Qizilbash (original) (raw)
القزلباش (بالتركية:Kızılbaş)، بالعثمانية التركية وتعني ذو الرؤوس الحمراء، وهي مجموعة من الجنود الشيعة الذين عينتهم الدولة الصفوية في منتصف القرن الخامس عشر الميلادي. وقد كان يقصد بها السنة العثمانيون كاسم ساخر، ولكن لاحقاً أخذت كعلامة شجاعة من قِبَل الصفويين.
Property | Value |
---|---|
dbo:abstract | القزلباش (بالتركية:Kızılbaş)، بالعثمانية التركية وتعني ذو الرؤوس الحمراء، وهي مجموعة من الجنود الشيعة الذين عينتهم الدولة الصفوية في منتصف القرن الخامس عشر الميلادي. وقد كان يقصد بها السنة العثمانيون كاسم ساخر، ولكن لاحقاً أخذت كعلامة شجاعة من قِبَل الصفويين. (ar) Kizilbaix (cap vermell) són diversos grups o sectes a Turquia, entre les quals la principal és la dels alevis. A l'Afganistan hi ha un grup xiïta minoritari principalment a Kabul i part de l'Hazaradjat, anomenat kizilbaix, descendents suposats de la guarnició establerta per Nadir Shah el 1738 durant la seva campanya a l'Índia i que el 1980 s'estimaven entre 60.000 i 200.000. A la república de l'Azerbaidjan de 1918 a 1920 les tropes regulars reclutades pel govern van rebre el nom de kizilbaixis. Sota els safàvides el nom, originat en el turbant (tadj) distintiu (escarlata o porpra) amb 12 puntes (pels 12 imams), fou donat als deixebles (murads) dels xeics safàvides. Shaykh Haydar va establir el 1478 una confraria que portava aquest turbant però l'aq qoyunlu Yakub va prohibir portar-lo a la mort del xeic. Posteriorment els safàvides van anomenar kizilbaixis a les tribus turcmanes d'Anatòlia, muntanyes d'Armènia i nord de Síria que van ser convertits a la secta i van esdevenir els deixebles fanàtics dels xeics a Ardabil; es va estendre el nom també a algunes tribus iranianes que donaven suport als safàvides com els talix i els de Karadja Dagh, i a grups kurds i lurs. Els grups principals (oymaks) foren: * * * * (de Dhu l-Kadr) * * Afshar * Qadjar * Turkman * Warsak * Baharlu Amb el xa Ismail I els més poderosos eren els shamlus. La presència de nombrosos kizilbaixis a Anatòlia oriental, convertits a les doctrines safàvides (xiïtes), era un perill pels otomans (sunnites), i el 1502 Baiazet II en va deportar molts a Morea. El 1511 una revolta de kizilbaixis va esclatar a Tekeoğulları i Selim I en va massacrar uns quants milers (uns 40.000) abans d'envair Pèrsia el 1514. A Pèrsia, d'ençà que va néixer l'estat safàvida el 1501, els kizibaixis van formar l'aristocràcia militar de l'estat. Després d'ajudar a la nissaga a obtenir el poder van rebre les principals funcions de l'estat i els principals governs provincials. les dues funcions principals eren el i l', que al principi eren ocupades les dues pel mateix oficial kizilbaix. Amb Tahmasp I l'ofici d'amir al-umara va perdre importància i el va substituir el de kurči-bashi, que ocuparen també oficials kizilbaixis. Els governs provincials els van rebre com a feus (tiyul). després del 1510 amb la conquesta del Gran Khorasan, Herat va esdevenir la segon capital i seu d'un príncep safàvida (generalment l'hereu presumpte) sota la guàrdia del governador general kizilbaix amb títol de lala o atabeg (tutor). Aquesta hegemonia va provocar friccions. Els kizilbaixis designaven als perses com "tadjiks" en sentit despectiu; els perses que tradicionalment havien tingut l'administració, aspiraven als càrrecs principals. El xa Ismail va tractar de mantenir un equilibri entre les dues forces i va nomenar alguns wakils perses, però dels cinc que va arribar a exercir en el seu regnat, tres foren assassinats per kizilbaixis. A la mort d'Isamil el 1524, la curta edat de Tahmasp I el seu fill i successor, fou aprofitada pels kizilbaixis per assolir el poder de l'estat. Però les diferències tribals (oblidades durant els anys de lluita pel poder) ja havien retornat i durant deu anys els principals oymaks van lluitar per l'hegemonia. Entre 1526 i 1533 bé un dels oymaks o bé una coalició va governar el país. El 1530-1531 els takkalus es van apoderar de la persona del xa, però els altres oymaks el van defensar i en la lluita milers de takkalus foren morts (els que van sobreviure van fugir a l'Iraq i van entrar al servei dels otomans). El 1533 Tahmasp I va agafar el control que va conservar uns 40 anys però quan es va posar malalt el 1574 les lluites entre els kizilbaixis van retornar. Però ara hi havia un element nou: els ghulams (esclaus reials) formats per armenis, georgians i circassians que havien estat fets presoners, la majoria en les campanyes de Tahmasp I a Geòrgia (1550-1554), o nascut de dones portades de Geòrgia, i havien esdevingut esclaus del xa rebent una formació especial per funcions administratives o militars, i formant en aquest segon àmbit regiments de nova creació; rebien el seu sou del tresor reial i per tant eren molt fidels al xa i no pertanyien a cap tribu. Així en les lluites del 1574 van marcar l'inici de la presència dels ghulams que de moment no van sobrepassar als kizilbaixis els quals van conservar el poder. El 1508 el poderós kizilbaix va posar al tron a Abbas I el Gran, i aquest va començar a afavorir als ghulams que considerava menys perillosos per l'estat. Encara que la seva política va tenir èxit, va afeblir l'estat militarment, ja que els ghulams, tot i donar grans generals, no eren en conjunt una força combatent tan efectiva com els seus rivals. Els kizilbaixis menypreaven als ghulams als que anomenaven baraoghlu (fills d'esclaves negres). Els kizilbaixi eren essencialment una cavalleria turcmana pesada. Portaven arc, llança, sabre, daga, i destral; en combat el turbant o tadj era substituït per una protecció reforçada amb cota de malla que protegia les galtes; carregaven cridant "¡Al·là, Al·là!. Però la seva primera lleialtat era a la tribu. Abbas per disminuir el seu poder va donar el comandament d'algunes tribus a oficials kizilbaixis que no pertanyien a la pròpia tribu o a un ghulam, i va traslladar homes d'una tribu a districtes on en predominava una altra. Progressivament la combativitat dels kizilbaixi fou afectada i això va acabar amb l'enfonsament de l'estat safàvida. (ca) Kizilbaŝoj (foje ankaŭ Qezelbash aŭ Qazilbash) estas nomigo havigita al ampleksa vario de Ŝiismaj militantaj grupoj kiuj floris en Azerbajĝano, Anatolio el la fino de la 15a jarcento antaŭen, kelkaj el kiuj kontribuis al la fondado de la Safavida dinastio de Irano. (eo) Die Kizilbasch, eigentlich Qizilbasch, (osmanisch/persisch قزلباش, DMG Qizilbāš; modernes türkisch Kızılbaş ‚Rotköpfe‘) waren seit etwa der Mitte des 15. Jahrhunderts Anhänger des schiitischen Sufi-Ordens der Safawiden (Safawiyya), die diese zuerst aus den turkmenischen Nomadenstämmen Āzarbāydschāns, später jedoch aus allen Regionen ihres Reiches rekrutierten. Ihr Name leitet sich von der charakteristischen roten Kopfbedeckung (pers. Tark-e Ḥaydarī ‚Haydar'scher Helm‘) mit zwölf Zwickeln her, die ihr Ordensmeister Haydar (um 1460–1488) eingeführt haben soll. Obwohl im Ursprung turkmenisch, bezieht sich der Ausdruck Qizilbasch heute nicht mehr auf eine ethnische Gruppe und wird in bestimmten Regionen als Synonym für die Schia und Aleviten verwendet. Das Wort hat heutzutage gelegentlich pejorativen Charakter. (de) Un Qizilbash (turc : Kızılbaş, persan : قزلباش Qezelbāsh, signifiant « tête rouge » en langue turque, Kızıl signifiant « rouge » et baş/bash signifiant « tête ») est un disciple de l'ordre soufi chiite des Safavides. Ils portèrent leur dirigeant Ismaïl au pouvoir, et aidèrent ainsi à fonder la dynastie iraniennesafavide. Leur nom trouve son origine dans le couvre-chef qu'ils portent, un bonnet de couleur rouge avec douze plis en référence aux douze imams du chiisme duodécimain. Ce bonnet est connu sous le nom de Tāj-e Heydar en persan, en référence à leur maître , le cheikh Heidar (Tāj signifie « couronne » en persan et est aussi utilisé pour les couvre-chefs, permettant ainsi aux soufis de montrer leur appartenance à un ordre particulier). On appelle aussi Kizilbaş certains groupes alévis en Turquie. (fr) Qizilbash or Kizilbash (Azerbaijani: Qızılbaş; Ottoman Turkish: قزيل باش; Persian: قزلباش, romanized: Qezelbāš; Turkish: Kızılbaş, lit. 'Red head' Turkish pronunciation: [kɯzɯɫbaʃ]) were a diverse array of mainly Turkoman Shia militant groups that flourished in Iranian Azerbaijan, Anatolia, the Armenian Highlands, the Caucasus, and Kurdistan from the late 15th century onwards, and contributed to the foundation of the Safavid dynasty of Iran. (en) Qizilbasy atau Kizilbasy (kadang juga disebut Qezelbasy atau Qazilbasy, bahasa Persia: قزلباش), adalah label yang diberikan kepada berbagai kelompok militan Syiah yang berkembang di Azerbaijan zaman dahulu (juga dikenal sebagai "Azerbaijan Iran"), Anatolia dan Kurdistan dari akhir abad ke-15 dan seterusnya, beberapa di antaranya berkontribusi pada pembentukan dinasti Safawiyah di Iran. (in) クズルバシュ(ペルシア語:قزلباش、トルコ語:Kızılbaş、キジルバーシュ、クズルバシ、キジルバシとも)は、サファヴィー教団(イランに存在した、サファヴィー朝の前身となるイスラームの宗教団体)の信徒、および信徒の多数を占めるアナトリア高原に居住するトルコ系遊牧民である。現在のイランとその周辺に現存する、彼らの子孫とされる民族集団もこの名前で呼ばれる。オスマン帝国、シャイバーニー朝ではサファヴィー朝の領土を「クズルバシュの国」、サファヴィー朝のシャー(王)を「クズルバシュの王」と呼んでいた。 (ja) Kizilbasj (Qizilbash), (Kızılbaş, uitspraak: kzl'bash) Azerbeidzjaans : Qizilbaşlar) is in Afghanistan en Iran de benaming voor een bevolkingsgroep in Afghanistan, Iran, Turkije en omstreken. In het Ottomaanse Rijk was het een benaming voor de alevieten. De Kizilbasj zijn overwegend sjiieten. De Kizilbasj spraken Azerbeidzjaans Turks, zoals de Safawieden. De benaming Kizilbasj is van oorsprong Turks en betekent 'roodhoeden' of 'roodhoofden', naar de rode hoofddeksels die de Kizilbasj droegen. Tegenwoordig wordt de term alleen gebruikt voor aanhangers van het alevitisme. (nl) Un kizilbāsh, o kizil bash o kizil bas (in turco: Kızılbaş, da "kizil" = rossa e "baş"/"bash" = testa; in azero: Qızılbaş; in persiano: قزلباش, Qizilbāsh) era un discepolo dell'ordine sufi sciita sorto attorno al XV secolo. I kKizilbāsh portarono il loro leader Ismaʿil al potere, contribuendo così alla fondazione della dinastia safavide. Il loro nome ("testa rossa") derivava dal colore del copricapo che indossavano, un cappellino di colore rosso con dodici pieghe, in ricordo dei dodici imam dello Sciismo. Questo copricapo è noto come Taj-e Heydar in persiano, con riferimento al maestro Sufi Heydar ("Taj" in persiano significa "corona"). (it) Kisilbaschi eller Kizilbaschi (turkiska för "rödhuvud") kallades anhängarna till det religiösa shiitiska brödraskap bland safaviderna som hade uppstått i Iran kring schejk Safi al-Din (död 1334). Benämningen hänsyftar på huvudbonaden, turbanen, som dessa använde. I Turkiet kallar sunniterna nedsättande de shiitiska aleviterna 'kisilbaschi'. (sv) Quizilbache (em turco: Kızılbaş; em persa: قزلباش; romaniz.: Qezelbāsh , lit. "cabeça vermelha") constituíam grupo militante (ghulāt) xiita duodecimano que levou o xá Ismail I ao poder e ajudou assim a fundar a dinastia safávida no Irã. O nome é alusivo ao gorro vermelho com doze pregas que usavam, denominado, em pársi, Taje Heidar (em português, "coroa da Heidar", sendo Heidar o mestre sufi do grupo). As doze pregas simbolizavam os doze imames do xiismo). Alguns grupos alevitas da Turquia também se chamam quizilbache. (pt) Кызылбаши, кизильбаши (от тюркск. «красноголовые», азерб. Qızılbaş, перс. قزلباش [Qizilbāsh], тур. Kızılbaş) — первоначально объединение туркоманских кочевых племён устаджлы, шамлу, румлу, афшар, зулькадар, текели, каджар и др., говоривших на азербайджанском языке. Позднее кызылбашами стали обозначать всех подданных Сефевидского государства, независимо от их этнической принадлежности (у турок термин стал употребляться лишь в отношении персов). В настоящее время под названием «кызылбаши» известна этническая группа в Афганистане. В Турции под термином «кызылбаши» (алеви) известны приверженцы крайней шиитской секты али-илахи, к которым относятся племена юрюков, часть туркмен и частично курды (племена белликан, милан, балашагхи, курешли, кочкири). (ru) 奇茲爾巴什,突厥語紅頭,是指信仰伊斯蘭教什葉派的土庫曼人民兵。他們是薩非王朝三大支柱之一。 (zh) Кизилбаші (кізільбаші, від тюркськ. «червоноголові», азерб. Qızılbaş, перс. قزلباش Qizilbāsh, тур. Kızılbaş) — історична спільнота, під якою розуміють: 1. об'єднання тюркських кочових племен (шамлу, румлу, устаджлу, текелі, афшар, каджар, зулькадар тощо), які розмовляли азербайджанською.2. Піддані Сефевідської держави, незалежно від їхньої етнічної приналежності. Кіннота Сефевідів. У турків термін уживався лише стосовно персів).3. етнічна група в Афганістані.4. у Туреччині прибічники секти , до яких належать племена юрюків, частина і, частково курди (племена беллікан, мілан, балашагхі, курешлі, кочкірі). (uk) |
dbo:thumbnail | wiki-commons:Special:FilePath/Qezelbash.jpg?width=300 |
dbo:wikiPageExternalLink | https://books.google.com/books%3Fid=JNNQCgAAQBAJ&q=sakhltukhutsesi https://iranicaonline.org/articles/esmail-i-safawi https://archive.org/details/concisehistoryof00geor/page/208 |
dbo:wikiPageID | 2530989 (xsd:integer) |
dbo:wikiPageLength | 46898 (xsd:nonNegativeInteger) |
dbo:wikiPageRevisionID | 1123304505 (xsd:integer) |
dbo:wikiPageWikiLink | dbr:Amir_al-umara dbr:Abbas_I_of_Persia dbr:Bayat_(tribe) dbr:Begdili dbr:Qarmatians dbr:Qashqai_people dbr:Samarkand dbr:Sasanian_Empire dbr:Militant dbr:Murid dbr:Nadir_Shah dbr:Ulama dbc:History_of_Turkey dbr:Battle_of_Ghazdewan dbr:Battle_of_Marv dbr:Bayezid_II dbr:Bektashism_and_folk_religion dbr:Derbent dbr:Allahverdi_Khan dbr:Antalya_Province dbr:Aqidah dbr:Alevis dbr:Beylik_of_Dulkadir dbr:Persia dbr:Persian_language dbr:Reincarnation dbr:Umayyad_Caliphate dbr:Uzbeks dbr:Vincent_Eyre dbr:Vladimir_Minorsky dbr:Dawah dbc:Military_history_of_Safavid_Iran dbr:Amir dbr:Peace_of_Amasya dbr:Shia_Islam dbr:Mazdak dbr:Rûm dbr:Safavid_Empire dbr:Sevener dbr:Circassians dbr:Georgia_(country) dbr:Georgians dbr:Ghulat dbr:Greater_Khorasan dbr:Mirza_Kalich_Beg dbr:Morea dbr:Mountstuart_Elphinstone dbr:Mughal_dynasty dbr:Muhammad_Shaybani dbr:Muʿtazila dbr:Nader_Shah dbr:The_Twelve_Imams dbr:Aq_Qoyunlu dbr:Batin_(Islam) dbr:Batiniyya dbc:15th_century_in_Iran dbc:Islam-related_slurs dbr:Lurs dbr:Mahmud_al-Kashgari dbc:Rebels_by_type dbr:Armenian_Highlands dbr:Urban_area dbr:Padishah dbr:Pir_(Sufism) dbr:Tariqa dbr:Murshid dbr:Azerbaijani_language dbr:Babak_Khorramdin dbr:Bahrain dbr:British_Raj dbr:Caucasus dbr:Central_Asia dbr:Turkey dbr:Turkic_languages dbr:Turkish_language dbr:Turkmens dbr:Turkoman_(ethnonym) dbr:Twelver dbr:Divine_inspiration dbr:Dobruja dbr:Shamanism dbr:Abbasid_Caliphate dbr:Abdülbaki_Gölpınarlı dbr:Abu_Muslim dbr:Afghanistan dbr:Afshar_(tribe) dbr:Afshar_people dbr:Al-Mansur dbr:Al-Mu'tasim dbr:Alawites dbr:Alevism dbr:Ali dbr:Allamah_Al-Hilli dbr:Anatolia dbr:Dagestan dbr:Durrani_Empire dbr:Erzincan dbr:Farrukh_Yassar dbr:Fiqh dbr:First_Anglo-Afghan_War dbr:Ottoman_Empire dbr:Ottoman_Turks dbr:Ottoman–Safavid_War_(1578–1590) dbr:Gore_(segment) dbr:Ispahsalar dbr:Khurramites dbr:Ludogorie dbr:Qajar_dynasty dbr:Qajars_(tribe) dbr:Harem dbr:Herat dbr:Iranian_peoples dbr:Iraq dbr:Islam dbr:Isma'ilism dbr:Ismail_I dbr:Ja'fari_jurisprudence dbr:Janissaries dbr:Baharlu_(ethnic_group) dbr:Talysh_people dbc:Turkic_words_and_phrases dbr:Hurufism dbr:Ardabil dbr:Armenia dbr:Armenians dbr:Asia_Minor dbc:History_of_Western_Asia dbr:Abdur_Rahman_Khan dbc:Medieval_Iranian_Azerbaijan dbr:Afsharid_dynasty dbc:Shia_communities dbr:Aleviler dbr:Kabul dbr:Kandahar dbr:Kaysanites dbr:Lebanon dbr:Sunni dbr:Sunni_Islam dbr:Syria dbr:Syria_(region) dbr:Tabriz dbr:Tahmasp_I dbr:Heterodoxy dbr:Javanshir_Qizilbash dbr:Zaman_Shah_Durrani dbr:Zoroastrian dbr:Azerbaijan_(Iran) dbr:Najm-e_Thani dbr:Imamate_in_Twelver_doctrine dbr:Kingdom_of_Kakheti dbr:Kingdom_of_Kartli_(1484–1762) dbr:Kurdish_people dbr:Kurdistan dbr:Merv dbr:Mesopotamia dbr:Messianism dbr:National_anthem_of_the_Islamic_Republic_of_Afghanistan dbr:Oghuz_Turks dbr:Rajab dbr:Ramadan dbr:Secret_society dbr:Shahsevan dbr:Shaykh_Haydar dbr:Shia dbr:Safavid_dynasty dbr:Sheikh dbr:Selim_I dbr:Shamlu dbr:Shirvan dbr:Ward_(law) dbr:Safavid dbr:Divine dbr:Ghilman dbr:Iranian_Azerbaijan dbr:Tasawwuf dbr:Karakhanid dbr:Persian_people dbr:Republic_of_Azerbaijan dbr:Safavid_order dbr:Shamanism_in_Siberia dbr:Muḥammirah dbr:Eastern_Anatolia dbr:Sayed dbr:Transoxiania dbr:Bektashi dbr:Sinan_Pasha dbr:Shahkulu_Uprising dbr:Qarmatian dbr:Imāmī dbr:Shah_Abbas_I dbr:Twelver_Shia_Islam dbr:Ṭarīqah dbr:Ak_Koyunlu dbr:Nosairis dbr:Pushtuns dbr:Robert_Henry_Sale dbr:File:Mohammad_Naib_Sharif_in_Kabul.jpg dbr:File:QIZILBASH.jpg dbr:File:Daud_Khan_Undiladze.jpg dbr:File:Afghan_lady_in_Kabul.jpg dbr:File:Сефи_1-й_1629-42.jpg dbr:File:"Shah_Ismail_holds_an_audience",_...,_Iran,_Isfahan;_end_of_the_1680s.jpg dbr:File:Chardin_Ghezelbash.jpg dbr:File:Qezelbash.JPG |
dbp:wikiPageUsesTemplate | dbt:Safavids dbt:Shia_Islam dbt:Lang-ota dbt:-" dbt:About dbt:Authority_control dbt:Citation_needed dbt:Cite_book dbt:Cite_encyclopedia dbt:Cite_journal dbt:Further dbt:ISBN dbt:Islamic_Theology dbt:Main dbt:More_citations_needed dbt:Pp-move-indef dbt:Quote dbt:Reflist dbt:Sfn dbt:Short_description dbt:Use_dmy_dates dbt:Islam_topics dbt:IPA-tr dbt:Twelvers |
dct:subject | dbc:History_of_Turkey dbc:Military_history_of_Safavid_Iran dbc:15th_century_in_Iran dbc:Islam-related_slurs dbc:Rebels_by_type dbc:Turkic_words_and_phrases dbc:History_of_Western_Asia dbc:Medieval_Iranian_Azerbaijan dbc:Shia_communities |
gold:hypernym | dbr:Label |
rdf:type | owl:Thing yago:WikicatShiaCommunities yago:Abstraction100002137 yago:Community108223802 yago:EthnicGroup107967382 yago:Gathering107975026 yago:Group100031264 yago:People107942152 yago:WikicatIranianPeoples dbo:RecordLabel yago:SocialGroup107950920 yago:WikicatEthnicGroupsInAfghanistan yago:WikicatEthnicGroupsInAzerbaijan |
rdfs:comment | القزلباش (بالتركية:Kızılbaş)، بالعثمانية التركية وتعني ذو الرؤوس الحمراء، وهي مجموعة من الجنود الشيعة الذين عينتهم الدولة الصفوية في منتصف القرن الخامس عشر الميلادي. وقد كان يقصد بها السنة العثمانيون كاسم ساخر، ولكن لاحقاً أخذت كعلامة شجاعة من قِبَل الصفويين. (ar) Kizilbaŝoj (foje ankaŭ Qezelbash aŭ Qazilbash) estas nomigo havigita al ampleksa vario de Ŝiismaj militantaj grupoj kiuj floris en Azerbajĝano, Anatolio el la fino de la 15a jarcento antaŭen, kelkaj el kiuj kontribuis al la fondado de la Safavida dinastio de Irano. (eo) Qizilbash or Kizilbash (Azerbaijani: Qızılbaş; Ottoman Turkish: قزيل باش; Persian: قزلباش, romanized: Qezelbāš; Turkish: Kızılbaş, lit. 'Red head' Turkish pronunciation: [kɯzɯɫbaʃ]) were a diverse array of mainly Turkoman Shia militant groups that flourished in Iranian Azerbaijan, Anatolia, the Armenian Highlands, the Caucasus, and Kurdistan from the late 15th century onwards, and contributed to the foundation of the Safavid dynasty of Iran. (en) Qizilbasy atau Kizilbasy (kadang juga disebut Qezelbasy atau Qazilbasy, bahasa Persia: قزلباش), adalah label yang diberikan kepada berbagai kelompok militan Syiah yang berkembang di Azerbaijan zaman dahulu (juga dikenal sebagai "Azerbaijan Iran"), Anatolia dan Kurdistan dari akhir abad ke-15 dan seterusnya, beberapa di antaranya berkontribusi pada pembentukan dinasti Safawiyah di Iran. (in) クズルバシュ(ペルシア語:قزلباش、トルコ語:Kızılbaş、キジルバーシュ、クズルバシ、キジルバシとも)は、サファヴィー教団(イランに存在した、サファヴィー朝の前身となるイスラームの宗教団体)の信徒、および信徒の多数を占めるアナトリア高原に居住するトルコ系遊牧民である。現在のイランとその周辺に現存する、彼らの子孫とされる民族集団もこの名前で呼ばれる。オスマン帝国、シャイバーニー朝ではサファヴィー朝の領土を「クズルバシュの国」、サファヴィー朝のシャー(王)を「クズルバシュの王」と呼んでいた。 (ja) Kizilbasj (Qizilbash), (Kızılbaş, uitspraak: kzl'bash) Azerbeidzjaans : Qizilbaşlar) is in Afghanistan en Iran de benaming voor een bevolkingsgroep in Afghanistan, Iran, Turkije en omstreken. In het Ottomaanse Rijk was het een benaming voor de alevieten. De Kizilbasj zijn overwegend sjiieten. De Kizilbasj spraken Azerbeidzjaans Turks, zoals de Safawieden. De benaming Kizilbasj is van oorsprong Turks en betekent 'roodhoeden' of 'roodhoofden', naar de rode hoofddeksels die de Kizilbasj droegen. Tegenwoordig wordt de term alleen gebruikt voor aanhangers van het alevitisme. (nl) Kisilbaschi eller Kizilbaschi (turkiska för "rödhuvud") kallades anhängarna till det religiösa shiitiska brödraskap bland safaviderna som hade uppstått i Iran kring schejk Safi al-Din (död 1334). Benämningen hänsyftar på huvudbonaden, turbanen, som dessa använde. I Turkiet kallar sunniterna nedsättande de shiitiska aleviterna 'kisilbaschi'. (sv) Quizilbache (em turco: Kızılbaş; em persa: قزلباش; romaniz.: Qezelbāsh , lit. "cabeça vermelha") constituíam grupo militante (ghulāt) xiita duodecimano que levou o xá Ismail I ao poder e ajudou assim a fundar a dinastia safávida no Irã. O nome é alusivo ao gorro vermelho com doze pregas que usavam, denominado, em pársi, Taje Heidar (em português, "coroa da Heidar", sendo Heidar o mestre sufi do grupo). As doze pregas simbolizavam os doze imames do xiismo). Alguns grupos alevitas da Turquia também se chamam quizilbache. (pt) 奇茲爾巴什,突厥語紅頭,是指信仰伊斯蘭教什葉派的土庫曼人民兵。他們是薩非王朝三大支柱之一。 (zh) Кизилбаші (кізільбаші, від тюркськ. «червоноголові», азерб. Qızılbaş, перс. قزلباش Qizilbāsh, тур. Kızılbaş) — історична спільнота, під якою розуміють: 1. об'єднання тюркських кочових племен (шамлу, румлу, устаджлу, текелі, афшар, каджар, зулькадар тощо), які розмовляли азербайджанською.2. Піддані Сефевідської держави, незалежно від їхньої етнічної приналежності. Кіннота Сефевідів. У турків термін уживався лише стосовно персів).3. етнічна група в Афганістані.4. у Туреччині прибічники секти , до яких належать племена юрюків, частина і, частково курди (племена беллікан, мілан, балашагхі, курешлі, кочкірі). (uk) Kizilbaix (cap vermell) són diversos grups o sectes a Turquia, entre les quals la principal és la dels alevis. A l'Afganistan hi ha un grup xiïta minoritari principalment a Kabul i part de l'Hazaradjat, anomenat kizilbaix, descendents suposats de la guarnició establerta per Nadir Shah el 1738 durant la seva campanya a l'Índia i que el 1980 s'estimaven entre 60.000 i 200.000. A la república de l'Azerbaidjan de 1918 a 1920 les tropes regulars reclutades pel govern van rebre el nom de kizilbaixis. * * * * (de Dhu l-Kadr) * * Afshar * Qadjar * Turkman * Warsak * Baharlu (ca) Die Kizilbasch, eigentlich Qizilbasch, (osmanisch/persisch قزلباش, DMG Qizilbāš; modernes türkisch Kızılbaş ‚Rotköpfe‘) waren seit etwa der Mitte des 15. Jahrhunderts Anhänger des schiitischen Sufi-Ordens der Safawiden (Safawiyya), die diese zuerst aus den turkmenischen Nomadenstämmen Āzarbāydschāns, später jedoch aus allen Regionen ihres Reiches rekrutierten. Ihr Name leitet sich von der charakteristischen roten Kopfbedeckung (pers. Tark-e Ḥaydarī ‚Haydar'scher Helm‘) mit zwölf Zwickeln her, die ihr Ordensmeister Haydar (um 1460–1488) eingeführt haben soll. Obwohl im Ursprung turkmenisch, bezieht sich der Ausdruck Qizilbasch heute nicht mehr auf eine ethnische Gruppe und wird in bestimmten Regionen als Synonym für die Schia und Aleviten verwendet. Das Wort hat heutzutage gelegentlich pejo (de) Un Qizilbash (turc : Kızılbaş, persan : قزلباش Qezelbāsh, signifiant « tête rouge » en langue turque, Kızıl signifiant « rouge » et baş/bash signifiant « tête ») est un disciple de l'ordre soufi chiite des Safavides. Ils portèrent leur dirigeant Ismaïl au pouvoir, et aidèrent ainsi à fonder la dynastie iraniennesafavide. Leur nom trouve son origine dans le couvre-chef qu'ils portent, un bonnet de couleur rouge avec douze plis en référence aux douze imams du chiisme duodécimain. Ce bonnet est connu sous le nom de Tāj-e Heydar en persan, en référence à leur maître , le cheikh Heidar (Tāj signifie « couronne » en persan et est aussi utilisé pour les couvre-chefs, permettant ainsi aux soufis de montrer leur appartenance à un ordre particulier). On appelle aussi Kizilbaş certains groupes alévis (fr) Un kizilbāsh, o kizil bash o kizil bas (in turco: Kızılbaş, da "kizil" = rossa e "baş"/"bash" = testa; in azero: Qızılbaş; in persiano: قزلباش, Qizilbāsh) era un discepolo dell'ordine sufi sciita sorto attorno al XV secolo. I kKizilbāsh portarono il loro leader Ismaʿil al potere, contribuendo così alla fondazione della dinastia safavide. (it) Кызылбаши, кизильбаши (от тюркск. «красноголовые», азерб. Qızılbaş, перс. قزلباش [Qizilbāsh], тур. Kızılbaş) — первоначально объединение туркоманских кочевых племён устаджлы, шамлу, румлу, афшар, зулькадар, текели, каджар и др., говоривших на азербайджанском языке. Позднее кызылбашами стали обозначать всех подданных Сефевидского государства, независимо от их этнической принадлежности (у турок термин стал употребляться лишь в отношении персов). (ru) |
rdfs:label | قزلباش (ar) Kizilbaix (ca) Kizilbasch (de) Kizilbaŝoj (eo) Qizilbasy (in) Qizilbash (fr) Kizilbash (it) クズルバシュ (ja) 키질바시 (ko) Kizilbasj (nl) Qizilbash (en) Quizilbache (pt) Кызылбаши (ru) Kisilbaschi (sv) Кизилбаші (uk) 奇茲爾巴什 (zh) |
owl:sameAs | yago-res:Qizilbash wikidata:Qizilbash dbpedia-ar:Qizilbash dbpedia-az:Qizilbash http://azb.dbpedia.org/resource/قیزیلباش dbpedia-bg:Qizilbash dbpedia-ca:Qizilbash dbpedia-da:Qizilbash dbpedia-de:Qizilbash dbpedia-eo:Qizilbash dbpedia-fa:Qizilbash dbpedia-fr:Qizilbash dbpedia-he:Qizilbash dbpedia-hr:Qizilbash http://hy.dbpedia.org/resource/Ղզլբաշներ dbpedia-id:Qizilbash dbpedia-it:Qizilbash dbpedia-ja:Qizilbash dbpedia-ka:Qizilbash dbpedia-kk:Qizilbash dbpedia-ko:Qizilbash dbpedia-ku:Qizilbash http://ky.dbpedia.org/resource/Кызыл_баштар dbpedia-nl:Qizilbash dbpedia-no:Qizilbash dbpedia-os:Qizilbash dbpedia-pnb:Qizilbash dbpedia-pt:Qizilbash dbpedia-ro:Qizilbash dbpedia-ru:Qizilbash dbpedia-sh:Qizilbash dbpedia-sv:Qizilbash dbpedia-tr:Qizilbash dbpedia-uk:Qizilbash http://ur.dbpedia.org/resource/قزلباش http://uz.dbpedia.org/resource/Qizilboshlilar dbpedia-zh:Qizilbash https://global.dbpedia.org/id/4n5jd |
prov:wasDerivedFrom | wikipedia-en:Qizilbash?oldid=1123304505&ns=0 |
foaf:depiction | wiki-commons:Special:FilePath/Qezelbash.jpg wiki-commons:Special:FilePath/"Shah_Ismail_holds_an...,_Iran,_Isfahan;_end_of_the_1680s.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Mohammad_Naib_Sharif_in_Kabul.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Daud_Khan_Undiladze.jpg wiki-commons:Special:FilePath/QIZILBASH.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Сефи_1-й_1629-42.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Afghan_lady_in_Kabul.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Chardin_Ghezelbash.jpg |
foaf:isPrimaryTopicOf | wikipedia-en:Qizilbash |
is dbo:ethnicGroup of | dbr:Emirate_of_Afghanistan dbr:Herat_(1793–1863) |
is dbo:wikiPageRedirects of | dbr:Qizilbashi dbr:Qizilbashis dbr:Kizilbas dbr:Kizilbashi dbr:Kizilbashis dbr:Kızılbaş dbr:Qazilbash dbr:Qezelbash dbr:Qezelbashs dbr:Qizilbashs dbr:Kizil_Bash dbr:Kizilbashes dbr:Kizilbaş |
is dbo:wikiPageWikiLink of | dbr:Cabanı dbr:Amir_al-umara dbr:Bayramiye dbr:Bektash_of_Kakheti dbr:Qajar_Iran dbr:Qoruqlar dbr:Mughal_people dbr:Battle_of_Ab_Darrah_Pass dbr:Battle_of_Chaldiran dbr:Battle_of_Ganja_(1804) dbr:Battle_of_Garisi dbr:Battle_of_Ghazdewan dbr:Battle_of_Marabda dbr:Battle_of_Marv dbr:Battle_of_Mollahasanli dbr:Battle_of_Rohtas_(1779) dbr:Battle_of_Sufiyan dbr:Battle_of_Tsitsamuri dbr:Bayezid_II dbr:Bektashi_Order dbr:Bektashism_and_folk_religion dbr:Demographics_of_Afghanistan dbr:Allahverdi_Khan dbr:Ansarlu dbr:Hossein_Beg_Laleh_Shamlu dbr:Humaira_Begum dbr:Bibliography_of_Rasul_Jafarian dbr:List_of_Pakistani_family_names dbr:Religion_in_Afghanistan dbr:David_X_of_Kartli dbr:Don_Juan_of_Persia dbr:Durmish_Khan_Shamlu dbr:Index_of_Azerbaijan-related_articles dbr:Küresünni dbr:List_of_incidents_of_cannibalism dbr:List_of_people_who_have_been_considered_deities dbr:List_of_religious_texts dbr:Shia_Islam dbr:Timeline_of_Armenian_history dbr:Qizilbashi dbr:Qizilbashis dbr:Mausoleum_of_Safavid_Princes dbr:Mazdak dbr:Rıza_Nur dbr:Safavid_Daghestan dbr:Safavid_Georgia dbr:Safavid_Iran dbr:Safavid_Talish dbr:Safavid_conquest_of_Shirvan dbr:Safavid_occupation_of_Basra dbr:Paykar_Khan_Igirmi_Durt dbr:Qadi_Jahan_Qazvini dbr:Qasem_Sultan_Afshar dbr:Qazaq_Khan_Cherkes dbr:Qvarqvare_III_Jaqeli dbr:Safavid_art dbr:Zeynab_Begum dbr:Alexander_II_of_Kakheti dbr:Ehsan_Bayat dbr:Emirate_of_Afghanistan dbr:Emirate_of_Hasankeyf dbr:Georgians dbr:Golestan_province dbr:Mirza_Mohammad_Talish dbr:Mirza_Salman_Jaberi dbr:Mohammad_Khan_Tokhmaq_Ustajlu dbr:Mohammad_Khan_Ustajlu dbr:Muhammad_Shah dbr:Muhammad_Shaybani dbr:Nader_Shah dbr:Nakhchivanski dbr:Constantine_I_of_Kakheti dbr:Third_Battle_of_Panipat dbr:Military_history_of_Azerbaijan dbr:Military_history_of_Iran dbr:Otman_Baba dbr:Ararat_rebellion dbr:Maidan_Wardak_Province dbr:Zagem dbr:Şahkulu_rebellion dbr:Şehzade_Murad dbr:Emirate_of_Palu dbr:Emirate_of_Çemişgezek dbr:Hossein_Ali_Beg_Bayat dbr:Ibrahim_Mirza dbr:Ketevan_the_Martyr dbr:Khalkhal_Khanate dbr:Khamseh dbr:Khan_Ahmad_Khan dbr:Khatri dbr:Khayr_al-Nisa_Begum dbr:Koçgiri_(tribe) dbr:Mahjabin_Qazalbash dbr:Mahmud_Begada dbr:Talisman dbr:Maqsud_Sultan_Kangarlu dbr:Musa_Soltan_Torkaman dbr:Mustafa_Rumi dbr:Azerbaijanis dbr:Azerbaijanis_in_Georgia dbr:Babur dbr:Badakhshan_Province dbr:Bakhtrioni dbr:Bakhtrioni_uprising dbr:Baku_Khanate dbr:Balkan_Gagauz_Turkish dbr:Barda,_Azerbaijan dbr:Ahmad_Sultan_Afshar dbr:Timur_Shah_Durrani dbr:Tumbul dbr:Turkification dbr:Turkoman_(ethnonym) dbr:Wazir_Agha dbr:Div_Sultan_Rumlu dbr:Ganj_Ali_Khan dbr:Giorgi_Saakadze dbr:Haydar_Mirza_Safavi dbr:Iranian_Georgians dbr:Mourning_of_Muharram dbr:Mirza_Shah_Hossein dbr:Muhammad_Hashim_Esmatullahi dbr:Shanshe,_Duke_of_Ksani dbr:Abbas_II_of_Persia dbr:Abbas_the_Great dbr:Abdal_Beg_Talish dbr:Afghan_Civil_War_(1992–1996) dbr:Afghans dbr:Afghan–Sikh_Wars dbr:Afshar_people dbr:Afsharid_Iran dbr:Agha_Mohammad_Khan_Qajar dbr:Agha_Shahid_Ali dbr:Agha_Shaukat_Ali dbr:Ahmad_Shah_Durrani dbr:Alevism dbr:Ali_Ahmad_Khan dbr:Amir_Khan_Yaghlevandli-Javanshir dbr:Ajem-Turkic dbr:Culture_of_Azerbaijan dbr:Durrani_Empire dbr:Durrani_dynasty dbr:Ebussuud_Efendi dbr:Erzincan dbr:Faiz_Muhammad_Kateb dbr:Fereydunshahr_County dbr:Ottoman_Empire dbr:Ottoman_persecution_of_Alevis dbr:Ottoman–Safavid_War_(1578–1590) dbr:Ottoman–Safavid_War_(1623–1639) dbr:Panah_Ali_Khan dbr:Pari_Khan_Khanum dbr:Cavalry dbr:Farhad_Khan_Qaramanlu dbr:Farrukh_Yasar dbr:Farsiwan dbr:Foreign_relations_of_the_Ottoman_Empire dbr:History_of_Azerbaijan dbr:History_of_Iran dbr:Ishikism dbr:Islam_in_Turkey dbr:Kalb-Ali_Khan_Kangarlu dbr:Kalhora_dynasty dbr:Khoy_Khanate dbr:Khurramites dbr:Safavid_conversion_of_Iran_to_Shia_Islam dbr:List_of_English_words_of_Turkic_origin dbr:List_of_Mahdi_claimants dbr:New_Formalism dbr:Qajars_(tribe) dbr:Qarai_Turks dbr:Redhead_(disambiguation) dbr:Hadji-Dawud dbr:Haji_Bayram_Veli dbr:Hand_cannon dbr:Harem dbr:Hatem_Beg_Ordubadi dbr:Herat dbr:Herat_(1793–1863) dbr:History_of_Afghanistan dbr:Iranian_Azerbaijanis dbr:Islam_in_Afghanistan dbr:Ismail_I dbr:Ismail_II dbr:Janissary dbr:Javad_Khan dbr:Baharlu_(ethnic_group) dbr:Ashura dbr:Abdul_Aziz_Hotak dbr:Afghanistan–Iran_relations dbr:Afghans_in_Iran dbr:Chaharmahali_Turkic dbr:Chaharmahali_Turks dbr:Chindawol dbr:Alevi_history dbr:Aleviler dbr:Kabul_Expedition_(1842) dbr:Kakheti dbr:Kakhetians dbr:Karadagh_Khanate dbr:Lebanese_Shia_Muslims dbr:Sultan_Murad_(Aq_Qoyunlu) dbr:Tahmasp_I dbr:Tahmasp_II dbr:Tahtacı dbr:Heresy dbr:Dulkadir dbr:Javanshir_Qizilbash dbr:Javanshir_clan dbr:Diyarbakır dbr:Dost_Mohammad_Khan dbr:Population_transfer dbr:Circassians_in_Iran dbr:Freedom_of_religion_in_Turkey dbr:Human_cannibalism dbr:Undiladze dbr:Kurdish–Turkish_conflict dbr:Military_of_Safavid_Iran dbr:Naqadeh dbr:Naqadeh_County dbr:Naqsh-e_Jahan_Square dbr:Oghuz_Turks dbr:Old_Bridge,_Hasankeyf dbr:Campaign_of_Tahmasp_I_(1552) dbr:Qurchi_(royal_bodyguard) dbr:Shah_Mosque_(Isfahan) dbr:Shahsevan dbr:Shaki,_Azerbaijan dbr:Shaykh_Haydar dbr:Sheikh_Said_rebellion dbr:Xurs dbr:Yavuz_Sultan_Selim_Bridge dbr:Mahmud_Shah_Durrani dbr:Shir_Sarim dbr:Selim_I dbr:Shamlu dbr:Simon_I_of_Kartli dbr:Ethnic_groups_in_Afghanistan dbr:Hürrem_Pasha dbr:Safavid_Kurdistan dbr:Sohaila_Sharifi dbr:Suleiman_Mirza_(son_of_Tahmasp_I) dbr:European_influence_in_Afghanistan dbr:Ghilman dbr:Najm-e_Sani dbr:Nakhichevan_Khanate dbr:Nawab_Fateh_Ali_Khan_Kazilbash dbr:Syunik_(historical_province) dbr:Sürgün dbr:Schools_of_Islamic_theology dbr:Mominpura_Graveyard dbr:Murad_Khane dbr:Murad_Mirza dbr:Sultan_Mahmud_ibn_Nizam_al-Din_Yahya dbr:Six_vilayets dbr:Political_history_of_the_world dbr:Secularism_in_Turkey dbr:Persians_in_the_Mughal_Empire dbr:Safavid_Lorestan dbr:Safavid_Shirvan dbr:Shaykh_Ali_Khan_Zanganeh dbr:Shia_Islam_in_Afghanistan dbr:Outline_of_Afghanistan dbr:Outline_of_Islam dbr:Kizilbas dbr:Kizilbashi dbr:Kizilbashis dbr:Ustad_Ali_Quli dbr:Shahtaj_Qizilbash dbr:Shahverdi_Sultan dbr:Turkic_people_in_Afghanistan dbr:Sheikh_Bedreddin dbr:Surnames_by_country dbr:Kızılbaş dbr:Qazilbash dbr:Qezelbash dbr:Qezelbashs dbr:Qizilbashs dbr:Kizil_Bash dbr:Kizilbashes dbr:Kizilbaş |
is dbp:branches of | dbr:Military_of_Safavid_Iran |
is dbp:ethnicGroups of | dbr:Emirate_of_Afghanistan dbr:Herat_(1793–1863) |
is dbp:otherNames of | dbr:Alevism |
is dbp:relatedGroups of | dbr:Khamseh |
is foaf:primaryTopic of | wikipedia-en:Qizilbash |