Tenuis consonant (original) (raw)
Tenues (Singular: Tenuis) sind in der Sprachwissenschaft (Linguistik) die stimmlosen, unbehauchten oder „harten“ Verschlusslaute, z. B. p, t, k. Beispiele aus dem Griechischen sind der Dental Tau, der Labial Pi und der Velar Kappa (t, p, k). Velare und Labiale ändern ihre Tonform vor einer Tenuis zu einer Tenuis.Beispiel:φ + τ > πτ (Labial „ph“ + Tenuis „t“ > Tenuis „p“ + Tenuis „t“), so in γραπτός (geschrieben) von γράφειν (schreiben). Andere Artikulationsarten, also Nicht-Tenues, sind z. B. die stimmhaften Mediae und behauchte Laute (Aspiratae).
| Property | Value |
|---|---|
| dbo:abstract | En lingüística, una consonant tènue és una obstruent, o sigui sorda, no aspirada, no palatizada i no glotalizada. És a dir, té la fonació «simple» de [p, t, ts, tʃ, k], amb un temps d'atac de la sonoritat proper a zero, com a la p, t, ch, k, de l'espanyol o p, t, k de l'anglès després de s (spy, sty, sky). Per a la major part de les llengües, la distinció sols és rellevant per a oclusives i africades. Moltes llengües tenen, tanmateix, sèries anàlogues a les fricatives: el mazahua, per exemple, té les fricatives ejectives, aspirades i sonores /sʼ sʰ z/ junt amb la tènue /s/, i en paral·lel a les oclusives /ɗ tʼ tʰ d/ junt amb la tènue /t/. (ca) Tenues (Singular: Tenuis) sind in der Sprachwissenschaft (Linguistik) die stimmlosen, unbehauchten oder „harten“ Verschlusslaute, z. B. p, t, k. Beispiele aus dem Griechischen sind der Dental Tau, der Labial Pi und der Velar Kappa (t, p, k). Velare und Labiale ändern ihre Tonform vor einer Tenuis zu einer Tenuis.Beispiel:φ + τ > πτ (Labial „ph“ + Tenuis „t“ > Tenuis „p“ + Tenuis „t“), so in γραπτός (geschrieben) von γράφειν (schreiben). Andere Artikulationsarten, also Nicht-Tenues, sind z. B. die stimmhaften Mediae und behauchte Laute (Aspiratae). (de) In linguistics, a tenuis consonant (/ˈtɛn.juːɪs/ or /ˈtɛnuːɪs/) is an obstruent that is voiceless, unaspirated and unglottalized. In other words, it has the "plain" phonation of [p, t, ts, tʃ, k] with a voice onset time close to zero (a zero-VOT consonant), as Spanish p, t, ch, k or English p, t, k after s or in end of word (spy, sty, sky or pack, bit, cap). For most languages, the distinction is relevant only for stops and affricates. However, a few languages have analogous series for fricatives. Mazahua, for example, has ejective, aspirated, and voiced fricatives /sʼ sʰ z/ alongside tenuis /s/, parallel to stops /ɗ tʼ tʰ d/ alongside tenuis /t/. Many click languages have tenuis click consonants alongside voiced, aspirated, and glottalized series. (en) In linguistica, una consonante tenue (/ˈtɛnjuː.ɨs/) è una consonante occlusiva o affricata che è sorda, non aspirata e . Ossia, ha una fonazione "semplice" come [p, t, ts, tʃ, k], con un tempo di attacco della sonorità vicino a zero, come nelle p, t, ch, k italiane. Nella trascrizione, le consonanti tenui normalmente non sono marcate esplicitamente, assumendo che le lettere sorde dell'alfabeto fonetico internazionale come [p, t, ts, tʃ, k] siano non aspirate se non diversamente indicato. Tuttavia, c'è un diacritico esplicito per una mancanza di aspirazione nelle estensioni dell'alfabeto fonetico internazionale, il segno di uguale soprascritto: [p˭, t˭, ts˭, tʃ˭, k˭]. Il termine tenue viene dal latino tenuis, che fu adottato nelle traduzioni della grammatica del greco antico, che distingueva tre serie di consonanti, le sonore β δ γ /b d ɡ/, le aspirate φ θ χ /pʰ tʰ kʰ/ e le tenui π τ κ /p˭ t˭ k˭/; queste serie hanno paralleli stretti in altre lingue indoeuropee, come l'armeno. (it) 무기음(無氣音, tenuis consonant)은 언어음을 발음할 때 수반한 공기가 거세게 나지 않는 닿소리이다. 한국어로 된소리 ㅉ, ㄲ, ㄸ, ㅃ, ㅆ가 무기음이고 유기음과 대립할 때 언급한다.한국어나 중국어, 태국어와 같은 언어는 유기음과 무기음의 차이로 뜻을 구별한다. 무성음과 흡사하며, 이 때문에 일본어의 か, た 등의 무성음은 '카', '타'가 아닌, '가', '다'로 표기된다. 또한, 유성음과 무성음으로 구분하는 언어의 화자는 한국어의 '가'와 '다'를 'Ka', 'Ta'로 듣는다. 매큔-라이샤워 표기법에서도 '가'와 '다'는 'Ka', 'Ta'로 표기한다. 단, 현대의 한글 로마자 표기법에서는 '가'와 '다'는 'Ga', 'Da'로 표기한다. (ko) Непридыхательные согласные — согласные, произносимые без придыхания (аспирации). Большинство согласных относятся к этой группе, но в основном этот признак используется для характеристики глухих непридыхательных взрывных [p], [t], [c], [k], [q]. Серия глухих непридыхательных взрывных, в особенности согласные [p], [t], [k], являются самыми распространенными шумными согласными и встречаются почти во всех языках мира. Глухие согласные [п], [т], [к] в русском языке и аналогичные согласные в испанском и французском произносятся без придыхания. Глухие непридыхательные взрывные характеризуются коротким периодом ВНО (время начала озвончения) — 0-30 мс. В рамках этого параметра они противопоставляются звонким взрывным и глухим придыхательным взрывным. (ru) Em linguística, uma consoante tênue é uma obstruinte que não tem voz, não é aspirada e nem glotalizada. Em outras palavras, tem a fonação "simples" de [p, t, ts, tʃ, k] com um tempo de início de voz próximo a zero, como espanhol p, t, ch, k ou português p, t, c após s (pão, tato, carro). Para a maioria dos idiomas, a distinção é relevante apenas para interrupções e africadas. No entanto, alguns idiomas têm séries análogas para fricativas. Mazahua, por exemplo, tem fricativas ejetivas, aspiradas e sonoras /s' sʰ z/ ao lado de tenuis /s/, paralelas às paradas /ɗ tʼ tʰ d/ ao lado de tenuis /t/. Muitos idiomas de clique têm consoantes de clique tenuis ao lado de séries expressas, aspiradas e glotalizadas. (pt) Tenuis är ett fonetiskt begrepp för en viss typ av konsonantljud. Det används bland annat vid beskrivandet av ljud i gammal grekiska. (sv) 不送氣清輔音（Tenuis consonant），語音學概念上指一個不送氣、不吸氣、屬清音的塞音或塞擦音輔音。例子有英文s後面的p、t、k（spy、sty、sky）。爲感知送氣與不送氣音之間的差別，試將一只手或點燃的蠟燭置於口前，朗聲說「灘」(/tʰan/)、「單」(/tan/)兩個字，念「灘」字時可以感覺到掌心受到氣流的衝擊或者看到燭焰搖動，念「單」字時就沒有這些現象。那麼「灘」字的聲母t/tʰ/（透母-ㄊ）就是送氣音，「單」字的聲母d/t/（端母-ㄉ）則是不送氣音。雖然不送氣音一般不加特別的記號，但是在擴展國際音標中也可以用上標形的等號，[⁼]來表記不送氣。 (zh) |
| dbo:wikiPageID | 1980080 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageLength | 3542 (xsd:nonNegativeInteger) |
| dbo:wikiPageRevisionID | 1121242749 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageWikiLink | dbr:Unicode dbr:Mazahua_language dbr:English_language dbr:Fricative dbr:Glottalic_consonant dbr:Stop_consonant dbr:Spiritus_asper dbr:Spiritus_lenis dbc:Tenuis_consonants dbr:Linguistics dbr:Affricate dbr:Ancient_Greek dbr:Fortis_and_lenis dbr:Grassmann's_law dbr:Northern_Ryukyuan_languages dbc:Phonetics dbr:Phonation dbr:Spanish_language dbr:Aspiration_(phonetics) dbr:Markedness dbr:Voice_onset_time dbr:Obstruent dbr:Voiceless_consonant dbr:Click_language dbr:Extensions_to_the_IPA |
| dbp:above | Tenuis (en) |
| dbp:decimal | 749 (xsd:integer) |
| dbp:ipaSymbol | ◌˭ (en) |
| dbp:wikiPageUsesTemplate | dbt:Angbr_IPA dbt:Distinguish dbt:IPA dbt:IPAc-en dbt:More_footnotes dbt:Refbegin dbt:Refend dbt:Reflist dbt:Refn dbt:Short_description dbt:Unichar dbt:Infobox_IPA dbt:Articulation_navbox |
| dcterms:subject | dbc:Tenuis_consonants dbc:Phonetics |
| rdf:type | owl:Thing yago:Artifact100021939 yago:Box102883344 yago:Container103094503 yago:Instrumentality103575240 yago:Object100002684 yago:PhysicalEntity100001930 yago:Whole100003553 |
| rdfs:comment | Tenues (Singular: Tenuis) sind in der Sprachwissenschaft (Linguistik) die stimmlosen, unbehauchten oder „harten“ Verschlusslaute, z. B. p, t, k. Beispiele aus dem Griechischen sind der Dental Tau, der Labial Pi und der Velar Kappa (t, p, k). Velare und Labiale ändern ihre Tonform vor einer Tenuis zu einer Tenuis.Beispiel:φ + τ > πτ (Labial „ph“ + Tenuis „t“ > Tenuis „p“ + Tenuis „t“), so in γραπτός (geschrieben) von γράφειν (schreiben). Andere Artikulationsarten, also Nicht-Tenues, sind z. B. die stimmhaften Mediae und behauchte Laute (Aspiratae). (de) 무기음(無氣音, tenuis consonant)은 언어음을 발음할 때 수반한 공기가 거세게 나지 않는 닿소리이다. 한국어로 된소리 ㅉ, ㄲ, ㄸ, ㅃ, ㅆ가 무기음이고 유기음과 대립할 때 언급한다.한국어나 중국어, 태국어와 같은 언어는 유기음과 무기음의 차이로 뜻을 구별한다. 무성음과 흡사하며, 이 때문에 일본어의 か, た 등의 무성음은 '카', '타'가 아닌, '가', '다'로 표기된다. 또한, 유성음과 무성음으로 구분하는 언어의 화자는 한국어의 '가'와 '다'를 'Ka', 'Ta'로 듣는다. 매큔-라이샤워 표기법에서도 '가'와 '다'는 'Ka', 'Ta'로 표기한다. 단, 현대의 한글 로마자 표기법에서는 '가'와 '다'는 'Ga', 'Da'로 표기한다. (ko) Tenuis är ett fonetiskt begrepp för en viss typ av konsonantljud. Det används bland annat vid beskrivandet av ljud i gammal grekiska. (sv) 不送氣清輔音（Tenuis consonant），語音學概念上指一個不送氣、不吸氣、屬清音的塞音或塞擦音輔音。例子有英文s後面的p、t、k（spy、sty、sky）。爲感知送氣與不送氣音之間的差別，試將一只手或點燃的蠟燭置於口前，朗聲說「灘」(/tʰan/)、「單」(/tan/)兩個字，念「灘」字時可以感覺到掌心受到氣流的衝擊或者看到燭焰搖動，念「單」字時就沒有這些現象。那麼「灘」字的聲母t/tʰ/（透母-ㄊ）就是送氣音，「單」字的聲母d/t/（端母-ㄉ）則是不送氣音。雖然不送氣音一般不加特別的記號，但是在擴展國際音標中也可以用上標形的等號，[⁼]來表記不送氣。 (zh) En lingüística, una consonant tènue és una obstruent, o sigui sorda, no aspirada, no palatizada i no glotalizada. És a dir, té la fonació «simple» de [p, t, ts, tʃ, k], amb un temps d'atac de la sonoritat proper a zero, com a la p, t, ch, k, de l'espanyol o p, t, k de l'anglès després de s (spy, sty, sky). (ca) In linguistics, a tenuis consonant (/ˈtɛn.juːɪs/ or /ˈtɛnuːɪs/) is an obstruent that is voiceless, unaspirated and unglottalized. In other words, it has the "plain" phonation of [p, t, ts, tʃ, k] with a voice onset time close to zero (a zero-VOT consonant), as Spanish p, t, ch, k or English p, t, k after s or in end of word (spy, sty, sky or pack, bit, cap). Many click languages have tenuis click consonants alongside voiced, aspirated, and glottalized series. (en) In linguistica, una consonante tenue (/ˈtɛnjuː.ɨs/) è una consonante occlusiva o affricata che è sorda, non aspirata e . Ossia, ha una fonazione "semplice" come [p, t, ts, tʃ, k], con un tempo di attacco della sonorità vicino a zero, come nelle p, t, ch, k italiane. Il termine tenue viene dal latino tenuis, che fu adottato nelle traduzioni della grammatica del greco antico, che distingueva tre serie di consonanti, le sonore β δ γ /b d ɡ/, le aspirate φ θ χ /pʰ tʰ kʰ/ e le tenui π τ κ /p˭ t˭ k˭/; queste serie hanno paralleli stretti in altre lingue indoeuropee, come l'armeno. (it) Em linguística, uma consoante tênue é uma obstruinte que não tem voz, não é aspirada e nem glotalizada. Em outras palavras, tem a fonação "simples" de [p, t, ts, tʃ, k] com um tempo de início de voz próximo a zero, como espanhol p, t, ch, k ou português p, t, c após s (pão, tato, carro). Para a maioria dos idiomas, a distinção é relevante apenas para interrupções e africadas. No entanto, alguns idiomas têm séries análogas para fricativas. Mazahua, por exemplo, tem fricativas ejetivas, aspiradas e sonoras /s' sʰ z/ ao lado de tenuis /s/, paralelas às paradas /ɗ tʼ tʰ d/ ao lado de tenuis /t/. (pt) Непридыхательные согласные — согласные, произносимые без придыхания (аспирации). Большинство согласных относятся к этой группе, но в основном этот признак используется для характеристики глухих непридыхательных взрывных [p], [t], [c], [k], [q]. Серия глухих непридыхательных взрывных, в особенности согласные [p], [t], [k], являются самыми распространенными шумными согласными и встречаются почти во всех языках мира. Глухие согласные [п], [т], [к] в русском языке и аналогичные согласные в испанском и французском произносятся без придыхания. (ru) |
| rdfs:label | Consonant tènue (ca) Tenuis (de) Consonante tenue (it) 무기음 (ko) Непридыхательные согласные (ru) Tenuis consonant (en) Consoante tênue (pt) Tenuis (sv) 不送氣 (zh) |
| owl:sameAs | freebase:Tenuis consonant yago-res:Tenuis consonant wikidata:Tenuis consonant dbpedia-br:Tenuis consonant dbpedia-ca:Tenuis consonant dbpedia-de:Tenuis consonant dbpedia-it:Tenuis consonant dbpedia-ko:Tenuis consonant dbpedia-pt:Tenuis consonant dbpedia-ru:Tenuis consonant dbpedia-sv:Tenuis consonant dbpedia-zh:Tenuis consonant https://global.dbpedia.org/id/4zdMq |
| prov:wasDerivedFrom | wikipedia-en:Tenuis_consonant?oldid=1121242749&ns=0 |
| foaf:isPrimaryTopicOf | wikipedia-en:Tenuis_consonant |
| is dbo:wikiPageDisambiguates of | dbr:Tenuis |
| is dbo:wikiPageRedirects of | dbr:Tenuis_stop dbr:˭ dbr:Plain_consonant dbr:Unaspirated dbr:Unaspirated_consonant |
| is dbo:wikiPageWikiLink of | dbr:Proto-Min dbr:Proto-Semitic_language dbr:Pulmonic-contour_click dbr:Rui'an_dialect dbr:Sandawe_language dbr:Sanming_dialect dbr:Meixian_dialect dbr:Mewati_language dbr:Demotic_(Egyptian) dbr:Hmong_language dbr:Paumarí_language dbr:Rime_dictionary dbr:Rime_table dbr:Vietnamese_language dbr:Daī-ghî_tōng-iōng_pīng-im dbr:Defaka_language dbr:International_Alphabet_of_Sanskrit_Transliteration dbr:Old_Javanese dbr:Nǁng_language dbr:Siouan_languages dbr:Tenuis_dental_click dbr:Coptic_language dbr:Mazahua_language dbr:Mbunda_language dbr:Naro_language dbr:Nung_language_(Sino-Tibetan) dbr:Nuristani_languages dbr:Click_consonant dbr:Coeur_d'Alene_language dbr:Egyptian_language dbr:Ejective_consonant dbr:Fricative dbr:Laghuu_language dbr:Maidu_language dbr:Maithili_language dbr:Mandarin_Chinese dbr:Shixing_language dbr:Siddhaṃ_script dbr:Sinhala_script dbr:Standard_Chinese_phonology dbr:Click_letter dbr:Comox_language dbr:Dental_click dbr:Khamti_language dbr:Lepsius_Standard_Alphabet dbr:Sui_language dbr:Maɗa_language dbr:Mbukushu_language dbr:Aymara_language dbr:Bai_language dbr:Tiantai_dialect dbr:Tolowa_language dbr:Tsilhqot'in_language dbr:Tzʼutujil_language dbr:Gari_Ledyard dbr:Juǀʼhoan_language dbr:Phofsit_Daibuun dbr:Tenuis_lateral_click dbr:Stiff_voice dbr:Ahom_language dbr:Aiton_language dbr:Alveolar_click dbr:Amami_Ōshima_language dbr:Ancient_Greek_phonology dbr:Cuoi_language dbr:Dungan_language dbr:Dutch_phonology dbr:Fanqie dbr:Featural_writing_system dbr:Breathy_voice dbr:Ningbo_dialect dbr:Northern_Thai_language dbr:Palatal_click dbr:Central_Pomo_language dbr:Fangcheng_Yue_Dialect dbr:Fortis_and_lenis dbr:Glottalic_theory dbr:Glottalized_click dbr:Gurmukhi dbr:Gǀui_dialect dbr:Hadza_language dbr:Hakha_Chin_language dbr:Hangzhou_dialect dbr:Hausa_language dbr:Hindustani_phonology dbr:International_Phonetic_Alphabet dbr:Isan_language dbr:Jalapa_Mazatec dbr:Javanese_script dbr:Babine-Witsuwitʼen_language dbr:Telugu_language dbr:Tenuis_alveolar_click dbr:Thai_Song_language dbr:Thai_language dbr:Taittiriya_Shakha dbr:ǁXegwi_language dbr:Armenian_language dbr:Aspirated_consonant dbr:Assiniboine_language dbr:Afade_language dbr:Cham_language dbr:Choni_language dbr:Kelabit_language dbr:Khoekhoe_language dbr:Khün_language dbr:Kikai_language dbr:Lateral_click dbr:Bilabial_click dbr:Suzhou_dialect dbr:Swatow_dialect dbr:Taa_language dbr:Tai_Dam_language dbr:Tai_Dón_language dbr:Tai_Lue_language dbr:Tai_Nuea_language dbr:Taiwanese_Hokkien dbr:Tenuis dbr:Wuhua_dialect dbr:Yuchi_language dbr:ǀXam_language dbr:Shaoxing_dialect dbr:Burmese_alphabet dbr:Phu_Thai_language dbr:Phuthi_language dbr:Pinyin dbr:Southern_Sámi dbr:Southern_Thai_language dbr:Great_Lakes_Algonquian_syllabics dbr:Tenuis_stop dbr:Korean_phonology dbr:Kri_language dbr:Kullui dbr:Kunigami_language dbr:Middle_Chinese dbr:Miluk_language dbr:Naro_Bible dbr:Navajo_language dbr:Navajo_phonology dbr:Naʼvi_language dbr:Old_Chinese_phonology dbr:Origin_of_Hangul dbr:Osage_language dbr:Shanghainese dbr:Shasta_language dbr:Shaxian_dialect dbr:Xhosa_language dbr:Klamath_language dbr:Modern_Literal_Taiwanese dbr:Settler_Swahili dbr:Uduk_language dbr:Voice_onset_time dbr:Slack_voice dbr:Warlmanpa_language dbr:Gutian_dialect dbr:ISO_11940-2 dbr:Lisu_language dbr:Okinoerabu_dialect_cluster dbr:Plains_Apache_language dbr:Plosive dbr:Tokunoshima_language dbr:T-diaeresis dbr:Spelling_in_Gwoyeu_Romatzyh dbr:Velar_ejective_stop dbr:Phake_language dbr:ǂʼAmkoe_language dbr:Tenuis_bilabial_click dbr:Tenuis_palatal_click dbr:˭ dbr:Tutelo_language dbr:Tenuis_retroflex_click dbr:Xiapu_dialect dbr:Plain_consonant dbr:Unaspirated dbr:Unaspirated_consonant |
| is foaf:primaryTopic of | wikipedia-en:Tenuis_consonant |