History of Barcelona Research Papers (original) (raw)
En ningún documento de la Edad Media encontramos referencia alguna sobre una supuesta confederación Catalano Aragonesa, ni a “Reyes de Cataluña-Aragón”, ni a “Condes-Reyes”. Se trata de una construcción historiográfica de finales del... more
En ningún documento de la Edad Media encontramos referencia alguna sobre una supuesta confederación Catalano Aragonesa, ni a “Reyes de Cataluña-Aragón”, ni a “Condes-Reyes”.
Se trata de una construcción historiográfica de finales del siglo XIX que debe su origen a Antonio Bofarull (1821/1892). Historiador y poeta catalán que publicó en 1872 un libro de aire romántico con el título “Confederación Catalano Aragonesa”, en el que confería al Condado de Barcelona el mismo estatuto que al Reino de Aragón.
Entre l'afirmació de l'autoritat moniu-quica a favor de Felip V el 1714-1718 i la refundació constitucional de 1'Estat espanyol arran de la crisi del 1808, el govern municipal de Barcelona presenta unes característiques peculiars: ha... more
Entre l'afirmació de l'autoritat moniu-quica a favor de Felip V el 1714-1718 i la refundació constitucional de 1'Estat espanyol arran de la crisi del 1808, el govern municipal de Barcelona presenta unes característiques peculiars: ha deixat de ser la institució autoctona e projectava la seva acci6 en el teixit polickntric heretat de 1'Edat Mitjana perd no és encara l'anella inferior de la pidmide de poder de 1'Estat napoleonic. El darrer segle de 1'Antic Rbgim 1'Ajunigment és emanacid directa de la voluntat del rei, que li encomana unes determinades funcions i el subjecta-fermament mitjangant un rkgim econbmic de dependkncia absoluta. L'aristocratització del consistori, que fins al 1714 havia estat sols una tendkncia, esdevé ara una opció radical del mateix monarca, que concedeix la dignitat de regidor per temps indefinit. El món corporatiu, nervi de la societat urbana, queda exclbs del govern munuicipal i, al mateix temps, el consistori perd tot el seu poder sobre els gremis. Amb tot, la institució del cadastre recrea un lligam prou objectiu entre les unitats de repartiment que són els gremis i l'agent recaptador que 6s lYAjuntament. La monarquia borbbnica vol constituir amb Espanya un cos polític unificat i centralitzat, perb el tradicionalisme consubstancial de 1'Antic Rbgim fa que aquesta empresa hagi de respectar de moment moltes formes legitimades per la historia. Les respecta també en I'acte aparentment incondicionat que és l'establiment de la Nova Planta de Catalunya. La carta fundacional de Felip V no és extreta ex novo de cap cos de doctrina coherent, sinó que consisteix en una íransfbrencia massiva i adaptació d'institucions i lleis tradicionals de Castella, combinades experimentalment amb figures d'influkncia francesa, sobre un substrat de peculiaritats legals catalanes que es conserven per decisió explícita o per omissió. En aquest sistema, lYAjuntament de Barcelona és una autoritat de nivell inferior al corregidor, a I'intendent, a lYAud5ncia i al capih general, perb té unes competkncies prbpies, estipulades de manera directa pel monarca, i manté el rang de ciutat amb vot en Corts. Davant les freqüents temptatives dels altres delegats locals del poder sobira, que pretenen afirmar la seva supremacia i tendeixen a edificar una cadena jerhquica que talli la comunicació directa de 1'Ajuntament amb el poder central, el consistori acudeix sistematicament al rei i obté sempre una confirmació del seu estatut privilegiat. AI llarg de tot el segle XVIII, la finalitat essencial de l'acció de la monarquia no experimenta cap canvi. Es tracta sempre de mantenir el poder de la dinastia en el context interna
Aquest llibre sobre 1859 documenta, indaga i analitza la política del consistori de l’alcalde Josep Santa-Maria en pro d’una Barcelona higiènica i habitable en un eixample il•limitat, somni municipalista de mitjan segle XIX, en... more
Aquest llibre sobre 1859 documenta, indaga i analitza la política del consistori de l’alcalde Josep Santa-Maria en pro d’una Barcelona higiènica i habitable en un eixample il•limitat, somni municipalista de mitjan segle XIX, en l’arrencada del primer govern d’Unió Liberal d’O’Donnell (1858-1863). Il•lustra una actitud característica de defensa de les competències municipals barcelonines davant la tendència centralitzadora dels organismes governamentals, després de llargs períodes de suspensió de les atribucions de l’Ajuntament per causa de l’estat de guerra imperant a Catalunya des de 1842. La pulcra i documentadíssima reconstrucció d’aquestes pàgines ofereix alhora una nova i més acurada visió de les relacions entre Ildefons Cerdà i l’Ajuntament presidit pel progressista Josep Santa-Maria, visió que permet identificar la similitud entre el seu programa municipal i el projecte de Cerdà i situa el desencontre en el marc més ampli de l’enfrontament entre els ministeris de Governació i de Foment.
Es publiquen aquí les fotografies de l’àlbum que l’Ajuntament va regalar a Isabel II el 1860 que aporten noves perspectives de la Barcelona de l’època.
Orient-Bcn. Guia d’Història Urbana. MUHBA, Barcelona, 2011
És cert que Catalunya no va existir ins al Tractat de Corbeil de l'any 1258? O que va ser un comtat annexat i subsumit dins el regne d'Aragó? I que els catalans no van lluitar en la Guerra de Successió per defensar el seu autogovern? Són... more
És cert que Catalunya no va existir ins al Tractat de Corbeil de l'any 1258? O que va ser un comtat annexat i subsumit dins el regne d'Aragó? I que els catalans no van lluitar en la Guerra de Successió per defensar el seu autogovern? Són a irmacions àmpliament difoses en la premsa i en les xarxes socials, que es fonamenten en els plantejaments més extrems del cànon històric del nacionalisme espanyol.
Al llarg dels primers mesos de l'any 2000, van començar les tasques preparatòries del VII Congrés d'Història de Barcelona, a celebrar el mes de novembre de 2001. La primera intenció nostra, com a responsables municipals de la... more
Al llarg dels primers mesos de l'any 2000, van començar les tasques preparatòries del VII Congrés d'Història de Barcelona, a celebrar el mes de novembre de 2001. La primera intenció nostra, com a responsables municipals de la convocatòria, era centrar l'atenció en el període 1714-1868, atès que els dos congressos precedents havien abordat, respectivament, els temps anteriors (VI Congrés, sobre l'època de vigència del Consell de Cent, 1249-1714) i els posteriors (V Congrés, sobre el procés de les agregacions municipals, 1868-1897).
This article explores the involvement of Jewish women in Barcelona's business and economic affairs in the period 1348–91 through notarial records. The study reveals the tension between their self-determination and their dependence on male... more
This article explores the involvement of Jewish women in Barcelona's business and economic affairs in the period 1348–91 through notarial records. The study reveals the tension between their self-determination and their dependence on male relatives and the patriarchal community to which they belonged. Women's involvement in three fields – moneylending, artisanal activities, and wet-nursing – will be examined. These particular roles reveal the different positions that women occupied in Jewish society, their social differences, their expectations, and the expectations placed upon them by their kin and community. The article investigates the influence of Christian society on economic trends as well as on specific professions amongst the Jews of Barcelona. It traces how this influence affected Jewish women in particular ways, giving them an enhanced profile at certain times. In summary, these women were able to prove their skills and value within the patriarchal structure – an environment in which they were usually bound to silence.
Expolios del patrimonio histórico el caso de el Convento de San Juan de Jerusalén (Barcelona)
Jordi Vilanova (1925-1998) va treballar com a dissenyador d’interiors i de mobiliari a Barcelona durant més de quatre dècades. Autèntic pioner del disseny, actualment poc reconegut, la seva obra es va caracteritzar per la producció de... more
Jordi Vilanova (1925-1998) va treballar com a dissenyador d’interiors i de mobiliari a Barcelona durant més de quatre dècades. Autèntic pioner del disseny, actualment poc reconegut, la seva obra es va caracteritzar per la producció de petites sèries, la voluntat de formular una estètica mediterrània així com per l’atenció a les necessitats específiques dels infants i els joves. Les seves quatre botigues —tres a Barcelona i una a la Seu d’Urgell— eren el lloc on escenificava i materialitzava les seves idees sobre la modernitat, el confort i la qualitat dels espais. A les botigues Vilanova atenia una nombrosíssima clientela per a la qual realitzava projectes de disseny d’interiors domèstics, corporatius, religiosos i escolars així com peces de mobiliari, llums i teixits.
Nel 2011, nonostante io non sia una specialista di edifici per spettacoli di età romana, ho deciso di pubblicare una ipotesi di localizzazione dell’anfiteatro di Barcino; difatti nell’ambito delle mie ricerche, stavo raccogliendo tutta... more
Nel 2011, nonostante io non sia una specialista di edifici per spettacoli di età romana, ho deciso di pubblicare una ipotesi di localizzazione dell’anfiteatro di Barcino; difatti nell’ambito delle mie ricerche, stavo raccogliendo tutta una serie di indizi che suggerivano la presenza di una struttura di tale tipologia a Barcellona, in posizione extramuranea.
La ricerca originaria riguardava lo studio di una chiesa paleocristiana, ma più approfondivo gli studi riguardo l’edificio religioso, più mi pareva probabile che esso si ergesse su un edificio precedente, l’anfiteatro appunto. Tale ipotesi acquista forza dal fatto che, come ho potuto verificare ed approfondire in questi ultimi anni, la relazione fisica che, a volte, esiste fra chiese ed edifici per spettacoli romani assume un ruolo decisamente più importante e riveste significati più profondi di quanto l’archeologia non avesse all’inizio considerato .
This research provides a good overview of the importance of arsenals in the Early Modern naval, military, economic, and social history of the Mediterranean, focusing on four case studies in a comparative framework. Thanks to the research... more
This research provides a good overview of the importance of arsenals in the Early Modern naval, military, economic, and social history of the Mediterranean, focusing on four case studies in a comparative framework. Thanks to the research on the arsenals of Constantinople/Istanbul (Ottoman Empire / Turkey), Birgu (Malta), Messina, (Italy) and Barcelona (Spain) now we gain a much better knowledge on a wider overview.
Chapter of the book Barcelona, capital de la radio (ISBN 978-84-18199-63-9)
The grid model was used to plan cities world-wide in the nineteenth century. By redeveloping and expanding on rectilinear schemes, these cities were brought into line with the image of a rational, productive and modern industrial age, a... more
The grid model was used to plan cities world-wide in the nineteenth century. By redeveloping and expanding on rectilinear schemes, these cities were brought into line with the image of a rational, productive and modern industrial age, a process which often involved demolishing more organic features of the urban fabric: its winding roads, walls, and monuments, or at least those which were deemed a threat to order and cleanliness. In this paper I examine how the study of ancient cities, and the Roman colonial city in particular, shaped the course of urban planning in Barcelona by analysing the Teoría de la Urbanización (1867), written by Ildefonso Cerdà, the Catalan engineer responsible for the Barcelona grid extension. The history contained therein shows us the importance of Greco-Roman urbanism to modernist planning in a context which is understudied, and diversifies our understanding of the values which grid planning represented in the nineteenth century. I discuss contemporary impressions of Rome, and argue that we should no longer assume that Cerdà and Spanish planners ‘inherited grid planning from the Romans’. By the end of this chapter, it will be obvious that Cerdà did not intend Barcelona, a city with a Roman past, to embody ‘Roman’ values at all.
El mercat del Born, una catedral de ferro i vidre, dins En defetisa de Barcelona, Aedos, Barcelona, 1978, pp. 150-154.
Japanese art came to Barcelona in the 1870s but it was not until the late 80s that the first com- mercial contacts between Catalan and Japanese businessmen were established. This study aims to provide a first overview of the nature and... more
Japanese art came to Barcelona in the 1870s but it was not until the late 80s that the first com- mercial contacts between Catalan and Japanese businessmen were established. This study aims to provide a first overview of the nature and developments in the Japanese art trade, starting with Barcelona’s Universal Exposition in 1888 through until the beginning of the twentieth century.
La present recerca se centra en el treball de les dones del barri del Poble Sec de Barcelona entre els anys 1939 i 1955, desenvolupat en el marc del estudis del Màster Oficial en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania. La realització... more
La present recerca se centra en el treball de les dones del barri del Poble Sec de Barcelona entre els anys 1939 i 1955, desenvolupat en el marc del estudis del Màster Oficial en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania. La realització d’aquest treball implica unes consideracions prèvies:
1)Fer un estudi sociològic i jurídic de la situació laboral de les dones en aquell moment històric, analitzant la normativa laboral i les Reglamentaciones Nacionales de Trabajo dels sectors en els que es van ocupar la mostra de dones d’aquest treball. De la diversa matèria
laboral existent, es fa especial èmfasi en aspectes com la contractació laboral, l’assegurança mèdica obligatòria, la retribució salarial, l’excedència forçosa per matrimoni i en quina mesura aquestes normes eren restrictives per a les dones. També es farà una comprovació de si les empreses, petites o grans, complien les normes vigents. A partir
d’algun testimoni es descobriran estratègies que s’utilitzaven per a sortejar les prohibicions i restriccions que patien.
2) Analitzar la implantació que va tenir la Sección Femenina de la Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. entre les noies del barri i en quina mesura aquestes van complir l’obligació de realitzar el Servicio Social. A través del testimoni d’aquestes dones també comprovarem les actuacions de l’Auxilio Social al Poble Sec.
3) Donar veu a una mostra de dones d’un barri obrer de Barcelona, perquè expliquin les diferents experiències que van viure en aquells anys.
Com ja s’ha assenyalat, la cronologia del treball comença el 1939, any de finalització de la Guerra Civil. Per la situació geogràfica del barri, la ciutat de Barcelona, es fixarà com a punt de partida el 26 de gener d’aquell any, data de l’entrada de les tropes franquistes a la capital catalana. S’ha acotat la recerca fins el 1955, pel que es treballa sobre els primers setze anys del règim franquista, que van ser especialment restrictius per a les dones.
Durante el siglo XVI, el Mediterráneo se vio poblado como nunca antes de galeras, convirtiéndose en el principal instrumento para hacer la guerra. El enfrentamiento cristiano-musulmán, liderado por la Monarquía Hispánica y el Imperio... more
Durante el siglo XVI, el Mediterráneo se vio poblado como nunca antes de galeras, convirtiéndose en el principal instrumento para hacer la guerra. El enfrentamiento cristiano-musulmán, liderado por la Monarquía Hispánica y el Imperio Otomano respectivamente, a mediados de siglo se saldaba con holgada diferencia a favor de la Sublime Puerta. La ascensión al trono de Felipe II, marcó un antes y un después en esta contienda, ya que el nuevo soberano puso toda su atención y recursos en este conflicto. Es por ello que a partir de la década de 1560 los astilleros de los diferentes reinos de la Monarquía llevaron a cabo una febril actividad constructiva, siendo el principal de todos ellos el de Barcelona. Este trabajo pone el foco en los años de la llamada recuperación naval hispana en el Mediterráneo a través de la figura de García de Toledo durante su etapa como virrey de Cataluña en los años en que se pone en funcionamiento la nueva política mediterránea ideada por Felipe II.
Con la finalización de la Guerra Civil se reactivó el problema de la necesidad de viviendas en las áreas urbanas. Esa necesidad, arrastrada con anterioridad al conflicto, seguía refrendada por el crecimiento demográfico, los flujos... more
Con la finalización de la Guerra Civil se reactivó el problema de la necesidad de viviendas en las áreas urbanas. Esa necesidad, arrastrada con anterioridad al conflicto, seguía refrendada por el crecimiento demográfico, los flujos migratorios campo-ciudad y las destrucciones propias de la guerra.
The research question that is presented in this article wonders if Rosalía’s musical proposal could be considered as progressive flamenco or it could be better described as progressive twenty-first century Latin rock. The Catalan singer... more
The research question that is presented in this article wonders if Rosalía’s musical proposal could be considered as progressive flamenco or it could be better described as progressive twenty-first century Latin rock. The Catalan singer songwriter won the Best Latin Rock, Urban, or Alternative Album Grammy and made history becoming the first Spanish artist to be nominated as 2020’s best new artist. Rosalía’s album El Mal Querer (Sony Music, 2018) which hybridizes flamenco with urban sounds, having an indie nature in its original conception, revolutionized the mainstream sound. As the popular music journal Pitckfork published: “EL MAL QUERER won over records by Bad Bunny (X100PRE), iLe (Almadura), Flor de Toloache (Indestructible), and J Balvin with Bad Bunny (OASIS)” (Madison Bloom Jan 26, 2020). Some style divisions of the Grammy awards seem confusing, to say the least, at a first musicological glance. After listening to Rosalía’s most emblematic album, El Mal Querer, the rock description might not seem an appropriate term to many music scholars.
This case study is based on interviews with local policy makers and a major survey undertaken at la Mercè, the major annual fiesta (Festa in Catalan) in Barcelona, the Catalan capital. The paper describes La Mercè and identifies some of... more
This case study is based on interviews with local policy makers and a major survey undertaken at la Mercè, the major annual fiesta (Festa in Catalan) in Barcelona, the Catalan capital. The paper describes La Mercè and identifies some of the major issues that arise in terms of the relationship
between tourism and cultural production and consumption.
There is a risk in the ‘Smart City’ that plural forms of knowing the city become eclipsed by singular governance-oriented analyses produced through computational logics originating from undemocratic service providers. In light of this... more
There is a risk in the ‘Smart City’ that plural forms of knowing the city become eclipsed by singular governance-oriented analyses produced through computational logics originating from undemocratic service providers. In light of this concern, this chapter considers three aspects of smart urbanism’s knowledge politics: i) the role of urban agencies – or understanding smart urbanism as a situated, socio-material practice; ii) the agency of smart city technologies’ materiality as well as the ownership and control of these technologies, and: iii) the political rationalities, values and assumptions embedded in smart city technologies’ design and use. Drawing on these insights, this chapter analyses smart knowledge politics in Barcelona, where the 2015 Council elections replaced a market-oriented political leadership enthusiastically implementing the Smart City with a political leadership whose origins in social movements and citizen democracy made it deeply sceptical towards smart urbanism. We analyse how this opened up space for different approaches to using technology in the city while at the same time giving rise to materially very different kinds of smart knowledge configuring technologies emphasizing citizen participation and democratic control of knowledge production. Indeed, political rationalities and smart knowledge configuring technologies intersected and co-evolved, rather than one informing the other unidirectionally.
És un resum de la tesi doctoral de l'autor. Dóna a conèixer una de les fórmules immobiliàries que van esdevenir habituals al llarg de la dictadura franquista: la de les entitats beneficoconstructores que estaven vinculades a l'Església.... more
És un resum de la tesi doctoral de l'autor. Dóna a conèixer una de les fórmules immobiliàries que van esdevenir habituals al llarg de la dictadura franquista: la de les entitats beneficoconstructores que estaven vinculades a l'Església. Analitza el cas barceloní del Patronat d'Habitatges del Congrés Eucarístic, creat al 1952 i les actuacions del bisbe Modrego. En el primer capítol contextualitza la proposta immobiliària de Barcelona, amb d'altres de característiques similars que es van donar a Catalunya i a la resta d'Espanya. En els capítols següents, el treball analitza en detall diverses promocions, incidint en els seus dos aspectes més notoris: el desenvolupament urbanístic del polígon d'habitatges dissenyat per José Soteras Mauri i l'estudi del sistema de selecció sociològica dels inquilins dels habitatges, elaborat pel sociòleg Jaume Nualart Maymí; proposta que aconseguí un barri heterogeni facilitador de la seva integració al conjunt de la ciutat.
Treball al voltant de la construcció de la Nova Filmoteca al Barri del Raval de Barcelona. La història del barri i la funció de serenar un sempre conflictiu encontre de la ciutat comtal com l'antic "chino" són el motor d'aquest estudi del... more
Treball al voltant de la construcció de la Nova Filmoteca al Barri del Raval de Barcelona. La història del barri i la funció de serenar un sempre conflictiu encontre de la ciutat comtal com l'antic "chino" són el motor d'aquest estudi del Màster on es refereix al concepte de la "biopolítica" emprat pel filòsof Michel Foucault.
Las siguientes páginas són el resultado de un trabajo historiográfico y teórico sobre la aplicación de culturas de control en el barrio del Raval de Barcelona, desde su urbanización a partir del siglo XVIII hasta nuestros días. El estudio... more
Las siguientes páginas són el resultado de un trabajo historiográfico y teórico sobre la aplicación de culturas de control en el barrio del Raval de Barcelona, desde su urbanización a partir del siglo XVIII hasta nuestros días. El estudio histórico y geográfico de la ciudad, permite establecer una cronología en la tendencia a vigilar la población urbana, que traspasa modelos sociales industriales y postindustriales.
Este artículo pretende situar Can Batlló como ejemplo paradigmático dela custodia del patrimonio arquitectónico por parte de la ciudadanía. Éste es unfenómeno emergente en muchas ciudadesespañolas, ya sea en funcionamiento (como La... more
Este artículo pretende situar Can Batlló como ejemplo paradigmático dela custodia del patrimonio arquitectónico por parte de la ciudadanía. Éste es unfenómeno emergente en muchas ciudadesespañolas, ya sea en funcionamiento (como La Tabacalera en Madrid, la Fábrika de Toda la Vida en la antigua factoría Asland en Los Santos de Maimona, Extremadura, o el centro Luis Buñuel en Zaragoza) o en fase de reivindicación (p. ej. el Proxecto Cárcere en La Coruña o la Panificadora de Vigo). Estos proyectos ciudadanos de gestión del patrimonio industrial tienen lugar después de una toma de conciencia de la importancia del patrimonio arquitectónico popular y de la oportunidad que representan para dar cabida a necesidades actuales. Lejos de costosas y largas rehabilitaciones, esta “custodia urbana” ligada a lo informal, lo temporal y el bajo coste, ha permitido dar un uso inmediato, orgánico y fácilmente apropiable por la ciudadanía.
36 L'Histoire à La source : acter, compter, enregistrer (cataLogne, savoie, itaLie, Xii e -Xv e siècLe) méLanges offerts à cHristian guiLLeré Volume 1 TexTes réunis eT édiTés par Guido CasTelnuoVo eT sandrine ViCTor laboraToire lanGaGes,... more
36 L'Histoire à La source : acter, compter, enregistrer (cataLogne, savoie, itaLie, Xii e -Xv e siècLe) méLanges offerts à cHristian guiLLeré Volume 1 TexTes réunis eT édiTés par Guido CasTelnuoVo eT sandrine ViCTor laboraToire lanGaGes, liTTéraTures, soCiéTés, éTudes TransfronTalières eT inTernaTionales ColleCTion SoCiéTés, reliGions, poliTiques N° 36 © Université Savoie Mont Blanc
Lilly Reich (Berlín, 1885-1957) fue una mujer pionera y de gran talento que por fin ha aparecido como una figura autónoma en la historia de la arquitectura moderna. Diversas investigaciones recientes han arrojado nueva luz sobre la... more
Lilly Reich (Berlín, 1885-1957) fue una mujer pionera y de gran talento que por fin ha aparecido como una figura autónoma en la historia de la arquitectura moderna. Diversas investigaciones recientes han arrojado nueva luz sobre la aportación que realizó Reich, durante el periodo de entreguerras, en el ámbito de la arquitectura interior, el diseño de exposiciones y mobiliario, de la mano del uso de nuevos materiales y nuevas tecnologías. Como Directora Artística de la Sección Alemana-tal y como figura en el Catálogo Oficial-en la Exposición Internacional de Barcelona, celebrada el año 1929, Reich estuvo a cargo del diseño de las instalaciones industriales junto a Ludwig Mies van der Rohe. Dicha exposición fue la primera que se organizó con carácter universal después de la Primera Guerra Mundial, y los sucesivos atrasos en la fecha de celebración se sincronizaron con el deseo de la República de Weimar de mostrarse como un poderoso país renacido y moderno después del desastre de la guerra. Es así como la participación alemana fue la más importante entre los participantes extranjeros con una superficie total de 16.000 metros cuadrados, repartidos en ocho
Els esclaus que aconseguiren la llibertat, i no retornaven a les seves terres d'origen, utilitzaren les mateixes estratègies d'integració que seguien les altres persones lliures. S’incorporaven en aquella societat, ja com a membres... more
Els esclaus que aconseguiren la llibertat, i no retornaven a les seves terres d'origen, utilitzaren les mateixes estratègies d'integració que seguien les altres persones lliures. S’incorporaven en aquella societat, ja com a membres lliures, a partir de les esferes laborals, familiars i religioses. A través de diverses tipologies de la documentació notarial, analitzades en aquest treball, trobem els lliberts barcelonins del segle XV realitzant transaccions comercials; rebent i establint llegats testamentaris; casant-se, amb d'altres lliberts o amb lliures de natura; atorgant procures; delinquint; i, fins i tot, sobresortint socialment i rebent el reconeixement de la monarquia.
Il Mezzogiorno ha costituito, rispetto all'espandersi dell'Islam, il piú tormentato confine tra due mondi, l'avamposto d'Europa, un argine a difesa della civiltà occidentale. E tuttavia le popolazioni meridionali, finite ai margini... more
Il Mezzogiorno ha costituito, rispetto all'espandersi dell'Islam, il piú tormentato confine tra due mondi, l'avamposto d'Europa, un argine a difesa della civiltà occidentale. E tuttavia le popolazioni meridionali, finite ai margini dell'orbita spagnola, furono disarmate dal governo centrale, che della nobiltà di spada non poteva fidarsi, avendone sperimentato l'indipendenza. Infatti la sanguinosa rivoluzione che scoppiò a Napoli nel 1547 contro la violenta autocrazia del viceré Pedro de Toledo indusse la corte spagnola ad adottare verso i benestanti una mediazione politica fondata sull'incremento del debito pubblico, la cui amministrazione e tutela fu affidata alle magistrature di toga e ai Seggi nobiliari di Napoli. Ne nacque un modello di sviluppo 'coloniale', che esaltò la burocrazia, mortificando, con la gente d'armi, la tecnologia, la difesa dei mercati e lo spirito imprenditoriale. Inoltre impedí che si superasse l'ambigua conciliazione medievale tra formalismo idealistico assoluto e dominio pratico dell'egoismo e del cinismo.