. Friktionen mellan tidvattnet och tidjorden då jorden snurrar under dem gör att jordens rotation minskar och rotationstiden ökar 0,000 000 02 sekunder per dygn. Om hundra år är ett dygn 0,000 73 sekunder längre än idag. I medeltal är dagarna hundra år framåt 0,000 36 sekunder längre än idag. Eftersom det är 36 525 dygn på ett sekel blir felet i tidräkningen 13 sekunder under ett århundrade. En annan följd av friktionen är att månen avlägsnar sig från jorden 3,8 centimeter varje år (denna hastighet har dock ändrats med tiden). Gör jämförelsen med konståkaren som drar in armarna för att öka rotationen och, med större relevans i det här fallet, sträcker ut armarna för att minska på rotationen. Månens rotation kring sin egen axel har redan minskat till den grad att den har bunden rotation, det vill säga att den roterar ett varv kring sin axel per månvarv och hela tiden vänder samma sida mot jorden. (sv) Припли́ви та відпли́ви — періодичні підвищення й зниження рівня води морів та океанів. Припливи — підсумок гравітаційної нерівномірності притягання води океанів Місяцем і, меншою мірою, Сонцем. У підмісячній точці внаслідок більшого тяжіння Місяця утворюється «горб». Подібний горб утворюється на протилежному боці земної кулі (внаслідок меншого тяжіння). Коли через обертання Землі «горби» досягають суходолу, настає приплив. Гравітація Сонця зумовлює схожий ефект, але висота сонячного припливного горба у 2,17 разів менша. Найвищий рівень води під час припливу називають «повною водою», а найнижчий (під час відпливу) — «малою водою». (uk) 潮汐是地球上的海洋表面受到太陽和月球的万有引力（潮汐力）作用引起的漲落現象。潮汐的變化與地球、太陽和月球的相對位置有關，並且會與地球自轉的效應耦合和海洋的海水深度、大湖及河口。在其它引力場的時間和空間系統內也会發生类似潮汐的現象。 在淺海和港灣實際發生的海平面變化，不僅受到天文的潮汐力影響，還會受到氣象（風和氣壓）的強烈影響，例如風暴潮。潮汐造成海洋和港灣口積水深度的改變，並且形成震盪的潮汐流，因此製作沿海地區潮汐流的預測在航海上是很重要的。在漲潮時會埋在海水中，而在退潮時會裸露出來的潮間帶等等，是潮汐造成的重要海洋生態。 (zh)
dbo:thumbnail wiki-commons:Special:FilePath/Tide_overview.svg?width=300
dbo:wikiPageExternalLink https://web.archive.org/web/20050406202200/http:/www.pol.ac.uk/ntslf/tidalp.html http://www.co-ops.nos.noaa.gov/predhist.html https://arxiv.org/abs/astro-ph/0610563v1 https://web.archive.org/web/19980224174548/http:/imagine.gsfc.nasa.gov/docs/ask_astro/answers/961029b.html https://web.archive.org/web/20150509125035/http:/co-ops.nos.noaa.gov/predhist.html http://easytide.ukho.gov.uk/EasyTide/EasyTide/index.aspx http://oceanworld.tamu.edu/resources/ocng_textbook/chapter17/chapter17_04.htm https://diffusion.shom.fr/pro/coastal-tides-version-anglaise-de-la-maree-oceanique-cotiere.html http://www.arachnoid.com/tides/index.html http://www.vialattea.net/maree/eng/index.htm http://tbone.biol.sc.edu/tide/index.html http://faculty.ifmo.ru/butikov/Projects/tides1.pdf http://www.bom.gov.au/oceanography/tides/index.shtml https://archive.org/details/bub_gb_6EqxPav3vIsC/page/n279 https://books.google.com/books%3Fid=Tm0FAAAAQAAJ&pg=PA251 https://books.google.com/books%3Fid=uSgDAAAAMBAJ&pg=PA50 http://tidesandcurrents.noaa.gov/ https://web.archive.org/web/20160304000526/http:/oceanworld.tamu.edu/resources/ocng_textbook/chapter17/chapter17_04.htm http://tidesandcurrents.noaa.gov/publications/150_years_of_tides.pdf
dbo:wikiPageID 30718 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength 102317 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID 1124634137 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink dbr:Amphidromic_point dbc:Tides dbr:Prolate dbr:Ptolemy dbr:Pytheas dbr:Qiantang_River dbr:Quebec dbr:Royal_Navy dbr:Scalar_potential dbr:Nadir dbr:Tidal_diamond dbr:Topographical_maps dbr:Bathymetry dbr:Bay_of_Fundy dbr:Bede dbr:Antoine_Cavalleri dbr:Apollonius_of_Tyana dbr:Lithosphere dbr:Perigee dbr:Persian_Gulf dbr:Current_(fluid) dbr:Ungava_Bay dbr:Vertebrate dbr:Vorticity dbr:Dead_reckoning dbr:Desiccation dbr:Internal_tide dbr:Internal_wave dbr:Intertidal_ecology dbr:Intertidal_zone dbr:Invasive_species dbr:Altitude_(astronomy) dbr:Sir_John_Lubbock,_3rd_Baronet dbr:Rule_of_twelfths dbc:Articles_containing_video_clips dbr:Continuum_mechanics dbr:Contour_lines dbr:Cook_Strait dbr:Mediterranean_Sea dbr:Menstrual_cycle dbr:Geoid dbr:Lunar_node dbr:Oort_cloud dbr:Solid_mechanics dbr:Tide-predicting_machine dbr:Seabed dbr:Colin_Maclaurin dbr:Endeavour_River dbr:Full_moon dbr:GPS dbr:Galileo_Galilei dbr:George_Darwin dbr:Global_warming dbr:Gravitational_force dbr:Gravity dbr:Great_Barrier_Reef dbr:Monkwearmouth dbr:Moon dbr:Contour_line dbr:Daniel_Bernoulli dbr:Equator dbr:Theory_of_tides dbr:Apogee dbr:Leonhard_Euler dbr:Amphidromic dbr:Local_maximum dbr:Local_minimum dbr:London dbr:Lord_Kelvin dbr:Lunar_month dbr:Madagascar dbr:Simon_Stevin dbr:Strabo dbr:Strait_of_Messina dbr:Claude_d'Abbeville dbr:Common_descent dbr:Competition_(biology) dbr:Harmonic_analysis dbr:Hour_angle dbr:Philostratus dbr:Pneuma dbr:Spring_(season) dbr:Storm_surge dbr:Syzygy_(astronomy) dbr:Tangent dbr:Tide_table dbr:Tide_clock dbr:Australia dbr:Baja_California_Peninsula dbr:Baltic_Sea dbr:British_Isles dbr:Adaptation dbr:Centrifugal_force dbr:Tsunami dbr:Data_analysis dbr:Wellington dbr:Westport,_New_Zealand dbr:William_Thomson,_1st_Baron_Kelvin dbr:William_Whewell dbr:Diurnal_cycle dbr:Draft_(hull) dbr:Galactic_tide dbr:Coriolis_effect dbr:Latin_translations_of_the_12th_century dbr:Perigean_spring_tide dbr:Red_tide dbr:Abu_Ma'shar_al-Balkhi dbr:Alaska dbr:Amplitude dbc:Geodesy dbc:Navigation dbr:Culmination dbr:Earth dbr:Earth_tide dbr:Ecologist dbr:Ernest_William_Brown dbr:Fourier_series dbr:France dbr:Barque dbr:Norfolk,_Virginia dbr:North_Sea dbr:Partial_differential_equation dbr:Cape_Terawhiti dbr:Celestial_mechanics dbr:Chart_datum dbr:Dialogue_Concerning_the_Two_Chief_World_Systems dbr:Fluid_mechanics dbr:Kelvin_wave dbr:Nautical_chart dbr:Ocean_current dbr:Rip_current dbr:Overexploitation dbr:Thermal_expansion dbr:Standard_gravity dbr:Newton's_law_of_universal_gravitation dbr:Research dbr:Gulf_of_Mexico dbr:HMS_Endeavour dbr:Heliocentrism dbr:Henri_Poincaré dbr:Ireland dbr:Isaac_Newton dbr:Isle_of_Portland dbr:Isle_of_Wight dbr:James_Cook dbr:Jean_le_Rond_d'Alembert dbr:Terawatt dbr:Tetrabiblos dbr:Marine_Protected_Area dbr:Aristotle dbr:Arthur_Thomas_Doodson dbr:Atmospheric_tide dbr:China dbr:Johannes_Kepler dbr:Lake_Erie dbr:Lake_Michigan dbr:Lake_Superior dbr:Biological_interaction dbr:Biological_rhythm dbr:Sun dbr:Coast dbr:Echo_sounding dbr:Ecosystem dbr:Eddy_(fluid_dynamics) dbr:Thames dbr:Thames_Estuary dbr:Tidal_force dbr:Tupinambá_people dbr:Turbine dbr:Weather dbr:William_Hewett_(died_1840) dbr:Zenith dbr:Average dbr:Philosophiae_Naturalis_Principia_Mathematica dbr:Pierre-Simon_Laplace dbr:Pliny_the_Elder dbr:Solar_System dbr:South_China_Sea dbr:Southampton dbr:Free_fall dbr:Mean_high_water_springs dbr:Mean_low_water_springs dbr:Iceland dbr:Knot_(unit) dbr:Metonic_cycle dbr:Napier,_New_Zealand dbr:Neap_tide dbr:Nelson,_New_Zealand dbr:New_moon dbr:Oil_spill dbr:Sea_level dbr:Sea_of_Japan dbr:Seleucus_of_Seleucia dbr:Tidal_bore dbr:Natural_History_(Pliny) dbr:Mean_sea_level dbr:Satellite_galaxy dbr:Seiche dbr:Sine_wave dbr:Wind_shear dbr:Estuary dbr:Euripus_Strait dbr:Exploitation_of_natural_resources dbr:Gyroscope dbr:Lowest_astronomical_tide dbr:Lunar_theory dbr:Lunitidal_interval dbr:Polar_motion dbr:Gestation dbr:Nantucket_Shoals dbr:Tidal_acceleration dbr:Rocky_shore dbr:Slack_water dbr:Tide_gauge dbr:Tidal_range dbr:Pack_ice dbr:The_Reckoning_of_Time dbr:Mediterranean dbr:Equilibrium_tide dbr:Gibbous dbr:Scalar_quantity_(physics) dbr:Vector_quantity dbr:Spring_(hydrosphere) dbr:Spring_tide dbr:Amphidromic_system dbr:VLBI dbr:Hellenistic_astronomer dbr:Laplace's_tidal_equations dbr:Hurricane_tide dbr:Al-Bitruji dbr:Académie_Royale_des_Sciences dbr:Muslim_astronomers dbr:Rance_tidal_power_plant dbr:Tidal_stream_atlas dbr:Vertical_zonation dbr:Institut_océanographique,_Fondation_Albert_Ier,_Prince_de_Monaco dbr:Model_(abstract) dbr:Semi-diurnal dbr:St_Malo dbr:Storm_tide dbr:File:Brouscon_Almanach_1546_Compass_be...scay_left_Brittany_to_Dover_right.jpg dbr:File:Brouscon_Almanach_1546_Tidal_diagrams_according_to_the_age_of_the_Moon.jpg dbr:File:Field_tidal.svg dbr:File:Tide_legal_use.gif dbr:File:Bangchuidao_Island.JPG dbr:File:Tide.NZ.November.png dbr:File:M2_tidal_constituent.jpg dbr:File:Atlantic_coast_at_low_tide,_Bar_Harbor_IMG_2262.JPG dbr:File:Diurnal_tide_types_map.jpg dbr:File:Negative_low_tide_at_Ocean_Beach_1.jpg dbr:File:Tidal_Indicator_Delaware_River_ca1897.jpg dbr:File:Tidal_circularization_figure1.svg dbr:File:Tide.Bridgeport.30d.svg dbr:File:Tide.Bridgeport.400d.svg dbr:File:Tide.Bridgeport.50h.svg dbr:File:Tide_St._Simons,_GA_2018.webm dbr:File:Tide_and_Moon.jpg dbr:File:Tide_overview.svg dbr:File:Tide_schematic.svg dbr:File:Tide_terms.png dbr:File:Water_surface_level_changes_with_tides.svg dbr:File:Global_surface_elevation_of_M2_ocean_tide.webm dbr:File:Gorey_Harbour_at_low_tide.JPG dbr:File:Intertide_zonation_at_Kalaloch.jpg dbr:File:Tidal_constituent_sum.gif dbr:File:Tide_type.svg
dbp:date 2015-05-09 (xsd:date) 2016-03-04 (xsd:date)
dbp:url https://web.archive.org/web/20150509125035/http:/co-ops.nos.noaa.gov/predhist.html https://web.archive.org/web/20160304000526/http:/oceanworld.tamu.edu/resources/ocng_textbook/chapter17/chapter17_04.htm
dbp:wikiPageUsesTemplate dbt:Anchor dbt:Annotated_link dbt:Authority_control dbt:Center dbt:Citation_needed dbt:Cite_book dbt:Clear dbt:Colbegin dbt:Colend dbt:Commons_category dbt:Convert dbt:Efn dbt:Frac dbt:Further dbt:Hsp dbt:Main dbt:Math dbt:Mvar dbt:Notelist dbt:Other_uses dbt:Portal_bar dbt:Pp-semi-indef dbt:Refbegin dbt:Refend dbt:Reflist dbt:See_also dbt:Sfn dbt:Short_description dbt:Underwater_diving dbt:Webarchive dbt:Wikiquote dbt:Nature dbt:Geophysics_navbox dbt:Physical_oceanography
dcterms:subject dbc:Tides dbc:Articles_containing_video_clips dbc:Geodesy dbc:Navigation
gold:hypernym dbr:Rise
rdf:type owl:Thing dbo:Building
rdfs:comment Tajdo (aŭ alflu-reflu-ciklo) estas la perioda altiĝo kaj malaltiĝo de la supraĵo de oceanoj, golfoj ktp. ĉefe pro la interagoj de la mas-altirforto inter la Luno, Suno kaj Tero. (eo) 潮汐（ちょうせき）とは、主として月と太陽の引力によって起きる、海面の昇降現象。海岸などでみられる、1日に1～2回のゆっくりした海面の昇降。「潮の干満（しおのかんまん）」、「潮の満ち干（しおのみちひ）」、「潮の満ち引き」とも。大和言葉で「しお」ともいう。漢字では潮と書くが、本来は「潮」は「朝のしお」、「汐」は「夕方のしお」という意味である。原義としてはこれだが一般には海に関するいろいろな意味で「潮」が使われる。 それ以外の要因でも起きており、気圧差や風によるものをという。代表的な気象潮は高潮（たかしお）である。気象潮と区別するため、潮汐力による潮汐を天体潮・天文潮ということがある。 潮汐にともない、表面が下がるところから上がるところへ流体が寄せ集められるために流体の流れが生まれる。これを潮汐流という。日常的な表現としては「潮汐」という言葉がこれを指していることもある。 海面の潮汐である海洋潮汐・海面潮汐が最も認知されているが、実際には湖沼などでも十分に大きなものであれば起こる。地球以外の天体でも、周囲の天体の引力の影響を受け天体の表面の液体が上下する現象は起きうる。 (ja) ( 밀물은 여기로 연결됩니다. 텔레비전 드라마에 대해서는 밀물 (드라마) 문서를 참고하십시오.)( 이 문서는 과학 현상에 관한 것입니다. 대한민국의 만화가에 대해서는 조석 (만화가) 문서를 참고하십시오.) 조석(潮汐)은 태양과 달이 지구에 미치는 기조력에 의해 지구의 해수면이 주기적으로 오르내리는 현상이다. (ko) La marea è un fenomeno oceanico costituito da ampie masse d'acqua (oceani, mari e grandi laghi) che si innalzano (flusso, alta marea) e abbassano (riflusso, bassa marea) anche di 10-20 metri (nella baia di Mont Saint-Michel) con frequenza giornaliera o frazione di giorno (solitamente circa ogni sei ore, un quarto di giorno terrestre) dovuto all'attrazione gravitazionale esercitata sulla Terra dalla Luna, che, pur essendo circa duecento volte meno intensa dell'attrazione esercitata dal Sole, è la principale responsabile delle maree, in conseguenza del fatto che la misura del diametro terrestre non è del tutto trascurabile rispetto alla distanza tra la Luna e la Terra, mentre lo è rispetto alla distanza tra la Terra e il Sole. (it) Pływy morskie (przypływy i odpływy) – regularnie powtarzające się podnoszenie i opadanie poziomu wody w oceanie wywołane oddziaływaniem grawitacyjnym Ziemi z Księżycem i Słońcem. (pl) Marés são as alterações cíclicas do nível das águas do mar causadas pelos efeitos combinados da rotação da Terra com as forças gravitacionais exercidas pela Lua e pelo Sol (este último com menor intensidade, devido à distância) sobre o campo gravítico da Terra. Os efeitos das marés traduzem-se em subidas e descidas periódicas do nível das águas cuja amplitude e periodicidade é influenciada por factores locais. (pt) 潮汐是地球上的海洋表面受到太陽和月球的万有引力（潮汐力）作用引起的漲落現象。潮汐的變化與地球、太陽和月球的相對位置有關，並且會與地球自轉的效應耦合和海洋的海水深度、大湖及河口。在其它引力場的時間和空間系統內也会發生类似潮汐的現象。 在淺海和港灣實際發生的海平面變化，不僅受到天文的潮汐力影響，還會受到氣象（風和氣壓）的強烈影響，例如風暴潮。潮汐造成海洋和港灣口積水深度的改變，並且形成震盪的潮汐流，因此製作沿海地區潮汐流的預測在航海上是很重要的。在漲潮時會埋在海水中，而在退潮時會裸露出來的潮間帶等等，是潮汐造成的重要海洋生態。 (zh) المد والجزر ظاهرة طبيعية من مرحلتين تحدث لمياه المحيطات والبحار. مرحلة المد يحدث فيها ارتفاع وقتي تدرجي في منسوب مياه سطح المحيط أو البحر. ومرحلة الجزر يحدث فيها انخفاض وقتي تدرجي في منسوب مياه سطح المحيط أو البحر. وتنجم هذه الظاهرة عن التأثيرات المجتمعة لقوى جاذبية القمر والشمس وحركة دوران الأرض التي تولد بعض القوة الطاردة المركزية عند خط الاستواء. (ar) La marea és el moviment cíclic de nivell del mar i els oceans, acompanyat per un moviment ascendent (flux) i descendent (reflux). Està produït principalment per les forces de marea gravitatòries combinades que exerceixen el Sol i la Lluna. Quan aquest nivell és màxim s'anomena marea alta o plenamar, i quan aquest nivell és mínim s'anomena marea baixa o baixamar. Les marees més baixes de l'any es produeixen normalment en els solsticis d'hivern i estiu, la més alta als equinoccis de la primavera i la tardor. (ca) Slapové jevy, též slapy, jsou projevy slapových sil a představují diferencované působení gravitačních sil. Účinky slapových sil se na Zemi projevují v hydrosféře, atmosféře, ionosféře a litosféře – rozeznávají se slapy hydrosféry (mořské slapy, mořské dmutí), slapy atmosféry (atmosférické slapy), slapy ionosféry (ionosférické slapy) a slapy zemské kůry (litosférické slapy). Nejsnáze pozorovatelné jsou mořské slapy. Slapové síly se projevují u planet, měsíců, ve dvojhvězdách i při setkání galaxií. Teoreticky i prakticky mohou slapové síly dokonce způsobit rozpad obíhajícího tělesa, pokud je oběžná vzdálenost nižší než tzv. Rocheova mez. Slapovým silám Jupiteru je například připisován i rozpad komety Shoemaker-Levy 9. (cs) Die Gezeiten oder Tiden (niederdeutsch Tid, Tied [tiːt] „Zeit“; Pl. Tiden, Tieden [tiːdən] „Zeiten“) sind die Wasserbewegungen der Ozeane, die infolge der Gravitation des Mondes und der Sonne durch die zugehörigen Gezeitenkräfte verursacht werden. Die Gezeiten, die ohne den Effekt von Kontinenten bei knapp einem halben Meter liegen würden, verstärken sich durch Resonanzeffekte an den Küsten auf Werte von bis zu mehreren Metern. Die Hauptkomponente geht vom Mond aus. Da dieser nicht nach 24 Stunden, sondern nach 24 Stunden 50 Minuten 28 Sekunden wieder etwa an der gleicher Stelle am Himmel steht, gibt es eben nach dieser Zeitspanne je zweimal Hochwasser und Niedrigwasser. (de) Παλίρροια (αγγλ. tide), και στην κοινή (φραγκολεβαντίνικη) ναυτική γλώσσα μαρέα, ονομάζεται το φυσικό φαινόμενο της περιοδικής ανόδου και καθόδου της στάθμης του νερού μίας μεγάλης λίμνης και κυρίως των θαλασσών. Η άνοδος της στάθμης ονομάζεται πλημμυρίδα (flood tide), ενώ η κάθοδος ονομάζεται άμπωτη (ebb ή low tide). Από κοινού, πλημμυρίδα και άμπωτη αποτελούν το φαινόμενο της παλίρροιας. Το φαινόμενο αυτό που επαναλαμβάνεται δύο φορές το 24ώρο (ακριβέστερα 24 ώρες 50' και 30") οφείλεται στη βαρυτική έλξη της Σελήνης αλλά και του Ήλιου πάνω στη Γη, καθώς και στην περιστροφή των ουρανίων σωμάτων αυτών. (el) Itsasaldia edo marea ilargiaren eta eguzkiaren grabitatearen eraginez itsas mailaren gorabehera erritmikoa da. Itsas mailak txandaka iristen ditu maila goreneko unea (itsasgora edo goraldi deitua) eta maila gutxienekoa (itsasbehera edo beheraldi deitua); batetik besterako tartea sei ordu eta 15 minutukoa da. Fenomeno hau kostalde eta itsasadarretan da agerikoa. (eu) La marea es el cambio periódico del nivel del mar producido principalmente por las fuerzas de atracción gravitatoria que ejercen el Sol y la Luna sobre la Tierra. Aunque dicha atracción se ejerce sobre todo el planeta, tanto en su parte sólida como líquida y gaseosa, nos referiremos en este artículo a la atracción de la Luna y el Sol, juntos o por separado, sobre las aguas de los mares y océanos. (es) La marée est la variation de la hauteur du niveau des mers et des océans, causée par la combinaison des forces gravitationnelles dues à la Lune et au Soleil et des forces d'inertie dues à la révolution de la Terre autour du centre de masse du couple Terre-Lune et de celui du couple Terre-Soleil, le tout conjugué à la rotation de la Terre sur son axe. Le courant de marée montante se nomme flux ou flot, le courant de marée descendante se nomme reflux ou jusant. (fr) An Ghealach is mó is cúis leis na taoidí i bhfarraigí an Domhain, agus iarmhairt lag ag an nGrian orthu freisin. Aomann imtharraingt na Gealaí an t-uisce atá ar thaobh an Domhain gar don Ghealach i dtreo na Gealaí, agus aomann sé an Domhan soladach amach ón uisce ar an taobh urchomhaireach den Domhan. Bíonn lán mara ag an dá áit urchomhaireacha sin, agus lag trá ag an dá áit atá ar trastomhas atá ingearach leis an trastomhas trí na háiteanna lán mara. Le rothlú an Domhain ar a ais, tarlaíonn dhá thaoide lán mara is dhá thaoide lag trá gach lá. Feidhmíonn imtharraingt na Gréine ar an mbealach céanna, ach de bhrí go bhfuil an Ghrian chomh fada sin amach ón Domhan, is lú ar fad a hiarmhairt ná iarmhairt na Gealaí bíodh is gur mó i bhfad a mais. Mar sin féin tarlaíonn rabharta, leis an taoide (ga) Pasang laut atau pasang surut (disingkat pasut) adalah naik atau turunnya permukaan air laut yang disebabkan oleh pengaruh gaya gravitasi bulan dan matahari. Ada tiga sumber gaya yang saling berinteraksi: laut, Matahari, dan bulan. Pasang laut menyebabkan perubahan kedalaman perairan dan mengakibatkan arus pusaran yang dikenal sebagai arus pasang, sehingga perkiraan kejadian pasang sangat diperlukan dalam navigasi pantai. Wilayah pantai yang terbenam sewaktu pasang naik dan terpapar sewaktu pasang surut, disebut mintakat pasang surut. (in) Tides are the rise and fall of sea levels caused by the combined effects of the gravitational forces exerted by the Moon (and to a much lesser extent, the Sun) and are also caused by the Earth and Moon orbiting one another. Tides vary on timescales ranging from hours to years due to a number of factors, which determine the lunitidal interval. To make accurate records, tide gauges at fixed stations measure water level over time. Gauges ignore variations caused by waves with periods shorter than minutes. These data are compared to the reference (or datum) level usually called mean sea level. (en) Het getijde, tij of getij is de periodieke wisseling van de waterstand, en de daarmee samenhangende getijstroom, die op Aarde optreedt als gevolg van de zwaartekracht van de Maan en, in mindere mate, die van de Zon. Deze verklaring van het verschijnsel werd in 1687 voor het eerst door Isaac Newton gegeven. Newtons theorie werd in 1740 door Daniel Bernoulli uitgebreid tot het , dat ten onrechte vaak aan Newton zelf wordt toegeschreven. In 1776 werd de theorie door Pierre-Simon Laplace verder uitgebouwd tot een dynamische theorie van het getij, waarmee in principe het gedrag van ieder deeltje onder invloed van een veranderende getijdenkracht en op een draaiende aarde voorspeld moet kunnen worden. Belangrijke bijdragen aan de analyse en het voorspellen van het getij werden geleverd door Willi (nl) Прили́в и отли́в — периодические колебания уровня океана или моря, являющиеся результатом воздействия приливных сил Луны и Солнца, однако приливообразующая сила Луны в 2,17 раз больше приливообразующей силы Солнца, поэтому характеристики прилива в основном зависят от взаимного положения Луны и Земли. (ru) Tidvatten avser variationer i havsvattnets nivå med perioder på ungefär ett halvt dygn. Månens (och solens) gravitation orsakar flodberg på båda sidor av jordklotet. Dessa vattenansamlingar rör sig över havets yta eftersom jorden roterar kring sin axel. Ebb är den tidsperiod då havsvattnet drar sig tillbaka från kusten och vattennivån sjunker tills lågvatten uppnås. Därefter följer flod, då vattnet stiger tills högvatten uppnås, varefter förloppet upprepar sig. Ibland kallas lågvatten ebb och högvatten flod. Tidvattenhöjden är skillnaden mellan lågvatten och högvatten. (sv) Припли́ви та відпли́ви — періодичні підвищення й зниження рівня води морів та океанів. Припливи — підсумок гравітаційної нерівномірності притягання води океанів Місяцем і, меншою мірою, Сонцем. У підмісячній точці внаслідок більшого тяжіння Місяця утворюється «горб». Подібний горб утворюється на протилежному боці земної кулі (внаслідок меншого тяжіння). Коли через обертання Землі «горби» досягають суходолу, настає приплив. Гравітація Сонця зумовлює схожий ефект, але висота сонячного припливного горба у 2,17 разів менша. (uk)
rdfs:label Tide (en) مد وجزر (ar) Marea (ca) Slapové jevy (cs) Gezeiten (de) Παλίρροια (el) Tajdo (eo) Marea (es) Itsasaldi (eu) Na taoidí (ga) Marée (fr) Pasang laut (in) Marea (it) 조석 (ko) 潮汐 (ja) Getijde (waterbeweging) (nl) Maré (pt) Pływy morskie (pl) Прилив и отлив (ru) Tidvatten (sv) Припливи та відпливи (uk) 潮汐 (zh)
rdfs:seeAlso dbr:Earth_tide dbr:Chart_datum dbr:Tidal_acceleration
owl:sameAs freebase:Tide http://d-nb.info/gnd/4020945-3 wikidata:Tide dbpedia-af:Tide dbpedia-an:Tide dbpedia-ar:Tide http://ast.dbpedia.org/resource/Marea dbpedia-az:Tide dbpedia-be:Tide dbpedia-bg:Tide http://bn.dbpedia.org/resource/জোয়ার-ভাটা dbpedia-br:Tide http://bs.dbpedia.org/resource/Plima_i_oseka dbpedia-ca:Tide dbpedia-cs:Tide http://cv.dbpedia.org/resource/Тулăм_тата_хухăм dbpedia-cy:Tide dbpedia-da:Tide dbpedia-de:Tide dbpedia-el:Tide dbpedia-eo:Tide dbpedia-es:Tide dbpedia-et:Tide dbpedia-eu:Tide dbpedia-fa:Tide dbpedia-fi:Tide dbpedia-fr:Tide dbpedia-ga:Tide dbpedia-gd:Tide dbpedia-gl:Tide dbpedia-he:Tide http://hi.dbpedia.org/resource/ज्वार-भाटा dbpedia-hr:Tide http://ht.dbpedia.org/resource/Lamare dbpedia-hu:Tide http://hy.dbpedia.org/resource/Մակընթացություն_և_տեղատվություն http://ia.dbpedia.org/resource/Marea dbpedia-id:Tide dbpedia-io:Tide dbpedia-is:Tide dbpedia-it:Tide dbpedia-ja:Tide dbpedia-ka:Tide dbpedia-kk:Tide http://kn.dbpedia.org/resource/ಉಬ್ಬರವಿಳಿತ dbpedia-ko:Tide dbpedia-ku:Tide http://ky.dbpedia.org/resource/Деңиз_ташкыны_жана_тартылышы dbpedia-la:Tide dbpedia-lb:Tide http://lt.dbpedia.org/resource/Potvynis_ir_atoslūgis http://lv.dbpedia.org/resource/Plūdmaiņas dbpedia-mk:Tide http://ml.dbpedia.org/resource/വേലിയേറ്റം dbpedia-mr:Tide dbpedia-ms:Tide dbpedia-nds:Tide dbpedia-nl:Tide dbpedia-nn:Tide dbpedia-no:Tide dbpedia-oc:Tide http://pa.dbpedia.org/resource/ਜਵਾਰ dbpedia-pl:Tide dbpedia-pnb:Tide dbpedia-pt:Tide dbpedia-ro:Tide dbpedia-ru:Tide http://scn.dbpedia.org/resource/Marea http://sco.dbpedia.org/resource/Tide dbpedia-sh:Tide http://si.dbpedia.org/resource/උදම් dbpedia-simple:Tide dbpedia-sk:Tide dbpedia-sl:Tide dbpedia-sq:Tide dbpedia-sr:Tide dbpedia-sv:Tide dbpedia-sw:Tide http://ta.dbpedia.org/resource/ஓதம் dbpedia-th:Tide dbpedia-tr:Tide dbpedia-uk:Tide http://ur.dbpedia.org/resource/مدوجزر dbpedia-vi:Tide dbpedia-war:Tide dbpedia-zh:Tide https://global.dbpedia.org/id/2D8m2
prov:wasDerivedFrom wikipedia-en:Tide?oldid=1124634137&ns=0
foaf:depiction wiki-commons:Special:FilePath/Gorey_Harbour_at_low_tide.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Atlantic_coast_at_low_tide,_Bar_Harbor_IMG_2262.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Bangchuidao_Island.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Brouscon_Almanach_154...scay_left_Brittany_to_Dover_right.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Brouscon_Almanach_154..._according_to_the_age_of_the_Moon.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Diurnal_tide_types_map.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Field_tidal.svg wiki-commons:Special:FilePath/High_tide_sun_moon_opposite_side.png wiki-commons:Special:FilePath/High_tide_sun_moon_same_side_beginning.png wiki-commons:Special:FilePath/High_tide_sun_moon_same_side_end.png wiki-commons:Special:FilePath/Intertide_zonation_at_Kalaloch.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Low_tide_sun_moon_270_degrees.png wiki-commons:Special:FilePath/Low_tide_sun_moon_90_degrees.png wiki-commons:Special:FilePath/M2_tidal_constituent.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Negative_low_tide_at_Ocean_Beach_1.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Tidal_Indicator_Delaware_River_ca1897.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Tidal_circularization_figure1.svg wiki-commons:Special:FilePath/Tidal_constituent_sum.gif wiki-commons:Special:FilePath/Tide.Bridgeport.30d.svg wiki-commons:Special:FilePath/Tide.Bridgeport.400d.svg wiki-commons:Special:FilePath/Tide.Bridgeport.50h.svg wiki-commons:Special:FilePath/Tide.NZ.November.png wiki-commons:Special:FilePath/Tide_and_Moon.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Tide_legal_use.gif wiki-commons:Special:FilePath/Tide_overview.svg wiki-commons:Special:FilePath/Tide_schematic.svg wiki-commons:Special:FilePath/Tide_terms.png wiki-commons:Special:FilePath/Tide_type.svg wiki-commons:Special:FilePath/Water_surface_level_changes_with_tides.svg
foaf:isPrimaryTopicOf wikipedia-en:Tide
is dbo:knownFor of dbr:Harry_A._Marmer
is dbo:type of dbr:Lopp_Lagoon dbr:Port_Hacking dbr:Port_Stephens_(New_South_Wales)
is dbo:wikiPageDisambiguates of dbr:Tide_(disambiguation)
is dbo:wikiPageRedirects of dbr:Principal_lunar_semi-diurnal_constituent dbr:Ocean_tides dbr:M2_tidal_constituent dbr:Springs_(tide) dbr:Tides dbr:Ebb_tide dbr:Flood_tide dbr:Tidal_biology dbr:Tidal_currents dbr:Neap_tide dbr:High_tide dbr:High_water dbr:Low_tide dbr:Low_water dbr:High_tides dbr:Ocean_tide dbr:Equilibrium_tide dbr:Equilibrium_tide_theory dbr:Spring_high_tide dbr:Spring_tide dbr:Astronomical_tide dbr:Flooding_tide dbr:Flow_tide dbr:Full_tide dbr:Lake_tide dbr:Lake_tides dbr:Land_tide dbr:Cotidal_map dbr:M2_lunar_tide dbr:M2_tide dbr:Low_Tides dbr:Neap-tide dbr:Neap_Tide dbr:Neap_Tides dbr:Neaps dbr:High-tide dbr:High_astronomical_tide dbr:High_tide_line dbr:Ebbing dbr:Ebbing_tide dbr:Tidal_constituent dbr:Tidal_constituents dbr:Tidal_current dbr:Tidal_cycle dbr:Tidal_flow dbr:Tidal_movement dbr:Tidal_phase dbr:Tide_lands dbr:Tides_(ocean) dbr:Tides_in_the_Mediterranean dbr:Compound_Tide dbr:Compound_Tides dbr:Lunar_tide dbr:Semidiurnal_tide dbr:Semidiurnal_tides dbr:Overtide dbr:Overtides dbr:Shift_his_tides dbr:Shift_tides dbr:Spring_Tide dbr:Spring_tides dbr:Springtide
is dbo:wikiPageWikiLink of dbr:Cabindachelys dbr:Cabot,_Bristol_(former_ward) dbr:Calendar dbr:Canning_I dbr:Canning_II dbr:Canterbury,_New_South_Wales dbr:Cantre'r_Gwaelod dbr:Cap_Tourmente_National_Wildlife_Area dbr:Cape_Lambert dbr:Cardiff dbr:Caroline_Island dbr:Carpenter's_Road_Lock dbr:Case_Closed_(season_19) dbr:Caspian_Depression dbr:Castles_and_Town_Walls_of_King_Edward_in_Gwynedd dbr:Amphibious_warfare dbr:Amphibious_warfare_ship dbr:Amphidromic_point dbr:Amphitrite_ornata dbr:Baïne dbr:Beach_hut dbr:Beach_meadow dbr:Beach_nourishment dbr:Beckton_Sewage_Treatment_Works dbr:Power_station dbr:Principal_lunar_semi-diurnal_constituent dbr:Provincetown_Harbor dbr:Proxima_Centauri_b dbr:Puerto_Princesa_Subterranean_River_National_Park dbr:Puget_Sound dbr:Pulau_Hantu dbr:Punaluʻu_Beach dbr:Purmer dbr:Puthanvelikkara dbr:Pytheas dbr:Qeshm_Island dbr:Quatsino_Sound dbr:Queenhithe dbr:Queenston_Formation dbr:Quinnipiac_River dbr:Robert_Moray dbr:Robert_Stawell_Ball dbr:Rock,_Cornwall dbr:Rock_Creek_(Potomac_River_tributary) dbr:Roger_Joseph_Boscovich dbr:Roslyn_Grist_Mill dbr:Sanday,_Inner_Hebrides dbr:Sanderling dbr:Satellite_navigation_software dbr:Scoglio_d'Africa dbr:Scoresby_Sound dbr:Scorff dbr:Energy_development dbr:Environmental_issues_in_Puget_Sound dbr:Environmental_issues_with_coral_reefs dbr:List_of_bridges_in_Hamburg dbr:List_of_crossings_of_the_Hackensack_River dbr:List_of_diving_hazards_and_precautions dbr:Mylor_Creek dbr:Nadezhda_Strait dbr:Theodorus_Moretus dbr:Ma_Shi_Chau dbr:Metocean dbr:The_Snail_and_the_Whale dbr:Oosterscheldekering dbr:Sound_of_Jura dbr:Rich_Passage dbr:Tidal_diamond dbr:1920_Louisiana_hurricane dbr:1932_Florida–Alabama_hurricane dbr:1933_Atlantic_hurricane_season dbr:1935_Atlantic_hurricane_season dbr:1938_Atlantic_hurricane_season dbr:1943_Atlantic_hurricane_season dbr:2007–08_Australian_region_cyclone_season dbr:2021_in_Egypt dbr:2021_in_North_Africa dbr:Barker_Inlet dbr:Barmouth_Bridge dbr:Barra_Airport dbr:Barrow_Haven dbr:Bartley_Water dbr:Baruipur_(community_development_block) dbr:Barycenter dbr:Basanti_(community_development_block) dbr:Battle_of_Bordeaux_(1653) dbr:Battle_of_Cruces dbr:Battle_of_Inchon dbr:Battle_of_the_Scheldt_(1574) dbr:Bay_of_Fundy dbr:Beachwood_Mangroves_Nature_Reserve dbr:Beacon-class_gunvessel dbr:Bear_Gulch_Limestone dbr:Beaumaris,_Victoria dbr:Beaumaris_Castle dbr:Bede dbr:Beetle dbr:Belleville_Turnpike_Bridge dbr:Benthos dbr:Berowra_Creek dbr:Bhangar_I dbr:Bhangar_II dbr:Bishnupur_I dbr:Bishnupur_II dbr:Blue_Lagoon:_The_Awakening dbr:Blue_Planet_II dbr:Bornö_Marine_Research_Station dbr:Bosko's_Picture_Show dbr:Boston,_Lincolnshire dbr:Bothnian_Bay dbr:Botn_(Trøndelag) dbr:Botum_Sakor_National_Park dbr:Bou_Regreg dbr:Bow_Locks dbr:Brake,_Lower_Saxony dbr:Braye_Harbour dbr:Brickyard_400 dbr:Bridgewater_Canal dbr:Bridgwater_Bay dbr:Brielle,_New_Jersey dbr:Brighton,_Victoria dbr:De_Biesbosch_National_Park dbr:December_1992_nor'easter dbr:Deception_Pass dbr:Deception_Pass_Bridge dbr:Deep_River_(Western_Australia) dbr:Deer_Island_Light dbr:Del_Rey_Lagoon_Park dbr:Denial_Bay dbr:Derby,_Western_Australia dbr:Derby_Wharf_Light dbr:Desidae dbr:Devon_Preparatory_School dbr:Algophagy dbr:Alignak dbr:Allais_effect dbr:Annual_cycle_of_sea_level_height dbr:Anti-nuclear_movement dbr:Aquamarina dbr:Aquatic_science dbr:Hohe_Weg_Lighthouse dbr:Horizon_Guyot dbr:Horizontal_Falls dbr:Houtman_Abrolhos dbr:Human_Planet dbr:Huney dbr:Hurricane_Carol dbr:Hurricane_Hugo dbr:Hurricane_Pali dbr:Hydrographic_and_Oceanographic_Service_of_the_Chilean_Navy dbr:Johnsonville,_Victoria dbr:Jones_Bridge dbr:Jorwert dbr:Josiah_Willard_Gibbs dbr:Juan_de_Fuca_Provincial_Park dbr:Julsundet dbr:Bhatiali dbr:List_of_Danger_Mouse_episodes dbr:List_of_Edens_Zero_characters dbr:List_of_European_windstorms dbr:List_of_crossings_of_the_Lower_Passaic_River dbr:List_of_national_parks_of_Canada dbr:List_of_shipwrecks_in_1801 dbr:List_of_shipwrecks_in_1919 dbr:List_of_shipwrecks_in_1920 dbr:List_of_shipwrecks_in_1929 dbr:List_of_shipwrecks_in_October_1914 dbr:Little_Wanganui dbr:Patapsco_River dbr:Patchogue_Bay dbr:Patharpratima dbr:Pedra_Branca,_Singapore dbr:Pelorus_Sound dbr:Pembroke,_Maine dbr:Penghu_National_Scenic_Area dbr:Pensacola_Pass dbr:Penzhin_Tidal_Power_Plant_Project dbr:Perth_Observatory dbr:Renewable_energy dbr:Renée_Green dbr:Rhine dbr:Ring_system dbr:River_Avon,_Bristol dbr:River_Brue dbr:River_Camel dbr:River_Clyde dbr:River_Conwy dbr:River_Dart dbr:River_Dart_Steamboat_Co dbr:River_Forth dbr:River_Tamar dbr:River_Thames dbr:Robert_Howard_(American_swimmer) dbr:Currentology dbr:Cyclone_Alby dbr:Cyclone_Guba dbr:Cyclone_Joan dbr:Cyclone_Roanu dbr:Daggernose_shark dbr:USS_Edithena_(SP-624) dbr:USS_Gallup_(PF-47) dbr:USS_Gurke dbr:USS_Tide_(AM-125) dbr:USS_William_P._Biddle_(APA-8) dbr:Uda_Gulf dbr:Ukkusiksalik_National_Park dbr:Ulban_Bay dbr:Umina_Beach,_New_South_Wales dbr:Underwater_Demolition_Team dbr:Ungava_Bay dbr:United_States_Army_Corps_of_Topographical_Engineers dbr:United_States_Coast_and_Geodetic_Survey dbr:United_States_Department_of_Commerce_and_Labor dbr:Universe dbr:Urdaibai_Bird_Center dbr:Uthörn dbr:Veerse_Gatdam dbr:Venice dbr:Venus dbr:Vlissingen_Navy_Drydock dbr:Day_Skipper dbr:De_Grootste_Belg dbr:Desis_(spider) dbr:Devils_Churn dbr:Donax_(bivalve) dbr:Doppler_velocity_sensor dbr:Dory_Rips dbr:Earth's_inner_core dbr:Earth_orientation_parameters dbr:East_Anglian_Waterways_Association dbr:Eastern_Scheldt dbr:Eastport,_Maine dbr:Index_of_physics_articles_(T) dbr:Index_of_wave_articles dbr:Indian_threadfish dbr:Infragravity_wave dbr:Ingression_coast dbr:Inside_Passage dbr:Internal_tide dbr:Internal_wave dbr:Intertidal_ecology dbr:Intertidal_zone dbr:Introduction_to_general_relativity dbr:JadeWeserPort dbr:Jade_Bight dbr:Kwakwakaʼwakw_mythology dbr:Kármán_line dbr:Mandø dbr:Marsh dbr:Piping_plover dbr:River_Glen,_Lincolnshire dbr:Southampton_Water dbr:Spanish_Armada_in_Ireland dbr:Leucospermum_oleifolium dbr:Leuresthes_tenuis dbr:Levant_(wind) dbr:Lexington_(steamship) dbr:Liberty_Bay dbr:Library_of_Congress_Classification:Cla...-_Geography._Anthropology._Recreation dbr:Library_of_Congress_Classification:Class_V_--_Naval_Science dbr:Light_characteristic dbr:Linati_schema_for_Ulysses dbr:Lincolnshire_coast dbr:Lindholm_Strait dbr:List_of_islands_of_Indonesia dbr:List_of_islands_of_Maryland dbr:List_of_marine_aquarium_plant_species dbr:List_of_museums_in_Hampshire dbr:List_of_natural_phenomena dbr:List_of_navigation_authorities_in_the_United_Kingdom dbr:List_of_rivers_of_Prince_Edward_Island dbr:Tidal_irrigation dbr:Sand_engine dbr:Oak_Bay_(New_Brunswick) dbr:Nutrient_cycling_in_the_Columbia_River_Basin dbr:Sedimentary_rock dbr:Pedn_Vounder dbr:Potowomut_River dbr:Saltstraumen dbr:Stellifer dbr:North_German_Plain dbr:Northern_river_shark dbr:Northwest_Atlantic_Marine_Ecozone dbr:Timeline_of_cosmological_theories dbr:Timeline_of_meteorology dbr:Wick_River dbr:100-year_flood dbr:120347_Salacia dbr:1852_Banda_Sea_earthquake dbr:1869_Saxby_Gale dbr:1896_Cedar_Keys_hurricane dbr:1827_North_Carolina_hurricane dbr:1987_Lieyu_massacre dbr:1991_Bangladesh_cyclone dbr:1992_Cape_Mendocino_earthquakes dbr:Colonsay dbr:Colorado_River_Delta dbr:Columbia_River dbr:Columbia_Slough dbr:Confederation_Bridge
is dbp:fall of dbr:Bow_Locks dbr:Limehouse_Basin_Lock dbr:Three_Mills_Lock dbr:Three_Mills_Wall_River_Weir
is dbp:nickname of dbr:Devon_Preparatory_School
is dbp:thFuelPrimary of dbr:Race_Rocks_Tidal_Power_Demonstration_Project
is dbp:type of dbr:Lopp_Lagoon dbr:Wylie's_Baths
is gold:hypernym of dbr:All_Saints'_Day_Flood_of_1436 dbr:Clyde_River_(New_South_Wales) dbr:Georges_River dbr:Perigean_spring_tide dbr:North_Sea_flood_of_2007 dbr:Parramatta_River dbr:Hawkesbury_River dbr:Cochlodinium_polykrikoides dbr:Burchardi_flood dbr:Pittwater dbr:Middle_Harbour_Creek dbr:St._Lucia's_flood dbr:Storm_tides_of_the_North_Sea dbr:Taken_at_the_Flood
is rdfs:seeAlso of dbr:Tide-predicting_machine dbr:Chart_datum dbr:Orbit_of_the_Moon
is foaf:primaryTopic of wikipedia-en:Tide